EL MÓN DE LA DISCAPACITAT TAMBÉ PROGRESSA

Xavier Cantera

Exdirector del centre ocupacional Adispac

Des de 1975 estic convivint amb les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament ocupant diferents càrrecs i funcions de responsabilitat i puc atestar que aquest món de les persones amb diferències funcionals ha progressat molt, però molt lentament, la qual cosa fa que s'haja comés amb elles una llarga injustícia que serà molt difícil de superar si no ho accelerem de manera prioritària per a situar-les al lloc que els correspon en la cultura, en les pràctiques socials i en les legislacions de hui.

No em referisc als progressos científics i tècnics, que no han parat mai d'avançar fins a passar de pensar que havien de ser aquestes persones les que havien d'adaptar-se al seu entorn al fet que siga la societat la que ha d'adaptar-se a aquestes persones, oferint-los tots els suports necessaris per a la seua vida diària i per a la seua inclusió en la societat en tots els àmbits. De passar de definir-los com a malalts a reconéixer-los com a persones diferents, d'educar-los separant-los dels seus conciutadans a incloure'ls en els sistemes universals dels diferents serveis públics com tota la ciutadania, de receptar per a ells «café per a tots» a ajudar-los amb una atenció centrada en cada persona, hem passat de marginar-los i amagar-los per creure que eren un càstig diví a fer-los visibles de manera evident en tots els àmbits de la societat, on se'ls reconeixen els seus drets inviolables des del seu naixement fins al seu envelliment i mort.

Però aquest progrés també ha sigut possible gràcies al Moviment Associatiu de Famílies (PLENA INCLUSIÓ), a la unió de les entitats en la Federació Patronal sense finalitat de lucre (FEAD), al treball dels sindicats, dels professionals i a la legislació, aprovada pels diferents governs democràtics, que els ha reconegut com a persones titulars de drets i, en moltes ocasions per pal·liar l'abandó patit, amb una discriminació positiva i donant-los preferències merescudes. Quan fa quaranta-set anys Adispac va començar la seua marxa, una miserable subvenció anual incerta, completada amb mercats solidaris, loteries i deixant-se les famílies tot el que l'Estat els donava per elles i, amb prou faenes, s'arribava a pagar les despeses dels pocs serveis terapèutics i formatius, de menjador i transport que rebien. Ara, signem un concert anual per valor de més de sis-cents mil euros.

El 1980, amb govern d'UCD, es publica el Reial decret pel qual es crea la Comissió Nacional Espanyola de l'Any Internacional dels Disminuïts Psíquics, Físics i Sensorials, ja que l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l'any mil nou-cents huitanta-un com «Any Internacional dels Disminuïts Psíquics, Físics i Sensorials», amb la finalitat de promoure i impulsar els esforços nacionals i internacionals tendents a la prevenció de minusvalideses i rehabilitació integral dels deficients, incloent-hi mesures sanitàries, educatives, assistencials i laborals i declarant aquests objectius com a primordials de tota política social, en la mesura en què constitueixen un dret fonamental de l'individu. En ocasió d'aqueix any, Adispac va rebre, del Fons Nacional d'Assistència Social, tots els fons necessaris per a comprar i adequar les instal·lacions del Centre Ocupacional la Ribera existent actualment en el polígon de la carretera d'Albalat.

El 1982, amb govern d'UCD, es va aprovar la Llei d'integració social dels minusvàlids (LISMI), una normativa que suposaria un punt d'inflexió i detonant d'un canvi de mentalitat en matèria d'integració laboral per a les persones amb discapacitat.

El 1989, amb govern socialista, es publica la primera llei de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu de regular, com a sistema públic, els serveis socials de la Comunitat Valenciana orientats al benestar i a la qualitat de vida, amb especial incidència en la prevenció, eliminació o tractament de les desigualtats socials.

El 1990, amb govern socialista, es publica el Decret de la Generalitat Valenciana, sobre el registre, autorització i acreditació dels Serveis Socials de la Comunitat Valenciana que féiem les famílies fonamentalment, posant ordre i concert en el sector i regulant les condicions per a poder cobrar unes subvencions graciables més dignes, encara que arribaven quan arribaven.

El 2006, amb govern socialista, es va publicar la Llei de la promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència que té per objecte regular les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat en l'exercici del dret subjectiu de ciutadania a la promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, en els termes establits en les lleis, mitjançant la creació d'un Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència.

El 2013, amb govern del PP, es publica la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social (LGD) per a garantir el dret a la igualtat d'oportunitats i de tracte, així com l'exercici real i efectiu de drets per part de les persones amb discapacitat en igualtat de condicions respecte de la resta de ciutadans i ciutadanes, a través de la promoció de l'autonomia personal, de l'accessibilitat universal, de l'accés a l'ocupació, de la inclusió en la comunitat i la vida independent i de l'erradicació de tota forma de discriminació, d’acord amb la

Constitució espanyola i a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i els tractats i acords internacionals ratificats per Espanya.

El 2019, les Corts Valencianes, amb el govern del Botànic, van aprovar la Llei valenciana de Serveis Socials Inclusius, que reconeix les prestacions socials com un dret essencial i d'interés general i situa el sistema de serveis socials al mateix nivell que el sanitari i l'educatiu.

El 2022, amb govern de coalició progressista, es modifica la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social afegint-hi l'accessibilitat universal: és la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes, instruments, eines i dispositius per a ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible. En l'accessibilitat universal està inclosa l'accessibilitat cognitiva per a permetre la fàcil comprensió, la comunicació i interacció a totes les persones. L'accessibilitat cognitiva es desplega i fa efectiva a través de la lectura fàcil, sistemes alternatius i augmentatius de comunicació, pictogrames i altres mitjans humans i tecnològics disponibles per a tal fi.

Abans de final d'aquest any 2022, amb el Govern del Botànic, s'han signat els acords entre Generalitat Valenciana i el sector dels serveis socials per a regular els centres i serveis mitjançant concerts, per a tipificar i homologar els serveis i els sous al sector públic, un procés realitzat amb la participació de tots els sectors implicats que culminarà el 2027 amb la responsabilitat de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives d'efectuar el pagament delegat a tot el personal que treballa en aquests centres i serveis. S'acabaran les ajudes insegures, augmentarà la qualitat de l'atenció i esperem que s'abandonen també les paraules insultants com subnormal, disminuït, minusvàlid, deficient i es diga «persones amb discapacitat o amb diversitat funcional». Si la ciència avança, també el llenguatge és important que canvie.