La mitologia grega
Ana Bayo Molina 6ยบ
1
Index ●Déus del olimpo ●Altres déus ●Els titans ●Els monstres ●Els temples més coneguts ●Quadres ●Llegendes
2
●
La mitologia grega La mitologia grega és el conjunt de mites i llegendes de l'antiga grècia, que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món i els orígens i significat dels seus costums religiosos. Formaven part de la religió de l'Antiga Grècia.
Déus del olimp Els déus principals son catorze i el seu hogar era ´l’Olimp, que estava situat al la muntanya olimp, la muntanya més alta de Grecia. Els déus eren aquests :
3
Déu/Deessa
De que és déu o deessa
Zeus
Déu suprem, del cel i del raig.
Hera
Esposa de Zeus, deessa del matrimoni.
Poseidó
Hades
Déu del mar
Déu dels morts.
4
Atenea
Deessa de la sabiduria.
Hefesto
Déu del foc i de la metalurja.
Artemisa
Deessa de la natura,del part, de la de la Lluna.
Dioniso
Déu del vi i del plaer
Deméter
Es deessa de l’agricultura, de les flors, dels arbres i de les plantes.
5
Hermes
Es el missatger dels déus i el déu dels lladres.
Hestia
Deessa de la llar
Apolo
Déu del sol i protector dels joves
Afrodita
Deessa del amor i de la bellesa.
Ares
Déu de la gerrra.
6
7
Déus minors A més del déus de´l’Olimp, hi ha altres déus però no tan importants. Els déus menors són:
Déu/Deessa
De que es déu o deessa Pan
Déu dels pastors i dels ramats
Eros Déu de l’amor
8
Helios
Es diu que es també déu del sol com Apolo
Selene
Es diu que es també deessa de la lluna con Artemisa.
9
Hécate
Ilitía
Es una deessa lunar.
Es deessa del parts i els nadons.
La majoria dels deus minors són déus de coses molt paregudess o iguals a les dels déus de l’Olimp.
10
Els titans Abans dels deus hi havia altra raça de deus majors, anomenats titans. Hi havia sis titans i sis titànides. Els titans eren els sis fills i les sis filles d’Ura (el cel) i de Gea (la terra), i un tità més que era fill de Jàpet i Clímene.Els titans eren: Tità/Titànida Cronos
Coses sobre el tità o la titànida Els lider dels titans i titànides
Ceos
El tità de la intel·ligència
Crios
El tità dels ramats, i potser dels saqueigs.
Hiperió
En l’Odissea, el sol rep el nom d’Hyperonides ( fill d’Hiperió)
11
Atles
La seua història diu que tenia que portar el cel i la terra damunt de les seues espatlles.
Jàpet
Va ser pare d’Atles, Prometeu, Epimeteu i Meneci.
Ocèa
Era el tità de l’Oceà, que els grecs i romans pensaven que era un riu que envolta el món.
Febe
Es sol dir que es titanida de la Lluna. Amb Ceos tingué dues filles: Leto i Astèria
Mnemòsine
Es la titanida de la memòria. Amb Zeus va donar a llum a les Muses.
12
Rea
Representa la Terra, com la seua mare. Amb Cronos va donar a llum a Poseído, Hestia, Hades, Deméter, Hera i Zeus.
Temis
Es titanida de la justicia o l’ordre i qua no se li obedeix, Temis avisa a Nemesis, ella castiga als infractors.
Tetis
És la més jove de les titànides i mare de tots els déus fluvials. Amb Oceà van tenir los tres mil oceànides (o nimfes del mar)
Tia
Es la titànida de la vista i per aixó dóna brillantor a l’or i als metalls preciosos. Amb Hiperíon va tindre a Helios, Selena i Eos ( el Sol, la Lluna i l’aurora, els astres lluents
13
Cronos era el lider de tots els titans, va tenir sis fills amb Rea: Poseído, Hestia, Hades, Deméter, Hera i Zeus. Cronos tenia por de que els seus fills el llançaren del tro, i per això quan naixia un dels seus fills se’l menjava, però quan va naixer el seu fill més xicotet, Zeus, Rea li va donar una roca a Cronos en comptes de donar-li a Zeus per a que se la menjara, i es va menjar la roca. Zeus va crèixer i quan va ser adult va obligar a Cronos que vomitara als seus germans. Els deus i i els titans van començar una lluita per aconseguir els dominis del món,que va durar deu anys, van guanyar els déus que van enviar a tots els titans al Tàrtar i a Cronos el van tallar en millions de trossos i els van tirar al Tàrtar.
14
Els monstres Les serps: ■ Pitó: Pitó, el drac de Delfos, era una
serp molt gran. Enemic d’Apol·lo, estava enroscada al voltant de la pedra que era considerada el centre de l’univers.
■ Ladó: Ladó era un drac que mai dormia i
muntava guàrdia davant les sagrades pomes del jardí de les Hepérides. Segon alguns mites tenia cent caps.
15
■ Tifó:Tifó era un monstre gegantesc amb
escurçons en comptes de cames i exhalava foc. Tifó va tenir molts fills monstruosos com ell, com Cèrber (el gos de Hades), Ladó, Hidra, Quimera i l’ Esfinx.
■ Equidna:La terrible Equidna era
coneguda com la “Mare de tots els monstres” perquè, de la seua unió amb Tifó va engendrar a molts d’ells.
16
Altres monstres: ○ Les gorgones: Les Gorgones eren tres monstres marins: Esteno, Euríle i Medusa. Elles i les seues germanes les Grees i possiblement les Hespèrides, eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. Les Gòrgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàliques amb urpes, serps vives per cabells i ales d’or. Medusa tenia una mirada tan penetrant que tot aquell que la mirava als ulls es convertia en pedra.
● L’esfinx: L’Esfinx tenia ales d’ocell de presa i
tenia el rostre de dona. L’Esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes. El monstre tenia aterrits els passants, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de resoldre’ls. Una vegada un home va acceptar la pregunta, com a conseqüència, l’Esfinx es va suïcidar tirant-se des de l’altra roca on solia asseure’s.
17
●
Les sirenes: Les sirenes són unes éssers mitològics que tenen cos de dona i cua de peix. L’origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d’un déu fluvial. Vivien en una illa, i quan passava un vaixell prop de l’illa, i escoltaven els seus cants, saltaven a la mar i morien ofegats.
●Els sàtirs: Encarnaven a la força de la Naturalesa. Els noms
dels sàtirs més coneguts són: Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias. Normalment són imaginats com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua. Solien acompanyar al déu Dionís i participaven en totes les seves festes ballant i bevent.
18
●Els centaures: Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les
regions d’Arcàdia, l’Eide i Tessalia. Generalment, són imaginats amb sis extremitas: quatre potes de cavall i dos braços d’home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes, i un cos de cavall que els ix del darrere. Es diu d’ells que eren rudes i de constums brutals. No hi ha dones, perquè normalment només apareixen centaures xics en la mitologia. Degut a la seva participació més o menys destacada en alguna de les històries de la mitologia grega, alguns dels centaures tenen nom i personalitat pròpia. Alguns centaures coneguts són: Quiró, Nessos i Folos.
●Cèrber: En la mitologia grega, Cèrber, era el
guardià de les portes de l’Hades (l’infern). La seva tasca era impedir la eixida als morts i l’entrada als vius. Era un gos gegantesc de tres caps i cua de serp. Moltes altres serps li eixien del llom. A més, es diu que la seua vigilància va ser burlada dues vergades. La primera va ser gràcies a la música de la lira d’Orfeu que va amainar-lo. La segona va ser quan la sibil·la de Cumas, guia d’Enees en la seva baixades als inferns, va adormir-lo donant-li un pastís. Heracles, en el seu onze treball, va lluitar amb ell i va guanyar-lo només amb la força dels seus braços, portant-lo davant d’Euristeu com li havia estat ordenat i retornant-lo després altre cap a l’Hades
19
Els temples més coneguts Un temple grec és l’estància d’un déu a la Terra, dins d’ell a la naos se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l’adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat. Els temples més coneguts son:
El Partenó
○ El Partenó és un temple consagrat a la
deessa grega Atenea, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle V aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia). Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates supervisats per Fídies.
20
Temple de Poseidó del cap Sounion
○El Temple de Poseidó del cap Sounion és un
dels temples més importants a Grècia, consagrat al déu de la mar.
La Muntanya Parnàs
○La muntanya Parnàs, considerada pels grecs
com casa de les Muses i de Apol·lo, és la patria simbólica dels artistes.
L’oracle de Delphos
○L’oracle de Delphos , era centre religiós del món
Helènic. Va ser dedicat a Zeus, encara que també podria haver sigut consagrat a Atenea.
21
Quadres ●Les
Tres Gràcies és un quadre pintat per Rafael (1500-1505)
Les tres Gràcies, filles de Zeus i Eurínome, simbolitzen la castedat, la bellesa i l'amor.
22
●El
naixement de Venus és una pintura de Sandro Botticelli (1445 1510)
Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel seu fill Cronos i després llançat al mar.
23
Llegendes Dèdal i Icar Dèdal era un inventor que va construir el laberint de Creta sota terra. El rei que va ordenar construir el laberint va tancar a Dèdal i el seu fill Ícar enmig del laberint. Dèdal va inventar unes ales,i van eixir volant. Icar estava tant content que va volar molt dalt i el Sol va fondre la cera de les ales i es va caure i va morir. Dèdal va anomenar a la illa on va morir Ícar li va Icaria
Hades i Persèfone Persèfone era filla de Zeus i Demèter, quan Persèfone era jove, Hades la va segrestar , la va portar a l’inframon i es va casar amb ella. Demèter, mentres tant, estava buscant-la i no feia les seus tarees com a deessa de l’agricultura, de les flors, dels arbres i de les plantes. Tots els arbre estaven morts, i com que aixó no podia ser Zeus va parlar amb Hades i van arribar a un acord, mig any estaria Persèfone amb Hades i mig any estaria amb Demèter, per aixó, segon la mitologia grega va sorgir l’hivern i la primavera.
24
Video dels titans, dels deus i de la titanomaquia
Perquè he triat aquest tema He triat aquest tema perquè m’agrada molt tota la mitologia grega, el que més m’agrada de la mitologia grega són les històries i llegendes i els déus de l’Olimp, sobre tot Atenea.
D’on he tret la informació i les fotografies Aquesta informacio l’He tret de viquipèdia, edl llibre “La Mitologia Griega” i distintes pàgines sobre la mitologia grega. Les fotografies les he tret de Google imatges, de distintes pàgines sobre la mitologia grega en les que eixien fotografies, i de viquipèdia
25