conte del llop i la raboseta

Conte del llop i la raboseta (versi贸 tirijana) 1

Anys era anys va vindre una gelada molt forta. Es van gelar les oliveres i no hi havia res per a menjar. Tots patien fam, fins i tot els animals.

En això al barranquet de Montoliu, o barranc del Mort de Set, allà a prop de la Valltorta, es van trobar una raboseta i un llop que venia del mas dels Forats. La raboseta que era molt espavilada i guilopa, li va dir: -Llobet, d’on véns?

-Vinc de buscar menjar, que estic famolenc.

La raboseta li contestà: -Jo també tinc fam. Els budells em fan soroll.

Aleshores al llop se li acudí: -Vols que anem al mas d’en Doto a veure si trobem res on clavar el queixal?

-Au, vinga, anem, que alguna cosa hi haurà!

En això, la tia Maria del mas d’en Doto estava posant un formatge a la finestra perquè s’assecara. En veure-ho, la rabosa digué: -Mira llop, guaita. Què hi ha allí?

I el llop que tenia més fam que un lladre proposà: -Raboseta l’hem de pillar. Ara és la nostra.

-Llop, tu que eres tan revalent podries pegar un bot i agafarlo. Va suggerir la raboseta.

El llop féu un salt de mil dimonis i aconseguí agafar el formatge amb els seus ullals.

La

raboseta

malfiada

de

que

era

seguida

molt va

pensar com pillar-li’l. I digué: -Escolta llop, tants anys que fa que som amics, i no m’has dit mai de quin poble eres. De quin poble eres llop?

I ell contestà : -D’Albocààààsser!!!

Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 2

Tot seguit, xas!, caigué el formatge … i la raboseta l’arreplegà al vol i se’l posà a la boca.

El llop ja se’n malfiava i pensà: “Ai, la guilopa aquesta! Ara li preguntaré jo i recuperaré el formatge”.

-I tu ,raboseta ,de quin poble eres?

-Jo, de Tííírig –respongué amb les dentetes ben tancades. Així

el

formatge no li va caure . Després, tota sola se’l va menjar.

El llop, tot trist, va dir: -Ai! Raboseta, m’has pillat el formatge, i ara què faré?

-Tranquil que en buscarem un altre- va contestar burleta la rabosa.

I caminant, caminant, es va fer de nit. Feren cap a la bassa de la Valltorta i allí van veure la lluna reflectida a l’aigua. La raboseta exclamà: -Mira, mira, llop, el formatge! està dins la bassa!

-Però ara com farem per traure’l?

De seguida la rabosa dibuixa un pla.

-Ben senzill, si et beus tota l’aigua de la bassa el podràs agafar sense cap problema.

El llop va començar a beure, i a beure… però el formatge no apareixia. Al final, tan plena tenia la panxa que l’aigua se li n’anava pel cul. La raboseta, que estava a l’aguait, li va clavar una estaca perquè el líquid no se n’eixira i es disposà a continuar la broma.

-Ui! No sé si podràs beure’t tota l’aigua. Ara bé, no patisques, que anirem allà dalt que hi ha un mas amb una era i segur que trobarem alguna cosa per fartar.

A poc a poc s’anava fent de dia. Quan van arribar a l’era, van veure uns frares que, per agafar forces per la batuda, estaven esmorzant xulles i arròs a l’entrada del mas.

Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 3

La raboseta, que ja feia estona que havia olorat la flaire de les olles, va traure l’estaca del cul de l’esgotat llop i acte seguit començà a eixir aigua i més aigua, banyant tota la palla i emportant-se les garbes i el gra. Encara el llop no havia eixit de la sorpresa que la raboseta ja cridava: -Frares, frares, a les eres! Que el llop us fa regueres! Frares, frares, a les eres! Que el llop fa regueres!

Els frares, enfadats en veure la malesa que feia el llop, van agafar pales i forques, van començar a córrer rere d’ell i li van pegar una tal pallissa que el van deixar ben baldat.

Mentrestant, la raboseta va aprofitar per menjar-se totes les xulles dels pobres frares. Estava tan farta que no podia ni caminar. Per això encara va pensar una altra feta. Abans d’eixir del mas es va posar al cap un xapall d’all i oli, i a les potetes crostes de nou.

Quan va eixir a l’era, el llop li va dir: -Ai, raboseta, quina pallissa m’han pegat! Estic fet pols!

I ella li va contestar: -Jo sí que estic malament que he caigut paret avall i m’ix el cervell pel cap i els ossos tots em cruixen-. Després va afegir: -No res, m’hauràs de carregar al sarró i avant.

Ja veus al llop carregant-la al sarró costera per avall, mentre tota ufana cantava: -Farta, fartera. Vaig senyora i cavallera!

I allà es van perdre costera avall, el llop i la raboseta.

Conte contat, conte acabat, i el que no s’alce tindrà el cul apegat!

Associació Cultural de Tírig Desembre de 2011

Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 4