L'Esquerra de Castelló - Programa Electoral by Eupv Castelló

UN PROGRAMA PER UN NOU CASTELLÓ

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

INDEX I.- ECONOMIA, HISENDA I PRESSUPOSTOS

1.- AUDITORIA CIUTADANA

2.- RETRIBUCIONS I PRIVILEGIS DELS CÀRRECS PÚBLICS

3.- CREACIÓ D'OCUPACIÓ DIGNA I DE QUALITAT

4.- RETRIBUCIONS I DRETS DE PERSONAL

5.- PERSONAL EVENTUAL I DE CONFIANÇA

6.- OBRES I SERVEIS PUBLICS

7.- POLITICA DE DESPESA AUSTERA I RACIONAL

8.- DESPESES PROTOCOL·LARIES I DE COMUNICACIÓ

9.- HISENDA: IMPOSTOS

10.- HISENDA: TAXES

11.- PREUS PÚBLICS

12.- TURISME

13.- COMERÇ

19 2

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

II.SERVEIS SOCIALS

1.- PROPOSTES BENESTAR SOCIAL

2.- DEPENDÈNCIA

3.- DRET A L'HABITATGE

4.- DRET A L'ALIMENTACIÓ I ERRADICACIÓ DE LA POBRESA ENERGÈTICA

III.SERVEIS PUBLICS

1.- EDUCACIÓ

2.- SALUT

IV. PARTICIPACIO CIUTADANA I TRANSPARÈNCIA

1.- INFORMACIÓ I FORMACIÓ

2.- AJUNTAMENT OBERT A LA CIUTADANIA

3.- PRESA DE DECISIONS

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

4.- LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ

V. CULTURA, OCI I FESTES

VI. DRETS I NORMALITZACIO LINGÜÍSTICA

1.- CARTA LINGÜÍSTICA DE CASTELLÓ PER LA LLENGUA

VII. REPÚBLICA: REPARACIÓ, HISTORIA I MEMORIA

1.- POLITIQUES DE MEMÒRIA (GRUP PER LA RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA) 66

VIII. LAICISME

IX. ESPORTS

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

X. PROPOSTES ANIMALISTES

XI. JOVENTUT

XII. FEMINISME

XIII. PAU , SOLIDARITAT I COOPERACIO

1.- SOLIDARITAT

2.- COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

3.- PAU

XIV. IMMIGRACIÓ

XV. PROPOSTES LGTBI

102

XVI. URBANISME I MEDI AMBIENT

105

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

1.- MEDI AMBIENT

105

2.- EL MEDI NATURAL

106

3.- L´ATMOSFERA: CONTAMINACIÓ

109

4.- EFICIÈNCIA ALS EDIFICIS E INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

112

5.- SOROLL

112

6.- CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

113

7.- L´AIGUA

113

8.- RESIDUS

115

XVII. UN NOU PGOU PER A CASTELLÓ

118

1.- DESENVOLUPAMENT ECOLÒGIC I SOSTENIBLE

120

2.- UN PGOU SOCIAL ORIENTAT CAP A LA QUALITAT DE VIDA

121

3.- UN PGOU SOSTENIBLE ECONÒMICAMENT

122

4.- UN PGOU AMB INFRAESTRUCTURES PER A LA MAJORIA

122

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

I. ECONOMIA, HISENDA I PRESSUPOSTOS L'Esquerra de Castelló és partidària d'un nou sistema de finançament dels municipis. Defensem l'autonomia financera de les administracions locals i per això proposem una llei de finançament local, orientada a la política dels tres terços (1) que assegure l'autonomia financera dels municipis i les seues competències, les quals fa perillar encara més la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (2), que buida progressivament les competències locals en favor de les Diputacions. Entenem que les Diputacions són entitats anacròniques de difícil control per la ciutadania, amb funcionament opac i, en el cas de Castelló, instrumentalitzada pel caciquisme local. Som partidaris de la seua desaparició substituint-les per altres entitats més representatives, com ara les comarques. El municipi és l'administració més propera al ciutadà, on aquest pot intervenir directament en la presa de decisions. Articularem pressupostos participatius, perquè en la gestació, gestió i control dels pressupostos de l'Ajuntament hi haja participació dels ciutadans i ciutadanes, establint una interlocució directa amb els barris mitjançant l'establiment d'assemblees veïnals, així com realitzant fòrums i referèndums. Regularem i fomentarem la participació ciutadana de manera eficaç perquè els ciutadans intervinguen no només en la assignació de petites inversions, com ara, sinó en les grans decisions de la ciutat.

1. AUDITORIA CIUTADANA Realitzarem una auditoria pública de la situació econòmica de l'Ajuntament supervisada per la ciutadania. Per a això ens dotarem de mecanismes que facen possible la participació, tant 7

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

dels agents socials, com dels mateixos treballadors i treballadores de l'Ajuntament a través d'enquestes, fòrums de comunicació, etc.. Volem saber a qui i a quines empreses s'ha beneficiat amb diners públics, per poder exercir un millor control sobre la despesa.

Cal desvetllar els deutes de l'Ajuntament per prestació de serveis que no són de la seua competència, perquè haurien de tindre un finançament d'altres administracions, establint el deute històric de la Generalitat Valenciana amb el nostre consistori. Reclamarem a l'administració autonòmica els interessos per la demora en aquests pagaments que han originat en molts casos greus situacions de Tresoreria. Declararem il·legítim el deute derivat de la mala gestió i el malbaratament. Sobre la base de les dades obtingudes s'estudiarà i es tendirà a la renegociació d'aquells crèdits financers en què siga possible fer-ho, per a, d'aquesta manera, eliminar partides supèrflues existents en l'actualitat, com ho és la destinada al pagament d'interessos de demora. Facturarem mensualment a la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública els interessos meritats pels seus deutes amb la nostra ciutat, de la mateixa forma que s'actua quan el deute és d'un particular amb l'administració pública, i utilitzant per al càlcul el mateix procediment i els mateixos interessos que es fan servir contra particulars. En cas d'impagament reiterat, reclamarem judicialment, per la via contenciós-administrativa, aquests interessos a la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública. Per últim, auditarem tots els contractes municipals amb empreses privades, estudiant les possibilitat per a la remunicipalització d'aquests serveis, exigint les responsabilitats empresarials que es deriven d'aquesta auditoria.

2. RETRIBUCIONS I PRIVILEGIS DELS CÀRRECS PÚBLICS Entenem que en una situació econòmica social tan crítica com la que està patint la classe treballadora, la professionalització de la política ha de tendir a la seua desaparició i hem d'aspirar a la transparència i exemplaritat, tant en el desenvolupament com en la retribució d'una activitat tan noble.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

En cap cas les retribucions salarials d'un càrrec públic seran més grans que les que perceben el personal de l'ajuntament, en virtut de la Relació de llocs de treball (RLT) amb una ràtio d'1 a 3 (3). De la mateixa manera els càrrecs públics que obtinguen altres ingressos per la realització d'activitats alienes a l'ajuntament, únicament percebran els conceptes establerts per dietes i assistències, els imports seran revisats atenent a criteris objectius. Eliminarem els cotxes oficials existents en l'actualitat, substituint-los per un mecanisme que garantisca la mobilitat, tant de l'Alcalde, com dels regidors en l'exercici de la seua funció que així ho requerisca. Es limitaran estrictament i seran sotmesos a un estricte control les bestretes de caixa fixa i sobretot els pagaments a justificar, modificant les Bases d'execució del pressupost, destinant-los al seu autèntic fi i evitar la seua tendència a convertir-se en targetes Black que el PP ha generalitzat al País Valencià

3.- CREACIÓ D'OCUPACIÓ DIGNA I DE QUALITAT El nostre objectiu principal serà la creació d'ocupació digna i de qualitat. Aspirem a un nou model de relacions laborals amb la desaparició de l'ocupació precària. Considerem necessari introduir la planificació local acompanyada del corresponent finançament i amb la participació dels sindicats per adoptar les mesures necessàries per a definir una estratègia per a l'ocupació. Parts importants d'aquesta estratègia són: 1.- Elaboració d'un Pla integral d'ocupació: Es realitzarà una anàlisi de la situació de l'atur a la nostra ciutat i es proposaran diferents mesures per a la creació de llocs de treball. 2.- Totes les competències vinculades a la creació d'ocupació s'articularan a través del Pacte Local per l'ocupació, en el qual estaran representats els agents socials i els grups polítics municipals. 3.- Establirem un pla de formació destinat a la recol·locació dels treballadors i treballadores en situació d'atur, dels sectors més afectats per la crisi com són la construcció i les seues indústries auxiliars, així com el sector serveis. 4.- Inclourem l'obligació d'introduir un percentatge d'aturats no inferior a la taxa d'atur existent en cada moment en les contractacions d'obra municipals, penalitzant el seu incompliment. 9

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

5.- Elaborarem un projecte de rehabilitació d'habitatges i immobles de caràcter social amb la finalitat de crear llocs de treball, a través dels tallers d'ocupació. 6.- Optimitzarem els béns de caràcter rústic propietat de l'ajuntament o urbanitzables no programats fomentant la seua explotació per cooperatives o empreses públiques, en les quals tindran preferència d'ocupació aquelles persones desocupades o del sector primari 7.- La Selecció del personal dels diferents plans d'ocupació ha de garantir els principis de publicitat i concurrència, d'acord amb criteris selectius de caràcter social (nivell de renda, atur de llarga durada, càrregues familiars, risc d'exclusió). Els mecanismes de selecció es realitzaran per personal tècnic i representants dels treballadors i treballadores. 8.- Garantirem la independència de l'Agència de Desenvolupament Local, perquè amb criteris professionals, gestione la programació i desenvolupament dels cursos de formació i perfeccionament laboral. 9.- Vincularem la creació d'ocupació al desenvolupament dels serveis socials 10.- Crearem una Borsa d'Ocupació rotativa per a persones en situació d'exclusió social, gestionada per l'Agència de Desenvolupament Local. Seran els serveis socials els que determinen la inclusió de les persones en aquesta borsa. Tota contractació eventual que haja de realitzar aquest ajuntament passarà per aquesta borsa en primer lloc. S'inclourà en tots els plecs de condicions de les diferents concessions administratives atorgades per aquest ajuntament l'obligatorietat de recórrer en primer terme a aquesta borsa en cas d'existir la necessitat de contractacions eventuals. 11.- Instarem a la Generalitat Valenciana i al Govern de l'Estat a un canvi del model productiu, així com a derogar la reforma laboral.

4.- RETRIBUCIONS I DRETS DEL PERSONAL Elaborarem una nova RLT (Relació de Llocs de Treball), incidint fonamentalment en les funcions que es desenvolupen per cada lloc, partint del grup més elevat fins al grup de menys categoria. Així mateix introduirem nous aspectes que faciliten la conciliació de la vida familiar i la vida personal, com el teletreball, la flexibilitat horària i la formació del personal en l'ús de les noves tecnologies 10

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

Es prohibirà la realització d'hores extraordinàries per l'exercici d'una jornada laboral a temps complet. Establirem com a norma general que cap complement específic podrà superar la suma del sou base més el complement de destinació en el sentit d'equiparar la remuneració salarial existent. En cap cas la ràtio salarial entre la persona que més remuneració cobre i la que menys perceba podrà superar l'1 a 3. Garantirem una regulació dels incentius al rendiment, productivitat i gratificacions per eliminar l'arbitrarietat en la seua concessió mitjançant mecanismes participatius i transparents. S'establirà la jornada de 35 hores setmanals sense reducció salarial. Des de l'Ajuntament s'advocarà per la jubilació als 65 anys i la seua reducció progressiva fins als 60 anys.

5.- PERSONAL EVENTUAL I DE CONFIANÇA Reduirem a la meitat el nombre d'Assessors existents. Tendirem a la seua substitució per personal de carrera. En matèria salarial, aquests percebran les mateixes quanties establertes per als funcionaris i personal laboral de la mateixa categoria. La distribució serà d'un assessor per cada grup municipal i la resta per als òrgans de govern, en nombre no superior a 10.

6.- OBRES I SERVEIS PÚBLICS Defensarem el paper d'allò públic en l'economia pel que proposem remunicipalitzar serveis privatitzats i la creació de consorcis públics en sectors estratègics. Es confeccionarà un estudi en profunditat en els serveis de Proveïment d'Aigua potable, jardineria, enllumenat públic, transport urbà i metropolità, Bicicas, etc, amb l'objectiu d'optimitzar i configurar uns serveis els més objectius possibles en la seua concessió, sostenibles i el més rendible econòmica i socialment per al veïnat. Quant als grans transports públics, volem tenir un servei d'autobusos adequat per al nivell de població que té Castelló, el que inclou una xarxa optimitzada a les necessitats de la gent i creació d'una estació d'autobusos. També introduirem mecanismes de col·laboració públic-social (amb cooperatives i empreses 11

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

de l'economia social) per a la gestió de determinades activitats i serveis que no substituïsquen els serveis bàsics de propietat i gestió pública. Confeccionarem d'acord amb les dades obtingudes per l'Auditoria Pública, així com en les opinions dels Sindicats, una revisió exhaustiva de tots i cadascun dels Plecs de Condicions que regeixen les Concessions Administratives i Contractes de Prestació de Serveis, podent destinar els beneficis obtinguts a una major justícia social que redunde en la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes. En matèria de realització de Projectes d'Obra, Informes tècnics i urbanístics, es tindrà preferència per al seu desenvolupament al personal tècnic de l'ajuntament (arquitectes, delineants, etc..). I en cas de ser necessari es realitzaran convenis amb els Col·legis professionals i la Universitat per fomentar el treball entre els joves titulats. Començarem les gestions necessàries per a realitzar un conveni entre l'Ajuntament de Castelló, el Col·legi d'Administradors de Finques i el Col·legi d'Advocats per tal de prestar suport a les comunitats de propietaris amb les quals la banca tinga deutes, prestant assessorament jurídic i establint mecanismes d'acció conjunta contra la banca. Farem extensiu aquest conveni a aquelles comunitats de propietaris on són pocs els habitatges venuts i és el promotor qui no fa front a les despeses de manteniment de serveis comuns.

7.- POLÍTICA DE DESPESA AUSTERA I RACIONAL. Defensarem una política de despesa austera i racional però que prioritze els serveis públics i la inversió per crear ocupació. L'Ajuntament instarà a la derogació de l'article 135 de la Constitució que prioritza el pagament del deute a la despesa pública social, de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local En tots els projectes d'obres i serveis serà preceptiu un informe previ d'impacte social i sobre l'ocupació. Elaborarem un Pla d'Inversions Local de caràcter productiu i de contingut social que s'estendrà a tota la legislatura, apartant-se de l'electoralisme i de l'economia especulativa. Revisarem totes les subvencions que s'efectuen i especialment les dedicades a Festes, Esports, Turisme, Beques i Associacions. El sentit no és reduir cap d'aquestes activitats tan importants per al desenvolupament cultural, social, educatiu i esportiu en cap cas, sinó fomentar les activitats que redunden en 12

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

benefici de tots el veïnat i acabar amb el clientelisme. Revisarem totes i cadascuna de les despeses efectuades tenint en compte el dictamen dels serveis econòmics de l'Ajuntament, i serem rigorosos pel que fa a l'execució pressupostària evitant el lamentable espectacle dels reconeixements extrajudicials de crèdit. L'adquisició de béns corrents i serveis s'orientarà a afavorir a les petites empreses locals fugint de sistemes centralitzats de contractació que puguen donar lloc a favoritismes. Apostarem pel programari lliure, implantant-lo en tota l'administració municipal, per tal d'aconseguir estalvis significatius i fomentarem l'ús entre el conjunt de la ciutadania i teixit empresarial. Incorporarem a la Banca Ètica com a referent per a les gestions financeres d’estalvi i inversió, així com la utilització de comptes de la mateixa en les operacions del dia a dia, fent compatible la operativitat en les gestions econòmiques i financeres amb aconseguir millores socials i ambientals.

8.- DESPESES PROTOCOL·LÀRIES I DE COMUNICACIÓ Desenvoluparem en matèria de Comunicació, Premsa Institucional i subscripcions una distribució equitativa, entre els diferents mitjans de comunicació existents per garantir que no es perjudicarà cap d'ells evitant l'arbitrarietat. Tenint en compte la situació econòmica actual, com a conseqüència de la crisi, es reduiran a la mínima expressió les despeses protocol·làries. En el mateix sentit s'actuarà en les campanyes d'informació institucional, limitant-les a l'estrictament necessari.

9.- HISENDA (I) IMPOSTOS LOCALS Primarem la progressivitat fiscal i la imposició directa sobre la indirecta. Una reforma fiscal progressista i progressiva s'hauria de centrar en què el pes dels impostos directes siga molt superior als Impostos Indirectes, Taxes i preus públics. Encara que l'objectiu ha de ser que els ajuntaments es financen essencialment mitjançant la participació en els ingressos de l'Estat, sobre la base de criteris objectius. 9.1.- Impost de Béns Immobles. L'impost de béns immobles, com a principal impost directe i en admetre un cert grau de progressivitat es convertirà en el centre dels ingressos municipals 13

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

Establirem un recàrrec del 50% o, fins i tot una figura de nova creació que grave els habitatges no ocupats ni posats en lloguer (4), propietat de la Banca i de grans empreses. Estudiarem la possibilitat de beneficis fiscals en funció de la renda, i ocupació de l'immoble Es reduirà el tipus de l'IBI de naturalesa rústica, en l'actualitat el més car de la província. 9.2.- Impost de Vehicles de Tracció Mecànica. Proposem que els coeficients a aplicar en l'Impost de vehicles de tracció mecànica siguen progressius en relació a la potència fiscal. Gravarem més als vehicles que més contaminen i destinarem la recaptació al foment del transport públic, taxa per ús d'infraestructura, per tal d'un model de transport que siga públic, net i sostenible. Suprimirem la bonificació als vehicles històrics de més de vint anys. 9.3 Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres. Considerem necessària la rebaixa d'aquest impost com a element reactivador del sector de la construcció per a habitatges existents, sobretot establint una bonificació per a les obres de rehabilitació d'habitatges i eficiència energètica i en tot cas derogar la Taxa per prestació de serveis urbanístics que estableix una duplicitat de gravamen sobre la realització d'obres

10.- HISENDA (II) TAXES 10.1 Taxa de Recollida de Residus sòlids urbans (Fems). Tendirem a l'eliminació progressiva de la Taxa de Recollida de Residus sòlids urbans en el transcurs de la Legislatura, ja que entenem que econòmicament és viable la seua derogació, i que no és equitativa ni proporcional entre la ciutadania, ja que en l'actualitat es grava a tots per igual sense tenir en compte el seu nivell de renda o altres consideracions de caràcter subjectiu amb excepció de la bonificació a famílies nombroses. En una primera fase establirem bonificacions que recullen aquestes consideracions. 10.2 Taxa de Proveïment d'Aigua. S'establirà un mínim de subsistència i s'incrementaran els trams penalitzant el consum excessiu. S'adoptaran mesures per evitar el tall del subministrament per causa de situacions d'emergència social. 10.3 Taxa d'ús del sòl, vol i subsòl. Arbitrarem els mitjans necessaris per a la tributació justa de les Antenes de Telefonia Mòbil i sistemes de comunicació. 14

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

10.4 Taxa d'expedició de documents administratius i altres. La relació del ciutadà amb l'Ajuntament ha de ser, per la seua naturalesa gratuïta, no cal establir taxa per l'emissió de certificats o qualsevol altra relació del veí amb la seua Administració. Han d'anar derogant la infinitat de taxes amb què l'Ajuntament grava molts serveis públics que haurien de ser gratuïts un total d'onze (Expedició de documents, utilització d'instal·lacions esportives, matrimonis civils, planetari, etc.). Les d'utilització del domini públic, un total de cinc (Taules i cadires a la via pública, guals, mercats, etc.) han de ser profundament modificades, tendint a la seua progressiva reducció. 10.5 Taxa d'ocupació de via pública. Des de l'Esquerra de Castelló considerem que l'espai públic ha d'estar a disposició de tota la ciutadania, i que aquesta ha de poder fer servir els carrers i places municipals per a diverses activitats. En aquest sentit, modificarem la taxa d'ocupació de via pública de forma que queden exentes del pagament aquelles activitats realitzades per organitzacions sense ànim de lucre, potenciant l'ús social de l'espai públic en contra de la privatització que imposa el PP amb l'establiment d'un pagament.

11.- PREUS PÚBLICS Revisarem tot el sistema de preus públics, a fi de tendir a la gratuïtat de determinats serveis com el transport públic, La resta de preus públics, un total de tretze (tallers, cursos de natació, etc) i especialment el Bicicas haurien de ser gratuïts Realitzarem una profunda modificació pel que fa a l'Ordenança Reguladora de l'Aparcament (ORA), l'esperit deixarà de ser purament recaptatori, per passar a ser un element que afavorisca la mobilitat urbana a la Ciutat i disminuïsca la contaminació acústica i atmosfèrica.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

12.- TURISME Des de l'Esquerra de Castelló considerem que cal canviar la visió economicista del turisme existent al nostre país. Des dels mitjans de comunicació se'ns ha traslladat una visió que és purament quantitativa, on l'única notícia que dóna el turisme és el percentatge d'ocupació hotelera, el nombre de turistes que venen cada any o la despesa mitjana d'aquests en la nostra ciutat. D'aquesta forma el que pretén la dreta és la desvinculació del turisme del model de ciutat, de forma que només siga entés com a sector productiu, unint-lo al negoci i no pas a una qüestió política a la qual cal donar alternatives. Però, aquesta visió no és innocent. El que s'oblida, o es vol fer oblidar, és que darrere del turisme està un model urbanístic que ha depredat el nostre territori, que ha permès a construcció arreu de la província d'autèntiques barbaritats, de la qual és exemple paradigmàtic Marina d'Or. En definitiva, el que s'amaga intencionadament és la construcció durant dècades d'una ciutat pensada per al "pelotazo" urbanístic, per al negoci privat i no per

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

a les persones. Cal remarcar, a més, que aquesta visió va íntimament lligada a l'anomenat com a “turisme de sol i platja”, que és un model on la competència es fa al voltant del preu, lligat a un turista de baix poder adquisitiu i que, per tant, només és rendible quan es donen uns grans fluxos d'afluència turística. És dins d'aquest marc on el Partit Popular de Castelló proposa omplir d'hotels els terrenys de l'aeròdrom. Aquest model de “sol i platja” es troba estès per tota la geografia de la província, on localitats com Benicàssim, Peníscola, Orpesa o Vinaròs són exemples de referència a nivell estatal, fet que fa que puguem parlar d'un mercat saturat on l'ampliació de la mateixa oferta turística de sol i platja difícilment augmentaria l'atractiu turístic no ja de la nostra ciutat, sinó de la nostra província. A més a més, cal explicar les conseqüències de l'adopció d'aquest com a model únic de turisme ja les coneixem. En l'àmbit urbanístic parlem de la destrucció del medi natural sota capes de ciment, la destrucció del paisatge amb grans blocs d'apartaments a primera línia de platja, les aglomeracions amb serveis públics insuficients que es donen cada estiu a molts pobles de la nostra província. Però, cal parlar igualment de les conseqüències en l'àmbit social i econòmic: Sous precaris, treballs temporals només per a l'estiu, treball en negre, jornades laborals interminables amb hores extra sense remunerar. Totes aquestes són qüestions a revertir des de l'urbanisme amb la definició d'un model alternatiu de turisme. Si el que volem, i aquest és el compromís de l'Esquerra de Castelló, és construir una ciutat per als treballadors i treballadores, per a tots els veïns i veïnes de la nostra ciutat, cal que ens diferenciem de la resta de poblacions de la província, i això implica potenciar el turisme de qualitat, vinculat a la natura, a l'esport, a les persones grans i als sectors professionals, i tot això es pot aconseguir amb les següents propostes concretes: 1.- La recuperació de l'aiguamoll natural als terrenys de l'aeròdrom per a la creació d'un centre d’observació i interpretació de la natura que pose en valor la qualitat mediambiental i ecològica d'aquesta zona. 2.- La creació d'una veritable anella verda a la ciutat de Castelló que comence a l’aeròdrom del Grau, amb la recuperació dels tradicionals aiguamolls, que arribe fins a l’ermita de la Magdalena i continue en els camps de tarongers de la zona Oest de Castelló, on s'implanten zones d’esplai, rutes en bici, es realitzen activitats culturals i altres vinculades al turisme ecològic, al turisme actiu o al turisme cultural, creant una oferta turística diferenciada de l’oferta de sol i platja. 3.- Demanar al Ministeri de Defensa la cessió dels terrenys de Muntanya Negra per a la creació d'un càmping municipal. 17

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

4.- La restauració i posada en valor del Segon Molí, així com del Castell Vell, la Muralla Medieval soterrada pel Tram i el Moli La Font com a espais històrics i culturals de rellevància. 5.- Donar a conèixer el valor ecològic de les Illes Columbretes amb visites de tots els centres escolars, així com promovent la realització d'activitats esportives com el busseig i el coneixement de la natura com atractiu turístic de la nostra ciutat.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

13.- COMERÇ És important, per a començar a definir la nostra proposta, distingir entre dos conceptes bàsics, com són la tàctica, i l'estratègia. Així, podem començar a definir la tàctica com “un mètode emprat amb la finalitat de tenir un objectiu”. És, per tant, singular i fa referència a mètodes o accions que cerquen un objectiu en el curt termini. Dins de la tàctica, el suport al comerç de Castelló es manifesta en accions concretes, diferenciant entre accions internes, com seria el cas de les Jornades de Comerç, que tenen un caràcter formatiu i de suport al comerciant, juntament amb campanyes generals orientades al públic, tals com “Troba el teu tresor”, la “Fashion Night” o la “Moda al Carrer”, així com fires i esdeveniments orientades a sectors específics, com la “Fira de Noces” o “Chococas”. Així mateix, aquest ajuntament compta amb un extens i complet Pla d'Acció Comercial, en el qual es detalla amb un gran nivell de precisió qüestiones d'importància com una anàlisi comparada de la realitat comercial a escala del País Valencià i de la nostra província, la composició de l'oferta i la demanda comercial, les qüestions urbanístiques que afecten el comerç i una descripció zonal detallada de l'estat dels principals carrers comercials. No obstant açò, aquest pla, si bé resulta d'utilitat pel seu nivell de detall i la quantitat de la informació, emmalalteix en gran part del que ací se sol·licita: Un marc estratègic per al comerç local. Cap, per tant, centrar ara l'estratègia. Podem resumir el concepte d'estratègia com aquell conjunt d'accions planificades sistemàticament en el temps que es duen a terme per a aconseguir una determinada fi. Si volem afinar, podem recórrer a una definició de l'estratègia en màrqueting, que seria aquella dirigida a generar productes i serveis que satisfacen les necessitats dels clients amb major efectivitat que la competència, a fi de generar en el client lleialtat cap a una empresa o una marca. Contribueix a planejar, determinar i coordinar les 19

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

activitats operatives. Per tant, la importància està en la determinació de la fi última que considerem òptim socialment per a la ciutadania de Castelló, no només en quant al comerç, sinó a una consideració més global sobre el model de ciutat en la qual volem transformar a Castelló. És important notar que en aquest Pla d'Acció Comercial, si bé existeix un Pla d'Actuació, aquest de nou se centra en accions concretes, sense arribar a entrar en el fons del plantejament del comerç que volem per a la nostra ciutat i com aconseguir-ho. Es llancen idees a l'apartat de “orientacions generals i bones pràctiques per a la dinamització comercial” en el que sembla un “totum revolutum” com el títol suggereix, sense arribar a precisar el perquè d'aquesta dinamització comercial. Per tot açò, pensem que és necessari un Marc Estratègic per al comerç local que tinga en compte una ciutat més humana i que incorpore conceptes com el comerç de proximitat, la sostenibilitat o l'accessibilitat, que se centre en posar en valor els avantatges del comerç local front les grans empreses per a, utilitzant les dades que ja tenim, orientar el comerç com una part fonamental de la ciutat que volem. És important, dins d'aquest aspecte, donar una negativa rotunda des d'aquest consistori a la liberalització d'horaris per les greus conseqüències negatives que té front les grans superfícies, ja que el petit comerç no pot permetre's jornades interminables cosa que les grans superfícies duen a terme mitjançant la precarització de les condicions laborals dels treballadors i treballadores. Propostes: 1.- La creació d'un Marc Estratègic per al desenvolupament del comerç local que s'elabore en col·laboració amb els grups polítics municipals, les associacions i federacions del petit comerç així com amb representants dels comerciants de tota la ciutat i les associacions de veïns de Castelló 2.- Que aquest ajuntament es declare en contra de la liberalització horària 3.- Que es prenguen les mesures necessàries per consolidar el teixit comercial existent. 4.- Proposem que es reforcen els mecanismes de vigilància i inspecció per controlar aquest tipus d'activitats. 5.- A més estem assistint a la generació de nous canals i noves fórmules de comercialització 20

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

presencials com outlets o botigues efímeres emparades en la llicència Express, de les que no tenim res en contra, sempre que compleixin totes i cadascuna de les obligacions. 6.- Una altra línia de millora és el control sobre la proliferació de mercadets, fires i exposicions comercials, moltes d'elles en llocs públics en la majoria dels casos afavorides, promogudes, fomentades o autoritzades pels ajuntaments, amb llocs de venda atorgats a dit i sense pagar taxes. Cal fer transparents aquestes adjudicacions i que aquests llocs de venda tinguen inspeccions igual que ocorre amb els locals comercials. 7.- És igualment necessari un marc fiscal que no contribueixi a afeblir la demanda, com és el cas de la pujada de l'IVA. amb els efectes perversos que ha tingut en el consum. com a conseqüència de l'increment dels seus tipus. Proposar també una revisió quinquennal de l'IBI 8.- Demanem un marc adequat d'accés al finançament, ja que fins a la data, i malgrat els milers de milions d'euros de diners públics desemborsats per l'anomenat rescat financer, els comerciants continuen tenint dificultats de finançament i condicions molt poc favorables. 9.- També és necessari un model públic de formació adaptat a les necessitats reals del comerç. Formació orientada sectorialment a la professionalització dels nostres treballadors i a la capacitació de futurs professionals i, transversalment, a la capacitació i instrucció multicanal. 10.- Necessitem un sistema progressiu de càrregues a la Seguretat Social. 11.- D'altra banda s'imposa la revisió de l'actual normativa que impedeix en molts casos que baixos d'habitatges antics, majorment situades en els comercials: la saturació de l'oferta comercial i la desertització de les àrees comercials urbanes gestionats tindran efectes desoladors en la configuració de les àrees aspectes fonamentals que afectaran al comerç en els propers anys, íntimament connectats i els efectes, de no ser adequadament. 12.- La revisió de l'Ordenança municipal reguladora de la venda no sedentària i mercat del Grau de Castelló de la Plana per tal que contemple els mecanismes necessaris per autoritzar un nou mercat setmanal en cas necessari. 13.- La incorporació a l'Ordenança municipal reguladora de la venda no sedentària i mercat del Grau de Castelló de la Plana de la regulació de tots els mercats puntuals que es puguen autoritzar a la ciutat amb motiu de diferents festivitats o esdeveniments. 14.- Incorporar a l'Ordenança municipal reguladora de la venda no sedentària i mercat del Grau de Castelló de la Plana la possibilitat de realitzar mercats mensuals gestionats per les associacions veïnals i altres mercats solidaris. 21

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

II. SERVEIS SOCIALS El pròxim mes de maig de 2015, tenim tots els ciutadans i ciutadanes de Castelló, una cita clau per triar els nostres representants en l'àmbit municipal i autonòmic. Al nostre estat, però especialment en el nostre País i la nostra ciutat, s'estan duent a terme unes polítiques econòmiques, laborals i socials per part del Partit Popular, en les quals ha primat el menyscabament i la destrucció dels drets socials, civils i laborals. Així, ens arriben notícies sobre desnonaments, copagament, retallades en serveis públics, en pressupostos socials que afecten greument els drets de tothom, mentre al mateix temps podem constatar que a l'estat espanyol el nombre de rics s'ha incrementat en un 11,6 % només durant l'any 2013. Aquestes dades tan obscenes, que estan provocant una gravíssima fractura social al nostre país (cada vegada hi ha més rics i cada vegada hi ha més pobres), juntament amb la cada vegada més evident immoralitat dels nostres dirigents, estan conduint a moltes famílies a una situació totalment insostenible. Però és que a més, en el nostre cas, com a veïns de Castelló i residents al País Valencià, encara patim amb més rigor les conseqüències de les polítiques que el PP i el PSOE han dut a terme. Per posar alguns exemples: - Els serveis socials valencians són els menys desenvolupats de totes les comunitats autònomes, i el futur no es mostra esperançador. La Generalitat només finança un 12% de la despesa social que tenen els ajuntaments, un percentatge substancialment inferior a la mitjana estatal, que arriba al 28%. - Som la comunitat autònoma que menor nombre de professionals de l'àmbit social té respecte a la seua població. - La despesa en serveis socials de les administracions valencianes és molt inferior a la mitjana estatal es mire com es mire. En termes absoluts està un 36% per sota de la mitjana estatal, 22

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

que ronda l'1% del PIB al País Valencià, quan a l'estat espanyol la xifra és de l'1,4%, el qual suposa 110 euros menys per habitant i any. Només per equiparar-se a la mitjana estatal, s'haurien d'invertir en serveis socials 566 milions a l'any. - Les administracions públiques (tant Generalitat com ajuntaments) han reduït la seua despesa en serveis socials un 9,85% en els dos últims anys, el que representa una retallada de 109,5 milions d'euros, conseqüència de les polítiques del PP, del dèficit de finançament històric del País Valencià, del malbaratament de la Generalitat Valenciana, i de l'obligatorietat del pagament del deute introduït per PP i PSOE a l'article 135 de la constitució. - La nostra Ciutat té una despesa per habitant i any en actuacions de protecció i promoció social de 65,32 € quan la mitjana a l'estat espanyol per a Ajuntaments de població similar és de 88,48 €. Hauríem d'invertir un mínim de 4 milions d'euros més anuals per equiparar-nos. - Per contra, el nostre ajuntament paga 121 € per habitant i any per amortitzar el deute quan la mitjana per aquest concepte a l'estat espanyol és de 104 €. Davant aquesta dura realitat, només hi cap un canvi radical de model, unes noves polítiques que es basen en el reconeixement dels drets socials de tots els ciutadans i ciutadanes. La primera exigència que s'ha de plantejar a una nova política de Serveis Socials és que formule autèntics drets subjectius, és a dir, drets que puguen ser exigits tant en l'àmbit administratiu com jurídic, per tota persona que complisca els requisits que s'establisquen. - Drets relacionats amb una atenció social personalitzada i professionalitzada - Dret a rebre informació i orientació professional sense discriminació per accedir als recursos i prestacions socials - Dret a participar en la presa de decisions sobre el procés d'intervenció social i escollir lliurement el tipus de mesures o recursos a aplicar. - Dret a un diagnòstic i a un itinerari individualitzat que expresse els objectius de la intervenció social que es duga a terme - Dret a la informació, que comporta l'accés a tots els informes i valoracions contingudes en la seua història social. Dret a la confidencialitat. Resulta patent i peremptòria la necessitat de desenvolupar un Pla Local De Serveis Socials a la nostra ciutat que contemple les necessitats i mancances en l'àmbit de la protecció social, que desenvolupe els serveis dels recursos, que prioritze les inversions públiques i garantisca la plena participació de tota la ciutadania, però especialment dels col·lectius directament 23

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

interessats en el desenvolupament d'aquest Pla. Per dur a terme aquesta proposta, des de l'Esquerra de Castelló apostem per uns principis bàsics que com en la resta de polítiques han de regir la nostra actuació:

- Defensa a ultrança del que és públic. davant d'aquells que defensen que la gestió privada dels serveis públics (sanitat, educació, etc) resulta més econòmica que la pública, la nostra proposta sempre serà defensar el caràcter públic dels serveis bàsics; més encara en aquells serveis com la protecció social on per sobre de qualsevol criteri s'ha de garantir la qualitat en l'atenció als usuaris. - Defensa de la plena participació dels usuaris, de les seues associacions i entitats en el disseny del Pla. - Defensem un nou model del Consell de Benestar Social Municipal on estiguen representats tots els grups i associacions que col·laboren i treballen en qualsevol activitat relacionada amb el Benestar Social, i serà el nexe entre l'administració i la ciutadania a l'hora de formular propostes, definir polítiques i analitzar la seua execució. - Defensa de la responsabilitat pública com a garant de la cobertura de les necessitats bàsiques de la ciutadania. - Defensa de serveis i recursos propers al ciutadà i descentralitzats. Rebutgem la nova Llei de Règim Local, que amenaça amb sostreure la prestació de serveis a l'Ajuntament perquè siguen prestats directament per la Generalitat Valenciana, emparant-se en la no duplicitat competencial. - Defensa de la qualitat dels Serveis.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

1.- PROPOSTES BENESTAR SOCIAL 1.- Increment pressupostari fins a aconseguir com a mínim els 16 milions d'euros que ens situarien en la mitjana estatal (el pressupost actual és de gairebé 12 milions). 2.- Increment en personal específic d'atenció primària i especialitzada en un 30% per poder reestructurar i racionalitzar la prestació del servei. 3.- Elaboració amb tots els agents i organitzacions implicats d'un nou pla d'emergència social municipal on es recullen i prioritzen totes les actuacions, recursos i serveis necessaris per atendre les necessitats de tots els sectors de població. posteriorment, elaboració de plans municipals sectorials (tercera edat, infància, dependència, dona, immigració, etc.) on participen plenament tot el teixit social de la nostra ciutat. 4.- reserva de suficient sòl dotacional en els desenvolupaments urbanístics de la ciutat per tal de garantir la implantació de nous serveis i recursos en les diferents zones de la ciutat. 5.- reclamar a la resta d'administracions (generalitat valenciana, govern de l'estat) la creació d'aquelles dotacions i recursos (residències, habitatges tutelats, centres de dia, tallers ocupacionals, d'ocupació, etc.) que es requerisquen per garantir l'atenció del veïnat de la nostra ciutat. dotar pressupostàriament la gestió d'aquests centres en els pressupostos municipals. 6.- creació d'un banc d'habitatges socials i desenvolupament d'un reglament públic de gestió amb la participació de les entitats socials que garantisca el dret a un habitatge digne. 7.- crear un pla d'inclusió social transversal amb la resta de polítiques municipals. 8.- criteris socials en la tributació (pagament de tributs en funció de la renda i situació social) per aquelles persones que es troben en situació d'exclusió social. Ampliar els criteris socials en la contractació 9.- estudi de tots aquells contractes de gestió integral i de prestació de serveis en l'àmbit social subscrits per l'ajuntament amb entitats i empreses privades per tal de proposar la reversió i extinció per garantir la prestació publica. 10.- Garantir el ple accés de tots els ciutadans a la informació i orientació que facilite que qualsevol ciutadà puga conèixer i tenir accés a les prestacions i serveis que els corresponguen. 25

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

11.- Simplificació de tràmits burocràtics. 12.- Fomentar la participació i implicació de totes les persones que tenen iniciatives solidàries en les polítiques socials municipals. 13.- Crear un sistema de supervisió i avaluació dels serveis públics. 14.- Establir horaris d'atenció de matí i vesprada a les estructures bàsiques de serveis socials. 15.- Que les estructures bàsiques de serveis socials disposen d'espais que garantisquen la intimitat en l'atenció als seus usuaris. 16.- Establir períodes de resposta màxims en cada un dels passos de tramitació de les sol·licituds de prestacions i serveis que s'establisquen per a garantir els drets reconeguts 17.- Desenvolupar, a través de les seues estructures bàsiques de serveis socials, programes de caràcter preventiu, especialment dedicats a la infància i l'adolescència, així com programes d'envelliment actiu com a prevenció de la dependència i foment de l'autonomia personal per a persones grans. 18.- Reforçar la família i els seus recursos naturals d'ajuda en la gestió i abordatge de les seues pròpies necessitats abans de donar solucions que desvinculen i aïllen als seus membres més desfavorits. 19.- Establir reserves d'espai obligatoris en els plans d'ordenació urbanística (incloent-hi la reforma dels plans existents) per garantir els estàndards d'equipaments de serveis socials, i de manera especial de places d'allotjament alternatiu, que es definisquen en els plans de serveis socials aprovats pels executius autonòmics.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

2.- DEPENDÈNCIA En primer lloc, cal explicar que la dependència, així com els Serveis Socials, són competències majoritàriament autonòmiques, i que ho seran completament si abans de l'1 de gener de 2016 un futur govern d'esquerres a l'estat espanyol no deroga la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, llei que amb aquest altisonant nom pretén posar totes les competències en matèria de serveis socials bé en la Generalitat Valenciana o bé en la diputació de Castelló. En aquest sentit, des de l'Esquerra de Castelló tenim molt clar que el nostre model és un altre, i que passa precisament pel contrari: Dotar als ajuntaments de totes les competències en matèria de serveis socials, amb el seu corresponent finançament. L'argument és ben simple: L'ajuntament és l'administració més propera al ciutadà i, per tant, la que millor coneix les necessitats dels seus veïns i veïnes. En segon lloc, cal parlar de quines característiques, a banda de les competències, tindria el nostre model. En aquest sentit, apostem per un sistema públic i interdisciplinari, aplicant el que es coneix com història sociosanitària. No pot ser que les persones que es troben en situacions de pobresa, marginalitat exclusió social o dependència hagen de fer el pelegrinatge continuat entre les diferents administracions, siga benestar social, sanitat o educació. La planificació de les necessitats socials de les persones ha de fer-se de manera conjunta, amb les aportacions de treballadors socials, educadors, psicòlegs i personal sanitari, entre d'altres, perquè en definitiva és una persona la que té aquestes necessitats i no 3 o 4 27

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

expedients. Cal que la qüestió de la interdisciplina, que tan bé s'ha venut sobre el paper, es porte a la realitat. Un primer pas seria la implantació d'aquesta història, però a més llarg termini caldria parlar de l'entroncament de Sanitat i Serveis Socials en una mateixa conselleria. D'altra banda, cal fer una radiografia de l'estat de la dependència. Si parlem dels problemes en la baremació, amb els canvis de grau de discapacitat sense cap motiu, del retard en l'accés a les prestacions que ha arribat en alguns casos a dos anys, causant milers de morts dins de l'anomenat com a “llimbs de la dependència”, de l'immoral re-pagament perquè parlem de serveis que haurien de ser plenament públics i sostinguts amb els diners dels impostos que tots paguem, a més de les multituds de problemes en les valoracions realitzades fora del domicili o per personal no qualificat, especialment sagnant en els casos que tenen més a veure amb la salut mental, una altra de les grans oblidades, totes qüestions que no cal aprofundir perquè les coneixeu perfectament i les heu patit en carn pròpia. Per últim, cal parlar del gran oblit de la mal anomenada Llei de Dependència. I diem mal anomenada perquè si recordem el seu nom complet, parlem de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència, i de tot aquest plantejament és una obvietat que l'objectiu de promoció de l'autonomia personal ha caigut en l'oblit més absolut. En aquest sentit, recordar que la mateixa llei definia autonomia personal com a la “capacitat de controlar, adoptar i prendre per pròpia iniciativa decisions personals, així com desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària”. Aquesta definició cau en el buit més absolut quan, a hores d'ara, continua sense existir ni una qualificació professional ni un estatut de l'assistent personal”. Per tant, queda parlar de les que sí que són competències municipals avui dia. En aquest sentit, avui dia els serveis socials municipals constitueixen la porta d'entrada a la cartera de serveis existents, amb uns professionals obligats a conèixer tant el catàleg de serveis públics com aquells que ofereix la Generalitat o la Diputació. Així, en l'àmbit municipal trobem que n'hi ha 75 treballadors vinculats a l'àrea de serveis socials, dels quals, en realitat, tenen un perfil tècnic 38, entre els quals trobem 1 agent d'igualtat, 1 animadora sociocultural, 1 psicòleg, 1 mediador intercultural, 1 tècnic d'integració social, 1 monitor ocupacional, 1 interprete de llenguatge de signes, 4 tècnics de programes d'ocupació, 14 treballadors socials i 13 educadors. En aquest sentit, la nostra proposta és clara i implica augmentar la plantilla, sempre que la delegació de govern ho permeta o es canvie la llei, en 12 treballadors i treballadores dedicats als serveis socials, que es troben actualment sobresaturats com a conseqüència de l'augment de la vulnerabilitat social que ha patit la ciutadania a causa de la crisi i de les 28

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

retallades socials del PP. Un altre dels àmbits que hem de tractar atès la competència municipal és el servei de teleassistència. Aquest servei, que va ser eliminat pel govern del PP en l'àmbit estatal, va ser substituït en l'àmbit local pel servei de teleajuda que, a parer nostre suposa una greu baixada en el servei i atenció prestats a les persones grans de la nostra ciutat perquè, mentre la teleajuda és només un botó que cal prémer en cas d'emergència, la teleassistència permetia el seguiment, control i interacció amb l'usuari. És la nostra aposta recuperar aquest servei en la ciutat de Castelló. Un aspecte clarament vinculat a la dependència, encara que no tant als serveis socials, és el de l'accessibilitat. Gràcies a una moció d'Esquerra Unida que es va aprovar en l'àmbit municipal, l'Ajuntament va començar, tot i que amb més d'un any de retard, un Pla d'Accessibilitat Local, on es planteja en primer terme l'accessibilitat a tots els immobles municipals i, en segon lloc, l'estudi i aplicació de mesures d'accessibilitat en la nostra ciutat. A més, nosaltres volem anar més lluny, i volem que es promoga l'accessibilitat també als edificis privats, mitjançant deduccions en l'ICIO, subvencions vinculades a l'accessibilitat, i l'establiment de requisits en matèria d'accessibilitat en les llicències d'obra nova. En últim lloc, estaria la qüestió de la mobilitat i del transport adaptat. Com sabeu, des de l'Esquerra de Castelló vam criticar fortament a l'equip de govern quan va decidir imposar una taxa d'entre 15 i 60 euros mensuals pel servei municipal de transport adaptat, a la qual l'Ajuntament va donar marxa enrere. En aquest sentit, no només volem continuar amb aquest servei de transport adaptat, sinó que volem estendre la gratuïtat a tot el transport públic a la nostra ciutat, garantint que tots els vehicles siguen adaptats per a persones en discapacitat. 1.- Habilitar, amb caràcter urgent, els locals necessaris tant al centre de Castelló com al Grau per a que l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer, així com totes les organitzacions amb necessitats similars, puguen portar a terme les seues activitats, i molt especialment les unitats de respir. 2.- Instar al Govern Central a prohibir el copagament en matèria de serveis socials, així com en medicaments i qualsevol altre servei bàsic. No es copagament, és repagament. 3.- Instar a la Generalitat Valenciana a instaurar una Llei del Tercer Sector. 4.- Creació d'un banc de medicaments públic per restar servei a les persones que no tenen accés als mateixos. Derogació del copagament a usuaris de residències, centres de dia públics i concertats.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

3.- DRET A L'HABITATGE L'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seues necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seua casa. La seua traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial. Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l'Estat Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries. Segons l'informe presentat pel Col∙legi de Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil. Ens trobem doncs davant d’una situació d'emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe "Emergència Habitacional en el estado español", elaborat per l'Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011- i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent. El context descrit i la situació d'emergència en la qual es troba gran part de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges als municipis. Una 30

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

forma d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recórrer. La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seues immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja siga a l'espera que el preu de mercat torne a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat. Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius a l'anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social. La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibiliten l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, incomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la Constitució Espanyola. Davant els intents del govern central de buidar de competències les administracions locals, cal que els ajuntaments defensen l'autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals, fomentant i garantint la funció social de l'habitatge, desincentivant la utilització anòmala i penalitzar, si s’escau, l’ús antisocial, es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l'abast de l’administració per donar resposta a la vulneració del dret. Per aquests motius proposem:

1.- Declarar a Castelló com a ciutat lliure de desnonaments 2.- Engegar mesures municipals d'acord amb la legalitat i competències existents amb l'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la població per a fer front a l'emergència habitacional, posant tots els mitjans humans i materials que es consideren necessaris i incrementant per aquest fi les ajudes d'emergència social.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

3.- Elaborar i aprovar un Pla Municipal d’Habitatge, que contemple i regule degudament les mesures de foment per a evitar la desocupació permanent i injustificada d’habitatges i que incloga necessàriament la creació d'un parc de habitatge pública per a lloguer social i per a situacions d'emergència social. 4.- Elaborar i aprovar Programes d'Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació i que siguen propietat d'entitats financeres, immobiliàries, promotores, fons d'inversió i altres grans empreses similars. Aquesta tasca es pot fer a través de l'encreuament de dades en disposició de l'administració i l'atorgament d'audiència a l'interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l'administració. 5.- Instruir procediments administratius contradictoris on es determinen, coneguen i comproven els fets, un cop detectada la desocupació. Aquests procediments hauran d’acabar amb una resolució que declare si s’està produint una situació de desocupació permanent. Aquesta declaració comportarà l'establiment d'un recàrrec del 50% en la quota liquida de l'Impost de Béns Immobles, tal com contempla l'article 72 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. 6.- Amb l'objectiu de lluitar contra l'emergència habitacional, l'Ajuntament no enviarà a la Policia Local de Castelló als desnonaments d'habitatges. De la mateixa forma, l'Ajuntament de Castelló intervindrà amb l'entitat bancària en casos de desnonaments que afecten la primera i única habitatge de famílies amb dificultats econòmiques, evitant així l'exclusió social de la mateixa. 7.- L'Ajuntament de Castelló deixarà d'operar amb entitats financeres que executen desnonaments, incloent aquesta com a condició en el plec de condicions de contractació d'operacions financeres. 8.- Intervenció de l'Ajuntament amb relació a altres disfuncions habitacionals: assetjament, infrahabitatges, sobreocupació. 9.- Instarem al Govern de la Generalitat Valenciana a reparar tots els habitatges de la seua propietat a la ciutat de Castelló en el termini de temps més breu possible, posant-les a disposició de les famílies amb necessitats habitacionals urgents. 10.- Instarem al Govern Central per què, tal com ve proposant la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprove una modificació de la regulació hipotecària que incloga la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute 32

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

(principal, més interessos i costes judicials) quede liquidat. Instarem el Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per a paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. 11.- Modificar el conveni entre l'Ajuntament de Castelló i l'il·lustríssim Col·legi Oficial d'Advocats de Castelló per a l'assessorament en matèria hipotecaria, de forma que s'incloga en aquest a l'Associació Plataforma d'Afectats per les Hipoteques. 12.- L'augment de l'horari d'atenció d'aquest conveni, de forma que es duga a terme al menys tots els matins en l'horari actual, de 9:30 a 13:30, així com un mínim d'una vesprada a la setmana, en horari de 17:00 a 20:30, sense que aquesta modificació horària afecte al servei jurídic prestat pel Il·lustríssim Col·legi Oficial d'Advocats de Castelló. 13.- L'Ajuntament utilitzarà tots els seus recursos i mecanismes (incloem la mobilització social) per evitar desnonaments de primeres vivendes. Garantirem una primera vivenda per aquelles persones i/o famílies que no la tinguen: utilitzarem sòl públic, vivendes en lloguer a un preu del 10-15% del sou, augmentarem la càrrega fiscal sobre les vivendes sense ocupar, de manera gradual i creixent, en funció del temps de desocupació. També promourem i facilitarem les iniciatives cooperatives en matèria de vivenda, entre altres mesures.

4.-DRETS DE LA INFÀNCIA: ALIMENTACIÓ I ERRADICACIÓ DE LA POBRESA ENERGÈTICA Tal i com ha posat de manifest l’informe informe d’UNICEF: Bienestar infantil en los países ricos, Espanya té una de les taxes més altes de pobresa infantil dels països rics, sols superada per Letònia, Estats Units i Romania. La pobresa infantil (menors de 16 anys) en el País Valencià és superior en 3 punts a la mitja, arribant al 24%. La crisi ha afectat a aquest col∙lectiu, que ha empitjorat la seua situació i, molts d’ells, estan en risc d’exclusió social. Fins ara, des dels menjadors infantils es garantia almenys una menjada en condicions al dia. L’Associació Valenciana de Directors d’Infantil i Primària (Avdip) afirmen que la dotació pressupostària d’aquest curs per a les ajudes de menjador no ha sigut suficient per a cobrir totes les situacions de necessitat que es viuen en els centres escolars de la xarxa pública. Prova d’això és que moltes de les famílies que van aconseguir una de les 60.000 beques que 33

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

cobreixen el 70% del cost del menú han hagut de treure els seus fills i filles dos mesos i mig abans, en no tindre diners per a costejar el 30% restant. Moltes famílies sobreviuen gràcies a la caritat d'ONGs que presten la seua ajuda mitjançant el Banc d'Aliments o mitjançant altres donacions. Encara que encomiables, aquesta no és la solució. Les administracions Públiques són les que han de garantir que cap família passe fam. Del mateix mode que en l'alimentació altre problema greu està sent la denominada pobresa energètica. Famílies que no poden encendre la calefacció per impossibilitat econòmica posant en risc la seua salut i la dels més menuts. És fa necessari doncs apostar per cobrir les necessitats sobre tot alimentàries dels nostres infants i des de l'Esquerra de Castelló proposem:

1.- Creació d'una partida pressupostària d’ajudes socials per a beques de menjador per a les famílies que, sent receptores de beques de menjador escolar autonòmiques que no arriben al 100%, no puguen costejar el diferencial d’aquest servei. 2.- Aquesta partida s’ampliarà per als mesos de juliol i agost donada l’existència de casos d’emergència social, arribant a totes les persones receptores de beques de menjador escolar autonòmiques i costejant el 100% del servei. 3.- Augment de la partida d'emergència social per a fer front a les necessitats d'alimentació. 4.- Crear la Taula sobre Pobresa Energètica, com a espai de diagnosi, anàlisi, debat i recerca d’alternatives i solucions sobre aquesta problemàtica amb participació dels grups municipals, els agents econòmics i socials i de les empreses distribuïdores de serveis energètics bàsics. 5.- Reforçar l’atenció municipal al consumidor energètic amb insuficiència de recursos per tal d’ampliar l’assessorament sobre possibles mesures d’estalvi i eficiència energètica a la seva llar alhora que fer un seguiment quantitatiu i qualitatiu sobre la situació de pobresa energètica a la nostra ciutat i la seva evolució. 6.- Negociar amb les companyies energètiques que operen a la nostra ciutat possibles solucions davant els impagaments de les famílies mancades de recursos mínims per tal d’evitar el tall del subministrament i poder garantir l'accés als consums mínims. 7.- Sol·licitar a les companyies energètiques que operen a la nostra ciutat una moratòria en els talls de subministrament a llars amb insuficiència de recursos durant els mesos d’hivern 34

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

apel·lant a la responsabilitat social corporativa que les empreses han de demostrar en situacions d’emergència social com les que estan patint molts ciutadans i ciutadanes del nostre municipi. 8.- Sol·licitar a les companyies subministradores i comercialitzadores d’electricitat i gas que operen a la nostra ciutat que respectin escrupolosament la normativa vigent respecte als processos de tramitació i execució de talls de subministrament. 9.- Sol·licitar a la Generalitat Valenciana que, de manera immediata, elabore un “Pla de xoc contra la pobresa energètica” que tingui com a principal objectiu garantir el dret ciutadà als subministraments bàsics de la llar establint acords amb companyies energètiques que operen al País Valencià per tal de determinar un sistema públic de tarifes socials reduïdes per a col·lectius amb insuficiència de recursos, així com protocols de prevenció de talls de subministrament en col·laboració amb els Serveis Socials municipals i, en cas de que es produeixin, la gratuïtat del servei de reconnexió. 10.- Sol·licitar a l’Estat espanyol la congelació de les tarifes energètiques per a l’any 2014 i que reguli normativament l’establiment de tarifes especials reduïdes de serveis energètics (electricitat i gas) per a col·lectius amb insuficiència de recursos així com l’establiment de la normativa i els protocols necessaris per tal que no es produeixin talls de subministrament a famílies amb insuficiència de recursos. 11.- Instar al govern a impulsar els convenis on es recullin les condicions i el mètode de coordinació entre l’ajuntament, les botigues d’alimentació i els centres comercials i entitats que actualment ja col·laboren en aquestes tasques, per tal de garantir que els articles “last day” es donin a l’ajuntament. 12.- Habilitar els mecanismes adients, per part de l’ajuntament, per tal de garantir el servei de recollida diària als supermercats adherits a la campanya i fer arribar els productes a les diferents entitats d’acció social, banc d’aliments i menjadors socials per arribar a llurs usuaris i usuàries. 13.- En el cas que el Banc d’aliments, entitats col·laboradores i els menjadors socials no es poguessin fer càrrec de la gestió d’aquests productes, l’Ajuntament habilitarà un espai municipal per fer-ne la recollida i repartiment a través del servei de voluntariat del municipi. 14.- Instar al govern a que faci un estudi de la taxa de residus que els supermercats petits, mitjans i grans estant suportant, amb l’objectiu d’aplicar una discriminació positiva de la taxa a aquells establiments que s’acullin al conveni de col·laboració amb l’Ajuntament, perquè efectivament aquestes superfícies estaran contribuint a reduir el volum de producte abocat a

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

la brossa, alhora que estaran contribuint a la construcció d’un territori socialment responsable. 15.- Fer una campanya informativa a través dels agents cívics i personal de serveis socials destinada a les persones que habitualment recullen menjar dels contenidors de les superfícies comercials de la ciutat i oferir-los els serveis dels Banc d’Aliments i els menjadors socials existents al municipi. 16.- Instar al Govern de la Generalitat a fer efectiva la Renda Garantida de Ciutadania, en els termes previstos en l’article 24.3 de l’Estatut de València. 17.- Instar a la Generalitat Valenciana a destinar més recursos i ampliar el pressupost de la Renda Mínima d’Inserció, com a renda de subsistència bàsica, fins que el govern català no impulsi aquesta renda garantida de ciutadania que ampliï la renda mínima d’inserció 18.- Estudiar el disseny i l’aplicació de mesures similars a la proposada en aquesta moció, en totes les etapes de producció i distribució d’aliments, per tal de reduir a tots els nivells el mal baratament de menjar, que sigui susceptible de ser aprofitat amb una finalitat social.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

III. SERVEIS PÚBLICS Des de l'Esquerra de Castelló reclamem uns serveis públics de qualitat i de gestió pública, que atenguen les necessitats bàsiques de la població. D’entre els Serveis Públics bàsics destaquem l’Educació i la Sanitat com a drets fonamentals que l’Administració ha de garantir. Les competències municipals en aquestes dues àrees són reduïdes, no obstant això, l’ajuntament no es pot rentar les mans, tot al contrari, té l’obligació de planificar i instar al Consell per a que els drets de tots i totes estiguen garantits.

1.- EDUCACIÓ Per a l'Esquerra de Castelló la millor forma de garantir el dret universal a l'educació passa per defendre a ultrança un sistema públic d'ensenyament que, des de l'educació infantil fins a la universitària, assegure una educació de qualitat per a tots i totes en condicions d'igualtat. L'Esquerra de Castelló defèn també un increment de les competències municipals en l'àmbit educatiu com a requisit necessari per a millorar i adequar a cada realitat concreta l'oferta pública dels diferents tipus d'ensenyaments Per això, l'Esquerra de Castelló rebutgem els CIS (centres d’Iniciativa Social) i defensem que el sòl públic municipal només siga per a l'escola pública. La crisi, la baixada d’alumnat, etc.. han servit d’excusa als darrers anys per a que la 37

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

Conselleria ens lleve les unitats als nostres centres públics. Una circumstància que no s’ha donat als centres privats subvencionats amb fons públics. Mentre han augmentat la ràtio en les aules i el nombre de professorat. Des de l'Esquerra de Castelló rebutgem l’augment de les ràtios i reclamem que en el cas de reduir unitats estes es lleven únicament en la privada concertada. L’ajuntament ha de vetlar pels seus centres públics i reclamar les unitats que ens han furtat. A més a més, la Conselleria d’Educació s’ha acarnissat amb les línies en valencià. Reclamem el retorn de totes les línies com un dret fonamental dels pares i mares de garantir que els seus fills i filles estudien en la nostra llengua. Com a propostes concretes d’actuació on l’ajuntament sí té competències per garantir una educació pública de qualitat en condicions d'igualtat, reclamem: 1.- Ampliar la xarxa pública i gratuïta d'escoles infantils fins a cobrir la demanda del cicle de 0 a 3 anys. Gestió pública de les Escoles Infantils Municipals ara en mans privades. 2.- Pla municipal de mesures específiques per a afavorir l'èxit escolar de tot l'alumnat en l'educació obligatòria i contra l’absentisme escolar 3.- Desenvolupament de programes municipals per a la millora de la convivència 4.- Oferta municipal d'Escoles de Música i Idiomes, incloent-hi els idiomes dels nouvinguts i la llengua de signes. Creació d'una escola municipal de música lligada a la banda municipal de Castelló. 5.- Facilitar recursos orientats a potenciar l'educació en valors 6.- Foment de la innovació educativa per mitjà de subvencions als centres o equips docents que desenvolupen plans de millora de la seua acció educativa. 7.- Descentralització educativa i participació democràtica potenciant els Consells Escolars Municipals. Aquest òrgan de participació haurà de tindre competències de govern, de control i, en aquelles qüestions educatives sobre les quals no puguen prendre decisions últimes, se'ls reconeixerà el dret de proposta, de manera que l'òrgan competent (Ple Municipal, Junta de Districte) haja de debatre-la i pronunciar-se al respecte. Capacitat per a fer pronunciaments respecte: Planificar la xarxa de centres, escolaritzar equitativament, controlar els fons, coordinació dels centres, fer propostes per millorar la convivència i eradicar el fracàs escolar. 8.- Foment de la participació democràtica en els centres educatius per mitjà de mesures de suport a l'associacionisme de l'alumnat i dels pares i mares. 38

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

9.- Organització i gestió dels sistemes d'acollida (escoles matineres) dels col·legis públics d'Infantil i Primària adequant el seu horari d'obertura a les necessitats de les famílies. 10.- Coordinació de les activitats complementàries que es realitzen en els centres públics fora del calendari o de l'horari escolar. 11.- Coordinació dels distints professionals i servicis municipals que presten suport als centres escolars (treballadors socials, mediadors interculturals, equips psicopedagògics, metges- infermers escolars… 12.- Que des d'aquest ajuntament s'elabore un conveni amb la confederació d'Ampas per a exercir de subministrador de les tablets a tots els alumnes que així ho sol·liciten per al període 2013-2014 i d'ara endavant 13.- Que des d'aquest ajuntament es dote una partida pressupostària per a la compra per part de l'ajuntament de les tablets de l'alumnat de 5º de primària que participara en el programa experimental per a l'ús de tablets, establint un dispositiu tipus i aprofitant els descomptes comercials en actuar com a central de compres, havent de dits alumnes no inclosos en el punt 4 reintegrar al consistori el cost d'adquisició del dispositiu. 14.- Que davant la manca d'ajudes econòmiques a l'adquisició dels llibres digitals, es dote així mateix una altra partida pressupostària per a cobrir l'adquisició dels mateixos prenent com a dades per al calcul el nombre de beneficiaris de les ajudes per a menjador i les ajudes a l'adquisició de material escolar. 15.- Que, simultàniament, l'ajuntament dote una partida pressupostària per a becar amb l'import del cost de la tablet a aquells alumnes en situació de pobresa o exclusió social, a almenys el mateix numere d'alumnes que en la partida referida en el punt numero 3. 16.- L'adquisició amb caràcter urgent d'elements per a la lluita contra les altes temperatures a les aules, com ara ventiladors o aires condicionats, per a la seua cessió als centres educatius.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

2.- SALUT El dret a la salut de la ciutadania és un dret fonamental, que constitueix, u dels pilars de l'Estat del Benestar. La millora de la salut, des d'una òptica centrada en la millora de la qualitat de vida, la inserció d'hàbits saludables i sobretot millorar els indicadors de salut comunitaris deu ser un dels nostres objectius primordials. En l'actualitat, n'hi ha molta evidència científica sobre l'existència de desigualtats socials en salut, tant en malaltia com en mortalitat. Considerem que aquestes diferencies són injustes, evitables, sistemàtiques i que són el resultat de la desigual distribució dels determinants socials de la salut en tots els nivells de l'escala social, en forma de gradient. Aquesta desigualtat en salut es constata en totes les localitats, grans i petites, tant entre els diversos grups socials com entre barris i zones. Malgrat l'existència d'un avantatge urbà en resultats globals en salut, les desigualtats socioeconòmiques dins d'una ciutat acostumen a ser superiors als dels pobles petits, el que comporta majors desigualtats en salut dins de la ciutat. 40

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

Es per aquests motius que tant l'Organització Mundial de la Salut com el Ministeri de Sanitat o la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables, entre molts altres organismes, han situat en la seva agenda la reducció de les desigualtats en salut, atès que les desigualtats en salut depenen de factors que s'acumulen a les persones per raó del grup socioeconòmic al qual pertanyen i són susceptibles de modificar-se amb polítiques públiques adequades. A les ciutats aquests determinants es concreten en factors relacionats amb la governança, el context físic, el context socioeconòmic i els entorns i per tant es requereix un abordatge de "salut en totes les polítiques" (urbanisme, educació, benestar, cultura, habitatge, transport, ....) i no únicament des de l'àmbit sanitari. S'ha demostrat que les intervencions més efectives en la reducció de les desigualtats en salut són aquelles que es dirigeixen a millorar la salut de tota la població, amb esforç proporcional a la necessitat de cada grup social, i utilitzen la intersectorialitat i la participació de la comunitat. Considerem, per tant, que ha de ser un objectiu últim d'aquest ajuntament el que tots els seus habitants puguin desenvolupar el seu màxim potencial de salut independentment de la seva posició social o altres circumstàncies degudes a l'entorn. Entenem que en matèria de salut hi ha alguns principis bàsics i irrenunciables:

1.- Xarxa sanitària pública única. Que s'estructure a l'empara dels drets i deures ciutadans i no fluctue en els braços del mercat i la publicitat. I que permeta planificar i optimitzar els recursos, i millorar l'equitat d'accés. Atenció de salut per a tots els habitants del municipi pel sistema públic: entenem que només el sistema públic pot garantir la gratuïtat, equitat i solidaritat en el mateix. 2.- Desenvolupament de la participació dels ciutadans en la xarxa sanitària pública. Defensem el paper dels ajuntaments en el desenvolupament de la participació ciutadana en el sistema sanitari públic. Un element útil és el Consell de Salut Municipal, que siga el canal per a l'anàlisi dels problemes de la salut del municipi, les propostes de solució i la seua priorització. S'ha d'analitzar la cartera de servicis tant de primària com d'especialitzada: el seu contingut i el seu compliment. Reivindiquem la participació dels ajuntaments en els òrgans de direcció i control de les estructures del servei de salut de la Generalitat Valenciana. 3.- Atès que el nivell socioeconòmic, les desigualtats de gènere, l'entorn mediambiental, les condicions de vida i de treball, els estils de vida i l'atenció sanitària són alguns dels factors 41

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

determinants de salut de la població; sobre ells caldrà actuar de forma integral amb polítiques transversals, i fent-ho amb la participació de les nostres veïnes i veïns com a element imprescindible per a identificar millor els problemes i abordar-los amb garanties d'èxit. Des d'esta perspectiva global ens comprometem, a realitzar un diagnòstic de Salut com a part d'un Pla Municipal de Salut. 4.- La prevenció serà un dels pilars fonamentals a fomentar dins del Pla Municipal de Salut. En aquest apartat és on emmarquem el foment de l’esport, prioritàriament el de base, com a dret que ha d’estar a l’abast de tots i totes. 5.- L'epidemiologia mediambiental cada vegada té més demanda d'estudis de la relació entre potencials fonts de contaminació amb problemes de salut. És necessari dedicar recursos a estes investigacions, per a poder respondre amb propietat. 6.- La Planificació Urbana està íntimament lligada a la Planificació en Salut. La utilització del sòl, i l'ordenació del territori poden i deuen, fomentar un creixement sostenible que respecte el medi ambient, i que fase una utilització prudent i racional dels recursos naturals. L'ús del sòl, al ser un recurs no renovable, és un dels suports bàsics de la sostenibilitat. Trobar un adequat balanç entre les pressions socials, mediambientals i econòmiques, adonant-se que només un desenvolupament sostenible pot ser saludable. 7.- La cooperació és un altre principi que no podem oblidar. És necessari aportar un percentatge del nostre pressupost als Programes que es desenvolupen en països en vies de desenvolupament. Combatre la fam i les malalties al món és una de les nostres prioritats. 8.- La redacció i aprovació d'un nou conveni entre l'Ajuntament de Castelló i l'Agència Valenciana de Salut que explicite el retorn a un servei de SAMU municipal que opere les 24 hores i els 7 dies de la setmana fins que aquest servei siga assumit per la Conselleria de Sanitat. 9.- Seguint el punt anterior, no s'amortitzarà cap plaça de la plantilla vinculada a la SAMU municipal i es contractaran treballadors/treballadores suficients per tornar a prestar aquest servei les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. 10.- Realitzar biennalment una anàlisi de la situació de la salut de la població de la nostra ciutat que tingui en compte els determinants socials i com a unitat d'anàlisi els barris i / o unitats censals. 11.- Presentar un informe anual al Ple de l'evolució de les desigualtats en salut i les iniciatives posades en marxa per promoure l'equitat en salut. 42

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

12.- Incorporar als pressupostos anuals, així com als principals programes i projectes de les àrees d'urbanisme, habitatge, transport i benestar social l'Avaluació d'Impacte en Salut (AIS) i l'Auditoria d'Equitat en Salut (AES) d'aquestes iniciatives. 13.- Incorporar les pautes de la Guia Metodològica per integrar la Equitat en les Estratègies, Programes i Activitats de Salut (Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, 2012) en les activitats de la Regidoria amb competències en Salut. 14.- Crear un equip intersectorial de seguiment de l'Equitat en Salut al municipi amb representants de les diferents regidories i amb la participació de les principals entitats de la localitat. 15.- Sol·licitar a l’equip de govern d’aquest Ajuntament el desenvolupament d’una campanya informativa de prevenció de VIH en l’àmbit municipal que fomente l’ús del preservatiu i conscienciï a la població sobre la necessitat de fer-se la prova de detecció, doncs un diagnòstic precoç del VIH assegura una millor qualitat de la salut i abarateix els costos sanitaris. Aquesta campanya ha de ser anar especialment adreçada a la joventut, així com a la població més vulnerable: els homes que té sexe amb homes (HSH), i a la població més exposada, com és el cas de les dones i homes que exerceixen la prostitució. 16.- Sol·licitar a l’Ajuntament el recolzament i col·laboració amb les entitats sense ànim de lucre que presten serveis a les persones que viuen amb VIH establertes en el municipi, amb la finalitat de suplir las carències derivades del dràstic retall de finançament al Pla Multisectorial sobre Sida.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

IV. PARTICIPACIÓ CIUTADANA ,TRANSPARÈNCIA I LLUITA CONTRA LA CORRUPCIO Per a l'Esquerra de Castelló és fonamental desenvolupar des dels ajuntaments polítiques tendents a crear espais des d’on es vivencien pràctiques democràtiques per a la formació d’una ciutadania crítica i transformadora. Sent els ajuntaments les institucions més properes a la ciutadania, ha de ser aquest l’actiu principal del desenvolupament dels nostre municipi participant activament de les decisions que li afecten. Açò passa per integrar als i les ciutadanes i a les seues organitzacions en els òrgans de decisió, garantint la informació i l’accés als espais de discussió i planificació. Volem un ajuntament obert, transparent i democràtic on les decisions de la seua gestió siguen portats de la ma dels i les ciutadanes de Castelló. La corrupció generalitzada, el descontrol en la despesa destinada a grans infraestructures, la política de formigó i camps de golf… que veníem denunciant des de fa anys, ens han portat a una crisi econòmica i a una gran desafecció i indignació de la ciutadania. Per a recuperar la credibilitat en la política cal un canvi radical, que reordene i clarifique les competències ciu44

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

tadanes per dotar-la de tota la capacitat decisòria que ara mateix se’ls està negant. Per a aquest fi són tres els aspectes que, relacionats entre sí, hem de transformar:

1.- INFORMACIÓ I FORMACIÓ Ara mateix el PP utilitza la informació i la Formació en benefici propi amb l’única finalitat de fer-se propaganda. Des de l'esquerra hem denunciat en diverses ocasions com els Fòrums ciutadans d’urbanisme o el periòdic municipal són mitjans que l’equip de govern utilitza per penjar-se fotos, però no uns vertaders mitjos per informar i rebre aportacions. Proposem:

1.- Realització de fòrums oberts a la ciutadania per informar i rebre aportacions ciutadanes 2.- Organització de xarrades i cursos en barris, instituts, UJI, que fomenten la participació. 3.- Distribució de punts d’informació per la ciutat. 4.- Butlletins d’informació Municipal on consten els acords plenàries, agenda, notícies amb espai per a tots els grups polítics, i també per a rebre opinions de la ciutadania. 5.- Adaptar les ferramentes digitals de l’ajuntament per fer-les més dinàmiques donant la possibilitat al ciutadà d’interactuar. Augmentar la informació i accés a la mateixa de la web municipal (ordre dia de Comissions i Plens explicant els continguts, informació detallada dels acords adoptats, informació actualitzada de les reunions mantingudes als diferents organismes de l’ajuntament…) 6.- Establiment de llistes telemàtiques d’informació a través del correu electrònic o el mòbil. 7.- Que aquest periòdic municipal no siga un mer element propagandístic i que, per tant, estiga sotmès als principis de pluralitat, objectivitat i participació. 8.- Que en compliment del punt anterior es dote d'un espai al periòdic per a tots els grups municipals, així com a altres partits polítics, sindicats, associacions i moviments socials per a que puguen publicar les seves notícies o activitats.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

9.- Que es cree una comissió, dins del Consell de Cultura, que coordine el contingut del diari i que controle de manera regular el compliment dels principis del punts anteriors .

2.- AJUNTAMENT OBERT A LA CIUTADANIA El PP manté un ajuntament segrestat en un organigrama tancat que deixa poques vies a una vertadera participació ciutadana. Aquesta participació es basa únicament en fer suggeriments en les Juntes i Consells de districte (est, oest, centre, nord, sud, Grau) així com en els consells sectorials (participació ciutadana, comerç, benestar social, cultura. I els més recents d’Igualtat i seguretat ciutadana) No existeixen espais oberts on els i les veïnes puguen expressar les seues opinions sense l’obligatorietat d’estar organitzats en una associació veïnal i formar part d’aquests consells. Proposem:

1.- Un nou Reglament de Participació Ciutadana on figure la participació activa de la ciutadania als Plenaris i les seues Comissions, amb el seu torn d’intervencions. 2.- Participació oberta a les Comissions Informatives. 3.- Adaptar les sessions de ple i comissions a l’horari que garanteixi una major participació ciutadana. 4.- Fixar horari d’atenció a tots els regidors i regidores. 5.- Oferir espais municipals per a que la ciutadania puga debatre i organitzar activitats al voltant de l’activitat municipal.

3.- PRESA DE DECISIONS Els veïns i veïnes de Castelló ara mateix no tenen cap mecanisme per prendre decisions en tot el que té a veure amb la gestió de allò que directament li afecte. Des de l'Esquerra de Castelló ens neguem a que la democràcia signifique únicament votar cada 4 anys. Han d’haver mecanismes establerts mitjançant els quals les qüestions fonamentals es passen a votació i siguen els ciutadans qui prenguen l’última decisió. Els Pressupostos Participatius, tal i com estan establerts ara, no contemplen més que una ínfima part del Pressupost dedicada exclusivament 46

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

a xicotetes inversions en els barris. Des de l'Esquerra de Castelló apostem perquè siga la ciutadania la que fase les propostes i diga finalment com vol que es gestionen els seus diners. Proposem: 1.- Una regidoria de Participació Ciutadana transversal amb totes les àrees. 2.- Un nou Reglament de Participació Ciutadana que done veu i capacitat de decisió als i les ciutadanes de Castelló. 3.- Creació de Consells Sectorials per cada àrea municipal. 4.- Creació del Fòrum de Participació obert a la ciutadania i Fòrums cívics sectorials. 5.- Assemblees de barri com a pas previ a les Comissions i Juntes de districte. 6.- Elecció directa dels membres de Juntes i Consells de Districte. 7.- Consultes populars (referèndums) per a aquelles qüestions més importants. 8.- Referèndum quan ho demane el 10% del cens electoral. Del mateix mode establir la iniciativa popular en el 10% del cens per tal de revocar decisions de l’ajuntament i revocar càrrecs públics. 9.- Creació i participació de la ciutadania i del teixit associatiu en les Comissions d’Investigació dels assumptes i dels càrrecs públics. 10.- Transparència informativa de tots els sous, patrimoni dels càrrecs públics i contractes públics amb empreses privades. 11.- Elaboració democràtica del procés de participació en els Pressupostos Municipals en la seua totalitat i des del començament de la seua elaboració, desenvolupant propostes, en l’elaboració i en el seu seguiment.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

4.- LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ Passats més de 30 anys dels recuperats ajuntaments democràtics que han contribuït de manera decidida a la modernització del nostre país, ens trobem amb una crisi democràtica profunda sobre la política i els polítics. Els darrers fets succeïts de casos de corrupció i d’altres de presumpta corrupció pendents del corresponent procés judicial generen un major descontent i desafecció de la ciutadania envers les institucions polítiques democràtiques i erosiona la credibilitat i l’estabilitat institucional i col·lectiva. Aquests casos no poden posar en dubte l’honesta tasca que milers d’homes i dones realitzen cada dia al capdavant dels ajuntaments del nostre país. Tampoc poden qüestionar permanentment el paper dels governs locals com a instruments imprescindibles per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. El món local, com expressió de govern de màxima proximitat amb la ciutadania i de noves maneres de fer i gestionar els afers públics, no pot quedar al marge del debat sinó que ha de ser l'expressió màxima i capdavantera de la nova política, des del convenciment de la 48

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

necessitat de més política per tal de defensar als febles i el bé comú, de reivindicar una política que tothom pugui exercir. Estem convençuts que cal dignificar la nostra ciutat, i de que el món local ha de participar del nou paradigma en la gestió dels afers públics, basats en un compromís amb la transparència, l’enfortiment i aprofundiment democràtic i la honestedat en l’acció política. Avui es més necessari que mai reaccionar i aplicar amb rigor mesures de garantia de la qualitat democràtica i de la bona gestió del món local.

1.- Anar més enllà de les noves lleis de transparència, amb l’elaboració de plans de transparència i compromisos ètics de bon govern. Tant la Llei 19/2013, de 9 de desembre, com la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableixen mecanismes de garantia del dret a la transparència i al bon govern exigint que els ens locals construeixin portals web de transparència i facen publicitat activa de tota la informació rellevant. També requereixen que els ens locals facin un registre de grups d’interès i estableixen mesures que propiciïn el bon govern amb el foment de la participació i la col·laboració ciutadana. L'Esquerra de Castelló té la voluntat d’anar més enllà dels llindars que fixen les noves lleis i es compromet a establir plans de transparència, elaborats conjuntament amb la ciutadania, de manera que, mitjançant la interacció i la millora continuada, es progressi en l’exercici del dret efectiu a la transparència dels ciutadans. Així mateix, hi ha la voluntat d’establir manuals de bon govern als ajuntaments, que elevin el compromís ètic i públic dels governants. 2.- Establir pactes d’integritat en l’àmbit de la contractació pública. El pacte d’integritat és una eina per ajudar els governs, les empreses i la societat civil a lluitar contra la corrupció en l’àmbit de la contractació pública. Es tracta d’un procés que inclou un acord signat entre un govern i tots els licitadors en qualsevol contracte de l’Administració. El pacte estableix els drets i les obligacions en el sentit que cap de les parts del contracte pagarà, oferirà, exigirà o acceptarà suborn, ni participarà en conxorxa amb els competidors per obtenir el contracte. A més, els licitadors estaran obligats a revelar totes les comissions i despeses similars pagades que guardin relació amb el contracte. L’incompliment del pacte d’integritat genera un risc d’exclusió permanent del licitador. 3.- Defensem la “tolerància zero” davant de la corrupció i reclamem reformes encaminades a la millora de la transparència i el bon govern del món local. 4.- Acordem que qualsevol càrrec, en el moment que siga imputat formalment per causes de corrupció, se l’aparte immediatament de la seua responsabilitat fins a resoldre’s l’expedient. 49

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

5.- Demanem la reducció dels salaris dels regidors i regidores, fixant com a màxim 3,5 vegades el salari màxim interprofessional 6.- Sol·licitem el canvi dels plenaris i de les comissions informatives, així com de les comissions plenàries, dels matins a les vesprades, demanant la celebració de les comissions en el salo plenari per tal de fer-les obertes al públic 7.- Exigim la creació d'un punt final a l'ordre del dia de cada plenari ordinari al qual es cedisca la paraula a la ciutadania. 8.- Demanem la modificació de l'ordenança municipal per tal que les organitzacions, associacions o plataformes puguen exposar i defensar al plenari les seues propostes, ja siguen en forma de mocions o declaracions institucionals 9.- Acordem impulsar un pacte contra la corrupció i pel bon govern amb la concreció d’un conjunt de mesures que aprofundeixin en la transparència i la informació, el bon govern i l’aprofundiment democràtic en el món local. En aquest sentit, es constituirà una comissió per tal de concretar i aprovar les mesures per aprofundir en el bon govern d’aquesta corporació. 10.- Les bases de les convocatòries seran acordades en el si de la Mesa General de Negociació dels empleats públics. 11.- Els membres dels Tribunals de Selecció seran nomenats d'entre funcionàries i funcionaris de carrera de la plantilla, per l'Òrgan de Govern de la Corporació garantint que la seva pertinença als tribunals siga sempre a títol individual, en compliment del principi d’imparcialitat establert per l'Art. 60.3 de l'EBEP. 12.- S’ha de garantir la paritat entre homes i dones, d’acord amb el que estableix l'art. 60.1 de l'EBEP en la composició dels tribunals. 13.- El nombre de membres dels tribunals en cap cas serà inferior a cinc, segons el que esta bleix l'Art. 4 del Reial Decret 896/1991, de 7 juny, de Regles bàsiques i programes mínims a què s’ha d’ajustar el procediment de selecció dels Funcionaris de l'Administració Local. 14.- Amb la finalitat d’assegurar la professionalitat dels membres del Tribunal, exigida per l’article 60.1 de l'EBEP, aquests hauran de ser funcionaris o funcionàries que tinguen una titulació igual o superior a la requerida per als llocs de treball que s'hagen de proveir i pertànyer al mateix o superior grup o subgrup de titulació.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

15.- La Mesa General de Negociació fixarà un llistat de components de l’òrgan especialitzat i permanent per a la selecció del personal funcionari i laboral, contenint tots els professionals dels diferents grups i subgrups i professions que composen la plantilla de l'Administració. 16.- El llistat s’ordenarà per grups, subgrups i àrees de coneixements professionals. L’ordre d’actuació s’iniciarà, segons sorteig celebrat a la Mesa General per a cada convocatòria. Queden exclosos els que ja hagen actuat en un procés anterior, mentre hi haja prou components per la propera. 17.- La pertinença a l’òrgan de selecció serà obligatòria, excloent en cada cas a aquelles persones que incorren en alguna forma d’incompatibilitat, que està obligada a comunicar. Es poden excloure igualment per causa justificada davant la Mesa General altres supòsits.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

V. CULTURA, OCI I FESTES La Cultura és per a nosaltres un dels apartats principals a fomentar a l’ajuntament, molt especialment els relatius a la nostra cultura popular, al foment de la nostra llengua i a la necessitat de ficar en valor el nostre patrimoni. Són moltes les malifetes que el PP ha estat portant endavant en les darreres legislatures: Una utilització cada vegada menor del valencià en actes públics i en difusió, inexistent rehabilitació d’edificis i monuments emblemàtics tal com el Segon Molí o l’antiga Muralla, la quasi inexistent aposta pels artistes de Castelló… Tot qüestions que es podrien fer redistribuint el pressupost que ara mateix es dedica al patronat de Festes, part del qual es dedica a galanies i protocols que poc tenen a veure amb la Cultura Popular. Per altra banda, cada vegada són menys els locals públics als quals accedir de forma gratuïta per al desenvolupament d’activitats artístiques o de debat. Proposem:

1.- Activitats de foment de la lectura i ampliació de l’horari de biblioteques. 2.- Rehabilitació i ficada en valor del nostre patrimoni cultural. 3.- Ús social de la nostra llengua. Tot el material editat a l’ajuntament així com la difusió i presentació dels actes han d’estar en valencià. 52

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

4.- Foment de les i els artistes de Castelló mitjançant ajudes, concursos i jornades. Programació d’actes i esdeveniments on participen artistes de Castelló. 5.- Promoció d’investigacions relacionades amb la Memòria Històrica. 6.- Diversificació de l’oferta lúdic-festiva. Ampliació de la participació en la Planificació de les Festes. Pressupostos Participatius i adequada despesa per als barris. 7.- Difusió de les activitats culturals que es realitzen als diferents espais públics de Castelló així com a l’UJI i a les diferents associacions. 8.- Habilitació de locals d’assaig, d’actuacions, conferències i exposicions gratuïts a l’abast dels i les artistes, grups, associacions de Castelló. 9.- Instar a la Conselleria d'Educació a posar en marxa el nou conservatori superior de música, ja siga en un immoble nou o rehabilitant un existent. 10.- La redacció d'un Pla d'Adequació i Posada en Valor del Segon Molí que es realitze amb l'acord necessari de l'associació veïnal del Segon Molí, i comptant amb un procés participatiu on les diferents associacions culturals de la ciutat puguen fer les seues propostes i comptant amb la participació de tots els grups polítics municipals. 11.- Que el contingut del Pla d'Adequació i Posada en Valor del Segon Molí determine les actuacions per donar a conèixer aquest immoble que forma part del nostre patrimoni històric. 12.- L'establiment d'una partida pressupostària suficient per a dur endavant les actuacions dels punts anteriors. 13.- Que es realitze la inversió necessària i suficient per a renovar i adequar les instal·lacions del Planetari de Castelló, amb la realització d'un Pla de Modernització que incloga la implementació de nous materials interactius i l'ús tecnologies de la informació. 14.- Realitzar, després d'aquest Pla, una campanya de difusió del Planetari de Castelló, adreçat a l'anomenat com a turisme de congressos vinculats al món científic. 15.- La creació dins del patronat de festes d'una comissió de festes participatives, en el qual es compte necessàriament amb els grups municipals d'aquest ajuntament, les gaiates de la nostra ciutat, les federacions de colles i les associacions veïnals de la nostra ciutat, a més d'altres organitzacions que es puguen considerar. Aquesta comissió elaborarà propostes sobre els actes oficials del programa de festes, així com al voltant de la distribució de la 53

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

despesa del patronat de festes, dels actes, la seua ubicació i els horaris. 16.- La redacció d'un reglament de festes participatives per part d'aquesta comissió que establisca ferramentes per a la participació de tota la ciutadania, mitjançant enquestes, votacions i altres mètodes de democràcia directa.

VI. DRETS I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA El valencià, tot i no tenir estat propi, és una llengua de prestigi que s’ha manifestat al llarg dels segles i que es manté encara avui en vigor. Fomentar l’ús en tots els àmbits de comunicació, de relació i de cohesió de la societat valenciana i la dignitat del valencià al segle XXI és una prioritat per a l'Esquerra de Castelló. El valencià es una variant enriquidora de la llengua catalana, una llengua que hem de parlar, llegir i escriure, que ha de ser coneguda per tot el poble valencià i que ha de garantir-se el seu ús plenament normal i a tots els àmbits. Defensem la unitat de la llengua al carrer, a l’escola, al treball i també a Europa. L’ús, la normalització i la unitat de la llengua són els tres eixos sobre els quals se sustenta el seu futur. Després de trenta anys de la Llei d’Us observem un retrocés en política lingüística que es fa palès en la no- aplicació i les retallades en aquesta llei. Sabem tal i com avalen nombrosos estudis, en els contextos en els quals hi ha una llengua predominant i una altra de minoritzada, l’únic model lingüístic que ha demostrat ser efectiu és la immersió lingüística en la llengua de menor implantació social i que per a adquirir les competències lingüístiques en qualsevol llengua no és suficient l’aprenentatge de la gramàtica i un ampli conjunt lèxic, sinó que cal a més usar aquestes competències per a establir comunicació des de la pròpia iniciativa personal i en diversos àmbits de l’experiència pròpia.

Proposem: 1.- Instar al manteniment de les línies en valencià i garantir l’ensenyament en valencià en tots els centres educatius tant públics com concertats, i en totes les etapes i nivells educatius 2.- Promoure i donar suport als equips que elaboren i editen materials didàctics en valencià.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

3.- Donar suport a les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (AMPA) i a les iniciatives i actuacions que impulsen a fi d’aconseguir una escola pública, valenciana i de qualitat. 4.- Dotar els serveis de normalització i promoció lingüística,amb més recursos humans, materials, econòmics i organitzatius per a desenvolupar eficaçment les tasques que tenen encomanades. 1 5.- Elaborar plans i programes d’iniciació, coneixement i ús en valencià per a adults, tenint en compte especialment les persones nouvingudes. 6.- Cal establir un Pla Integral de Normalització Lingüística amb finançament suficient per garantir l’ús del valencià en l’administració i el seu foment com a mitjà de comunicació de prestigi. 7.- Dissenyarem noves estratègies de formació lingüística en valencià per a persones immigrades (horaris convenients, formació d’adults, formació en empreses, incentius a la formació lingüística personal o col·lectiva...). 8.- Incentivarem la retolació pública en valencià d’establiments, d’ofertes comercials, de serveis, etc. 9.- Oferir recursos públics de traducció, correcció, orientació, de textos i produccions lingüístiques per als àmbits empresarials. 10.- Dissenyar noves experiències diverses d’aprenentatge tutoritzat del valencià en els espais del lleure (especialment per a persones adultes). 11.- Cal que la indústria cultural i la distribució també contribuïsquen a garantir als ciutadans i ciutadanes l’accés el consum cultural audiovisual, editorial, musical, etc. en valencià. L'Ajuntament regularà mitjançant quotes la participació idiomàtica de les diverses expressions artístiques. 12.- Assumim la Carta Lingüística de la Plataforma Castelló per la Llengua que reproduïm a continuació:

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

1.- CARTA LINGÜÍSTICA DE LA PLATAFORMA CASTELLÓ PER LA LLENGUA Preàmbul Entrat el segle XXI, Castelló de la Plana presenta una fesomia lingüística ben diferent de la que havíem conegut tan sols fa unes dècades. Avui, la nostra és una ciutat multilingüe i multicultural, en què hi concorren el valencià com a llengua pròpia i històrica de la ciutat; el castellà, llengua d’una bona part dels seus veïns, nascuts ací mateix o nouvinguts en diferents èpoques i des de diferents indrets; i les llengües dels nous castellonencs que, arribats de tots els racons del món, enriqueixen el nostre dia a dia amb noves veus i nous accents. Tanmateix, el desequilibri demogràfic i d’estatus entre les llengües que s’hi parlen –i el retrocés de l’ús del valencià a la nostra ciutat i al conjunt del País Valencià– ens obliguen a formular unes propostes de gestió de les llengües que garantisquen la continuïtat i l’expansió dels usos del valencià, que volem erigir en pedra angular de la cohesió social, en un marc de convivència sostenible amb les altres llengües: un valor i un patrimoni de què no podem (ni volem) prescindir. El nostre Ajuntament n’ha de prendre consciència i assumir-hi un paper capdavanter, d’inequívoca voluntat transformadora, articulat sobre tres línies mestres:

- Fer del valencià la llengua d’ús normal del consistori, partint de la idea que, en l’actual situació de desigualtat entre llengües, l’actuació des de determinades instàncies de la vida pública –administració, escola, mitjans de comunicació– ha de compensar aquest desequilibri: un tracte en condició d’igualtat, en canvi, només redundaria en l’agreujament de

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

les desigualtats de partida. L’ús per defecte del valencià en l’administració exerceix, a més, una funció exemplaritzant i el prestigia a ulls dels veïns. - Aplicar de manera progressiva un principi de disponibilitat lingüística, com a garantia que els ciutadans poden adreçar-se a l’administració local amb igualtat de drets, siga quina siga la llengua oficial de la seua preferència. Una opció que, fins ara, no ha estat garantida per als ciutadans que s’hi dirigeixen en valencià. – Assumir un rol actiu en la promoció de l’aprenentatge i l’ús del valencià i les llengües dels nouvinguts, a partir d’iniciatives pròpies però sobretot potenciant l’autoorganització i l’autogestió d’aquestes iniciatives des del teixit cívic i associatiu, posant al seu servei recursos i infraestructures pròpies de la institució. A continuació es detallen algunes propostes d’actuació en quatre àmbits: administració, cultura i festes, educació, i promoció lingüística. Els partits que signem aquesta declaració ens comprometem, en cas d’accedir al govern local, a desplegar les propostes consignades en aquesta Carta lingüística de la ciutat. Ho farem, en els estadis inicials de la legislatura, posant en marxa un pla transversal de gestió de les llengües que, inspirant-se en els punts ací recollits i a partir d’una anàlisi acurada de la situació de les llengües a l’Ajuntament: - Fixe uns objectius de curt, mitjà i llarg termini, ambiciosos però realitzables; - En concrete l’abast, els agents que hi han d’intervenir i el calendari d’aplicació; - I n’especifique els mecanismes d’avaluació, adaptació i millora amb la intervenció de la corporació municipal, experts independents i entitats de la societat civil.

2.- Administració La corporació municipal comptarà amb una oficina de promoció lingüística, dotada de suficients recursos i personal per a atendre les propostes que es recullen en aquest document. Ara bé, la gestió de les llengües no pot quedar relegada a l’actuació d’aquesta oficina: caldrà establir un pla de treball interdepartamental, i la promoció del valencià haurà de ser transversal en l'acció de govern. L’actuació en aquest àmbit ateny tres grans àrees: - Atenció al ciutadà: més de 30 anys després de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), cal fer efectiu el dret que estableix per als ciutadans a dirigir-se a l'Administració en les dues llengües oficials. Per a fer-ho possible es facilitarà la capacitació en valencià de l’actual plantilla i s’implantarà un requisit de coneixement de les dues llengües oficials en la contractació de nou personal, sempre que siga possible, per a avançar en la implantació de la disponibilitat lingüística. Entre altres mesures, s’organitzaran cursos de valencià en horari laboral i s’establiran espais d'aprenentatge informal entre treballadors (voluntariat lingüístic, 57

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

grups de conversa), que ajuden a fer el pas de la competència formal a l'ús interpersonal. – Comunicació interna: cal avançar cap a la consolidació del valencià com a llengua per defecte en la comunicació interna del consistori. Es fixarà, a partir d’una avaluació prèvia, un conjunt d’objectius ambiciosos però assolibles en aquest camp, mitjançant un pla interdepartamental en què intervinguen les regidories, representants dels treballadors i l’oficina de promoció lingüística. El valencià serà la llengua prioritària en les intervencions en ple i comissions dels partits signants d’aquesta Carta.

- Comunicació externa: el valencià ha de ser la llengua per defecte de la comunicació externa de l'Ajuntament –seguint la divisa “com a mínim, en valencià”. Es prendran mesures per a prioritzar la visualització del valencià en la retolació urbana, cartelleria, comunicació amb el ciutadà, web i xarxes socials. Els mitjans de comunicació dependents de l'Ajuntament tindran el valencià com a llengua preferent, amb un mínim de dos terços dels continguts en aquesta llengua. Se supeditaran les ajudes econòmiques i la publicitat institucional a altres mitjans a la publicació de continguts en valencià –com a mínim, s’exigirà que les notícies i notes de premsa referides a l’Ajuntament es publiquen en aquesta llengua. El valencià serà la llengua prioritària en les intervencions davant dels mitjans dels partits signants d'aquesta Carta.

3.- CULTURA I FESTA Guiat pel mandat constitucional de protecció del patrimoni lingüístic i cultural (Article 3.3.) i per la necessitat de corregir les desigualtats lingüístiques recollida en la LUEV, en aquest camp l’Ajuntament aplicarà un principi de discriminació positiva cap a les expressions culturals en llengua pròpia amb l’objectiu de compensar el desequilibri existent en l’oferta cultural en valencià, castellà i altres llengües a la ciutat. - Les produccions en valencià han d’ocupar un mínim del 50% en l’oferta cultural promoguda per l’Ajuntament (teatre, cinema, música); aquest percentatge arribarà al 100% en les activitats per a les escoles de la ciutat programades i subvencionades des de l’ens municipal. Així mateix, la dotació de llibres a les biblioteques municipals també serà molt majoritàriament en valencià fins a assolir un equilibri en el total de llibres a l’abast dels usuaris, i es programaran actes de promoció de la lectura en valencià (tertúlies amb autors, clubs de lectura, contacontes, etc.). També es treballarà amb els col·lectius de nouvinguts per a promoure la programació d’activitats culturals i la dotació de llibres a les biblioteques en les seues llengües.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

- L’Ajuntament oferirà suport a la producció local i als artistes emergents i joves que empren el valencià en les seues creacions artístiques, i crearà infraestructures que faciliten la consolidació d'un circuit cultural independent de la institució. Caldrà identificar els actors del camp (grups de música, teatre, cultura popular...) que han treballat fins ara en valencià i establir-hi convenis de col·laboració per a posar en marxa aquestes iniciatives. Aquestes infraestructures també estaran al servei de la creació cultural en les llengües dels nouvinguts. - El valencià és la llengua de les festes de Castelló. Com a tal, serà la llengua vehicular dels actes oficials i d'un mínim del 50% de l’oferta d’activitats programades per l’Ajuntament. - Amb voluntat de recuperació del nostre patrimoni, es promourà la visibilització dels noms tradicionals dels carrers de la ciutat. - L’Ajuntament mantindrà un espai museístic permanent per a l'estudi de les ‘Normes de Castelló’, que promoga activitats de difusió de l’acord i de la unitat de la llengua catalana.

4.-EDUCACIÓ Es fomentarà, a partir de les competències de què disposa l’Ajuntament en aquesta matèria, el desplegament d’una escola valenciana, pública, inclusiva i de qualitat; i d’un model plurilingüe i intercultural amb el valencià com a nucli organitzador de l’itinerari curricular: l'únic que garanteix un coneixement equilibrat del valencià i el castellà i facilita l’adquisició de l'anglès i les altres llengües del currículum. - Es mantindrà una oficina d'assessorament a les famílies, que treballe en coordinació amb la direcció dels centres educatius i les AMPA. Des d’aquest espai s’organitzaran campanyes informatives, en els períodes de matriculació, sobre els programes d’ensenyament òptims. - També des d’aquesta oficina, en col·laboració amb la direcció i les AMPA, s’assessorarà i es donarà suport a la creació de projectes lingüístics d’entorn a les escoles: vehicle d’entrada i creació de vincles dels nouvinguts amb la societat castellonenca, espai d’aprenentatge informal i ús interpersonal del valencià, i fonament de cohesió social i d’implicació de l'escola en la comunitat veïnal. – Es treballarà amb els col·lectius de nouvinguts per a l’obertura d’espais d’alfabetització i aprenentatge formal de les seues llengües –un patrimoni i un capital lingüístic que no podem deixar-nos perdre– en activitats extraescolars dins dels centres educatius. En aquest àmbit s’establirà interlocució –mitjançant la signatura de convenis de 59

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

col·laboració, si s’escau– amb entitats com la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat Jaume I, Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló–Escola Valenciana, sindicats de treballadors de l’ensenyament i AMPA.

5.- PROMOCIÓ LINGUÏSTICA L’Ajuntament no pot ser un espectador passiu dels canvis sociolingüístics: volem que siga un agent actiu en la promoció de l'ús social del valencià a la ciutat. Amb aquest objectiu, la corporació treballarà per l’establiment d’una xarxa d’agents i activitats que cree un cercle virtuós i retroalimentat de nous aprenentatges i espais d’ús per al valencià en diferents àmbits. - Es facilitaran espais i infraestructures per a iniciatives d'aprenentatge informal i ús interpersonal del valencià (voluntariat lingüístic, grups de conversa). Es facilitarà l'accés dels participants en aquestes iniciatives a activitats culturals en llengua pròpia, amb un doble objectiu: oferir-los espais de pràctica de la llengua i d'integració en el món cultural i associatiu castellonenc; i afavorir la consolidació de públic per al circuit cultural en valencià. Es promourà l'autoorganització i l'auto-gestió d'aquestes iniciatives des dels moviments associatius i cívics. - Es fomentarà un ús lingüístic responsable en el comerç de la ciutat, per a garantir el coneixement (si més no passiu) del valencià dels dependents i protegir el dret del ciutadà a ser atès –o si més no entès– en la seua llengua. Es treballarà per a crear sinergies entre comerç i voluntariat lingüístic: amb la creació d’una xarxa de comerços en valencià, en què el nou parlant podrà practicar la llengua; i, a l'hora, amb la capacitació lingüística dels dependents en aquests programes de promoció de l'aprenentatge. – S’habilitarà un servei de traducció de documentació de l'àmbit socioeconòmic privat destinat al públic (fullets promocionals i catàlegs, webs, menús i llistats de preus de bars i restaurants...).

6.- SEGUIMENT I AVALUACIÓ Malauradament, massa vegades les propostes programàtiques i les declaracions d’intencions queden reduïdes a paper mullat quan ha passat de llarg el període electoral. Els promotors i els signants d’aquesta Carta lingüística tenim la voluntat d’impulsar les propostes ací 60

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

recollides, i per a assegurar-nos-en promourem la creació d’una comissió mixta entre Ajuntament, experts independents i entitats de la societat civil per al seguiment i l'avaluació de l’assoliment dels compromisos; i l'ajust, replantejament o millora de les mesures adoptades. Les actes de les trobades d’aquesta comissió es faran públiques, i s'habilitaran els mecanismes pertinents per a la recollida de propostes, crítiques o queixes, que seran avaluades i incorporades al procés de decisió. Amb això perseguim no només la transparència sinó una implicació àmplia de la societat civil, que done força a una proposta que, per a ser efectiva, ha de transcendir la institució. Perquè una gestió sostenible de les llengües a la ciutat no pot quedar en un objectiu de partit: ha d’esdevenir objectiu de ciutat.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

VII. REPÚBLICA: REPARACIÓ, HISTÒRIA I MEMÒRIA A les eleccions municipals de l'any 1931, tot l'estat espanyol es jugava la continuïtat del règim de la reinstauració de Canovas i Sagasta, caracteritzada pel turnisme entre el Partit Conservador i el Partit Liberal, o bé la transformació en un règim republicà, democràtic i transformador. Ja la mateixa nit electoral del 12 d'Abril de 1931, es va convocar una manifestació per part dels i les joves republicanes, que van eixir aquell diumenge a la nit a celebrar el que consideraven havia sigut un triomf històric de la república no només a Castelló, sinó també als principals municipis de la província així com a tot l'estat. Els resultats d'aquestes eleccions, coneguts el dia 14 d'Abril de 1931, van deixar un resultat clar a la ciutat de Castelló: 26 dels 30 regidors triats corresponien als partits republicans i 4 als partits monàrquics, demostrant que la ciutat de Castelló es va bolcar massivament en l'arribada de la segona república. Fruit d'aquestes eleccions, el 14 d'Abril de 1931, a les 15:35, Miguel Peña, president d'Acció Republicana, va onejar per primera vegada la bandera republicana a l'Ajuntament de Castelló en la culminació d'una festa ciutadana que significava el triomf del poble. Però, aquesta experiència democràtica va desaparèixer quan els sublevats el 18 de Juliol de 1936, encapçalats pel dictador Francisco Franco, van prendre la nostra ciutat el 14 de Juny de 1938 pel Coronel Antonio Aranda Mata, acabant amb la democràcia i imposant una 62

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

dictadura que va durar fins la mort del dictador el 20 de Novembre de 1975. A conseqüència dels 37 anys de franquisme, així com dels anomenats com a pactes de la transició, entre els quals figurava de forma implícita la renuncia a recuperar el passat, la nostra ciutadania continua, a dia d'avui, sense conèixer el seu passat republicà pel qual tant van lluitar els seus avantpassats. Cal, per tant, recuperar la nostra memòria històrica, i rendir homenatge tant a la segona república com als homes i dones que van formar part de les diferents corporacions municipals mentre va estar en vigor la república, posant en valor tot el que aquella època va suposar per a la nostra ciutat. Aquest és un programa de progrés que garanteix al poble i als treballadors que puguen dur endavant la seua vida i els seus objectius. Volem donar solucions als problemes que són sensibles per a ells: atur, corrupció, alimentació, exclussió social, vivenda, falta de democràcia i, en definitiva, els efectes de les privatitzacions. Considerem que aquestes mesures són impossibles de dur a terme d'una manera adequada dins d'un règim monàrquic, per això ens declarem en contra. Un bon exemple d'aquestes polítiques que duen al fracàs de la classe treballadora està en la reforma de l'article 135 de la Constitució Espanyola, impulsada pel PSOE i amb el recolzament del PP, a l'estiu de 2011, que va permetre que l'oligarquia existent s'estabilitzara sobre els drets de nosaltres, ciutadans i ciutadanes. També és inaudita l'operació d'abdicació i successió de la Corona, en només 15 dies, que evidència la capacitat d'organització i reacció de les institucions davant aquests fets. En contrast amb aquest servilisme, la inoperància cap als problemes de la ciutadania que nosaltres denunciem. Les eleccions municipals han d'ajudar a que ens recolzem, a avançar, a acumular forces per construir una unitat popular que tinga com objectiu la realització de la III República. D'altra banda, no podem oblidar que la política municipal està íntimament lligada a l'autonòmica, l'estatal, i fins i tot l'europea. Així, per exemple, la reforma de la Llei de Bases de Règim Local suposa un atemptat a la democràcia i als serveis públics i socials municipals. En el mateix sentit es mostra i demostra l'anunciada reforma electoral que el PP pretén imposar per evitar, únicament, la seua derrota. La conclusió és que hem de lligar la lluita municipal amb l'estatal i donar a la primera una perspectiva general. El programa unitari de l'esquerra per a les eleccions municipals i autonòmiques no ha de limitar-se a les reivindicacions locals i a qüestions metodològiques i formals. Per la nostra part, insistim en que les forces polítiques d'esquerra s'apropen i participen en les plataformes creades en moltes ciutats. No podem contentar-nos en defensar únicament un programa 63

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

electoral. Entenem que a aquestes plataformes podem aportar: Ruptura amb el règim monàrquic i obrir-nos a un període de Constitució de la Tercera República. Només la ruptura democràtica pot crear les condicions per al desenvolupament de programes populars. • Compromís de totes les forces per derogar la reforma de la Llei de Bases de Règim Local imposada pel PP desembre passat, que suposa el reforçament de les Diputacions Provincials, autèntics nius de corrupció institucional. • Foment del paper dels Ajuntaments com Institucions properes a la gent, les Mancomunitats i altres formes de coordinació intermunicipal. • Combatre i denunciar qualsevol indici de clientelisme, nepotisme i contractació no basada en els mèrits del contractat. Anem a generalitzar les clàusules de revocabilitat dels càrrecs electes si no compleixen amb els seus compromisos. • Derogació immediata de la Reforma Electoral, si finalment l'imposen, perquè atempta contra els principis democràtics bàsics, ja que impediria aquesta Reforma que la voluntat dels electors tingués efectes en la vida política. •

Proposem:

1.- L’Ajuntament de Castelló de la Plana condemnarà la sublevació militar feixista dirigida pel General Francisco Franco Bahamonde en juliol de 1936, contra el règim republicà legítimament constituït en l’any 1931. Igualment condemnem el règim dictatorial posterior que durant quaranta anys va reprimir a sang i foc tot vestigi de dissidència i lluita per la llibertat, la justícia social i els drets de les persones. 2.- En aquesta línia de compromís, l’Ajuntament de Castelló de la Plana manifesta el seu recolzament i adhesió a la Querella 4591-10, del Jutjat Nº 1 de Buenos Aires, República Argentina, que porta avant la magistrada María Servini de Cubría per delictes de genocidi i atemptat contra la humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme. Així mateixa, animem a la ciutadania a recolzar la Querella contra els crims del franquisme. 3.- En commemoració de la victòria a Castelló de la Plana dels partits republicans a les eleccions municipals de 1931, anomenar a un carrer de la capital amb el nom de “14 d'Abril”. 4.- Organitzar actes institucionals en commemoració de la instauració de la segona república a la nostra ciutat, així com donar a conèixer la historia dels partits i els regidors que van formar part de les diferents corporacions municipals durant la segona república, fent-los 64

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

coincidir amb els actes que es celebraran per l'aniversari dels ajuntaments democràtics que realitzarà l'Ajuntament de Castelló. 5.- Onejar la bandera republicana el 14 d’abril de 2015 des de l’Ajuntament de Castelló per tal de fer un homenatge a totes les persones que van defensar la II República. 6.- Pressionar des de l'Ajuntament perquè la cobertura sanitària i laboral de la Seguretat Social protegisca també autònoms i cooperativistes. 7.- Col·laborar en l'impuls i dotació per a la creació de xarxes de solidaritat popular per a la seua autoorganització per a combatre la situació actual. 8.- Crear un banc de terres dedicat a horts urbans i foment de menudes cooperatives agràries. 9.- Gestió dels contenidors de roba i de reciclatge d'olis a través de cooperatives formades per gent aturada de Castelló. 10.- Inclusió de l'Ajuntament de Castelló en la Xarxa de Municipis per la Tercera República. 11.- Participació dels càrrecs electes en els pròximes Trobades Estatals de Càrrecs Públics per la República.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

1.-POLÍTIQUES DE MEMÒRIA. UN PROJECTE PER L'AJUNTAMENT DE CASTELLÓ (A proposta del Grup per la recerca de la Memòria Històrica) A Castelló de la Plana les polítiques de memòria per part de l'Ajuntament han estat quasi nul·les a més de entrebancar i incomplir durant temps l'aplicació de la la Llei de la Memòria d'àmbit estatal. Darrerament s’ha pres algunes iniciatives a l’àmbit de la nomenclatura dels carrers de la ciutat llevant els noms de Serrano Suñer a la plaça i col·legi del seu nom, i noms amb referències franquistes d’altres carrers; sota les demandes des de fa anys presentades pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i iniciatives presentades sobre simbologia i protecció del patrimoni de la memòria presentades al plenari per grups municipals com Esquerra Unida. El camp de mesures a prendre relatives a una política de memòria és molt ampli, en relació al seu àmbit d'aplicació es podrien desenvolupar i impulsar diversos projectes relatius als arxius de la Guerra Civil i la repressió i a la reparació de les víctimes.

Arxius. Dret a la veritat. L’Ajuntament de Castelló mitjançant el seu Arxiu Municipal col·laborarà en tasques de recerca i intercanvi d’informació i documentació amb el Centre Documental Memòria Històrica del País Valencià i el Museu de la Memòria Democràtica del País Valencià; es podrà crear una comissió per a la localització i adquisició de tot el material referent a la memòria de 66

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

la guerra civil i el franquisme localitzat en diferents centres i arxius de fora de la localitat: - El Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca (Político-Social Castelló, Tribunal de la Maçoneria i el comunisme, fitxes personals de l'Auditoria de Guerra i Ocupació, Causa General, fons fotogràfics...) - L'Arxiu General de l'Administració d'Alcalà d'Henares - L'Arxiu Militar de Guadalajara referent a camps de concentració, batallons de treballadors i l'Arxiu Militar d'Àvila quant a unitats militars - Els arxius històrics provincials -fons del govern civil, d’associacions i dels diferents organismes de l’administració perifèrica a la província. - Arxiu de l’Hospital Provincial - Arxiu del Centre Penitenciari de Castelló L’Arxiu Municipal cooperarà amb el Centre Documental de la Memòria Històrica del País Valencià i amb la Comissió de la Veritat en la recerca de documentació i informació sobre crims i violacions dels drets humans del franquisme i el posterior període d'impunitat. Es podria desenvolupar un pla d'actuació sobre memòria oral amb la recollida, catalogació i difusió dels testimoniatges orals; crear un fons fotogràfic d’espais i llocs de memòria i de persones i víctimes relatives a la Guerra Civil i la repressió franquista; elaborar un pla d’actuació sobre correspondència privada, amb la col·laboració de la Universitat Jaume I i del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

JUSTÍCIA. DENÚNCIA DELS FETS I FOSSES. L’Ajuntament de Castelló crearà una comissió per a l'elaboració d'un mapa de fosses i enterraments al municipi relacionats amb la Guerra civil i el Franquisme per poder oferir informació als familiars sobre localització i identificació. Es realitzarà un treball d’investigació sobre les persones represaliades soterrades al cementiri de Castelló, la seua localització i identificació. Es realitzarà un estudi de les persones soterrades al cementiri civil amb l’assessorament de la recerca realitzada pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i es realitzaran les mesures i obres necessàries per mantindre en condicions adequades aquest recinte.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

POLÍTIQUES DE REPARACIÓ Reparació institucional L’Ajuntament de Castelló impulsarà el reconeixement de les institucions democràtiques de la Segona República espanyola en l'exili a partir de 1939, dels drets històrics del País Valencià, dels projectes d'autogovern que es van emprendre durant la Segona República i dels ajuntaments o consells municipals que van regir la ciutat fins la caiguda en mans de les tropes franquistes; i un acte institucional de reconeixement per part de les restablides institucions democràtiques a la labor de les Institucions de la Segona República abans i durant l'exili. L’Ajuntament de Castelló es sumarà a la celebració d'un Dia Nacional d'Homenatge i Record a totes les víctimes de la repressió franquista establert per la Generalitat Valenciana. L’Ajuntament de Castelló participarà en un acte institucional l’1 de novembre de cada any en homenatge a les persones represaliades pel franquisme al cementiri civil de Castelló d’acord en altres grups i associacions que han participat i organitzat actes d’homenatge i record a les víctimes durant anys. Altres mesures interessants en l'àmbit de la reparació institucional en el nivell cultural i artístic podrien ser la inclusió d'una exposició precisa dels crims i violacions dels drets humans del franquisme. En matèria de “veritat, justícia i reparació” caldria elaborar un programa d'ajudes a les creacions artístiques i culturals.

Política educativa També és necessària la restitució per part de l’Ajuntament de Castelló d'una política en matèria d'educació i ensenyament als nivells de primària, secundaria i estudis universitaris. Del coneixement de la Història de la Segona República i la seva defensa enfront del cop d'estat, exclosa en l'ensenyament públic dels últims trenta anys, mitjançant una campanya institucional en l'àmbit educatiu i amb l'ensenyament de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari mitjançant projectes didàctics, exposicions i xerrades a les escoles, recorreguts històrics per la ciutat. Es rehabilitarà i condicionarà un refugi públic de la ciutat per a itinerari didàctic museïtzat i

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

per acollir exposicions temporals o permanents relacionades amb la memòria històrica.

Mesures d'assistència i rehabilitació a les víctimes La restitució de les restes mortals dels desapareguts a les seves famílies perquè siguen dignament enterrats conforme als seus costums. L’Ajuntament de Castelló també podrà impulsar mesures específiques d'assistència mèdica, psicològica, social i jurídica a les víctimes dels crims i violacions dels drets humans del franquisme i el posterior període d'impunitat i a les seves famílies.

Simbologia i nomenclatura franquista. Llocs de memòria

S'impulsarà per part de l’Ajuntament de Castelló la inclusió de noms de personalitats de la Segona República i víctimes del franquisme en la llista de carrers de la ciutat; s'estudiarà la creació o modificació de condecoracions i premis oficials de diferent índole en homenatge a representants i artífexs de la Segona República i les seves institucions, els seus defensors, i les víctimes dels crims i violacions dels drets humans durant la dictadura franquista i el posterior període d'impunitat, es deuria impulsar el reconeixement, catalogació i protecció dels llocs de memòria històrica i de repressió franquista com a llocs protegits de la memòria d'especial preservació i rehabilitació, amb l’elaboració d'un mapa de llocs de memòria i repressió franquista i la seua senyalització mitjançant monòlits o plaques, com potser el cas de la plaça Sant Roc en homenatge a les víctimes dels bombardejos durant la Guerra Civil, la plaça Illes Columbretes i la plaça de bous com llocs d’empresonament, el cementiri de Castelló, i altres llocs que es puguen proposar. En matèria de nomenclatura i simbologia s’impulsarà la nul·litat de la denominació al·lusiva a protagonistes, simbologia, episodis o elements que d'una altra forma facen pública exaltació de la dictadura franquista perpetuada en la llista dels carrers de la ciutat; s'impulsarà mitjançant les normatives legals oportunes la retirada de simbologia i denominacions d'exaltació del franquisme, els seus protagonistes, la seva simbologia, els seus episodis o altres elements d'edificis i administracions, centres educatius i altres espais públics, i la retirada d'espais públics dels monuments d'exaltació de protagonistes, simbologia, episodis o elements que d'una altra forma facen pública exaltació de la dictadura franquista; hi haurà una prohibició general de concessió de tota forma de finançament públic a entitats que d'alguna forma exalten el franquisme, obstaculitzen l'accés a documents, o d'una altra forma obstruesquen els deures de Veritat, Justícia i Reparació. 69

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

VIII. LAICISME Ha arribat el moment de defensar la laïcitat com un dels valors centrals, constitutius i essencials, d'una societat democràtica que permet, precisament, garantir que la Ciutat siga de tots perquè no pot ser apropiada per ningú. La laïcitat mereix ser defensada constantment de totes aquelles persones que pretenen imposar-se sobre els quatre valors superiors del nostre sistema polític: la llibertat, la igualtat, la justícia i el pluralisme. La laïcitat no és ni una religió més ni una opció materialista, però tampoc no ha de confondre's amb la mera aconfessionalitat o neutralitat de les institucions públiques. La laïcitat constitueix una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia. La laïcitat està pedagògicament oberta a totes les aportacions culturals, religioses, filosòfiques i científiques que siguen capaces de desenvolupar una reflexió critica i comparada, i d'aquesta forma resulten compatibles amb les exigències d'una ciutadania informada i responsable. Des de l'Esquerra de Castelló creiem que cal construir un teixit cívic fonamentat en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions personals i socials que no intenten imposar-se per damunt de les altres. Que, així entesa, la laïcitat és la garantia de diàleg i d'intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

idees. És, per tant, juntament amb la justícia social i econòmica, garantia de pau civil en l'espai públic, que és la casa comuna de totes i tots els membres de la societat.

1.- L'Ajuntament de Castelló i els i les seues representants hauran de garantir un tracte realment i autènticament igualitari, abstenint-se de qualsevol vinculació amb cap creença o entitat espiritual en particular 2.- L'Ajuntament de Castelló i els i les seues representants s'hauran d'abstenir de participar en cap mena d'acte de culte, celebració, commemoració o festa que tinga un caràcter confessional específic, a excepció d'aquells representants públics que ho facen en virtut de la seua convicció de consciència i no en funció del seu càrrec públic. 3.- L'Ajuntament de Castelló i els i les seues representants es comprometen a què en cap inauguració d'obra pública o d'edifici es visibilitzarà cap creença determinada. 4.- L'Ajuntament de Castelló realitzarà un estudi sobre els símbols religiosos a les dependències municipals, destriant aquells símbols que són el producte del patrimoni col·lectiu, o que representen un especial valor artístic, d'aquells que són imposicions modernes en l'espai públic, que hauran de desaparèixer. 5.- Tots els càrrecs públics prendran possessió dels seus càrrecs davant dels símbols de l'Estat, i no davant dels de cap religió determinada. 6.- L'Ajuntament de Castelló no subvencionarà de cap manera les activitats vinculades a l'expressió, transmissió o celebració de cap mena de culte religiós o manifestació espiritual. 7.- L'ajuntament de Castelló es compromet a no realitzar cap inversió de caràcter arqueològic, artístic i monumental per conservar el patrimoni d'una entitat confessional determinada si aquesta inversió no reverteix l'objecte de la subvenció en patrimoni cultural públic. 8.- Instar a aquest ajuntament a regular les cerimònies civils per determinar el protocol de celebració redactant una Ordenança a aquest efecte que incloga a més del matrimoni, les cerimònies civils d'acolliment de nounats i acomiadament als morts. 9.- Instar al Congrés dels Diputats a regular que l'ensenyament obligatori tinga un caràcter aconfessional, tant als centres públics com en aquells que tinguen un concert educatiu, eliminant l'assignatura de religió dels llistats de matèries en tots els nivells educatius obligatoris. 71

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

10.- La supressió de la plaça de Sacerdot de la plantilla de l'ajuntament de Castelló 11.- La modificació de les condicions laborals de la plaça de zelador per a la Basílica de Lledó 12.- Establir un catàleg de bens de l'església a la ciutat de Castelló, classificant-los d'acord a la seua tipologia i ús. 13.- Demanar el pagament de l'IBI de tots aquells immobles de l'església catòlica que no estiguen dedicats al culte. 14.- Instar al govern de l'estat a la supressió del concordat entre l'estat espanyol i la santa seu.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

IX .ESPORTS L’esport, al nostre país, és un fet social sobradament conegut per tothom, però també necessita gaudir del reconeixement social que mereix, pel paper que té com a motor de canvi. L’esport és un motor de canvi individual, ja que la seva incorporació a l’estil de vida de les persones els permet gaudir de més qualitat de vida. L’esport també és un motor de canvi social, perquè permet enfortir la cohesió social dels nostres pobles i barris mitjançant la incorporació del projecte esportiu del municipi al projecte esportiu dels centres docents, amb la promoció de la salut per l’esport o amb la incorporació de les persones nouvingudes a la ciutadania plena, fent servir l’esport com a eina de socialització i d’arrelament al país. L’esport és motor de canvi econòmic, amb capacitat de generar ocupació i riquesa, que articula un complex sector productiu i de serveis. L’esport és un motor del teixit cívic i associatiu de la nostra ciutat, un teixit que no té comparació en quantitat i en extensió. Per això és cabdal donar el suport que mereixen als clubs i a les entitats esportives. Cal, doncs, tractar la planificació en la gestió i la implementació de les polítiques esportives en l’àmbit municipal. Proposem: 1.- Tractament de l’esport amb caràcter transversal dins l’ajuntament.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

2.- L’esport com a eina per incidir en diversos aspectes socials. 3.- Importància d’una necessària i suficient dotació pressupostària. 4.- Cal dotar-nos de la plantilla necessària per executar correctament les polítiques esportives. 5.- Redacció del pla d’actuació de mandat.

1.- SUPORT AL TEIXIT ESPORTIU, DE BASE I FORMATIU L’esport base ha de ser tractat com a esport de formació. Cal partir de l’òptica que no sols es tracta d’ensenyar la pràctica d’una disciplina esportiva, sinó també de transmetre, mitjançant l’esport, un seguit de valors i coneixements més enllà del mateix esport. La incidència de l’ajuntament es pot visualitzar en la cessió qualitativa i quantitativa d’instal·lacions, en les transferències corrents als clubs esportius per aquest concepte i en la formació als educadors i entrenadors dels clubs. L’esport de competició és una eina de promoció del municipi i, partint d’aquesta base, el consistori ha d’avaluar les prioritats de donar suport concret en aquest àmbit. Difícilment els ajuntament poden esdevenir patrocinadors principals o únics d’esdeveniments esportius de competició i, a més, no és gens recomanable que en siguin. Proposem:

1.- Simplificar i objectivar les convocatòries de suport econòmic als clubs i les entitats esportives. 2.- Fer que al patronat d'esports participen totes les entitats esportives federades, escolars i de lleure, per poder definir i avaluar de manera conjunta les polítiques esportives municipals. També podria assumir aspectes comuns de totes les entitats esportives: fer compres col·lectives, buscar patrocinadors, subvencions, assessorament de gestió esportiva i administrativa. 3.- Potenciar els clubs i les entitats esportives de base com a element vertebrador de l’estructura esportiva de la ciutat. 4.- Promoure la col·laboració entre entitats esportives en l’àmbit comarcal.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

5.- Donar difusió i rellevància institucional a la participació dels clubs i els esportistes del municipi en esdeveniments esportius internacionals.

2.- L’ESPORT EDUCATIU, INCLUSIU, DE SALUT I CIUTADÀ La transversalitat en la gestió pública de l’àmbit esportiu ha de ser inherent a les administracions públiques, tant en el si de la mateixa administració com de cara al públic potencial a qui van dirigides les actuacions. L’esport és una matèria respecte a la qual la capacitat d’incidència dels consistoris és elevada. D’altra banda, és clara la correlació directa que s’estableix entre la pràctica d’activitat física i una millora notable i permanent de la salut de la ciutadania. Cal enfocar, doncs, l’esport, com a eina mitjançant la qual el consistori promou també hàbits saludables i és garant del foment de la qualitat de vida. Proposem:

1.- Promoure l’extensió del pla d’esport escolar a tots els centres educatius, creant associacions esportives escolars als centres i promovent l’activitat física i esportiva no competitiva entre els xiquets i xiquetes. 2.- Potenciar, d’acord amb els centres docents i les associacions esportives escolars, la pràctica esportiva en horari extraescolar. 3.- Oferir una oferta d’activitat esportiva àmplia, tant en horaris d’obertura nocturna de les instal·lacions com de modalitats. 4.- Obrir les pistes i les instal·lacions esportives escolars a la pràctica esportiva de les entitats i de la ciutadania. Aquest fet permet facilitar l’accés a la població infantil dels barris perquè puguen dur a terme activitat física i esportiva en espai condicionat a l’efecte. És una mesura per al tractament de l’esport com a eina d’inclusió i cohesió social. 5.- Desenvolupar un pla específic de lluita contra l’obesitat infantil, mitjançant els clubs esportius i els centres educatius del municipi. 6.- Desplegar un pla de promoció esportiva als espais públics —platja, places, carrers, circuits de salut urbans, etc.— en què es relacioni l’activitat física amb el coneixement del 75

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

patrimoni natural, cultural i arquitectònic del municipi. 7.- Dissenyar una xarxa de carrils bici segregats del trànsit de vehicles de motor. 8.- Promocionar la pràctica esportiva en família. 9.- Promocionar la pràctica esportiva de la gent gran, tant en els centres municipals com organitzant activitats fisicoesportives als centres de gent gran. 10.- Promoure activitats ciutadanes de promoció de l’activitat física i l’esport, com ara caminades o bicicletades populars. 11.- Desenvolupar activitats esportives específiques per als col·lectius de discapacitats. 12.- Incorporar les persones nouvingudes en la pràctica esportiva dins del teixit esportiu. 13.- Desenvolupar espais virtuals, tant corporatius com a les xarxes socials, per donar a conèixer l’oferta esportiva i les activitats organitzades pel teixit associatiu del municipi. 14.- Promoure que les entitats esportives incorporen activitats de cooperació al desenvolupament i de lluita per la pau mitjançant l’esport. 15.- Elaboració d’enquestes d’hàbits esportius, que poden esdevenir un element de diagnosi de la situació o de l’efectiva pràctica física i esportiva de la població del municipi, a partir del qual es poden establir les polítiques públiques en l’àmbit esportiu. 16.- Elaboració de l’anuari de l’esport. De la mateixa manera que comuniquem què volem fer, és molt important rendir comptes i explicar què s’ha fet i com s’ha dut a terme, com també què no s’ha pogut acabar i els motius pels quals ha estat així.

3.- INSTAL·LACIONS ESPORTIVES DE QUALITAT És important disposar d’una normativa clara, ordenada i pública d’ús de les diferents instal·lacions esportives municipals, de cara a facilitar-ne la gestió. No hem d’oblidar d’altres equipaments i instal·lacions, els espais esportius no convencionals. Així, pistes de skate, carrils bici, senyalització de rutes saludables, circuits cardiovasculars, etc.. 1.- Programar inversions adequades per al manteniment, la millora i l’adequació dels 76

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

equipaments esportius de xarxa bàsica. 2.- Promoure la construcció de pavellons al costat dels nous centres educatius, per fer-ne ús escolar en horari lectiu i ús ciutadà fora d’aquest horari. 3.- Crear circuits d’activitat física a l’aire lliure, especialment orientats a l’activitat per a la gent gran. 4.- Definir plans d’usos esportius per als espais naturals que permetin la pràctica esportiva sense malmetre’ls, amb especial atenció ciclisme, esports d’aigua i de muntanya.

4. - DIVERSITAT ESPORTIVA Cal ser conscients que, socialment, hi ha grups de la població que per diversos motius no tenen un accés igualitari a la pràctica esportiva, de lleure o de competició. En aquest sentit, un dels grups poblacionals que cal atendre amb prioritat per la situació desfavorable, d’acord amb estudis de l’àmbit, és el de les dones que practiquen esports de competició, per la qual cosa s’ha de donar suport programàticament a l’esport femení. 1.- Fer plans específics de desenvolupament de modalitats esportives específiques. 2.- Recuperar les modalitats esportives i els jocs tradicionals del País Valencià. 3.- Promoure que la pràctica esportiva en edat escolar siga de tipus poliesportiu fins als 10 anys. 4.- Donar suport i aplicar mesures de foment i facilitació de l'esport femení. 5.- L'elaboració d'una valoració econòmica del cost efectiu d'obrir tots els centres públics d'ensenyament obligatori les vesprades (de 17:00 a 20:00) i els dissabtes de mati de 10:00 a 14:00. 6.- L'elaboració d'un pla per a la implantació d'un programa d'esport als col·legis i instituts públics de la ciutat de Castelló. 7.- Que s'elabore un informe amb l'estat de tots els jocs infantils de la ciutat de Castelló. 8.- Que es procedisca a la rehabilitació i restauració de tots aquells jocs infantils que es troben en una situació deficient.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

X. PROPOSTES ANIMALISTES: 1.- Creació d'una instal·lació municipal d'adopció d'animals amb personal funcionari 2.- Revisió de l'ordenança de tinença d'animals de companyia, i proposar la seua revisió de forma que es prioritze de forma clara l'adopció front al sacrifici d'animals 3.- Desenvolupament de campanyes de conscienciació en centres escolars, entitats públiques i organitzacions que tinguen vinculacions amb els animals. 4.- Dotar a tots els policies municipals dels instruments per a la comprovació del xip que obligatòriament han de portar tots els gossos segons l'ordenança de tinença d'animals de companyia. 5.- Realització de campanyes d'inspecció a propietaris de gossos per comprovar el compliment de la normativa amb la intenció d'estendre l'ús obligatori del xip identificador. 6.- Col·laboració entre el consistori, els centres veterinaris i les entitats protectores d'animals per a la creació d'una xarxa per l'adopció d'animals abandonats. 7.- Prohibició de la venda de mascotes en grans superfícies comercials, intentant desvincular als animals de la mercaderia per tal de promoure el respecte als mateixos. 8.- Prohibició dels circs amb animals a la ciutat de Castelló. 9.- Creació de noves zones d'esplai per a gossos 10.- Promoure que tots els animals que vagen a ésser adoptats surten del centre amb identificació via xip, vacunats i desparasitats. 78

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

11.- Promoure la creació entre les clíniques veterinàries l'existència de serveis veterinaris de guàrdia de caràcter rotatori. 12.- Promoció de l'adopció responsable, explicant a les famílies adoptants el compromís que s'ha de tindre en l'animal adoptat i les necessitats del mateix. 13.- Formació a través del centre municipal d'adopció d'animals mitjançant tallers gratuïts per a persones que adopten animals. 14.- Promoció des de l'Ajuntament, juntament amb els centres de dia, centres d'educació especial i residencies de majors, de teràpies amb animals. 15.- Regulació i control de les activitats relacionades amb la cria i comercialització d’animals, amb la indústria alimentària i amb la recerca per a garantir un tracte digne als animals. Encara que el camí per al “sofriment 0” dels animals és complex en la societat actual, hem de recórrer-ho creant alternatives, no tolerant una indústria alimentària intensiva sense cap tipus de control o apostant per la formació i educació en matèria de consum. 16.- Eliminació del suport institucional i de les subvencions o ajudes públiques a qualsevol activitat recreativa que supose dany, maltractament, tortura o mort d’un animal.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

XI.- JOVENTUT 1.- ECONOMIA I OCUPACIÓ Des d'un punt de vista material, és evident que ser jove significa afrontar dificultats gairebé infranquejables per aconseguir el dret a l'autonomia econòmica necessària per a l'emancipació. Temporalitat, rotació, baixos salaris i accidents de treball dibuixen un panorama laboral marcat per la precarietat, realitat que arriba a cotes alarmants al nostre país. La precarietat laboral, la subocupació, les trampes dels contractes i beques de pràctiques, la menor remuneració i la temporalitat segueixen sent els problemes econòmics periòdics al fet que els i les joves castellonencs s'enfronten. Igual que en el cas d'altres col·lectius socials, la joventut està en una situació de desavantatge clar dins del sistema social i el sistema laboral. Així, un dels eixos centrals de la nostra actuació política és l'emancipació, tant des del punt de vista material com de creixement personal, considerant que l'emancipació dels joves és imprescindible per al seu ple desenvolupament, així com per al de la societat sencera en el seu conjunt. L'emancipació dels joves és fonamental per avançar cap a una societat més plural, justa, equitativa i participativa. Avançar en el camí cap a l'emancipació és el principal objectiu de les propostes de l'Esquerra de Castelló. Propostes: 1.- Treball Garantit com a eina bàsica per lluitar contra l'atur. L'explicació d'aquesta proposta és molt senzilla: l'Estat té l'obligació de garantir un lloc de treball remunerat a qualsevol 80

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

persona que no hagi pogut trobar feina, i que estigui disposada a treballar. És absurd que hi hagi persones inactives que poden i volen treballar mentre les necessitats no estiguin cobertes, com succeeix actualment. 2.- Eliminació de les Empreses de Treball Temporal. 3.- Desaparició de la figura dels becaris i les becàries, siguin de recerca o de pràctiques, considerant personal laboral. 4.- Renúncia de les administracions valencianes a la utilització beques o pràctiques no remunerades com a mecanisme per a contractar joves sense remunerar adequadament. 5.- Potenciar des de l'administració la xarxa d'economia alternativa i solidària i les xarxes de comerç just. 6.- Gratuïtat dels serveis públics de transport. 7.- Creació de serveis i programes d'orientació vocacional dirigits als i les joves en els centres educatius de cada municipi. 8.- Establir bonificacions per a empreses i entitats que mantinguin altes taxes d'ocupabilitat juvenil estable, paritària i sense discriminació salarial. 9.- Campanyes de foment entre les persones joves treballadores de la participació sindical. 10.- Foment i reconeixement de projectes innovadors que fomenten el canvi del sistema productiu i noves formes d'entendre l'economia. 11.- Utilitzar mecanismes participatius per a la distribució dels pressupostos en matèria de joventut.

2.- HABITATGE Les evidents dificultats econòmiques que els i les joves pateixen, com a conseqüència de la seva situació precària i discriminada dins del mercat laboral, es traslladen a l'altre gran pol de l'emancipació econòmica: l'accés a un habitatge, ja sigui en règim de lloguer, ja sigui en el gairebé inaccessible règim de compra. Així, gran part de les persones joves passen molts anys de la seva vida d'un treball a un altre, havent d'optar per viure a casa dels seus pares, sense possibilitat real d'emancipació, escoltant, a més, el fals mite de viure acomodats i condemnant el país a una de les taxes de natalitat més baixa del món. L'Esquerra de Castelló 81

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

considera que l'eix central de qualsevol actuació en política urbanística ha de partir del doble eix de la lluita contra l'especulació i fent realitat el dret constitucional a l'habitatge, hi ha múltiples exemples de les urgents actuacions a realitzar, com l'eradicació de l'especulació i la corrupció urbanística, amb el reforçament dels mecanismes de control i l'enduriment de les penes, d'una banda, i la potenciació de la posada en ús dels habitatges buits, per un altre, a través d'una fiscalitat que gravi el desús i que incentivi la posada al mercat, preferentment de lloguer. L'objectiu clar de l'actuació en matèria d'habitatge per part de la política juvenil és senzill: garantir el dret constitucional també a les persones joves. I el millor indicatiu d'aquest èxit vindrà donat per la reducció de la mitjana d'edat emancipatòria de la joventut castellonenca. Propostes: 1.- Articular un pla d'emancipació que tingui com a objectiu adequar els preus del lloguer del primer habitatge. 2.- Avançar cap a la universalitat en la prestació social d'ajudes al lloguer per a persones joves sota criteris de renda i patrimoni. 3.- Aposta decidida pel foment del lloguer com a alternativa viable i positiva per a l'emancipació juvenil. Proposem la creació de bosses d'habitatges socials de lloguer equivalents al 5% del parc residencial, amb un preu que en cap cas superi el 20% dels ingressos nets dels que accedeixin a viure. 4.- Exempció del pagament de l'IBI a habitatges inclosos dins de la Borsa d'habitatge social juvenil. 5.- Creació d'una xarxa de residències per a estudiants de baix cost. Dotació de residències públiques, albergs i habitatges per als i les estudiants de tots els graus acadèmics. 6.- Implementar mesures de control per evitar l'aparició de pràctiques abusives. 7.- Creació d'un banc d'habitatges buits temporalment per a la utilització o intercanvi, que faciliten els desplaçaments temporals dels i les joves per motius professionals, acadèmics, etc. 8.- Impuls de programes de convivència intergeneracional, potenciant en els nostres municipis l'experiència de compartir pis entre joves i gent gran, com una opció més d'emancipació del domicili familiar. 9.- Despenalització de l'ocupació d'habitatges abandonats i en desús amb fins col·lectius o 82

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

emancipatoris. 10.- Suport la creació de cooperatives d'habitatge, amb gestió democràtica, en règim de cessió d'habitatge. 11.- Reforç dels transports públics nocturns, especialment a les zones urbanes i interurbanes que desenvolupen un alt volum de trànsit i demanda. 12.- Creació d'un alberg juvenil de l'IVAJ en el nostre municipi.

3.- EDUCACIÓ A més de l'absència d'una política juvenil favorable als i les joves, el principal problema al que segueix enfrontant la joventut valenciana és el de l'educació. En un model d'educació formal completament fracassat pel seu abandó i boicot continu des del Govern valencià, s'afegeix un bloqueig global a qualsevol intent d'aprofundir en l'educació no formal i en l'autogestió educativa i participativa per part de les persones joves. L'escola no és ja el principal focus de socialització dels i les joves, ni tampoc el mitjà per abordar la realitat complexa a la que dia a dia ens enfrontem. Aspectes tan importants com l'educació sobre la diversitat (ja sigui ètnica, cultural, sexual o funcional), sobre la relació amb el medi ambient, l'educació sexual i la sexualitat, les relacions de gènere o la participació, queden completament fora no només de seus plans d'estudi, sinó també de les seves capacitats i competències. Fins ara la política juvenil valenciana i els discursos que l'acompanyen han oscil·lat i oscil·len sempre entre dos extrems: el paternalisme desmesurat, que ens considera menors d'edat continus i ens recompensa amb viatges a la neu; i la criminalització contínua, que nega els aspectes positius d'aquesta etapa vital per convertir tot jove actiu en susceptible de ser delinqüent, rebel sense causa o antisistema. Així, les actuacions en política juvenil busquen bé el control i la repressió, o bé la recompensa a la submissió. Però MAI la participació activa dels i les joves en el seu disseny, els seus objectius i el seu abast. Aquest problema no és només de la joventut valenciana o espanyola, sinó que s'estén a tots els àmbits de la nostra democràcia, cada vegada més malalta i cada vegada menys participativa, responent al missatge indirecte de prohibit participar que ens envia el Govern valencià. Així, creiem que el món juvenil associatiu i no associatiu ha de ser potenciat, facilitant la formació integral de les persones més enllà dels dèficits que ofereix l'escola. Necessitem nous espais públics que ara no existeixen, i potenciar els ja existents (com els consells de joventut o les cases de joventut), reforçant la joventut com a etapa no només formativa, sinó 83

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

també molt activa política i socialment.

Propostes: 1.- Establir una estratègia per a una educació més participativa, propiciant la generació de xarxes i fomentant l'exercici de la ciutadania. 2.- Obertura de les instal·lacions dels centres d'estudi a tot el món per al seu ús social. 3.- Ampliació de les beques educatives en l'educació pública, basant-se en criteris socioeconòmics. 4.- Foment i assessorament per al desenvolupament de l'associacionisme estudiantil en ensenyaments mitjans i superiors. Increment de la capacitat de decisió de les esmentades associacions dins dels Consells Escolars i dels òrgans de participació dels centres educatius. 5.- Les pràctiques que es duguin a terme, tant en empreses com en l'Administració, d'estudis universitaris i dels Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, seran controlades pels sindicats i remunerats amb un salari i cotització dignes. 6.- Fomentar en tots els centres d'educació pública i privada les jornades complementàries extraescolars, des d'un plantejament pedagògic no sexista ni discriminatori. 7.- Ampliar els programes de batxillerat nocturn en els centres. 8.- Inclou la participació estudiantil dins de l'elaboració dels plans formatius. 9.- Incorporar les activitats extraescolar, la formació en valors i l'educació en el lleure dins del pla anual dels centres educatius. 10.- Reconèixer l'adquisició de competències com a part del currículum acadèmic. 11.- Reconeixement formatiu del voluntariat 12.- Programes formatius en centres d'educació secundària preventius de situacions d'assetjament escolar (bullying) i altres formes de discriminació. 13.- Desenvolupar campanyes i accions formatives orientades a la igualtat i prevenció del maltractament de gènere entre les persones joves. Facilitar recursos als professionals de 84

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

joventut per a la detecció precoç de violència masclista entre adolescents i joves. Programa de Tallers de prevenció de violència de gènere als centres escolar.

4.- SALUT La salut és una de les preocupacions i els objectius transversals a qualsevol grup d'edat. La importància de la relació entre joventut i salut rau en el fet de ser una etapa privilegiada en el foment i l'educació en hàbits saludables que permetran a les persones desenvolupar una vida molt més sana i plena. Des de l'Esquerra de Castelló creiem en una visió molt més àmplia de la salut, a partir del concepte de salut integral de l'OMS, com benestar complet, i no com a absència de malaltia. Hem de promoure el benestar social com a punt imprescindible per aconseguir el benestar personal i, en això, els espais juvenils, l'educació formal i no formal i el món juvenil associat, esdevenen espais claus. Al mateix temps, com per a la resta de la nostra organització, ens sembla ineludible la total i absoluta defensa dels models públics sanitaris, de l'atenció sanitària universal, necessitats evidents per als i les joves valencianes donades les mancances salarials i d'ocupació que patim. Propostes: 1.- Desenvolupar campanyes i activitats municipals de prevenció de la salut, fomentant hàbits saludables i informant sobre els riscos de l'abús d'alcohol i altres drogues, però enfocant més enllà de la perspectiva repressiva. 2.- Promoció de la Salut Integral (Benestar complet) de la joventut, com benestar físic, psicològic i emocional. La lluita contra l'anorèxia, la bulímia i la baixa autoestima hauran de considerar com a objectius fonamentals d'aquestes polítiques. 3.- Programes municipals i de foment d'hàbits saludables. En relació amb la necessitat d'un oci alternatiu, cal potenciar també activitats alternatives destinades a combatre l'estrès i els costos de la vida sedentària. El foment de l'esport és també foment de salut. Es tracta d'aprofitar els espais educatius i de socialització jove per introduir una modificació dels costums i dietes, afavorint un desenvolupament més saludable. 4.- Creació d'escoles esportives gratuïtes de titularitat i gestió pública on es fomenti la pràctica i ensenyament de diferents esports. Increment dels espais esportius oberts existents en els municipis, donat el extremat dèficit en aquest camp.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

5.- Campanyes d'ajuda, difusió i informació sobre la IVE (interrupció voluntària de l'embaràs) per a les joves. La Generalitat valenciana ha de suposar un suport per a les dones el dret a decidir. Instar la Generalitat a que la legislació sanitària valenciana garanteixi el dret gratuït a la IVE a totes les dones que ho sol·licitin dins el sistema sanitari públic. 6.- Potenciar el paper dels sindicats i les seves seccions juvenils en la formació en salut laboral; programes que han de formar part dels currículum acadèmics, especialment en l'ensenyament professional. 7.- Foment de campanyes municipals que incideixin en una educació sexual integral. Defensa de la sexualitat i el seu gaudi com una part del desenvolupament personal i l'emancipació de les persones joves. Les diferents opcions sexuals de les persones joves han d'aparèixer naturalitzades. 8.- Desenvolupament de campanyes i serveis descentralitzats d'educació sexual en centres educatius a fi de prevenir MTS i embarassos no desitjats, difonent informació sobre els centres de recursos locals disponibles. Accés plenament gratuït a anticonceptius.

5.- SOLIDARITAT, INTEGRACIÓ, IGUALTAT, MEDI AMBIENT I ESPORT La joventut és una etapa de la vida privilegiada a l'hora de poder transformar els hàbits d'una societat i ajudar a la seva transformació en un món més just, més equitatiu i més solidari. Per això, és també un espai privilegiat per deconstruir els discursos sobre la diferència. Les nostres societats han construït sobre els discursos de la diferència. El sistema capitalista es construeixen de manera clara sobre aquest concepte, ja sigui diferenciant per rols de gènere, ja sigui per diferències socioeconòmiques, ja sigui potenciant el jo davant de l'altre diferent en les seves múltiples facetes. Hem de substituir la diferència per la diversitat, en primer lloc, perquè les nostres societats són cada vegada més múltiples i diverses, perquè cada dia avancem en un món més plural i la societat castellonenca és un clar exemple. El diferent no és negatiu ni contraposat, és divers i positiu. Per això, des dels poders públics s'ha de fer una incidència decisiva en els discursos explicatius de la diversitat en les seves múltiples variables. La concepció d'iguals però diversos ha de ser transversal a tota estratègia educativa i formativa i a tota actuació política. I per això, és molt important concebre els espais joves com a llocs de trobada i col·laboració entre aquestes realitats diverses. Finalment, volem parlar de la solidaritat. A l'Esquerra de Castelló creiem en la solidaritat 86

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

entre els pobles, exigim l'abolició del deute extern i el reconeixement del deute ecològic. Defensem la solidaritat entre persones; apostem per globalitzar els drets socials i laborals, en totes les parts del món, sense discriminació de gènere, d'origen (nacionals o immigrants) o de qualsevol altre tipus. Finalment, no volem oblidar-nos de la solidaritat entre generacions. Hi ha una economia sostenible basada en la cultura de la prevenció i la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables amb un model agroalimentari respectuós amb l'equilibri ecològic, que, a més de proveir d'aliments a tot el món, garanteixi la seva qualitat per al consum. Propostes: 1.- Nova Llei de Joventut. Elaborada de forma col·lectiva, que englobi totes les iniciatives i polítiques de joventut de l'administració. 2.- Millora i perfeccionament de l'actual IVAJ. 3.- Garantir un Consell de la Joventut potent, dinàmic, independent, amb capacitat d'intervenció i de participació. 4.- Organització de setmanes de la joventut concebudes com a espai de proposta i iniciativa juvenil a nivell polític, associatiu, participatiu, d'oci. 5.- Campanyes de sensibilització sobre la situació de joves en els anomenats països del sud posant especial èmfasi en la defensa de la Convenció Internacional de Drets de la Infància, que inclou tots els joves menors de 18 anys. 6.- Organització de jornades i campanyes d'interculturalitat on prevalen els espais joves. La diversitat cultural i la realitat plural que el nostre país viu actualment ha de començar a naturalitzar-se en positiu, en una mútua retroalimentació cultural, i no en negatiu com es ve fent. 7.- Organització de campanyes i activitats sobre la diversitat funcional en els centres educatius.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

6.- OCI I CULTURA Els i les joves castellonencs posseeixen poques alternatives d'oci i cultura. L'important no és només progressar en una oferta alternativa d'oci, cultura i esport per a les persones joves, sinó fer-ho, a més, abandonant tot discurs de criminalització de la joventut, cedint-li espais públics i respectant la seva utilització corresponsable i respectuosa amb ella. No podem oblidar que com a joves valencians som hereus d'una cultura pròpia i plural, contínuament amenaçada per l'acció política d'un PP que mai ha apostat veritablement per ella i que, en els últims anys, ha caigut per complet en un fals secessionisme lingüístic construït únicament com a interès partidista. La cultura valenciana està, sens dubte, més amenaçada del que podríem esperar en una democràcia, però les últimes retallades a l'escola pública i en valencià a la nostra ciutat, amb el sagnant cas del col·legi Herrero i amb totes les unitats retallades que eren en valencià, mostren com els últims passos d'una estratègia planificada d'extermini de la nostra cultura segueixen donant-se, fins convertir-la en una llengua de segona. La nostra identitat cultural és valenciana, parlem català i som conscients de pertànyer a una cultura que transcendeix les fronteres del nostre País. Creiem en la riquesa d'un model cultural que respecti, potenciï i integri el valencià al mateix nivell que el castellà. Rebutgem l'ús polític de la nostra cultura com a arma llancívola que amaga altres greus problemes de la nostra societat. Però som i serem defensors plens de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història. Mai amb afany d'exclusió però tampoc disposats a ser exclosos. La cultura, a més, es converteix en una de les principals bases per afavorir una societat que estigui més basada en la igualtat d'oportunitats. L'oci, la cultura, l'esport, la convivència, el gaudi ecològic del nostre medi són activitats i oportunitats que mai han de regir-se per criteris comercials. Defensem el programari lliure i creiem en el lliure intercanvi cultural a la xarxa, hem de recolzar totes les experiències de llibertat cultural que ens arriben. La participació, la cultura democràtica de l'acció i intervenció directa en la presa de decisions és la base de qualsevol veritable democràcia. I el món juvenil és un dels espais privilegiats de desenvolupament d'aquesta consciència. D'aquí les clares i interessades limitacions a la participació i l'associacionisme construïdes des de les no-polítiques de joventut valencianes, ja siguin municipals o autonòmiques. L'Esquerra de Castelló volem respondre a aquest model socialitzador que consisteix a reduir els espais públics de les persones joves a la casa, l'escola, el parc, el centre comercial i el bar, pub o discoteca. Se'ns expulsa progressivament de tots els espais públics, comuns, compartits i gratuïts. 88

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

PROPOSTES 1.- Promoure i donar suport a les accions dels grups de joves amb iniciatives de dinamització cultural de tots els tipus. Obrir espais culturals per a l'oci alternatiu nocturn, implicant directament a les persones joves en el disseny d'aquests programes alternatius. 2.- Promoció de la signatura de "Pactes a la nit" en barris amb presència juvenil en horari nocturn per aconseguir acords d'habitabilitat, promoció de la salut entre els joves i millora de les condicions de convivència general. 3.- Instar a la despenalització, incloses les sancions administratives, del consum, possessió i autocultiu de la marihuana. 4.- Incrementar l'oferta cultural alternativa local i tradicional: gastronomia, cultura popular o lectura. 5.- Col·laborar amb aquelles entitats que fomenten la cultura impulsada, realitzada i gestionada per gent jove. 6.- Augmentar les dotacions bibliogràfiques a les biblioteques i cases de la joventut, així com dotar aquestes últimes de filmoteca i ludoteca.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

XII. FEMINISME Des de l'Esquerra de Castelló volem fer una aposta feminista partint dels següents conceptes i propostes que es deriven:

VIOLÈNCIA DE GÈNERE: Completar la dotació pressupostària per a donar resposta a la Violència de Gènere. Cap agressió sense resposta per part de l’administració. Dotació dels espais, recursos, plans de formació i ocupació necessaris per a garantir una igualtat de tracte i condicions a les dones que hagen sigut colpejades per la violència masclista. D’igual manera, contemplar programes de formació en valors igualitaris i humans per als maltractadors. OCUPACIÓ: Pla d’ocupació pública per a les dones que hagen patit violència masclista, ja siga sexual, física, psíquica. Pla que deurà anar dirigit també a les famílies monoparentals amb greus riscos de pobresa o exclusió social. Es deuen explorar les possibilitats d’organització i cooperativa col·lectiva. REPRESENTACIÓ: Garantir equitat en la representació dels òrgans polítics de l’administració pública, especialment en tots els espais de decisió. COEDUCACIÓ: Formació per a empreses en igualtat de gènere. Campanya de vigilància de la

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

igualtat de gènere en les empreses que contracten amb l'administració municipal. R SALUT: Posar a disposició de les escoles tallers de formació afectiva-sexual. Facilitar mètodes anticonceptius per a persones a partir de determinades rendes, i gratuïtat per a les persones joves. Demanar l’IVE en hospitals públics sense cap tipus de tutela. Tota dona ha de poder accedir als programes públics d’interrupció voluntària de l’embaràs lliure i gratuït. Reclamar l'accessibilitat als tractaments de fertilitat en l’àmbit públic per a dones solteres, lesbianes, i dones majors de 40 anys. Apostem per garantir la lliure, absoluta i plena capacitat de totes les dones per a decidir quan, com i en què condicions decideixen optar per la maternitat.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

XIII. PAU , SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Pertanyem a un món global i cada vegada més desigual en què la majoria de la població viu a la vora de la misèria. Qualsevol esdeveniment que passe en qualsevol racó del Planeta ens afecta a escala local, bé siga un conflicte bèl·lic, un desastre natural, un procés de Pau o la misèria i destrucció de recursos naturals. L'espai local i regional no pot ser aliè al que succeeix en un planeta que afronta desafiaments globals urgents com l'insostenible augment de la concentració de la riquesa, l'increment creixent de les desigualtats, el progressiu buidament de la democràcia, el canvi climàtic o la sobreexplotació dels recursos naturals. A l'Esquerra de Castelló totes les organitzacions som internacionalistes, on la solidaritat, la cooperació al desenvolupament i la Pau són eixos fonamentals de la nostra presència a les institucions, des d'una perspectiva universal que implica una coherència en la promoció de valors i accions tant en la nostra localitat com en altres contextos. En coherència amb el nostre treball afavorirem la participació i l'apoderament del teixit social de cada territori en la definició i el seguiment de les polítiques de solidaritat, cooperació i Pau constituint un òrgan consultiu específic. Impulsarem el principi de coherència de polítiques perquè la institució local tinga present els objectius de la Pau, la Cooperació i la Solidaritat en totes les seues polítiques: compres públiques, cultura, educació, entre d'altres. Ens 92

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

comprometem a impulsar on una Regidoria que tinga plenes competències per a les polítiques de Solidaritat, Pau i Cooperació al Desenvolupament.

1.- SOLIDARITAT La solidaritat és la tendresa dels Pobles i és una mostra d'humanitat i consciència política que l'ésser humà ens importa i té dret a una vida digna pel simple fet de néixer. No és caritat sinó deure de la ciutadania. 1.- Donarem suport campanyes permanents de solidaritat amb els pobles oprimits bé siga a Palestina o al Sàhara, amb aquells que són amenaçats com Cuba o amb aquells que pretenen iniciar o consolidar camins alternatius de desenvolupament com l'Equador, Bolívia o Veneçuela, entre d'altres. 2.- Impulsarem campanyes que promoguen i donen suport als processos de Pau amb Justícia Social, com a Colòmbia o Palestina, entre d'altres. 3.- Aprovarem mocions de solidaritat amb aquelles lluites i processos bolcats a la millora de les condicions socioeconòmic-polítiques i ambientals de la majoria dels diferents pobles, sense oblidar la seua incidència sobre les dones. 4.- Promourem actes de solidaritat com manifestacions, concentracions o tancaments. 5.- Promourem el canvi de nominació de carrers, places o edificis amb noms significatius de causa solidàries o les assignarem a noves que es construïsquen. 6.- Facilitarem els intercanvis entre persones i moviments socials d'àmbits que lluiten per la transformació social. 7.- Impulsarem els intercanvis de la corporació local o autonòmica tant per donar suport a pobles oprimits i comunitats que permeten el coneixement directe de la situació social, econòmica i política de cada un d'ells perquè servisquen com a eina de denúncia i d'aprenentatge de polítiques transformadores i participatives. 8.- Promourem el respecte i la promoció dels Drets Humans, Econòmics, Socials i Culturals com un tot indivisible i d'aplicació universal i denunciarem la seua vulneració. 9.- Facilitarem les sinergies que promoguen la creació i consolidació de xarxes solidàries.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

2.- COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT Concebem la cooperació al desenvolupament com una política pública i una mostra de solidaritat de la ciutadania, on els pobles, les organitzacions i les persones ens podem enriquir i donar poder. Volem fomentar l'acció conjunta d'organitzacions i moviments socials per transformar les estructures polítiques, socials i econòmiques que són responsables d'una pèrdua de drets per a la majoria i que redunda en el benefici d'una minoria oligàrquica a tot el món. Ens oposem a tota forma d'instrumentalització interessada de la cooperació al desenvolupament i a la seua militarització. 1.- Establirem com a compromís l'assoliment del 0,7 de la Renda Nacional Bruta per a Ajuda Oficial al Desenvolupament que es van comprometre a destinar les institucions i les empreses públiques. Impulsarem acords per arribar a aquest percentatge 2.- En converses amb les ONGD i organitzacions del nostre territori analitzarem el model de cooperació per millorar-substancialment. 3.- Posarem en marxa nous instruments de cooperació que milloren la qualitat i l'eficàcia de les intervencions en cooperació i educació per al desenvolupament. 4.- Afavorirem polítiques de cooperació i solidaritat internacional que prioritzen la defensa dels Drets Humans, polítiques d'igualtat i l'organització i formació dels moviments socials. 5.- Ens oposem a què les empreses siguen considerades com a agents de cooperació. 6.- No facilitarem l'ús de la cooperació per a polítiques de màrqueting empresarial. 7.- Fomentarem la consciència social crítica davant l'increment de la pobresa i la desigualtat, la violació dels Drets Humans i la iniquitat de gènere tant en l'àmbit intern de cada municipi com internacional mitjançant accions d'informació, comunicació, sensibilització, formació i educació per a la ciutadania global. 8.- Promourem convenis amb els centres d'ensenyament públics i amb entitats que desenvolupen educació no formal perquè incorporen l'educació per a la Pau i la Solidaritat en els seus projectes curriculars i / o activitats. 9.- Incrementar la partida de cooperació al desenvolupament Fins a un Mínim del 0,7% del Pressupost per tal de complir amb les exigències establertes per l'ONU a la Seua assemblea general de 1980 i que les ONGs han arreplegat com a estàndard internacional, per tal de ser 94

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

un Exemple en la cooperació al desenvolupament a l'Àmbit municipal.

3.- PAU En sentit etimològic, conviure vol dir viure en companyia d'altres, viure socialment en harmonia, especialment per afavorir la tolerància i els intercanvis recíprocs entre les persones. Així, es considera que la convivència en comunitat és la base del progrés humà i implica l'acceptació d'algunes normes socials, que canvien amb el transcurs del temps i l'evolució de les cultures, i que fan possible l'exercici dels drets de cada persona, fent-los compatibles amb els drets dels altres. Tot i això, la convivència és font de conflictes i els ciutadans exigeixen als poders públics, especialment als que els són més propers, una actitud activa de mediació per resoldre'ls. Aquest hauria de ser l'objectiu fonamental de la nostra Ordenança de Convivència Ciutadana: aclarir o modernitzar algunes normes de convivència, ajudar a resoldre conflictes, i no un afany desmesurat per regular la vida dels veïns i veïnes. Precisament, amb les nostres modificacions a l'Ordenança de Convivència Ciutadana, pretenem donar resposta als conflictes personals, avantposant la mediació i les mesures socials a la multa administrativa. Per aquesta raó, volem introduir a l'Ordenança de Convivència Ciutadana la prioritat de les mesures alternatives, de caràcter social, sobre les sancions administratives. Així, es pretén donar opció als infractors de determinats preceptes de l'Ordenança de reposar a la comunitat amb el seu esforç personal, els danys o perjudicis que l'hagen infringit. A més a més, volem canviar els imports de les sancions que, pel fet de ser fixes, suposen un greu prejudici per a les persones en situació més precària, amb imports que freguen, en alguns casos, l'absurd. Per últim, afegim l'eliminació d'apartats concrets que creiem que ataquen molt especialment als col·lectius més desafavorits, així com la modificació dels elements de subjectivitat de la present ordenança. En definitiva, el principal objectiu de la nostra modificació de l'Ordenança de Convivència Ciutadana no és altra que millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de la ciutat de 95

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

Castelló. Proposem:

1.- Es rebaixarà el preu de les sancions de l'ordenança de convivència ciutadana: A les infraccions lleus els correspondrà una multa de fins a 150 euros. A les infraccions greus els correspondrà una multa de 151 euros fins a 300 euros. A les infraccions molt greus els correspondrà una multa de 301 euros fins a 1.000 euros 2.- Deixar de considerar com a greus la col·locació de cartells, enganxines o pintades. 3.- Deixar de considerar com a sancionable la demanda de serveis de Tarot, massatges o similars. 4.- La reparació dels danys i la reposició a la situació alterada podran considerar commutatives de la sanció econòmica en les sancions lleus sempre que no hi hagi reincidència 5.- S'establirà un reglament que reguli el catàleg de mesures alternatives a la sanció econòmica, així com el procediment per a adoptar-i els criteris de selecció. Aquestes mesures tindran caràcter prioritari sobre la sanció econòmica, havent d'oferir-se obligatòriament per part de l'administració, i tindran com a objectiu l'assumpció per part de la persona infractora del dany ocasionat, així com el compromís de no reincidència, amb la voluntat de solucionar els problemes de civisme a llarg termini. 6.- Es constituirà l'Observatori Permanent per a la Convivència, com a òrgan col·legiat de caràcter permanent, que tindrà atribuïdes funcions de consulta, recollida, anàlisi i intercanvi de dades i informació, estudi d'experiències comparades, i d'elaboració i publicació de treballs, propis o aliens, sobre bones pràctiques en matèria de convivència i civisme. 7.- Així mateix, l'Observatori Permanent per a la Convivència elaborarà semestralment un estudi en el qual s'analitzaran i valoraran les principals qüestions que s'hauran plantejat durant el període anterior, es recolliran les conclusions corresponents i es proposarà als òrgans competents l'adopció de les mesures que es considerin oportunes per millorar la convivència a la ciutat. Aquest estudi serà presentat i debatut en el Ple de la ciutat.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

XIV. IMMIGRACIÓ Les polítiques migratòries lluny d'estendre a una integració de la població, retrocedeixen cap a una vulneració flagrant dels drets humans: exclusió del sistema sanitari per a les persones en situació irregular, concertines i "elements dissuasius" en fronteres, devolucions en calent, condicions vergonyoses en CIES, restricció d'empadronament en municipis, etc. A més, el model d'immigració espanyol, basat en un model estrictament laboral de mà d'obra, entén que quan aquesta no és necessària, aquesta població ha de ser exclosa en tots els àmbits: jurídic, laboral, econòmic, social i polític. A l'Esquerra de Castelló apostem per la consideració dels i les immigrants com a ciutadans de ple dret. Considerem que els ajuntaments, han d'adoptar polítiques que aposten per la integració, la igualtat de drets i la convivència, i que han de fer una aposta decidida per una ciutadania incloent, concebudes amb caràcter transversal i sense diferenciació de la resta de la població.

PARTICIPACIÓ 1.- Elaboració de Plans Locals per a les Migracions coordinats a escala autonòmica 2.- Creació als ajuntaments d'oficines o finestretes úniques d'atenció a les persones migrants per informar i facilitar les tramitacions (renovacions de residència, reagrupació familiar, inscripció en el cens electoral ...) 3.- Campanyes permanents per a l'empadronament, simplificant els tràmits. 97

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

4.- Fomentar la participació dels immigrants en la vida municipal. Impuls i creació de Fòrums Locals per a la Immigració. 5.- Declarar-municipis lliures de Centres d'Internament per a Estrangers i adherir-se a la xarxa de Municipis sense Fronteres.

OCUPACIÓ 1.- Es fomentarà la inscripció dels immigrants en les oficines d'ocupació, interpretant de la forma més àmplia el marc legal general. 2.- Ja que els 'esforços d'integració', segons el concepte de la llei d'estrangeria, es valoraren en els expedients d'estrangeria que afecten les seues situacions jurídic-administratives, i es mesuren en atenció a les accions formatives, es fomentarà que el col·lectiu immigrant puga accedir amb facilitat a aquests programes formatius. 3.- Inspecció que combata els abusos i l'explotació laboral, facilitant a les víctimes l'accés als mecanismes de protecció existents. 4.- Campanyes per fomentar l'organització dels immigrants, especialment la seua incorporació al sindicalisme, per combatre els abusos i situacions d'explotació.

HABITATGE 1.- Programes d'ajuda per facilitar el lloguer d'habitatges privats a persones a les quals els és impossible accedir a les mateixes per la seua condició d'immigrants. 2.- Especial atenció a les característiques de la població immigrant nòmada, desenvolupant programes específics d'assentament i regularització.

SANITAT 1.- Assegurar la cobertura sanitària a la població immigrant en igualtat de condicions amb els altres ciutadans, facilitant la targeta sanitària en aquells casos d'impossibilitat acreditada d'empadronament.

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

EDUCACIÓ 1.- Evitar el desequilibri en la distribució de la població immigrant en els centres educatius, combatent les mesures discriminatòries dutes a terme en centres privats concertats. Els centres educatius sancionats per pràctiques discriminatòries no podran acollir-se a qualsevol forma de finançament públic. 2.- S'establiran fórmules de reforç educatiu, orientades a la incorporació normalitzada als centres de l'alumnat migrant. 3.- Dotació als Centres de Professors i Recursos de materials didàctics per treballar diferents continguts educatius des de la interculturalitat.

4.- Adaptació curricular dels plans d'estudi des del model d'educació intercultural. Es potenciarà amb les associacions d'immigrants a la realització d'activitats educatives i culturals en els centres.

CULTURA 1.- Creació d'espais de trobada intercultural o enfortiment dels ja existents, donant protagonisme al teixit social i a la ciutadania. 2.- Posada en marxa de processos de desenvolupament comunitari i convivència intercultural als barris més desfavorits i amb majors índexs de població estrangera.

SERVEIS SOCIALS 1.- Es garantirà l'accés als serveis socials públics del conjunt de la població immigrant, sense cap discriminació per la seua situació administrativa. 2.- En els casos de menors no acompanyats en què la Comunitat Autònoma exercisca la tutela, s'assegurarà un correcte exercici de la mateixa amb els mitjans adequats; s'actuarà en forma activa perquè, els menors en els quals concórreguen circumstàncies mereixedores de protecció internacional (refugi, desplaçament forçat i raons humanitàries), siguen emparats de la forma més completa possible. 3.- La nova llei atorga ara preferència a l'administració autonòmica sobre la local en 99

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

l'elaboració d'informes i emissió de certificats per als procediments d'estrangeria, per la qual cosa s'ha de reduir el ventall de criteris d'interpretació que es produïa amb la regulació anterior (en la qual eren exclusivament els ajuntaments els competents per realitzar aquests informes). 4.- Els ajuntaments han de portar a terme programes de dinamització dels espais públics per fomentar la integració intercultural.

LLUITA CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA 1.- S'establiran programes municipals contra la xenofòbia i el racisme. 2.- S'inclouran, dins dels programes de formació de les policies locals, mòduls que ajuden a conèixer la realitat de la immigració. 3.- Creació d'un departament de seguiment i lluita contra les infraccions motivades pel racisme i la xenofòbia dins de les policies locals.

POLÍTIQUES PER A L'EMIGRACIÓ La crisi econòmica no han fet sinó augmentar el nombre de persones espanyoles que surten de les nostres fronteres. Les conseqüències negatives d'aquest èxode, són indubtables. Les institucions públiques, tant locals com autonòmiques, han de garantir els següents dre0ts: 1.- Garantir la participació dels emigrats en tots els processos democràtics que es duguen a terme 2.- Derogació del vot pregat. 3.- Reinstaurar el dret a vot a les municipals, almenys a aquells residents a l'exterior que formaran part del cens local en l'anterior procés electoral. 4.- Garantir la gratuïtat de l'assistència sanitària a tota la població emigrada fins que adquirisca els drets similars als països on residisquen. 5.- Obertura de 'oficina d'emigració' que assessore sobre les condicions en els països de destinació, agiliten tràmits, gestionen plans d'assistència familiar... 6.- Elaboració d'un programa de retorn que facilite el retorn a aquells que ho reclamen i en 100

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

què es comptabilitze l'experiència i mèrits adquirits en l'activitat laboral desenvolupada a l'estranger. 7.- Facilitar vincles amb el municipi 8.- Polítiques específiques d'ocupació per als retornats. 9.- Ajuts per al lloguer o adquisició del primer habitatge de les i els retornats. 10.- Programes que faciliten la mobilitat dels empleats públics entre els diferents països, permetent als treballadors adquirir experiència en altres camps, perfeccionar idiomes... Sense que això comporte la sortida forçada del nostre mercat laboral, ni les conseqüències negatives que per a la nostra societat té la sortida massiva de força de treball.

101

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

XV. PROPOSTES LGTBI El 28 de juny, dia internacional de l’Orgull LGBTI, és una data que simbolitza el valor, l’esforç i el patiment de moltes persones que al llarg de la història i en l’actualitat han lluitat i segueixen lluitant pel reconeixement dels seus drets i llibertats. Sense dubte es tracta d’un dia important per a la comunitat LGTBI, ja que moltes persones gaudim avui de guanys socials en matèria d’igualtat fruit de les lluites del passat. Gràcies a l’activisme LGTBI, estem començant a viure en societats cada vegada més saludables en les que els rígids motlles culturals poc a poc es van trencant. La memòria col·lectiva és el que evita que les societats repeteixin errors ja superats. Per això, ni les institucions ni la societat hem d’oblidar la nostra història masclista i amb taques de LGTBI-fòbia. I pel mateix motiu, les institucions han de reconèixer els errors que es cometen encara: parlem del gran retrocés al que s’està sotmetent a la ciutadania de l’estat espanyol amb les polítiques austericides i hetero-patriarcals que han anat aprovant-se i que afecten especialment a aquesta comunitat. Polítiques que posen en greu perill els guanys socials aconseguits i que ens retrotrauen al passat en quant a drets i llibertats. Prou ja d’hipocresia: el govern del Partit Popular al mateix temps que es proclama defensor de la Vida, vota en contra dels drets de transsexuals i transgènere; recorre el matrimoni igualitari; condemna l’educació sexual i en el respecte a la diversitat de gènere; nega asil polític a persones LGTBI; condemna a treballadors i treballadores a “tornar als seus armaris” perquè ja no tenen forma de defensar els seus drets; retalla en sanitat així com també discrimina a les dones lesbianes, bisexuals i solteres al no permetre que accedeixin als programes de reproducció assistida. 102

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

Però a més a més, no sols mina l’avanç en drets LGTBI de cara al seu conservador electorat, sinó que d’amagat pacta amb l’empresariat rosa per monopolitzar els beneficis de l’Orgull en la ciutat de Madrid. En definitiva, el partit popular mercantilitza els drets de les persones LGTBI, i açò és intolerable. EL 28-J és la data en la que commemorem que un grup de camioneres, travestis i mariques de classe baixa s’alçaren contra la repressió policial, lluita que no pot caure en l’oblit i que reconeguem com pionera per aconseguir els avanços en igualtat i llibertat, lluita gràcies a la qual vivim en una societat més justa i lliure. Entenem que encara que s’hagen donat passos cap a una igualtat social real, queda molt camí per recórrer, queden espais que conquerir i lluites que reivindicar des de els moviments socials, tant dins com fora de l’Estat Espanyol. La nostra obligació com representants del poble és no donar l’esquena a tot això, perquè les lluites justes són imparables i, sinó és amb el nostre recolzament, serà malgrat a nosaltres.

1.- Realitzar una campanya de denúncia contra l’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia, així com comprometre’s a posar en marxa un programa de mesures per para eradicar aquesta lacra social. 2.- Sol·licitar al govern que promoga la despatologització de les identitats transsexuals i intersexuals, sense que els drets sexuals i sanitaris d’aquestes persones es veuen perjudicats. 3.- Elevar la petició als governs central i autonòmic que pressionen als països que encara avui condemnen les orientacions sexuals i identitats de gènere no normatives, per a que respecten la resolució de les Nacions Unides i les despenalitzen, principalment, a aquells països on encara persisteix la pena de mort, utilitzant per això les relacions bilaterals i multilaterals existents a través de las polítiques públiques de caràcter econòmic i polític, fonamentalment, en les de cooperació internacional al desenvolupament. 4.- Reclamar al Govern central una rectificació en quan a la denegació d’asil a persones que així ho havien sol·licitat, després d’acreditar que les seues vides corrien perill al ser perseguides per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere. Exigir una major sensibilitat institucional front a situacions dramàtiques que arriben a nosaltres des d’altres contextos geopolítiques en les que, encara a dia d’avui, queda un llarg camí per recórrer en matèria de drets humans. 5.- Expressar un compromís real contra els retalls socials, especialment aquells referits a la prevenció i el tractament del VIH, i sobre tot, en el cas de les persones migrants. Així com 103

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

també realitzar una defensa real de la sanitat pública i universal. 6.- Defensar una educació pública, laica, de qualitat i que atenga a la diversitat creant un espai educatiu sa on regnen els valors democràtics. S’inste a requerir al Govern autonòmic, en base a les seus competències en matèria d’educació, la introducció de la diversitat afectiu sexual i familiar en el curricular acadèmic. També s’insta a impulsar en els centres educatius del municipi la creació i posada en marxa de Tutories d’Atenció a la Diversitat Afectiu-Sexual. 7.- Adquirir un compromís institucional signe de cara a la inserció sociolaboral de les persones transsexuals, que constantment pateixen situacions de discriminació laboral i taxes d’atur de més del 50%, per mig del disseny i implementació d’un pla municipal d’inserció laboral de les persones transsexuals. A més a més, imposar sancions en aquells àmbits de treball de les que hi haja denúncies per motius de discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere. 8.- Simbolitzar el ferm compromís d’aquest ajuntament amb la igualtat i els drets del col·lectiu LGTBI col·locant el 28 de juny la bandera arc de sant Martí, ensenya de la diversitat, en els edificis públics municipals. 9.- Instem al Govern de l'Estat a impulsar i promoure en el marc de les seues relacions bilaterals i a través de la seua participació en les organitzacions internacionals, l'adopció, en aquests països, de legislacions que prohibisquen la discriminació per raó d'orientació sexual i identitat de gènere, d'acord amb els tractats internacionals en matèria de Drets Humans. 10.- Instem a que es tinga en compte la garantia de respecte als Drets LGTBI en les legislacions dels països als quals vaja destinada l'Ajuda Exterior de totes les Administracions Públiques.

104

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

XVI. URBANISME I MEDI AMBIENT 1.- MEDI AMBIENT Polítiques mediambientals per al municipi de Castelló Cal entendre el planejament urbanístic com a eina per a construir un espai sostenible on integrem tant la ciutat, el grau i els nuclis urbans, les zones industrials i comercials dins del territori, entès com un únic sistema global. S'ha entendre que l'objectiu a llarg termini es aconseguir un espai saludable on viure i dur a terme una activitat econòmica i productiva respectuosa, una producció industrial cada vegada més sostenible i sense oblidar el nostre passat agrícola. Hem d'aconseguir un medi rural productiu i cooperatiu, afavorint i impulsant als productors com a principals conservadors de la major part del territori. Per últim, s'han de posar en valor els espais naturals, per la qual cosa cal millorar-los i invertir en la seua conservació així com dur a terme un pla de desenvolupament turístic al voltant d'aquests. Dins del nostre terme de Castelló tenim un espai insular que té gran valor ambiental les Illes Columbretes amb un potencial i valor que mai s'ha tingut en compte per la major part dels governants de la nostra ciutat. Però a més, tenim zones humides, ullals, 105

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

coves, una xicoteta franja litoral amb interès ambiental i espais verds que suposen un pulmó verd, no sols de valor paisatgístic sinó què aquests son un filtre de alguns contaminats presents tant a l'atmosfera com de les aigües superficials i soterrades del nostre entorn. No cal oblidar el patrimoni cultural i històric, dins del medi ambient. El medi socioeconòmic és igual de important per a conservar el nostre medi, no només cal parlar de desenvolupament sostenible i activitats econòmiques, sinó també s'ha d'incloure la conservació i promoció de la cultura i llengües pròpies, del patrimoni arqueològic, històric, natural i industrial. Tots aquests valors han de estar presents en la planificació urbanística i des de EU Castelló apostem per a l'equilibri entre desenvolupament sostenible i la conservació del medi natural i sociocultural, caminant junts cap a un concepte de ciutats saludables i sostenibles, que siguen segures i que vetlen pels seus habitants, tant si aquests son residents com visitants i turistes, les persones i el seu benestar son les nostres principals preocupacions. Un altre aspecte mediambiental relacionat amb l'urbanisme és l'energia. El model actual està basat en sistemes productius que provoquen diferents contaminants atmosfèrics primaris i secundaris. Gran part d'ells derivats de combustions, independentment del combustible que s'utilitza, a més el pes de la energia nuclear és molt important, amb els seus riscos tant en la producció com en el transport del material radioactiu o dels residus radioactius generats. Apostem per les energies renovables i netes així com per l'estalvi com a política de reducció de la contaminació i de l'ús dels rius garantint els cabals ecològics.

2.- EL MEDI NATURAL El nostre programa va dirigit a tot el terme, no només a la ciutat de Castelló, el grau i les àrees urbanitzades i habitades. Com a principi general, apostarem per la millora en el manteniment de les zones d'esbarjo públic. Dins del programa distingim les nostres accions enfocades a les singularitats de cada part del territori. Espais protegits

Parc Natural del Desert de les Palmes i entorn de l'ermita de la Magdalena: 1.- Executar un Pla de conservació i valoració del patrimoni natural i cultural d'aquest espai. 2.- Col·laborar i exigir a la Generalitat Valenciana una inversió en els Parcs Naturals per al 106

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

foment i conservació d'aquests. 3.- Invertir en entorn arqueològic del Castell Vell i fer la restauració de tot l'espai amb un pla econòmicament viable. 4.- Formar guies turístics per a aquest espai natural i arqueològic i adequar aquests espais amb aquesta finalitat. 5.- Fer campanyes de promoció d'aquest espai als municipis turístics provincials.

Illes Columbretes: 1.- Executar un Pla de conservació i valoració del patrimoni natural tant de l'arxipèlag en el Parc natural com en els fons marins de la Reserva Marina com del valor històric i cultural d'aquest espai insular. 2.- Col·laborar i exigir a la Generalitat Valenciana i Ministeri de Medi ambient una inversió en les Illes. 3.- Invertir en fer un estudi per al desenvolupament sostenible d'aquest espai aprofitant el seu gran valor i potencial turístic. 4.- Formar guies turístics per a aquest espai natural i adequar aquests espais amb aquesta finalitat destacant el valor geològic d'aquest espai volcànic així com del valor biològic del espai insular, ja que és una zona d'especial protecció de les aus (ZEPA) i amb uns fons marins impressionants de incalculable valor ecològic fent de l'espai un dels punts d'immersions submarines més destacables de la mediterrània occidental. 5.- Cap aprofitar igualment el valor històric dels impactes ambientals que han deixat la seua empremta a les illes, tant resultat de l'habitatge com de l'ús d'aquestes com a zones de maniobres militars amb impactes de projectils visibles. 6.- Fer campanyes de promoció d'aquest espai als municipis turístics provincials i sobretot fer conjuntament amb la regidoria d'educació un pla de foment dels viatges culturals a tots els estudiants del municipi per a que coneguen el nostre patrimoni. 7.- Fer foment d'activitats nàutiques sostenibles al voltant de les illes i potenciar el Grau com a punt d'eixida i estació nàutica de les illes, traslladant el punt d'informació del Planetari al Port. 107

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

Altres espais naturals que actualment que necessiten més protecció o que caldria protegir: ✗

La font de la Reina o Molí de la Font

✗

Parc del Meridià i zona de Marjal protegida

✗

El Castellet i la Torreta

✗

Les coves i avencs del terme amb fauna protegida o amb interès espeleològic

✗

La franja dunar litoral al nord del terme

✗

Les praderes de posidònia dels fons marins

✗ Incloure la zona i entorn de la Barra Alta (volcà no emergit al sud oest de l'arxipèlag) en l'entorn protegit de les Columbretes i si és possible vincular legalment aquest espai al terme municipal. Com a part del nostre programa volem incloure aquests espais protegits dins de la planificació urbanística del terme i elevar el seu nivell de protecció a àmbit autonòmic o nacional. Igualment, seguim apostant pel desenvolupament sostenible dels espais naturals com un potencial turístic de gran valor que cal dignificar. Per tant, com a mesures per a incloure en aquesta legislatura destaquem:

1.- Ampliar la protecció de les zones humides i d'aquells espais amb valor ecològic singular per presencia d'espècies protegides, singulars o endèmiques. 2.- Declarar la ciutat de Castelló com a municipi lliure de fràcking 3.- La creació d'una comissió especial per a la realització, per part de tots els sectors afectats, d'una ordenança comuna per a l'establiment d'horts urbans, en la qual participen, necessàriament, les associacions de veïns i veïnes, les associacions de gent gran, el banc d'aliments, les entitats que s'encarreguen dels menjadors socials, els sindicats i els grups municipals d'aquest ajuntament. 4.- Instar a la Comissió Europea a que faça respectar els drets de tots els seus ciutadans i ciutadanes, paralitzant les obres de construcció de la MAT a l’Estat espanyol, frenant les 108

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

tramitacions del projecte i exigint a REE el compliment de la legislació mediambiental europea, garantint així un procés democràtic. 5.- Foment del valor natural i cultural com a principal eina de conservació i protecció. 6.- Incloure les visites a tots els espais naturals del terme a les escoles i ajudar econòmicament al programa d'activitats complementàries de escoles i instituts locals, amb col·laboració de les regidories d'educació, turisme i medi-ambient. 7.- Condicionament dels espais, fent una inversió en un estudi per a la valorització, cartografia, instal·lació de panels informatius i pedagògics, inversió en senyalització i inclusió d'aquests espais en els punts d'informació turística i mapes 8.- Col·laboració amb l'UJI per a crear una beca d'investigació per al desenvolupament sostenible dels espais naturals dedicat a aquests espais. 9.- Foment del coneixement dels espais naturals als estudiants de l'UJI amb la creació de visites guiades a tots els espais al llarg de tot el curs escolar dins d'una programació d'activitats anuals. 10.- Recuperació de festes i tradicions vinculades als entorns naturals. Cal fer estudis etnològics i investigació que acaben en un programa de recuperació amb el doble objectiu de recuperació del medi natural i històric-cultural. 11.- Integració d'aquests espais protegits dins de la planificació urbanística per tal de garantir el seu futur i permetre un creixement ordenat i respectuós dels espais urbans. 12.- Estudi per a la creació d'una xarxa de comunicació dels espais naturals aprofitant camins i transformar-los en vies saludables, fomentant l'ús del carril bici i per a vianants amb serveis com fonts, lavabos, zones de descans i ombres, similar a les vies verdes. Compatibilitzant l'ús i accés als propietaris i usuaris actuals d'aquests camins rurals.

3.- L'ATMOSFERA I LA CONTAMINACIÓ

L'atmosfera és l'únic espai que comparteix tot el planeta, sense barreres ni fronteres, per tant cal cuidar aquesta part del medi ambient en el que està a les nostres mans en primer lloc i després tractar de conscienciar a la resta per que ho facen. La protecció de l'atmosfera no és només parlar de contaminació atmosfèrica o de la reducció 109

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

de les emissions de gasos. Dins d'aquest concepte ampli del medi ambient s'inclouen moltes més coses que afecten al nostre terme municipal: Efectes del Canvi climàtic que han provocat la presència de fenòmens que abans eren molt puntuals com ara: - Modificació del litoral - Sequeres que dessequen les marjals o els ullals - Inundacions que cada vegada afecten més zones urbanitzades, especialment al voltant del riu sec i altres barrancs o a la marjal - Presencia de vents huracanats, que han desarrelat centenars d'arbres al pinar, han fet caure part estructurals d'edificis i que han causat danys econòmics tant a particulars i edificis i infraestructures públiques - Onades de fred i calor que alteren el normal funcionament i constitueixen despeses energètiques no esperades i que cal tenir en compte per a dissenyar una eficiència energètica actualitzada

La contaminació atmosfèrica: 1.- Introduirem mesures de control de la pol·lució i dels contaminants atmosfèrics i els seus efectes a tot el terme municipal. 2.- Cal optimitzar el transit, principal responsable de les emissions de CO2 i de la contaminació als nuclis urbans. A tal efecte les línies d'actuació son: 3.- Potenciar l'ús del transport públic i col·lectiu 4.- Creació i estructuració de les línies de transport públic per a accés als nuclis urbans de tot el terme i entre aquests i la ciutat així com entre els principals nuclis urbans i les àrees industrials, comercials i d'esplai, en horari nocturn i atenent les necessitats segons els horaris de apertura, tancament o canvis de torns o diferents necessitats estacionals. 5.- Redissenyar les línies del bus i Tram per a facilitar l'accés a la platja des de tot el terme així com potenciar el bus per a accedir a la platja amb freqüències cada 10 minuts en estiu en hores de màxima demanda, i cada 15 minuts la resta del horari i oferint servei nocturn cada 110

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

30 minuts conjunt amb Benicàssim. 6.- Reducció de taxes als vehicles elèctrics i híbrids 7.- Introduir i ampliar una xarxa de càrrega de vehicles elèctrics. 8.- Fer punts de càrrega gratuïts exclusius a les parades de Taxi, per tal de que el sector faja una reconversió dels vehicles cap a vehicles elèctrics i reduir les taxes municipals a aquests que ho facen. 9.- Abaratiment dels pàrquings i ús conjunt del tiquet dels pàrquings i transport públic per a facilitar l'accés a la ciutat i àrees comercials i d'oci.

Les emissions dels polígons industrials 1.- Afavorir la instal·lació d'empreses sostenibles tant energèticament com afavorir l'autonomia energètica 2.- Facilitar la reducció d'emissions de tot tipus amb ajudes en la investigació i en inversions cap a la transformació dels models productius 3.- Cal impedir la creació de noves activitats que tinguen emissions nocives o que puguen tenir problemes de sinergia amb les ja existents, creant entorns segurs tant per als treballadors com per als habitants 4.- Encomanarem un estudi amb la localització actual de totes les activitats que produïsquen emissions en tot el terme, per tal de tenir un mapa d'emissions i evitar sinergies i establir mecanismes de control de la contaminació atmosfèrica adequats i específics de les activitats existents, així com fomentarem la col·laboració i coordinació amb els municipis confrontants per a una correcta planificació. No te sentit impedir una activitat contaminant a un municipi i que s'instal·le a uns metres a un altre.

Les activitats al Port de Castelló i el Serrallo 1.- El port de Castelló és un espai especial, on la competència municipal no és total. Cal establir igualment un sistema de col·laboració per al control de les emissions i altres 111

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

problemes com pols, olors i altres relacionats amb la contaminació atmosfèrica. 2.- La tinença d'alcaldia del Grau ha de tenir un protocol especial de control de la contaminació atmosfèrica i establir un sistema d'alarma en cas d'emergència per accident tant dins del port com del polígon del Serrallo. Cal fer campanyes informatives i educatives per a possibles accions de confinament o evacuacions, especialment als espais públics, escoles, centres de majors, residències, mercats i altres activitats que puguen tenir risc per aglomeracions, com a carnestoltes, les festes de Sant Pere o els caps de setmana d'estiu a Port Azahar.

4.- LA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS 1.- Activar i donar suport a l'entitat d'eficiència energètica 2.- Fer un pla de l'ús energètic sostenible a partir de l'auditoria energètica i informes de l'estudi d'eficiència energètica 3.- Reduir el consum amb una climatització i il·luminació adequada dels espais, i reduir la dispersió d'edificis municipals en un mateix entorn per optimitzar els recursos 4.- Invertir en la autonomia energètica dels edificis públics, amb energies renovables i adequades en cada lloc i exigir la construcció d'edificis nous, si cal fer-los, o remodelació dels existents amb dissenys ecològics aprofitant els recursos naturals i l'ús d'energies fotovoltaiques i tèrmiques solars per a l'abastiment o d'altres fons renovables viables. 5.- Que a tots els contractes de dependències municipals i escoles, vinculats a l'energia, ja siguen per a il·luminació, calefacció o per a qualsevol altre ús, que es realitzen a partir d'avui s'exigisca com a requisit en el plec de condicions la certificació de que l'energia contractada siga d'origen 100% renovable

5.- EL SOROLL 1.- Les zones acústicament saturades s'han de revisar i s'ha d'adequar la normativa referent al soroll en tots els espais urbans. 2.- Hem de garantir la qualitat sonora del medi ambient, respectar el dret al descans i la salut dels habitants i treballadors, considerant també el horari nocturn com d'especial sensibilitat, 112

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

però no l'únic on s'ha de reduir el soroll, ja que molts treballadors del nostre entorn han de fer torns de treball en horaris canviats. 3.- Cal fer campanyes d'educació i informació a la ciutadania per reduir el soroll, ja que especialment a la nostra àrea el clima benigne ens convida a fer molta vida social al carres i espais oberts.

6.- LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA 1.- De forma conjunta amb l'eficiència energètica, s'ha de fer un pla de viabilitat de la reducció de la il·luminació pública, ja que a més de ser una despesa molt important i un problema ambiental derivat del model energètic actual. No és necessari tenir il·luminats espais inhabitats, carreteres, vies de comunicació i carrers i places més que el que siga suficient per garantir la seguretat vial i ciutadana. 2.- Tenim dret a gaudir d'un cel estrellat i evitar la il·luminació vertical cap al cel. 3.- Establir un estudi per evitar que els arbres de l'entorn urbà tapen la il·luminació de les faroles, fent una poda adequada o re-ubicant els punts d'il·luminació 4.- Evitar que les faroles contaminen lumínicament els habitatges.

7.- L'AIGUA L'aigua dolça és un dels recursos més limitats del planeta. Avui en dia l'aigua de qualitat és el principal problema de la regió mediterrània i gràcies a la tecnologia ja no és un problema de quantitat. A la nostra ciutat aquest recurs ha estat garantit gràcies als aqüífers i no disposem de recursos superficials, ni tenim rius ni embassaments per a l'abastiment urbà. Cal exigir un aigua de qualitat excel·lent per al consum i hem de ser conscients que l'actual consum domestic implica una mitjana superior als 150 l/persona al dia, dels quals més del 95% són per llavar, dutxar-se, tirar de la cisterna, rentar el plats, omplir piscines, regar, etc. Com a gestors municipals el nostre objectiu és mantenir els nostres aqüífers, que abasteixen tant les necessitats urbanes, com industrials i sobretot agrícoles. Cal reduir la contaminació, eliminar i perseguir els abocaments il·legals i invertir en la depuració de l'aigua, reutilització de les aigües residuals i la reducció dels consums. A l'hora de la Planificació urbanística, la nostra política hídrica se basa en l'optimització i l'ús racional dels recursos existents i no en 113

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

establir sistemes de dependència de recursos hídrics externs no sempre garantits. D'altra banda una menció especial dins d'aquest valor ambiental què és l'aigua cal mencionar la marjal, el molí de la font i les platges del terme. Aquests espais tant lligat a la ciutat com ara la marjal és una zona humida que cal recuperar. S'han de dotar a les àrees urbanitzades dins de la marjal d'una xarxa de recollida d'aigües residuals dels sistemes de recollida i depuració de les aigües residuals i fer una inversió para eliminar les foses sèptiques. Sobre el Molí de la font, no té cap sentit vessar a la mar un aigua dolça i demanar transvasaments des de altres conques, s'ha d'aprofitar aquest recurs per a recuperar la marjal o recarregar l'aqüífer. Per últim, les platges son un valor cada vegada més valorats, però Castelló encara viu un poc a esquenes a la mar, tot i que el grau ha tingut una notable transformació amb la seua apertura al port. S'ha de millorar la qualitat de l'aigua de les nostres platges i invertir en la neteja de les platges i conservació dels ecosistemes marins. Especial menció cal fer a les Illes Columbretes, la seua aigua és d'excel·lent qualitat, cal conservar-la i fomentar la recuperació d'espècies amb col·laboració amb el ministeri de medi ambient. Així en coherència amb aquests valors que volem donar als recursos hídrics al nostre programa volem incloure: 1.- Ompulsar la creació un consorci a tota la Plana sobre la protecció i gestió conjunta del aqüífer i el Millars en col·laboració amb totes les entitats implicades: - Confederació hidrogràfica del Xúquer - Associacions i comunitats de regants i pous - Cambres agràries locals - Concessionàries d'aigües municipals - Universitat Jaume I - Confederació d'empresaris de Castelló - Cambres de Comerç de Castelló - Generalitat Valenciana ( Conselleries de medi ambient, d'agricultura, habitatge, industria, infraestructures )

114

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

2.- Establir un protocol de control extern de la qualitat de l'aigua a tots els punts d'abastiment de la ciutat (dipòsits, fonts, edificis públics ) amb analítiques completes en col·laboració amb l'Institut Universitari d'Investigació d'aigües i Plaguicides de l'UJI, de gran prestigi internacional. 3.- Establir un pla d'inversió cap a la doble canalització d'abastiment, una xarxa de alta qualitat per al consum pròpiament dit, i altra de qualitat per a tot l'ús domèstic, industrial, ornamental. 4.- Fer una ordenança municipal per a exigir la doble xarxa d'abastiment en totes les àrees de nova urbanització així com fomentar aquesta quan es faja la renovació de la xarxa actual. 5.- Establir reunions periòdiques amb agricultors, cambra agrària i cooperatives per a potenciar l'agricultura ecològica com a potencial al terme de Castelló, optimitzant els recursos hídrics especialment en dos aspectes, estalvi d'aigua i reducció dels contaminants agrícoles als nostres aqüífers aprofitant l'actual situació de necessitat de reconversió del sector agrícola i tornar a donar-li un pes en la economia local com es mereix. 6.- Promoure la reutilització de les aigües residuals amb tot el seu potencial, especialment exigint el seu ús per al reg de jardins i parcs municipals i fomentant l'us per a l'agricultura o la recàrrega del aqüífer, garantint la qualitat de l'aigua depurada i col·laborant amb la depuradora per a invertir en la millora tant de la Planta com de la xarxa d'aigües residuals. 7.- Evitar l'emissió submarina de les aigües residuals llevant de períodes excepcionals de pluges quan els cabals no es poden controlar. Per a millorar la qualitat de les nostres platges, especialment a la zona del planetari i parc litoral on els olors i emissions causen una pobre imatge. 8.- Cal vigilar i dotar de mecanismes de conservació dels fons marins i qualitat de l'aigua de les Illes Columbretes.

8.- RESIDUS La gestió de residus és supramunicipal i està supeditada pels consorcis de residus comarcals i els plans zonals de residus de la conselleria de medi ambient. Però des del punt de vista ambiental, a l'Esquerra de Castelló pensem que cal donar un pas més endavant cap a la reducció, reciclatge i reutilització dels residus. L'actual sistema de gestió de residus així com els hàbits de consum i sistemes productius han generat un problema al qual s'ha donat un sistema d'eliminació que ja no és capaç d'assumir 115

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

el volum actual de generació de residus, però que a més, els sistemes d'eliminació triats, ja siga el abocament o la incineració proposta com a solució alternativa son ambientalment inacceptables. Aquests provoquen contaminació atmosfèrica i dels aqüífers. Els primers tenen greus repercussions sobre la salut ja què és l'aire que respirem, que s'afegiran als actualment existents i poden tenir sinergies impredictibles o els abocadors provoquen lixiviats a les aigües superficial que romandran anys i que poden tenir problemes greus dècades després d'haver clausurat els abocadors, legals o il·legals, que son molt més freqüents del que es pot pensar. Així cal implantar un sistema de recollida selectiva molt més ampli a tot el terme, fins aconseguir nivells de separació i reciclatge superiors al 80% en un termini d'una dècada. Per a la qual cosa proposem: 1.- Generalitzar la dotació de contenidors a tot el terme per a recollir: - Fem orgànic - Envasos - Vidre - Paper i cartró - Oli usat - Piles 2.- Fomentar i facilitar l'us de l'ecoparc, però no amb el model actual d'un únic punt en tot el terme. Cal ampliar la xarxa de punts de recollida de materials voluminosos, prestant especial atenció a recollir diferenciadament: - Equips electrònics - Electrodomèstics - Voluminosos (Mobles, matalassos,etc.) - Metalls (Paelles, perols, coberts... etc) 3.- Fomentar la reutilització, creant un mercat d'objectes de segona mà al espai de mercats, mensual, quinzenal o setmanal en funció de la demanda, amb facilitat i transparència del sistema de distribució de les parades. Amb l'objectiu de reduir residus i no només econòmic. 4.- Fer una neteja de tot el terme dels residus de la construcció i demolició i fomentar el reciclatge i ús d'aquests, especialment a les obres públiques i obligatòriament a les municipals. 5.- Impulsar l'aprofitament dels residus de la poda per a l'elaboració de compost i reduir la pràctica de la cremà com a tècnica d'eliminació de les restes agrícoles. 116

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

6.- Obligar al reciclatge de totes les restes de poda de les zones públiques i aprofitar el compost produït com a adob. 7.- Fomentar l'us de materials ecològics i biodegradables en els mercats municipals i els mercat del dilluns a Castelló i el mercar del divendres al Grau. I sobretot acabar amb la pràctica dels venedors de deixar tot tipus de residus en tancar les parades (Borses de plàstic, caixes de cartró, envoltoris...) Cal exigir la separació i reciclatge d'aquests residus. 8.- Reduir el màxim possible l'ús de productes tòxics i exigir l'ús de productes ecològics en totes les dependències municipals o concessions.

117

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

XVII. UN NOU PGOU PER A CASTELLÓ Estat de la Ciutat El PGOU de Castelló està anul·lat per sentència judicial. Des de l'Esquerra de Castelló vam advertir en reiterades ocasions que aquest PGOU estava anul·lat i que calia començar amb uns treballs que s’han endarrerit amb els problemes que genera no tindre un planejament urbanístic i el més greu és que la justícia ho va paralitzar per què el govern municipal va negar la informació pública i la transparència davant les al·legacions de les i dels ciutadans afectats. Aquesta forma de governar contra els interessos dels ciutadans que no aporten beneficis econòmicament, ha estat la característica del Partit Popular on uns quants han entès la política com una forma de fer negoci i adquirir poder. L'ordenació del territori ha d'estar entre les prioritats dels gestors municipals, però no com 118

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

una oportunitat de negoci, sinó com una oportunitat per protegir-lo, per generar treball i riquesa per a tots i totes, per fer un desenvolupament urbà i industrial sostenible i que transforme la ciutat en un espai de salut, convivència i benestar social. Tot i vetlant per la protecció ambiental, hem d'apostar per un creixement econòmic productiu sostenible. Es van produir els fòrums d’urbanisme i la majoria de la població participant va apostar per un model de ciutat molt diferent del model urbanístic del PP. No volem la creació i creixement de nous barris amb interessos especulatius, volem desenvolupar i ajudar els barris mes desafavorits, no volem projectes faraònics que estarem pagant dècades com ara el centre de convencions, la ciutat de les llengües o altres quan tenim un greu problema d'atur i d'exclusió social. En consonància amb la nostra història, cultura, clima i recursos el model de ciutat mediterrània sostenible és el de ciutats compactes, i no el model extensiu i destructiu del territori, model anglosaxó, amb ciutats horitzontals ocupant el màxim de territori per habitant. Igualment, els nostres nuclis urbans han anat creixent amb aquest model mediterrani i no està dissenyat per gestionar el trànsit urbà de tants vehicles. Per tant s'ha de dotar d'un sistema de transport públic efectiu, accessible, econòmic i sostenible que garantesca l'accés a tots els serveis bàsics, a les àrees comercials i proporcione i fomente l'us del transport col·lectiu per a accedir als llocs de treball i estudis. El problema del canvi climàtic ja no és una demagògia dels ecologistes, després de 20 anys la població ja ha pogut comprovar els seus efectes. I encara estem molt lluny de l'objectiu de reduir les emissions i el trànsit és un dels principals responsables d'aquestes. L’informe del PGOU, (fet per una empresa externa) projecta un creixement per a Castelló totalment irreal, defensant la necessitat de creixement de les àrees urbanes, quan tots podem vore la gran quantitat d'habitatges desocupats què per a la gran majoria de ciutadans ha suposat tenir una hipoteca amb moltíssim més diners de deute que el valor actual de venda, això en molts casos, donada la situació econòmica i social actual amb pèrdua de llocs de treball i amb una baixada de salaris en els darrers últims cinc anys, ha implicat el desnonament de moltes famílies, l'exili econòmic de molts altres, especialment dels joves i immigrants i a més a més, tot i l'abaratiment dels habitatges per la caiguda de preus, cada vegada hi ha més habitatges buides. Aleshores, tenim molt clar que no és necessari ara mateix projectar nous barris a la ciutat. Cal fer un canvi en les prioritats del govern municipal. Sobretot cal pensar en que s'han de millorar i optimitzar les infraestructures. El TRAM és un model d'una opulència que no podem pagar. No calia fer una despesa de 100 milions d'euros per donar un servei que ja existia, i tot i que millora un poc la comunicació del Grau amb l'UJI, ha deixat incomunicat a Castelló amb 119

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

la costa. Ara cal fer un transbordament que ha generat moltíssimes queixes a totes i tots els usuaris i deixen totalment despenjades i despenjats als habitants de la costa al nord de l'aeroclub. Una despesa que s'ha venut com a transport metropolità i que no ix del terme de Castelló ni tampoc comunica a tota l'àrea urbana local. Que ha fet una remodelació i ordenació del trànsit de tot el centre, de l'Avinguda de la Mar i que ha afectat a un BIC, protegit legalment com ara el Parc Ribalta. Des de l'esquerra de Castelló, aleshores, plantegem propostes alternatives per fer de Castelló una ciutat sostenible projectada per a la ciutadania i no per als interessos econòmics d'uns pocs. Així volem impulsar un nou pla general urbanístic ecològica, econòmica i socialment sostenible. Es tracta de canviar per complet el concepte d'urbanisme. Volem fer una aposta decidida pels barris, capacitar-los perquè participen de la gestió i promoció de tots els serveis. Fer veure que la gestió no és cosa de polítics sinó dels interessos i necessitats del ciutadà.

1.- DESENVOLUPAMENT ECOLÒGIC I SOSTENIBLE: 1.- Creació d'un Pla de Sostenibilitat que contemple tots els àmbits que afecten al medi i la creació d'un Consell per donar veu a la ciutadania. El Pla hauria de contemplar aspectes com el control de les emissions, la planificació de la recollida de fem, l'eficiència energètica i hídrica, transport públic o urbanisme i que el Consell s'encarregara del seguiment i l'avaluació 2.- Fer que cada barri siga autònom a través de la descentralització dels serveis públics, dotant els barris de tot allò que siga necessari per una millor qualitat de vida i potenciant el xicotet comerç de barri i no només el del centre de la ciutat. 3.- En relació a les zones verdes i protegides, des de l'Esquerra de Castelló apostem per un model de ciutat sostenible amb l'ordenació del territori tenint en compte el nostre patrimoni natural i amb una especial atenció als parcs i zones verdes, no només com àrees d'esplai i valor paisatgístic sinó com a filtres de la pol·lució i reductors de les emissions CO 2. 4.- Cal fer de la platja de Castelló un vertader Centre de recuperació de l'hàbitat natural amb la vegetació autòctona de la zona i recuperar el cordó litoral desviant tot el trànsit del Grau cap a Benicàssim pel camí del Serradal i dotar d'un servei d'accés a la platja en bus completament eficient, ràpid i accessible amb horaris amplis des de Castelló i urbanitzacions del terme i una altra línia des del Grau.

120

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

5.- També proposarem qualificar l'Aeròdrom com a zona humida i protegida, donant ús de les instal·lacions a un Centre d'investigació i d'interpretació de la natura i recuperar la totalitat del Pinar inclòs el ara camp de golf per al poble de Castelló. 6.- Crear un Gran Cinturó verd que comunique tots els espais naturals (magdalena i desert de les palmes, moli de la font, marjaleria, àrea dunar de la costa ) i aquest amb els espais verds i parcs de la ciutat. Aquest espai s'ha de dotar de carril bici, carrils peatonals amb zones de jocs i punts d'exercici per a majors, amb un projecte de jardineria que garanteixi ombres i zones d'oci acompanyat d'activitats programades, itineraris naturals i culturals… li donaria a Castelló la vida que necessita. 7.- Recuperar el Caminàs com a via històrica, posar en valor les ermites i aprofitar el seu traçat per desenvolupar un altre cinturó verd a l'est de la ciutat i que connecte amb el gran cinturó verd. 8.- Sol·licitar i gestionar el reconeixement del Parc de Ribalta com a Jardí Romàntic al Registro ICOMOS 9.- Sol·licitar i gestionar a Patrimoni el reconeixement del Parc de Ribalta com a Jardí Històric. 10.- Instar a la Universitat Jaume I, així com a totes les organitzacions ecologistes de la nostra ciutat a participar en totes les fases d'aquesta construcció, des del seu plantejament fins la seua posada en funcionament, passant per la supervisió de tot el procés.

2.- UN PGOU SOCIAL ORIENTAT CAP A LA QUALITAT DE VIDA Sempre que es retalla és en el mateix, en les dotacions públiques necessàries perquè a la ciutadania se li puga garantir el seu dret als serveis socials, a l'educació i a la sanitat públiques. 1.- Cobrir les deficiències en dotacions públiques, socials, sanitàries i educatives haurien de ser una prioritat. El Raval Universitari precisa d'un centre de salut i també d'una escola que s'ha quedat menuda, aquesta és una reivindicació del barri que el nou PGOU hauria de contemplar. 2.- Cobrir les necessitats en Centres Públics per a majors i dependents en consonància amb la Llei de Dependència. 121

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

3.- Reclamem l'ampliació de l'Hospital General i millora urbanística del seu entorn per a integrar-lo en la ciutat en la planificació urbanística del futur, integrant igualment els grups del nord de la ciutat. 4.- Demanarem major inversió en aquestes dotacions que per a l'Esquerra de Castelló són el fonamental, no es poden contemplar dotacions privades ni concerts amb centres privats mentre deixem morir els serveis públics per falta d'inversió, manteniment o planificació i per un creixement urbanístic interessat.

3.- UN PGOU SOSTENIBLE ECONÒMICAMENT Propostes sostenibles de reactivació econòmica i de foment de l’ocupació. La creació d’ocupació ha de ser el principal objectiu d’aquest nou PGOU. 1.- Plantegem fer un projecte de rehabilitació d’habitatges front al creixement de nous PAIs a la ciutat. 2.- Aposta decidida per la xicoteta empresa i recolzament als autònoms. 3.- Aposta per dotar als barris de les infraestructures necessàries i fer de la participació ciutadana l'eina d'avaluació de les necessitats reals de les persones sense hipotecar el futur de la societat ni de la ciutat. 4.- Un model de ciutat que puga atraure a un turisme ecològicament sostenible, s’ha d’apostar per un altre model de desenvolupament i la nostra ciutat té un gran atractiu que no s’ha sabut aprofitar, des de l'Esquerra de Castelló tenim propostes que a més a més crearien ocupació. 5.- Cal donar un ús social als solars que han quedat buits amb Horts urbans o zones d'esplai.

4.- UN PGOU AMB INFRAESTRUCTURES PER A LA MAJORIA La prioritat de l'Esquerra de Castelló són les persones i per aquest motiu plantegem el desenvolupament de les Infraestructures en consonància amb les necessitats reals i no dels interessos especulatius. 1.- Rebutgem l'AVE en quant que no és una necessitat per als ciutadans, ni accessible per a 122

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

tots degut el seu cost. Cal demandar altres línies ferroviàries complementàries de qualitat i amb un preu més econòmic. També exigirem l'aposta per les rodalies que connecten la ciutat amb la resta de la província, tant cap al Nord, fins a Vinaròs com a l'Alt Palància. Els Ferrocarrils de la Generalitat poden fer ús de les vies existents i cal exigir a la Generalitat apostar per aquestes infraestructures existents, només s'han de posar en marxa els serveis. Molt més econòmic que el TRAM. 2.- Reclamem la gratuïtat de l'AP-7 com a única alternativa segura de la N-340 per economia i sobretot per seguretat i evitar accidents en aquesta via. Una acció molt més econòmica que desdoblar-la o fer una altra via de comunicació. 3.- Volem uns carrils-bici reals, fora de les aceres, sense perill per als usuaris ni per als vianants. L'ús de la bicicleta s'ha de fomentar com el mitjà de transport prioritari, ecològic i saludable. Aprofitar el traçat del TRAM per a ús compartit de la bici i fer carrils-bici peatonals que vertebren la ciutat de nord a sud i d'est a oest. Igualment s'ha de dotar la ciutat de punts d'aparcament estratègics i segurs per a les bicicletes, complementàries al Bicicas. 4.- Cal ampliar horaris, serveis i punts del Bicicas per que siga un servei completament accessible. Igualment s'ha de facilitar el lloguer i pagament per targeta o monedes sense més tràmits. 5.- Cal canviar el traçat del TRAM i fer un traçat circular que envolte el centre amb el doble objectiu de reduir el temps del trajecte i d'apropar els barris perifèrics. També cal oferir busos elèctrics llançadora per aprofitar el bucle del centre, que donen un servei continuat i àgil entre l'estació i l'avinguda de la Mar-Mercat. I fer d'aquestes parades els punts de connexió de totes les línies urbanes, respectant la sentència de prohibició de pas de vehicles dins del Parc Ribalta. 6.- Invertir en una transformació de l'estació d'autobusos, per tal que aquesta siga el nucli de comunicacions entre Castelló i tota la província, i reforçar els serveis per millorar les connexions nacionals i internacionals existents. Tots els autobusos de connexió amb totes les poblacions han d'eixir des d'aquesta estació. S'ha de dotar de serveis, taquilles, atenció a l'usuari, punt d'informació turística, servei de restauració i cafeteria en horari continuat i en conjunt amb l'estació de ADIF de tren. Cal signar convenis de col·laboració amb aquesta per fer una estació intermodal de bus, tren, TRAM i taxi. 7.- Oferir al Raval Universitari una nova tinença d'alcaldia i dotar dels serveis bàsics per a la població existents i exigir les inversions d'altres administracions com ara, sanitàries, educatives, socials, centres de majors i altres necessitats futures o actuals no cobertes.

123

Programa municipal l'Esquerra de Castelló

8.- Reclamar, rehabilitar i utilitzar els edificis públics abandonats. 9.- L'accés al Port ha de ser pel Sud, aquesta és una qüestió que des d'EU ja vam dir quan van fer el traçat Nord que s'ha demostrat inútil. Caldrà valorar la seua importància en el context econòmic actual, per tal de seguir la nostra màxima d'”impacte 0”. Demanarem l'alliberament del traçat Nord, fent una via verda que connecte el Grau amb el Gran Anell Verd des del Molí de la Font. 10.- Volem recuperar tot el Pinar per al poble, dedicant la zona on avui es troba el camp de golf a un futur jardí botànic, amb un arborètum d'espècies mediterrànies, hivernacle i umbracle. 11.- Cal exigir una reunió urgent amb el ministeri de foment per tal que diguen quin serà el traçat del corredor mediterrani, l'exigència de saber si cal fer un tercer carril diferent, si cal fer una altra estació per a l'AVE o les possibilitats de aprofitar i reconvertir les vies actuals i l'estació. En el moment que diguen quines són les actuacions necessàries així com del calendari d'execució defensarem la nostra postura. Sempre amb la mateixa línia d'aprofitar els recursos i infraestructures existents. L'impacte ambiental d'una infraestructura lineal com aquestes travessant tot el terme de nord a sud és molt alt.

124