UD1. LA FORMACIÓ DEL RELLEU 4. TERRATRÈMOLS Què és un terratrèmol? Els terratrèmols són moviments bruscos de l’escorça terrestre. Com ja sabeu, les plaques tectòniques es mouen i això provoca unes forces de compressió i distensió molt grans. Amb el temps, aquests esforços es van acumulant fins que les roques ja no resisteixen més, es fracturen bruscament i s’allibera tota l’energia acumulada. Degut a la fractura, es generen una sèrie de vibracions que es propaguen en totes direccions. S’anomenen ones sísmiques. Les ones sísmiques es propaguen des del punt on hi ha la fractura (interior de la terra) fins a la superfície, on causen el terratrèmol quan hi arriben. El punt on es produeix la fractura s’anomena hipocentre i el punt de la superfície terrestre on arriben primer les ones sísmiques s’anomena epicentre. L’epicentre, per tant, és el punt de la superfície terrestre més proper a l’hipocentre. Per tant, és el punt on la intensitat del terratrèmol és màxima. Fig. 1. Propagació de les ones sísmiques del de l’hipocentre d’un terratrèmol.
Com s’estudien els terratrèmols? Els sismòlegs són els científics que estudien els terratrèmols, i ho fan a partir d’un sismògraf. Aquests aparells estan formats per un suport, un rodet amb paper i una massa metàl·lica. Durant un terratrèmol, la massa metàl·lica, que és de molt pes, no es mou, mentre que el suport i el rodet de paper si que ho fan. Sota la massa metàl·lica hi ha una agulla que marca tots els moviments en el rodet de paper, generant una línia en ziga-zaga que serà el registre gràfic del terratrèmol, anomenat sismograma. Fig. 2. Esquema d’un sismògraf. El nom d’aquest aparell ve de la paraula sisme, que significa terratrèmol i de la paraula grafo, que significa escriptura.
En els sismogrames es registren 4 tipus d’ones: les ones P (primàries) i S (secundàries), que són les que es generen a l’hipocentre i es desplacen per l’interior de la terra. Les ones P es mouen de manera longitudinal, provocant moviments de contracció i distensió a les roques, mentre que les ones S es mouen de forma transversal i, per tant, fan vibrar les roques de manera
perpendicular a la seva direcció de propagació. Quan aquestes ones arriben a l’epicentre, es converteixen en ones R i L (ones superficials). Les ones R es mouen de baix a dalt i les ones L des mouen d’esquerra a dreta. Aquests dos últims tipus són les ones que realment causen les catàstrofes associades a un terratrèmol. Hi ha terratrèmols més intensos que d’altres? Si! Els terratrèmols tenen diferent potència. Aquesta potencia es pot quantificar. El sismòleg americà C.F.Richter va proposar, l’any 1935, una manera per a establir la magnitud (potència) dels terratrèmols. La seva tècnica consistia en mesurar la quantitat d’energia alliberada mentre dura un terratrèmol. Per a fer-nos una idea de la magnitud d’un terratrèmol en funció de l’energia alliberada, podem considerar que l’energia que es va alliberar en la bomba atòmica d’Hiroshima seria corresponent a un valor e 5,7 a l’escala de Richter. Com més intensos (o de més magnitud) siguin els terratrèmols, més risc tindran per la població. Els principals riscos d’un terratrèmol són: Per pensar... - Fractures i vibracions del sòl, que poden Es creu que alguns animals poden produir la caiguda o fractura d’edificis, ponts, preveure un terratrèmol. No s’ha carreteres, i també l’esllavissament dels pogut demostrar com ho fan, però vessants de les muntanyes. existeix una hipòtesi que diu que - Si l’hipocentre d’un terratrèmol és al mar, es algunes espècies són capaces de poden produir fortes onades marines o detectar un canvi en la composició tsunamis. dels gasos de l’aire. Què és un tsunami? La paraula tsunami és japonesa i deriva de les expressions tsu, que significa port o costa i nami, que significa onada. Els tsunamis són una sèrie d’onades que es formen a l’oceà degut a un terratrèmol que tingui l’hipocentre al fons del mar. Aquestes onades que es generen són de poca alçada en el punt d’origen i tenen una velocitat molt gran. A mesura que s’acosten a la costa i la profunditat del mar disminueix, les onades perden velocitat però guanyen molta alçada. Poden arribar a fer 30 metres. Els seus efectes són devastadors. Fig. 3. Esquema de l’evolució de les onades durant un tsunami.
Per cercar... L’any 2004 es va produir un terratrèmol a l’oceà índic que va ocasionar un gran tsunami, conegut com el tsunami asiàtic. Els seus efectes es van propagar pel planeta, fins al punt que a Sud-àfrica van morir 8 persones com a conseqüència dels alts nivells de les onades del mar. Sabries dir, aproximadament, quants quilòmetres separen les costes del sud-est asiàtic de les costes de Sud-àfrica?