Teixit Ossi El teixit ossi és el mes complex dels teixits poc diferenciats. Constitueix lʼesquelet de molts organismes. Lʼesquelet té una clara funció de sosteniment, locomotora, de reserva de sals minerals, hematopoiètica i de protecció dʼestructures sensibles com lʼencèfal i la medul·la. Per cercar... Busca el significat de funció hematopoiètica.
Alguns organismes com els elasmobranquis (taurons i rajades) no tenen esquelet ossi sinó cartilaginós (format per cartílag hialí). També en humans lʼesquelet fetal és cartilaginós.
Existeixen tres tipus cel·lulars que són: osteoblasts, osteòcits i osteoclasts. Cap dʼaquestes cèl·lules estan en contacte entre elles. El teixit ossi disposa de substància intercel·lular o matriu òssia formada per substància fonamental rica en glucoproteïnes i sals de calci (hidroxiapatita – CaCO3 – i fosfat de calci Ca3(PO4)2. La substància fibrilar està formada quasi exclusivament per fibres de col·lagen.
Els osteoblasts són cèl·lules poligonals amb llargues prolongacions.
Els osteoclasts són cèl·lules plurinucleades amb funció fagocitària.
Micrografia electrònica dʼun osteoblast on sʼaprecien molt clarament les prolongacions.
Cal que les dues fraccions estiguin equilibrades. Un excés de la fracció orgànica (col·lagen) pot produir deformacions i poca resistència, mentre que un excés de la inorgànica (sals de calci) pot causar excés de fragilitat i risc exagerat de Per pensar... trencament. Tots sabeu que les persones dʼedat avançada tenen un risc més alt que les persones joves a patir trencaments ossis, en especial dʼaquelles regions del cos que aguanten més pes. És el cas del coll del fèmur o de la pelvis. Això és degut a un canvi en les proporcions de les dues fraccions que constitueixen lʼos. Sabries acabar el raonament ?
prolongacions sʼanomena conducte calcòfor.
Els osteoblasts són cèl·lules amb CG i REG molt desenvolupat, són polièdriques i amb prolongacions llargues i fines. Les cèl·lules estan en contacte a través dels extrems de les prolongacions que queden envoltades de substància intercel·lular. Entre la substància i la cèl·lula queda un espai anomenat osteoplasma. Lʼosteoplasma entorn de les
Els osteoblasts envelleixen i a mesura que ho fan perden la seva capacitat de síntesi de substància intercel·lular. Llavors reben el nom dʼosteòcits i queden empresonades dins la pròpia matriu cel·lular sense cap funció específica. Els osteoclasts són cèl·lules plurinucleades amb moviment i que fagociten matriu òssia per acabar de donar la forma al teixit. Tipus de teixit ossi Existeixen dos tipus de teixit ossi: el teixit ossi compacte i el teixit ossi esponjós. Per cercar... Busca el significat de diàfisi i epífisi dels ossos.
El primer es troba sobretot en la diàfisi dels ossos i el segon en lʼepífisi dels ossos llargs i en els ossos plans.
T. Ossi Compacte Els osteoblasts se situen concèntricament i la matriu òssia que es va formant adopta forma de làmina (com els anells de creixement dʼun arbre). Enmig del conjunt de cèl·lules queda un canal anomenat conducte de Havers. Per aquest conducte passen vasos sanguinis i nervis que es comuniques amb les cèl·lules a través dels conductes calcòfors. Tot el conjunt de cèl·lules en disposició concèntrica entorn dʼun conducte de Havers forma un sistema de Havers. El conjunt de sistemes de Havers forma el teixit ossi compacte. Els diferents sistemes de Havers estan comunicats de forma transversal a través dels conductes de Volkman a través dʼaquests conductes també passen vasos i nervis.
Micrografia electrònica dʼun sistema de Havers
Dibuix dʼun sistema de Havers on sʼil·lustren els osteoblasts i vasos sanguinis per dins del conducte haversià.
Il·lustració on sʼaprecien molts dels aspectes bàsics del teixit ossi.
T. ossi esponjós Es troba sobretot a la zona de lʼepífisi dels ossos llargs i a tots els ossos plans (cranials i pelvians).
Lʼestructuració dʼaquest tipus dʼos és molt més desorganitzada. No hi ha sistemes de Havers. La matriu és menys mineralitzada i no sʼestructura formant làmines sinó travècules entre les que sʼhi diposita teixit conjuntiu reticular amb cèl·lules mare hematopoiètiques és a dir medul·la òssea vermella (en organismes adults aquesta funció va passant a dʼaltres òrgans i la MOV es transforma en medul·la òssea groga rica en greixos). En aquest dibuix sʼaprecia clarament la disposició en travècules del teixit ossi esponjós a diferència dels sistemes de havers del teixi ossi compacte de la perifèria de lʼos. En els espais que deixen les travècules és on es disposen les cèl·lules hematopoiètiques que constitueixen la MOV.
Periosti i endosti Tots els ossos estan recoberts tant per la seva part interior com exterior per una fina capa de teixit conjuntiu dens anomenada endosti i periosti. Les fibres de col·lagen dʼaquest teixit conjuntiu estan connectades amb les fibres col·làgenes del teixit ossi mitjançant les fibres de Sharpey, això fa que la unió entre ambdós teixits sigui molt íntima. Els fibroblasts del periosti es converteixen amb facilitat en osteoblasts, això passa quan lʼos està creixent i/o sʼha produït una fractura. A les zones de les articulacions el teixit conjuntiu dens és substituït per teixit cartilaginós hialí. En el dibuix sʼaprecia clarament el periosti que recobreix externament el teixit. Una capa externa formada per teixit ossi compacte i una part interna formada per teixit ossi esponjós.
"
"