UD3. COM FUNCIONEN ELS ÉSSERS VIUS 3. LA RELACIÓ EN LES PLANTES Els éssers vius es relacionen amb el medi que els envolta. Anomenem funció de relació a la capacitat que tenen els éssers vius de captar la informació del seu medi, tant intern com extern , i a la capacitat de reaccionar davant d’aquesta informació que han captat. Per exemple, és la funció de relació la que permet a una planta detectar d’on ve la llum, o fer flors quan arriba el bon temps, o tancar estomes quan l’ambient és sec. Els estímuls són les variacions del medi, tant extern com intern, capaces de desencadenar una resposta. Hi ha estímuls físics (com la llum, la temperatura), químics (com la presència de substàncies químiques), i biològics (la presència d’altres éssers vius). La resposta és la reacció d’un ésser viu davant d’un estímul (per exemple, un moviment o un creixement cap a una direcció determinada). Les plantes tenen dos tipus de resposta als estímuls: les nàsties i els tropismes. Les nàsties: són moviments de les plantes com a resposta a un estímul. Aquests moviments són temporals, per tant, podem dir que les nàsties no són una resposta permanent. Les nàsties provoquen un moviment, però no un canvi en la direcció del creixement de la planta. El contacte físic és un estímul que provoca nàsties. Per exemple, la mimosa tanca les seves fulles quan les toquem, o una planta carnívora replega les fulles quan hi detecta el contacte físic produït per un insecte. La llum també provoca nàsties. Aquest és el cas dels gira-sols, que mouen les seves flors orientant-les cap al sol. Els tropismes: són moviments de les plantes com a resposta a un estímul. A diferència de les nàsties, els tropismes determinen la forma del vegetal de manera permanent. Si la planta creix en direcció a l’estímul parlem de tropisme positiu. Si ho fa en sentit contrari, parlem de tropisme negatiu. Quins són els estímuls externs que provoquen tropismes en les plantes? -
-
-
-
La llum: En diem fototropisme. Les tiges tenen fototropisme positiu i creixen en direcció a la llum. Quan deixem la planta en un lloc fosc, podem veure com aquesta modifica la direcció del creixement cap a l’estímul, la tija es torça cap a la llum. La gravetat: en aquest cas parlem de geotropisme. Les arrels enterrant-se cap al sòl perquè tenen geotropisme positiu. El contacte: S’anomena tigmotropisme, i té com a estímul el contacte físic. Hi ha plantes que responen al contacte amb alguna superfície creixent en aquella direcció. L’aigua: en diem higrotropisme. Per exemple, les arrels tenen higrotropisme positiu, doncs creixen en direcció cap a l’aigua.