UD 2. LA FORMACIÓ DEL RELLEU
3. AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS
Com ja saps, la superfície de la Terra està en canvi constant. Tots aquests canvis els anomenem processos geològics externs. El motor d’aquests processos, els qui provoquen aquests canvis, són els agents geològics externs. Els agents geològics externs actuen sobre la superfície terrestre, desgastant-la. Rebaixen els punts més elevats del terreny (muntanyes) i omplen les parts més baixes (valls, mars i oceans). Ho fan amb 4 fases que ja coneixes: la meteorització, l’erosió, el transport i la sedimentació. Hi ha 3 tipus d’agents geològics externs: els agents biològics, els agents atmosfèrics i els agents geològics. Els agents biològics: són els éssers vius. Per exemple, les plantes, amb les arrels, fracturen les roques. Els animals erosionen el terreny per on passen, excaven galeries sota terra i es mengen la vegetació facilitant l’erosió del terreny. Un agent biològic que té un alt poder de transformació de la superfície de la terra som els humans, els quals canviem el relleu fent, per exemple, carreteres, embassaments, edificis, etc...
Figura 1. Les plantes i els animals actuen com a agents biològics externs.
Figura 2. Els humans som potents agents biològics.
Els agents atmosfèrics: Els principals agents atmosfèrics són el vent i l’aigua. El vent intervé en el modelatge del paisatge llimant i polint les roques. La seva acció és molt important en zones desèrtiques. El vent arrossega petites partícules i grans de sorra d’un lloc a l’altre. L’erosió es produeix quan aquestes partícules impacten amb la superfície de les roques. El vent pot transformar les partícules més petites molts quilòmetres. Quan la velocitat baixa es produeix la sedimentació.
Figura 3. Transport i de partícules i erosió ocasionats pel vent.
L’aigua de pluja és un agent molt potent. Quan plou, l’aigua s’acumula en les escletxes de les roques. Al baixar les temperatures, l’aigua es glaça i augmenta el seu volum, fracturant la roca. Figura 4. Erosió de les roques deguda a l’aigua de la pluja.
Els agents geològics són els rius, el mar i les glaceres. En els rius s’hi donen els processos d’erosió, La forma de la Muntanya de transport i sedimentació, però en cada tram de riu Montserrat resulta de la combinació domina un procés. En el curs alt, a causa d’un fort de dos factors: l’erosió i la presència pendent, l’aigua baixa a gran velocitat i predomina de diàclasis. Quin creus que ha estat l’erosió de les roques. En el curs mitjà, el pendent és l’agent geològic extern que ha més suau, la velocitat disminueix i hi predomina el transport. En el curs baix, gairebé no hi ha pendent i provocat aquest relleu típic? la velocitat encara disminueix més, de manera que en aquest curs hi predomina la sedimentació. Per cercar...
El mar també és un gran agent modelador del relleu. Les onades canvien el perfil del litoral i els corrents marins transporten el material. L’onatge, els corrents marins i les marees modifiquen el relleu de les costes formant penya-segats i platges. Les platges són grans dipòsits de sediments originats per l’acumulació dels materials transportats per les ones i els corrents marins. Els penya-segats són parets rocoses, casi verticals, originats per la força erosiva de les ones sobre les parets de la costa.
Figura 5. Penya-segats
Les zones fredes del planeta (casquets polars i cims de muntanyes) estan cobertes per neu i gel. Si la temperatura és prou baixa, la neu de l’hivern no es fon en arribar la primavera i es va acumulant any rere any i forma les glaceres. Aquestes glaceres es desplacen lentament, arrossegant roques i erosionant el terreny, i donen com a resultat valls en forma de U.
Per pensar...
Figura 6. Glacera
Les glaceres proporcionen un registre atmosfèric, ja que les bombolles d’aire en el gel poden revelar les condicions atmosfèriques que hi havia en el passat. Aquests formacions són extremadament sensibles al clima i al llarg de la història del planeta hi ha hagut nombroses glaciacions. Avui dia, les glaceres del món estan en retirada, accelerat per l’escalfament relativament ràpid del món.