Projecte Lingüístic de Centre

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’

2012

1

ÍNDEX Introducció ....................................................................................................... 3 Marc normatiu......................................................................................................4 Descripció del centre i de l’entorn........................................................................7 Alumnat ............................................................................................................ 8 Entorn ............................................................................................................... 8 Desplegament del projecte Lingüístic .............................................................. 10 El català : vehicle de comunicació ....................................................................11 El català: eina de convivència ...........................................................................11 L’ensenyament/aprenentatge de la Llengua catalana .....................................13 La immersió Lingüística ....................................................................................14 Tractament general de l’àrea de llengua ..........................................................15 Introducció de les llengües: castellana i estrangera ........................................ 18 Llengua castellana .......................................................................................... 18 Llengua anglesa .............................................................................................. 19 L’anglès a Educació infantil...............................................................................24 Distribució horària de les llengües ................................................................... 29 Aspectes metodològics .................................................................................... 30 Annexes - Pla lector - Projecte padrins de lectura - Projecte ràdio - Projecte maletes viatgeres - Pla d’acollida

2

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE (PLC) INTRODUCCIÓ A partir del curs 79/80 l’escola Monsenyor Gibert ja va ser declarada escola catalana.

Una de les primeres escoles públiques catalanes del Bages. Una decisió presa per un grup de pares i mestres compromesos en canviar l’ escola pública.

Escola catalana volia dir per a nosaltres una escola feta en català, de qualitat, activa, amb ganes d’ avançar, oberta als canvis i a les innovacions pedagògiques.

El nostre centre sempre ha tingut un Projecte lingüístic que, en el seu moment, va servir clarament per avançar cap a la catalanització del centre.

Aquest projecte lingüístic s'ha d'anar revisant i actualitzant per tal que s’ajusti a la nova realitat sociolingüística i que es faci implicant de nou a tota la comunitat educativa, especialment als mestres per tal que sigui un document que serveixi de referent a l’hora de prendre les decisions organitzatives i pedagògiques (escolars, extraescolars) de la nostra escola . Aquestes han de ser decisions que després caldrà respectar des de tots els àmbits.

Aquest nou projecte lingüístic ens ha de permetre: -

Adaptar-nos a les necessitats concretes del nostre alumnat

-

Cercar les millors metodologies i la millor organització per tal de garantir la igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat, independentment del seu origen lingüístic i social.

-

Tenir sempre present la diversitat cultural i plurilingüe que tenim a l’escola

Aquest Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu de Centre i per tant no és un document aïllat i tancat, sinó que s’ha d’anar revisant i s’ha d ’interelacionar amb altres documents d’organització i gestió de centre tals com el Pla lector , el Pla de convivència, la PGA i la Memòria Anual....

3

MARC NORMATIU Cal tenir en compte el nou marc normatiu.

-

en el decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, on es despleguen els nous currículums, s’explicita el següent: Article 4 La llengua catalana, eix vertebrador del projecte educatiu 4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i comunicacions amb les famílies.

4.2 L'alumnat té dret a rebre l'ensenyament en català en l'educació primària.

També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament.

4.3 L'objectiu fonamental del projecte educatiu és aconseguir que tot l'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l'educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre. Durant l'educació primària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials, tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot l'alumnat, independentment de les llengües familiars.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Direcció General d'Innovació Subdirecció General de Llengües i Entorn

4.4 Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, que ha de ser autoritzat pel Departament d'Educació, en el qual s'adaptaran els principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l'entorn.

4

4.5 El projecte lingüístic establirà pautes d'ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d'ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l'ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de què disposi el centre, s'arbitraran mesures de traducció en una de les llengües d'ús familiar per al període d'acollida de les famílies procedents d'altres països.

4.6 El projecte educatiu dels centres preveurà l'acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar o iniciar, si s'escau, el procés d'aprenentatge de la llengua.

4.7 L'alumnat té dret a no ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.

Article 5 La immersió lingüística 5.1 En funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, s'implementaran metodologies d'immersió lingüística en llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne l'aprenentatge.

5.2 El programa d'immersió en llengua catalana tindrà en compte la llengua de l'alumnat i l'ensenyament de la llengua castellana.

5.3 Els centres que apliquin el programa d'immersió han d'adaptar els horaris a les característiques d'aquest programa. En tot cas es tindrà en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'ha d'impartir al llarg de l'etapa.

Aquest decret es concreta en l’ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, per la qual s’estableixen els principis generals que s’han de tenir en compte per a l’aplicació de l’article 4.4. del Decret 142/2007, en la qual s’estableix que:

5

Article 1 Els principis generals als quals s’han d’adaptar els projectes lingüístics dels centres són els següents: a) Les dues llengües oficials a Catalunya es configuren en una sola àrea a fi d’evitar repeticions i afavorir la transferència d’aprenentatges entre elles. b) Es garantirà que les estructures lingüístiques comunes, que es faran en català, serveixin com a base per a l’aprenentatge de les dues llengües. c) En el primer cicle de l’educació primària l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es farà en català. La llengua castellana s’introduirà al primer curs del cicle inicial a nivell oral per arribar, al final del mateix cicle a transferir al castellà els aprenentatges assolits. d) Al llarg de tota l’etapa s’establiran al projecte lingüístic criteris que permetin reforçar i no repetir els elements comuns entre les llengües. e) Per fer possible els projectes lingüístics les hores de les àrees de llengua establertes en l’annex 3 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, es podran distribuir entre els cicles de l’etapa respectant la seva assignació horària global. f) D’acord amb el projecte lingüístic, en les condicions que s’estableixen en l’apartat 4.4 del Decret 142/2007, els centres podran impartir continguts d’àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera, o alternativament es podran utilitzar aquestes llengües en la realització d’activitats previstes en la franja horària de lliure disposició. A efectes del compliment dels horaris mínims de cada llengua que s’estableixen al referit Decret 142/2007, computats com hores assignades més hores d’estructures lingüístiques comunes, si n’hi ha, aquestes hores comptaran com a curriculars de les respectives àrees lingüístiques. En ambdós casos, els llibres de text i material didàctic utilitzats seran en llengua catalana.

6

DESPCRIPCIÓ DEL CENTRE I DE L’ENTORN

Escola Monsenyor Gibert Titularitat: Generalitat de Catalunya Situació: Pl. Pau Casals, 1 Nivells educatius: Educació infantil i primària Nombre d’unitats: 18 És una escola de doble línia, amb 6 aules d’EI i 12 de primària

CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES: A la plantilla de la nostra escola comptem amb 26 mestres amb jornada complerta i una mestra amb mitja jornada. 8 especialistes d’Educació Infantil, 13 de primària, 2 especialistes d’anglès, 1 especialista d’Educació física, 1 especialista de música, una MALL i una especialista d’Educació Especial.

Aquesta plantilla es complementa amb - 1 tècnica d’Educació infantil - 1 assessora de l’EAP - 2 vetlladores, varien les hores cada curs depenen dels alumnes amb necessitats educatives especials.

- 1 auxiliar administrativa a ½ jornada - 1 conserge

Dins el mateix recinte de l’escola hi ha dos edificis separats, un on hi ha totes les aules d’EI, CI, 3r, aula de música, aules de treball en petit grup, aula de psicomotricitat, despatxos, sala de mestres i un altre edifici on hi ha 4t i CS. També tenim dues petites edificacions , en una tenim els vestidors i material d’EF i a l’altra tenim el laboratori i taller de plàstica.

7

ALUMNAT A la nostra escola tenim 357 alumnes, d’aquests un 38 % tenen el català com a llengua familiar, un 21% tenen el català i el castellà com a llengües familiars, un 29% tenen el castellà, un 2% tenen altres llengües romàniques i un 8% tenen com a llengua familiar llengües no romàniques ( amazig, àrab, wolof...)

La llengua que generalment fan servir entre els alumnes és el català, tot i que als espais més lliures, més lúdics (pati, menjador, extraescolars) els resulta fàcil passar al castellà.

Tots els nens i nenes acaben l’escolaritat de primària amb les competències lingüístiques necessàries per comunicar-se oralment i per escrit en llengua catalana i castellana.

En el cas dels alumnes nouvinguts, actualment en tenim molt pocs (un 3%), també acaben la seva escolaritat amb aquest domini, sobretot en la llengua oral i en l’ús social del català. És l’aspecte on s’incideix més i, per tant, el que es valora més.

Cada vegada el nostre alumnat està més influenciat per l’entorn castellanitzat, cada vegada consumeixen molts més productes televisius i telemàtics en castellà que en català.

ENTORN El nostre centre està situat a Sant Fruitós de Bages, un municipi amb 8.512 habitants, dels quals un 7% són immigrants procedents majoritàriament del Marroc i de Sudamèrica. Aquests immigrants han vingut quasi en la seva totalitat en els darrers 15 anys. També aquests darrers anys han arribat moltes famílies de municipis propers a Barcelona: Hospitalet, Sant Adrià... Aquests dos fets han fet que en aquests darrers anys el municipi hagi crescut molt, gairebé s’ha doblat el nombre d’habitants.

Val a dir que aquestes famílies tenen generalment un ús social del català molt baix.

De tota manera, tant a l’escola com al poble la llengua més present encara és el català. Un 85% de la població parla, entén i llegeix el català.

Els alumnes nouvinguts s’expressen bàsicament en català a l’escola, sobretot si la seva llengua familiar no és el castellà.

El funcionament de tots els serveis del municipi és en català: serveis socials, esplai, biblioteca, punt d’atenció als joves, casal cultural, aula socioeducativa ...

Es fan classes de català per a totes les persones adultes, principalment dones i joves, que el vulguin aprendre.

La majoria de la població del municipi està ocupada en el sector industrial i de serveis.

Una part important de la població activa treballa fora del municipi, a Manresa, Barcelona i altres poblacions properes.

8

DESPLEGAMENT DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC

Per a nosaltres hi ha uns factors fonamentals per a decidir el tractament que han de rebre les llengües que s'ensenyen a l'escola: · El context sociolingüístic de l'alumnat del centre. · El grau d'assoliment de la llengua catalana al parvulari.

La gran majoria de nenes i nens de l'escola en finalitzar l'etapa d'Educació Infantil comprenen i utilitzen el català amb funcions comunicatives, d'expressió dels desigs, estats d'ànim i situacions diverses i de relació amb els companys i els mestres ; també prenen el primer contacte amb el codi escrit en aquesta llengua.

En el desplegament del projecte lingüístic, com un apartat del PEC, partim de les capacitats a assolir en finalitzar l'etapa de l'ensenyament primari Llengua catalana: " Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana tant oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge."

Llengua castellana: " Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d'informació i vehicle d'expressió."

Llengua estrangera: " Comprendre i expressar en anglès missatges senzills dintre d'un context."

9

EL CATALÀ, VEHICLE DE COMUNICACIÓ

El català és la llengua vehicular del nostre centre. És la llengua utilitzada en totes les activitats d’ensenyament –aprenentatge. També ha de ser la llengua utilitzada per tots els mestres i personal no docent com a llengua de comunicació habitual.

Hi ha d’haver un ús del català en les activitats extraescolars i de menjador i és per això que es demanarà a les empreses que porten el monitoratge que el domini i ús del català sigui una condició indispensable.

Es farà una reunió a principi de curs amb tots els monitors per tal d’explicar la línia de la nostra escola en relació al català i se’ls demanarà el seu ús en totes les seves activitats per tal de sumar esforços .

Cal vetllar perquè el català sigui la llengua d’ús en tots els àmbits de convivència: pati, activitats de grup, estones de menjador...

La llengua catalana, a la nostra escola, és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre . Als nens nouvinguts, tant a l’aula d’Educació Especial com a les aules ordinàries, se’ls donarà l’atenció necessària perquè aprenguin la nostra llengua i “per immersió lingüística” , en poc temps puguin fer-la servir com a eina de comunicació i integració en el grup, en el seu entorn més proper i més tard a la societat catalana.

EL CATALÀ, EINA DE CONVIVÈNCIA El català és el nostre vehicle de comunicació tant a dins de l’escola com a fora.

Tota comunicació amb les famílies, oral i /o escrita (entrevistes, reunions, notes informatives,informes, assemblees....), es fan en llengua catalana. Només es prendran mesures de traducció per aquelles famílies nouvingudes dins el període d’ acollida.

Tot el material didàctic que fem servir a la nostra escola és material editat en llengua catalana, a excepció del que fa referència a l’aprenentatge del castellà i de la llengua estrangera (anglès).

En aquesta línia a l’escola s’ha creat una pàgina web: http://escolamonsenyorgibert.cat interactiva on tenen accés tots els alumnes i famílies del centre. També s’ edita una revista anual : El tinter que es fa amb la col·laboració de tots els alumnes del centre, dels mestres i dels pares , es penja a la web del centre i es fa una còpia en paper per a les biblioteques de cada classe. El tema de la revista sempre coincideix amb el tema general d’escola que es relaciona amb els noms de les classes, amb el primer projecte de treball i amb la Setmana Cultural . Durant aquesta setmana entre les múltiples

10

activitats que es fan s’intenta treballar una actitud positiva , receptiva davant de les diferències vinguin de l’ estatus social, de la cultura, de la raça, de la religió...Tot parlant i treballant de l’univers, de la poesia, dels sentiments...desenvolupem habilitats socials que ens permeten millorar i mantenir un bon clima de convivència , potenciem actituds tals com l’escolta, el diàleg i la resolució de conflictes de manera pacífica .

La socialització dels llibres que estem portant a terme en els darrers 4 cursos també té com a objectiu que tots els alumnes de l’escola puguin disposar d’aquells llibres de text i de consulta i d’aquell material didàctic que a l’equip de mestres li sembla més adequat per l’aprenentatge de la llengua i l’adquisició de coneixements.

11

L’APRENENTATGE/ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA La preocupació per l'ensenyament de la llengua ha estat una constant a la nostra escola. Al llarg dels cursos s’ha reflexionat sobre metodologia emprada en l'aprenentatge de la lecto-escriptura, de l'ortografia, del tractament de la lectura, de les diferents tipologies de textos, etc. Amb els anys la llengua catalana ha tingut una prioritat molt clara al nostre centre. És

així

com

les

hores

destinades

al

tractament

de

la

diversitat

(EE/AA/reforços/suports..) s’inverteixen bàsicament en llengua .

-Tots els nivells de primària tindran un mestre de suport per tal de fer grups més reduïts a les hores de llengua (3 sessions) .

- A les hores de català es farà coincidir que els alumnes de NEE també surtin a fer llengua en petit grup.

-Tots els suports de la mestra d’EE a Educació Infantil s’inverteixen en l’àrea de llengua.

- A Cicle mitjà, a 3r , de dos grups en fem tres per treballar l’expressió oral a partir de tallers: teatre, contes i faules. Es dedica una sessió d’una hora i mitja setmanal.

Sempre hem entès l'aprenentatge de la llengua com un procés evolutiu individual de cada nen, en el qual tenen una gran importància les relacions i intercanvis entre alumnes de nivells propers. El paper del mestre és el d'estar al seu costat perquè evolucioni i el de facilitar-li unes eines perquè pugui fer-ho per ell mateix. En aquest sentit, ja des de fa més de vint-i-cinc anys fem tallers, sortides, colònies, on la necessitat de conviure, ens ha portat a ser oberts als altres, als entorns i realitats del nostre país.

Les noves tecnologies, amb la incorporació d'una aula d'informàtica a l'escola el curs 1989-90, pagada per l’Ajuntament, han estat i estan presents en el treball de llengua, de matemàtiques, de medis... Vam ser una de les primeres escoles on molt aviat l'ordinador es va convertir en un altre recurs important en el treball de cada dia.

Actualment portem a terme el programa red.es del Departament d’ Ensenyament, on els alumnes dels cicles mitjà i superior treballen en aules dotades amb la tecnologia més avançada, per tant és fàcil incorporar les TAC en els currículums.

A totes les aules disposem d’ordinadors i continuem tenint l’aula d’informàtica totalment actualitzada.

12

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

L'escola ja considerava en aquells inicis dels noranta, per raons psicolingüístiques, socioculturals i metodològiques, que també els alumnes de famílies castellanoparlants havien de rebre el seu ensenyament en català.

La reforma educativa ens va fer costat en la nostra aspiració de considerar el català com a llengua d'estructuració de tots els aprenentatges i vehicles d'expressió quotidià en tots els àmbits de la vida escolar: docents i no docents, escolars i extraescolars.

Aquest va ser el moment de determinar el tractament que es donaria a les diferents llengües que s'ensenyen a l'escola (català, castellà i anglès) qüestió bàsica per a l'estructuració plurilingüe dels nostres alumnes. Pensem que ha de tenir uns bons fonaments psicopedagògics, metodològics i lingüístics; unes pautes clares per a la coherència en l'acció dels educadors i una adequació i seqüenciació dels continguts d'aquesta àrea tenint en compte la població escolar d'aquesta escola pública.

Des d’ aquest temps fins ara, hem anat treballant en aquest sentit, adaptant-nos a noves situacions (creixement de població, nouvinguts, manca d’ espais,..).

La nostra escola ha sofert canvis molt importants en aquest sentit en els darrers anys, ha anat variant molt el nombre d’alumnes perquè ha passat d’una línia a dos, tres, i dos que som ara, amb 357 alumnes i la població escolar també és molt més diversa.

Actualment ja no tenim aula d’acollida perquè no ens arriben gaires alumnes de fora i quan arriben s’atenen des de les aules d’Educació Especial, intentant donar-los hi mitja hora cada dia per a introduir el vocabulari bàsic i donar eines de comunicació i després se’ls dóna una atenció específica durant les hores de llengua.

13

TRACTAMENT GENERAL DE L'ÀREA DE LLENGUA Atendre el conjunt de l'educació lingüística és un dels objectius primordials de l'educació. La llengua s'aprèn en comunicació, per tant a l'aula tota situació que faci ús de la llengua és el marc apropiat per a l'aprenentatge lingüístic. En el treball d'altres àrees s'usa el llenguatge verbal tant en les seves manifestacions orals com en les escrites. Des d'aquesta perspectiva qualsevol situació d'aprenentatge proposada a l'aula ha de contemplar la necessitat d'aprendre mitjançant el llenguatge verbal. Així també, tot mestre ha de ser conscient que ofereix un model de llengua i que cal que aquest sigui ric, correcte i planer.

En el desenvolupament del currículum de llengua, caldrà tenir en compte el context sociolingüístic i cultural de l'alumnat de l'escola.

La llengua parlada és un dels elements més importants i un punt de partida imprescindible per a l'accés a l'escrita. Tots els nens i nenes arriben a l'escola amb la seva llengua familiar. Per això cal fer la immersió al català a nivell oral ja que

és el

vehicle de comunicació de la societat catalana i llengua en què es faran els aprenentatges posteriors. Per aquesta raó va ser

plantejada i programada

rigorosament al llarg de tot l'ensenyament obligatori.

Quan els nens i les nenes comencen l'escola a l'educació infantil també tenen un cert bagatge de coneixement sobre la llengua escrita: reconeixen logotips d'establiments i de productes comercials, interpreten cartells, reconeixen noms propis, etc...

Per continuar aprenent a escriure i a llegir (interpretar la llengua escrita) el que cal es que vagin establint lligams entre el que ja saben i nous aspectes que desconeixen.

Aquests lligams que van construint, determinen un procés de reconstrucció interna de la llengua escrita. És doncs, molt important tenir en compte unes pautes que afavoreixen l'aprenentatge significatiu de la llengua:

-

No totes les metodologies de l'ensenyament de la lecto-escriptura consideren els coneixements previs dels alumnes i, suposen que aquests no saben res sobre la llengua escrita. Així doncs, cal tenir en compte els coneixements previs amb els quals connectar els nous aprenentatges.

-

Allò que s'ha d'aprendre, sobre la llengua escrita, ha de ser prioritàriament significatiu i funcional. És per aquesta raó que es comença aquest treball a l'educació infantil amb la lectura, i posteriorment l'escriptura del propi nom. I al llarg de l'escolaritat els mestres hem de potenciar les diferents tipologies textuals que faran que els alumnes desenvolupin les seves capacitats comprensives i expressives. Alguns exemples d'activitats proposades són:

14

escriure una carta per a ser enviada, una obra de teatre per a ser representada, un resum d'una lliçó per estudiar, la participació en concursos de caire lingüístic i literari, aprendre nous continguts, taller de ràdio... És d'aquesta manera que els nens i les nenes es poden adonar que és important aprendre i saber parlar, escriure i llegir amb correcció.

-

Durant tota l’escolaritat es donarà molta importància a la llengua oral .

Amb aquest objectiu, entre d'altres, hem fet una programació de P3 a 6è per treballar de manera sistemàtica les emocions. També es treballa a tota l'escola, els medis, amb projectes per tal d'incentivar l'expressió oral, l'anàlisi, la deducció, el debat, la reflexió....

Es fan tallers d'expressió oral a CM: teatre, faules i contes.

Es fan assemblees de classe i consells de delegats Es treballa la música a partir d'un projecte novedós, fem dues sessions d'aquesta àrea a tots els cursos

, intentant que els aprenentatges siguin

interdisciplinaris.

Un dels indicadors d'avaluació que tenim al centre és justament l'avaluació, a partir d'una rúbrica de les exposicions orals que fan els alumnes.

-

És necessari que els nens i les nenes mantinguin una actitud favorable a la realització d'aquests aprenentatges. per això cal que aprenguin a escriure, escrivint i aprenguin a llegir, llegint.

Durant tota l'escolaritat, per tal de facilitar l'escriptura, es donaran models: l'ús de la lletra majúscula, exercicis, diferents tipologies... i es treballarà sobre la reflexió i correcció dels propis textos.

En una primera etapa se'ls ha de deixar escriure tot allò que vulguin i acostumar-los a rellegir les pròpies produccions. A partir de cicle mitjà caldrà pautar l'expressió escrita.

No es tracta d'escriure molt, sinó d'escriure millor. Es treballarà primerament amb models, es donaran pautes, es faran esborranys ... referent al text i avaluant el propi progrés.

Caldrà tenir present la importància de la lectura ( amb l'anticipació i fent hipòtesis) al llarg de tota l'escolaritat. El nen ha de tenir una lectura fluïda i comprensiva, tant quan fa lectura silenciosa com en veu alta i, a més, l'ha de

15

poder emprar com a font d'informació i com a font de plaer pel fet de tenir a l'abast tot un món de coneixements, aventures, etc.

Per tal d'aconseguir aquest objectiu, a tota l'escola fem els 30 minuts de lectura diaris programant les activitats a fer cada dia: lectura silenciosa, lectura en veu alta del mestre, lectura per parelles, presentació de llibres, recomanacions de llibres...

També fem padrins de lectura , els alumnes de 5è fan de padrins dels alumnes de P5 i els de sisè dels alumnes de 1r, és una activitat que beneficia tant a grans com a petits.

Ja fa 6 anys que en horari lectiu totes les classes de l'escola visiten mensualment la biblioteca municipal, allà fan lectura silenciosa, les bibliotecàries presenten les novetats, expliquen contes...És una manera de què els alumnes coneguin el funcionament de la biblioteca, gaudeixin dels llibres i de l'espai i es facin socis.

Tot això es pot veure més detalladament al Pla Lector del Centre Un dels indicadors per avaluar la comprensió és els resultats obtinguts en unes proves tipificades de comprensió lectora que es passen a l' inici i al final de curs , s'analitzen els resultats per tal de veure en quin tipus de text i/o estratègia fallen els alumnes i d'aquesta manera buscar activitats d'aprenentatges per millorar.

-

Les interaccions entre iguals, entre alumnes, acostumen a ser productives, ja que uns es veuen obligats a verbalitzar el seu punt de vista i per tant a reflexionar-hi, i d'altres progressen en la seva conceptualització seguint el camí que els indiquen els seus companys, que moltes vegades li es més entenedor que no pas les explicacions de l'adult per ser molt més proper en les seves conceptualitzacions.

-

Totes les activitats que afavoreixen el desenvolupament de la comprensió i expressió oral i escrita seran utilitzades posteriorment, per introduir els continguts sistemàtics de fonètica, ortografia, lèxic i gramàtica de manera gradual i progressiva. Tot i que en Educació Infantil i Primària es prioritzin els procediments i les actituds, més que no pas els conceptes, caldrà tenir present que és important la consolidació d'una base que permeti la posterior reflexió gramatical.

-

Els continguts i les estructures lingüístiques comuns a les dues llengües oficials es concretaran en la llengua catalana i seran punt de referència per a la castellana i així no serà necessari tractar tots els continguts establerts de manera repetida en cadascuna d'elles.

16

Per a nosaltres, la classe de llengua és molt més que ensenyar unes normes, és formar l'alumnat perquè sigui capaç de moure's en la societat. Tal com deia Wells (1986):

"Estar

alfabetitzat

és

estar

en

condicions

d'enfrontar-se

convenientment amb textos diferents a fi d'acudir a l'acció, sentiment o opinió que s'hi proposen, en el context d'un camp social determinat."

17

INTRODUCCIÓ DE LES LLENGÜES: CASTELLANA I ESTRANGERA La llengua castellana s'introduirà al primer curs del cicle inicial per arribar, al final del mateix cicle, a transferir al castellà els aprenentatges assolits.

Es vetllarà per tal que aquest aprenentatge no interfereixi en l'aprenentatge del català, tant a nivell oral com en l'aprenentatge de l'escriptura i de la lectura, ni en el seu ús com a llengua habitual en les interrelacions escolars. És així com podrem assegurar la igualtat entre tots els alumnes del centre. És al cicle mitjà quan es comença el tractament acadèmic o de sistematització de la llengua castellana, tenint en compte: · el grau de competència comunicativa que han aconseguit els alumnes en la primera llengua. · l'assoliment de pautes normalitzades en l'ús del català. · el domini que han assolit dels mecanismes de lectura i d'escriptura en català, sense oblidar el coneixement de l'ortografia dins el procés d'aprenentatge dels aspectes arbitraris de la llengua escrita.

Distribució horària:

Es faran

-140 hores a CI -140 hores a CM -175 hores a CS (140 que són les mínimes que diu la normativa i 35 h. més que s’afegeixen de les hores de lliure disposició).

Per tal de potenciar l’aspecte comunicatiu, instrumental i motivador de l’ensenyament/aprenentatge de la llengua castellana , sobretot en l’àmbit de la lectura i la comprensió lectora ,la sessió (3/4 o 1 hora ) de cada nivell dedicada a les TAC la farem en llengua castellana. Per tant, dedicarem un mínim de 315 hores de lliure disposició al treball conjunt de les noves tecnologies i del castellà.

També val a dir que dins de les mitges hores de lectura diàries, un parell de dies es faran en castellà.

18

Llengua Anglesa.

1.- Fonaments teòrics del Projecte.

La qüestió no és quantes llengües sinó com s'adquireixen.

L'objectiu no és parlar com els nadius sinó amb ells.

La llengua s’aprèn quan s’usa.

2.- El projecte.

. Es pretén que els alumnes prenguin consciència que la llengua serveix per a comunicar-nos. . Es treballarà la llengua anglesa per garantir l’apropament global de l’alumne cap a un món on l’anglès hi té una part molt important com a eina de comunicació. . Es reforçaran les capacitats i necessitats dels nens d’aquestes edats per tal d’obtenir uns resultats lingüístics satisfactoris. . S’intentarà oferir un model lingüístic de concreció en el treball de les quatre habilitats de la llengua (llegir, escriure, parlar i escoltar). . L’alumne ha de percebre l’anglès com a útil i natural, una llengua que li sigui pròxima en el seu dia a dia tot i la dificultat per la manca de context. . Es pretén començar a fer servir la llengua anglesa per descobrir, per socialitzar-se, per provar i tornar a provar, per expressar sentiments i experiències, per esdevenir més autònom i reflexiu, tot adonant-se que la llengua estrangera va més enllà de l’aula i serveix pel mateix que les llengües que es parlen a casa. . S’intentarà crear un context d’aula que esdevingui un espai d’immersió on s’intentin reproduir, en la mesura del possible, les condicions que faciliten l’adquisició d’una primera llengua per tal d’adquirir-ne una altra. . Es treballarà la llengua estrangera tenint en compte tot el procés d’adquisició que aquesta suposa: període de silenci, comprensió, reproducció i producció significativa i contextualitzada. . Es prioritzarà el nombre de sessions setmanals a la durada d’aquestes, intentant que l’especialista pugui entrar a l’aula quantes més sessions a la 19

setmana millor. Es considera que optar per petites dosis de temps tres dies a la setmana és millor que plantejar sessions d’una hora només un cop per setmana. . Es pretén que la feina de l’especialista quedi integrada al projecte de l’aula i en formi part d’una manera natural evitant que les sessions amb l’especialista esdevinguin autèntiques maratons d’activitats dinàmiques i variades que no contemplen ni pauses ni silencis. . S’intentarà que els alumnes gaudeixin de les propostes de l’especialista, però puguin païr la sessió i tinguin temps per al recolliment col·lectiu i individual d’allò que s’ha fet. La freqüència de les classes és essencial, però la durada i intensitat de les sessions han de garantir que el nen no es trobi en un moment artificial diferent sinó en una continuïtat natural d’allò que fa, vol saber i pot ser cada dia. . Les sessions han de contemplar les variables espai i temps i, alhora adequarse al objectius i continguts de cicle. És important la coordinació amb l’equip de mestres que intervenen a l’aula. . L’especialista parlarà en anglès en la mesura que sigui possible i adaptarà les seves produccions al grup i al moment. Hi haurà un ús del llenguatge visual i corporal important per donar suport al significat. D’aquesta manera, s’intentarà que els alumnes comprenguin el missatge global d’instruccions d’aula o narracions, facin servir substitucions i frases apreses i les utilitzin d’una manera funcional. . S’intentarà que l’especialista, entès com a mestre responsable de proposar, gestionar i dinamitzar un context d’immersió en una llengua estrangera, entengui les característiques de cadascun dels alumnes. . L’anglès proposat ha de ser model de llengua capaç d’interaccionar i aprofitar oportunitats per ampliar i repetir en anglès les produccions orals dels alumnes, sempre reforçant positivament la seva participació. . La llengua estrangera pretén ser un projecte d’escola i, com a tal, s’intentarà que la comunitat educativa hi jugui el seu paper facilitant l’organització d’espai i temps més adient per tal d’assegurar moments naturals de comunicació, treballant conjuntament per dissenyar una proposta didàctica progressiva, significativa, amb objectius clars i continguts que integrin les àrees curriculars. .

S’intentarà que les famílies complementin el treball que s’estigui fent des de 20

l’escola, ja sigui reforçant la llengua d’interacció o rebent de manera positiva les primeres produccions dels alumnes. .Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són una part molt important del Projecte a l’escola ja que ofereixen moltes possibilitats per informar, compartir i aprendre l’anglès.

3.- Les activitats.

. Canviar de jocs o activitats en un temps relativament curt. . Variar el tipus d’activitat ( tranquil·les, de moviment ...) . Repetir i revisar activitats tantes vegades com faci falta . . Utilitzar el joc i el moviment físic (TPR). . Aconseguir un ambient agradable i relaxat. . Motivar i donar suport als alumnes. . Fer servir “ chants”, rhymes i cançons com a recurs motivador. . No prioritzar la quantitat de continguts que adquireixen (INPUT). . Concentrar-se en les sensacions que viuen amb una llengua estrangera. . Utilitzar narracions, històries o contes per crear rols i situacions divertides. . Integrar les noves tecnologies al projecte.

4.- La llengua oral: contes, narracions, diàlegs...

Raons per utilitzar narracions, contes o històries a classe.

1.- Als alumnes d’aquestes edats els hi encanten els contes i narracions.

2.- Les narracions poden focalitzar i donar significat i context a paraules, frases o estructures que , d’altre banda, serien molt difícil d’ensenyar.

3.- Els nens poden absorbir l’estructura de la llengua estrangera mitjançant un procés inconscient d’aprenentatge.

4.- Els hi agrada escoltar els contes una i una altre vegada. Aquesta repetició es converteix amb una activitat fantàstica de revisió i absorció de llengua.

5.- Es poden utilitzar els contes com a base de motivació.

21

6.- Cada conte o història pot portar, a més del contingut lingüístic, una moralitat.

7.- És un molt bon recurs per omplir-lo de contingut significatiu.

8.- La varietat de contes permet crear ambients i emocions d’àmbits molt diferents depenent del moment, lloc i atmosfera del grup - classe.

9.- Les cançons i rimes ajuden a embolcallar i adquirir el contingut de llengua prèviament treballat durant la narració.

10.- Els nens adquireixen l’anglès mitjançant els rols dels personatges

Metodologia de la llengua oral.

. Els alumnes prenen la posició de protagonistes.

Un dels objectius principals és que els alumnes abandonin ràpidament la posició d’espectadors i es converteixin en protagonistes i, d’aquesta manera, ells formin part de la història que s’està explicant.

Aquest tipus de narracions breus realitzades amb les mans com a únic suport provoquen una participació gairebé automàtica dels alumnes. Aquests s’identifiquen amb els personatges de la història i entren a formar-ne part.

. Els primers significats són pragmàtics.

. Aquestes narracions provoquen l’atenció i la participació del nen perquè són activitats motivadores, s’hi participa activament i són novetat però sobretot perquè tenen estructura de conte (dos personatges, un conflicte i una solució) i els alumnes poden reconèixer qui parla, amb qui i perquè.

“Per construir un text és necessari omplir-lo de significat, si no és així, és simplement soroll”. Per aquest motiu, la significació del text no pot ser construït només amb el contingut explícit transmès, necessitem reconèixer qui ho diu, a qui ho diu i perquè ho diu. La veu, la posició del cos, de la mirada, la creació de suspens, dubtes narratius,... formen part d’aquest reconeixement.

Pot ser que els alumnes no entenguin totes les referències lingüístiques de la narracions però si entenen que hi ha personatges, que hi ha algun tipus de conflicte entre ells i que finalment aquest queda resolt.

22

. Els continguts no són una prioritat inicial. . És més important el gruix de significació pragmàtica i emocional que cada una de les narracions ens permet construir que els continguts que ens permet treballar cada una de les narracions.

Tot el contingut de llengua ha d’estar posat dintre d’un espai narratiu. Aquests continguts han de portar impregnat un “qui”, “amb qui” i “perquè” per poder ser reconeguts i mantenir l’atenció i la participació dels alumnes. Per tant, aquest continguts han d’estar dotats d’emoció.

5.- Espai físic i Temps a l’Aula.

Espai Físic.

L’especialista d’anglès s’ha d’adaptar a les característiques de cada aula. Tenir un racó d’anglès a cada aula és un element que ajuda als alumnes a conviure amb aquesta llengua durant tot el dia escolar.

Per altre banda, l’especialista d’anglès pot utilitzar altres espais de l’escola que permetin fer activitats que a l’aula ens seria més difícil (gimnàs, aula de psicomotricitat, pati ,...).

La gestió del temps. Factors que tindrem en compte a l’hora de programar les activitats. . Quantitat de sessions setmanals. . Temps de cada sessió. . Situació horària de les sessions. . Desplaçaments amb alumnes...

6.- Materials que s’utilitzen. . Llibres de text. . Pàgines WEB . Graded readers (llibres de lectura amb CD) . Dossier de comprensió lectora. . Mitjans audiovisuals. . Llibres de gramàtica. . Material d’Educació Física.

23

L’ANGLÈS AL PARVULARI L’objectiu de treball de la llengua anglesa dins del parvulari és: “L’apropament lúdic a una nova llengua, el contacte amb la seva sonoritat i estructures a través de cançons i vídeos projectats” Dins el Parvulari ens proposem oferir un primer contacte tranquil, relaxat i divertit, tan sols seran unes pinzellades que a partir de Primària ja tindran un caràcter més curricular.

Cal tenir present que degut a la tipologia de famílies que composa la nostra escola, per alguns dels nens i nenes que hi ha parvulari, l’anglès serà la quarta llengua.

PLANTEJAMENT DE TREBALL: Cada nivell buscarà el moment del dia fix que li va millor.

Les sessions seran d’uns 5-10 minuts diaris.

El treball serà sempre oral.

El treball es basarà en una estructura, cançó, ..... durant un període de temps, per tal que els nens puguin anar integrant-la.

La temporalització de cada cançó, .... a treballar serà: P3 quan els nens estiguin preparats, a partir del segon trimestre i durant un mes seguit o si és el cas cinc setmanes.

P4 treballar el mateix durant 4 setmanes.

P5 durant 3 setmanes.

TRIMESTRES 1r 2n 3r

P3 0 2 3

Nº PROPOSTES A TREBALLAR P4 3 3 3

P5 4 4 4

24

RECURSOS A PARTIR DELS QUE ENS BASEM: Les cançons que la Gemma va penjar a: T/infantil/english songs La programació de P5 de la Gemma: T/infantil/anglesp5 Recursos d’internet: - dreamenglish.com - Kids tv123 - Super Simple Songs - Brendan Parker

25

PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS PER NIVELLS: Totes aquelles cançons que tinguin * vol dir que hem d’anar a: WWW dreamenglish.com.

P3 1.

Hello song (no video) *

2.

The goodbye song *

3.

Up/down *

4.

Go/stop *

5.

Happy/sad *

6.

Yes/no/please/thank you song * Happy birthday

26

P4 1.

Hello song (no video) *

2.

Googbye song *

3.

Yes/no/please/thankyou song *

4.

What’s your name? My name is song *

5.

Weather song: the sun comes up! *

6.

Color song *

7.

Counting 1 to 5 song *

8.

Head, shoulders, knees and toes *

9.

What can you do?. Action song * Happy birthday

27

P5 1.

Hello song (no video) *

2.

Halloween: my favorite pumpkin *

3.

Googbye song *

4.

Christmas: we wish you a Merry Christmas *

5.

What’s your name? My name is song *

6.

The rainbow colors song (Kidstv123)

7.

How’s the weather (Super simple songs)

8.

If you are happy and you know it *

9.

Let’s count 1-10 *

10.

I’m a monkey *

11.

What can you do?. Action song *

12.

Body parts (Brendan Parker) Happy birthday

28

DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DE LES LLENGÜES

De llengua catalana són un total de 280 hores cicle inicial, 280 hores a cicle mitja i 280 h. a Cicle Superior ( es treballen les estructures lingüístiques comuns).

De llengua castellana són un total de 210 hores a cicle inicial, 210 hores a cicle mitjà i 245 hores a cicle superior. Es farà en llengua castellana les sessions dedicades a les TAC .

De llengua anglesa són un total de 105 hores a cicle inicial , 140 hores a cicle mitjà i 175 hores a cicle superior .

Cicle

Cicle

Cicle

Hores

Total

Inicial

Mitjà

Superior

Setmanals

Hores Curs

1r

2n

1r

2n

1r

2n

CI

CM

CS

CATALÀ

2

2

2

2

2

2

4

4

4

Estruct.

1,5

1,5

1

1

1

1

3

2

2

comuns(català)

0,5

0,5

1

1

1

1

1

2

2

hores 4

4

4

4

4

4

8

8

8

CASTELLÀ

2

2

2

2

2

2

4

4

4

TICS en castellà

1

1

1

1

1

1

2

2

2

0,5

0,5

Etapa

Hores LL.disposició (cat.)

Total

1.680

català

Hores

1

LL.disposició(cast) Total

hores 3

3

3

3

3,5

3,5

6

6

7

ANGLÈS

1

1

1,5

1,5

2

2

2

3

4

Hores

0,5

0,5

0,5

0,5

0,5

0.5

1

1

1

hores 1,5

1,5

2

2

2,5

2,5

3

4

5

1.330

castellà

ll.disposició(ang) Total

840

anglès

29

ASPECTES METODOLÒGICS

· Els continguts i estructures lingüístiques comuns s'han de concretar en la primera llengua i ser punt de referència per a l'altra llengua de l'àrea, formant una única programació. · Programar els continguts de la segona llengua diferenciats dels de català, per evitar repeticions. · Evitar la repetició d'activitats realitzades, en les diferents classes de llengua. · Prioritzar en el cicle inicial els continguts que desenvolupen la comprensió i expressió oral de la llengua. · Les classes de llengua castellana s'imparteixen en castellà. . Les classes de llengua anglesa s'impartiran en anglès · Contemplar la possibilitat dins l'organització escolar, que la llengua castellana sigui impartida per un mestre diferent del tutor. · No avançar continguts que no hagin estat tractats abans de la llengua primera de l'escola. · Estudiar i valorar els materials curriculars a utilitzar, llibres de text, diccionaris, llibres de lectura, etc. · Utilitzar la llengua castellana com a font d'informació escrita en altres àrees, en els cursos més alts.

Després de vint-i-vuit anys de catalanització de l'escola pública Monsenyor Gibert, els mestres que enguany hi treballem continuem en la línia del projecte educatiu, reafirmant:

" La nostra escola es defineix com a catalana. El català serà la llengua vehicular i d'aprenentatge de l'escola. L'escola fomentarà les realitats socials, històriques i culturals de Catalunya com a punt de partida per a l'estudi d'altres realitats més amplies."

Sant Fruitós de Bages, maig del 2012

30