I Mostra de Diorames a l’Escola Des de les activitats de dinamització de la nostra biblioteca hem proposat aquesta forma màgica de tractar, també, per què no, la literatura (contes, poemes, novel.les...) amb l’única finalitat, com sempre, de descobrir una i mil vegades la gran aventura de llegir. Des d’aquestes capsetes plenes de fantasia us espera el gran misteri dels llibres escollits
El diorama és un model tridimemsional de paisatge que mostra esdeveniments històrics, naturalesa, ciutats etc. amb finalitats educatives o d’entreteniment”
Editorial
trimestre 2011-2012 HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Els professors i professores que han treballat amb els grups: Marta Montserrat, Eli Ramírez, Anna Rovira, Raquel Puig, Núria Garcia, Víctor Querol. Susagna Font, Montse Viñolas, Jordi Guirado, Ona Ramos, Eulàlia Riera. Supervisant treballs d’alumnes:
Esther Alenyà, Viqui Burgués, Pere Carrera, Anne-Sophie Jégou.
Una nova Trimestral de Sant Jordi!! Siguin benvinguts els poemes, els llibres i les paraules!!! Tenim moltes ganes de mostrar-vos tota la feina feta. El segon ha estat un trimestre molt literari! Vam començar treballant la narrativa de Pere Calders que ens va inspirar un munt d’històries ben originals... a continuació, cada classe va treballar un poeta diferent i, finalment, vam poder escriure les nostres pròpies poesies. A les planes de l’aparador hi teniu una petita mostra de tot el que en va sortir. Són poesies sinceres que reflecteixen els nostres pensaments i les nostres emocions. Durant la diada de Sant Jordi les recitarem i escoltarem. Algunes rebran un premi però totes tenen ja la immensa virtut de mostrar, mitjançant el llenguatge, idees i paraules boniques i motivadores. Com aquesta “finestra” de Pere Calders que mig obrint-se ens mostra un somni desitjat, les poesies dels nois i noies de l’escola ens conviden a desitjar i a somiar.
Explicant-nos experiències: Maria Candel
Dissenyant la portada: Lala Blay.
Des de Llengua i comunicació:
Suport informàtic: Carlos Iglesias.
A tots ells, moltes gràcies!!
Eulàlia Riera
Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut, la tarlatana vella. I baixaré les graus amb vestit d’alegria que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques. Mª Mercè Marçal
Disseny de la portada realitzat amb treballs de plàstica de 2n d’ESO
1r trimestre
Quim Agell, Berta Amades, Anna Badal, Francesc Baltasar, Àxel Cancio, Sara Congost, Aleix Díaz, Mireia Duran, Irene Encinas, Eulàlia Riera.
03
l’aparador
Escola Mestral
P3
04
ET DIRÉ UN SECRET MOLT FI LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ! HA CANTAT UNA CANÇÓ I HA FLORIT EL TEU BALCÓ (Popular)
Àlex campillo
Maria Morales
Ona Noguera
Pau Domínguez
Joana Falgàs
l’aparador:
P4
Poesia del conill UNA ORELLA ENLAIRE, UNA ORELLA AVALL I UN TROSSET DE CUA QUE ES VA BELLUGANT.
TENS LA PELL GRUIXUDA TENS LA PELL SUAU I UNES DENTS QUE SEMPRE ESTAN ROSEGANT.
Ricard Condeminas
HAS FET UN NIU FLONJO AMB PÈLS DEL TEU COS PERUQÈ HI PUGUIN NÉIXER ELS TEUS LLODRIGONS. TÉ UNA PASTANAGA ROSEGA DE GUST SI ETS TAN BONA MARE TE L’HAS MERESCUT. Núria Albó
David Baleta
2n trimestre
Alba Rodón
05
l’aparador
P5
HE SOMIAT AMB UNA NÚVIA GUAPA, QUE VENIA AMB EL SEU PAPA. Marta F. LA MEVA ESPASA ÉS DE BROMA, I NO TALLA NI UNA POMA. Lucía
AVUI A LA NIT M’HE TROBAT UNA ESTRELLA, I ÉS COM UNA MERAVELLA. Laia T. JO TINC UNA BALENA QUE VIU A L’OCEÀ, I QUE LI AGRADA MOLT JUGAR. Laia P. EL MEU DOFÍ ÉS MOLT FI, I SEMPRE LI AGRADA DORMIR. Teo
TINC UNA GRANOTA, QUE S’HA FET MAL A UNA POTA. Arnau
EL MEU ARBRE SAP PARLAR, I AMB LES BRANQUES LI AGRADA JUGAR. Iker G. EL PAU VA A UN PALAU, I TÉ CARA DE BABAU. Pau P.
JO TINC UN GOS, QUE SEMBLA UN ÓS, I LI AGRADA JUGAR AMB EL REI ROS. Pau J. TINC UN GATET, QUE ÉS MOLT PELUDET, I ES DIU IVET. Ariadna G.
A LA GRANJA HI HA UNA OCA, QUE ENSOPEGA AMB UNA ROCA. Bernat
Escola Mestral
EL JOAN ÉS TAN GRAN, QUE SEMBLA UN GEGANT. Joan
06
HE VIST UN CARGOL, QUE VISITA UN MUSSOL, I SEMPRE FA GOL. Oihane
RODOLINS AL MEU CAVALL LI AGRADA MOLT MENJAR, PERÒ MOLT MÉS JUGAR. Marta B.
JO TINC UN LLEÓ, QUE ÉS MOLT BUFÓ, I LI AGRADA TOCAR EL TAMBOR. Gerard
TINC MALA VISTA, I SÓC UN ARTISTA, I GRAN EQUILIBRISTA. Laia U.
M’HE TROBAT UNA MARIETA, QUE ERA TOTA RODONETA. Irene
AL BOSC HI HA UNA GUINEU, QUE CORRE I ES TRENCA EL PEU. Montse PASSA UNA PAPALLONA VOLANT, QUE SEMBLA EL SUPERMAN. Íker L. UNA PAPALLONA, ÉS MOLT BUFONA, I DE NOM ES DIU ONA. Naia LA TORTUGA, ES DIU HUGA, I SEMPRE JUGA. Jan
M’AGRADA EL FUTBOL, I MARCO UN GOL. Ferran EL MEU GOSSET, ÉS PETITET, I MOLT ROSSET. Enzo
EL CONILLET VIU AL CAU, I L’HA PINTAT DE BLAU. Inés
LA MEVA ESCOLA ES DIU MESTRAL, I JO LA TROBO GENIAL. Ariadna P. JO TINC UNA GERMANA, QUE ES DIU JOANA. Agnès
l’aparador 1r EL FUTBOL
LES ESTACIONS
Tots diuen que és el millor però a mi em sembla que no.
Quan ve la tardor m´ho passo millor.
El meu cosí juga a futbol i ha marcat un gol.
Pau García
A l´estiu vaig a nedar i m´agrada bussejar.
A la primavera vénen les orenetes que són molt boniquetes. I a l´hivern vaig a esquiar.
Ara ja puc acabar!
Berta Escrigas
EL MEU PEIX LA MEVA POESIA El Pau surt d´un cau.
El Genís és com un anís, se´n va a París i és molt feliç.
El meu peix és molt petit i també molt bonic. Li agrada saltar molt alt però mai no es fa mal.
És tot de color ataronjat I el poema s´ha acabat! Àlex Algaba
Amb les meves vambes mira que ràpid vaig semblo un raig! Àlex Bronchal
2n trimestre
La mare agafa una flor i li regala al pare perquè és tardor.
07
l’aparador 2n ALGUNES ESTACIONS DE L’ANY A l’estiu fa molta calor. Tothom es posa el banyador. A la tardor cauen les fulles. Un milió!
LA LLUNA
La lluna és blanca surt de nit i tot seguit me’n vaig al llit. Nil Cutillas
A l’hivern fa molt de fred. Un es queda a casa ben calentet. Rosa Carreras ELS ANIMALS
El lleó busca un pastor que porti un bastó. EL SOL
El sol brilla està molt lluny jo no hi arribo però l’estimo.
Escola Mestral
Quan surt el sol veig als amics i això, em diverteix. Irina Martín
08
La guineu busca neu i un lloc calentet.
El peixet busca un espai alegre i fresquet. El grillet per la nit fa ric-ric.
El popet gira voltes ben dret.
La tortuga neda i riu dins del riu. Núria Planas
l’aparador 3r
UN VIATGE AL DESERT
Estimo les nits fredes del desert, i les formes ondulades de les dunes. UN DIA DE PLUJA
La tarda passa lenta, però jo estic contenta. Tot mirant per la finestra, t’acostes, tempesta: de cop caus del cel, i als vidres fas un tel. M’agrada mirar els regalims, que en els vidres fan camins. Tot mirant per la finestra, ja t’allunyes tempesta.
Estimo contemplar un cel radiant, i veure tots els astres per sobre meu, brillant. Estimo la calor intensa, i la frescor de l’oasi. Somio anar-hi algun dia, i fer realitat la meva imaginació.
Bernat Ferrer
Ara aniré pels bassals i faré uns salts. Carla Gaspà
LA PLUJA
Dalt del cel, els núvols es tornen grisos, juguen a trobar-se i es fan fonedissos.
De dalt del cel, comencen a caure petites gotes, que dibuixen aquestes notes: xim, xim, xim, xim ... Oriol Rubira
L’anar i venir de les onades, ha deixat petxines platejades i daurades. El mar ha fet de bressol i dolçament s’ha adormit el sol. Contemplant el mar i la seva immensitat, m’inspiren gran calma i felicitat. El mar i la seva aigua transparent, veig que atrau a tota la gent. M’agrada la seva pau, no la trenquis si us plau. Ariadna Figueras
2n trimestre
EL MAR
09
l’aparador 4t LA PRIMAVERA
Sento la frescor de la primavera i l’olor de les flors brotant. Sento els xiscles dels nens que surten de l’escola i el cant dels ocells que mengen pa desesperats. Sento el vent que xiuxiueja dolçament i el cel que s’esvaeix.
Sento una flaire que poc a poc es va fent forta i m’adono que són les herbes verdes del jardí.
SOMNIO…
Somnio amb l’aire que m’acarona i xiuxiueja al meu costat una estona.
Somnio amb l’aigua del mar i que l’es estrelles em viguin a buscar. Somnio amb les muntanyes fresques i amb arbres de fulles verdes. Somnio amb la llibertat que sempre m’ha acompanyat.
Jordi Brustenga
Aina Baleta
M’AGRADA EL VERD
M’agrada el verd quan comença la primavera, amb la menta i sa frescor quan m’arriba la seva olor.
Escola Mestral
M’agrada el cant de l’ocell quan obrim les finestres, a primera hora del matí els xiulets ja són aquí.
10
M’agrada el goteig de la neu quan es fon, per les valls lliscant, un rierol van formant.
M’agrada el verd quan comença la primavera…
Pol Nieto
SENTO…
Sento que ve la primavera i l’olor de roses i botons d’or, Sento les primeres orenetes i la suau brisa del mar.
Sento els ocells piulant als verds prats i les corredisses dels animals pel bosc. Sento que ve la primavera i m’arriba al fons del cor.
Arnau Munté
Quan visc l’amor tot pren sentit; tanco els ulls i és com tocar el cel… Sóc al teu costat i el cor se’m fa petit. A l’amor sempre li sóc fidel perquè és com un gran i dolç caramel. T’enyoro quan no hi ets, quan parles, quan no dius res. T’enyoro quan no hi ets. Pots dir-me on ets? Quan visc la tristesa m’omplo de neguit; és com un vast clot sense sortida. La tristesa no té mida. Només té un sentit i mai resta en l’oblit. Berta Juvanteny
LA POR
Oh! Por sibilina, esquerpa i silenciosa com una salvatgina. Apareixes quan es fa fosc, quan estàs sol, sense ningú, quan tens ànsia per algú. Ets fosca com la nit. Invisible com la llum. Infalible com la llum. Els teus germans; el silenci ben mut i el misteri ben ocult. Oh! Por sibilina, tens algun amic? Oh! Por sibilina, no vulguis estar amb mi. Lourdes Carreras
EL RELLOTGE
El rellotge està trist; un número ha perdut. I si no el pot trobar? I si sempre resta mut? La una, les dues, les tres! totes, totes van passant, és tan bonic, tan elegant! I si mai, mai s’espatllés diríem... quina hora és? El rellotge està trist; un número ha perdut. Què farà el rellotge? Que restarà mut? Marta Juvanteny
UN MÓN SENSE LLUM
A vegades veig espurnes d’un món sense llum, gent sense companyia, gent sense alegria. A vegades veig espurnes d’un món sense llum, de llocs on nadons neixen sense poder créixer. A vegades veig espurnes d’un món sense llum pobles i ciutats desolades i persones esglaiades.
A vegades veig espurnes i em fa por mirar, però no puc deixar d’escoltar, ni de sentir, ni d’estar...
A vegades veig espurnes de foscor i claredat, som nosaltres i no d’altres, els que hem d’encendre llums amb esforç i sacrifici les hem d’encendre des de l’inici ! Llums que siguin fars i que ens deixin veure, un futur on encendre l’esperança i la bondat.
A vegades veig espurnes... Ja saps on vols anar? Víctor Querol
EL RAIG
Oh! Raig de foc que enlluernes el cel que bonic que ets de l’alba a ponent! Tu que saps donar-me alegria i m’enlluernes el meu pensament. Oh! Raig de foc que cremes boscos Ja n’hi ha prou de tanta crueltat! Fas mal al bell paisatge i bloqueges la llibertat. Guillem Lozano
2n trimestre
QUAN VISC ELS SENTIMENTS
l’aparador 5è
11
L’aparador 6è TANQUES ELS ULLS I TOT HA CANVIAT Et sent feliç, tens tota la vida per davant, estàs content, ho tens tot per fer.
Però tanques els ulls un segon i tot ha canviat. La mort t’ha tocat, la mort ha arribat. No hi pots fer res, ja és massa tard. El fi ha arribat, ara tot és trist, però en el cel tothom és feliç.
L’ÚLTIM SALT
Negre. Només hi ha foscor. Fred. Estic gelat. Sol. Em sento aïllat. Silenci. No sento cap remor.
Miro i no veig res. Tot em sembla el mateix. Sento els cotxes del carrer. Que trist aquest últim creix. Salto a l’infern. Salto buscant Déu. El salt és etern; És l’hora, dic adéu.
El fi ha arribat, a tu t’ha tocat.
Carles Ortega
Pau Gómez
LA ROSA LA SORTIDA DEL SOL
Veig com el sol va sortint... Sembla que obri un nou camí miro l’horitzó sovint
Escola Mestral
I què hi trobaré? No ho sé... Ho haurem d’anar esbrinant
12
I què hi ha més enllà? No ho sé... Però, segurament, quelcom fascinant.
Maria Planas
Una rosa bella i maca, Agafant-la m’he punxat. Me la miro amb ulls de plata, i glaçat jo m’he quedat. Amb espines, i una tija punxeguda... Tu l’admires, no és per a tu desconeguda.
Com pètals amorosits, que a la gent enamoren, doncs són llisos com els teus dits que pels bonics cels volen. Arnau Ruiz
L’aparador 1r UN FULL EN BLANC Un full en blanc, Què hi faré? Què hi escriuré? No ho sé, no ho sé.
LA ROSADA
Enmig de la quietud del capvespre, algú gosa irrompre aquesta harmonia: la rosada, perla diamantina, de la fulla rellisca i al buit es precipita.
Oh, bella rosada, com goses pertorbar el silenci? Oh, bella rosada, com goses pertorbar la calma? Bella rosada, reina de l’encanyissada bassa. Laia Rodríguez
TOSSA
Tossa és un poble no gaire gran amb alè pesquer i un xic medieval. El casc antic del poble s’alçava triomfant en les seves batalles contra naus del mar. Apuntaven amb canons a la popa gegant mentre la nau s’enfonsava ho celebraven cantant. Tossa és un poble mariner de cales petites I una de gran, de pedres grises que et van enfonsant. Hi ha un turó, que has de pujar caminant però valdrà la pena: veuràs un immens mar brillant. Xavier Taulé
Un full en blanc: Per què? Per què? Per què estàs en blanc? No ho sé, no ho sé.
Un full en blanc: començo a pensar que és millor que em retiri i ho deixi estar. Quim Abril
TARDA D’ESTIU
En una bella tarda d’estiu el bon pescador pescava, i, des de dalt de la roca escarpada, observava, d’entre els peixos, el més viu. Tot d’un plegat entre la xarxa hi descobreix una mà lligada per por que la noia quedi atrapada s’arma de valor i baixa. Neda dins l’aigua freda el captiva una suau melodia hi ha alguna cosa que el guia: ha caigut al parany de la sirena.
Pau Vilaseca
2n trimestre
T’acomiades de la rosa que t’ha fet de mare, per mudar-te a la bassa entelada, que amb les seves mans de marbre t’arrapen.
Un full en blanc: mil coses per redactar. Què he de dir? De què he de parlar? No ho sé, no ho sé.
13
l’aparador 2n EL RECORD
Què és la memòria sinó un llarg camí de records que no para de créixer sense descans, sense repòs? Què és la memòria sinó les vores d’aquest camí on només tu t’atures per mirar enrere i recordar sense fi ? Joan Güell
POU PERMANENT
Cada segon, una nova mirada al món.
Cada minut, per un sentiment més menut. I cada hora pot fer, de la teva, Una vida guanyadora.
Dies i dies van passant. Coses bones i terribles que ara vénen i se’n van.
Moments tristos i feliços que m’han passat. Instants intensos que mai he oblidat.
Sara Congost
CAMÍ
No ho volia admetre i ara em sento impotent. Per què jo no ho haig de permetre si ho desitjo constantment?
Dins la vall, el fred és viu. Se sent un crit rere la boira. Un crit agut, sense memòria. Un crit que sense pensar-ho descartes.
I quan miro des d’aquell forat Ets tan, tan…tan lluny de mi! Un somni fortament anhelat que mai trobarà la seva fi. Escola Mestral
Passa de pressa, corrent. No el pots fer aturar ni fer-lo tornar a començar.
Des del dia que et vas fer invisible, he deixat de pensar en un futur. És com si tot fos incomprensible en un forat de terra obscur. Em sento poruga. Noto fredor. Tinc por de pensar-hi. Tot em fa temor.
14
EL TEMPS
M’agradaria sortir-ne i veure què m’espera allà dalt. Sense aquest sentiment de melangia que no pot deixar de fer-me mal. Laia Ginestà
Caminant pel riu d’aigua ben fresca. Endinsant-te cada cop més més, més. No t’ho rumiïs, és bo, no hi ha perill.
Et sents confús mentre el sol travessant la clariana de fulles dels arbres envaeix l’ombra del teu cap i tu
satisfet
saludes la llum del teu futur.
Èlia Fort
Com euga lliure en camp passejo per un camí solitari d’on tothom se n’acaba anant. Com euga dins la quadra em sento buida, tancada, però lliure a la vegada.
Alta, lleugera, elegant, amb el cap sempre enlaire, galopa per mostrar el seu encant i dominar la seva ràbia.
Ella pel seu camí, jo pel meu ens trobarem en un destí llunyà on el meu avui passarà a ser el teu demà i el nostre desig a la fi es complirà. Júlia Rolduà
LA MÚSICA
No la veig ni la toco, però l’escolto absort. És la meva amiga incondicional, la que em fa sentir més fort. Puc superar moments tristos si tinc la seva companyia. Ella és l’única que després d’un contracor em retorna l’harmonia. Pau Andreu
EL VENT
Pot arribar amb molta força, sempre endavant, aquest no es torça. Forts corrents d'aire va arrossegant, és silenciós, no té cap cant. Si passa i s'uneix al mar tan gran, esculpirà immenses ones. Si va per baix, per terra arran, Aplana boscos i fa destrosses. De vegades és molt suau, i refresca quan fa calor. I quan l'aigua de la pluja cau, el fort vent l'empeny sense temor.
Bernat Baleta
CONTINUAR
Entre l'abisme i tirar endavant, vas lluitant a poc a poc. Hauries d'anar acceptant, que aquí s'acaba el joc. No tenir temps suficient, per poder dir el que penses, el que passa per la teva ment. El que realment tu defenses.
Vas treballar a més no poder, vas somriure per amagar la tristesa. Pots aprendre a valorar el saber, que ets qui crees la teva maduresa. Cada pas perdut, una guerra mai començada. No has vençut, la teva ànima destrossada.
Encara així continues aquí, suportant cada segon de vida. Lluitant per tu, lluitant per mi. Res està fet a la teva mida.
Marta Castellanos
L'AMOR
L'amor va i ve sense deixar cap rastre, només deixa el coratge per emprendre un llarg viatge. L'amor pot ser feliç o dolorós Però sempre és cosa de dos.
El sentiment és qüestionat, però admets que estàs enamorat mentre sigui al teu costat. L'amor estima com mai ningú ha estimat.
De vegades acabes tenint por de fer mal, o cometre errors. Però, tot i que estimis amb temor, actues sense regles i fas el que et diu el cor; així és l'amor. Jaume Duran
2n trimestre
COM EUGA LLIURE EN CAMP
l’aparador 3r
15
l’aparador 4t SOL
Sol, corres sol, sense esperança ni destí. Creus que no et falta l’alè i corres mentre se’t claven les punxes del filat oxidat...afilat... Es clava dins la teva carn tendra, ingènua, que ferida a ferida es va fent tensa, freda, aspra. Diuen que el temps ho cura tot però saps que no és veritat. Tots els talls perduren sota de la pell i segueixes corrent. Vols parar però no pots, no et deixen… I les llàgrimes van teixint el prim i frágil fil de la teva vida. EL FUTUR
Dídac Gascón
El futur. Moltes coses a fer. Moltes coses a dir. Moltes coses a ser.
Escola Mestral
I mentre penso, tot s’esvaeix com un llamp que amb la seva força parteixi un arbre centenari.
16
I m’adono que el present d’avui va ser el futur d’ahir que ara no importa. Perquè pensant en el futur d’avui, converteixo en passat la meva existència. I ahir, avui i demà conflueixen en un tot de mi mateix.
Víctor Garrido
TE’N VAS ANAR
Te’n vas anar. Tan ràpid que no ens en vam ni adonar. Te’n vas anar. I ni tan sols vas deixar escrita una paraula. Te’n vas anar. Amb la teva malaltia com a únic equipatge. Te’n vas anar. I ens vas deixar sols.
I vas deixar l’avi, tan sol com si no hi hagués res al món que fos per a ell.
Aquell dia, de l’enterrament Molta gent, moltes famílies i tu… tan sola! Te’n vas anar.
Júlia Lin
VIDA
Aquí i allà, Allà i aquí. Saber esperar. Poder escollir. Pujar i baixar, entrar i sortir. Poder esperar Saber escollir.
Segueix el camí que et marca la vida, aixeca’t quan caiguis i rectifica. L’amor sense mida, el dolor i el gaudir. Deixa que la vida et marqui el camí.
Montse Valls
l’aparador Batxillerat
L’ègida arrogant, deserta la fútil empresa s’evadeix de l’apòcrifa guerra desrenga l’ànima, el tuf de la mort l’aterra
Trenca. Fuig. Empaita. Renega. A la vida s’aferra. Esclafa la distància, deixa l’ombra enrere, s’atura, cansada, panteixa, i ja de nit, s’abandona a la seva terra, el ras li fa de llit
Toni Molins
MEMÒRIES D'UN AMNÈSIC
Memòria, jo no en tinc. Sóc amnèsic, i jo què he dit? Vaja, no ho recordo, ho he oblidat! Algú diu res, algú ha parlat? Memòria, jo no en tinc. Roger Medina
País petit l'indret on neixo, terra estimada i oprimida que no s'apaivaga en un full. La llengua amb la que jo creixo, la llavor del meu orgull.
Helena Mirabet
MALALT D’ESTUDIAR N’estic fart! Malalt d’estudiar.
No ens paren d’ensenyar llengua, matemàtiques i la cultura del passat. Biologia, química Dibuix tècnic i física són bases de la ciència. Captura’n l’essència i construeix-te una vida amb brillant incandescència. Forma el teu punt de vista no et deixis enredar pels ideals que astutament et volen inculcar Ja és hora de tenir un criteri On és el teu senderi? Ara tens uns fonaments, allibera la teva ment i fes esment serè, amb molta cura de tot el que penses en la literatura Guillem Farré
2n trimestre
DESERCIÓ
17
English Corner
How much do you know about new technologies? How much do you know about new technologies? Do the words “ social networking site, wireless broadband, podcast, twitter, Googledocs, Dropbox ” ring the bell? This term, our 3rd ESO students have been learning about all this terminology, have used Googledocs to share vocabulary and grammar exercises and they have written a review about a site they like. Are they familiar to you?
Let’s see if after reading their reviews you can find out the name of the site they are talking about. My favourite website is a social networking site called …………………….. I've used it to communicate with my friends since I was eight. One advantage is that you can talk to all your friends at the same time. Moreover, I can arrange when an where meet them outside the web. The site is free, so I don't have to call or anything and I don't spend any money. I can do video call and talk with my friends using a webcam. I can upload a profile picture and change the font color. However, there are also some disadvantages with this kind of website.The problem is that if your friends aren't online you can't talk to them. In conclusion, it has helped me to meet new people, but sometimes I think I spend too much time on the computer! Jaume Duran
Escola Mestral
One of my favourite websites is a website to learn English called L…………………… from the British Council. I’ve used it since last Friday when my English teacher showed it to me. It’s a good way to practice grammar and vocabulary but I especially use it to listen to very interesting videos content, because I think the videos are fine and they are quite easy to understand. Moreover, you can play games and you can have a look at the site map to find out where everything is too. One advantage of this website is that you can practice your English language listening skills with Elementary Podcasts, listen to them on your computer or download and save them onto your mp3 player. In addition, it’s free to use and there aren’t any disadvantages! This website has helped me to study English easily, with more enthusiasm and interest. I think that you should try it. Júlia Rolduà Ros
18
Another web site that I use is T…………. W…………….. I’ve been using it since I was eleven. I use it to play and to communicate with other people, most of them from Catalonia. Moreover, it’s free to use and it is fun. You start having a little town and you have to make it bigger, and if you can, you have to conquer other players. It is an online game, so the towns could be conquered by other players. Marc Gonzàlez
One of my favourite websites is a social networking site called ...................................... I’ve used it since I was 12. I don’t remeber how I found it for the first time. I use this websites to talk with my friends. One advantatgeof this site is that you can talk to all your friends at the same time. Morever, it’s free to use, so it’s cheaper than using the mobile phone. However, there are also some disadvantages with this kind of website. Some people have had problems with security. For example, there was a boy who invited some friends to dinner and people who didn’t know him went to the dinner and destroyed his house. But I think this is the best way to speak with friends. Pau Vicens
One of my favourit website is a social networking site called …………………………... I've used it since last month. It is used to know the news and what friends and famous people are doing. It's cool! One advantage of T………………. is that it's free and easy to use. And you can learn a lot of things about all your favourite people. You can upload photos, too. Moreover, you can know what your friends are doing, but to know what they are doing you should follow them. However, It also has some disadvantages like for example that anybody can see your profile and what you are doing. My mother says that Twitter is the safest website in the world, but she also says that I spend a lot of time on the computer! Marta Castellanos
2n trimestre
One of may favourite websites is a social networking site called …………………..…. I have used it since I was 12. I use this site to communicate with all my friends. One advantage is that you can upload Photos and share them with other people. Also you can talk to all your friends at the same time and see the profile of your friends' friends if there are no security measures on. Moreover, it's free to use. However, there are some disadvantages too, because the people you don't know can see your photos if you don't select the right option and some people have had problems with it. Èlia Castro
19
Món Científic
Jornada Matemàtica
Escola Mestral
Aquest any l’Escola Mestral té una novetat! El passat 27 de març es va realitzar una activitat pensada perquè els alumnes fessin servir tot el seu enginy i capacitats per resoldre jocs, petits problemes matemàtics, fraccions, igualtats, lògica... Sovint, les matemàtiques són una assignatura que no ens agrada i això pot ser perquè ens costa plantejar els problemes o bé perquè ens semblen tan difícils que ens fa mandra l’esforç que hem de fer per entendre-les. I entendre-les és justament la base per trobar-hi el gust. Això és precisament el que es buscava en aquest tipus d’activitat. L’objectiu era apropar els més petits cap al terreny dels nombres mitjançant la participació en diversos jocs numèrics preparats per alumnes de diversos cursos. Cada joc donava uns punts a cada grup sempre i quan els resolguessin amb èxit. Els jocs van ser organitzats per diversos cursos a alumnes de cursos més petits; de manera que els alumnes de cicle mitjà i superior de primària s’encarregaven de fer-ho als més petits de parvulari i cicle inicial; els de 1r d’ESO s’encarregaven dels de 3r de primària i els alumnes de 2n d’ESO dels de 4t i els alumnes de 1r de Batxillerat s’encarregaven de preparar-ho als alumnes de cicle superior de primària, és a dir, als de 5è i 6è. Un objectiu d’aquesta activitat també va ser reforçar els vincles i la bona convivència entre alumnes de diferents etapes que tant caracteritza l’escola.
20
Després de viure aquesta nova experiència tan enriquidora, només es pot dir que ha estat una gran idea el proposar aquesta activitat. Tothom s’hi va implicar al màxim i va donar el millor de si. Es va generar material didàctic que es podrà aprofitar en les classes i tota la feina i temps dedicat han donat els seus fruits. Esperem que es segueixin realitzant aquestes jornades i que aconsegueixin el mateix èxit que enguany. Roger Medina 1r Batxillerat
El Carnet de la Biblioteca Experiències lectores Després de molts anys d’arrossegar-nos per lectures i lecturetes a les classes de llengua, molts alumnes del batxillerat d’humanitats assumim un nou repte: La lectura de sis obres clàssiques de la literatura universal a primer i catalana a segon. Abans de començar l’aventura, agafem una mica d’aire i fem una mena de confessió col.lectiva del que suposa per a nosaltres el fet de llegir. En resulten uns textos espontanis i sincers amb els quals, potser, molts de vosaltres, us hi podeu sentir identificats:
Recordo que sempre, des de petita, m’havia agradat agafar els llibres que em comprava el meu pare, plens de dibuixos, i seure a la butaca del menjador. Que bé m’ho passava!! Poc a poc em feia gran i els llibres canviaven, ja no estaven farcits d’il.lustracions sinó d’històries que em meravellaven. Ara bé, després entres en un món diferent que a mesura que creixes vas deixant enrere. Sense saber per què, et limites a llegir allò que et diuen, que és obligatori. Finalment, quan vaig llegir “els jocs de la fam” vaig comprendre que m’estava perdent tot un munt de lectures que em Clàudia Valls podien fascinar.
Quan era petita m’encantaven els típcs contes de tota la vida. Sobretot les històries de princeses i bruixes. Quan tenia vuit anys, m’agradava llegir els contes de les tres bessones i algun còmic que em regalaven pel meu aniversari. Sempre m’han agradat els llibres que fan una mica de por i són de misteri. “El gat negre” és un dels meus preferits. Ara, de gran, llegeixo bastant, sobretot novel.les de vampirs i les romàntiques. Són llibres que quan comences, no pares de llegir fins que s’acaba. A vegades, llegeixo algun llibre que em fa reflexionar sobre aspectes de la vida perquè la protagonista té la meva edat i li passen coses reals. Sempre m’ha agradat llegir i ara de més gran, en gaudeixo més. Carla Rolduà 10 anys per sis llibres que et llegeixes cada any fan seixanta llibres!!! El meu primer llibre va ser un del TEO i l’últim “Como agua para chocolate”. El meu nivell cada any va pujant i llegeixo coses amb més raó i més tronc. Sí...Ho reconeixo.... Em costa llegir! però crec que és agafar l’hàbit i que cada cop m’agradarà més i podré llegir amb més facilitat. Jo crec que tothom es proposa: “Va.... He de millorar la meva lectura.... He de “culturitzar-me”....” Però les noves tecnologies moltes vegades ho han substituït i és trist que es perdi aquest hàbit. Alba López
2n trimestre
Si et dic la veritat, no sóc gaire bon lector. Em fa ràbia perquè llegint adquireixes més vocabulari i agilitat. També disminueixes considerablement el nombre de faltes. Quan era petit, recordo, llegia més que ara. No feia falta que fos una lectura obligatòria. Cada nit, abans d’anar-me’n a dormir, m’estirava al llit i començava a llegir. M’apassionava la lectura i em feia riure molt. Però a mesura que han anat passant els anys he anat perdent l’hàbit de la lectura sense tenir cap motiu aparent. Aquesta és una de les raons per les que he escollit aquesta assignatura, per tornar a gaudir de la lectura i tenir aquella sensació d’haver de continar llegint per veure què passa finalment. Héctor Martínez
21
Allons enfants...
Voyage à Nîmes 2012 4t ESO - 1r Batx - 2n Batx
“Nous avons vu l’amphithéâtre, nous avons visité la Tour Magne, les Jardins de la Fontaine, le temple de Diane.” “Le soir à l’auberge, les élèves de 1r BATX de latin nous ont fait un cours sur l’histoire romaine”. “Quand nous sommes arrivés à Nîmes, nous sommes allés à l’auberge laisser nos bagages.”
Escola Mestral
“Au restaurant, j’ai commandé et j’ai demandé l’addition en français”
22
“Nous sommes allés voir à la Maison Carrée un film en 3D sur l’histoire de Nîmes, c’était très intéressant !!!” “J’ai mangé une crêpe au chocolat”.
“Dans le bus, nous avons chanté et dormi aussi”
“Le premier jour, nous nous sommes promenés dans le vieux quartier” “J’ai beaucoup aimé ce voyage”
El Safareig
Jornada cultural a secundària: La segona República i la guerra civil
El passat 20 de gener, els alumnes d’ESO i Batxillerat vam participar en una jornada de tipus cultural dedicada a la segona República i la guerra civil. Els de primer i segon d’ESO, a primera hora del matí, van fer una visita guiada per dins del refugi antiaeri del Poble Sec de Barcelona i a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira. Van poder situar-se en el moment dels bombardejos i van poder entendre com es realitzaven les fugides.
Els de tercer i quart i els de Batxillerat van realitzar les mateixes activitats però en ordres diferents. A primera hora del matí, van estar tots junts en un homenatge a Federico Garcia Lorca, organitzat per alguns alumnes de 2n de Batxillerat i en acabar van seguir amb activitats diferents. 3r i 4t ESO amb una xerrada de testimonis de la Guerra. Batxillerat van comentar la Renovació pedagògica a la República. A les 12h, les activitats es van intercanviar. Després de dinar, tots vam anar a veure una pel·lícula al cinema CINEBAIX: “Tierra y libertad”. Una pel·lícula que explica la situació dels estrangers que van venir a defensar Catalunya i que al final es van veure implicats en guerres entre els propis catalans. Hem entrevistat a: Mireia Gallego, Martí Juan i Albert Sánchez, de quart d’ESO. En què va consistir l’homenatge a Garcia Lorca? Llegir i mirar poesies de l’autor. Quina xerrada us va agradar més? La dels testimonis de la Guerra. Què opineu de les activitats triades? Estan molt ben escollides i hi vam aprendre molt.
2n trimestre
Per conèixer una mica les impressions sobre tot això, hem entrevistat a: Cloe Cortina i Mar Rodón de 1r d’ESO: Al ser la primera vegada que teniu unes jornades culturals, què us han semblat? Cloe. M’ha agradat molt, perquè he après coses que no sabia. Mar. Bé; han sigut molt interessants. Sabíeu alguna cosa o us havien explicat alguna anècdota respecte la Guerra Civil? Cloe. Sabia algunes anecdòtes que m’havien explicat els meus avis. Mar. Sí, els avis sempre m’expliquen coses que els hi van pasar a ells en el temps de la Guerra. Us heu sobtat amb el que us han explicat? Cloe. No sabia que l’exèrcit de Franco fos tan cruel. Mar. Sí, moltes coses que abans no sabia.
23
El Safareig
Presentació dels Treballs de Recerca de Batxillerat
Escola Mestral
Els treballs de recerca representen tota la feina feta pels alumnes durant molts mesos entre els cursos de 1r i 2n de Batxillerat. Els professors responsables proposen als alumnes diferents propostes per escollir. I alumnes i professors arriben a trobar els temes més interessants i profitosos. La recompensa a tot aquest esforç i treball és una tasca de recerca molt positiva per a l’escola i els alumnes.
24
Hem entrevistat a Juan Maria Jurado i a Maria Rodriguez sobre els seus treballs de recerca: Quin tema has escollit per fer el teu treball? JM: La reproducció de les tortugues. M: La Segona República i la Premsa. Què et va atreure d’aquest tema? JM: Era el treball d’animals de l’escola i m’agraden els animals i la biologia. M: El poder conèixer coses de Sant Feliu que no sabia. Quan de temps vas tardar en fer el treball? JM: He treballat durant set mesos inclòs l’estiu. M: Tot l’estiu i tres mesos. T’ha ajudat algú a fer el treball? JM: M’ha ajudat en Josep Marí i els meus companys Sergio García i Xavi Hernández. M: M’ha ajudat la Mercè Carulla. T’ho vas passar bé fent el treball de recerca? JM: Sí, m’ha agrada’t molt i m’ho he passat molt bé. M: Sí, tot i que és cansat i costa posar-s’hi. Et va costar exposar el treball? Estaves nerviós JM: Sí, al començament estava nerviós però després ja no em va costar. M: No el principi estava nerviosa però després els nervis se’n van anar.
ELS TREBALLS DE RECERCA 2011/2012:
Àlex Pérez: Epilèpsia Adrián Arribas: Aproximació Artística i filosòfica a el soroll i la fúria de W. Faulkner Adrián Antón: Estudi del procés d’osmosi inversa. Adrián Valls: Construcció d’un sistema de ràdiocontrol. Aina Sospedra: Comparison between the education system in Spain amd the USA. Andrea Garcia: L’evolució del dibuix infantil. Artur Romero: l’arquitectura de Paulo Mendes da Rocha a Sâo Paulo. Ben Xie: Disseny d’un simulador de trànsit. Blai Garcia: Irish and spanish education. Carlota Colom: Rafael Guastavino i la volta catalana. Ferran Úbeda: El llenguatge narratiu en les retransmissions radiofòniques. Irene Subirana:Estudi de tres projectes teatrals de Federico García Lorca. Júlia Andelo: The development of the english language: american vs british english. Jordi Sanchez: Frank Lloyd Wright. Juan Maria Jurado: Estratègies per millorar la reproducció artifical de la tortuga mediterrània. Laia Baleta: Mort a venècia des del Fedre: la historicitat com a fons de l’obra d’art. Laia Corral: Shakespeare: la construcció de la paraula. Laura Gómez : Henrik Ibsen i la mentida vital. Marc Mañé: Construcció d’un aerogenerador. Marc Parellada: La Guerra civil i les relacions internacionals. Maria Colomer: La dansa: Nostàlgia de Grècia. Maria Rodriguez: La segona república i la premsa. Mireia Sospedra: Psychoacustics Nil Vicens: Construcció d’una guitarra elèctrica. Oriol Valls: Anàlisi de les aigües embotellades. Paula Herrero:Sobre la pregunta del sentit de la vida i les seves possibles respostes. Pep Lacima: Trastorn del dèficit d’atenció. Roger Carbó: Josep Pla i la societat del s. XX Sergio Garcia: Registre i anàlisi de les variacions de pes en exemplars juvenils de la Testudo hermanni durant el període d’hibernació Xavier Hernández: Aproximació pràctica al control manual de la imatge digital.
El Safareig
Estrena de l’obra de teatre: Això no és vida! El 24 i 25 de febrer es va representar, al Centre parroquial de Sant Feliu, l’obra ``això no és vida’’, representada pel grup de teatre de 4t d’ ESO. Divendres 24 hi vam poder assistir tots els alumnes de cicle superior de primària i l’ESO de l’Escola. L’obra tracta d’unes noies que, havent tingut unes vides difícils i trobant-se en un “lloc” que, en un inici, no saben ben bé on és, han de decidir si volen continuar lluitant per tal de trobar la felicitat. Entrevista a la Núria, la Montse, i l’Alba de 4t d’ESO, actrius de l’obra: Quines complicacions vau tenir a l’hora de preparar l’obra? El text va ser difícil memoritzar-lo, el fum va ser complicat d’aconseguir i sempre quèiem perquè el teatre estava a les fosques. Per què vau triar aquesta obra? Perquè la Montse Vinyoles ho va proposar i ens va semblar bé. Vau triar vosaltres els personatges? Per què heu triat aquests? Vam triar els personatges conjuntament amb la Montse. En general ens hi sentíem identificades. Qui va escriure l’obra? L’Albert Espinosa, el Sergi Belbel i el David Plana. Recordeu algun anècdota divertida quan preparàveu l’obra? Quan arribàvem els llums estaven apagats i la Montse, la Julia i la Meritxell van caure.
Els nois i noies de sisè de primària van estar treballant, durant el primer trimestre, en l’elaboració de manera col.lectiva d’un conte sobre conscienciació ecològica. Fruit de tot aquest esforç en va sorgir un conte molt bonic, redactat i il.lustrat pels mateixos alumnes. En tornar de Setmana Santa vam rebre la notícia que el conte havia rebut un premi del concurs literari “el canvi climàtic” organitzat per la UNESCO. Felicitem ben sincerament la classe de sisè i us convidem a gaudir de la lectura del conte a través de la web de l’escola.
2n trimestre
El conte “El gran canvi” de sisè de primària guanya un premi en el concurs literari “El canvi climàtic” de la UNESCO
25
El safareig
s revé
Un, dos, tres... i el món és al
Un altre any el Carnestoltes ha arribat i mil disfresses hem observat. I perquè recordeu aquest dia, els nens de 6è us van preparar un pregó amb alegria. Vet aquí alguns fragments memorables d’aquest pregó tan honorable: ‘’COC-COC’’ fan les gallines, que vénen totes eixerides. Els de primer amb alegria, Vestiran de fantasia. I els alumnes de segon, Van de gent de tot el món.
Vigileu amb els de tercer Que fan por a l’escola i al carrer!
Els de quart ens han sorprès. Disfressats de Tintin no els falta res! A cinquè els famosos han arribat i Oscars i Grammys han guanyat. Faci pluja sol o vent, sisè anirà d’enterrament.
Els de primer d’ESO van d’empollons, encara que treguin zeros rodons.
Escola Mestral
Els de les ‘’pelis’’ de segon van tan bé... que no semblen de sèrie ‘’B’’.
26
!!!
El safareig
A i À: Amb el cabell taronja, jersei blau i blanc, pantalons i sabates marrons. Al principi estàveu tots d’acord amb la disfressa? - M, A i À: sí, tots. De què també us hagués agradat anar disfressats? M: De bebè. A i À: De por. ALEX: De por. Quina altra disfressa us va agradar? M: La de famosos i òscars. A i À: Els pollets de parvulari. Us va costar aprendre el ball? TOTS: No, va ser molt fàcil. De què anàveu disfressats fora l’escola? TOTS: Del mateix que a l’escola.
2n trimestre
Hem entrevistat el Ricard, l’Alba i la Júlia de P4 per saber les seves impressions sobre el Carnestoltes: Com vau fer la disfressa? R: amb paper i cartró i amb una bossa. A: amb guants als peus. J: amb les mans pintades de vermell vam fer la cresta. Com us vestíeu els dies abans del carnestoltes? R: Amb una cua al cul. A: Amb les calcetes i els calçotets al cap. J: Els nens anaven de senyores i els nens de senyors. Quina altra disfressa us va agradar? TOTS: La de por. Us va costar aprendre el ball? TOTS: Sí molt. De què anàveu disfressats fora l’escola? R: De víking. A: De fada. J: D’elefant. De 4t de primària vam entrevistar la Maria M., l’Arnau i l’Àlex: De què anàveu disfressats? Tots: De Tintin, Capità Haddock i Dupond i Dupond. Com vau fer la disfressa? M: Dúiem americana negra, camisa blanca, corbata, sabates, bigoti i barret negre.
Carnestoltes 2012
27