Revista Trimestral Abril 2013

Page 1

TRIMESTRAL 2n Trimestre Curs 2012 - 2013


El Racó del Consell Rector Encara no hem acabat aquest curs, que des del Consell Rector i des de la Direcció de l’escola ja fa dies que treballem per al proper. I hem de dir que, de moment, malgrat la situació del país, la foto és bona. Estem encara en ple procés de matriculació d’infantil, primària i ESO que, de fet, no acaba fins al setembre, quan encara es poden donar altes i baixes d’alumnes. Però a dia d’avui, fetes ja les preinscripcions i si no hi ha canvis significatius, podem dir que tenim les etapes d’infantil i primària plenes. De fet hi ha hagut bastantes famílies que no han pogut matricular els seus fills a P3. Ens ha sabut greu deixar gent il.lusionada amb el nostre projecte educatiu pel camí. Però també és cert que molts altres s’hi han pogut sumar també des de cursos de P4 fins a l’ ESO. Així doncs, l’escola és plena i els nostres fills/es tindran nous companys /es de viatge, el proper curs. Encara ens queda però veure com serà la foto de batxillerat. El procés de matriculacions començarà al maig. I aquí el nostre repte com a escola és més gran i més difícil. I és aquí on ens cal l’ajuda de tots els que fem la nostra escola. De tots vosaltres. Som escola d’una sola línia. Sempre ho hem estat i sempre hem ratificat que volem ser així. Aquest punt que ens dóna molta fortalesa (ambient proper i familiar, educació de qualitat, recursos en desdoblaments i reforços,...) ens dificulta tenir un batxillerat més ple. D’altra banda, per tal d’oferir els itineraris de batxillerat adequats als interessos de cada alumne, a l’escola passa just a la la inversa que a moltes altres; nosaltres, en comptes de disminuir, augmentem una línia. Per això, ens és molt positiu atraure un bon nombre d’alumnes nous que donarien major dimensió a cada una de les modalitats. Per això necessitem que cada família de l’escola sigui un altaveu per difondre el nostre projecte educatiu entre possibles nous alumnes de batxillerat. I també per a la secundària obligatòria: Si assegurem el nombre d’alumnes a l’ ESO, assegurem un batxillerat més nombrós. Parleu de nosaltres: de la nostra dimensió, que afavoreix l’estudi i la formació; del seguiment personalitzat que es fa de cada alumne durant tota l’etapa formativa i en especial també a batxillerat; dels resultats de les PAU (el 100% dels alumnes de l’escola les passen amb èxit i superen amb escreix la nota mitjana de les escoles catalanes); dels premis que reconeixen la feina que fan els nostres alumnes i els nostres professors; dels intercanvis lingüístics; del gran nombre de desdoblaments; dels projectes conjunts amb escoles europees; dels projectes que tant ens caracteritzen (fotofilo, fotografia científica, pati de les tortugues,...); de les noves tecnologies aplicades a l’ensenyament (portàtil des de 1r ESO, Moodest...); del gran nombre d’activitats extraescolars que oferim; del projecte de llengua anglesa; dels nostres valors com a escola (humanista, innovadora, laica, que valora l’esforç i la iniciativa personal, que és escola verda,...); dels apadrinaments; de la participació dels pares a la gestió de l’escola; dels nostres més de 40 anys educant les noves generacions, ..... Parleu de la nostra escola a tots aquells que busquen un centre per batxillerat. I també per l’ ESO. Parleu de l’escola dels vostres fills, i animeu a tots els que us envolten a venir a conèixer-nos. Perquè estem segurs que si ens coneixen, la majoria se n’enamoraran i, només així, podran sumar-se a aquest projecte que és la Mestral. Portada: Mural “El Roserar” realitzat conjuntament per tots els nens i nenes de parvulari


Editorial Sempre que arribem als volts de Sant Jordi l’escola s’omple de primavera i de poesia. És una experiència extraordinària que, per habitual, no ens aturem a valorar. Fem números que això és una cosa que sempre queda seriosa: 25 rodolins a P5 274 poesies a primària 414 poesies a ESO i batxillerat --------------------------------------------------713 poesies definitives a l’escola

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:

Els professors i professores que han treballat amb els grups:

Marta Montserrat, Laura Grifell, Anna Rovira, Raquel Puig, Núria Garcia, Víctor Querol, Susagna Font, Raül Garcia, Jordi Guirado, Estel Andreu, Eulàlia Riera, Ona Ramos. Explicant-nos experiències:

Pere Carrera, Víctor Querol.

Supervisant treballs d’alumnes:

Esther Aleñà, Vicenç del Hoyo, Anne-Sophie Jégou, Joan Serrat. Dissenyant la portada: Equip de parvulari.

Des de Llengua i comunicació:

Marc Badia, Gerard Díez, Roger Ferraz, Joan Gil, Manel Morales, Dani Pan, Alexei Perelló, Jaume Ribera, Jordi Ruf, Pau Vilaseca, Eulàlia Riera. Suport informàtic: Carlos Iglesias

A tots ells, moltes gràcies!!

Eulàlia Riera

Durant el segon trimestre hi ha hagut, doncs, a l’escola una producció de més de 650 poesies. 650 reflexos de la manera com contemplen el món els nostres alumnes, com l’entenen o com els sorprèn. En aquest exemplar de la revista n’hi ha una petita mostra, potser la més lluïda, però no la de més valor. El més important d’aquesta activitat és que cadascú ha pogut expressar, des del llenguatge, allò que lliurement ha decidit i segur que fer-ho l’ha ajudat a transformar-se i millorar.

Per a aquesta tasca, com sempre, hem trucat a la porta de persones sàvies que, amb els seus poemes, ens podien guiar. Hem aprofitat que aquest any se celebra el centenari de dos poetes importants de la nostra literatura per conèixer-los i aprendre a estimar les seves paraules. Joana Raspall ha inspirat els nens i nenes de primària i Salvador Espriu ha obert les vies de la poesia als de secundària. Dos poetes que ens han facilitat la realització d’activitats diverses i interessants i que tots els alumnes han col.laborat a convertir en èxit. Els donem des d’aquí l’enhorabona per l’interès i entusiasme demostrat.

2n trimestre

trimestre 2012-2013

A aquesta xifra li hem d’afegir un nombre il.limitat de provatures i intents i, evidentment descomptar-li una xifra prudent d’intents fracassats o inexistents.

03


l’aparador:

P3

EL CAVALLET

TU I JO, CAVALLET DE LA FIRA FUGIREM BEN ENLLÀ D’AQUEST MÓN. DONAREM TANTES VOLTES I VOLTES QUE NINGÚ NO SABRÀ MAI ON SOM JOANA RASPALL

Escola Mestral

ALEIX

04

JOFRE

ESTRELLA

MARTINA


l’aparador:

LES CIRERES

LES CIRERETES JA PENGEN DE L’ARBRE COM FANALETS D’UBNA FESTA MAJOR; ENLLUERNATS ELS OCELLS HI FAN VIA ENAMORATS D’AQUELL MÓN DE CLAROR.

P4

PROU QUE CONEIXEN LA DOLÇOR TANCADA DINS DE LA BOLA VERMELLA I LLUENT! CADA ANY HI VÉNEN A LA PRIMAVERA I ELS ACULL L’ARBRE GENEROSAMENT.

Tomàs

Adriana

Xènia

Biel

2n trimestre

JOANA RASPALL

05


A TE R I ÉS RA HI H A D ALB E COLO UNA RO A R SA, Els pingüins ROS A. fem rodolins AL RATO LÍ, LI AG R I VEU ADA EL TEO UN COL VI, IBRÍ M. . LA M EV E , S ME A GATA TA O N A R AG SAR NJA UN HA UN UITA. I A H A PA C A TR TATA A AL LL N U A B . O R T E EL M QU E ES M U CONI BOSCO LL ENJA LAIA U N U GRIL NE L. LA GUI NEU. A L A EL T VIU EO A T R I A LI AG ÉS UN M TEO RADA M MOSQU , D ET E C. OLT FR . EL C ER, SI TINC UN BARRET IRER SA ER. EM PO À I R AD L’ELENA , Í F O D MENJA UNA M AGDALENA. ADA EL M’AGR ÉS MOLT FI. E L E N A È PERQU IA CLÀUD EL PAU T É UN GRAN PA RE, LAU. A AL TIG JOANA GR N U T LI SUR EL LLOP MARTÍ LA CALAVERA ES TROBA UN POP. ESTÀ A LA NE VERA. MARCOS JULIÀ LA CRISTINA EL DOFÍ ÉS UNA NINA. LA ROSER ES TROB A UN PINGÜÍ. NÚRIA TÉ UN CIRERE R. JÚLIA LALLA LA MEVA GERMANA NO TROBA LA MAMA. EL MEU TIGRE AL RATOLÍ, S’HA PUNXAT AMB UN VIDRE. LI AGRA ÁLVARO DA FER UN RO DOLÍ. GUILLEM ROGER LA GRANOTA TROBA UNA PILOTA. EL MEU CONIL L DAVID HA TINGUT UN FILL. ARIADNA VAIG ANAR A LA MUNTANYA, A COMPRAR UNA CANYA. HE VIST UN Ó S, EMMA QUE TÉ EL PÈ L ROS. BERNAT A LA GRANJA HI HA UN CAVALL, QUE ES TROBA AMB UN GALL. INÉS

l’aparador

Escola Mestral

P5

06


l’aparador 1r L’AMIC Tinc un amic que és fredolic i és molt bonic com el meu abric. Junts juguem a pica paret i parlem sota un avet. Lucía González

EL GOSSET El gosset és molt bufonet i sempre em trenca el rellotget. Però me l’estimo i és igual perquè és molt amigal. És marronet i taronget i a vegades porta un vestidet. Laia Tubau

2n trimestre

L’HIVERN L’hivern és molt bonic i jo sóc molt fredolic. Em tiren una bola de neu i jo dic: “adéu!” Em tiro des del trampolí i me’m vaig amb el meu cosí. Iker González

07


l’aparador 2n

EL CARRER Pel carrer vaig molt lleugera i sempre vaig com una fera. Pel carrer sempre vaig corrent sembla que m’empenyi el vent. sempre que vaig pel carrer saludo la gent somrient perquè si algú no està content jo l’animo al moment! Sara Licona

EL CIRC Al circ hi ha lleons, tigres i anells de foc rodons. Hi ha pallassos, equilibristes, també hi ha malabaristes! Hi ha casetes i a la porta venen capsetes. Globus, hamburgueses i també boletes! Els riures de nens i nenes m’allunyen totes les penes! Miquel Rodríguez

EL PEIX

Escola Mestral

El peix és bonic i petit. El peix salta a la peixera quan s’alegra i s’esvera. El peix és taronja i té una pell flonja. El peix és divertit i molt eixerit. Li agraden les gominoles i nedar sobre les ones.

08

Arnau Casola


l’aparador 3r

El tigre de Bengala porta un vestit de gala, tot ple de ratlles, i sense medalles.

LA SOPA

Caçador, àgil i astut... si te’l trobes, tindràs un ensurt. I viu a l’Àsia, amb molta gràcia!.

La seva flaire fumejant, fa que vagi a taula a l’ instant. Menjar ràpid em costa molt, però me la menjo en un segon.

Té les dents ben esmolades, i només les fa servir de vegades. parent de gats i de lleons. té amics per tot el món.

Guillem Salas

LLAMINADURES

Les llaminadures són les meves preferides, i a mi m’agraden les més divertides.

Caramels, piruletes, xumets, núvols, regalèssia i xiclets... De totes formes i colors, són un menjar ben deliciós! Clàudia Ruiz EL PARDAL

Ben petitó i juganer, rodonet i viatger. Vola lleuger ... sembla un bon missatger.

Té un bec fi, negre i afilat. Tot desesperat, menja molt blat... Deu estar afamat! Núria Cruz

La sopa a mi m`agrada, i me la menjo ben callada. Sempre calenta, me la menjo ben contenta.

Pot ser de galets, fideus o arròs, lletres, estels o pistons... però sempre queda molt gustosa, amb el seu gust, tan deliciosa!. Rosa Carreras

EL CAMALEÓ

Quan el veig, té el cos ben rodó, per a mi és el més bufó.

Sempre que em vull disfressar, ell em guanyarà. És molt astut, i mai està perdut. Sense moure’s caça mosques, estant a les fosques.

Canvia de color, verd, vermell, marró ... viu en un món multicolor. Núria Planas

2n trimestre

EL TIGRE DE BENGALA

09


l’aparador 4t EL MEU GOS

Vas arribar sent un cadell negre, petit I bonic i et van posar un cascavell que quan corres fa tric, tric. Ara has crescut de valent, ets fort com una roca, ets bo i intel.ligent i de por en tens ben poca.

T’agrada sortir quan neva, intentar caçar els flocs de neu, saltes i corres per l’era, i com que ets negre sempre se’ t veu ! Carla Gaspà

LA VACA

La vaca és presumida i sempre va mudada amb un vestit blanc i tota tacada. De color blanc i negre sempre es vesteix i per tot el prat presumeix.

Fa una llet molt bona, Jo en bec cada dia, abans d’anar a l’escola, per agafar energia. La vaca és presumida i sempre va mudada, amb un vestit blanc i tota tacada. Èlia Bosch

LES MAGDALENES

M’agraden les magdalenes rodones i decorades me les menjo a dotzenes amb quatre queixalades !

Escola Mestral

Són dolces com la mel si hi afegim caramel. De xocolata les pots fer i de maduixa i nata també.

10

M’agrada fer magdalenes en motlles de diferents formes i colors. Rodones, quadrades, és igual: per fer magdalenes tot s’hi val. Júlia Pedroso


l’aparador 5è

RECORDS

Paula Martín

LA NOIA

La noia passeja vestida com una princesa, amb un vestit ben acolorit i anells als dits. Vol trobar un xicot bell, alt i fort amb qui compartir el seu cor. Roger Vidales

UNA NOIA GRAN

Caminant sense aturar-se, se li mou la cua alegrement. Els llavis repeteixen la música que la seva orella sent.

Amb els cabells llargs i suaus, estrenant faldilla nova, dalt de sabates de taló va mirant aparadors de roba.

Contenta d’ella mateixa, encara li queda molt per endavant que d’això no en té cap queixa, mentre passeja tot xiulant. Aina Baleta

2n trimestre

Quan era fosc, la noia passava caminant per la vora del mar. La mar va pujar, fins que li va arribar als peus, i va sentir la frescor que li va recordar el seu amic. Ells, de petits, anaven tots dos plegats mentre corrien i cantaven al costat de la vora del mar.

11


L’aparador 6è

ELS MEUS AVIS

EL CADELL DE GOS

Berta Juvanteny

Miquel González

A poc a poc, un foc es va apagant, una flama que sempre m’ha cuidat; sempre la duré dins el meu cor... Serà tan difícil d’oblidar... Un mar de llàgrimes inunda els meus ulls. Trobo a faltar la seva presència, els estimaré sempre més... És el meu destí...

Escola Mestral

RES

12

M’agradaria saber què és res. Que algú m’ho respongui... No ho entenc... Tu respires, el cor et batega, la sang et corre per les venes. No ho comprenc, Algú m’ho pot aclarir? Crec que ningú ho sap, tot sol ho hauré d’esbrinar... Al final he arribat a una conclusió, és que res és impossible. Ja dubtava jo ... Pau Villa

Una fosca tarda gris de tempesta vaig veure’t entristit al balcó. Rígid, quiet, amb cara de por i plor contingut. Em buscaves amb anhel amb els teus ulls perquè jo tenia la llibertat... Malauradament, tu no... Amb les mirades, ens vam confiar una ferma amistat, una amistat inseparable, una amistat sense final.

LA FLAMA

Davant la llar de foc, una flama poderosa en la penombra de la nit t’ il·luminarà per llegir...

Amb la foguera crepitant i un bon llibre a la teva mà, aniràs llegint aquell meravellós relat mentre el foc s’anirà apagant.

Mentre contemples aquell foc impressionant i el conte vas acabant, amb la seva esplendor, acabaràs descansant.

Miguel Arjona


L’aparador 1r

COR DE PEDRA

FINAL

Romandrem tranquils al llit, amb molta calma, esperant que se’ns tiri a la falda. Però mentre no ho faci el gat podrem acariciar tranquils.

Quan arribis al final d’aquest gran festival, pregunta’t, si us plau, si has trobat la pau.

Abans de tenir un esglai i entrar a la tenebra mirarem de no estar tristos mai fins que el cor se’ns quedi pedra. Queralt Mitjans.

LA NOIA

Me’n recordo d’una noia i el camí fressat que va deixar, perquè corrents la veia al costat del far. Estava jugant amb una altra noia que sense descans reia.

La vida és com un laberint amb un principi i una fi. No se sap quants obstacles trobaràs, en aquesta vida plena de dificultats.

Maria Franquesa

PARADISOS IDEALS

Circulant pels camins de la vida intentant agafar el bon camí i sense rendir-se, fins a la fi. Com pots estar tan ple de pena i seguir, tot i així, endavant? Has d’estar ple d’alegria i buscar paradisos ideals. Pol Gàlvez

Cada dia en sortir la lluna i pondre’s el sol, “Et veuré demà al matí” li deia, el mar. Quan les ones espurnejaven i els ocells cantaven allà es trobava ella, per amar, amb aquells ulls i aquell cabell tornassol que els meus sentiments encantaven. Alejandro García

2n trimestre

Ja és de dia, ja som a l’alba, la claror del sol ens escalfa i podem saber que un dia més ens podem despertar i viure només.

13


l’aparador 2n

NEGRA NIT

Nit, negra nit. Colgat d’estrelles, l’immens buit.

Nit, negra nit. La foscor que tot ho devora. La tenebra que no ha envellit. Nit, negra nit. Una gran reina blanca que ens observa, superior,

com un sabre de fulla franca, en l’aspra nit i en la foscor.

Helena Alemany

BUSCANT LA LLIBERTAT

Miro per la finestra i veig el cel, que ha plorat, clos per grisos núvols que busquen a l’horitzó, la llibertat. I, allà, al mig, com qui pren mida, un vell home va observant els graons, tant bells com fràgils, que a la vida ha anat baixant. Miro per la finestra sota un cel tot ell fressat. El sol ha tornat a néixer deixant el seu rostre en el mar.

Escola Mestral

Cent plagues de llum han absorvit la tenebra. Branques que s’alcen cercant nous perfums.

14

I el vell home s’estén en la terra vora el mur fins on ha caminat. La mirada, cansada, que observa i en els llavis un crit: LLIBERTAT! Gerard Díez

ESPERANÇA

Matisos de paraules s’amaguen rere dels cops d’una guerra sense fronteres que esborra tots els records.

Lluitant amb la recança que no és lliure el nostre cor. Ara sí, li toca a la paraula que ha d’omplir de llum la foscor

Això és un mirall que no torna la mirada, una clau que es queda el rebost d’una vida feixuga i treballada la qual és, al nostre cost. I vivim en un racó petit, però sense por. En una espera que ja ens cansa d’ esdevenir lliures, la nostra esperança. FINAL

Xavier Taulé

Qui m’havia de dir que els graons de la vida s’estan esgotant? Un racó negre que em repta, aquí, davant. Me n’aniré. Viuré l’alba, de prop. Creuaré ponts infinits que s’aniran trencant. Veuré, de lluny, camps sembrats, ametllers florits

Imaginaré nous graons que no acabin, mentre jo, vençut, vaig finant Èlia Rius


l’aparador 3r NO TROBO SORTIDA AL MOT Obrir els ulls i no veure res; tancar-los i veure-ho tot. Sentir el que ja no hi és, trobar sentit a allò remot. I sé que mai res perdura, sé que em trobaré perduda en aquell mar de no res, en el meu propi univers.

El riu arriba a la seva pròpia fi. A poc a poc ha trobat el seu destí. I em trobo aquí, espès. I no trobo sortida al mot perquè obro els ulls i no crec en res i els tanco i ho veig tot.

CARRER ESTRET

Carrer estret, tenebrós, emboirat. Passes sense pressa pel vell camí fressat. Retorn inexistent. Intents esgotats.

Fes les coses com creus adequades. Que mai no puguis pensar que no has construït bé Les teves grades. Abril Fernández

Irene Encinas

ASPRA PAU

NO SÉ COM NI PER QUÈ

Perquè tems que un dia arribi el final del teu camí. Fosc destí, indefugible, mesquí mur: la teva fi.

Amb els ulls desclosos, esguardo amb tediós desdeny: Hi ha tanta gent fent fressa i tan poca gent amb seny!

Humils records. No et queda res, tan sols l’amor deixat enrere. Fràgil vida, senzilla mort.

Amadeu Juvanteny

No sé com ni per què he aparegut en aquest món. Com un home sense fe res no atura el meu dol.

Tots persegueixen la glòria com els gossos, el filet. Gossos rabiosos, plens de neguit, de mirada esglaiadora davant d’un futur envilit. Però no s’adonen, il·lusos Que estan llaurant el seu destí.

Laia Ginestà

2n trimestre

Aquesta aspra pau. Aquest sentiment de sofrença. Aquests camps sembrats de dol, que et despullen, sens defensa.

15


L’aparador 4t DIES SAVIS DE TENDRESA

Dies savis de tendresa paraules que marxen amb el vent nits eternes, sense fressa. Rialles, llàgrimes, moments. Ningú no m’esquinçarà el record ni em robarà la nostàlgia. Ningú podrà sentir el dolor, el meu amor, la teva màgia. I em vas ensenyar a persistir, a lluitar pel que volia. Mil vegades m’adverties que no calia sofrir. Quan et veia allà estirat i de cop et despertaves, m’apropava i em miraves. A ningú he estimat tant.

Tardes que encara desperten sentiments inoportuns. Torna, respira, refés-te, No puc ser si no és amb tu.

Marta Castellanos

JA HAS ARRIBAT

Diuen que avui el camp és ja només por, buidor. Hi aniré caminant, amb la fredor de la humitat sota els meus peus. I l’enteniment, valent, hi va a l’encalç, descalç. I el sentiment que produeix el vent al fregar la meva pell amb nova falç, torna fràgil el meu cos fort. Sóc un infant sense plor. Una guerra sense fam. Sóc la terra, pam a pam. Jo sóc qui va engolint mentre tu vas defallint. Però, mira, ets tu. Ja has arribat. Et veig a l’altre costat I aquí, dret, em tens, glaçat. Vull venir al teu costat.

Júlia Rolduà

VIDA

Quan una persona neix És com si, per un manantial que brolla muntanya avall, comencés a baixar un peix.

Escola Mestral

Ha de superar els obstacles quan fugaçment va vivint, travessant un laberint de complicacions amargues.

16

Però quan s’acaba el futur i arriba el seu final, la serenitat preval al topar contra aquest mur.

Bernat Baleta

NO CORREU

Les busques corren sense pausa, volen, ràpid i lleugeres. No les atrapo, són fugisseres. Busco, amb neguit, alguna causa. No tingueu pressa. No vulgueu fer-vos grans. Feu el camí sense fressa: el temps és a les vostres mans. No correu...

Jordi Olivella


l’aparador Batxillerat

Amb paraules de foc, he vençut la cruel batalla. Amb pensaments ben armats, t’he clavat la meva espasa.

Ja no ets blanc, ja no ets el buit, ja no et queda ni esperança. Ara ets meu, ara tu ets jo. Ara ets les meves paraules.

Cristina de Elías

TANCA ELS ULLS

Tanca els ulls. Mil sensacions a la pell tant la cendra com la flor habiten un sol indret entre el cor i el seu batec.

Tanca els ulls. Què hi veus ara? Al mur hi descansa la flama d’un paradís fals en l’efímera memoria

Tanca els ulls. La freda nit acarona el teu fràgil anhel mut. Paralitzat per la por No pots creure, no pots ser. Tanca els ulls. I la pedra ja no és mur. Sòlida, freda… I els ulls no hi veuen.

Dídac Gascón

LLUM D’HIVERN

Com una espelma apagant-se en l’horitzó. Com una flor que neix entre la pluja. Com un bassal que, jugant amb el vent, es mou. Com la rosada cau i els arbres mulla.

L’herbei s’obre pas buscant un sol apagat entre núvols: llum que corre i que s’apaga. I un ocell trist, d’ amarga llàgrima, espera, en l’oracle hivernal, que se’n vagi la foscor i arribi l’alba. Dani Méndez

FUGIR

Oh quin aire ofegador rodeja els nostres dies! Desig de fugir mar enllà, alliberats d’aquesta vida . Sense hivern ni tardor, tan sols serem tu i jo. Si ens quedem aquí només pot ser per morir però si marxem mar enllà, el nostre camí seguirà. Enyor del blanc de la neu, de l’olor intensa del foc. Enyor de tot el que sé que em pot esperar mar enllà.

Mireia Gallego

2n trimestre

PARAULES DE FOC

17


English Corner

Book reviews from the travelling bag This term was fantastic! We, the students of 1st ESO, did a lot of things in English like going to see a theatre play, writing to our Danish e-mail friends and working with the travelling bag readers. I’m going to tell you about the “Travelling Bag Readers” First, Esther, our English teacher, showed us a bag that had a lot of books inside of different levels and different kinds of stories. When we saw all the books we chose the book we liked the most to read it in class. Many students read more than one book. When we finished them, we filled in a sheet with different questions about the book like author's name, publishing house, illustration, if we liked it or not and then we wrote a “Book Review”. We wrote our opinion about the plot, the characters, etc. Finally, Esther corrected our Book Review and then we explained to her the book that we read. The next term we are going to explain our books to our classmates to choose and read a new book. Examples of books were: Tarzan of the Apes, Like a film, Sherlock Holmes, Tales of Greek Mythology, A Midsummer Night,... Esther Zamora Sherlock Holmes and five Orange pipes:

This book is a novel. It’s a crime fiction book, and the story takes place in London. This book tells the story of a man who has got a problem. His family dies (his dad, his uncle). My favorite character is Sherlock Holmes because he is very intelligent and solves all crimes. I like the plot and I think that the best part is the end of the story because it is the most exciting. I recommended it to the people that like crime fiction books. Carles Ortega

Escola Mestral

A Midsummer Night:

18

The book I have read is a theatre play. It’s a science fiction and love story that tells different stories which later become the same one. It takes place in a forest of Athens during a summer night. The story is about two lovers called Hermia and Lysander that want to escape to get married. The fairies see them sleeping and put a love juice on Lysander eyes. When he wakes up he falls in love with the first person that he sees. In this case, it was Helena a Hermia’s friend. My favourite character is Hermia. I like her because her story is very beautiful. I like some chapters because they are very interesting and some of them lovely. I like the topic, the plot and the end of the story too. My favourite part of the story is when Lysander and Hermia decide to escape to get married. I recommend it to the people that like love or theatre stories because the book is about that. Ariadna Gorriz


The Pearl’s Girl:

2n trimestre

It’s a crime fiction and mystery book. The story is set in the Netherlands, on the 8th of July. Kate is a girl from Canada. It happens in a museum called “The Hague”, in the Netherlands. This story is about the Grants family. They are at a museum. Kate Grant (son) loves earrings. She sees a Picture of a young girl with earrings. Kate’s father forgets his passport in a chair next to the picture. So she goes to take the passport in the museum. The guard is closing the door but, he lets her come in. The guard and Kate hear voices. There are two thieves who are stealing the picture. They kidnap Kate, and they take a boat, called “Black Dog”. Then she writes a note. Later, she puts her note in the bottle, and she throws the bottle into the channel. An old man is walking next to the channel and reads it. He calls the police and they rescue the girl, and the picture. In the end, she’s famous because she saved the picture. My favorite character is Kate. I like her because she survives in a boat. I recommend it to the people that like crime fiction. Adriana Roig

19


Escola Mestral

Pensem-hi una mica!

20

La Mireia aixeca el braç i sense pensar-hi deixa anar la seva proposta. Ens sembla bé a tots i es posen en marxa les activitats necessàries per poder realitzar la pràctica. Feia ja un parell de setmanes que els cervells de xai es banyaven en formol. El Josep Marí juntament amb els alumnes de biologia de 1r de batxillerat van utilitzar una dissolució de formol al 10% perquè així s’endurís i es pogués tallar bé sense trencar-se. Fràgils i flonjos se’ns haguessin desfet a les mans. Entrem tots nerviosos a la classe amb l’únic objectiu de descobrir, més o menys, quin és aquest curiós aparell que ens controla. El primer que fem és posar-nos unes bates per no tacar-nos la roba i uns guants per protegir-nos les mans. Per últim, ens reparteixen unes tauletes de vidre i les eines de les quals, bàsicament, fem servir el bisturí per fer talls i les pinces per no agafar els trossos del cervell amb la mà. El que volem observar és senzill; les parts que formen el cervell, algunes substàncies més importants i com és, com funciona. Volem tan sols comprendre una mica més, tenir a les mans allò que (tot i no ser igual) portem incorporat al cap. Mica en mica se’ns indica allò que hem de fer. Amb poca confiança, tallem el cervell per la meitat, com si fos plastilina. Comentem tot sorpresos la sang freda que s’ha de tenir per ser cirurgià. El Marí va passant per les taules per ajudar-nos i explicar-nos exactament el que veiem. Tornem a partir una de les meitats i hi apareixen més plecs, l’únic que pensem és com seria de llarg si es desplegués. Finalment tallem la medul·la i el cerebel. Hi ha, amagada i dissimulada, la substància grisa. La blanca i clara, la podem veure perfectament. Al final toca netejar queixant-nos de com passa de ràpid el temps quan ens ho estem passant bé. Encara rascant-nos el nas a causa del formol, pugem a la següent classe. A través d’aquesta pràctica hem pogut veure com és un cervell amb els nostres propis ulls i hem aconseguit aprendre d’una manera més pràctica. Allò que a psicologia només vèiem en dibuixos ho hem pogut tocar, hem pogut observar les mil i


Reflexió sobre la pràctica de psicologia una connexions que determinen tot allò que som, els detalls, les diferències... Tot allò ha quedat no només retingut en la nostra memòria, sinó també en els nostres ulls. Per ser la primera vegada la valoració que en traiem és molt positiva i ens ha semblat molt interessant, ha estat fàcil treballar, organitzar-se i aprendre. Ciències i lletres hem gaudit d’una mateixa activitat i creiem que complementar-nos sempre ens és beneficiós. La quantitat de cervells va ser l’exacta, tots vam tallar i remenar alhora i vam aprendre, que era l’objectiu principal de l’activitat. Txell Bosch - Pau Escudero 1r Batxillerat

Els alumnes de 6è de primària han realitzat, durant el primer i segon trimestre, un projecte interdisciplinari, a partir de l’àrea de Coneixement del Medi Natural, que s’ha relacionat amb les àrees de Llengua Anglesa i Expressió Plàstica. A les classes de coneixement del medi i anglès vam estudiar els animals invertebrats I els alumnes en van fer un treball de diferents invertebrats representatius de cadascun dels grups (cefalòpodes, artròpodes...), en català i anglès. El van exposar a la resta dels companys en una presentació en power point i en van elaborar un treball per escrit. A les classes de plàstica vam fer el dibuix del referent i el treball en volum dels animals estudiats, prenent com a referència l’obra d’en Miquel Barceló i el coreògraf Josef Nadj “Paso doble”.

2n trimestre

Aprofundiment en el coneixement del medi natural a primària: Treball interdisciplinari sobre els invertebrats a sisè

21


Món tecnològic Estructures

A tecnologia de 3r ESO estem fent un projecte que tracta sobre les estructures, principalment els ponts. Una de les activitats consistia en construir el pont més econòmic mitjançant un programa informàtic. L’altra era que cada persona busqués informació sobre un pont conegut o destacat del món. El projecte però, és bàsicament la construcció d’una maqueta de pont per grups amb la finalitat d’aprendre alguna cosa sobre les estructures. El nostre entorn està ple d’estructures. Francesc Baltasar

Escola Mestral

Vam poder observar que els quadrats eren més fàcils de deformar i que si volíem que no es deformessin havíem de reforçar els quadrats fent triangles. Un cop vam descobrir que els triangles eren molt resistents, vam treballar diversos ponts, que la majoria estaven fets amb triangles i després vam utilitzar un programa de creació de ponts (West Point Bridge Designer) on vam elaborar el nostre propi disseny. Lídia Martínez i Sonia Marías

22

Ens vam posar a dibuixar en un full, un esborrany de com podria ser el nostre proper pont, fet de canyes de plàstic. Durant cinc classes, vam estar fent aquest projecte i cada grup va estar treballant molt, cada pont s’anava fent al seu ritme: n’hi havia que al tercer dia, el seu pont ja tenia forma, encara que n’hi havia d’altres que al quart dia no se sabia que era un pont. Han quedat uns ponts molt divertits i originals. El proper dia farem com un concurs per saber quin és el pont que ha fet servir menys material, el que suporta més pes i per tant el més resistent. Laia Juvanteny


Allons enfants...

VOYAGE A AVIGNON (10-11 janvier 2013), 4r ESO, 1r et 2n BATX L’an dernier Nîmes, cette année Avignon………….

Le pont du Gard

2n BATX , Alba, Claudia, Guillem : “Nous avions très envie d’aller à Avignon, nous n’avons pas été déçu, le pont du Gard “impressionnant”, le pont d’Avignon “Sur le pont d’Avignon, on y danse, on y danse………..” et le Palais des Papes “majestueux”. 1r BATX: “Cette année, on a eu moins froid que l’année dernière !!! Avignon est une très jolie ville, et les endroits que l’on a visités sont impressionnants”. Le Palais des Papes 4r ESO: “Nous sommes allés à Avignon, nous avons visité les monuments les plus importants de la ville” Marta C. “Le Le pont d’Avignon séjour était très bien parce que nous avons visité beaucoup de choses”. Blanca G. “Avignon est une jolie ville, et nous avons mangé des crêpes”. Martí B. “Mon voyage à Avignon était très bien “ Bernat B.

RENCONTRE AVEC LE COLLÈGE LES ORMEAUX (3 avril 2013) , 3r ESO

2n trimestre

“C’était génial”Berta , ”Le groupe était sympathique” Jordi, “C’était fantastique” Anna, “Les élèves étaient très agréables”Abril, “Cétait génial la rencontre avec nos correspondants”Èlia, “Nous sommes allés au parc Güell, nous avons mieux connu les français”Irene, “Nous voulons aller à Rennes” Sònia, “Nous sommes allés au parc Güell avec les collégiens de l’école “Les Ormeaux”, c’était genial” Lídia, “C’était une magnifique journée” Laia G. “La visite des Ormeaux était géniale. C’était super”Mar, “La rencontre a été géniale avec nos correspondants français” Sara, “Les collégiens sont très agréables, ils parlent très bien espagnol”Joan, “C’était une rencontre fantastique” Amadeu, “C’était génial, ils sont très sympathiques” Quim, “C’était une très bonne expérience” Francesc, “Très bonne journée” Laia J.

23


El Carnet de la Biblioteca

Commemoració del centenari de dos poetes il.lustres Primària

Secundària

Els nens i nenes de primària hem commemorat l’any Joana Raspall tot coneixent la seva biografia i les seves poesies. Els alumnes de 5è i 6è de primària van fer un bonic i interessant muntatge àudiovisual que ens va introduir en el seu món. després, a les classes, vam treballar els seus poemes. Vam descobrir que tractaven temes molt quotidians i propers, amb un llenguatge planer i molt suggerent. A partir d’aquí vam ser nosaltres els que vam crear les nostres poesies. Tot plegat va ser una experiència molt interessant i poètica!

Aquest any hem treballat Espriu perquè és un del escriptors, en aquest cas de poesia, més importants i més famosos de la història de Catalunya i perquè precisament aquest any és el seu centenari. L’hem treballat seguint el següent sistema: Ens han donat un dossier amb uns quants dels poemes més importants d’Espriu i les professores de llengua catalana i castellana ens han llegit i comentat alguns dels poemes. Al principi de tot, quan ens van presentar el tema, vam fer un exercici per conèixer una mica la vida d’aquest gran poeta. Cada alumne tenia una paraula i l’havíem d’enganxar en uns cartells on hi havia la seva biografia i on hi faltaven, justament, les nostres paraules. També vam veure un vídeo, d’ell i la gent que l’envoltava, per saber més del seu físic i el seu caràcter. Quan els mestres ens llegien les poesies també les analitzaven i ens fixàvem molt amb el significat de cada poema i les curioses metàfores que utilitzava. Després cadascú havia d’elaborar la seva pròpia antologia. Per escollir les poesies havíem de decidir quin criteri seguíem i, sobretot, llegir atentament, una altra vegada, els poemes. Que escriure poesies era el seu punt fort és indubtable, i que era una persona molt especial, una persona bastant tímida i intel·ligent, també. El tret que m’ha cridat més l’atenció d’ell és que parlava molt a poc a poc i també que mitjançant les seves poesies expressava les seves opinions, progressistes, a favor de la llibertat. Jaume Ribera- 2n ESO

Escola Mestral

TREBALL DE POESIA A PARTIR DE L’OBRA DE JOANA RASPALL

24

TREBALL DE POESIA A PARTIR DE L’OBRA DE SALVADOR ESPRIU


Noticiari

Els Treballs de Recerca de Batxillerat

òlic. r parab la o s r aptado d'un c Fröbelgaben: els Regals de Froebel ió c c u r s de onst c i rtugue y o n t e s s le is . D ucació vés de Les TIC i l'Ed a a tra ic t à m r . bioinfo mòbil ció a la cació là. i ia l ic p a In na a ata . del C ny d'u rrània e Escola t i l' d Disse ma actual u. l e a ment ga m te me. ra Pano ern Prome toperiodis iciència de la tortu f e rafia d la d o fotog i de ció o d . c r u s u t El mo Capa i el f c e s d a r E en m r i alt repro rt Robe rar la bipola camp o l n e l r i d o t t m ns ndita s per El tra profu tègie a a l r t uage. e s d E h lang rol (II) s t li n a a g l o n c o e i c l'Esc mació al of the Gràf lution xi o tica v o à r e t p e . l s h A T E e mescles. ba d'una taula d o ver tal. ió n i cc g ru i ó . st i n i o d C s nicac t ròli Comu a de la lle lect a sos. r E ' o ns ic L bline rad u e D n Quím tions. canço e s l g s E o e : l r a e a Na al en oràni First lació d'un i soci temp c n i · r o l ò c a t t s hi Ins tiva ntext Dylan. narra la. El co b o l'Esco mació a la B de xi Apro Es pot modificar l'ètica de les persones amb el joc?

Jornades culturals a secundària: La Crisi ENTREVISTA A CARLA PAN I ÀLEX PÉREZ

Què us sembla la idea de fer Jornades Culturals? Ens sembla una idea molt interessant. Sobretot pel fet que aquest any parlava de la crisi. Què vau fer vosaltres (la vostra classe) a les Jornades Culturals? Ens van venir a parlar sobre la crisi, i a la tarda vam anar al Cine Baix. Què és el que us va agradar més de les Jornades Culturals? Quan ens van parlar sobre la crisi i anar al cinema, perquè la pel.lícula era molt il.lustratiu en relació amb el tema de la crisi . Quins temes creieu que es poden tractar en les futures Jornades Culturals? La independència.

2n trimestre

El passat 25 de gener, els alumnes de secundària de l’escola vam participar en una jornada dedicada a l’actual crisi. A través de diverses activitats, vam tenir l’oportunitat de conèixer una mica millor els factors que la van desencadenar, les seves conseqüències, tan immediates com futures, i possibles vies de solució, alternatives als models establerts. L’experiència va ser molt interessant pel fet que el tema, malgrat ser tan proper, moltes vegades se’ns fa complex d’entendre o bé, sovint, l’única informació que en rebem és força parcial. Gràcies als diferents ponents ( Arcadi Oliveres, voluntaris de Càritas, l’exalumne Eduard Polls...) al visionat de la pel.lícula “Hoy empieza todo” i a les reflexions i invitació al debat dels nostres professors, ara tenim una perspectiva més àmplia i plural d’aquest tema que, malauradament, tant afecta la nostra societat.

25


El safareig

Escola Mestral

Celebrem el carnestoltes!

26

Hi havia una vegada una escola que tenia moltes ganes de xerinola. Classes i classes, deures i deures, controls i controls... Tenien tantes ganes de fer-la grossa que els peus els ballaven només de sentir la musiqueta del timbre del passadís. Un dilluns de febrer les perspectives van canviar! Un ninot ben estrafolari va aparèixer per territori de parvulari i els anava donant instruccions ben desconcertants! “Vingueu vestits de turistes”, “no us traieu el pijama quan us lleveu”, “porteu un antifaç!” els nens i nenes més petits van seguir aquestes ordres escrupolosament, no fos que aquell senyor de la ganyota s’enfadés! Els nois i noies de sisè van començar a preparar un senyor pregó i els grallers i timbalers van assajar més que de costum... Allà se’n preparava una de bona! Finalment, divendres 8 de febrer a la tarda, la festa va ser total! Tothom ben guarnit va participar de la rua. Després, un cop al pati, i llegit el pregó de sisè, van començar els balls per cursos i el públic aplaudia, amb entusiasme, al final de cada actuació. Després, música per a tothom i a moure’s per passar la fresqueta que ja començava a fer-se notar. Quan va ser l’hora de plegar, cadascú a recollir la seva classe i cap a casa. Quin dia més emocionant!


El safareig

ELS VAM FER UNA ENTREVISTA A TRES NENS DE P5 (JOANA, DAVID I MARTA) I AQUESTES VAN SER LES SEVES RESPOSTES:

2n trimestre

Què us va semblar el Carnestoltes? Bé, ens va agradar molt, ens ho vam passar molt bé. Us va costar fer la disfressa? Una mica, però ens van ajudar els professors. Ens vam disfressar de pirates. Us va agradar fer-la? Sí, va ser molt divertit! D’on eren les espases que portàveu? Les vam portar de casa, i molts se les van haver de comprar. Teníeu calor amb la disfressa? Sí, molta!

27



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.