DIBUIX REALITZAT PER ALBA FRANCO 5è A
SANT JORDI 2015 Enguany, a l’escola està ja tot a punt per celebrar una de les diades més boniques de l’any, la diada de Sant Jordi, dels llibres i les roses, del valor de la cultura, del valor de l’escola i del paper que hi juga la biblioteca escolar del centre, punts de partida on els nostres infants inicien el seu llarg camí cap a la cultura i el coneixement i on descobreixen el meravellós món dels llibres i el plaer de la lectura. No podem obviar també que aquest any 2015 s’ha declarat Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya i prenent en consideració la cultura com un element clau pel desenvolupament de les persones. El tema de la revista d’aquest any gira al voltant de l’eix tranversal del curs “Catalunya, història, costums, tradicions i confluència de cultures”, així els textos de diferents tipologies elaborats per l’alumnat, s’han inspirat en dones i homes que en el camp de la literatura, la pedagogia, la música, la ciència, l’esport, la pintura, la il·lustració, la cuina... són o han estat referents del nostre país i de la nostra cultura: Carme Ruscalleda (cuinera), Marta Mata (pedagoga), Miquel Martí i Pol (poeta), Olga Xirinacs (escriptora), Guillermina Motta (cantautora), Lluís Amaré (il·lustrador), Gemma Armengol (escriptora), Enric Larreula (escriptor), Mireia Belmonte (nedadora olímpica), Salvador Dalí (pintor), Santiago Rusiñol (pintor), Anna Manso (escriptora), Ferran Adrià (cuiner), Laia Sanz (motociclista), Xavier Pagès (músic), Joan Massagé (investigador) i Núria Pradas (escriptora). A través d’aquestes pàgines podreu conèixer de quina manera els nostres infants s’han endinsat en l’obra d’aquestes persones i com l’han copsat, per després fer-ne un treball propi. A cada pàgina hi trobareu doncs una ressenya que ens ajuda a entendre el text. Al centre ja fa dies que preparem aquesta diada de Sant Jordi perquè tot estigui a punt, la presentació i lliurament de la revista impresa i enquadernada, la celebració dels Jocs Florals, els llibres, les roses, els tallers de Sant Jordi durant el matí, l’exposició de dracs al vestíbul de l’escola del 20 al 30 d’abril, l’exposició de llibres de Sant Jordi a la biblioteca de l’escola, la música, l’exhibició de sardanes a la tarda, les visites de diferents escriptors/es al voltant de Sant Jordi, la Susana Peix, la Gemma Armengol, en Joan de Déu Prats, l’Anna Manso i la Núria Pradas. I és que a tota l’escola es respira una flaire de festa, de cultura, d’estimació per la nostra llengua i les nostres tradicions i per la confluència de cultures que al llarg de la història s’han donat la mà i s’han enriquit i s’enriqueixen mútuament. Feliç diada de Sant Jordi 2015! Escola Els Costerets Abril de 2015
ELS ESTELS ENDEVINALLES Per Nadal em menjaràs, ben calenta he d’estar i una cullera necessitaràs. Qui sóc? L’escudella
Molt cremosa sóc i de Catalunya vinc. Amb el sucre cremat per sobre, sempre em trobaràs ben dolça. Qui sóc? La crema catalana
De carn de porc estic fet, sóc llarg, prim i salat. En entrepans, un bon pica-pica o torrada seré trobat El fuet
Classe dels Estels
Endevinalles inspirades en la feina de la Carme Ruscalleda i Serra És una cuinera catalana nascuda d’una família agricultora i comerciant. Va estudiar comerç mercantil i es va dedicar al negoci familiar: una xarcuteria, on va decidir començar a incorporar plats de menjar per emportar que ella mateixa cuinava. Després obre, amb el seu marit, el restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, que obté ràpidament la seva primera estrella Michelin. És la primera Xef en a aconseguir tres estrelles Michelin i en tenir sis en total amb els seus tres restaurants.
P3
MARTA MATA (1926-2006).– Va ser una política i pedagoga catalana impulsora de la renovació de l’escola pública i defensora de l’escola laica. Fundadora de l’Escola de mestres Rosa Sensat. És autora de nombrosos llibres sobre didàctica de la lectura i l’escriptura, articles de pedagogia i política educativa i contes infantils.
P4 A
P4 B
P5 A CLASSE DE LA SELVA P5-A ELS AVANTPASSATS
Guillermina Motta i Cardona (Barcelona, 26 de febrer de 1942) és cantautora i intèrpret de cançons, locutora de ràdio, i també ha fet d'actriu al cinema. En els darrers anys ha treballat com a presentadora en diferents programes de música a la ràdio catalana, com ara Al cap dels anys, Afectes molt especials, o Segons la lluna a Catalunya Ràdio. En un dels seus àlbums col·lectius, Història de Catalunya amb cançons (1971), va col·laborar amb dos dels tres components de La Trinca. Una de les cançons de l´àlbum, Els avantpassats.
P5 B CONTE: ELS TAURONS CONTENTS P5B
LLUÍS AMARÉ: PINTOR I IL.LUSTRADOR VILANOVÍ. VA ESTUDIAR A L'ESCOLA MASSANA DE BARCELONA EN L'ESPECIALITAT DE PINTURA I TREBALLÂ I PERFECCIONÀ ALTRES TÈCNIQUES: DIBUIX, GRAVAT, PINTURA A L'OLI, AQUAREL.LA, ACRÍLICS...ÉS UN GAN AMANT DE LES TRADICIONS VILANOVINES I CATALANES. HA REALIZAT CUADRES, DECORATS, CARTELLS, IL.LUSTRACIONS DE CONTES... TÉ UN TALLER ON OFEREIX CLASSES PER A APRENDRE DIFERENTS TÈCNIQUES
1r A LA MARIETA ANTONIETA Hi havia una vegada una marieta que es deia Antonieta. Vivia al jardí de les bestioles. Era diferent de les altres perquè era groga amb punts negres. Un dia va anar a comprar al mercat. De camí es va trobar amb les seves amigues, la cuca i la papallona que anaven al cine i se'n va anar amb elles.
Després d'esperar una bona estona van arribar a la taquilla i només quedava una entrada. Es van quedar tan tristes que el senyor de la taquilla les va deixar entrar. Les tres s'ho van passar d'allò més bé. A l' acabar la pel·lícula l' Antonieta es va recordar que no havia anat al mercat i ja era molt tard. La cuca i la papallona li van dir: - No t'amoïnis nosaltres t'ajudarem. I dit i fet, van marxar corrents cap al mercat. Per sort encara no havien tancat i van poder comprar. La marieta agraïda les va convidar a sopar. Després de córrer tant tenien molta gana i es van atipar tant que l' Antonieta es va posar.... vermella!!!
1rA Classe dels invents.
Inspirat en les històries de l'escriptora de literatura infantil Gemma Armengol
1r B PETITA HISTÒRIA INVENTADA Hi havia una vegada una casa molt gran on vivien uns ratolins. Aquests ratolins es volien canviar de casa. Com que no sabien per on començar a buscar una altra casa, li van demanar a la lluna que havia perdut el seu camí que els ajudés. Com que la lluna s’havia perdut, no els va poder ajudar, però els va recomanar que ho provessin amb els dos núvols amics. Com que els núvols es van convertir en bassals, tampoc
els
van poder ajudar. Els ratolins estaven desesperats i es van posar a caminar. Al cap d’un temps van trobar a la mona Ballaruga i li van preguntar si sabia on podien trobar la casa que buscaven. La mona no sabia res de cases perquè vivia als arbres, però els va indicar que el pallasso que no volia fer riure si que vivia en cases i potser sabria alguna cosa. La casa del pallasso que no volia fer riure estava pintada de tots els colors. Quan la van trobar van preguntar-li si sabria dir-los una casa per viure ells. El pallasso que no volia fer riure els va dir que prop d’allí hi havia una casa on vivien uns monstres monstruosos que volien marxar, perquè s’havien tornat bons. Van parlar amb els monstres monstruosos i els van canviar la casa. I ara, els montres monstruosos viuen a la casa gran i els ratolins viuen en una casa amb un hort al costat que cuida un pagès que té cargols que mengen enciams i cols.
Història realitzada per l’alumnat de 1r B a partir de títols i personatges de contes infantils de l’escriptor Enric Larreula (Barcelona 1941), un dels autors més exitosos de la literatura infantil i juvenil escrita en català.
2n A
2n B
3r A
3r B PER A TU A les Olimpíades has nedat. Moltes medalles has guanyat. Tenies mal d’esquena i vas començar a nedar, Al campionat mundial, l’or et vas quedar. M’has donat una inspiració, i a nedar he començat jo. La millor nedadora ets tu, famosa i preciosa. Aquesta poesia és per a tu. Si t’esforces a estudiar, la gent t’estimarà.
Daniel Cardiel 3r B Mireia Belmonte i García (Badalona, 10 de novembre de 1990) és una nedadora catalana, plusmarquista mundial dels 400 metres estils, dels 800 metres lliures i dels 1.500 lliures, que competeix en les categories d'estils, papallona, braça i lliure. Ha participat en dos Jocs Olímpics, en els de Pequín 2008 i en els de Londres 2012, i va aconseguir en aquests darrers dues medalles de plata: en els 200 metres papallona i en els 800 metres lliure.
4t A EL MEU DINAR AMB FERRAN ADRIÀ Patates, coliflor, ceba, pastanagues, una mica de sal i oli, i l'olla bullint..... I moltes ganes de menjar verdures, Espaguetis, tomàquet, tonyina, una mica de sal i oli, i la cassola bullint.... I moltes ganes de menjar pastes, Carn de vedella o salmó, julivert, espècies, una mica de sal i oli, i el forn bullint..... I moltes ganes de menjar proteïnes. Qualsevol plat està boníssim per compartir amb Ferran Adrià.
Lara Ordoñez 4t A
Ferran Adrià Acosta, nascut a l'Hospitalet del Llobregat el 14 de maig del 1962, és un cuiner considerat per molts com el millor xef del món. La revista nord-americana Time va incloure Adrià a la llista dels personatges més innovadors del món l’any 2004.
4t B EL MÓN FANTÀSTIC QUE HI HA SOTA ELS NOSTRES PEUS Vet aquí que una vegada hi havia una nena que es deia Sandra. La Sandra era filla única, però hi vivia molt bé sola. Un dia la seva família es va mudar a una nova casa. La Sandra va anar corrents a inspeccionar tota la casa i al soterrani va trobar un passadís secret, hi va entrar i va caure per una espècie de conducte que la va dur a un altre món. Bé, no era un altre món. Era una cova immensa dintre de casa seva. En aquell mateix moment se li va aparèixer un ésser ben estrany, semblava ser mig unicornmig pegàs (un cavall alat). Doncs va passar el menys esperat. Aquell cavall li va preguntar: -Com et dius nena? Ets de per aquí? Jo hem dic Núvol. I tú? No t'havia vist mai! Ella va contestar, estesada de tantes preguntes: -Em em di di dic Sa Sa Sandra.Al principi tenia por d'aquella bestia, però no sé com ho sabia que no li faria cap mal. Doncs li va preguntar: -Quan hi podré tornar?-Les nits de lluna plena- va contestar. -Vols que siguem amics? I així cada nit de lluna plena la Sandra torna, i s'ho passa pipa amb el seu amic Núvol. Anna Pinar Gràcia 4t B
Història inventada a partir del llibre “Amics monstruosos” de l'escriptora Anna Manso.
5è A DIARI PERSONAL DE LA LAIA SANZ RAL·LI DAKAR DIA 5: Bolívia. Salar d’Uyuni. Avui estic fotuda. Dotze hores seguides gelant-me de fred al desert de Sal d’Uyuni. Hi ha dies, com per exemple avui, que penso que a aquest lloc s’hi hauria de venir de vacances, en comptes de a competir. Després però, torno en si, i me n’adono que el que estic vivint és el meu somni fet realitat. Per sobre de tot, avui estic molt animada, doncs m’he sorprès quan m’han informat que he quedat entre els 5 primers classificats. Ara que hi penso és increïble. Als dos anys vaig començar a seguir el meu pare amb un tricicle de joguina, als quatre anys vaig pujar a la meva primera moto, i als sis vaig guanyar la meva primera cursa, i ara competint al Ral·li més dur del món, després d’haver guanyat uns quants títols mundials en la modalitat de trial. M’agrada molt la vida que porto. De vegades pot arribar a ser bastant esgotant, però estic segura que el meu exemple servirà perquè altres persones joves (sobretot noies com jo) sàpiguen que amb esforç i treball tot es pot aconseguir. El més important és que les generacions que venen facin d’aquest món un món millor, amb gent animada, sana i esportista. El millor que podem fer els adults com nosaltres és donar exemple i fer gaudir a les criatures de la nostra experiència, perquè el dia de demà ho puguin fer ells i elles. Bé, com us imaginareu és molt tard, i encara m’haig d’estudiar el “road-book” de demà. Toca una altra difícil etapa en la que hem d’intentar superar el que hem fet avui. I a les 4:20 del matí m’haig de llevar per fer tots els preparatius. Fins demà. Marleyyen Chamorro Dávalos 5èA
Laia Sanz, (Corbera de Llobregat, 1985) esportista catalana de renom internacional en les disciplines motociclistes del trial, el raid i l'enduro. Pel que fa al trial, n'ha estat tretze vegades campiona del món i deu vegades campiona d'Europa.
5èB ENTREVISTA A XAVIER PAGÈS CORELLA El passat 23 de març de 2015 vam tenir la sort que ens vingués a visitar el músic, compositor i director d’orquestra ribetà Xavier Pagès Corella. En Xavier és l’autor de la música de la Cantània “Al bell mig de la terra”, en la que participarem les dues classes de cinquè el proper mes de maig. Són gairebé 60000 nens i nenes de tot Catalunya que cantarem les lletres de la Carlota Subirós al ritme de la música d’aquest jove i magnífic compositor. A continuació teniu una selecció de les preguntes que vam preparar: Quan vas començar la teva carrera musical? Vaig començar als 6 anys, fent un curs a Ribes, després vaig anar a Sitges, on vaig estar molts anys amb la meva professora imés endavant vaig anar al Conservatori del Liceu. Quin tipus de música t’agrada més escoltar? El que m'agrada escoltar és la bona música, és igual el tipus. Com vas arribar a ser famós? HOME!!!! Jo no sóc famós. Si ser famós és que et coneguin a Ribes o a la comarca o a Catalunya, sí que em coneix prou gent, però si vol dir ser conegut arreu del món com Messi, aleshores em falten molts gols encara per marcar! Quan eres petit vas imaginar que arribaries a ser compositor? No, mai m'ho hauria imaginat però un dia vaig fer una composició i li vaig ensenyar a la meva mestra i ella em va dir que tenia molt potencial. De fet jo vaig fer els estudis “normals” i també Universitaris, tot fent una carrera d'enginyeria, que res tenia a veure amb la música. Paral·lelament vaig anar fent estudis musicals. Quan vaig acabar la carrera vaig decidir que em volia seguir dedicant a la música. Quin instrument toques? Jo toco el piano, que és l’instrument amb què vaig començar i la viola perquè per ser director d'orquestra necessites aprendre a tocar un altre instrument de corda fregada. També toco la guitarra una mica perquè vaig tenir una “novieta” que tocava la guitarra i era la manera de veure-la més. Quant de temps es triga en compondre una cançó? Depèn de la dificultat de la cançó. La cantània vaig trigar un any i mig, més o menys, a compondre-la. Quan vaig pensar que ja la tenia acabada, van demanar-me que l'arrodonís amb 2 cançons més. Aquestes les vaig fer en tres setmanes cadascuna. Això és com si hagués de pintar un pis: la primera paret trigaré molt a pintar-la, entre buscar la pintura, el pinzell, la cinta de paper... L'habitació del costat ja la faré més de pressa, perquè ja tinc tots els estris i sé com va. Si després em demaneu pintar el lavabo estarà fet en un “plas” perquè ja és fàcil, ho tinc per la mà. D’on has tret la inspiració de les cançons de la cantata? Alguna de les melodies de la cantata es va inspirar en les cançons que els hi cantava als meus fills al matí, quan eren petits. Tant la Carlota com jo ens vam inspirar en diferents agents del nostre entorn més proper. No obstant, més que inspiració va ser el treball diari i les proves que vaig anar realitzant amb molt d'esforç. Et vas sentir orgullós quan vas acabar de compondré “Al bell mig de la terra”? Sí. Orgullós i alleugerit, perquè va ser un any molt dur de feina i quan veus el resultat final et sents molt bé. Què sents quan penses que tanta gent sentirà i tants nens i nenes cantaran la teva cantata? És una sensació meravellosa. Em provoca una alegria enorme el fet que tanta i tanta gent canti cançons composades per un mateix. Comptant tots els nens i nenes que participaran activament de la cantata, més totes les famílies que acompanyaran aquests alumnes, estem parlant de centenes de milers de persones. Ens va fer molta il·lusió que en Xavier vingués a la nostra escola, ens va caure molt bé a tothom. Per acabar li vam cantar una de les cançons que ja havíem assajat, li vam dedicar un fort aplaudiment i li vam regalar un “dragonet”, la mascota de la nostra biblioteca.
Moltes gràcies Xavier!
6èA AUCA D’EN JOAN MASSAGUÉ
En Joan va néixer l'any 1953 i els seus pares farmacèutics van ser
Científic i farmacèutic català va marxar a Amèrica a treballar
Com que volia ser el millor, va arribar un dia abans que Colom
Dins dels avenços en medicina, va descobrir el receptor de la insulina
A Massachussets va ser professor i de l'Sloan Kettering és director
Els minerals són la seva passió I per això en té una bona col·lecció
En investigar el càncer s'ha centrat i molts articles ha publicat
Tot el seu equip d’investigadors, per al càncer busquen solucions
¿Aconseguirà en Joan Massagué que el càncer no mati més?
6è B
UN FINAL INESPERAT Bé, avui marxem cap a casa! Ja han passat les vacances, però no paro de pensar que el mes que ve, el Zyg se'n va. No és just! Ara que ens agradem i som oficialment parella. Sí, sí, us ho confirmo. Ui, me'n vaig una mica del tema! Continuo, ara l'única cosa que no em trec del cap és la meva relació amb en Zyg. La mare em crida perquè faci la maleta però no l'escolto; amb tot el que estic pensant.. - Abril, fes la maleta! - D'acord mare! Ara vaig! A l'acabar de recollir l'equipatge, ens hem acomiadat dels oncles i el meu cosí Lucca. Pugem al cotxe i no dic res al Zyg perquè no vull que es preocupi, però ell em pregunta: - Abril, què et passa? Estàs rara? - A mi? Res, res... per què? - Mmm... d'acord! Finalment arribem a casa i ràpidament vaig a la meva habitació. Agafo la meva llibreta i començo a escriure sobre les vacances. El Zyg pica a la meva porta discretament i em torna a preguntar: - Què et passa? Llavors accedeixo a dir-li: - D'acord! És que d'aquí un mes ja no ens veurem i ... - Abril, per això no et preocupis. Ja és hora de dormir. Els pares ens envien al llit, però com ja sabeu, no paro de pensar en el Zyg. Ja són les tantes de la nit i segueixo rumiant. Escolto una veu de fons: - Abril! - Abril, aixeca't del llit! No ho entenc! Per què em criden si és molt aviat? Sento la mare que diu: - Afanya't! Arribarem tard a buscar a en Zygmunt a l'aeroport. Jo em pregunto, per què l'hem d'anar a buscar si ja està aquí? Vaig a la seva habitació; busco per tota la casa però no hi és. M'adono que és un somni. Llavors, què passarà? Ens enamorarem de veritat? Serà una novel·la romàntica o no? JOANA SANTIAGO I LORENA TURIEL 6è B Inspirat en el llibre “Abril és nom de primavera” de l'escriptora Núria Pradas.
Bona diada!!