Murs lliures project draftiv by Pau Garcia Sanchez

MURS LLIURES

RETHOUGHT

NEW USES ON PUBLIC WALLS

TFG P. GARCIA

NEW USES ON PUBLIC WALLS

Challenging art within its frontiers is a fascinating place. Guillaume DĂŠsanges

TFG P. GARCIA

Introducció

Identidad

Art i Espai Públic

Murs

Historia i recorregut de la platforma Murs Lliures.

Breu definició de l’interrelació entre l’art i l’espai públic.

Breu recopilatori de murs i textures fotografiats durant el procés

INDEX Situació Actual

Dades

Futur

Breu definició de l’interrelació entre l’art i l’espai públic.

Dades recollides al llarg dels dos anys de plataforma activa.

Introducció a les propostes de projecte.

Propostes

Wall Messenger

Writer’s Wall

Cityscapes

Wall Museum

Primera proposta d’Intervenció.

Segona proposta d’Intervenció.

Tercera proposta d’Intervenció.

Quarta proposta d’Intervenció.

46 Bibliografía

INTRODUCCIÓ

......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... ......... .........

8 Joan Clos durant una roda de prensa el 2006

IDENTITAT MURS LLIURES

El projecte Murs Lliures és la conseqüència d’una serie d’iniciatives per part del col·lectiu Rebobinart i les respectives respostes polítiques al voltant d’aquestes. Tot va començar amb l’Ordenança del Civisme. L’Ordenança De Mesures Per Fomentar i Garantir La Convivència Ciutadana a l’Espai Públic De Barcelona, més coneguda com a Ordenança del Civisme és una ordenança municipal, que formen un conjunt de normes aprovades per l’Ajuntament de Barcelona el 2005 que pretenen ordenar i perseguir determinats usos públics de la ciutat de Barcelona. Aquestes lleis al final van ser aprovades amb el suport del PSC, ERC i CiU, l’abstenció del PP i l’abstenció d’ICV-EUA sota el nom d’ordenança per la convivència i entraren en vigor a principis del 2006. En aquesta ordenança s’hi recullen una serie de normes molt especifiques respecte les llibertats d’ús dels espais públics, on es demostrava una tolerància zero amb col·lectius com els dels skaters, els artistes ambulants o els grafiters. Des dels cossos policials la implantació de les noves normes va ser molt ràpida, en qüestió de 6 mesos els espais on des de finals dels 90 s’havia pogut pintar sense cap problema van passar a ser il·legals i la gent que els utilitzava per aquest fi, multada. Les multes anaven des de 600€

fins a 3.000€. L’últim espai en desaparèixer i potser el més traumàtic de tots va ser al 2008 el mur de Drassanes, un dels llocs més estimats pel col·lectiu i que havia estat pintat per artistes referents d’arreu del món durant els últims vint anys. La resposta va ser una convocatòria general de tots els col·lectius que recolzaven el graffiti a l’espai amb la pintada general d’aquest mateix al llarg de tot un dia. El mur va ser pintat de nou de gris el dia següent i van multar als responsables de la “manifestació” amb sancions de fins a 1200€. Fins a dia de avui el mur ha estat pintat per tot un seguit de artistes locals i internacionals per ser repintat de nou de gris per els operaris municipals. Lluny de fer desaparèixer el graffiti va fer més aviat el contrari, per una part el col·lectiu de grafiters que pintaven d’il·legal a la ciutat va continuant com si res doncs la normativa no suposava cap novetat per ells mentre que el col·lectiu d’artistes dedicats a la pintura mural (més acceptada per la ciutadania) va tindre que o bé que sortir fora de Barcelona per poder continuar pintant o fer-ho a Barcelona però amb la condició d’il·legalitat. Aquesta implementació de la llei va ser una mostra més del poc coneixement que tenien les institucions públiques d’un art urbà que anava in crescendo i que va desembocar en tot el contrari del que pretenia una multiplicació indiscriminada d’intervencions de graffiti il·legal a l’àrea de Barcelona. Davant d’aquesta situació neix la iniciativa Persianes Lliures, a través d’un buit legal en l’ordenança les persianes dels comerços queden fora del conjunt de façana pública i conseqüentment no està subjecte a les normes de l’ajuntament fent que existeixi la possibilitat de pintar legalment les persianes a l’espai públic (amb el consentiment

*Un operari municipal neteja una pintada. Roser Vilallonga, La Vanguardia 2008

*Inauguraió Persianes Lliures al barri del Guinardo durant el mes d’agost del 2009

14 *Intervenci贸 Persianes Lliures al barri de Malasa帽a a Madrid 2011

del propietari). La plataforma Persianes Lliures recull permisos de comerços que volen posar la seva persiana a disposició dels artistes d’art urbà de la ciutat. Els artistes urbans es poden descarregar els permisos per totes les persianes disponibles un cop al més i tornar a pintar al carrer amb total impunitat com fins abans del 2006. Des d’aleshores més de 240 comerços es van sumar a la iniciativa de Persianes Lliures i es van començar a pintar comerços paral·lelament a València. Els medis es van fer resó d’una iniciativa que donava treva entre dos col·lectius fins el moment absolutament distants com és el dels grafiters i el dels comerciants. A partir del 2011 l’Institut de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida va veure clar que el rebombori mediàtic de les incitatives sorgides al voltant del tema anava en contra de totes les seves polítiques de tolerància zero amb el graffiti i va decidir afegir nous articles dintre de l’ordenança de paisatges urbà de 1999 on especificaven nous requisits de cara qualsevol modificació visual de les persianes, incloent-les, aquest cop si, dintre de la façana pública. Així doncs l’Ajuntament de Barcelona va començar a distribuir multes de 600€ als comerços de Barcelona que accedien a participar en aquestes iniciatives deixant el graffiti a Barcelona de nou sense espais. La notícia que va deixar perplexa tant a la ciutadania.

Durant dos anys doncs les iniciatives d’actuació en espai públic es van aturar a Barcelona, es va obrir però Persianes Lliures a Madrid amb una inauguració al barri de Malasaña on es van pintar més de 100 comerços durant un cap de setmana amb artistes de totes parts del continent. Fruit de l’empenta mediàtica del col·lectiu va néixer l’Associació Rebobinart, havent-se posicionat com a plataforma referent d’art urbà a Barcelona i sense perdre l’esperança en aconseguir espais artístics d’ús públic van sorgir noves línies d’actuació com els treballs amb la gent sense sostre de centres d’acollida, tallers per escoles o murals al centre penitenciari de Quatre Camins o al Centre Sanatori de Sant Boi, accions que a poc a poc van anar distanciant l’Ajuntament de buscar la criminalització d’aquesta tipologia d’art que cada cop ocupava més atenció pública i que es mostrava cada cop més com una eina positiva cap a la integració i la comunitat. Al juliol del 2012 després de la consulta per el projecte de reforma de la Diagonal, va esdevenir un canvi de govern a la ciutat de Barcelona de mans del PSC a CIU, això va marcar forçes canvis, però un de bastant esperançador, l’ordenança havia estat massa estricte i es plantejaven canvis. Va ser en aquest moment on va néixer la idea de Murs Lliures, recuperar espais que anteriorment havien estat part del circuit d’art urbà però que avui eren espais grisos. Utilitzant la tecnologia desenvolupada amb la plataforma de Persianes Lliures es va adaptar al cas dels murs, i es va presentar al concurs de propostes per Smart Cities del BDigital Congress al setembre del mateix any. La proposta va sortir

17 *Intervenci贸 Murs Lliures Barcelona 2014

18 *Inauguraci贸 Persianes Lliures al barri de Malasa帽a a Madrid 2011

*Intervenció al Centre d’Acollidad Assís 2012

guanyadora en la categoria d’Innovació Digital. Aquest va ser un punt d’inflexió de cara l’Ajuntament que va decidir apostar per la proposta i el districte de Sants Montjuïc va fer una proba pilot des del mes de novembre del 2012 fins el gener del 2013 als murs de la Plaça de les Tres Xemeneies. Veient l’èxit de la iniciativa durant aquests mesos i la seva amplia participació per part de diferents col·lectius d’artistes urbans així com l’acceptació plena dels propis col·lectius del barri, van decidir renovar anualment la llicencia d’ús d’espai públic. El següent districte en participar en Murs Lliures va ser Sant Martí el juny del 2013, amb quatre murs que representaven més de 200 metres quadrats de superfície per l’art urbà Barceloní. L’últim espai permanent que s’ha aconseguit ha estat el carrer Bolívia de Glòries al gener del 2014.

*Intervenci贸 de El Xupet al murs de Murs Lliures 2014

*Intervenci贸 KAPI al murs de Les Tres Xemeneies 2013

ART I ESPAI PÚBLIC MOLT BREU INTRODUCCIÓ L’art públic és una categoria d’art que cada cop es desdibuixa més; “Arte Público es un nombre genérico que abarca muy distintas prácticas que tienen como finalidad intervenir, incidir o interactuar en el ámbito de lo público. Arte Público en la actualidad es una categoría obsoleta, dado que no precisa tanto en relación con el contenido y el posicionamiento como en la forma. De hecho “todo arte es público”, todo arte busca una interacción, un intercambio con un público.¨ Parramón – Arte, Participación y Espacio Público. El que tenim més clar és què és l’espai públic, l’espai públic és aquell per aón es pot circular lliurement. Espai públic és aquell espai de propietat, domini i ús públic. És doncs l’art a l’espai públic de propietat, domini i ús public? Pel desenvolupament d’aquest projecte s’ha deixat de banda aquesta discussió, que per si sola ja formaria una pila de projectes finals, i s’ha atés a la següent definició d’espai públic: ¨El terme Art Públic es refereix correctament a treballs d’art en qualsevol medi que s’ha plantejat i executat amb la intenció especifica de la localització o ser efectuat pel domini públic, generalment a l’exterior i accessible a tots.”

* The African Renaissance Monument , Mansudae Art Studio, Dakar, 2010.

L’art públic s’ha caracteritzar per posseir una gran força política, doncs al estar destinada a un espai de domini públic es converteix immediatament en una pràctica política. Aquest fet ha portat que l’art públic generalment hagi estat patrocinat, comissariat, avaluat i instal·lat pels representants estatals que administren aquests espais, per conseqüent la historia de la humanitat hi ha una instrinseca relació entre art públic, política, poder, herois de guerra i màrtirs de la llibertat. Si avui ens parem a pensar, podem veure que la majoria de propostes d’art públic a la nostra ciutat no tenen res a veure amb el seu entorn i s’allunyen de l’inconscient col·lectiu que les rodeja, podem assegurar que per la gran majoria de públic que les aprecia són alienes a la seva experiència, no els hi troben ús i conseqüentment no són del seu domini i menys de la seva propietat, convertin-les en un munt

* Monument Any Espriu, Frederic Amat, Barcelona ,2014

* La Dona i l’Ocell, Joan Miró, 1981, Barcelona

d’escultures i espais que es queden en el simple plaer estètic que pot produir comentaris buits com “que bonic” o “que horrible”. Sovint aquestes peses han implicat una voluntat de conferir un caràcter de qualitat a l’espai, en el sentit de dotar d’element que el carreguessin d’un significat que a priori no poseía. Una mena d’elevació del simbolisme de l’espai per emmascarar molts cops transformacions morfològiques traumàtiques o emmascarar conflictes derivats de la falta de popularitat entre canvis urbanístics de la ciutat. El fet de què aquesta realitat sigui majoritària no significa que no existeixin alternatives, és més, les alternatives són infinites i el què és encara més interessant, els horitzons molt més amplis que les propostes vistes fins ara. Les iniciatives d’art públic poden estimular la participació ciutadana, provocar cohesió social i comunitat, les propostes poden ser amplies i donar cabuda tant els artistes com la gent del carrer, tant a comissaris com historiadors. La tipologia d’art públic de la que es parla en aquesta breu exploració és però d’un altre cariu, molt més vinculat als revolucionaris primers cartells de la Belle Epoque o a les performances, les instal·lacions efímeres i la contra-publicitat que va sorgir al llarg del segle XX amb l’objectiu de senyalar, qüestionar i exhibir nous esquemes de comunicació social a l’espai públic. Tendències artístiques que aspirant a rescatar l’art dels mausoleus i convertirlo en un artefacte per pensar, una màquina que es transforma i transforma el seu entorn, un artefacte per pensar, que s’exposa a l’error i al canvi.

Cal ressaltar, d’alguna manera el nou espai públic digital, els intents de la televisió i la radio en pos de construir sistemes de continguts oberts a través d’una amplia xarxa de col·laboració que s’han anat sintetitzant durant els últims vint anys a través de la mega estructura d’Internet. Com entenem l’espai digital avui a dia ens ajuda a entendre com vivim l’espai públic doncs existeixen infinites analogies entre l’un i l’altre i és inevitable que en moments determinats les formes d’art més exploratives les barregin. De la bibliografia estudiada n’he extret una serie de valoracions que crec importants pel projecte: “Un projecte d’art a l’espai públic s’ha de mantindré efímer” en el sentit de què al estar exposat a un medi cambiant ha de ser capaç de cambiar amb l’entorn, si els processos culturals són processos oberts les seves representacions també han de tindre la possibilitat de ser dinàmics, mutants, vius i amb la capacitat de morir i desaparèixer com ho fan les tendències, els discursos i les idees. “Un projecte a l’espai públic pertorbara qualsevol situació existent” és a través de l’actuació artística que es presenta un nou escenari, una nova situació que sigui capaç de qüestionar l’espai i la identitat de la pròpia obra. La pròpia pregunta generar un nou estat d’incomoditat doncs reclama una resposta, exigeix un diàleg i l’espai públic cada cop més és un espai de silenci. “Una acció efímera a l’espai públic pot tenir conseqüències prolongades immesurables” al desenvolupar intervencions a l’espai públic sovint es pensa amb l’avast de la intervenció com el nombre d’interaccions que pot arribar a generar però no com el keypoint històric que genera més tard. La intervenció efímera no desapareix quan és desinstala si no quan s’oblida.

Si definitivament tot el que produim es conseqüencia de l’experiencia col·lectiva no podem negar l’influencia de factors politics, social i economics però tampoc permetre que aquestes idees estiguin blindades al dinamiques de canvi com ho estan les persones que hi viuen al voltant.

*Intervenció Murs Lliures al Sanatori de Sant Boi 2012

MURS

El paper que tenen els Murs en el projecte és vital doncs es el suport bàsic des d’on la plataforma Murs Lliures treballa. Anem doncs a definir el que un mur és i quines tipologies hi han: Mur : Una mur és una estructura vertical que limita un espai arquitectonic. La seva forma acostuma a ser prismatica i les seves dimensions horitzontals i verticals sensiblement majors que el seu espesor. Els murs entre molts altres usos s’utilitzen per quan estas deprimit picar-hi de cap. Murs exteriors: Aïllen, formades per maons arrebossats amb morter de calç o ciment i pintats després, o estan recobertes amb lloses de materials petris o altres. Murs interiors: Divideixen els espais. Són enguixades i pintades o recobertes amb paper, moqueta, fusta, etc. Murs mitjaners: Separen dues cases immediates. Parets de tancament: Delimiten l’edifici i no suporten càrrega.

Envans: Separen habitacions o estades d’un habitatge. Mur de carrega: És denomina mur de carga a les parets d’una edificació que poseeixen una función estructural; es a dir, aquelles que soporten altres elements estructurals d’un edifici, com arcs, bòvedas, vigas o forjats de cuberta. Quan els murs suporten carregues horitzontals, com les presions d’un terreny, és denominen murs de contenció. Mur de seguretat: S’anomena Mur de seguretat a la divisió d’un espai geografic mitjançant una construcció material, exercint alguna tipologia de control sobre les coses o persones que creuen aquesta divisió. L’objectiu generalment es el de mantenir la seguretat entre els dos nous espais generats. En la practica d’aquestes construccions com a barreres de control ha suscitat fortes critiques entre els efectats i detractors anomenant aquests murs “Murs de la Vergonya” podem veure alguns exemples com el mur de Berlín que separava Berlín Occidental del Oriental caigut el 1989 avui un dels monuments més graffitejats que hi han a Europa. Exemples actuals en poden ser la propera Valla de Ceuta o el mur de Bagdad. Muralla: S’anomena Muralla a un mur tancat destinat a la protecció i defensa d’un determinat espai. Des dels temps antics als moderns s’han utilitzat per tencar assentaments. Generalment les muralles es construien per protegir una ciutat o un poble, però també existeixen muralles que protegien regions senceres com la Gran Muralla China o el Mur de Adriano que cumplien una funcio delimitadora entre pobles. Les muralles més conegudes solen ser obres de pedra, tocho i ciment encara que existeixen variants amb dusta. Depenent de la tipografia de

l’àrea a protegir es podien incorporar altres elements naturals com rius o costes a la linia de defensa que les feien més efectives. Un cop contextualitzat el suport em de tenir en compte el context d’ús daquests espais fins a dia d’avui. El graffiti ens serveix com a punt de partida. Per posar una mica sobre antecedents podem dir que el moviment social contemporani del graffiti va néixer a Nova York a principis dels 60. Un dels iniciadors del que encara ens queda constancia va ser Taki 183 que és dedicava a firmar amb aquest pseudò nim tots els tunels de metro de la ciutat. Molt ràpidament aquesta practica es va escampar i la competició va començar. Era patent que davant la multitud de graffiters que utilitzaven la mateixa tecnica les uniques opcións per destacar es limitaven a la quantitat o la qualitat de les intervencions i d’aquí van sorgir els dos grans camals del graffiti, el muralisme(intervencions més elaborades) i el “bombing”(firmes i intervencions ràpides). A partir dels 80 el moviment es van consolidar i ja imparable es va escampar per tot Europa i poc a poc per la resta del món. 1. el valor del muro como elemento de comunicación en la historia (coge la definición poética de la Fura des Baus o algo por el estilo) 2. los muros de la ciudad, el negativo del espacio habitado como positivo del espacio publico, muros de contención (murallas, muros terraplén), muros de obra efimeros, etc etc. e incluiría el mapa de BCN o aqui o al final del capitulo IDENTIDAD cuando citas todos los muros o en DADES

SITUACIÓ ACTUAL Actualment Murs Lliures es una plataforma en constant creixement, el nombre d’usuaris és cada cop més alt i el nombre d’intervencions als seus espais puja exponencialment al nombre d’espai que “allibera”. Al final són els usuaris i el nombre d’intervencions que es realitzant en aquests espais els qui donen sentit al projecte per el que formen la dada més important a extreure. El creixement d’aquest últim any es gairebé del 200% i l’objectiu de la plataforma es que aquest creixement es mantingui. Una punt a remarcar però, és que la plataforma és utilitzada gairebé unicament per artistes relacions amb el món de l’art urbà. Aquest ús unilateral de la plataforma ha fet que exteriorment la plataforma sigui vista com una eina exclusiva d’aquests sectors, fent-ne inaccessible el seu ús a altres potencials grups interessats en intervenir aquests espais. Sera a través de l’obertura a nous usos d’aquests espais què s’aconseguira que la comunitat i el ranc d’intervencions de la plataforma segueixi creixent com fins ara.

DADES Aquestes dades són les dades extretes aquest primer any i mig que la plataforma ha estat oberta:

362

168

Usuaris Locals

Usuaris de la resta d’Espanya

Usuaris Internacionals

803

552

1’33

Permisos Demanats

Usuaris Totals

Intervencions per dia

MAPA

FUTUR L’objectiu d’aquest Treball Final de Carrera és que Murs Lliures es dongui a conéixer més, fent-la atractiva tant als usuaris actuals com potenciant l’ús de la plataforma a nous usuaris perque aportin noves pràctiques i dialegs a l’actual panorama d’intervencions. També es vol reafirmar com a referent dintre de les organitzacions d’art públic i establir nous vincles i conexions amb altres plataformes que treballint en dinamiques similars. Tal i com es plantejava el problema desde diferents punts de vista, també es vol apostar per un ampli espectre de solucions. A continuació es mostren una serie d’experiments i propostes formal que busquen donar diferents matisos als actuals usos del espai que té a disposició Murs Lliures. Aquestes intervencions serveixen més com a exemple del que es pot ser Murs Lliures en un futur que propiament el que són. L’important no és l’intervenció en singular, sino l’eina que es mostra a través d’aquesta.

*John Webster entertaining the crowd in Hide Park, London, 1973. Photo by John Carnemolla

WRITER’S WALL El Speakers’ Corner (el “Racó de l’orador” en anglès) és una zona on es permet parlar en públic que es troba situada a l’extrem norest del Hyde Park, a Londres. Es permet parlar als oradors sempre que la policia consideri que els seus discursos no violen la llei. Contràriament a la creença popular no existeix immunitat davant la llei ni existeixen temes proscrits. En la pràctica la policia tendeix a ser força tolerant i solament intervé quan rep queixes o si s’utilitza llenguatge ofensiu. Partint d’aquesta idea d’espai consolidat de lliure expressió neix l’intervenció de Writer’s Wall generant una germana del Speakers’ Corner però per l’expressió escrita, un espai aón la gent es lliure de manifestar el que pensa.

Aquesta és sens dubte la idea més bàsica a l’ús del mur, probablement el que té més referents també doncs es té coneixement de que fins i tot els romans pintaven les parets i espais públic amb profecies i protestes, però encara n’hi han de més antics, els macedonis, grecs i antics egipcis ja utilitzaben aquest suport com a suport per satisfer un dels més ancestrals instints del home: comunicar. Fins el segle XIV la paret va ser un dels principals suports de producció artística però en l’actualitat aquest ja no es una espai creatiu lliure, sino un espai on el fenomen de l’espontani ha arribat a interpretar-se com una amenaça o trangressió del que és el major llenç del món al abast i alhora a la vista de tothom.

*Fragment de la pelicula “Oh Lucky Man” 1968

*Fragment d’una conversació entre extranys.

WALL MESSENGER

La comunicació a través d’una pared no es res nou. De fet és probablement dels elements més antics qu existeix, desde les primeres pintures rupestres, les parets han servit com a suport dels afanys d’expressió i comunicació dels primers homo sapiens. Desde les pintures rupestres la comunicació ha avançat molt, la impremta, els cartells, el telegraf, telefons, i internet. Tots aquests avenços han anat, poc a poc, deixant cada cop més arraconats els antics métodes. Parlar del joc entre medis, analogic-digital. La idea de generar una conversa col·lectiva Fugir de la idea de monoleg artístic. Procés evolotiu. Generar dinàmiques de calendar (El primer dilluns de cada mes)

El projectes es basa en l’implementació d’una interficie de chat sobre un dels murs del Parc de les Tres Xemeneis. Sobre aquesta interficie s’aplicarien cada “x” temps un missatge i una resposta, deixant espai perque la gent hi participes contribuint a la disussió. La idea seria generar una peça mutant, que generes no només discussió sino espectativa. És formular uns temes a discutir en col·laboració amb diferents entitats per distribuir la seva implementació a la pared al llarg del any.

Per el desenvolupament d’aquesta intervenció es necessitaria un guionatge base per començar la conversació més el disseny d’interficie.

*Random Street London 1976

*Scott Savage Blog. Selling, the new rules.

WALL SCAPES Per començar a pensar en la ciutat i tot el que representa es esencial iniciar la diferenciació entre allò Urbà i la Ciutat. “La ciutat esta construida, articulada, plena de institucions, monuments, centres, estacions, palaus i esglesies. Ninguna d’aquestes coses es correspont l’urbà. La ciutat sempre esta a la ciutat mentres que allò urbà trascendeix les fronteres físiques, s’ha generalitzat i es troba per tot arreu” Manuel Delgado, Ciudad Liquida, 1999 Allò urbà doncs, entenem que es un espai de convergencia, comunicació i informació, un lloc de trobada que es fa i es desfa, en desequilibri constant que dona peu al imprevisible. El medi úrba es l’espai vital aón els protagonistes i actors estan en constant moviment, estructurant formes i donant sentit a la ciutat. És aquí ón ens adonem que la ciutat queda relegada a escenari, a taló de fons d’aquesta urbanitat. Aquest és el context en el que es basa l’idea de Wall Scapes, l’ús d’aquests espais com a escenari d’actes d’urbanitat.

Aquest projecte també es desenvolupa en una serie d’accions que tornen a mostrar diferents usos d’una mateixa eina, el taló de fons. En aquest cas la idea és no només jugar amb el que s’hi representa al pròpi mur sino amb el que hi passa davant, al voltant i a través. De forma que si una escultura vivent de les rambles vol utilitzar el mur com a fons de la seva performance en pot gaudir, o si un col·lectiu de nens volen vendre llimonada el poden utilitzar com a reclam publicitari.

*Liceu, Barcelona 2011

*Hermitage Museum in Saint Petersburg, Russia

WALL MUSEUM INTRODUCCIÓ

Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus, una institució permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que reuneix un conjunt de béns culturals mobles i immobles (llibres, obres d’art, obres didàctiques...) de l’home i del seu medi ambient, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la recerca, l’estudi i el gaudi intel·lectual i estètic, i es constitueix en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans. El nom “museu” ve del llatí museum i aquest del grec mouséion, “temple de les muses”, que fou el nom donat a una institució d’Alexandria fundada per Ptolemeu II Filadelf el 280 aC per la promoció del coneixement i el suport dels erudits, diferenciant-se de les biblioteques tradicionals.

BIBLIOGRAFIA