COM ABORDAR L’EDUCACIÓ EMOCIONAL A CASA 24.3.15 L’habilitat d’identificar com ens sentim, com se senten els altres i la capacitat d’expressar els nostres sentiments adequadament és molt important per a comprendre’ns nosaltres mateixos i comprendre els altres, per relacionarnos, controlar el nostre comportament i solucionar els nostres problemes. La consciència d’un mateix és la facultat sobre la que s’aixeca l’empatia, ja que quan més coneguem les nostres emocions més destres serem en la comprensió dels altres. Amb freqüència els infants (i els adults) o bé no saben com se senten o no saben com expressar els seus sentiments d’una manera apropiada. Aquest fet provoca que les relacions siguin dificultoses i poden empitjorar els problemes. És per això que és bàsic ensenyar a les criatures com reconèixer els sentiments i com parlar-ne. Cal proporcionar camins que portin a expressar sentiments en comptes d’ignorar-los o deixar-se portar pels impulsos. Cal encoratjar a les famílies a que participeu en l’educació de la vida afectiva dels vostres fills i filles… Preguntant com se senten en diferents estats emotius. Si els costa definir el que senten els haurem d’ajudar fent servir els nostres coneixements sobre sentiments i emocions. Explicant com us sentiu vosaltres, els pares, de manera que l’infant es torni més receptiu vers la vostra vida interior. És una manera d’encarrilar els infants cap a ser sensibles respecte dels sentiments dels altres. Sovint els adults donem per suposat que els nens i nenes saben com ens sentim, però en realitat el que perceben els és confós. Elogiant quan demostren habilitat en gestionar adequadament les seves emocions, de manera que es sentin valorats. Reconeixent quins trets físics té cada emoció i aprenent a entendreles en un mateix i en els altres.. VOCABULARI: El llistat que segueix no pretén ser exhaustiu sinó un punt de referència: Feliç – Content – Trist – Enfadat, Empipat – Furiós – Espantat – Sentir-se bé – Disgustat –Encantat – Amable – Emocionat – Amor – Enyorat – Sentir-se segur (estalvi, sense perill) –Cansat – Malhumorat – Tossut – Preocupat – Nerviós – Relaxat – Tranquil – Gelós – Envejós –Egoista – Generós – Agraït – Sorprès – Encuriosit – Avorrit – Confós – Desconcertat – Tímid –Segur (d’un mateix) – Satisfet – Orgullós –Avergonyit – Culpable – Penedit – Malintencionat –Compassiu – Deprimit – Decebut – Frustrat – Esperançat – Sol – Humiliat – Rebutjat – Acceptat– Odi – Commogut – Il·lusionat.
ELS DOS LLOPS Un matí un vell li va explicar al seu nét la batalla que passa en l'interior de les persones. Ell va dir, "Fill meu, la batalla és entre dos llops que portem tots a dins nostre". "Un és Malvat"- És ira, enveja, gelosia, tristesa, avarícia, arrogància, autocompassió (victimisme), culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, fals orgull, superioritat i ego. "L'altre és Bo" - És alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, benevolència, empatia, generositat, veritat, compassió. El nét va estar callat durant un minut i després va preguntar al seu avi: "Quin llop guanya?" El vell li va respondre: "Aquell a qui tu alimentis."
LA RABIA Y LA TRISTEZA En un reino mágico, donde las cosas no tangibles, se vuelven concretas... Había una vez... un estanque maravilloso.Era una laguna de agua cristalina y pura donde nadaban peces de todos los colores existentes y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente... Hasta ese estanque mágico y transparente se acercaron a bañarse haciéndose mutua compañía, la tristeza y la rabia. Las dos se quitaron sus vestimentas y desnudas las dos entraron al estanque. La rabia, apurada (como siempre está la furia), urgida -sin saber por qué- se baño rápidamente y mas rápidamente aun, salió del agua... Pero la rabia es ciega, o por lo menos no distingue claramente la realidad, así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, la primera ropa que encontró...Y sucedió que esa ropa no era la suya, sino la de la tristeza...Y así vestida de tristeza, la rabia se fue. Muy calma, y muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la tristeza terminó su baño y sin ningún apuro (o mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo), con pereza y lentamente, salió del estanque. En la orilla se encontró con que su ropa ya no estaba.Como todos sabemos, si hay algo que a la tristeza no le gusta es quedar al desnudo, así que se puso la única ropa que había junto al estanque, la ropa de la rabia. Cuentan que desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la rabia, ciega, cruel, terrible y enfadada, pero si nos damos el tiempo de mirar bien, encontramos que esta rabia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de la rabia, en realidad... está escondida la tristeza. Khalil Gibran