Els Àpits #54 by Escola Pia Olot

Editorial

REDACCIÓ Carrie Dorca Genoveva Pascual

MIQUEL ÀNGEL ZARZA AIBAR D I R E C T O R D E L’E S C O L A P I A O L O T

f MAQUETACIÓ

II+D

Ferran Coves

e COORDINACIÓ Carrie Dorca

PORTADA

Preguntes d'II+D.

w www.olot.escolapia.cat

egurament moltes persones ja coneixeu el significat d’aquestes lletres: Investigació + Innovació + Desenvolupament, però de ben segur que mai les heu relacionat amb l’àmbit educatiu.

doria o des de l’aprenentatge–servei, hem de generar iniciatives que ajudin a evidenciar als alumnes les respostes a molts dels interrogants que es plantegen en el seu procés educatiu.

em iniciat una renovació metodològica que marcarà canvi substancial en com aprendran els nostres alumnes i també en n aquests primers anys del segle XXI com s’organitzarà l’escola. Segurament s’ha posat de moda parlar de creativitat necessitarem un temps per pair el concepi emprenedoria. Moltes de les metodologi- te de la II+D i per comprendre el seu funcies que acompanyen a aquestes referències onament, però estem convençuts que ben comencen a tenir una presència important aviat en podrem veure els resultats. a les escoles. Però ens hauríem de fer dos L’esforç i el treball que tota l’escola hi està preguntes. Per què necessitem la creatiposant, bé s’ho val. Només ens cal devitat o l’emprenedoria? Què ens aportarà manar a totes les famílies, que continuïn estimular aquestes habilitats? renovant el seu compromís i la seva conEl processos que necessitem per fer avan- fiança vers l’escola. El suport de la família çar i evolucionar la nostra societat, cada és cabdal per afrontar amb èxit aquesta revegada són més complexos i interrelacio- novació. Necessitarem l’acompanyament i nats. Necessitem que els nostres alumnes la implicació de moltes persones per tirar siguin capaços d’innovar, investigar i deendavant el projecte. D’antuvi pensem senvolupar idees noves a partir de pregun- que hi podem comptar. tes simples però plenes de significat. El camí tradicional per adquirir coneixement Bon Nadal i Feliç 2014 !!! i aprenentatge ha canviat i l’escola ha d’adaptar-se a aquest canvi. Aquest nou repte educatiu no el podrem assolir si els nostres alumnes no són creatius. Des de l’emprene-

sup ort

és a i íl m a f la e d El it x è b m a r a t n o fr a r e p l cabda a t aques _ _ _•

Renovació

La columna del Mestre DELFÍ ANGLADA P R O F E S S O R D E C I U TA D A N I A A L’E S O

TREBALLAR AMB II+D mb l’arribada del nou curs hem iniciat una nova manera de treballar a ESO, així com a tota l’escola, que ens ha omplert d’il·lusió i de grans expectatives a tota la comunitat educativa del centre: les II+D. Darrera aquestes sigles s’hi amaga una manera de fer que, a partir del treball en equip, pretén que els alumnes siguin capaços de manera autònoma, i cooperativa a la vegada, de descobrir eines, informació i mitjans que els hi seran útils i eficaços per poder respondre a qüestions i reptes. A

partir d’aquesta nova manera de treballar, els alumnes passen a ser uns investigadors que gràcies als coneixements adquirits, la experimentació, la lectura,... recerquen i arriben a hipòtesis útils per trobar resposta a preguntes que poden formar part del seu dia a dia. Aquest és un treball multidisciplinar i transversal a tota l’escola; dels alumnes d’ infantil als de cicles formatius. No podem negar que en un principi els professors d’ESO, quan ens varen plantejar treballar d’aquesta manera, ens van passar pel cap multitud de preguntes que semblaven no tenir resposta: serem capaços de tre-

ballar així? Els alumnes, com s’ho agafaran? S’adaptaran a aquesta nova manera de fer? La resposta a aquestes preguntes s’ha anat resolent de manera positiva a mesura que tots hem sigut capaços d’encarar aquest repte amb entusiasme i emoció. Hem d’agrair a tothom que s’hagi passat dels dubtes inicials, gràcies al treball i a les ganes que les coses surtin bé, a l’alegria en veure que els nostres alumnes són capaços de superar els nervis inicials per acabar realitzant unes feines magnífiques que ens indiquen que anem pel bon camí.

Fem Pedagogia GENOVEVA PASCUAL PSICÒLOGA I BIBLIOTECÀRIA ESCOLAR

TREBALLAR DIFERENT l treball de les II+D suposa un canvi important a l’hora d’enfrontar-se a una tasca escolar. La nova organització de treball requereix per part dels alumnes una sèrie de competències i predisposicions que no es donen en una sessió ordinària de classe. Posen en pràctica habilitats de comunicació, raonament, recerca, planificació, resolució, creació i

compromís envers a ells mateixos, al seu grup i al la resta de la classe. Això és possible ja que el treball a realitzar a partir d’una pregunta és un camí, un procés que els alumnes han de recórrer tot realitzant un seguit de tasques (individualment i en grup) de manera autònoma i cooperativa interactuant de manera globalitzada des de diferents àrees. Es tracta d’aprofundir en coneixements propis, que impulsin els

nens a gaudir dels aprenentatges i a continuar aprenent. Es tracta de fer un aprenentatge vivencial i per tant significatiu de coneixements i metodologies que els serviran per resoldre situacions al llarg de tota la seva vida.

Els Alumnes parlen PAULA BASSETS I MARIA PUJOL A L U M N E S D E 2 N i 4 T D’E S O

PARLEM DE LES II+D quest curs hem començat una nova manera de treballar algunes matèries, ho fem amb les II+D. Fins al moment, n’hem treballat dues i tant l’una com l’altra, han estat bastant entretingudes i enriquidores. A primer d’ESO s’ha treballat el clima i l’aigua, a segon d’ESO, s’ha treballat les energies i la llet, a tercer d’ESO les densitats i el nombre auri i a quart, s’ha tractat el comerç i la importància de la publicitat, i finalment les emocions. Tots els temes tenien un punt d’interès que ens motivava a investigar-los. En tots els casos hem fet una part d’experimentació que ha complementat l’apartat de recerca, i ha fet que l’experiència fos més divertida.

Creiem doncs, que és una bona manera de treballar, que t’ajuda a trencar amb la rutina diària de classes. Estem contents amb l’experiència, i animem a que es segueixi fent durant un temps més.

Entreteniments

Editorial

Opinió

la Foto del trimestre

El Còmic

ÍNGRID CANTALEJO, M. JOSÉ CAMPAYO I VALERIE KATIMI

VALERIE KATIMI

M. JOSÉ CAMPAYO

ÍNGRID CANTALEJO

A L U M N E S D E 2 N D’E S O

10 l'Entrevista

12 el Conte

Mediateca

Amipa

Grup d'Animació a la lectura

Entreten

MARC FONT, MARC PUIG ALUMNES D

Exalumnes

Aula d'Acollida

Escola Verda

30 Pastoral

Educaci贸 Infantil

niments

GVERT I PAULA ZANCHI E 2 N D ’E S O

Cicle Mitjà

Cicle Inicial

40 Cicle Superior

Cicles Formatius

l'Entrevista

54 Esports

La Foto del CARRIE

EN V IE U L E S V O S T R E S F O T O S A : ca

l Trimestre DORCA

arrie.dorca@olot.epiaedu.cat

• ENTREVISTA •

MARCIN

OSTASZ Q

ui és Marcin Ostasz? Ningú millor que vostè per presentar-se Doncs bé, em presentaré! Sòc de Polònia però treballo a Barcelona al Centre Nacional de Supercomputació. És un centre d’investigació on treballen científics i on tenim un supercomputador.

molts càlculs a la mateixa hora. Quin és l'objectiu del "Mare Nostrum"? El Mare Nostrum és el nostre supercompu- Un dels objectius que té és ajudar a simutador i és un dels més ràpids d’ Europa. lar coses, objectes molt complicats, com el cor humà, el cervell humà, el mar, aviQuina funció té vostè com a gestor de ons, cotxes, etc. projectes d'una infraestructura tan gran? Com ha arribat a assolir aquest càrrec? Quins estudis s'han de tenir per trebaLa meva funció és ajudar els investigadors llar-hi? Expliqui’ns, per què ho entenguem tots a fer la seva feina, aconsegueixo diners, S’ha de tenir una titulació d’enginyeria, i els alumnes de l'escola, què és un "su- gestiono projectes, organitzo reunions, si pot ser també una de gestió de negocis. percomputador" i concretament què és el parlo amb gent d’altres projectes d’ Euro- També cal parlar i escriure anglès molt bé. "Mare Nostrum”? pa, per exemple amb gent alemanya. Un supercomputador, són molts ordenadors petits junts que treballen alhora i per això és molt més ràpid i potent, pot fer

SÓC DE POLÒNIA PERÒ TREBALLO A BARCELONA AL CENTRE NACIONAL DE SUPERCOMPUTACIÓ. ÉS UN CENTRE D’INVESTIGACIÓ ON TREBALLEN CIENTÍFICS I ON TENIM UN SUPERCOMPUTADOR.

Què els diria als alumnes que estan interessats en la supercomputadora i la informàtica en general? Els diria que és una tecnologia molt interessant i molt potent que també ajuda a resoldre grans problemes de la nostra vida, com dissenyar medicaments o avions.

Ocupar un càrrec d’aquest tipus impli- Li agraïm la seva col·laboració, ens agraca viatjar molt. Vostè ho fa? Això vol dir daria molt que vingués a veure’ns un dia a conèixer molts idiomes, quants idiomes l’escola! parla? Viatjo molt per negociar contractes i parlar amb altres organitzadors que gestionen ordenadors. Viatjo molt a París, Roma, Bologna i Brussel·les. Parlo sis idiomes: anglès, polonès, irlandès, hongarès, txec i català. Li permet la seva feina tenir hobbies? O practicar algun esport? Practico escalada de roca, a Sadernes, a prop d’Olot.

Foto per cortesia del Barcelona Supercomputing Center - www.bsc.es

DESEMBRE2013#54

ENTREVISTA SR, MARCIN OSTASZ PER LA REVISTA ELS ÀPITS FETA PER MARTA HUBACH I JORDI AUMATELL ALUMNES DE 2N I 4T D’ESO

El Co

PAULA BASSETS, AINA FO

ALUMNES D

Un somni

i havia una vegada, un animal petit que no podia volar. Es deia Max, i era un cargol. En Max, des que va néixer, tenia el gran somni de veure el lloc on s’havia criat des dels núvols. Ara en Max tenia 14 anys i el desig que va demanar pel seu aniversari va ser poder complir el seu somni. Els seus pares, però, estaven preocupats pel que li podia passar. Tot i així, en Max no els va fer cas i va seguir el seu instint. Primer de tot va anar a buscar la Pepa Marieta, ja que va pensar que la podria portar volant. Ella era la seva millor amiga i en Max estava segur que l’ajudaria, però la Pepa es va queixar dient que pesava massa i que no podria amb ell. Tot i així, la Pepa li va donar una de les seves antenes, per si

es perdia poder contactar amb totes les altres marietes. En Max va fer camí a buscar en Ramon Llagosta, el seu veí. Va pensar que amb els salts tan grans que feia potser en podria fer un de tant gran que arribés als núvols. Però en Ramon li va dir que era impossible que pogués saltar tan alt. De fet, li va donar un trosset de la seva pinça per si algún altre animal li volia fer mal. En Max estava una mica decebut, però tot i així va continuar el seu viatje i va anar a veure la Laura Escarabat. Ell va pensar que la Laura sabria qui podria ajudarlo. La Laura li va dir que aquest somni era molt difícil d’aconseguir, i que la única persona que el podria ajudar seria la seva enemiga, la Clara pit-roig. La primera reacció den Max va ser que no, però al cap de penssar-hi una bona estona es va armar de valor i va anar a parlar amb la Clara. La Clara el va rebre de mala manera, sobretot aquell dia

que necessitava p una marieta per entrevista. Tots dos van arr la Clara portaria

onte

OGUET I VALERIE KATIMI

D E 2 N D ’E S O

i possible

parlar amb r fer-li una

ribar a un acord, a en Max als

núvols i en Max li donaria l’antena de la Pepa per així poder parlar amb una marieta. A partir d’aquell dia, tots dos van ser amics, i en Max

va poder complir el seu gran somni. Conte contat, ja s’ha acabat!

—Mediateca— w w w.me diate c ap iaolo t.blogsp o t. c o m

El nostre Llibre d’Honor —

Genoveva Pascual • P S I CÒ L O G A I B I B L I O T E C À R I A E S CO L A R•

s heu fixat que quan una personalitat il·lustre visita un municipi o un país el fan signar en el Llibre d’Honor? Doncs nosaltres no serem menys! Aquest any hem encetat el nostre propi llibre, però sabeu què és un Llibre d’Honor? Es tracta d’un llibre que pot tenir qualsevol entitat, pública o privada, amb la finalitat de recollir les signatures de les personalitats rellevants que visiten la institució. Normalment sol ser un llibre d’estil clàssic i noble, però nosaltres hem optat per un disseny elegant i alegre a l’hora ja que estem en una escola plena de gent jove. En el nostre llibre d’honor hi signaran personalitats, autoritats i convidats que amb algun motiu visitin la nostra escola. Aquest any ja l’hem estrenat. L’encarregada d’encetar-lo ha estat la Laila Karrouch, escriptora del llibre “De Nador a Vic” que va venir a fer una xerrada als alumnes de segon d’ESO que, previàment, havien llegit el seu llibre.

DESEMBRE2013#54

—

EN EL NOSTRE LLIBRE D’HONOR HI SIGNARAN PERSONALITATS, AUTORITATS I CONVIDATS QUE AMB ALGUN MOTIU VISITIN LA NOSTRA ESCOLA.

—

#54DESEMBRE2013

Per fer una bon —

per on co

Genoveva Pascual • P S I CÒ L O G A I B I B L I O T E C À R I A E S CO L A R•

quest curs tots fem recerca, a les II+D, als projectes, al treball de recerca, crèdits de síntesi… i la mediateca com a espai de creació de coneixement i centre de recursos, intenta ajudar tot l’alumnat per no perdre’s en la immensitat de la xarxa ni les pàgines de milers de llibres. S’han fet petites xerrades a ESO i col· laborem activament amb les II+D de primària i infantil, intentant fer de guia i recolzament en tot el procés: 1-Definir la necessitat d’informació mitjançant una paraula clau. 2-Delimitar el tipus de recerca depenent del treball a realitzar (projecte o exercici curt). 3-Fixar-nos en les diferents fonts i formats. 4-Validar la informació trobada. Com saber si una web és fiable? 5-Recopilar en una bibliografia la informació utilitzada.

Si voleu saber.ne més visiteu la pàgina del bloc dedicada a la recerca d’informació: http://mediatecapiaolot.blogspot.com.es/p/com-busquem-informacio-per-fer-treballs.html I si necessiteu ajuda empleneu el formulari a: http://mediatecapiaolot.blogspot.com.es/p/et-puc-ajudar.html

DESEMBRE2013#54

na recerca,

omenรงo?

Per: Mediateca

, —Grup d AnimaciO a la Lectura—

w w w. el goi gdelleg ir. e s c olap ia. c at

Goigde

Llegir —

Grup d'Animació a la Lectura

EL GRUP D’ANIMACIÓ A LA LECTURA ÉS UN GRUP DE TREBALL DE L’ESCOLA PIA DE CATALUNYA FORMAT PER MESTRES, PROFESSORS I BIBLIOTECARIS QUE S’ENCARREGA DE DUR A TERME ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DE LA LECTURA LÚDICA A TOTES LES NOSTRES ESCOLES. EL NOSTRE OBJECTIU ÉS DIFONDRE EL PLAER DE LA LECTURA, I ÉS PER AQUEST MOTIU QUE PROMOVEM LES MALETES VIATGERES, ORGANITZEM EL PLA EXPLORADORS DE LLIBRES, ELABOREM LLISTATS TRIMESTRALS DE LLIBRES RECOMANATS, I PROPOSEM LECTURES DE QUALITAT A LES NOSTRES ESCOLES. ESPEREM QUE GAUDIU MOLT DELS LLIBRES QUE US RECOMANEM, I US ANIMEM A VISITAR LA NOSTRA PÀGINA WEB ON HI RECOMANEM ALTRES LLIBRES I ALGUNES ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA LECTURA QUE SEGUR US PODRAN INTERESSAR.

DESEMBRE2013#54

Llibres recomanats

NADAL 2013 INFANTIL

PIP I LA POSI I LA GRANOTA D’ANAR A DORMIR. Alex Scheffer. Ed. Blok 2013 SOPA VERDE. Angela Madeira. Ed. OQO 2013 EL DIA QUE ES VAN MENJAR EN LLUÍS. John Fardell. Ed. Joventut 2013

PRIMÀRIA

CICLE INICIAL L’INCREIBLE NEN MENJALLIBRES. Oliver Jeffers. Andana 2013 LO QUE NO VIÓ CAPERUCITA ROJA. Mar Ferrero. Edelvives 2013 LLANA A DOJO. Mac Barnett. Joventut 2013 CICLE MITJÀ PERÒ JO SÓC UN ÓS! FRANK TASHLIN. Viena Edicions 2013 EL ÚNICO Y VERDADERO REY DEL BOSQUE. Iban Barrenetxea. A buen paso 2013 EL OGRO DE ZERALDA. Tomi Ungerer. Ekaré 2013 CICLE SUPERIOR LA INCREIBLE HISTÒRIA DE L’ÀVIA GANGSTER. David Walliams. Montena 2013 LA GUERRA DELS MOTS. Miquel Pujadó. Cruïlla 2013 BAOBAB. Montserrat Codina. SD edicions 2013

SECUNDÀRIA

1r - 2n ESO EL CAVALLER DE L’OCEÀ ANTÀRTIC. Pasqual Alapont. Edebé 2013 SERENA. Dolors García Cornellà. Cruïlla 2012 MI AMIGO LUKI LIVE. Cristine Nöstlinger. Alfaguara 2008. 3r -4t ESO LA LLIBRERIA DEL SENYOR PENOMBRA. Robin Sloan. Amsterdam 2013 EL CUADERNO DE AROHA. Francesc Miralles. Destino 2013 CICATRIUS DE 1714. Andreu Martín. Bromera 2013

BATXILLERAT – FORMACIÓ PROFESSIONAL

CARTA A LA REINA D’ANGLATERRA. Viçenc Pagès. Estrella Polar 2010 LA BALADA DEL FUNICULAR MINER. Pau Joan Hernàndez. Cruïlla 2013 EL MAR DELS TRAÏDORS. Jordi Tomàs. Edicions 62 2013

PARES, MARES, AVIS, ÀVIES...

LA MATERNITAT D’ELNA. Assumpta Montellà. Labutxaca 2012 MI PLANTA DE NARANJA LIMA. José Mauro de Vasconcelos. Libros del Asteroide 2013 LA PRINCESA DE JADE. COIA VALLS. COLUMNA 2010. LA CIÈNCIA DE LA SALUT. Valentí Fuster. Columna 2010 GUÍA DEL MAL PADRE. Guy Delisle. Astiberri 2013

—AMIPA—

INN

w w w.olo t. e s c olap ia. c at

M E V O —

La Junta de l'Ampa

n altre curs ha començat i ja arribem a Nadal, la Junta de l’Ampa us volem agrair la confiança dipositada en nosaltres un any més. L’objectiu per aquest curs és consolidar el projecte compartit o sigui la integració total d’activitats a realitzar conjuntament, professors, pares i alumnes. Estem preparant dues activitats noves, les dues al mes d’abril, una per anar a un espectacle de música i dansa a Barcelona el dia 6 d’abril i l’altra que consistirà en una sortida a peu o en bicicleta amb una arrossada per a tothom al pati de l’escola. Estigueu atents a les informacions que us anirem donant a traves de la plataforma de l’escola. Creiem que aquestes activitat són molt importants per mantenir la relació entre tots i així aconseguir conèixer molt més l’escola i com no, estimar-la. Pensem que l’escola és de tots i la fem entre tots. La festa de Sant Josep de Calassanç ha estat molt concorreguda, totes les activitats han tingut un gran èxit tot i la previsió de fred. S’ha iniciat la recollida de dades d’ex-alumnes, per tant, tots els que en la vostra infància i joventut vàreu passar per l’escola cal que us registreu, per tal de poder rebre informació de futures activitats així com de donar-vos la oportunitat de col-laborar en diverses activitats de l’escola. Nosaltres des de la Junta seguirem treballant conjuntament amb l’escola per tal d’aportar idees i realitzar accions destinades a millorar l’educació dels nostres fills i que aquests es sentin orgullosos de pertànyer a aquesta escola. Com sempre estem oberts a qualsevol suggeriment que permeti millorar l’escola pel bé comú. Molt Bon Nadal a tots!!!

DESEMBRE2013#54

—

L’OBJECTIU PER AQUEST CURS ÉS CONSOLIDAR EL PROJECTE COMPARTIT O SIGUI LA INTEGRACIÓ TOTAL D’ACTIVITATS A REALITZAR CONJUNTAMENT, PROFESSORS, PARES I ALUMNES.

—

—EXALUMNES— w w w.olo t. e s c olap ia. c at

màgia de la

Ciència —

Ramon Pujol • E X A L U M N E I P R O F E S S O R D E L'E S CO L A•

escola segueix en obres i cada dia esta més maca, tot s’ha de dir, però no puc evitar recordar l’aspecte que tenien, quan jo era alumne, els espais que ara llueixen tant bé. De fet, quan jo vaig tornar a l’escola com a professor, ja no hi havia el saló d’actes dins el qual havia passat tants bons moments, ni la piscina – ubicada on ara hi ha el pavelló- en la que ens havíem banyat tota la classe a final de curs. Els temps canvien i amb ells l’escola. Caminant pel primer pis, però, a l’ala nord, encara queda el que considero un símbol de l’escola de quan jo era alumne; les comportes de fusta que separen les classes de 4t i 5è de Primària. Dir que estan intactes és excessiu però és cert que han resistit el pas del temps i no em resulta massa difícil imaginar a l’interior

DESEMBRE2013#54

—

d’aquestes aules un Joan Claret, de cabells molt llargs, amb vint-i-molt pocs anys i molta energia, un gran mestre, en part responsable que jo em dediqués definitivament a la Ciència i tornés a la meva escola com a ensenyant d’aquesta disciplina. Els tres cursos que vaig compartir amb ell van permetre que jo pogués posar nom i ordenar dins del meu cap, gran part de tot el que fins aleshores m’havia fascinat. N’hi va haver prou començant per treballar un llibre de ciències naturals inacabable anomenat “Consultor 6” a 6è i acabant amb un llibre de dimensions enormes anomenat “Matèria i Vida” a 8è. Eren moltes pàgines però ell sabia com fer-nos-ho interessant i divertit fins i tot per aquells a qui la ciència no els despertava massa interès. També van ser nombrosos els experiments i muntatges diversos que ens va proposar en el decurs dels tres anys. Amb ell vaig descobrir paraules com “hipòtesis” “inferència” “conclusions” … les quals, tal i com vaig entendre més tard, formen part del protocol amb què es treballa en ciència - el mètode científic - , vaig entendre millor com podia sortir tota una mongetera sencera a partir d’una mongeta plantada dins d’un test, vaig poder anomenar aquells petits organismes que em semblava veure quan observava gotes d’aigua al microscopi des de feia temps a casa, vaig entendre per què la meva mare s’havia preocupat sempre de mantenir el salfumant i el lleixiu lluny de les meves mans. Tots els estris que apareixien en el joc de química que tenia a casa tenien un nom i no eren més que rèpliques d’utillatge de laboratori de veritat i, per si això fos poc, n’hi havia molts més. Tot plegat era

EM CONSIDERO AFORTUNAT PER HAVER-ME ENCOMANAT D’AQUELL ENTUSIASME I GANES D’APRENDRE QUE EM VA TRANSMETRE EL MEU PROFESSOR DE CIÈNCIES DURANT AQUELLS ANYS I GAUDEIXO ENSENYANT ALS MEUS ALUMNES CONTINGUTS QUE ELL EM VA EXPLICAR A MI PER PRIMERA VEGADA.

—

realment extraordinari. També va ser llavors quan em vaig adonar que havia estat una mala idea combinar els reactius químics que les instruccions del joc recomanava no posar en contacte, acció que gairebé acaba amb un petit incendi al soterrani de casa. Vaig aprendre a formular l’àcid sulfúric i a identificar la fórmula de l’àcid clorhídric, entre molts altres, i el més important, vaig comprendre que havia de prendre-me’ls seriosament. En Joan ho guarnia tot amb un toc de màgia i en realitat penso que la ciència és això, la descoberta de molts fenòmens i evidències que sovint et recorden com ets d’ignorant encara, i tot el que falta per descobrir i aprendre. Tant és així que avui en dia segueixo aprenent i descobrint mentre comparteixo coneixements amb els meus alumnes i encara m’emociono quan veig les seves cares de sorpresa a classe, les mateixes que estic segur que jo mostrava quan en Claret ens sortia amb alguna altra de les seves. Em considero afortunat per haver-me encomanat d’aquell entusiasme i ganes d’aprendre que em va transmetre el meu professor de Ciències durant aquells anys i gaudeixo ensenyant als meus alumnes continguts que ell em va explicar a mi per primera vegada. Gràcies Claret!

, —AULA D ACOLLIDA— w w w. ac ollidap iaolo t.blogsp o t. c o m

...poma, oceà, flor... —

Carme Corcoy •T U T O R A D E L'A U L A D'A CO L L I DA•

oma, oceà, flor... Ens agrada sentir aquestes paraules, què ens evoquen? Són agradables, de dolça fonètica, naturals, plàcides... En els darrers anys i amb l’arribada d’alumnes nouvinguts hem sentit noms de tot tipus que ens han resultat a tots estranys, graciosos i fins i tot difícils de pronunciar. Moltes vegades ens han semblat onomatopeies conegudes com ara: dong, miau, au! Això ens porta a pensar què fem quan ens trobem davant de coses diferents, noves, que surten del corrent, que no segueixen les estadístiques o que la seva descripció no s’acosta a la definició que tenim apresa. Davant del desconegut a vegades sentim por, ens fa gràcia, però... què passaria si ens fes curiositat? Des de l’Ada ens proposem acostar-nos a allò que no coneixem i interessar-nos per temàtiques llunyanes, costums, maneres de fer i de pensar que no són iguals. Ens plantegem ser curiosos i obrir les portes a nous aprenentatges. I això hem fet. Amb alumnes d’arreu hem investigat, aprofitant la multiculturalitat, el significat d’alguns dels noms procedents de Xina que sovint sentim al nostre voltant. Ho sabíeu que PING vol dir POMA; MIAUHAI vol dir OCEÀ; DONG vol dir EST; YIQI vol dir JOGUINA; FANG vol dir PERFUM; ZIHAN vol dir MARINER; DA vol dir GRANDESA o YUHAU vol dir SIMPATIA? I amb aquests nous, petits i senzills mots hem construït això:

DESEMBRE2013#54

—

A L’EST UN MARINER MOU UNA POMA SOBRE L’ONADA BLAVA, COM UNA JOGUINA AMB PERFUM D’ORIENT. RECULL, SILENT, LA SEVA SIMPATIA ENMIG LA GRANDESA DE L’OCEÀ.

—

—ESCOLA VERDA— w w w.p iave rds.blogsp o t. c o m

NOUS

reptes

i NOVES

il·lusions Un curs més un grup d’alumnes de cicle superior i d’ESO passen a formar part de l’equip d’Escoles Verdes, del Parlament Verd de l’escola. Ens trobem cada primer dilluns de mes i treballem per aconseguir una societat millor que respecti el medi ambient. Sabem que l’escola és el motor de molts canvis i que tenim un paper molt important i transformador, així doncs, el que volem és motivar i ensenyar valors de sostenibilitat per a un futur millor. per ensenyar-ho a l’escola hem de començar fent-ho nosaltres. A Escoles Verdes ens mou l’entusiasme, la implicació i el treball. Creiem en una filosofia que ens permet un canvi d’hàbits per tal de respectar l’entorn i els recursos naturals.

T’HI APUNTES?

—

DESEMBRE2013#54

— ALUMNES DE CICLE SUPERIOR QUE FORMEM PART DEL PARLAMENT VERD. COMENÇANT PER BAIX, DE DRETA A ESQUERRA: CESC, ARNAU, CLARA, ABRIL, SANTI, MARC, GUILLEM, ARNAU, BERNAT, SANTI, ÈRIC, POL, CLAUDIA, JÚLIA, ESTER, OMAIMA.

—

#54DESEMBRE2013

Les II+D d’Escoles Verdes —

Equip d'Escoles Verdes

quest curs, els alumnes del parlament verd, hem iniciat un nou projecte: “Els Interrogants de la natura“. En aquest nou apartat us anirem proposant aquelles preguntes, simples i senzilles, sobre la natura però que en la majoria d’ocasions desconeixem la resposta. La primera pregunta que ens hem fet està molt relacionada amb l’estació de l’any en la que ens trobem, la tardor. Quan en aquesta estació de l’any anem d’excursió per un dels nostres boscos ens haurem fixat en la extraordinària varietat de colors de les fulles dels arbres i arbusts. Durant la primavera veiem que totes les fulles són verdes, en canvi, a la tardor observem que també n'hi ha de color vermell, marró, ocre, taronja, etc. Per què canvien de color les fulles del arbres? El que hem fet és passar per totes les classes de primària plantejant l’interrogant. Els hem donat uns dies per cercar informació i més tard hem passat a posar-ho en comú. El resultat ha estat molt satisfactori. L’explicació del canvi de color la trobem en els pigments que contenen els arbres i vegetals en general. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l’absorció selectiva del color. La

clorofil·la dóna el color verd de les fulles. És el pigment més conegut de les plantes i és fonamental en la fotosíntesi. Però les plantes en tenen altres com els carotenoides o l’antocianina. Els carotenoides produeixen el color groc, taronja i marró dels vegetals com les pastanagues, el blat de moro o els plàtans. La funció principal d’aquests elements és la de servir com pigments accessoris en la captació de la llum durant el procés de la fotosíntesi. També actuen com a substàncies fotoprotectores. Les antocianines són pigments de color vermellós i donen la coloració a pomes, cireres, maduixes, etc. La seva funció és protegir de les radiacions ultraviolades.

de color.

Quan arriba la tardor, les fulles tenen una pèrdua de nutrients altíssima, ja que les pluges són escasses i els dies comencen a ser més curts i menys lluminosos, això fa que l’activitat de la fotosíntesi perdi intensitat i surtin altres pigments com els carotens i antocianines, que abans estaven “amagats”. Per això les fulles canvien

A que és divertit aprendre?

DESEMBRE2013#54

—PASTORAL— w w w.olo t. e s c olap ia. c at

Dia de l'EDUCACIÓ. Dia de la nostra. ESCOLA. CONSTRUÏM SOMRIURES. VOLEM QUE AQUEST LEMA I VALOR ENS AJUDIN A CONÈIXER LA FUNDACIÓ RICHI, I A SENSIBILITZAR-NOS DAVANT LA REALITAT DELS INFANTS QUE ENMIG D’UNA MALALTIA, UNA DE LES COSES QUE MÉS NECESSITEN, ÉS UN SOMRIURE.

—

Equip de Pastoral

DESEMBRE2013#54

l diumenge 24 de novembre tota l’escola, pares, alumnes i mestres, vam celebrar el Dia de l’Educació. Visca l’educació! Vam voler recordar la tasca que va fer Sant Josep de Calassanç , el pare de l’Escola Pia, ja fa més de 400 anys, a un petit barri humil de Roma. Construir una escola per a tothom. El programa d’actes fou ben complert i pensat per a tothom. Dues bicicletades, una per a esportistes de veritat, pels camins de la Fageda i Batet, i una altra pels carrers i parcs pensada per a tota la família, guiades pels alumnes del Cicle Formatiu d’Activitats Físiques i Esportives de l’escola. El relat de contes de sempre però explicats de manera innovadora i moderna pels alumnes del Club de Lectura d’ESO. El taller de construcció d’un punt de llibre ple de somriures a càrrec de l’Anna i la Montse. I aquest any com a novetat, un túnel ple de sorpreses, espants i fantasia, que els alumnes de 4t d’ESO van preparar per aconseguir finançament pel seu viatge de final de curs. I després un text, que més avall us reproduïm, el ball de l’Api, la Carbassa i en Llampec, i el vermut de fi de festa ofert per l’AMiPA. Una festa plena, una festa nostra, la festa de l’Educació.

Com que parlem d’educació, repassem la llista dels pronoms personals. JO crec en l’educació. Amb l’educació aprenem coses que ens serveixen per la vida. L’educació ens fa persones, ens obre rutes, ens relaciona amb el món. TU sents l’educació. Tu vius l’educació com aire, com a força que t’empeny a tirar endavant. Tu i jo, tu i els altres, ens sentim família quan compartim l’experiència de l’aprendre, de conèixer, de fer-nos preguntes, de construir recerca, de ser solidaris amb els altres. ELL va defensar l’educació. Sant Josep de Calassanç, va renunciar al poder d’un càrrec dins l’església, per lluitar per una escola per a tothom on els valors i els coneixements fossin les millors armes pel futur.

Richi, i a sensibilitzar-nos davant la realitat dels infants que enmig d’una malaltia, una de les coses que més necessiten, és un somriure. VOSALTRES confieu en l’educació. Vosaltres, els pares i mares, espereu que l’educació que doneu a casa i la que es treballa a l’escola, ajudi als vostres fills i filles i els formi com a persones, els faci créixer en coneixements i en manera de ser, els obri les portes del seu futur. A vosaltres us volem dir, que confiar en l’educació és la millor manera per fer del món que ens ha tocat viure, un món una mica millor. ELLS viuen l’educació. Els que per a nosaltres són alumnes i per a vosaltres, els vostres fills i filles, respiren l’educació. A casa, a l’escola, tot fent esport, a la societat que els envolta. I a partir de totes aquestes influències s’aniran fent grans, aniran avançant en la seva ruta, prendran decisions i construiran la seva manera de fer i de ser.

NOSALTRES lluitem per a l’educació. Nosaltres, els mestres i professors de l’Escola Pia, treballem cada dia per una educació al servei de la societat, una educació arrelada al país i a la seva llengua, el català, una educació que ens aju- Aquesta és la força de l’educació. di a fer i ser persones crítiques, compromeses, responsables, amb valors ètics i Gràcies a tots i a totes per ser part d’una solidaris. gran família que és l’Escola Pia d’Olot. Volem doncs explicar-vos que aquest curs, gràcies a la proposta que ens va fer arribar la Laia Reixach, una ex alumna, hem escollit el valor de la SOLIDARITAT i el lema que l’acompanya és CONSTRUÏM SOMRIURES. Volem que aquest lema i valor ens ajudin a conèixer la Fundació

inv est iga

a v c o i ó n m n i é , sd ó i

—

Ita Asparó

• D I R E C T O R A P EDAG Ò GI C A D E L’E S CO L A P I A D ’O L O T•

cap de nosaltres se li escapa que els temps actuals i el futur demana que l’escola canviï dinàmiques i promogui entre els seus alumnes actituds que fins ara no n'havíem parlat com emprenedoria, creativitat o innovació. Cada quatre anys Escola Pia de Catalunya celebra una assemblea on tota la comunitat educativa defineix polítiques, eines de treball, que han de donar resposta a les necessitats i reptes de futur. Aquestes polítiques queden definides en un pla estratègic que marca uns objectius per portar-les a terme durant el quadrienni. El que estem treballant, ara estem just a la meitat, marcava una política per a totes les Escoles Pies que demanava adequar una organització nova, una nova manera de treballar, que facilités que els alumnes fossin competents i capaços de respondre a nous reptes. Nosaltres, com Escola Pia d’Olot, hi vam afegir que a més fossin creatius. Durant aquests dos anys Escola Pia de Catalunya ha treballat amb un grup d’experts i com a escola ens hem format per portar-ho a terme.

Què volem treballar de nou que ens ho demana el futur i la pròpia Institució?

A l’escola ja fa temps que treballem amb temes d’innovació, en són alguns exemples l’aplicació del treball per projectes, ara ja fa més de quinze anys o , més recentment, l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula. També com escola estem contents dels resultats de les competències que s’avaluen des del Departament, des d’Escola Pia Catalunya o des de la pròpia escola. Per tant continuarem treballant els aprenentatges instrumentals com llegir, sumar, restar i les competències per tenir una bona comprensió, l’escriptura o la resolució de problemes tal com fèiem fins ara. Però hi afegim una nova proposta que demana als alumnes donar resposta a problemes reals o complexos a partir de tots aquests aprenentatges anteriors. Aplicar el coneixement per investigar, innovar i desenvolupar idees interessants i útils. Fer-ho de manera individual i col·lectiva, a partir del treball cooperatiu, on l’ús de l’anglès, a part del català i el castellà, s’incorpori d’una forma progressiva com a llengua de treball.

Ho hem anomenat II+D Investiguem i pensem individualment i col.lectivament, innovem pensem temes nous, cerquem noves respostes, desenvolupem i resolem un problema o creem un nou coneixement individualment i col·lectivament. Finalment cerquem eines que ens permetin comunicar-ho. Són temes de ciències en general, naturals, socials, econòmiques, exactes... En aquesta mateixa revista hi veureu alguns exemples a diferents etapes. Ens hem preguntat per què cauen les dents? O per què els cargols surten a la tardor? o sí és veritat que les emocions tenen a veure amb la química. Són preguntes que s’han presentat amb una estruc-

—

ese n

AIXÒ NO ÉS UN CANVI PETIT, L’APLICACIÓ POC A POC ANIRÀ FORMANT PART DEL DIA A DIA DE L’ESCOLA I CALDRÀ QUE IMPLIQUI A TOTHOM.

—

tura de treball diferent i que busca desenvolupar ments creatives i innovadores. Això no és un canvi petit, l’aplicació serà progressiva i poc a poc anirà formant part del dia a dia de l’escola i caldrà que impliqui a tothom. Per tant com a professors suposa canviar la nostra organització buscant crear equips de treball amb tasques diferents i autonomia que permeti treballar com els engranatges. Cada equip ha d’esdevenir motor per un altre. Tot això acompanyat per una formació i equips impulsors. Com tota innovació, durant tot el procés estarà pilotat per la pròpia Institució i amb les eines d’avaluació interna i externa se’n farà el seguiment, vetllant per la continuïtat dels bons resultats obtinguts fins ara, obrint la porta a valorar altres aspectes més enllà de les competències que es demanen. El seguiment i la implicació dels pares serà clau. Per tant ens caldrà trobar espais i recursos per compartir, inves-

m e a n p t u

l nvo

posta, ell mateix comença a fer-se preguntes interessants i intenta donar-hi respostes seguint un mètode. • Sent que és important treballar en equip, pot arribar enfadat perquè el grup no ha funcionat, però ja no diu que la solució és el treball individual, sinó que busca solucions per resoldre el conflicte perquè sap que les comunitats científiques funcionen així. • No té por d’equivocar-se o llençar idees que provoquen desconcert, disconformitat o algun comentari poc agradable. Inventa sense por, va més enllà.

— tigar conjuntament, compartir informació, reptes, gaudir dels treballs o objectius aconseguits. Finalment, com sabrem pares, alumnes i professors, si tot això respon als objectius que ens marcàvem que eren fer que els alumnes fossin més creatius i capaços de respondre a reptes o problemes complexes?

Més enllà de les avaluacions, d’aquí un temps, en els nostres alumnes o fills hauríem de notar a casa, a l’escola i a les converses del pati que:

• Amb freqüència es pregunten sobre el món. Ja no esperen una res-

BUSQUEM UNA DISPOSICIÓ, PER A TOTA LA VIDA, A APRENDRE, A INVESTIGAR I A CREAR.

—

• Parla sovint del que treballa a l’escola com una tasca important per viure. No es qüestiona si els aprenentatges escolars són útils, retrògrades, li fan il·lusió, li demanen esforç però hi gaudeix i els identifica com claus pel seu futur. Per fer-ho possible a pares i professors també se’ns ha de notar el mateix. Si ens veuen treballar conjuntament entendran que el que fan és important, per tant és un projecte que busca la implicació de tothom amb un objectiu comú i clar: Busquem una disposició, per a tota la vida, a aprendre, a investigar i a crear.

—EDUCACIO INFANTIL— w w w.infant ile s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

II+D. Innovar, investigar i desenvolupar.

EL MÈTODE CIENTÍFIC. —

Equip de Mestres d’Educació Infantil

l tema de recerca en forma de pregunta és un repte. La pregunta central hauria d’expressar amb la màxima exactitud possible què és allò que es vol SABER, EXPLICAR o COMPRENDRE i ens hauria de servir de fil conductor de la recerca. La ciència és el nostre millor aliat per dotar-nos d’aprenen-

tatge i de coneixement, ens ajuda a millorar la qualitat de vida dels humans i a resoldre les nostres preguntes quotidianes. Per això necessitem una eina que ens permeti avançar cap a aquest CONEIXEMENT CIENTÍFIC.

2-Documentem-nos. 3-Elaborem una hipòtesis de treball. 4-Experimentem: provem i comprovem la hipòtesi de treball. 5-Analitzem les dades. 6-Concloem i comuniquem. Elaborem una teoria i la coEl coneixement científic cons- muniquem perquè existeixi ta de sis etapes fins arribar a i perquè tothom se’n pugui una conclusió: beneficiar i la ciència pugui 1-Fem-nos preguntes (Defini- avançar. ció de la tasca). El treball que es porta a terme

amb mètode científic necessita el TREBALL COOPERATIU. En aquest, l’alumne, té dues finalitats que es donen alhora (hi ha una interdependència positiva): l’aprenentatge individual (activitat o tasca que es donarà abans de treballar en equip) i l’aprenentatge en equip. La interacció entre alumne/ professor i alumne/alumne a més del treball individual i treball en equip serà el que ens

“ QUÈ EN SAP UN PEIX DE L’AIGUA ON VIU TOTA LA SEVA VIDA? ” (Albert Einstein)

“M’AJUDEU A TROBAR ELS MEUS AMICS?” (Escola Pia, P3A)

“ COM CUINARIEN UNS FOLLETS?” (Escola Pia, P3B)

“PODEM CULTIVAR BOLETS A LA CLASSE?” (Escola Pia, P4A)

“ÉS MÉS VALENTA UNA FORMIGA QUE UN ELEFANT?” (Escola Pia, P4B)

“PER QUÈ LES PAPALLONES SÓN DE COLORS?” (Escola Pia, P5A)

“ PER QUÈ ELS CARAGOLS SURTEN A LA TARDOR?” (Escola Pia, P5B)

donarà el fruit final. A l’etapa d’Educació Infantil hem començat treballant el nom de la classe, repartit al llarg del primer i el tercer trimestre: P3: El cavallets ( 1r trimestre ) i Els follets ( 3r trimestre ) P4: Els bolets ( 1r trimestre ) i les formigues ( 3r trimestre ) P5: Els caragols ( 1r trimestre ) Les papallones ( 3r trimestre ) Com a mestres d’Educació Infantil hem rebut la formació

adequada, duent a la pràctica diferents activitats per tal d’endinsar-nos en la meravellosa idea del mètode científic. A canvi, ens hem trobat davant d’un munt d’idees, il· lusions, preguntes, respostes, informació… però TOT, amb alegria i certesa, acaba arribant al seu lloc. Podem constatar, a les aules, la motivació i ganes de descobrir dels nostres alumnes, demanant-nos quan descobri-

rem més coses sobre el tema que els hem proposat. Després d’encetar el “pot” del mètode científic us podem assegurar que la nostra feina és la d’anar destriant allò que ens va més bé d’allò que no funciona. És com destriar el gra de la palla, com començar cada dia una nova aventura, una història de la qual en gaudim tots: els vostres fills i nosaltres. I el camí no s’acaba aquí, arri-

barà al final de la seva aventura havent après a compartir, a respectar, a investigar i moltes coses més! Arribarà a aprendre que, treballant en equip i amb el mètode científic, aconseguirà una societat millor. I això no té preu si es tracta de persones, dels nostres fills.

—CICLE INICIAL— w w w.inic iale s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

PER QUÈ EM CAUEN LES DENTS

POSSIBLEMENT UNA DE LES PREOCUPACIONS QUE OMPLE ELS CAPS DELS NENS I NENES DE SIS ANYS. AQUESTA PREGUNTA ÉS LA QUE HA ENCETAT UN NOU TEMA DE CONEIXEMENT DEL MEDI A CICLE INICIAL.

—

Equip de Mestres de Cicle Inicial

DESEMBRE2013#54

#54DESEMBRE2013

DESEMBRE2013#54

rimer va ser el nom de la classe; tot seguit el cos humà; i ara les dents. Tot això a través d’una metodologia, d’un sistema, d’unes agrupacions, d’una manera d’aprendre diferent: les I I + D (Innovació + Investigació + Desenvolupament). Primer de tot i de forma individual, ens vam preguntar per què ens cauen les dents. Després de les hipòtesis més inversemblants, ens vam dibuixar les dents (vam traslladar el mirall del lavabo a la classe) i vam fer fotos de les nostres boques. El responsable de la taula (és un rol rotatiu a cada sessió) va recollir i exposar a tota la classe les aportacions de tots els nens i nenes del seu grup i vam fer una estadística de quantes dents ens havien caigut. La següent tasca en petit grup fou veure les diferències i semblances entre les dents de llet i unes dents definitives, alhora que arribàvem a un acord de perquè no tenim dents quan naixem. També ens vam demanar què passava amb les dents que ens queien: el Ratolí Pérez, els angelets, el coixí, etc. A través de diferents fonts (llibres, informació de casa, Internet, ...) hem après el nom de les dents, el creixement d’aquestes i quins éssers fantàstics apareixen i s’emporten les dents de sota el coixí. Ens hem fet una altra pregunta: les dents que ens creixen després de les de llet ens poden caure? Per quina raó? Què podem fer si ens passa? Per resoldre això i altres preguntes hem comptat amb la col·laboració de l’Araceli, mare de la Júlia, que ha vingut a l’escola a fer-nos una xerrada sobre la higiene bucodental, la importància de raspallar-nos les

dents i tenir uns bons hàbits d’alimentació. També hem experimentat observant amb lupes totes les dents que han portat els nens i nenes, així com dents d’altres animals. També ens hem posat a fer la feina de les dents tallant, esquinçant i triturant una poma. Al fer-la passar per un tub, hem vist que el menjar s’ha de mastegar bé perquè sino, podem tenir mal de panxa. Al final de tot el treball hem arribat a la conclusió que les dents ens cauen perquè creixem, perquè ens fem grans. Fer-se gran és una cosa extraordinària, i alhora inevitable. Moltes vegades no volem que passi per por d’haver d’assumir responsabilitats, però són aquestes les que ens fan créixer.

—CICLE MITJA— w w w. c icle mitj ae s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

Una manera diferen

—

Equip de Mestre

em començat aquest primer trimestre, treballant les diferents espècies d’animals vertebrats formulant la pregunta: Muntem un zoo. Quines coses hem de tenir en compte per tenir cura dels animals? Per iniciar aquesta investigació, vam fer prendre consciència dels coneixements que tenia cada un dels alumnes a nivell individual i en grup. Vam observar que sabien aspectes generals dels vertebrats però hi havien mancances que no els permetien respondre a la pregunta. Per això, es va plantejar al grup classe quina seria la millor

manera d’investigar al voltant del tema. Es va decidir de quina forma podríem arribar a un consens i/o ampliar els coneixements inicials. Davant la dificultat de tenir a les aules diferents espècies d’animals, es va donar importància a la cerca d’informació a partir de llibres de text, llibres de consulta, Internet, vídeos especialitzats... per tal d’aprofundir en el tema. A mida que s’han anat ampliant els coneixements han anat sorgint nous dubtes que els alumnes han hagut d’investigar a casa. Això passa perquè el nen pren consciència de l’entorn on viu i de la necessitat d’anar més enllà. Després d’haver posat en comú tota la informació cer-

cada en els diferents mitjans, es posa en comú en gran grup i s’elaboren unes conclusions finals que es reflecteixen en un mapa conceptual i donen resposta a la pregunta competencial. Tot això, és important que el nen ho visualitzi al llarg de tot el procés. Per això, a les classes hi ha un gran mural on es mostra el recull de tot el treball fet.

informació a la mediateca i fer el mapa conceptual. Alumne de 3r. -M’ha agradat investigar perquè he trobat curiositats dels animals molt interessants. Alumne de 3r. -A mi em sembla molt bé treballar d’aquesta manera perquè puc tenir nova informació i ser capaç de fer recerca amb Internet i amb els llibres. Àlex Bigas. APORTACIONS ALUMNES: -Treballar científicament és -El que més m’ha agradat han molt divertit i enriquidor. És sigut les preguntes d’investi- una manera diferent d’aprengació i la xerrada d’en David dre. Pol Domínguez. Jimeno. Alumne de 3r. - Aquest trimestre he aprés - El que més m’ha agradat ha moltes coses a les hores de sigut la recerca d’informació medi. La recerca, el treball en i tenir capgrossos a la classe. grup i la sortida m’han ajudat Alumne de 3r. a conèixer de més a prop els - M’ha agradat molt buscar vertebrats. Aina Vila.

DESEMBRE2013#54

nt de treballar medi.

—

es de Cicle Mitjà

— ALUMALUMNES ESCOLTANT L’EXPOSICIÓ D’EN DAVID JIMENO (MEMBRE DE L’AGRUPACIÓ NATURALISTA DE LA GARROTXA).

—

—CICLE SUPERIOR— w w w. c icle s up e r io re s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

LES II+D DE CICLE SUPERIOR AQUEST PRIMER TRIMESTRE, A CICLE SUPERIOR, ES TREBALLEN LES II+D SEGÜENTS: PER QUÈ GIRA LA TERRA? (5È) COM ÉS L’AIGUA? SÓN IGUALS DUES GOTES D’AIGUA? (5È) PER QUÈ EL SALDO MIGRATORI A ESCALA MUNDIAL ÉS 0? (6È) PER QUÈ UTILITZEM LES MÀQUINES A LA CLASSE I A CASA? (6È)

—

Equip de Mestres de Cicle Superior

DESEMBRE2013#54

#54DESEMBRE2013

rimer fer preguntes "facilita la comprensió significativa i estimula els estudiants a fer pauses i assegurar-se si estan al cas del que es diu, si han captat bé el sentit del que s'ha explicat, si relacionen la nova informació amb el que ja saben; si ho poden exemplificar". Aprendre és un procés de construcció, això vol dir, que l'alumne va integrant el que aprèn en el substrat que ja coneix. Així, el nou coneixement s'incrusta en una xarxa de conceptes. Per això creiem que el procés d'aprenentatge ha d'estar més lligat a les preguntes i a la interrogació que no pas a les respostes. El mètode II+D vol un aprenentatge que suposi la construcció activa dels significats i no pas la seva reproducció passiva. Aquest primer trimestre, a cicle superior, es treballen les II+D següents:

Un cop plantejada la pregunta en surten moltes més que, de vegades, són més rellevants. Així: -Per què es veuen els planetes a la nit? El sol gira? Per què els astres són rodons? -L’aigua que estem bevent és la mateixa que bevien els dinosaures? Per què diuen que hem d’estalviar aigua si no s’acaba mai? -Què són les migracions? Quina és la diferència entre immigració i emigració? -Totes les màquines funcionen amb energia? Quina diferència hi ha entre una màquina simple i una de composta?

Un cop feta la pregunta formulem hipòtesis, fem recerca, experimentem, cooperem fent un treball en grup, ens ho expliquem i ho posem en comú per arribar a unes conclusions. Aquest pas final ens ajuda a explicar els resultats obtinguts en funció dels objectius inicials. La nostra intenció és aconseguir, com a mestres, la transferència de coneixements de la manera més Per què gira la terra? (5è) completa possible, deixant de meCom és l’aigua? Són iguals dues go- moritzar conceptes que després no tes d’aigua? (5è) són capaços de transferir. Volem Per què el saldo migratori a escala que aprenguin a pensar, a descomundial és 0? (6è) brir, a experimentar, a tenir iniciaPer què utilitzem les màquines a la tiva, a anticipar resultats, a comuclasse i a casa? (6è) nicar i a gaudir.

DESEMBRE2013#54

—AAEPO— w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

L’AAEPO també c

Enguany és un any d’innovacions, canvis i celebra En primer lloc, ha entrat en funcionament el nou Manual de Règim Intern. Aquest d vigor el dia 11 La intenció d’aquest escrit és la de modernitzar l’entitat, delimitar les funcions dels Lect Un dels punts del Manual és la creació de diversos departaments funcionals, els qu Sostenibilitat i Medi Ambient, C La titularitat d’aquests departaments i seguint el mateix ordre, recau en el P Per millorar l’anomenada interrelació s’ha demanat que un representat del Parlame dels Departaments de Sostenibilitat i M En segon lloc, hi ha hagut forces canvis a la Junta de l’AAEPO, a L’organigrama actual és el següent: Càrrecs determinats pels Estatuts: Sr. Jordi Aumatell i Mas

President

Sra. Maria Gelis i Fité

Vicepresidenta

Sr. Pere Hubach i Coromina

Secretari

Sr. Pau Vila i Llorà

Tresorer

Sra. Marta Hubach i Coromina

Vocal Primera / sotsecretària

Sra. Meritxell Pujol-Galceran i Esque- Vocal Segona / Representant del Parna lament Verd Sr. Marc Font i Aranda

Vocal Tercer / Representant del Club de Lectura

Sr. Guillem Sacrest i Demonjó

Vocal Quart Departaments:

Altres integrants del De- Titular del Departament: partament: Sr. Jordi Aumatell i Mas

Nom del Departament: Presidència

DESEMBRE2013#54

comença el Curs!

acions a l’Associació d’Alumnes de la nostre escola. document fou aprovat en Assemblea Ordinària el dia 6 de Juny d’enguany i entrà en 1 de Setembre. s càrrecs organitzatius i millorar la interrelació amb el Parlament Verd i el Club de ura. uals són: Presidència, Relacions Institucionals, Règim Intern, Economia i Hisenda, Cultura i Participació i Esports. President, el Vicepresident, el Secretari, el Tresorer, i els vocals de la Junta. ent Verd i el Club de Lectura formin part de la Junta de l’AAEPO, tot essent Delegats Medi Ambient i Cultura, respectivament. a part de les noves delegacions departamentals que s’exerceixen.

Sra. Laia Zarza i Arbusà i Sra. Maria Gelis i Fité Sra. Ariadna Rodríguez i Collmalivern

Relacions Institucionals

Sra. Marta Hubach i Co- Sr. Pere Hubach i Coro- Règim Intern romina mina Sr. Pau Vila i Llorà

Economia i Hisenda

Sra. Meritxell Pujol-Gal- Sostenibilitat i Medi Amceran i Esquena bient Sr. Marc Font i Aranda

Cultura

Sr. Guillem Sacrest i De- Participació i Esports monjó Des de la Junta, es vol agrair la feina feta pels membres que enguany han deixat el càrrec, fent especial èmfasi als que també han acabat quart d’ESO i han deixat l’escola. Ja per acabar, però no menys important, anunciar que el dia 10 de Juny de 2014 l’AAEPO celebra el seu quinzè aniversari, per aquest motiu, des de la Junta, tenim la intenció de poder escriure un article, a la pròxima revista de l’escola, més monogràfic d’aquests quinze anys que portem com a entitat.

Jordi Aumatell i Mas, President de l’AAEPO Pere Hubach i Coromina, Secretari de l’AAEPO

—ESO— w w w. e s o e s c olap iaolo t.blogsp o t. c o m

Critiquem: II+D 1r ESO —

Teia Vallés, Astrid Belastegui, Roger Planella

ls alumnes de 1r de secundària hem realitzat un projecte anomenat II+D que té com a finalitat resoldre una pregunta. A la primera II+D que vam fer havíem de resoldre aquesta qüestió :

Un cop vam rebre les instruccions dels professors, ens vam posar molt nerviosos, perquè ens pensàvem que no acabaríem i seria una tasca complicada de fer. A mesura que avançaven les hoQUÈ PORTARIA UN NORUEC, res veiem que se’ns tancava la UN AUSTRALIÀ I UN GARROTXÍ UN possibilitat d’acabar el treball. 15 DE JULIOL? Tot i tenir problemes amb la La pregunta ens la van plantejar a connexió a Internet, la majoria dos quarts de nou del matí i havia de grups van acabar a temps. de ser resolta a dos quarts de sis de D’aquest treball no ens va agrala tarda, quan acabessin les classes. dar gaire que els grups no els

féssim nosaltres, ja que ens hagués agradat molt anar amb els nostres amics, tot i que hem de reconèixer que els grups estaven ben pensats pel que fa referència al fet de treballar. Un altre aspecte que voldríem comentar és que la informació que vam haver de treballar, ja la coneixíem, nosaltres ens pensàvem que seria nova i aprendríem algun altre concepte, però no va ser així! Un dels aspectes a recalcar és

que vam aprendre una mica més a treballar en grup, i vam aprendre petites cosetes que ens van anar explicant. Resumint, podem dir que va ser una jornada diferent a les altres amb un aprenentatge diferent: vam provar una manera nova de treballar, ja que individualment o col·lectivament ens vam haver d’espavilar a experimentar, a buscar informació, i posar-ho tot en comú per donar resposta a la pregunta inicial.

DESEMBRE2013#54

Comentem: II+D 2n ESO —

Marta Hubach, Neus Juanola, Ferran Delgà

l dia de la II+D va ser un dia especial. II+D significa: Investigar, Innovar i Desenvolupar. A tots en general ens va agradar molt. Els grups en els que ens van posar estaven ben fets. Ens semblava una cosa estranya, és el primer cop que a l’escola es fa, i no sabíem ben bé com aniria. En primer lloc ens van explicar una mica com es desenvoluparia el dia II+D.

Després ens vam posar a treballar amb els documents per tal de poder contestar al final del dia la pregunta que ens van plantejar al principi. La pregunta era:

a to, ens van repartir les primeres fitxes, una individual i una altra en grup, en què es plantejava quina imatge en teníem nosaltres de la pregunta formulada. En definitiva, ens van repar“SI REDUÏM EL CONSUM ELÈCTRIC, tir sis fitxes, no gaire difícils, QUI HI SURT GUANYANT?” però molt enrevessades, llargues d’omplir. Havies de penEn saber els grups, cadascú sar, i molt, el que escrivies, va anar cap a la taula, el punt i consensuar bé la resposta. de trobada entre tots els del Tot això es el que es pretenia grup. I un cop tots situats i que els alumnes assolíssim a

través de la II+D. Aquesta proposta és molt innovadora i engrescadora, ens ajudarà molt als joves a preparar-nos per el món que ens espera.

#54DESEMBRE2013

Expliquem: II+D 3r ESO —

Betsy Cachimay i Júlia Xuclà

a portem dos II+D, una va ser al novembre i fa poc dies hem fet la segona, a principis de desembre. En la primera, el tema era de ciències. Vam poder veure les diferències entre la densitat de l’aigua destil·lada i la de l’alcohol. Durant la seva realització vam conèixer el funcionament de les II+D, vam entendre que la llengua anglesa és molt important i la vam reforçar, ja que hi ha sempre

una part en la que has d’utilitzar-la. La segona II+D es va decantar cap a la part artística, matemàtica i social. Vam observar algunes obres i elements en els quals hi havia el rectangle d’or, la successió de Fibonacci i altres relacions matemàtiques. També vam poder practicar altres activitats visuals que ens van ajudar a complementar el treball i per acabar, intentarem dibuixar la Giochonda.

En les II+D hem profunditzat algunes preguntes que ens han plantejat de les quals no en sabíem gaire i finalment, les vam contestar, així vam ampliar el nostre coneixement sobre els temes tractats.

DESEMBRE2013#54

Opinem: II+D 4t ESO —

Irene Pagès i Meritxell Masias

quest nou any s’ha portat a terme una innovació basada en una recerca que fem durant tot un dia sobre un tema en concret. Aquest projecte rep el nom de II+D. La primera sessió de les II+D que vam realitzar va tractar un tema social basat en el comerç just i l’explotació infantil. Per nosaltres, els alumnes, va ser tota una novetat i no sabíem exactament com enfocar el tema ni la feina que havíem de fer. Però amb l’ajuda dels professors vam aconseguir realitzar el projecte de manera correcta, tot i que durant el matí no va ser prou interessant i productiu com imaginàvem.

En canvi, l’activitat que vam dur a terme a la tarda ens va semblar més entretinguda i productiva. Malgrat l’experiència de la primera sessió d’II+D esperàvem que la segona fos més productiva des d’un bon principi. En la segona II+D el tema que ens van exposar va ser de ciències, les emocions. Va ser més entretingut perquè el tema donava pas a una diferència d’opinions entre els diferents estudiants i professors. Per tant, vam poder debatre, si es podien o no controlar les emocions. Ens sembla que el fet de poder donar l’opinió i dur a terme un debat, crea

en els estudiants un major interès pel tema, i per això, un millor aprofitament del temps. Cal destacar l’activitat que vam dur a terme a la tarda, que es basava en fer emocionar els companys a través de mitjans audiovisuals (power point, movie maker, poemes, cançons...). Aquesta sens dubte, va ser la millor part de la II+D. Esperem que la tercera II+D sigui encara millor.

—CICLES FORMATIUS—

Laura

Llagostera

w w w. c cffep iaolo t.blogsp o t. c o m

UNA SELECCIÓ DE LES MILLORS PREGUNTES REALITZADES PELS ALUMNES DE GRAU MIG I DE 2N DE GRAU SUPERIOR ENS PERMET CONÈIXER D’UNA MICA MÉS A PROP A LA LAURA LLAGOSTERA. NASCUDA A OLOT EL 12 DE NOVEMBRE DE 1988. VA CURSAR CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT A LLEIDA. EL CURS 20122013 S’INCORPORA A L’EQUIP DE PROFESSORS DE L’ESO I DELS CICLES FORMATIUS PER SUBSTITUIR EN JORDI SAGRISTÀ. ACTUALMENT S’HA TORNAT A INCORPORAR A L’EQUIP DE CICLES PER SUBSTITUIR A LA LAIA CASTELLVÍ.

—

omencem parlant de la faceta acadèmica. Quins motius et van portar a escollir la carrera de CAFE? Com i quan decideixes dedicar-te al món de l’ensenyament? El motiu principal era perquè m’agradava l’esport, tenia clar que volia dedicar la meva vida professional en algun dels àmbits que aquest em podria oferir. Des de ben petita sabia que volia ser professora d’Educació Física. A primària, les classes d’Educació Física m’encantaven i quan et feien la típica pregunta: Què

vols ser quan siguis gran? Jo sempre responia: professora d’Educació Física. Mai vaig canviar d’opinió i fins a dia d’avui no me’n penedeixo del camí que vaig escollir. Més endavant, al començar CAFE vaig poder conèixer nous àmbits als que poder dedicar-me, tots relacionats amb l’esport, com podria ser la gestió, la salut, activitats en el medi natural, però sempre vaig tenir clar que la “branca” que volia escollir (a 3r de carrera, a l’antiga llicenciatura, havies d’escollir una especialitat) seria ensenyament.

Destacaries algun professor de la teva formació acadèmica a la Universitat? Sí, la primera persona a destacar és Jorge Serna, el vaig conèixer en dos àmbits diferents, el primer com a entrenador de bàsquet de l’equip que jo jugava, i també el vaig tenir de professor de bàsquet a la Universitat al segon curs. Gràcies a ell em vaig formar com a jugadora i entrenadora, però també vaig créixer com a persona. Vaig descobrir una altra manera de viure el bàsquet, però també una altra forma d’ensenyar-lo, des de la passió amb la que ell ens transmetia els seus coneixe-

ments i vivències. Una altra persona que “m’emporto” de la carrera és l’Àlex Gordillo, el vaig tenir com a professor de Psicologia de l’activitat física i l’esport (1r), a Aprenentatge motor (2n) i com a tutor de pràctiques al final de la carrera. És una altra persona que també m’ha marcat, que vaig aprendre moltíssim d’ell i les seves tècniques de motivació, de la importància de seguir-nos formant i que l’aprenentatge és infinit, que aprens de llibres, de professors, però també aprens de les vivències, experiències, dels teus alumnes, etc... A dia d’avui encara ens enviem cor-

DESEMBRE2013#54

“

L'ESPORT HA DE SER UNA EINA EDUCATIVA, TANT A NIVELL DE SALUT COM A NIVELL DE VALORS.

”

reus sobre “què n’és de la nostra vida”. Quins punts forts i punts febles destacaries de la carrera? L’aspecte més important que destaco de la carrera és la possibilitat d’aplicar tots aquells continguts que treballes: hi ha molta teoria, és cert, però durant les pràctiques, tant amb el teu grup-classe com a centres externs, t’adones de la importància que té. És una carrera que per si sola t’aporta vivències i experiències constants amb la realitat de l’àmbit al qual et vols dedicar. Com a punt feble destacaria que no tots els centres educatius estan dotats de la gran quantitat de material que té l’INEFC, i quan surts de la carrera t’adones que algunes pràctiques que has fet o dissenyat durant la carrera, no les podràs realitzar amb la mateixa facilitat a la teva vida laboral, per falta de recursos. Nosaltres quan érem estudiants en dèiem “ la bombolla de l’INEFC”, perquè després els recursos de clubs, escoles i entitats, són molt més limitats.

Eres bona estudiant? A Secundària i Batxillerat no era una estudiant brillant, sincerament, sobretot perquè les assignatures que donàvem no m’interessaven ni em motivaven i pensava (i és un error) que no em servirien per res del que jo volia estudiar. Per mi eren un pas cap a la carrera que tenia clar que volia fer. A entrar a la carrera vaig fer un canvi d’actitud i treball molt important, suposo que perquè tenia clar que estava fent un pas molt important cap al meu futur, sobretot laboral, el qual jo havia decidit i ningú m’obligava a fer-lo. Estava allà perquè jo volia i per tant, tot estava a les meves mans. Parlem ara de la vessant més esportiva. Quin esport practiques i a quins equips has jugat? Quan era més petita alternava la natació amb el bàsquet, fins el dia que vaig haver de decidir un o l’altre per coincidència d’horaris. Em vaig decidir pel bàsquet. Els meus inicis van ser aquí a l’Escola Pia, com a esport escolar. El primer curs d’ESO vaig marxar a jugar a l’C.B.Olot on em vaig seguir formant. Durant els anys que vaig estar a Lleida, vaig jugar al C.B.Lleida dues temporades i una més al C.B. Secà Sant Pere, les dues a primera catalana. Al tornar a les comarques gironines vaig estar jugant al C.B.Torelló on vaig tenir el privilegi de viure un ascens i jugar una temporada a Copa Catalunya. A quin equip jugues actualment? He tornat als orígens, estic jugant al C.B. Olot, recent ascendit a primera catalana.

#54DESEMBRE2013

Quins altres esports t’agrada practicar? En general m’agraden tots els esports, però sóc més d’esports col·lectius, futbol, handbol i altres. L’handbol platja el vaig descobrir a l’INEFC i m’encantava, sempre que podíem organitzàvem tornejos o sinó partits improvisats. En general però, si es proposen altres activitats esportives, també m’apunto. Què significa l’esport per tu? Com a educadora un agent per transmetre aprenentatges i valors, i com a jugadora l’adrenalina que sento quan el practico. En general, tot el que tu pots aportar a través de l’esport però també tot el que ell et pot transmetre a tu. Quin creus que ha de ser el paper de l’activitat física i l’esport a la societat actual? Una eina educativa, tant a nivell de salut com a nivell de valors. Estem vivint un moment en què s’ha disparat el nombre de persones amb problemes d’obesitat, colesterol, cardiovasculars, entre d’altres i penso que no només s’han de tractar des del punt de vista mèdic, sinó també des de l’esportiu, com a mesura de prevenció i coneixement a partir d’aquest àmbit. Per altra banda, a partir de l’esport podem treballar, transmetre, educar una gran diversitat de valors com poden ser els emocionals i socials, fomentar aquestes relacions socials, controlar els nivells d’estrès, etc... Comentem finalment aspectes més laborals. Quin dels crèdits que has ensenyat als cicles t’agrada més? El bàsquet l’any passat, sobretot perquè ho donàvem des d’un punt de vista molt més comprensiu del joc.

Aquest any, si m’hagués de decantar per algun crèdit, el voleibol. Hi ha algun crèdit que t’hagi sorprès? En general no, tots els havia realitzat a la carrera i més o menys el currículum és semblant. Encara que les formes que després tu pots treballar aquest currículum varien en funció del professor que dóna la matèria.

“

A PARTIR DE L'ESPORT PODEM TREBALLAR, TRANSMETRE, EDUCAR UNA GRAN DIVERSITAT DE VALORS COM PODEN SER ELS EMOCIONALS I SOCIALS, FOMENTAR AQUESTES RELACIONS SOCIALS, CONTROLAR ELS NIVELLS D’ESTRÈS...

”

Quins aspectes positius i quins aspectes a millorar destacaries dels cicles formatius? L’aspecte positiu a destacar és la proximitat professoralumne, almenys aquí a l’Escola Pia som com una petita família, en una carrera el nombre d’alumnat és molt més elevat, a vegades el professor no sap el teu nom, no coneix el teu passat, etc... i al cap i a la fi, penso que som persones, no un simple número en un full d’examen. Com a aspecte a millorar la ubicació de les instal·lacions, ja que en la majoria t’has de desplaçar, però per altra banda també tenim l’avantatge de les instal·lacions que ens pot oferir l’Ajuntament d’Olot.

Què t’emportes dels mesos que has estat treballant a l’Escola Pia? Molta experiència, maduresa, aprenentatges de diferents mètodes de treball, des de la coordinació com amb els diferents companys amb els que he pogut compartir moments, formacions, dubtes, etc... també aprendre coses dels meus alumnes, i no perquè sigui més o menys jove, sinó perquè penso que els aprenentatges es poden donar en qualsevol moment de la vida i que la vida és un Quin valor personal creus que aprenentatge continu. és essencial per poder ser un bon professor? T’han tractat bé els teus comLa principal és la passió per panys de feina? la feina que estàs fent, que Molt bé, la veritat és que tinc no acabi essent una rutina, molt a agrair-los i m’emporseguir-te formant i tenir in- to l’experiència d’haver comquietuds d’investigació i partit aquests mesos amb un innovació. Pensar que sem- gran grup humà i professiopre s’aprèn i estar disposat nal. a aprendre també dels teus alumnes. Et tornarem a veure? No ho sé, espero que sí. M’agradaria molt poder seguir formant part d’aquesta família.

DESEMBRE2013#54

PREGUNTES CURTES Com et definiries a tu mateixa? Autoexigent, proactiva, amb un caràcter fort i sociable. Quines són les teves aficions fora de l’escola? Jugar a bàsquet, veure pel· lícules (sobretot de terror) i fer activitats amb la família i amics. Un llibre? La Massai Blanca de Corinne Hofman. Un grup musical o una cançó? Going Home, la versió de Dire straits. Una pel·lícula? El Pianista de Roman Polanski, em va marcar tant que vaig fer el treball de recerca de la Segona Guerra Mundial. Un animal? Molt típic, el gos. Un menjar? Macarrons a la carbonara, però podria fer una llaaaarga llista. Uns postres? Maduixes amb nata. Equip de futbol? El Barça, sense dubte! Si no fossis professora de què t’agradaria treballar? De preparadora física. Una frase? “M'ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre” (Confuci).

—ESPORTS— w w w.olo t. e s c olap ia. c at

Escola

de Futbol Escola Pia

Olot —

Roger Vidal

Escola de Futbol de l’Escola Pia ja ha engegat els motors. El passat 12 de setembre els joves jugadors van iniciar la temporada. Els equips Escoleta i Prebenjamins entrenen als patis de l’escola els dimarts i dijous, mentre que els equips benjamins i aleví ho fan al camp del Morrot els dimecres i divendres. Aquest any l’Escola de futbol està formada per un equip d’Escoleta (jugadors nascuts al 2008), dos equips prebenjamins nascuts al 2007, un equip prebenjamí nascuts al 2006, un equip benjamí nascuts al 2005, tres equips benjamins nascuts al 2004 i un equip aleví. Tots els equips juguen els partits al camp d’herba artificial del Morrot, i participen a les lligues organitzades pel Consell Esportiu de la Garrotxa, menys l’aleví que ho fa a la lliga de la Federació Catalana. L’objectiu principal és fomentar valors mitjançant la pràctica esportiva i també millorar en un aspecte global a nivell futbolístic. Els jugadors de l’Escola de Futbol s’emportaran aquest Nadal un bon regal, ja que el proper dissabte 21 de desembre s’enfrontaran als diferents equips del F.C. Barcelona, en una matinal futbolística que es disputarà als camps annexes al Mini Estadi de Barcelona.

DESEMBRE2013#54