Rusc
Avets
Llars i centres ocupacio ocupacionals nals per a persones amb discapacitat discapacitat intel·lectual intel·lectual
Renovació d’en Pere Domènech com a responsable d’El Rusc
Revista núm. 27 juliol 2011
Visita al projecte de comunitat de l’Arca a Madrid
El Programa Tàndem d’Els Avets arriba a més de 500 nens i nenes El voluntariat, un eix fonamental del nostre projecte
L’entrevista: en Picanyol, el dibuixant
Membres de la federació internacional de les comunitats de l’Arca
Comunitats de l’Arca de Catalunya
Índex
Editorial
Editorial ........................................... 2 Comunitat El Rusc .......................... 3-5 Renovació d’en Pere Domènech com a responsable de El Rusc. “Pongamos que hablo de Madrid” Visita a la comunitat Arcobaleno, Itàlia Camp de treball a El Rusc
Comunitat Els Avets ....................... 6-8 Jornada de Vela adaptada a Sitges Trobada a la Granota Un taller de mil i un colors El Programa Tàndem, tot un èxit!
L’Arca arreu del món ......................... 9 Les comunitats més desprotegides Reeditat el llibre “Comunidad lugar de perdón y fiesta” Nova web d’en Jean Vanier
L’entrevista .................................. 10-11 En Picanyol, el dibuixant
El racó dels artistes ......................... 12 Feltre, un taller nou a El Rusc
El protagonista ................................. 13 Maria Rodríguez
El voluntariat .................................... 14 Voluntariat global, local i comarcal
Agraiments El racó de l’Ot ................................... 15
M’agradaria parlar-vos de la comunitat com un lloc de perdó i de festa. Com sabeu, aquest és el títol d’un llibre de Jean Vanier on explica la seva experiència als inicis de l’Arca. La primera vegada que vaig veure el llibre, em va cridar enormement l’atenció aquest títol. Em va semblar provocador i alhora estrany perquè la combinació, en una mateixa frase, de les paraules perdó i festa, em generava una certa incompatibilitat entre elles i se’m feia impossible imaginar de què podia tractar. És un llibre escrit el 1977 el mateix any que es va fundar El Rusc, ara fa trenta quatre anys, i jo en tenia deu. En el llibre, Jean Vanier repassa els aspectes fonamentals de la vida comunitària com el creixement, l’autoritat, els nostres dons, la pertinença, la missió, les dificultats, el perdó i la festa, des de la seva experiència i allunyat de la teoria. Això el fa més captivador, en una atmosfera de gran fe i humanitat. Sincerament, quan vaig acabar de llegir-lo, estava més confós que al començament. Jo acabava d’arribar a El Rusc, ara ha fet dotze anys; la meva comunitat havia estat la meva família, els meus amics, els estudis i Jean Vanier em parlava d’un món nou. Amb els anys, aquest món del que parlava l’he viscut a El Rusc, és aquí on he tingut la sort de “comprendre de l’experiència” i és així com les paraules Comunitat - perdó - festa han passat a tenir un significat profund i real per a mi. Queda molt encara per aprofundir en la vida comunitària, però el fonamental és celebrar la vida junts, que és una forma de perdonar, i divertir-nos! que és el sentit de la festa. Pere Domènech
Comunitats fundades per Jean Vanier COMUNITAT EL RUSC Veïnat de Sant Ponç 12, 08490 Tordera Tel: 93 764 20 53/ 93 764 24 06 e-mail: elrusc@yahoo.es COMUNITAT ELS AVETS C/ Calders 2, 08180 Moià Tel: 93 830 13 62 / 93 820 77 12 e-mail: avets.moia@ruscavets.org
Consell de redacció: Llar l’Olivera, llar Els Avets, llar El Rusc, llar El Petit Príncep, STO El Rusc, STO Els Avets, Pere Domènech, Jordi Pérez, Rosa Villalba, David Vergés, Aurora Garcia, Magda Polsala, Aude Masingue i Ferran Quirós, Laia Pardo, Sònia Torrent, Paola Garfias, Mercè Zamora, Jorge Herrera i Roser Blàzquez. Col·laboradors: En Picanyol, Maria Rodríguez. Coordinació: Roser Blàzquez. Dipòsit Legal: GI-330-2007 Impressió: Winihard Gràfics L’associació Rusc i Avets no es responsabilitza ni comparteix necessàriament les opinions expressades pels col·laboradors. Segons la llei de protecció de dades de caràcter personal 15/99 l’informem que les seves dades han estat incorporades a la base de dades de l’associació Rusc i Avets. En cas de no voler rebre quadrimestralment la revista us podeu adreçar a nosaltres per tal de donar-vos de baixa al tel: 93 830 13 62
2
Renovació d’en Pere Domènech com a responsable d’El Rusc El passat mes d’abril la Comissió per al Discerniment del Responsable de la Comunitat El Rusc, es reunia sota l’acompanyament de la Guenda, la nostra Coordinadora de zona. El propòsit era que, després de cinc anys amb en Pere al capdavant de la Comunitat, ell ens pogués expressar el seu desig de continuar endavant, estar obert i atent a les necessitats de la Comunitat o, per contra, no estar disposat a seguir. Igualment, la Comunitat en ple, tant treballadors com persones acollides i Junta, poguessin expressar els seus desitjos i preferències en relació a la figura del Responsable. Durant la primera part del procés, a la primera Reunió de la Comissió, en Pere va estar present i ens va fer saber que estava obert a seguir. Es va repassar el mandat que en el seu moment es va fer amb Alain i en Pere va tenir uns minuts per expressar-nos els seus sentiments envers El Rusc i alguns punts forts i febles que, a grans trets, podia comentar d’aquests anys de feina. Arribat a aquest punt, en Pere va deixar la reunió facilitant que la Comissió i la Guenda poguesin parlar i reflexionar lliurement.
Comunitat El Rusc
Comunitats de l’Arca de Catalunya
Tots vam tenir un espai en el que expressar el nostre parer i proposar coses a tenir en compte per al nou mandat. Després, tota la Comunitat, en absència d’en Pere (al matí treballadors, a la tarda les persones acollides i a la nit la Junta), va tenir un espai en el que poder comentar les nostres opinions destacant quins punts es consideràven importants per al nou mandat. Seguidament es va procedir a votar, posant en un paper el nom que es creia més adient per al Responsable. Us hem de dir que la majoria gairebé absoluta va ser per al Pere i que això, juntament amb el seu desig de continuar, va suposar un moment de gran alegria per a tots i totes. Unes setmanes després es va fer l’acte representatiu de la presa del càrrec, amb una divertida gimcana preparada “especialment” per al Pere, on mentre anava realitzant un recorregut per l’entorn d’El Rusc. Havia de superar les difícils, complicades i divertides proves que s’havien preparat especialment per a ell, fins arribar, finalment, a un esbós en un gran pergamí del que podria ser el nou mandat (en procés de redacció per la Comissió). Per aconseguir-ho va haver de difrassarse de paleta, cosa no gaire original després d’haver patit més d’un any d’obres a El Rusc! Ha estat un procés molt important per a tots, fentnos sentir importants a cada un de nosaltres de forma individual per poder participar en el procés i a l’hora, important per tenir un espai en el que poder agrair a en Pere tota la feina feta i la seva estimació per El Rusc. Pere, moltes i moltes gràcies per estar disposat a seguir fent-nos de Responsable de la Comunitat, t’estimem! Aurora Garcia
Moments de la gimcana on en Pere va haver de superar diferents proves.
3
Comunitat El Rusc
Comunitats de l’Arca de Catalunya
“Pongamos que hablo de Madrid...” Al principio de junio la comunidad El Rusc, casi en completo, tomó destino a Madrid. Teníamos tres días por delante y muchas cosas que hacer y otras tantas que visitar, pero sobre todo disponíamos de todo este tiempo para estar juntos, compartir y disfrutar de una buena compañía. Viajar siempre resulta atractivo, pero esta vez no se trataba de un viaje solamente. Tal como ocurrió en Trosly (Francia) hace un par de años, quisimos emprender un viaje “significativo” para nosotros que nos permita descubrir algo más que los monumentos y lugares de interés turístico, e ir a Madrid nos dio la oportunidad de estar cerca de un grupo de las personas que lideran el proyecto del Arca en Madrid. Araceli, antigua voluntaria de El Rusc y bien conocida en nuestra comunidad, es quien coordina el proyecto, que está bastante avanzando; cuenta con un grupo de gente comprometida y motivada, y también con el acompañamiento del Arca Internacional en todo el proceso. Sin grandes pretensiones quisimos ser un pequeño signo, un testimonio para la nueva comunidad. El Arca es posible, 34 años de El Rusc lo justifican de sobra; El Arca puede ser una de las opciones, una alternativa para muchas personas necesitadas y sigue siendo necesaria, simplemente vale la pena. Por lo tanto nos alegramos mucho que la familia crezca, y desde aquí os animamos y os ofrecemos todo nuestro apoyo y colaboración! Puede parecer que tres días, incluyendo el viaje en el autocar, no dan para mucho, pero los de El Rusc hacemos lo posible de lo imposible y, de acuerdo con este lema, hubo tiempo para todo. No pudimos dejar Madrid sin haberlo visitado y dedicamos todo el sábado a conocer los lugares más emblemáticos de la capital. La ruta turística fue posible gracias al Sr. Antonio, nuestro conductor. Muchas gracias!
Y como no podía ser de otra manera, también desafiamos a los madridistas luciendo la bandera y las camisetas del Barça delante de la Cibeles y el Bernabeu... Puede que nos pasemos un poquito, pero la emoción de los “cules rusqueros” pudo más!!! Después de un largo día pudimos descansar cómodamente en la casa donde estábamos alojados, el Centro Mariapolis “Luminosa”, en las afueras de Madrid. En definitiva, ha sido una experiencia inolvidable, un viaje para el recuerdo... Gracias a todos y a cada uno de vosotros por hacerlo posible! Magda Posala
Julia: “Lo que más me ha gustado es poder estar juntos. Lástima que no hemos ido al Museo de Prado” Enriqueta: “Me he emocionado mucho durante el viaje y no solamente por el chofer...” Jaume: “Esta bien compartir unos días juntos” Pep: “Lo hemos pasado muy bien juntos, nos hemos reído mucho. Una acogida perfecta” Jorge: “Lo importante es hacer cosas juntos, vivir cosas en grupo, en comunidad. Ésta ha sido una buena experiencia”
4
Visita a la comunidad Arcobaleno, Itàlia La última semana de mayo, del 25 al 31, Luis y Jorge hemos estado de visita en Bolonia, Italia, para conocer unos amigos del Arca que tenemos allí. Son un grupo de personas que, como nosotros, viven en una comunidad desde hace diez años, que se llama Arcobaleno (El Arco iris). Tienen dos hogares, “ Il Grano” y “ Il Chedro” y dos talleres, donde cada dia van a trabajar, “La Formica” (donde trabajan las personas más autónomas) y “La Tartaruga”. Nosotros hemos podido participar del dia a dia de la vida comunitaria y comprobar que su manera de cuidar los detalles, nos resulta familiar. Hemos podido vivir en un hogar y trabajar en el taller como uno más de ellos y la verdad es que no nos hemos sentido extraños en ningun momento!
Comunitat El Rusc
Comunitats de l’Arca de Catalunya
Hemos sido acogidos en el hogar “Il Grano,” una casa donde viven ocho personas, seis de ellas con discapacidad. Cada uno de ellos tiene una responsabilidad y se sienten valorados por el resto del grupo. En la casa hay flores y se cuidan con esmero los espacios de compartir la vida, como las comidas o los momentos de plegaria. Luís comenta su experiencia de la siguiente manera: »me ha gustado como se ayudan unos a otros, secando en la cocina, o cuidando a las personas que más lo necesitan, dándoles cariño o bien ayudandoles a comer, sobre todo en el taller de la Tartaruga«. Y a mí especialmente me gustó, el sentimiento de pertenecia que te ayudan a tener las personas que viven en la casa. Es maravilloso vivir este don de la acogida que existe en los hogares del Arca. Para nosotros ha sido una bonita experiencia donde hemos podido sentir que la vida comunitaria cobra mayor sentido si lo que tienes lo compartes con los demás. Desde aquí queremos dar las gracias a todas las personas de la comunidad de Bolonia por la acogida que hemos tenido durante estos cinco días, especialmente a los que viven en el hogar Il Grano: Sofia, Mariarosa, Samuel, Moreno, Liberto, Marialuisa, Sara, Diego, Paulo, Cristian, Giorgia, Andrea, Irene y a todos los demás. I sólo nos queda animar a otras personas de nuestra comunidad a ir a conocer estas experiencias, ya que creemos que estos intercambios son la mejor formación que podemos tener para seguir trabajando en los valores comunitarios. Jorge Herrera
Camp de treball per pintar la façana d’El Rusc “Som una bona colla!” em comentava en Jaume Homs amb les celles arquejades i amb un gran somriure. Imagino que estava pensant, a parts iguals, que la façana d’El Rusc quedarà pintada, que ja han passat vuit anys des de l’última vegada que ho vam fer, ho sigui que ja li tocava, i pensant també en la paella que el Sabastià i la Maria ens farien després. En les dues coses té raó en Jaume. La foto que veieu a la portada és del dia 18 de juny que vam fer un “camp de treball”, com ara li diem. Si reviseu les fotos de la Comunitat veureu que n’hi han moltíssimes com aquesta, on un gran grup de gent surt rient després d’haver passat un dia ajudant. El Rusc té un poder de convocatòria total, totes les activitats que s’organitzen sempre tenen una resposta enorme dels amics i familiars. El Rusc ha rebut sempre ajut i nosaltres no podem oblidar de donar gràcies, com en aquesta ocasió. Merci a tots! Pere Domènech
5
Comunitat Els Avets
Comunitats de l’Arca de Catalunya
Jornada de vela adaptada a Sitges El passat dia 17 de Juny un grup vàrem anar a Sitges a les Jornades de Vela Adaptada organitzades per la Diputació de Barcelona. Quan vam arribar ja ens esperaven els sis monitors de vela. Primer de tot vam esmorzar, i després ens vam posar el vestit de bany i molta crema solar!! Els monitors ens van explicar en què consistiria l’activitat i ens vam posar l’armilla salvavides. Ens vam dividir en quatre grups, dos grups van fer vela i els altres dos van anar amb llanxa. Però després vam fer el canvi i tots ho vam poder provar tot.
Aquell matí feia una mica de vent i la mar estava força agitada, per això no ens varem poder tirar al mar i nadar una mica com ho havíem fet altres anys. Quan s’acostava l’hora de dinar teníem una gana que no us podeu imaginar després de tant esport i emocions! Com cada any, per acabar aquesta jornada, vam anar al restaurant i ens vam menjar una bona fideuà!! Va ser un dia molt intens i ens ho vam passar molt bé. Sònia Torrent
Trobada a La Granota Diuen que una imatge val més que mil paraules, i és per això que, per començar, hem posat aquesta imatge d’en Jordi d’Els Avets i la Laia d’El Rusc, just quan es van trobar a la Granota, en la trobada anual que fem les dues comunitats, perquè transmeten l’alegria del retrobament. Alguns de nosaltres fa molts anys que ens coneixem, altres tot just acabem d’arribar i comencem a conèixer-nos, però sempre és motiu de joia retrobar-nos, passar un dia plegats. Aquest any la trobada ha estat a La Granota, una casa amb uns entorns molt acollidors, prop de Moià. El dia va acompanyar molt, amb les primeres calors de l’estiu, que van permetre als més menuts i atrevits remullar-se al riu. Mentre les botifarres es coien a foc lent, uns paraven taula, altres petaven la xerrada, prenien la fresca, o caçaven papallones! I com a bons catalans, que tot ho celebrem a l’entorn de la taula, vam fer un àpat d’allò més bo i, a l’hora del cafè, va haver-hi espectacle i tot, amb alguns artistes espontanis d’allò més divertits! Un dia entranyable que esperem repetir l’any que ve!
6
Un taller de mil i un colors! Hola, som l’equip de Bijuteria del Centre Ocupacional Arc de Sant Martí d’Els Avets on realitzem treballs artesanals per desenvolupar la creativitat. La bijuteria és una de les nostres especialitats i estem molt contents dels resultats. Elaborem collarets, polseres i arracades amb el suport de les monitores que ens ajuden a manipular el material i decidir com ho volem fer. Com que tots som diferents, cadascú de nosaltres necessitem també suports diferents per fer la feina. Les monitores ens proporcionen a cadascú el recolzament que necessitem en cada moment, com ara enfilar l’agulla, escollir els colors, fer seriacions, els acabats, etc…
Comunitat Els Avets
Comunitats de l’Arca de Catalunya
També ens encarreguem d’anar a algunes botigues de l’entorn que ens ajuden a vendre la bijuteria. La crisis actual no ens ajuda gaire a vendre i així poder comprar nou material, però som optimistes perquè sabem que a la gent li agrada molt el què fem. També hi ha persones que ens han ajudat donant-nos material i els hi estem molt agraïts. Aquí teniu una mostra de la bijuteria que elaborem. Rosa, Maria, Elisa, Jordi P, Josep, Mónica, Antonio, Agustí, Xavi, Montse, Tere, Jesús i Mercè Zamora.
Podeu fer les comandes a avets.taller@ruscavets.org
7
Comunitat Els Avets
Comunitats de l’Arca de Catalunya
El Programa Tàndem, tot un èxit! Quan vam començar el Programa Tàndem a Els Avets el 2008, no sabíem gaire on ens duria tot plegat, però sí que ens feia molta il·lusió endegar un projecte on es potenciés la relació entre els infants i joves i les persones amb discapacitat. L’experiència que, des de ben petits, han fet els infants dels qui estem vinculats a la comunitat, ens mostra que tenir relació amb les persones amb discapacitat, apropar-s’hi des de ben petits, ajuda a fer caure prejudicis i a normalitzar la relacions entre nosaltres. Així doncs vam posar fil a l’agulla redactant un projecte que vam anomenar Tàndem perquè quan anem amb tàndem anem muntats en un mateix “vehicle” i ens cal pedalar junts, per avançar, ens cal fer un treball d’equip. Va ser l’Agustí Crivillés de l’Olivera qui va dissenyar el logotip que ens ha acompanyat tot aquest temps. Els qui el coneixeu ja sabeu que és tot un artista a
l’hora de dibuixar i construir amb i bicicletes bi i l b material reciclat. Acabem doncs ara el tercer curs escolar on hem dut a terme aquest programa que ha estat molt ben rebut per a tothom i del que en fem una valoració molt positiva. Han estat en total de quinze activitats amb el CEIP Josep Orriols i Roca i l’Escola Pia de Moià, l’IES Sant Gabriel de Barcelona i el CAU Amadeu Oller de Moià. És un goig poder dir-vos que, al llarg d’aquests tres cursos, hem arribat a més de 500 nens i nenes. Alguns han vingut a conèixer les nostres instal·lacions –les llars i el taller- i altres ens han convidat a les seves escoles.
El Programa Tàndem arriba a més de 500 nens i nenes
Què pretenem amb el programa Tàndem? Apropar la realitat de les persones amb discapacitat intel·lectual al món dels infants i adolescents per tal de canviar la mirada dels més joves vers aquest col·lectiu. Treballar valors d’igualtat, de respecte a la diferència, de solidaritat per a construir una societat més justa i menys discriminatòria. Potenciar la integració de les persones amb discapacitat en el seu entorn natural. Donar l’oportunitat a la persona amb discapacitat de ser un agent actiu d’un projecte educatiu que l’ajudarà en el seu propi desenvolupament i el d’aquells infants a qui ens adrecem.
Quines activitats hem realitzat amb els infants? He fet de rondallaires. Hem ensenyat a fer postals de Nadal amb paper reciclat. Hem muntat jocs de cucanya per experimentar sobre els sentits i la discapacitat. Hem fer mosaic plegats (testos i estalvis). Hem ensenyat a fer bijuteria (collarets i arrecades). Hem cuinat junts (galetes i pizzes)
Si esteu interessats en participar-hi, adreceu-vos a Roser Blàzquez, comunicacio@ruscavets.org 8
Les comunitats més desprotegides Sovint, les notícies que ens arriben de diferents països, ens mostren situacions de gran dificultat que viuen moltes persones arreu del món: catàstrofes naturals, terretrèmols, guerres, extrema violència, revolucions, pobresa... Moltes vegades ho sentim com fets llunyans, que passen a gent que no coneixem, molt enllà de casa nostra. Tanmateix, en molts d’aquests llocs, hi ha comunitats de l’Arca com les nostres. Normalment en països empobrits l’aportació d’aquestes comunitats és molt gran ja que les persones amb discapacitat estan molt desprotegides. Aquestes comunitats no reben ajuda dels seus governs i tiren endevant amb gran precarietat. Les situacions de violència, de guerra o bé els desastres naturals agreugen, encara més, la seva difícil situació. Volem tenir un record especial per aquestes comunitats que avui lluiten per tirar endevant el dia a dia amb molt pocs recursos i un entorn polític i social molt difícil, especialment les d’Egipte, Costa d’Ivori, Síria, Haití, Japó... i tantes altres d’Amèrica llatina, Àfrica i Àsia.
L‛Arca arreu del món
Comunitats de l’Arca de Catalunya
Reeditat el llibre “La Comunidad, lugar del perdón y de la fiesta”
Aquest llibre de Jean Vanier ha estat editat en diverses llengües i es considera un dels llibres bàsics de les Comunitats de l’Arca. En ell Jean Vanier explica quin és l’esperit de la vida comunitària, com afrontar les dificultats del dia a dia, el sentit de la festa, les reunions, la vida quotidiana, l’acollida, el servei i sovint la necessitat del perdó per a fer possible la convivència. La versió castellana ha estat esgotada durant molts anys (Colección Sauce. Ediciones PPC) i no ha estat fins aquesta primavera que s’ha reeditat de nou a Argentina (Ágape Libros).
Us recomanem que visiteu la nova web de Jean Vanier www.jean-vanier.org En ella hi podeu trobar molta informació sobre la seva vida, la fundació de l’Arca i de Fe i llum i tots els seus escrits, vídeos i materials editats.
9
L‛entrevista
Comunitats de l’Arca de Catalunya Entrevista realitzada per Jordi Pérez, Rosa Villalba i Roser Blàzquez
EL DIBUIXANT Com va decidir en Picanyol fer-se dibuixant? Jo, de petit, era un nen que sempre dibuixava. Quan va arribar l’edat de pensar què volia fer, primer vaig pensar en altres coses, però llavors em vaig adonar que això de dibuixar era el que més m’agradava i vaig decidir fer-me dibuixant.
En Picanyol
En Picanyol, fill de Moià, és el creador de l’Ot el Bruixot i de molts altres personatges. El 1968 va començar a col·laborar amb la revista infantil Tretzavents. També, a partir del 1971 i fins l’actualitat, collabora amb la revista Cavall Fort. Amb els anys es va anar especialitzant en jocs d’observació i deducció, del 1982 al 1984 va ser l’autor de la revista El Mussol (Nova editorial). Aquesta revista d’entreteniments va donar continuitat en els Quaderns Picajocs de Barcanova, la Rata Sàvia (1996) i L’aguilot savi (2000) de la Galera. El 2009 Barcelona Multimedia va embarcar l’autor en una aventura informatica amb la creació del CD-rom Otijocs. En Picanyol també va publicar un llibre de les memòries de la seva infantesa titulat “Memòries d’una pensió”. En l’actualitat està treballant en projectes de DVDs que ja estan traduits a diversos idiomes.
Nosaltres hem provat de fer de ninotaires i hem intentat dibuixar l’Ot, el Bruixot. Ens ha semblat molt difícil! Sí. Si vols fer-ho bé, dibuixar és una mica complicat i, a més a més, si vols, et pots anar posant reptes i dificultats tu mateix.
ELS PERSONATGES Hem trobat a la seva web una descripció dels seus personatges que diu “Són personatges senzills, no tenen músculs d’elefant, ni urpes, ni ganivets. Poden ser dolents o bons, màgics o terrenals, però sempre actuen amb sentit comú. Què vol transmetre amb els seus personatges? Això del sentit comú no ho vaig dir jo, eh! Jo no ho sabia que els meus personatges tenien sentit comú. Però a mi em sembla que l’Ot, el bruixot, no en té gaire perquè a vegades fa unes tonteries! Va pel carrer i transforma un fanal en una escombra, llavors va el policia i l’empaita perquè els fanals són públics, del carrer, i no s’ha de transformar en escombres... És per això que dic que no en té gaire, de sentit comú. I pel que fa als valors, no em proposo transmetre’n especialment. Però el que passa és que, allò que tu ets, el que tu vius, és el que transmets. També, si en alguna cosa no hi estic d’acord, doncs no la dibuixo. Per exemple, hi han moltes historietes que tot és pura violència, doncs això jo no ho faig. Bé, a vegades una mica sí que n’hi ha... (riem recordant que moltes de les vinyetes de l’Ot acaben amb la dona perseguint-lo amb l’escombra!)
Ha pensat mai a dibuixar algun personatge amb alguna discapacitat? Sí que he dibuixat alguna vegada gent, per exemple, amb cadires de rodes, però sempre de forma esporàdica, no tant com a personatge. No, no se m’havia acudit mai… Sovint dibuixem allò que coneixem i aquesta realitat jo no la conec gaire i potser és per això que em resulta més difícil de dibuixar.
10
Fa anys que l’Ot el bruixot ens acompanya en cada número de la nostra revista i té un gran èxit entre tots. Parli’ns de l’Ot. Qui és? Com i quan va néixer? Què té que ha arribat a ser tan popular, tan proper als infants de diferents generacions? Sí, l’Ot és el que ha triomfat més de tota la colla! Va sortir a Cavall Fort per primera vegada. I com és que ha enganxat tant? doncs la veritat és que no ho sé. Fa anys, quan se’m va acudir, no em pensava que tingués cap èxit. Vaig pensar que seria un personatge que, amb una mica de sort, podria servir per omplir algun forat en alguna revista. Però res més. Jo creia que altres coses que feia tindrien més èxit i va passar al revés. Va ser l’Ot, que jo pensava que era molt modest, molt poca cosa, qui va tenir realment èxit. Aquest desembre farà 40 anys que es publica a Cavall Fort, i que me’l vaig inventar, ja en farà uns 42. I ara ja em costa molt fer-li fer coses per no repetir-me! Quaranta anys són molts anys! I no puc repetir perquè hi ha gent que conserva els Cavalls Forts, hi ha llibres de reculls de les seves vinyetes... No, no es pot repetir res.
Comunitats de l’Arca de Catalunya
Vostè té una trajectòria professional molt llarga: llibres, vinyetes, còmics, DVDs per atansar la Bíblia als infants, jocs d’ordinador, jocs de lògica i enginy i ara també un Músicòmic. En quins nous projectes està treballant ara? Hem fet un MúsicDown on, nois i noies amb el Síndrome de Down, toquen instruments i fan també d’actors, posant veu als personatges de les meves vinyetes, que es van projectant al darrera. És molt maco! Han actuat ja a Barcelona, Sabadell, Girona i Lleida. Ara ja s’ha acabat aquesta gira, però m’han dir que encara hi ha llocs interessats. (www.sindromededown.cat) De DVDs n’he fet sobre la Bíblia; hi ha el de l’Antic i el del Nou Testament. També ha sortit el DVD de la història de Sant Francesc i Santa Clara, i ara estic treballant en la història de Sant Ignasi. I tot el que hem fet en DVD, ara ho estem passant a còmic. La Bíblia ja s’ha editat i Sant Francesc aviat sortirà. Ara estic treballant molt aquest material amb Barcelona Multimèdia, els mateixos que editen els Otijocs, per ordinador. Fa un temps els vaig proposar de fer còmics perquè ja tenia molta feina feta i redibuixar-ho a còmic seria fàcil. Primer em van dir que no, perquè ells feien només multimèdia, però un dia s’ho van repensar i em van trucar per dir-me que endavant, que s’ho quedaven ells. Llavors, a part dels DVDs, ara ho estem editant tot en còmic. I també ho estem venent a l’estranger. L’any passat vam publicar a França i ara ho estem fent a Itàlia. Els personatges
ja parlen francès i italià! Fins i tot, en la Bíblia escrita en italià, ens ha escrit el pròleg un cardenal.
L‛entrevista
ELS PROJECTES
Hem pogut comprovar que els Otijocs no són pas fàcils, ni tampoc els jocs d’enginy! No, n’hi ha que són força complicats. Tinc publicat un llibre amb jocs i altres d’entreteniments (“El llibre dels joc” Ed Barcanova, “Els 100 millors jocs lingüístics dels Otijocs” Barcelona Multimèdia, “El gripau saberut”, Ed. Sigma, “Quadern de l’Ot el bruixot”, Ed Baula, entre altres)
Vostè també ha escrit un llibre: Histories d’una pensió. Aquest és l’únic llibre que he fet només amb lletra. Per escriure un llibre t’hi has de posar de valent! Aquest llibre és la història de la meva infantesa. Conec una persona que està en el món editorial i que ha ajudat a molts escriptors. Li vaig demanar ajuda i ella em va acompanyar i em va guiar en tot el procés.
Aquest proper desembre la comunitat Els Avets celebrarà els seus trenta anys de vida a Moià. Quins records en té de tot aquests anys que dóna xerrades a Paray-le-Monial, etc. Indirectament ho he anat seguint com a veí del poble? Jo ho he conegut molt poc, només de trobar-nos pel carrer, però ho he anat seguint al llarg dels anys i estic molt content que estigueu aquí a Moià. A vegades conec gent que viatgen per França i coneixen les comunitats de l’Arca d’aquest país. Alguns també coneixen a Jean Vanier , el fundador,
al llarg de tots els anys i estic content de poder dir que a Moià hi ha una comunitat.
Alguna pregunta més? Com es diu el mussol i la dona de l’Ot? La dona de l’Ot ja té nom perquè, quan no en tenia, la gent sempre ens preguntava com es deia. I al final li vam posar un nom i es diu Berta. I al mussol ara li esta passant el mateix que passava amb la dona de l’Ot, i la gent ens diu: i el mussol com es diu? O sigui que li haurem de posar un nom. A veure si trobem un!
Ha dibuixat mai contes populars com ara la Blancaneus i els set nans? No, la Blancaneus no l’he dibuixat mai, però contes populars sí que n’he dibuixat. A la biblioteca podeu trobar un llibre de còmics amb contes populars, de tot el món. “Contes i llegendes populars” de Pagès editors.
D’on treu les idees per fer les vinyetes tan divertides? Ai, això sí que no ho sé pas! Hi ha dies que venen les idees i altres dies que no en ve cap! El que faig per fer les vinyetes és buscar una situació, per exemple que l’Ot està a la cuina cuinant. Llavors vaig pensant idees a l’entorn d’aquesta situació, de cuinar. A partir d’aquí la paella se li encén, penso com l’apaga… i així vaig donant voltes fins que surt. Hi ha dies inspirats, que surten moltes idees, i altres que et passes tot el dia pensant i buscant i al vespre acabes bastant nerviós perquè no ha sortit res! A vegades la inspiració ve sola, de cop, i llavors t’ho has d’apuntar de seguida!! En canvi hi han coses que no és qüestió d’inspiració sinó de treballar i treballar molt. En els còmics, per exemple, si m’encallo en una vinyeta i no em surt, me la salto i treballo en el següent dibuix i ja hi tornaré més tard.
11
El racó dels artistes
Comunitats de l’Arca de Catalunya
Feltre, un taller nou a El Rusc Aquest any, com a novetat al nostre Taller, podem destacar l’activitat de feltre. Aprofitant que la nostra amiga Sònia ens va venir a ensenyar un dia el procediment per crear amb aquest material, hem fet d’aquesta elaboració, un passatemps molt productiu en els espais desocupats del nostre dia a dia al Taller. Vàrem crear un grup que podia aprofitar aquesta activitat i que sobretot n’estava interessat. Aquest grup el formen les artistes Juana i Magda, les resseguidores Gemma i Pilar, els talladors Juanito i Júlia i les cosidores Enriqueta i Antònia. De feta que pugui participar tothom en el procés fa que, el treball en cadena, sigui força productiu i sobretot creatiu, que és el que més motiva a tot el grup. Ara estem en el procés de crear els dissenys, que més endavant farem servir per elaborar els nostres productes i poder treure’ls a la venta amb bons acabats. De mica en mica anirem coneixent el procediment i la tècnica per tal d’elaborar, posteriorment, objectes varis, i donar-los forma de complements que puguin agradar a qui els vegi. Això sí, tots els dissenys són extrets de cadascun dels dibuixos originals de les persones del Taller, fent que siguin productes totalment característics d’El Rusc i que, d’una manera o altra, cada noi pugui sentir-se identificat en les peces que elaborem en aquesta activitat.
ELS ARTISTES OPINEN
Esperem que aquesta activitat tingui tant èxit com l’hem agafat nosaltres des del Taller, per així poder anar treballant i veure’n el resultat satisfactori de les persones que hi treballen.
• Enriqueta: Jo en el meu temps lliure cosia “cuadros de punto de cruz” i per això m’agrada participar en aquest taller. • Juanito: Me gusta hacer cosas bonitas. • Júlia: M’agrada tallar i cosir una miqueta • Pilar: És molt divertit aquest taller! • Gemma: Me gustan mucho los dibujos que tenemos y que utilizamos, salen cosas muy bonitas. • Juana: Yo coser no puedo, pero me gusta mucho dar ideas y hacer dibujos. • Magda: M’agrada molt el feltre perquè hi ha moltes textures diferents i colors. M’agradaria fer moltes coses amb feltre.
12
Maria Rodríguez
Maria, què és el que més t’agrada? Me gustan los macarrones, pero los espaguetis no mucho. Quan vas al taller, què fas? En el taller hago collares y este invierno he empezado a ir a la piscina y me gusta porque el agua está muy caliente.
Maria, et vols presentar als lectors de la revista?
I a la llar? En el hogar ayudo a tender la ropa, a poner la mesa y a fregar los platos cuando me toca. Me encanta ir a pasear y los domingos ir a hacer el vermut en el bar con mis compañeros. Demanem als seus companys de taller que ens parlin de la Maria Mònica: Es mi amiga. Xavi: La Maria és molt bona persona. Jordi G: És molt bona persona. Elisa: Es muy atenta conmigo. Me da la mano para no caerme en el suelo. Es muy buena. Carmen: Yo la quiero mucho y me da besos.
Me llamo María, tengo 60 años y soy de Sallent. Tengo una hija ya mayor que se llama Marian. Vivo en la llar Els Avets y estoy muy contenta.
La protagonista
Comunitats de l’Arca de Catalunya
La Maria també té bons amics fora de la llar. Ells ens expliquen la seva relació amb la Maria. “A la Maria l’hi agrada estar amb nosaltres, i nosaltres amb ella. Quan la convidem algun dia a casa col·labora amb les tasques de la llar sobretot, a la cuina i amb la roba. És agradable estar, sense gaires pretensions, pel simple fet de ser-hi. Pot semblar evident, però la Maria ens recorda que no calen grans muntatges, que l’important és la presència. Què vols Maria...? -li solem preguntar, ella diu - no ho sé, estic aquí... I entre un cubell de roba i les peles de patata, fem una pausa per fer el cafè. Mmmmm! Mentrestant la banda sonora de la casa (nens que corren, ploren) està ben present i distreu la Maria. La Maria ens mostrà tota la seva feblesa, els seus moments de neguit i també on rau l’essencial, sentir-se estimat i estimar, tant fàcil i tant difícil. Gràcies Maria!” Aude, Ferran, Oria, Paúl, Maël, Alex
“Con María he pasado momentos muy especiales, por ejemplo cuando salimos a caminar juntas por el pueblo, después de caminar un momento nos sentamos y hablamos... Le cuento cosas de mi familia, de mi trabajo y le pregunto su opinión. Siempre tiene palabras para decirme. Es una mujer sensible pero fuerte a la vez, es tranquila pero con carácter, es callada pero sabe expresar lo que necesita, en fin que es maravillosa!! Y gracias a Dios que he podido conocerla y tenerla como una gran amiga. Siempre estás en mis pensamientos y oraciones María”. Paola Garfias
13
Comunitats de l’Arca de Catalunya
Voluntariat
Voluntariat global, local i comarcal Fa aproximadament sis mesos que tinc l’encàrrec de coordinar voluntariat a Els Avets. És una tasca agraïda doncs treballo amb persones i per a persones. En aquesta casa, la tradició del voluntariat va estretament lligada a la història de la seva fundació. Enguany, com ja sabeu, celebrem els 30 anys a Moià. Sóc del parer que si en els últims 30 anys en el món hagués hagut més voluntariat i menys competitivitat econòmica, les coses estarien molt millor en l’actualitat. Només parlem de progrés econòmic, especialment gran part de la nostra representació política, i en canvi, el progrés social, on és? O el cultural, o l’espiritual? Quins valors estem enfortint en aquest parlar només d’economia, capitals, deutes i euros?
Aquest article vol agrair i encoratjar a l’actual, passat i futur voluntariat d’Els Avets i de tantes altres entitats que, sense la seva participació desinteressada (i interessada), no estaríem on estem. La nostra societat té deures pendents en matèria d’altruisme, generositat i solidaritat. Els espais i les bones pràctiques en aquesta direcció em semblen molt necessaris i per això aquí tenim les portes obertes. No deixa d’al·lucinar-me el fet de constatar les coses que aprenem de nens de vuit anys (no són ben bé voluntaris), avis de vuitanta, persones d’aquí de tota la vida o persones d’allà, sense importar on es concreta aquest allà. També agrair la iniciativa política europea del SVE (Servei de Voluntariat Europeu). És un programa que facilita i impulsa la movilitat juvenil en aquest continent que està en construcció. Associacions com ara Rusc i Avets, posen de manifest que els diners no ho són tot en aquesta vida i que la riquesa de compartir i donar, sense esperar res a canvi, és impagable. En aquesta casa tenim un flamant equip de voluntariat, voluntàries per ser més justos, que escoltant-les i coneixentles hom pot aprendre molt. Els diversos perfils pel que fa a edat, origen cultural, formació, experiències... constitueix un ric ventall de persones que, si poguéssim aglutinar-les en una sola cosa, probablement serien com una enciclopèdia. Allò que un no sap, ho sap un altre. Quan una persona està disposada a compartir allò que sap i creu que té més per aprendre que no pas coses apreses, existeixen les condicions òptimes per esdevenir un equip que creix, aporta i es desenvolupa sense complexos ni pors. Això està passant en aquest equip de voluntariat i jo cada dia n’estic més impressionat. Moltes gràcies i fins aviat. David Vergés, Coordinació Voluntariat Els Avets
14
Comunitats de l’Arca de Catalunya
Agraïments Volem donar les gràcies a totes aquelles persones i entitats, tant públiques com privades que, dia rera dia, ens donen suport i fan possible que el nostre projecte tiri endevant. En aquests moments de grans dificultats econòmiques, la seva implicació ens és d’un gran ajud.
Ajuntament de Moià
Ajuntament de Tordera
15
El racó de l‛Ot
“No es tracta tan sols de fer bones obres a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, sinó d’alliberar la vida que hi ha en ells”. Jean Vanier
Imatge d’una activitat del Programa Tàndem amb el CEIP Josep Orriols i Roca (Moià) La nostra associació està federada a