ATLETISME L’esforç d’un atleta
El sacrifici individual i la perseverança són dues de les coses més importants en l’esport.
“L’atletisme requereix un gran sacrifici mental, ja que perdre en un esport on ets tu l’únic responsable és molt dur i més per un nen” Apassionat del cinema i el món audiovisual, estudiant de comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona i atleta des dels 11 anys. L’ Adrián Vega és un noi de 22 anys que compagina l’esport i els estudis alhora. Des dels 11 anys que forma part del Club d’Atletisme de Mollet, on assegura que és la seva segona casa i el seu lloc de desconnexió per excel·lència. El seu pare és el director del Club i qui li ha inculcat des de petit aquesta devoció per l’esport i en concret per l’atletisme. L’especialitat de l’Adrián és el salt de perxa.
El salt de perxa és una especialitat atlètica que consisteix en passar per sobre d’una barra horitzontal que se situa en una gran alçada i s’ha de saltar sense fer-la caure. Això és possible gràcies a una perxa flexible on l’atleta la sosté a les seves mans i amb la seva força, tècnica i habilitats l’utilitza per passar per sobre de la barra horitzontal. Assegura què per ser bo, és primordial tenir una bona perxa i la veritat és que són bastant cares. L’Adri entrena dos cops per setmana, té una sèrie de rutines programades que les repeteix. Normalment aquestes rutines que fa són abdominals, lumbars, córrer o gimnàs entre d’altres. Acostuma anar a entrenar per les tardes, ja que pel matí va a la Universitat. Els caps de setmana és quan té competició, normalment els dissabtes al matí, per això durant la setmana li toca entrenar.
A més a més d’estudiar i fer atletisme, és un dels entrenadors del grup de nens més petits del club, els entrena també a ells dos cops per setmana i els acompanya a les competicions on els ajuda amb tot el que pot. Exerceix de tutor, dóna consells als nens, calma als pares que estan fora de la pista, nerviosos per saber com estan els seus fills i quines marques han fet. Cuida qualsevol detall que els nens o pares puguin necessitar en les competicions i els ensenya les millors tècniques per a l’hora de competir.
També, en el mes de Juliol, l’Adrián forma part de l’equip de monitors que porten el Campus d’estiu del Club d’Atletisme de Mollet. En aquest Campus hi realitzen jocs, fan esport i els nens s’ho passen d’allò més bé. Assegura que no només són els nens qui s’ho passen bé, ja que els monitors gaudeixen igual o més que els més petits. L’Adri afirma que ser monitor i entrenador de nens és una feina molt gratificant, estar amb ells i compartir la seva afició per l’atletisme és una barreja perfecte per fer d’això un joc per a ell. Estar en contacte permanent amb nens i ajudar-los, no només amb ajuda esportiva si no també emocional és molt positiu. Ara mateix per ell, l’atletisme és més un “hobby” que una professió, el seu futur se l’imagina treballant en el món audiovisual. Li agrada molt fer curtmetratges, vídeos, editar i qualsevol cosa que tingui relació en aquest sector.
L’atletisme és una professió molt sacrificada i s’ha de ser molt i molt bo per poder dedicar-se i viure al cent per cent només d’aquest esport. Ser atleta l’ha ajudat positivament en altres aspectes de la seva vida quotidiana, com els estudis, personalitat, organitzar-se i moltes més coses positives, ja que és un esport que requereix un estat emocional molt fort. Treballar, estudiar i fer esport no és fàcil, comporta molt temps i un horari bastant ajustat. Però si a tot això li sumes que el que fas t’agrada i ho gaudeixes de veritat, tot l’esforç que requereix, a la llarga et sents plenament satisfet amb tu mateix.