EL COMTAT
Guardons esportius i Carnestoltes a Muro
LA SAFOR
Fira Mercat Gandia, on el comerç és protagonista
LA COSTERA
Torna el Firall, la fira de l’all tendre de Xàtiva
VALL D’ALBAIDA
Festes de Moros i Cristians a Bocairent
MARINA ALTA Festival d’arts escèniques a Pego
La colla ecologista considera que les declaracions del govern municipal sobre el tema són una mostra d'irresponsabilitat i que l'estudi encarregat per la Cambra de Comerç d’Alcoi no aporta res de nou als treballs realitzats anteriorment
Barnasants 2023
‘Teixint complicitats’, per Amalia Garriós
IES Pare Vitòria Alcoi
40 edició de la Setmana Cultural de l’institut alcoià
Gabriel Tomàs
L’actualitat del poble amb l’alcalde murer
Encara que s'esperava neu a localitats com Alcoi, finalment la cota de neu no ha sigut tan baixa i sols s'han vestit de blanc algunes muntanyes o municipis com Banyeres de Mariola
BR | Alcoi./ Durant les últimes setmanes de gener s’ha notat un gran descens a les termperatures. El mercuri ha arribat a marcar graus baix cero i fins i tot, la neu ha arribat a les localitats i muntanyes de les comarques centrals, malgrat que a les prediccions, la cota de neu, en un principi havia de ser més baixa. On si s’ha pogut veure neu ha sigut en llocs com la Font Roja, la Sarga o Banyeres de Mariola, entre d’altres. Les temperatures típiques de l’hivern han tardat en arribar, però ara pareix que es quedaran al menys durant unes setmanes més.
CSO Cals Flares
El recobrament necessari de la nostra unitat com a poble
Belén Rivas./
Javi Llopis./
Els centres educatius lluita contra el suïcidi Un mapa polític que segueix molt fragmentat
Josep Sou./
Antoni Miró i Cuba
Desdibuixant fronteres
Premis Cultura Alcoi Primera gala dels Premis de Cultura Ciutat d’Alcoi
Projecte 'Mata Ombres'
Ximo Canet viatja a l’Índia amb altres artistes
Els nostres artistes
J. Chapa: Font d'inspiracio� dins de l'encisament
Tais-toi!!! Ens llença el mestre Jordi Valor i Serra, togat amb el guardapols d’un blau, ja, esvaït. Enèrgic, alhora, però, amb infinita comprensió, inclús ens atreviríem a dir tendresa. El mestre Jordi Valor ho era de tot i del tot. Un mestre de repàs, on anàvem, indefectiblement, per a assegurar-nos una mica de coneixements (també de coneixement), que ens permeteren de passar, sense gaires problemes, el curs. I del francès, llengua de cultura d’aleshores, a la geografia. En aquest territori, mai millor dit, és on Jordi Valor, el nostre mestre benvolgut, guanyava més enters. Aprofitava, la seua sensibilitat així li ho permetia, l’ocasió per a capbussar-nos dins les terres nostrades: De la muntanya i de vora mar fou, si més no, com una mena de llibre de capçalera per a practicar escorcolls per allò que després ha vingut a anomenar-se: el nostre entorn immediat. La nostra terra, la consciència de pertinença, la riquesa aromada de la flaire muntanyenca, el veïnatge de la mar, la comprensió del tast salabrós de les ones de la cultura, tot comunicat, amerat, des de la seua veu profunda, tranquil·la i reblerta de bona pasta, augmentava el nostre orgull i ens feia sentir-nos-en molt afortunats d’ésser d’ací. El mestre Valor, ara en el record, i en la gratitud per l’exercici que en féu de bonhomia.
I Antoni Miró, que en té el coneixement absolut de la vàlua d’aquest home d’ampla singularitat, ha volgut fer-ne el seu retrat. Ha desitjat d’incorporarlo al tauler principal dels seus homenatges particulars. El blau que tiny el rostre de Jordi Valor, amb el somrís d’humanitat que s’escola al través dels seus llavis, confegeixen una sort d’humanitat que abunda en garanties d’autenticitat. Quina sort poder ser pintor! Quina fortuna detenir el temps per a ocupar un espai d’eternitat! Quina meravella conquistar, des de l’esguard, el volum abstracte de l’esperit!
J. Sou
EL GRAT 743 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES
Per ‘Arcaris’ Ester Jordà SolbesL’associacionisme és un dels trets més destacables de la vida ciutadana del nostre país. A altres nacions europees les formes més comuns són les fundacions o agrupacions similars, molt més opaques, poc o gens democràtiques i força verticals en la seua organització (com Alemanya). I algunes vegades estan lligades a l’exercit o al propi estat (com Regne Unit)
El cas és que ara, en un moment de transició com el que estem vivint (el capitalisme va desplomant-se i ja vorem on acabarem) cal canalitzar el poder de la societat civil més que mai. Perquè no s’enganyem, molts servicis que actualment gaudim són prestats per associacions no per cap govern (encara que destinen subvencions) Tenim el cas dels centres de dia per a persones amb Alzheimer, assessorament i cura de persones amb minusvàlues, préstec de material per a persones amb càncer, recolzament de xiquets i xiquetes Asperger o autistes... fins el servei de recollida d’animalets de la via pública és d’una associació (en Alcoi, Ibi o Castalla la protectores, en El Comtat és una empresa privada i per tant, no es pot garantir el ‘sacrifi 0’)
La Unió Europea està subvencionant moltíssims projectes per promoure l’associacionisme i la incidència política entre els i les ciutadanes. El Govern espanyol i autonòmic fan el mateix. Però... ¿és cert? ¿les associacions ho tenen tan fàcil? Ni pensar-ho!!! Malgrat que l’associacionisme està en boca de tots al final són les persones que componen cada associació les que han de fer front no sols al motiu pel qual han decidit crear-se (els seus fins) sinó a una muntanya burocràtica i a un laberint legal que es porta de cap a assessories que, òbviament per la seua faena, es cobren el que per algunes és el pressupost anual. Certificats actualitzats de junta, certificats digitals de representant, certificats d’estar d’alta a l’AEAT, declaracions, manteniments de conter bancari... El nivell de professionalització que exigeix estar en una junta directiva d’alguna associació és de vertigen. Damunt, al ser persones jurídiques i estar obligades per llei a relacionar-se amb l’administració de manera telemàtica tampoc tenen ja l’opció de plantar-se en l’Ajuntament o en Conselleria i demanar ajuda. Tot s’ha de fer per l’ordinador.
I ja, per si no fora poc, després del COVID la societat que ‘anava a eixir més forta i millor’ ha eixit profundament egoista, individualista i amb seriosos riscos potencials de malalties mentals. I recorde que la majoria de serveis d’ajuda per a persones amb problemes de salut mental són recolzaments realitzats per associacions. ¿I què ha passat?
Que no hi ha voluntaris. Els que abans ajudaven en alguna associació després de la pandèmia volen més temps ‘per a ells’ i els que no ajudaven ja ni s’ho plantegen. ¿Resultat?
Una societat fragmentada, tremendament individualista, incapaç de fer front a cap repte que puga vindre (i vindrà)
Este any la revolució del Petroli a Alcoi compleix 150 anys. Algú haurà de recordar que va ser gràcies a les associacions sindicals, comitès i un llarg etcètera d’agrupacions ciutadanes que donaven classe a les persones de la societat més desfavorides que es van aconseguir coses com la jornada de 8 hores o la prohibició del treball infantil.
Sentaets mirant el mòbil no anem a aconseguir res.
Temps passat on el futur fos l'astre del bon port.
Vaixell vell tot ple de cors ben joves plens d'amor.
Una veu, dues guitarres fortes. Vela al món.
Veles plenes del vent contrari, indòmit. Veles-cor.
Contra vent, unes guitarres canten un bell cant.
Una veu, omple aquestes veles, i omple el món.
Omple el mar del vent de l'esperança, jorn a jorn.
Roden mars. Un foc de far es crida. S'obren cors.
Mariners de veus i de guitarres toquen moll.
Moll tot moll de pluja grisa i trista, sense sol.
imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià eleccions municipals | j. llopis cso cal flares | h.pulido el poble és savi suïcidi a les aules | b.rivas cocentaina
SUPLEMENT ART&CULTURA premis cultura alcoi | b.rivas setmana cultura pare vitòria barnasants 2023 teixint complicitats | a.garrigós
L'astre nou, el somni de la vida, resta igual.
Les cançons de les dues guitarres i la veu, s'han quedat al vell vaixell callades, i han tornat.
Han tornat a bufar fort les veles amb el cant.
El vell cant, el cant de l'esperança, mar avant.
Dins la mar es perdran les guitarres i la veu.
Adéu, adéu, músiques i cançons, vell vaixell.
¿Què en serà d'ells, de la mar i l'astre del futur?
Mar endins, cercant el port d'amor... Qui sap què?
EL GRAT · 743 FEBRER · 2023
ximo canet a l’índia antoni miró cuba | j.sou els nostres artistes: javier chapa comarques centrals valencianes muro entrevista gabriel tomás festes bocairent xàtiva oliva fira mercat gandia pego/gandia anuncis classificats el racó jocós carnestoltes pego
Petita xiqueta, sanejador feix de llum ets tu la força que ens donarà l'espenta per canviar i anar cada cop més lluny; junts, entre els braços dels teus, junts, sereu més que tres, formant-ne tan sols un, junts, sempre junts descobrirem el futur, i junts viurem cada nova rondalla que cantarà la nostra terra per fer -te un lloc i desfer qualsevol nus.
Obri els ulls petita, és el teu moment la vida comença ara i ens queda temps, molt temps per gaudir-ne junts de cada present, ara i en cada hora i cada minut allí estaré quan sigues al meu al meu costat i quan vulgues anar més enllà, et faré d'escala i de paret, de l'amic més fidel, en les nits més llargues, en qualsevol dels indrets, allí hi seré, vigilant les teues passes, colze a colze aprenent, serem cos i ànima, seràs tu el primer alé, i coneixerem i riurem i plorarem, gaudirem de la brisa a l'estiu i del foc a l'hivern, guanyarem i perdrem, canviarem totes les coses i vencerem en cada nou amanèixer que tinguem.
Portes sota el braç el principi, el començ, portes el goig i els nervis, l'alegria del que venç, portes mil noves històries per reescriure cada vers portes el millor dels motius per canviar tot l'univers, portes la pau i la calma que necessitava aquest guerrer.
I ja veuràs tot el que ens queda per endavant tot el que la vida ens pot donar sense demanar, viurem entre els rajos del Sol i els batecs dels nostres cors, entre els cants dels peixos i el ball de les flors, serem l'un per l'altre i viurem sense por, és el nostre moment, i ara per ara, encara ens queda el millor.
Així que gràcies, moltes gràcies per ser i estar, ets un nou inici per a tots, tu ets la que em farà canviar, una nova forma d'aprendre que és estimar, ho ets tot per mi, i açò tan sols acaba de començar.
www.amic.media
Publicitat:
El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis
Fundat el 1987
EDITA: - Digital[…]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994
gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.
El dia 30 de gener farà (haurà fet quan tu ho estigues llegint) setantacinc anys que assassinaren Gandhi; així que aprofitant l'avinentesa, i sense cap resposta predeterminada, tractaré d'emplenar aquest pixant amb una barreja d'interrogants, d'informacions, opinions i reflexions sobre la viabilitat actual de la proposta no-violenta com a premissa per a la resolució de conflictes.
Per si de cas el text acaba, com de costum, estirant-se més del que seria aconsellable i no arribes al final, començaré per avançar quina és, a priori, la meua conclusió: No me’n queda cap altra que continuar defensant la proposta no-violenta, simplement per pura supervivència personal i sobretot col·lectiva. Pots dir-li també per egoisme.
Ja sé que no és ni fàcil, ni còmode. Ja sé que entre les runes d'Ucraïna, de Palestina, del Sàhara... s'han soterrat alguns principis, o potser no eren més que tòpics, com per exemple:
Dues parts no es barallen si una no vol. Aquesta afirmació, de ser certa, deixava en les mans de la persona practicant de la noviolència l'opció d'escollir la naturalesa violenta, o no, en el tractament d'un conflicte. Que voleu que us diga. M'aborrona simplement pensar en la reacció de determinada gent si una personalitat, com el papa Francesc per exemple, encetara una vaga de fam amb la intencionalitat d'aconseguir que s'implementaren mesures per facilitar una actuació global més solidària amb el planeta i amb totes les persones. Ni en el si de la mateixa estructura de l'església hi hauria consens en garantir el manteniment de la salut del Papa. Estic pensant en "personalitats" com els socarrat Reig, bisbe d'Alcalà, i altres que no dissimulen massa la seua animadversió contra "l'heretge de Bergoglio". El mateix Rouco Varela, possiblement se'n faria un fart ben aposentat al seu àtic de luxe confabulant amb el Cardenal alemany Gerhard Müller; cap visible d'aquesta mena de croada que enyora eixa església potenciada pels dos papes anteriors, embolcallada de grisos i negres, allunyada de la realitat i compartint moltes propostes polítiques amb els poderosos. Però si haig de dir veritat, tampoc variaria massa de la meua reacció d’indiferència si pense en una hipotètica vaga de fam compartida per Bolsonaro, per Trump o similars més propers, tot exigint que els retornen el poder que de manera fraudulenta, diuen, els van usurpar les urnes.
Un altre tòpic, més bel·licista, afirmava que els exèrcits són els garants de la pau, que la millor defensa és estar preparat per un bon atac, o que la disponibilitat de material bèl·lic amb una capacitat destructiva descomunal, serviria de barrera, d'intimidació dissuasiva, abans d'encetar cap conflicte armat. Fum de canyot! Ni amb uns arsenals amb capacitat per a destruir totalment el planeta una grapallada de vegades atesem les orelles: Segons publicava el centre Delàs d'estudis per la pau les conseqüències d'un atac nuclear arribarien molt més enllà de la zona directament afectada. Segons els estudis científics de modelació climàtica, simplement amb l'explosió del 0,5% de l'arsenal nuclear mundial actual les repercussions climàtiques (l'hivern nuclear) derivarà en una catàstrofe humanitària global
amb unes modificacions climàtiques que afectaran l'agricultura i posaran en perill l'alimentació de 2.000 milions de persones.
No tenim massa alternatives, o pressionem els nostres governs i entre totes i tots encetem un procés de reducció de l'arsenal militar o, com el poble ucraïnés, el poble palestí o el poble sahrauí, acabarem com Camot.
I si bé ho mire, la mampresa no és difícil; això sí, caldria reconduir algun petit detallet com per exemple:
Aconseguir que centenars de milions de persones d'arreu del món, assumirem aquest repte i ens posarem, de debò, a treballar per assolir que la cultura de pau fora l'eina única per afrontar qualsevol conflicte.
Més enllà de la bona voluntat de l'enunciat, la meua visió de la realitat em diu que, amb els nostres vots, per onsevol està medrant l'extrema dreta, o la dreta més casolana que compra moltes de les seues propostes; i aquesta gent ni sap, ni vol saber, que és allò de la Cultura de Pau. Recorde que a primeries del 2.000, d'amagat, el "pacifista" expresident Aznar va dedicar a projectes relacionats amb la guerra el 100% del pressupost del Ministeri d'Indústria destinat a recerca i investigació. El govern actual, el més esquerrat i compromés, va presentar en octubre un pressupost de 12.827 milions en Defensa; 2.500 milions més que l'any 2021 (un increment del 26,3%). Mentrestant s'enquisten les llistes d'espera, i la resta de problemes greus que arrossega la sanitat pública. Pensaran arreglar-les a canonades? I la dreta pagada i devanida: a proposar segurs privats i a continuar fent negoci també amb la nostra salut. També s'hauria de convéncer els consells d'administració i els principals accionistes de les grans fàbriques d'armament que renunciaren a la descomunal càrrega de feina que han aconseguit a conseqüència de la guerra a Ucraïna.
Res de res sense la implantació d'una norma que redistribuira més solidàriament i que posara un topall a l'acumulació de riquesa. ¿Tu creus que desaprofitaran aquesta grandíssima possibilitat de negoci derivada dels compromisos governamentals per incrementar els pressupostos de la guerra? La qüestió s'agreuja encara més si pensem en el nombre de persones disposades a fer exactament el mateix si estiguera al seu abast. Un altre petit detallet que faria el seu paper en una implementació general i efectiva d'una Cultura de Pau seria que els diferents estaments de govern mundial: Començant per l'ONU i acabant per les administracions locals s'implicaren seriosament en la comesa no-violenta.
Sense pensar-ho massa, de segur que caldria refundar l'ONU. Per descomptat que ja necessitaria una reforma integral una organització creada per 51 països l'any 1945 amb la intenció inicial de reajustar el món a partir dels resultat final de la Segona Guerra Mundial.
La següent tirallonga continuaré amb les meues quimeres, però coneixent el percal, ja puc anticipar que no, que no trobe difícil revertir la situació pro bèl·lica actual. Ho trobe impossible!
De tota manera no tenim ni altre planeta, ni altres vides, per esperar a que la situació pinte diferent; així que...
És altament preocupant que el govern de la ciutat d’Alcoi pretenga fer-nos creure allò que tota la ciutadania sap que no és cert. És lícit que des de l’alcaldia es vulga ressaltar els aspectes positius de la seua gestió, que segur que n’han hagut, així com també és lícit que l’oposició ressalte els negatius, que són al meu parer els més. El que no és correcte és intentar amagar les realitats que dia a dia viu la ciutadania. Tots faríem be en tenir major cura per evitar les veritats a mitges que en definitiva no deixen de ser mentides, les demagògies i els discursos enganyosos en l’argumentació dels nostres parers.
Així quan l’alcaldia i el seu equip mantenen que l’estat de la ciutat és força positiu gràcies a la seua gestió, i veus com de bruts estan els carrers, com deixats estan els espais públics, quantes famílies tenim en perill d’exclusió per manca de recursos, com ens cau el centre de manera imparable sense cap actuació al respecte, com els nostres joves emigren a altres ciutats millor dotades i amb millors condicions de treball i vida, com augmenten el nombre de veïns i veïnes majors que no tenen assegurada una atenció pública digna, com tenim les comunicacions, els centres d’atenció primària i la sanitat pública en el seu conjunt, com hem baixat en dinàmica cultural, en nombre d’habitants passant de ser la tercera ciutat a la quinta en la circumscripció d’Alacant; no pots per menys que pensar que l’alcaldia i el seu equip estan enganyats o pretenent enganyar-nos. Viure en una realitat fictícia paral·lela quan tens la responsabilitat de governar la ciutat és molt perillós perquè crea una situació de conformisme paralitzador molt negatiu per a la ciutat.
Aquesta darrera dada de disminució poblacional és la que determina la salut de la ciutat. És la que ens indica que la ciutat ha perdut activitat, oportunitats de desenvolupament i atracció per a la gent que busca establir la seua vida en un entorn apropiat per a fer-ho, i a Alcoi no el troba. Que a l’any 2021 hem augmentat en 350 habitants respecte de l’any anterior és bona notícia, però cal assegurar-se que eixa tendència s’estabilitze al 2022 i successius, cosa encara per constatar. No es poden llançar les campanes al vol per a tant poca alegria, perquè el fet incontestable és que hem perdut durant dècades població a la nostra ciutat i ens hem situat per darrere d’altres ciutats que sí han augmentat pes poblacional.
Però també seria enganyar-nos no tindre en compte que la crisi industrial que han viscut totes les ciutats que com la nostra s’han fet i desenvolupat gràcies a la revolució industrial, han patit les mateixes o semblants conseqüències pels canvis que la posterior etapa productiva, tecnològica i econòmica ha desplegat. La crisi post industrial manufacturera l’hem patida més que altres ciutats amb major diversitat d’activitat econòmica. El retret que s’ha de fer és que els governs de la ciutat, tant del PP com del PSOE, no han dedicat tots els màxims esforços en repensar la ciutat per activar-la econòmicament situant-la davant les noves necessitats.
Qualsevol crisi obri noves oportunitats. Allò important és aprofitar-les, cosa que sincerament pense que malauradament no ha sabut fer l’actual govern local. Ara hem de saber situar a Alcoi com a motor d’activitat per fer efectiva la transició ecològica. Una acció contundent per a que el creixement de la nostra ciutat estiga basat en noves formes de produir respectuoses amb el nostre medi natural, la qual cosa és incompatible amb la creació de macroplantes de plaques solars en espais d’alt valor ecològic o d’ubicacions de polígons industrials en zones que posen en perill els nostres aqüífers. Aquest és un repte que aportarà activitat econòmica, empreses dedicades a aquest objectiu, creativitat i cultura del treball. També ho és la necessitat d’augmentar la ma d’obra per a la neteja, vigilància i cura del nostre entorn, dels parcs i el conjunt d’espais públics. També la cura i protecció a la nostra gent major que cada cop és més nombrosa, requereixen més llocs de treballs dedicats a la seua atenció. La protecció del nostre medi ambient i l’atenció als i les dependents són dues fons d’activitat econòmica que hem de prioritzar des de la institució local. Objectius tant necessaris requereixen d’acords i consensos, entre totes les forces polítiques i socials de la ciutat. La veu de la Universitat, dels sindicats i l’empresariat ha de ser determinant per a una acció de reactivació econòmica coordinada per part de l’Ajuntament si volem que aquesta siga real i encertada.
Per millorar la ciutat és imprescindible canviar les dinàmiques institucionals.
per Sergi Rodríguez Castelló, Coordinador d’EUPV de l’Alcoià-Comtat, Candidat a l’alcaldia per Guanyar Alcoi./
anys donen per a moltes coses. En aquest temps podem viure el pas de la infantesa a l’adolescència, un moment decisiu de les nostres vides a les quals potser no se li presta l’atenció que deuria. També en aquest temps descobrim parts de nosaltres que no sabíem i, si ens orienten bé, fins i tot podem fer front als grans reptes que suposa convertir-nos, a poc a poc, en adults. Descobrim l’amistat en majúscules, els primers amors i ens convertim, per fi, en persones que, amb els coneixements adquirits i les experiències viscudes, poden fer créixer la societat en què vivim. Gairebé dues dècades són, sens dubte, temps més que suficient per a construir un futur. I, no obstant això, en el cas de l’Andreu Sempere, 19 anys no ha sigut temps suficient. Continuem esperant que se li done la importància que mereix aquest pas de la infantesa a l’adolescència del nostre alumnat que mereix un lloc digne on construir la seua “història”. Ells necessiten saber que la seua educació importa i per molt que els seus professors els ho repetim cada dia i que ens esforcem per salvar els obstacles que suposen les classes mal condicionades, les goteres, els forats en el sòl dels patis, la falta d’espai i una infinitat de despropòsits constructius, no el podran apreciar relegats a unes infraestructures que dificulten l’ensenyament de qualitat. Com creuran en el seu futur si els governs competents no creuen en el seu present? Les promeses de reforma d’aquests 19 anys han anat caient una rere l’altra i amb aquestes l’oportunitat d’apostar pels alumnes que, al llarg de generacions, han passat per aquestes instal·lacions cada dia més obsoletes. És temps més que suficient per a dotar aquest centre de la dignitat que li correspon i a la qual, professors, pares i alumnes ja no li podem posar més pedaços. Per això demanem, hui i tots els dies que seguiran fins que realment se’ns escolte, que deixen de donar excuses i que es posen a l’altura que mereixem la gent de l’Andreu Sempere. 19 anys esperant la reforma. Quants més passaran?
Es va realitzar una marxa cívica que va rememorar els fets ocorreguts durant la Guerra de Successió
BR | Alcoi./ Des de 1701 fins a 1714, en l’Estat Espanyol s'estava vivint la Guerra de Successió. Entre tots aquests anys, concretament durant huit dies de 1708, Alcoi va ser atacada. 200 persones van estar defensant la ciutat, però finalment tots molts d'ells van perdre la vida. La qual cosa, va provocar la rendició de l'ofensiva, i, per tant, la matança general de tot el veïnat. En aquests dies Alcoi va ser ocupada i saquejada, i el cap de la militància que defenia Alcoi, Fran-
cesc Perera va ser ajusticiat. Tots aquests fets s'han recordat en la ciutat en aquest gener de 2023 amb una Marxa Cívica organitzada pel Centre Ovidi Montllor, l'Ajuntament d'Alcoi, i els Miquelets del Regne de València. Els participants, molts d'ells vestits d'època, van començar des del Portal de Riquer, i van anar fins a la plaça de Ramon i Cajal, on es va fer una ofrena de corones en la plaça que ret homenatge als que van defensar la ciutat de les tropes borbòniques.
Els compositors alcoians, i membres de l'entitat, Àngel Lluís Ferrando Morales i Eduard Terol Botella, han sigut els creadors d'aquesta peça que es quedarà com a música corporativa del CAEHA
BR | Alcoi./ El dia 10 de febrer a les 19h, el Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics presentarà la gravació de la peça 'Ressonàncies de la Serreta', a l'auditori de la Fundación Mutua Levante. Aquesta peça ha estat feta expressament amb motiu del 40é aniversari de l'entitat de la mà dels compositors i membres del CAEHA, Àngel Lluís Ferrando Morales i Eduard Terol Botella.
Després d'aquesta presentació, un tros d'aquesta peça, que té una durada de 15 minuts, servirà com a música corporativa de l'entitat. Tots aquells que vulguen escoltar-la íntegrament podran ferho a partir del dia de la presentació al canal del Youtube del CAEHA.
L'estrena ja es va fer el passat 18 de desembre de 2022, en un concert que va oferir l'Orquestra Simfònica Alcoiana al Teatre Calderón.
Una gran variedad de productos para practicar tu deporte favorito cuidando de tu salud, somos especialistas en plantillas a medida, deportivas y de uso diario.
También disponemos de todo tipo de ayudas para nuestros mayores y dependientes, sillas de ruedas, andadores, grúas, etc...
Ortotecno, tu ortopedia de confianza
Té com a objectiu millorar en termes d'eficiència la prestació de determinats serveis que té atribuïts l'Ajuntament, optimitzant la gestió, amb un major control i un increment de la qualitat prestacional
Els abonats ja poden retirar les seues cadires per a les entrades i la processó general, mentre que el públic en general ho podrà fer des del 20 de març
BR | Alcoi./ Després de finalitzar la trilogia nadalenca, Alcoi comença a preparar-se per a l’altre moment més especial de l’any, les festes de Moros i Cristians, i perquè tot isca perfecte, s’ha de fer amb temps, així que, des de l’Associació de Sant Jordi ja han començat a organitzar la venda de cadires.
Els abonats al trajecte de les entrades i la processó general podran retirar les seues cadires des del dia 16 de gener fins al 17 de març, exceptuant dissabtes, diumenges i festius. Per a fer-ho s’hauran de
presentar amb el DNI a la Secretaria de l’Associació de Sant Jordi, en horari de 10 a 13h i de 16:30 a 19:30h. Si els abonats no poden acudir, podran delegar en altra persona que consideren convenient, i amb una autorització (que es pot aconseguir a la web de l’Associació, a banda de tota la informació). Els abonats que no retiren les seues cadires durant el període marcat, perdrà el dret sobre aquestes. La venda per al públic en general es realitzarà des del dia 20 de març al 17 d’abril, en el mateix horari que els abonats.
El sistema es va trencar fa un any i, a l'hivern i l'estiu els usuaris i treballadors han d'estar a aquestes instal·lacions passant fred i calor, respectivament
BR | Alcoi./ Des de la secció sindical de Comissions Obreres d’Alcoi han indicat que fa un any el sistema de calefacció/climatització del Centre Cultural Mario Silvestre es va estropejar definitivament. És a dir, aquest seria el segon hivern, en el qual els treballadors i usuaris del centre estan havent de suportar, segons informen des de CCOO, temperatures de menys de 10º, i que durant l’estiu, passava al contrari, que les temperatures superaven els 30º.
“Volem manifestar el nostre suport als treballadors del Centre Cultural per la seua professionalitat i paciència davant les pèssimes condicions ambientals. També volem
BR | Alcoi./ L'Ajuntament d'Alcoi espera que la pròxima setmana s'aprove l'empresa pública del consistori. Aquest és un projecte en el qual el Govern Municipal està apostant des de fa temps, i que finalment es podrà posar en marxa després d'haver complit uns requisits legals necessaris per a la seua aprovació inicial. Un dels objectius d'aquesta iniciativa és millorar en termes d'eficiència la prestació de determinats serveis que té atribuïts l'Ajuntament, optimitzant la gestió, amb un major control i un increment de la qualitat prestacional. A més a més, aquesta empresa pública pot suposar un benefici econòmic al Consistori, que podrà estalviar l'IVA i el marge de benefici industrial que en l'actualitat obtenen tercers.
L'empresa començarà amb la gestió del Complex Esportiu Municipal Eduardo Latorre, que actualment és
gestionat per la Regidoria d'Esports, però, amb l'empresa pública es donarà una major flexibilitat i celeritat burocràtica en la gestió del servei, que es traduirà en una oferta que va més enllà d'un espai esportiu a l’ús.
Aquesta empresa també podrà gestionar, en el futur, altres serveis com la neteja d'edificis públics, el servei d'ajuda a domicili, la gestió de centres sociosanitaris, la promo-
ció, la gestió i rehabilitació d'habitatge públic, o la producció i distribució d'energia verda, entre altres.
Vanessa Moltó, regidora d'Hisenda al consistori, ha destacat que: “Estem contents perquè finalment veurà la llum un projecte en el qual fa temps que estem treballant perquè amb això obrim la porta a la posada en marxa d'un instrument valuós per a millorar la gestió i
eficiència de determinats serveis que presta l'Ajuntament a la ciutat. Recordem que ja ho vam intentar anys arrere, però la demonització de les empreses públiques per part del govern de la nació del PP va fer en el seu moment impossible poder dur a terme la seua posada en marxa i ara, finalment, hem aconseguit reunir els requisits perquè puga començar a ser una realitat”.
Les empreses guanyadores han sigut Carrozados la Moderna, Lolo Restaurante, Korott i Radio Alcoi
mostrar la nostra admiració a la ciutadania que encara fa ús dels serveis municipals del Centre Cultural d’una manera estoica”, han assenyalat en CCOO.
Però, asseguren que no poden deixar de reclamar que: “L’actitud imprudent del cap del Departament de Riscs Laborals en la no aplicació del que disposa la Llei de Riscs Laborals; la falta d’empatia, i la falta d’implicació de les regidories responsables amb aquest despropòsit, ja que hui dia, no existeix constància d’una ràpida solució”, i recorden que: “Des de CCOO continuarem denunciant les vegades que siguen necessàries”.
BR | Alcoi./ La Cambra de Comerç d’Alcoi ha celebrat la segona edició dels seus premis, en els quals es reconeix a quatre empreses alcoianes en quatre categories: trajectòria empresarial, empresa industrial, empresa que ha apostat per la internacionalització, i empresa de Comerç, Turisme i Serveis. Radio Alcoi, Carrozados la Moderna SAL, Korott, i Lolo Restaurante, van ser les empreses premiades en aquestes categories, respectivament.
El periodista, Rubén Cervera, va ser l’encarregat de presentar aquest acte que es va celebrar durant la vesprada del 26 de gener al Círculo Industrial. Allí van estar presents representants d’associacions, i autoritats com el conseller d’Economia, Rafael Climent, l’alcalde d’Alcoi, Toni
Francés, el president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, i altres directors generals, diputats nacionals i autonòmics, alcaldes i alcaldesses de les comarques.
A banda de l’entrega de premis, un altre dels grans moments d’aquest esdeveniment va ser quan el president de la Cambra de Comerç d’Espanya va lliurar la medalla d’Or de l’Ordre de Cambra Espanya a Enrique Rico,
que va ser president de la seu alcoiana durant quasi 30 anys.
Per la seua part, Pablo de Gracia, president de la Cambra d’Alcoi, ha felicitat els premiats per “fer del dia a dia un camí cap a l’excel·lència, fent-ho extensible a tota la societat alcoiana, que possibilita l’existència d’empreses com les guardonades”. De Gracia va tenir paraules per a José Luis Bonet, al qui li va donar
les gràcies per acudir a l’acte i fer entrega d’aquesta medalla a Enrique Rico per “la seua magnífica trajectòria al capdavant de l’entitat” No tot van ser agraïments en el seu discurs, i és que, va aprofitar per a reivindicar “un major protagonisme en les noves tecnologies de la fabricació, com a ciutat industrial que vam ser, som i estem obligats a continuar sent”, i per això indica que és fonamental “apostar per un clúster industrial basat en noves tecnologies de fabricació amb possibilitat de ser finançats per consolidarlos en el nostre teixit empresarial”, a més, “d’un establiment de sinergies entre tots els agents implicats”. El president de la Cambra d’Alcoi creu que s’ha de fer de la ciutat, un lloc atractiu per a la inversió empresarial.
BR | Alcoi./ Com cada any la Coordinadora de l’Alcoià i El Comtat pel Valencià, organitza les Trobades d’Escoles Valencianes als municipis de les comarques. Enguany, aquesta festa es realitzarà a Alcoi, concretament, als centres educatius de la zona alta del barri de l’Eixample, és a dir, al CEIP Horta Major, a l’IES Andreu Sempere, i al CPEE
Tomàs Llàcer. Des de l’any 2012, aquesta festa que reivindica l’ensenyament del valencià a les aules no se celebrava en la nostra ciutat.
En aquesta edició, la temàtica girarà entorn de la figura de Carme Miquel, professora que va posar la nostra llengua damunt de la taula en l’educació, i que va treballar perquè a les aules els xiquets i xiquetes pogueren aprendre valencià. Per a l’ocasió s’ha creat una auca, i cartells, en el qual es pot llegir el lema ‘Recuperem el verd’, ja que, en aquestes
trobades també es volen tractar altres temes com l’ecologisme i l’emergència climàtica. El feminisme també tindrà el seu espai, ja que Carme Miquel, també és una bona representant dels drets de la dona.
Fins ara s’han apuntat 17 centres educatius de les comarques de l’Alcoià i El Comtat per a participar
en aquesta Trobada que tindrà lloc el dia 6 de gener als tres centres educatius i als voltants. Però, abans que arribe aquest dia, les tres escoles han preparat diferents activitats com per exemple, una ruta per Barranc del Cint, en la qual es comptarà amb la presència de l’escriptor alcoià Jordi Raül Verdú. Amb aquesta ruta
es podran veure algunes de les ubicacions que han inspirat l’obra de Verdú. També es durà a terme el Festitron, un festival de música en valencià, en el qual ja es compta amb l’actuació de 18 centres educatius. Aquest esdeveniment se celebrarà el dia 24 de març.
David Salinas i Sara Fenollar, director i professo-
ra del CEIP Horta Major; Patricia García, vicedirectora de l’IES Andreu Sempere; i Bea Francés, mestre del CPEE Tomàs Llàcer, han comentat tot el treball que ha estat fent aquest “corredor educatiu”, i han anunciat que hi haurà un concurs d’obres plàstiques i fotogràfiques, en les quals, l’alumnat participant haurà de mos-
trar paisatges de les comarques. Hi haurà tres categories, amb un premiat cadascuna d’elles, que rebrà un val de regal. A més, amb els treballs presentats es farà una exposició que es podrà visitar el dia de la Trobada al CPEE Tomàs Llàcer.
Jordi Silvestre, regidor d’Educació, i Toni Francés, alcalde d’Alcoi, han donat les gràcies als tres centres que participen per la seua implicació, i han afegit que aquest tipus d’esdeveniments permet que Alcoi mostre que és una ciutat amb valors com l’ecologisme, el feminisme, o la nostra llengua.
Elionor Ortolà, presidenta de la Coordinadora, també ha agraït el treball que s’està fent per dur a terme la trobada, i sobretot, a les tres escoles per “assumir la responsabilitat com a centres que aposten pel valencià”, i ha recordat que els centres encara poden inscriure’s per a poder participar.
Per Jaume Brotons membre del GRUP NO+PRECARIETAT ALCOIÁ.-COMTAT./
Estrenem en any i amb això ens ha vingut als pensionistes la revaloració del 8'5% d'acord amb allò acordat al Pacte de Toledo.
La inflació està desbordada per a tothom, assalariats, precaris, pensionistes, famílies monoparentals, nombroses, etc, només se salven les persones amb ingressos mitjans i alts per poder suportar la inflació generada per la Guerra a Europa. S'acosta un any difícil el 2023, amb el perill d'una recessió econòmica i amb la possibilitat de no haver-hi creixement a l'ocupació.
Com cada any les pensions contributives les que afecten 9,07 millons de jubilats, i que aquest mes de gener de 2023, han suposat una despesa d'11.902 milions d'euros, com sabem per la merescuda pujada del 8,5%.
La Pensió mitjana a Espanya és de 1189 €, però els pensionistes que cobren menys de 1000 euros són gairebé el 50% (48,98 %), i els que cobren entre 600 i 800 €, dos milions quatre-cents mil. Les pensions han pujat igual per a tots -excepte les Pensions No contributives que ho han fet un 15%, fins a 484 €- i clar no és el mateix que pugin un vuit i mig per cent a una pensió de 700 €, que a una de 2800€ (60€ i 238€ respectivament de pujada). Per això podria haver estat progressiva la pujada d'acord amb trams, més per als de baix i una mica menys per als que estan dalt del tot.
Una sèrie de qüestions preocupen els pensionistes i també els futurs pensionistes. A tots en comú la sotenibilitat del Sistema de Pensions, que com és conegut el nostre és el de "Repartiment" és a dir les cotitzacions actuals serveixen per pagar les pensions dels pensionistes d'ara i així generacionalment.
La “Vedriola” famosa de les pensions es va buidar durant la crisi econòmica passada, i tal com estava establert a la reforma del 2013 es va voler tirar endavant pel PP el "Factor de Sostenibilitat" lligat a l'esperança de vida, amb retallades importants per els pensionistes. Això finalment s'ha canviat pel MEI- Mecanisme d'Equitat Intergeneracional, que ha suposat l'augment de les cotitzacions d'Empresris ( 0,5%) i treballadors (0,1%) per arribar a posar a la guardiola 66.000 milions d'euros en deu anys, Aquest any ja s'ha injectat a la guardiola 2.957 milions d'euros i s'anirà cada any veient l'efectivitat del MEI, per si no és suficient per suportar l'augment del nombre de pensionistes i la despesa en pensions, tot això molt diferent de la situació anterior de voler vincular pensió amb esperança de vida.
Una cosa que preocupa i en aquest cas els futurs pensionistes, són per una banda el possible augment dels anys de cotització, dels 25 actuals als 30, com pretén el Ministre Escrivà, “elegint els 28 millors i descartant els dos pitjors”. Així, qualsevol augment d'anys per establir la pensió d'un futur jubilat suposa una retallada a la pensió en qualsevol cas. Hi ha el compromís del Govern per cobrar els Fons Europeus del "Pla de Recuperació i Resiliència" d'"ampliar el termini per establir la pensió", amb la qual cosa no és fàcil que el Govern o abandoni aquesta idea malgrat la pressió dels partits de la investidura i els Sindicats i Plataforma dels Pensionistes.
Una altra dada a tenir en compte en la sostenibilitat del Sistema de Seguritat Social, és la de la jubilació dels anomenats "Baby boomers" la generació de persones nascudes entre 1957 i 1977, i que van suposar 14 milions de naixements i la seva incorporació al sistema i amb altes cotitzacions (molt diverent a la situació actual ), i que és una de les coses que més inquieten en aqueste moment, per això la iniciativa de reactivar la "Vedriola".
Finalment es va produir al desembre de 2022 un augment considerable de solicitut de les pensions anticipades voluntàries (la dels 63 anys) i això a causa de l'augment de la taula de penalització anticipada, que en els tres primers mesos dels dos anys anticipats és més elevada que anteriorment.
Davant de tot això és important que s'estigui alerta de tot el que es prodigui en el futur amb les pensions. intents de pujar els anys de cotització per al càlcul, augment de les penalitzacions en la jubilació voluntaria anticipada, i sobretot qualsevol "inflexió" que suposi un canvi electoral, volent restituir el factor de sostenibilitat, llevant l'actual sistema MEI, d'omplir progressivament la "Vedriola" de les pensions com a factor de seguretat del seu futur o tornar a parlar de pujar les pensions al 0'25% i no amb l'IPC.
La subvenció ve des de la Generalitat Valenciana, dins del seu programa 'Recuperem Llars'
BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha aconseguit una subvenció de 479.365 euros del programa ‘Recuperem Llars’ que du a terme la Vicepresidència Segona i la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat, a través de la Direcció General de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica. Amb aquest programa es vol encaminar a la rehabilitació d’habitatges o edificis d’habitatges d’entitats locals per a destinar-los a habitatge de lloguer amb finalitats socials. Concretament, en Alcoi es treballarà en dos edificis municipals.
Aquesta subvenció podrà destinar-se tant a les actuacions prèvies necessàries per a escometre l’adequació de l’habitatge o l’im-
moble, així com a les obres de rehabilitació, renovació, ampliació o adequació destinada a obtenir condicions d’habilitat òptimes. També servirà per a fer qualsevol intervenció destinada a millorar elements comuns en el cas de tractar-se d’una rehabilita-
ció d’un edifici complet, i fins i tot, per a adquirir un immoble.
Els habitatges o edificis a rehabilitar han de tindre una antiguitat superior a 30 anys, i han de comptar amb l’informe d’Avaluació de l’Edifici, emplenat i registrat. El termini per a
executar les obres no podrà excedir de 24 mesos, pròrroga justificada de fins a un màxim de sis mesos, i no podran estar iniciades abans de la sol·licitud de les ajudes.
Maria Baca, regidora d’Habitatge, ha afirmat que: “Aquest pla té com a objectiu principal augmentar el parc d’habitatge amb finalitat social, així com recuperar i rehabilitar el patrimoni municipal per a garantir les millors condicions d’habitabilitat als habitatges públics. A més d’ampliar l’oferta pública, també té com a finalitat, incentivar la regeneració urbana de la zona. Des de l’Ajuntament duem a terme polítiques que puguen combatre les desigualtats, donant més oportunitats a les persones més vulnerables”.
Fa que la suma total siga de 9,2 milions d'euros per a la rehabilitació de la Font Dolça i el Sagrat Cor
BR | Alcoi./ L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, ha signat juntament amb el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, el protocol d’actuació per a la rehabilitació dels barris Sagrat Cor i Font Dolça. L’acte ha tingut lloc al Centre del Carmen Cultura Contemporània de València, i allí estaven presents 21 representants municipals.
Per a dur a terme la rehabilitació d’aquests dos barris alcoians, es compta amb un total 9,2 milions d’euros dels Fons Europeus dins del programa d’ajudes a actuacions de rehabilitació a nivell de barri del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència 2021-2026. Aquests fons són del Mecanisme de Recuperació i Resiliència Next Generation de la Unió Europea, i són gestionats a través de
la vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i pel Ministeri de Transports, Mobilitat, i Agenda Urbana.
La ciutat d’Alcoi ha rebut un total de 21 milions d’euros d’aquests fons que es destinaran a fer diferents projectes.
En la primera convocatòria, es van rebre 7,5 milions d’euros per a la rehabilitació d’aquests barris, però, com que les sol·licituds superen els
imports inicials d’ajudes, es va decidir ampliar la dotació de fons procedents del Ministeri i de la Generalitat, en una segona convocatòria, en la qual Alcoi ha obtingut altres 1,7 milions. El projecte de la localitat és el tercer millor valorat de tot el País Valencià, darrere d’Elx i Torrevella.
Per a l’alcalde d’Alcoi, rebre aquests diners significa que “estem demostrant que l’Ajuntament ha portat a terme un
excel·lent treball en l’elaboració d’una planificació estratègica ambiciosa, que inclou actuacions molt necessàries per a la ciutat, i que ens ha permés optar al màxim de fons europeus. Estem aconseguint en tots els projectes tindre les puntuacions més altes”, i ha afegit que aquests projectes: “Són una aposta d’aquest govern per incrementar el parc d’habitatge públic i contribuir, al mateix temps, en la regeneració i revitalització dels nostres barris, especialment aquells que presenten majors reptes. Açò s’està aconseguint, en gran part, gràcies als fons europeus que estem destinant a actuacions tan necessàries com aquesta, en una zona urbanísticament envellida, amb carències estructurals, energètiques i d’accessibilitat”
La fragmentació es consolida com un element característic del mapa polític alcoià. A quatre mesos vista de la celebració de les pròximes eleccions municipals, sis formacions diferents han anunciat el seu candidat a l'Alcaldia, en una llista que es podria ampliar amb altres tres incorporacions. La divisió afecta tant a la flanc dret com a l'esquerre i té un gran beneficiari: el PSOE de Toni Francés, que aspira a millorar els resultats que va obtindre en 2019 venent un missatge d'estabilitat i aprofitant la inexistència d'una alternativa clara de govern. L'altra gran dada per a l’imminent cita electoral és la renovació de candidats en els partits de l'oposició, ja que fins a quatre formacions diferents han anunciat cares noves per al cartell.
Els temps en els quals els electors alcoians havien de triar entre un màxim de dues o tres propostes diferents han passat a la història. L'actual disseny del saló de plens, integrat per set formacions polítiques diferents (huit si es compta un edil no adscrit), podria repetir-se al llarg de la pròxima legislatura. Fins al moment, sis formacions polítiques han anunciat la seua candidatura: PSOE, PP, Compromís, Podem, Guanyar, i Acció Democràtica Independent. Es dona per segura la presència de Vox, a l'espera d'una presentació oficial i altres dos partits podrien unirse a la llista, si finalment Ciutadans es decideix a presentar-se i si es formalitza una proposta del col·lectiu independent localista “Por nuestro Alcoy”.
Quart mandat de Francés
Toni Francés optarà un quart mandat en l'Alcaldia després de resoldre els dubtes entorn del seu futur. L'alcalde seguirà en la política local després del fracàs en el seu intent de convertir-se en secretari pro-
vincial del PSPV per a fer el salt a l'escena autonòmica. Resolta la incògnita entorn de la capçalera del cartell, les especulacions es deslliguen entorn de la composició de la candidatura socialista. La continuïtat en els llocs importants, la incorporació d'independents, la desaparició de noms destacats o la marxa de dirigents alcoians a la política autonòmica aniran marcant l'actualitat del socialisme alcoià conforme s'acoste la data de les eleccions. Respecte a les perspectives, el PSOE encara el 28M amb l'aspiració d'aconseguir una majoria absoluta, ja que confia que el desgast de dotze anys de govern es veja compensat per la falta d'entitat dels seus contrincants.
Per part seua, el PP ha sigut el protagonista de la gran notícia política de l'últim any.
L'abrupte i inesperat canvi de portaveu -substituint al periodista Quique Ruiz per un desconegut Carlos Pastor- ha sigut una sorpresa que ningú esperava. Després d'una legislatura en la qual Ruiz ha destacat per fer una potent oposició al PSOE, la seua substitució per un home sense currículum polític que esgrimeix com a única qualitat la seua amistat amb el president re-
gional del PP, Carlos Mazón, és una decisió molt difícil de justificar. La recuperació del vot del PP a Alcoi, després de la desfeta de Ciutadans, es pot veure aombrada per un canvi arbitrari del candidat a l'Alcaldia, que ha provocat rebuig en l'opinió pública i en alguns sectors del propi partit.
Divisió a l'esquerra
A l'esquerra del PSOE continua regnant la més absoluta de les divisions i en els últims quatre anys no s'han produït acostaments després de les fortes diferències registrades en les eleccions de 2019. Hi ha un canvi total de cares en els tres partits. Màrius Ivorra es veu desplaçat de la capçalera de Compromís, sent substituït pel secretari del grup, Àlex Cerradelo, en un intent de trencar la tendència a la pèrdua de vots que venen patint els nacionalistes en els últims comicis. El candidat a l'Alcaldia de Guanyar serà un autèntic veterà de la política alcoiana, Sergi Rodríguez Castelló, que assumeix la representació d'aquesta formació després de la marxa de Sandra Obiol abans que acabara la legislatura. Després de vegetar quatre anys en la irrellevància, Podem presenta com a candidata a Trini Rubio. L'anterior
cap de llista Naiara Davó va passar a la política autonòmica i el seu successor Christian Santiago ha decidit deixar la política.
Mentrestant a Gandia Compromís, Podem i EU tancaven fa unes setmanes un pacte per a presentar una candidatura conjunta, a Alcoi aquesta possibilitat és molt remota i ni tan sols s'han anunciat negociacions. Cal recordar que la divisió del vot de l'esquerra va afavorir la posició del PSOE en les passades eleccions, permetent governar a Toni Francés amb la tranquil·litat dels seus 12 regidors, actuant quasi com si disposara d'una majoria absoluta.
Pel que respecta a la resta de la dreta, l'activitat preelectoral s'està veient envoltada per la incertesa. Es dona per segur que Vox concorrerà als comicis de maig i s'assenyala que possiblement repetirà el seu actual regidor, David Abad. Per la seua part, Ciutadans encara no ha buidat la incògnita sobre si presentarà o no una llista. De totes maneres, el partit taronja acudiria a aquesta cita molt afeblit per les fortes divisions internes viscudes en els últims quatre anys. Així mateix, el partit Acció Democràtica Independent ha anun-
Mentre a Gandia Compromís, Podem i EU tancaven fa unes setmanes un pacte per a presentar una candidatura conjunta, a Alcoi aquesta possibilitat és molt remota i ni tan sols s'han anunciat negociacions
ciat la seua intenció de presentar una candidatura encapçalada per Marcos Martínez, regidor trànsfuga de Cs, que actualment està en el grup dels no adscrits. Un segon col·lectiu, presentat amb el nom de “Por nuestro Alcoy”, va anunciar mesos arrere que presentaria una llista, encara que fins al moment no ha donat més senyals de vida. Amb l'excepció de Vox, l'oferta a la dreta del PP apareix com molt afeblida i amb uns plantejaments polítics molt difusos, en una circumstància que podria suposar un important trasllat de vots a les arques dels populars.
Desgast
La cita electoral del 28 de maig es presenta amb un element important, però difícil de quantificar: el notable desgast patit pel PSOE després de dotze anys en el govern. Acaba la legislatura de la pandèmia i els grans temes de la passada campanya electoral segueixen pràcticament en el mateix punt. Millora del barri antic, rehabilitació del Molinar i generació de noves àrees industrials a penes han registrat avanços substancials. El gran projecte per a l’illa de Rodes està en una fase molt inicial i el Museu de Camilo Sesto es perfila com a única inauguració significativa d'aquest mandat municipal. Saber si els socialistes pagaran electoralment un creixent sentiment decepció que hi ha al carrer és potser la principal incògnita d'aquesta campanya electoral.
El deute públic a l'Estat Espanyol incrementa any rere any, fins i tot, després d'aplicar diverses mesures -amb precisió zero- les quals ens han portat davant d'una situacio ́ on trobem un deute encara més ampli. Fem memòria i recordem els inicis d'aquestes mesures, on trobem la creacio ́ de la Sareb, coneguda popularment com el banc dolent. Aquest va ser creat, per tal de reduir el deute públic el 2012govern dels conservadors- fet que en l'actualitat no s'ha complit i no es complirà, ja que ens trobem davant d'unes xifres alarmants, de les quals ningu ́ es vol fer palés.
Ens trobem en moments d'incertesa, moments on els desallotjaments són més vius que mai, on trobem i cal fer efectiva una okupació per tal de fer front a aquest joc entre els diners públics -els quals semblen i funcionen com a privats- i el benestar social del poble. Milers d'habitatges es veuen afectats a través del funcionament d'aquest projecte, el qual dona pas a l'habitatge buit, amb la qual no es recupera gens d'interés econòmic, sinó que ens trobem davant d'un sistema posicionat a favor del deute públic i en contra de la unió del poble. Com podem veure, la Sareb està íntimament lligada al nucli de govern de l'Estat, el qual no dona cap resposta als desallotjaments ni a les vivendes buides, les quals creen aquesta okupacio ́ que tan molesta a les classes altes i privilegiades, les quals -de forma passiva- formen part
d'aquest banc dolent. No hi ha gens d'interés a resoldre aquests esdeveniments i menys de destapar la capsa de pandora de la Sareb. La realitat és dura d'escoltar i, en aquest cas, d'analitzar. A través de diversos mitjans comunicatius compromesos amb la tasca de veure la realitat d'aquest projecte, podem veure diverses xifres les quals ens indiquen i ens fan palés que l'únic objectiu latent és l'enfonsament econòmic i social de la classe treballadora. Aquestes afirmacions es fan realitat quan vegem que en total, els directius de la Sareb introdueixen en els seus calaixos financers més de 5 milions d'euros. A banda d'aquestes dades, també cal assenyalar-
quins són els accionistes d'aquest banc, aquells que fan possible aquests desnonaments i creen pobresa col·lectiva. Bé, doncs parlem de bancs -alguns tambe ́ rescatats per l'Estat- com CaixaBank, possessor d'un 12,24%, de Banc Santander, amb un 22,22% a l'esquena, amb un 45,90% trobem el Fons de Restauració Ordenada Bancària i, a l'últim trobem el Banc Sabadell amb un 6,61%. Aquestes xifres ens donen un resultat de 86,97%, aspecte que ens fa replantejar la poca transparència d'aquest projecte amb el 13,03% que queda per tal d'aconseguir el 100% de finançament. Cadascu ́ pot extraure conclusions raonables.
Amb aquesta breu anàlisi, po-
dem veure el funcionament i la gestio ́ -nul·la- de la Sareb, la qual no tan sols ha reduït el deute sinó que l'ha augmentat d'un 117% a un 120%. Ens trobem amb un deute d'uns 35.000 milions d'euros, els quals hauran d'assumir la societat espanyola durant dècades.
Descobrir un espai organitzat i autogestionat e ́ s símptoma de germanor i unio ́ de la classe lluitadora de la ciutat. En aquest cas, cal destacar la creacio ́ d'activitats culturals i socials que han dut a terme el CSOA Cals Flares, per tal de potenciar l'activitat al centre històric de la ciutat.
No sols trobem aquest tipus
d'activitats, si no cal fer resso ̀ de la posició transformadora d'aquest centre social, la qual lluita contra la precarietat del govern de la ciutat i intenta donar un ús i vida al centre de la ciutat -totalment ignorat per aquest govern-. El govern progressista del municipi -en un primer lloc- es va mostrar a favor d'aquest centre social, malgrat que no trobem un suport continuat d'aquest, lògicament, ja que, pot ser l'interés cultural del barri alt de la ciutat no és benefici financer i sembla ser un assumpte no massa favorable per a la votació del vinent maig. Cal dur a terme una mobilitzacio ́ per tal de continuar amb la vida social al barri antic de la ciutat. Donar un suport continuat a aquest centre social, és realitzar un compromís amb la cultura de carrer, amb el compromís social i cultural d'aquest nucli habitat. Recordem les paraules de Joan Fuster per tal d'aconseguir l'alliberament d'aquesta potència cultural de mans del banc dolent; "O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble".
Donar un suport continuat a aquest centre social, és realitzar un compromís amb la cultura de carrer, amb el compromís social i cultural d'aquest nucli habitatEl Centre Social Okupat Cals Flares torna a ser l'objectiu d'amenac ̧a clau per al banc dolent, La Sareb. El vinent 21 de febrer, queda programat aquest desallotjament mentre la Sareb continua la tasca d'enfonsar -mes si escau- el deute public estatal. CSO Cals Flares
Pareix que la gent sols s’enrecorda de l’amor el dia 14 de febrer, per això, des del comerços animen a la gent a fer detalls i donen algunes idees. Així i tot, les comerciants de diferents establiments d’Alcoi coincideixen en què s’ha de celebrar l’amor
En Sex Lovers les parelles poden trobar regals més íntims per a un dia com aquest. Eva Carbonell, comenta que es nota que es noten un poc més l’augment deles vendes, i ens conta que és el que més es busca: "El que més se sol buscar són productes que tinguen a veure amb el tema del contacte, amb les carícies. Per això tenim olis per a fer massatges, molts d'ells són comestibles. En general la gent busca productes més romàntics". No sols la gent jove vol aquest tipus de regals, ja que, Carbonell explica que: "Tenim tota classe de clientela. Als últims anys hem notat més varietat d'edats. La gent té més ganes de provar coses noves, de fer coses diferents i de trencar amb la rutina".
Per a Eva, aquest dia no sols és especial per ser Sant Valentí: "A mi m'encanta aquest dia, a més a més, perquè és el meu aniversari. Però respecte al Dia dels Enamorats, llevant la part comercial, pense que la gent s'ha de dedicar temps en parella. Vivim en una societat estressant, i hem de buscar moments romàntics per no perdre la flama. Almenys un dia a la setmana s'hauria de passar temps de qualitat en parella".
Susana García és la responsable de la merceria 'Evelyn' i a més d'estar de rebaixes fins a finals del més de febrer, que com assegura ella mateixa "està tot molt rebaixat", convida a tot el món a fer un regal per al Dia dels Enamorats, i ens dona algunes idees: "Es podria regalar un pijama guapet, o algun conjunt bonic de roba interior. Aquestes idees poden servir per a dona i home", però segons la seua experiència: "Abans se celebrava molt més. Des del meu punt de vista, que ho he comprovat amb la tenda, la gent abans feia més regals, tenia més detallets. Em fa la impressió que abans la gent era molt més romàntica"
"M'agrada el dia de Sant Valentí, però pense que ha de ser dia a dia. A una parella s'ha de demostrar l'amor cada dia de l'any, no sols un assenyalat, però, és cert que està bé poder celebrar-ho en un dia especial, i poder anar a sopar amb la teua parella, o poder gaudir d'un cap de setmana més romàntic. Celebrar-ho és guapet, i sempre és un bonic i una bona ocasió per a celebrar que estàs enamorat", opina Susana García sobre aquesta festa.
En la tenda de roba Molisa, volen que totes les dones estiguen guapes per al Dia dels Enamorats. Aquesta botiga està especialitzada en talles entre la 40 i la 50, i com diu la seua gerent Lidia Santonja: "Donem un servei perquè la dona puga sentir-se guapa i còmoda amb qualsevol talla". I és que, en aquesta festa de l'amor, tot el món busca estar millor per a la seua parella. Respecte a aquesta festivitat, Santonja indica que no està ni a favor ni en contra, però confessa que: "És una festa molt bonica. Molts diuen que la va inventar 'El Corte Inglés', però és bonic celebrar l'amor entre persones. Així i tot s'ha de demostrar l'amor cada dia, i més si estàs enamorat".
Molisa ara mateix està en època de rebaixes, i per això convida a la gent a què faça regals per a aquesta data, encara que indica que: "En aquesta època no ve tanta gent. Si regala l'home, no sol anar a una tenda de dona. Des del meu punt de vista, pense que els homes són menys detallistes, i que els costa molt més entrar en una tenda de roba femenina. Algun ve, però ja et dic, 2 de cada 10".
Eva Carbonell
“S'hauria de passar temps de qualitat en parella”
Susana García
“Em fa la impressió que abans la gent era molt més romàntica”
Lidia Santonja
“S'ha de demostrar l'amor cada dia, i més si estàs enamorat”
cada dia de l’any
el poble parla sobre Dia dels Enamorats
La vicepresidenta del Consell, Aitana Mas al Campus d’Alcoi./
Aitana Mas, vicepresidenta del Consell, visita el Campus d’Alcoi
Durant la seua visita Mas ha reivindicat la presència femenina a les titulacions tècniques, i a més, el campus ha proposat a la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives la creació de la Càtedra 'María Cegarra'
GRAT 743 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2023
Guillem Llim i Jordi Peidro participaran en aquesta setmana, en la qual el centre durà a terme diferents activitats com xarrades o visites a exposicions
BR | Alcoi./ Entre els dies 23 i 27 de gener l’IES Andreu Sempere estarà commemorant la IV Setmana de l’Holocaust i la Deportació amb un conjunt d’activitats que tenen com a objectiu conscienciar l’alumnat sobre els perills dels discursos excloents, racistes i xenòfobs.
Després de fer edicions marcades per la pandèmia, enguany el centre torna a la normalitat, i per això, rebran la visita de conferenciants, com Jordi Peidro i Guillem Llim. Peidro, que col·labora habitualment amb el centre, presentarà la seua obra ‘Aquella guerra que sufrimos’, una novel·la gràfica de la qual l’alumnat del Batxillerat artístic gaudirà la història, però també de la il·lustració de l’autor Alcoi.
soterrada al llarg del temps, i pels interessos polítics, però ara, Llim ha volgut que isca a la llum amb un llibre, i un documental que es realitzarà pròximament.
Les xarrades també seran una part de la programació, però com no tots els cursos podran escolar-les, s’ha preparat una visita a la Universitat d’Alacant on podran veure l’exposició ‘El final de la Guerra Civil a Alacant’, que és una magnífica mostra que compta amb la col·laboració de la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històric. Aquesta visita es realitzarà el dia 17 de febrer.
SE TRASPASA
Tienda de Alimentación a granel y ecológica en el centro de Alcoy en pleno funcionamiento por no poder atender
Per la seua banda, Llim, explicarà la història de César Orquín, un llibertari valencià que va aconseguir salvar la vida de 300 espanyols a Mauthausen. Aquesta història ha estat
L’Ajuntament renuncia a l’antic Edificant de l’IES Andreu Sempere per a fer un nou projecte
En el ple del dilluns 9 de gener, es va aprovar aquesta renúncia. Ara es treballarà en el nou projecte que inclourà les modificacions que ha sol·licitat el centre educatiu
En gener de 2022 va quedar deserta la licitació del Pla Edificant per a poder fer aquesta obra, ja que van augmentar els preus dels materials i el transport, cosa que va provocar que el projecte que estava redactat
tinguera els preus desfasats en molt poc temps. L’Ajuntament es va posar en contacte amb la Conselleria d’Educació per aclarir que s’havia de fer per a poder continuar amb el projecte. A partir d’eixe moment, no sols es van adequar els preus, també es van incloure actuacions que no s’ha-
vien incorporat en el primer projecte, i que són necessitats que ha sol·licitat el centre educatiu.
Després de fer aquest nou document, el següent pas era renunciar a l’antic Edificant i fer un nou, no sols amb els preus actualitzats, també amb les noves actuacions.
la memòria s’ha vist reforçat recentment amb la nostra participació en la Xarxa d’Educació i Prevenció del Feixisme i som Escola Associació a la UNESCO”. barbershopalameda_ barbershop alameda O pasar por Cafeteria-Restaurante L’Autèntic en c/San Lorenzo, 1 · Alcoi
Per la seua part, el director del Campus d’Alcoi, Pau Bernabeu, ha donat les gràcies a la vicepresidenta del Consell per la seua visita i ha manifestat la intenció de continuar col·laborant amb la Generalitat Valenciana per tal d’augmentar la presència de les dones titulades STEM.BR | Alcoi./ Des de l’Ajuntament d’Alcoi es continua treballant per a poder dur a terme la remodelació de l’IES Andreu Sempere. El dilluns 9 de gener, al ple municipal, es va aprovar per unanimitat la renúncia del projecte, per a poder realitzar un nou que estiga actualitzat, se-
Segons l'INE el suïcidi és la primera causa de mort externa en Espanya. En 2022 es van registrar un total de 338 suïcidis entre joves menors de 15 anys, fins als 29. Aquesta situació ha alarmat a la Federació d'Associacions de Directius de Centres Educatius Públics, que demana més atenció psicològica als instituts i escoles
En l'any 2022, segons les dates oferides per l'Institut Nacional d'Estadística, el suïcidi va ser la primera causa de mort externa, amb 4.003 defuncions. D'aquestes morts, 22 van ser de joves menors de 15 anys, i 316 entre els 15 i els 29 anys. Els directors de Centres Educatius Públics han manifestat que degut a la pandèmia s'ha notat un augment de casos de joves amb pensaments suïcides o que fins i tot han arribat a consumar aquests fets.
Toni González, director de l'IES Pare Vitòria, és també el president de la Federació d'Associacions de Directius de Centres Educatius Públics (FEDADi), una institució que engloba als directius de tot l'estat. Ell mateix ha denunciat la situació de la salut mental entre els joves i, ha explicat que des de la federació s'ha preparat una jornada amb el Col·legi de Psicòlegs Socials per a tractar amb més profunditat i reivindicar la necessitat de recursos humans, per tal d'ajudar als adolescents que s'autolesionen, intenten suïcidar-se, o que acaben fent-ho. "És cert que el percentatge és baix, però cada vegada són més. En aquests últims dos anys s'ha multiplicat per 10 i per 5 aquestes xifres. Segons les dades, en la pandèmia es va passar de 1.000 intents de suïcidi a
4.000, a escala autonòmica. La Fundació ANAR és qui arreplega aquestes dates", assenyala González.
Per a poder ajudar a l'alumnat que sofreix aquest problema, fan falta recursos. El protocol actual indica que en el moment que es detecta un cas s'ha de fer un vigilància exhaustiva, des de que l'estudiant entra fins que ix del centre. "En aquests moments hem de deixar de banda algunes qüestions acadèmiques i fer aquest tipus de protocol i intervenció, però, fins i tot, fent-ho ens quedem escassos.
Trobem una mancança. A més a més, quan un alumne està en aquestes circumstàncies, no sabem com s'està atenent des de la família. Fem tota la tasca possible en el centre, però, quan surt, potser en casa no hi ha ningú que el vigile, o que l'ajude, per diferents motius, per això volem saber de quina manera tractarho. Quan detectes aquests casos la vigilància es fa durant l'horari escolar. Els serveis socials estan desbordats, i ací també s'hauria de veure de quina manera es podrien implicar més en aquestes qüestions, o que és el que prioritzen. És molt complicat. Conec de casos que inclús alguns directors han hagut d'acompanyar a un alumne a casa", assenyala el president de FEDADi. Encara
que una de les solucions seria posar més psicòlegs als instituts i col·legis, González indica que: "Hem de ser realistes. La partida pressupostària que pot implicar tindre un psicòleg o un educador és una partida molt significativa. El que sí que es podria fer és que quan un centre detecte un cas, poder activar una alarma, i que l'administració tinguera la capacitat per a fer una contractació en 24-48 hores. Ja s'ha vist alguna partida en el BOE per a poder tractar aquests temes, però així i tot la partida és insuficient".
La falta de recursos no és l'únic problema que hi ha per tal de tractar aquests temes, i és que, la burocràcia també dificulta poder actuar amb rapidesa, cosa que també volen solucionar en la federació: "Quan tenim un cas així s'han de fer molts papers. A nivell estatal demanen 10 annexos, i perdem molt de temps fent gestions. En la Comunitat Valenciana, hi ha unitats específiques, i quan arriba la unitat, tornen a demanar un altre informe. Jo no vull més informes, vull que eixa unitat específica realitze una intervenció amb l'alumne o alumna. És cert que s'ha de fer algun tipus d'informe per a contextualitzar, però no 10".
Actualment, els centres educatius també compten amb un orientador, però, en el cas de
el percentatge és baix, però cada vegada són més. En aquests últims dos anys s'ha multiplicat per 10 i per 5 aquestes xifres. Segons les dades, en la pandèmia es va passar de 1.000 intents de suïcidi a 4.000, a escala autonòmica.”
l'IES Pare Vitòria, a més d'ajudar en aquest tipus de casos, i convocar reunions quan es detecta un cas així per veure que s'ha d'actuar, també s'ha d'encarregar dels 709 alumnes que hi van a l'Institut en l'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Tot açò no és suficient, per aquesta raó, com reivindica Toni González, així com la resta de directors, fan falta recursos, ja que la situació ha empitjorat, i és una situació complicada: "Em crida molt l'atenció que quan es dona un cas, prèviament no l'hem pogut detectar ni el professorat, ni els amics, ni ningú. És molt complicat veure el que pensa un adolescent. Moltes vegades, si trobem algun xiquet o xiqueta amb aquests problemes, els col·loquem un tutor o tutora individual, que és un docent vo-
luntari. Eixa persona parla amb l'alumne d'una manera més íntima, com un pare o una mare, i fins i tot eixes persones no poden veure que derivaria així. Per això, la formació per als docents no està de més, però és molt difícil".
Des de la Conselleria d'Educació també han volgut promoure iniciatives per en contra del suïcidi, com per exemple el programa 'Som Imprescindibles'. Es tracta d'una cançó creada per un professor de música de l'Albir, en la qual es vol transmetre a l'adolescent que és una part essencial per a la societat. A més a més, dins d'aquesta campanya, la Conselleria ha contractat uns 50 psicòlegs que visitaran tots els centres educatius del País Valencià. "Han informat que parlaran amb alumnat d'ESO, Infantil i Primària, però des de FEDADi hem demanat que es tinga en compte també a la Formació Professional i Batxillerat. Sabem que estan limitats pel pressupost, però amb eixos 50 psicòlegs, si en algun moment hi ha un espai, o ix un cas en Batxillerat o FP, que pogueren anar allí".
Aquests psicòlegs actuaran en temes de suïcidis i autolesions, però no deixaran de banda altres problemes de salut mental com els Trastorns de Conducta Alimentària.
Detalles especiales para bodas, comuniones, bautizos y onfirmaciones
LIBROS INFANTIL Y JUVENIL: Didácticos, Educativos, Imaginativos
“És cert quePer Belén Rivas./ Toni González
Des de la Colla Ecologista La Carrasca es considera que les declaracions del govern municipal respecte a aquest tema, són una "mostra d'irresponsabilitat"
BR | Alcoi./ La Colla Ecologista La CarrascaEcologistes en Acció, han mostrat el seu malestar davant les últimes declaracions del govern municipal d’Alcoi, en les quals han anunciat la seua voluntat d’oferir terrenys per a la possible ubicació d’un polígon industrial en la zona de la Canal, a conseqüència d’un estudi encarregat per la Cambra de Comerç d’Alcoi. “Cal aclarir que l’estudi de la Cambra de Comerç no aporta res de nou que no es conega des de fa dècades encara que es vulga presentar la seua proposta com si es tractara d’una novetat i s’haguera descobert una zona remota ignorada fins ara. La realitat és que bàsicament coincideix amb la proposta que va fer el govern municipal del Partit Popular en l’any 2010 en la fase de Concert Previ per a l’elaboració del Pla General
d’Orientació Urbana d’Alcoi”, ha contat des de la colla.
També informen que aquest document “va obtenir informes negatius per part de la Comissió d’Avaluació Ambiental de la Conselleria (en una època en què el Partit Popular estava en el govern de la Generalitat) i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que considerava que una enorme llista d’activitats fabrils serien inacceptables en la partida de la Canal”.
La idea de fer una àrea industrial en aquest terreny també va ser descartada frontalment en l’estudi sobre localització industrial al terme d’Alcoi més gran que s’ha fet, i que segons indiquen des de la Carrasca va ser un treball “minuciós, amb una qualitat infinitament superior a l’elaborat ara per la Cambra de Comerç”
Aquest estudi és de l’any
2000, i ja es va detectar el risc de contaminació d’aigua potable de la ciutat. Tots els estudis posteriors confirmen aquest perill.
“Segons ha reconegut el mateix govern municipal, l’últim estudi hidrogeològic, encarregat per l’Ajuntament d’Alcoi, confirme que la gran majoria d’activitats industrials estarien prohibides taxativament en la zona que proposa la Cambra de Comerç. A més, insisteix en la necessitat de garantir un ‘vessament zero’, en la xarxa de drenatge que va a parar al barranc de La Batalla”, continuen argumentant des de La Colla. “És lamentable que els successius governs locals, més receptius als grups de pressió amb interessos en la urbanització de la Canal que a l’interés general de la ciutat, no hagen volgut fer cas d’eixes recomanacions i s’hagen encabotat durant dos dècades
en insistir i fracassar en els seus intents. Mentrestant, ni la Cambra de Comerç, ni l’Ajuntament d’Alcoi, han treballat amb determinació per a impulsar un polígon comarcal mancomunat en condicions”
Per als ecologistes és “irresponsable” l’actuació del govern d’Alcoi, ja que “coneix tota la documentació generada sobre el tema i sap perfectament que tornar a insistir amb la Canal, segurament per pur electoralisme, és enganyar la població creant falses expectatives. La contradicció és encara més flagrant en el cas de regidor de Transició Ecològica, que per la seua trajectòria és plenament conscient que construir un polígon en la partida de la Canal és inviable i seria un atemptat ecològic irreparable, amb greus conseqüències sanitàries, ambientals i econòmiques”.
Segons comuniquen, "resulta insuficient per a planificar una gestió de la brossa que complisca les obligacions legals de reducció, recollida separada i preparació per a la utilització i el reciclatge"
BR | Alcoi./ La Colla Ecologista La CarrascaEcologistes en Acció, ha presentat al·legacions respecte al Pla Local de Residus d’Alcoi, ja que consideren que “té molt baixa qualitat” i que “no compleix la normativa aplicable, i és insuficient per a planificar la gestió de la brossa que complisca les obligacions legals de reducció, recollida separada i preparació per a la utilització i el reciclatge”
Segons han analitzat el grup d’ecologistes, aquest pla admet la mancança d’eixa informació bàsica quan planteja que s’haurà de fer un inventari de residus i revisió de les aportacions anuals. “El PLR deixa per al futur l’anàlisi del volum i naturalesa de la brossa que es produeix a Alcoi, encara que eixa és la informació bàsica que s’hauria d’haver obtingut prèviament per a poder fer una planificació adequada. Per a La Carrasca això suposa elaborar un Pla començant la casa per la
teulada”. També indiquen que el pla tampoc compta amb un altre element que és bàsic a les normatives de residus, que és l’estudi comparatiu dels diferents sistemes de recollida, i que en la documentació exposada per l’Ajuntament no hi ha cap memòria tècnica i econòmica que compare els diferents models de recollida quant a costos, eficiència en la recollida selectiva, utilització d’espai públic i compliment dels objectius de preparació per a la reutilització i el reciclatge. “Simplement, manté com a model genèric la recollida amb contenidors i designa per a la recollida porta a porta unes zones que considera òptimessense cap justificació tècnica ni econòmica- mentre que per a zones amb edificacions en altura recomana realitzar un estudi detallat de les diferents alternatives per a la recollida porta a porta (novament deixa per al futur allò que ja hauria d’haver contingut el Pla)”, asseguren.
L'objectiu d'aquesta visita és que els més joves s'interessen en la ciència, i especialment, promoure les vocacions científiques entre les xiquetes
El nou candidat a l'alcaldia del partit valencianista és actualment el secretari del grup municipal Compromís i secretari Comarcal de la formació
BR | Alcoi./ El passat divendres 20 de gener l’assemblea de Compromís Alcoi va ratificar la candidatura a les eleccions municipals de maig d’Àlex Cerradelo.
L’alcaldable de la formació valencianista, actualment és el secretari del grup municipal Compromís, i secretari Comarcal del partit. Segons ha declarat el candidat: “Estic realment satisfet de l’equip que hem creat. Un equip preparat per a po-
der governar i enfrontar els reptes de la nostra ciutat haurà d’afrontar i que, ara per ara, el govern municipal ha evitat aprofundir”. A més a més, assenyala que: “Estem decidits a transformar la ciutat mitjançant polítiques progressistes que garantisquen la qualitat de vida de les alcoianes i alcoians, corregisquen desequilibris i desigualtats, amb un marcat perfil feminista, divers, valencianista i ecologista”.
L'IVACE, s'ha encarregat de subvencionar el 98,61% del total del projecte, que són 57.354 euros
BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi està modernitzant les instal·lacions d’enllumenat públic del Castellar, substituint les antigues, aconseguint un mode més eficient energèticament. A més, gràcies a aquest canvi, s’ha incorporat un sistema de telegestió sota internet, que permet el monitoratge continu de les lluminàries, la detecció de fallades, localització GPS, configuració i comunicació RF, i la gestió d’actius, alarmes i informes.
També s’han millorat les condicions tècniques de les lluminàries existents, de molt baix rendiment energètic i elevada pol·lució lluminosa, i es modernitzaran les instal·lacions substituint les referides lluminàries per unitats d’alt rendiment amb tecnologia LED i sistema de
BR | Alcoi./ El Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, ha rebut la visita de més de 1.000 estudiants de 5é i 6é de primària i de Batxillerat de centres educatius d’Alcoi, Ibi, Atzeneta d’Albaida, Xàtiva, Muro, Ontinyent, Alacant, Xixona, Novelda, Alberic, Alzira i Castalla. L’objectiu d’aquesta iniciativa és fomentar les vocacions STEM entre tot l’alumnat, especialment entre les xiquetes i les adolescents, i ja porta desenvolupant-se al campus des de fa més de 15 anys. Els de primària, han pogut entrar als laboratoris i realitzar experiments relacionats amb els graus que s’imparteixen en Alcoi. Per la seua part, els de batxillerat, han participat en les activitats dirigides a la ‘Setmana jove de
la ciència’, concretament als tallers de química, dirigit a estudiants interessats en l’Enginyeria Química. Aquest últim projecte compta amb la col·laboració de Multiscan Technologies, Caixa Ontinyent, l’Ajuntament d’Alcoi, i la Càtedra ‘Alcoi Ciutat del Coneixement’.
A més a més, dins del projecte ‘Setmana jove de
la ciència’ es duran a terme activitats durant tot el curs acadèmic, i és que, al mes de novembre es van rebre a més de 1.500 estudiants que van visitar el campus per a fer diferents tallers, en els laboratoris, referits a l’electricitat, la mecànica, la informàtica, el disseny industrial, i l’administració d’empreses.
Per al 2023 el Campus
d’Alcoi de la UPV ha preparat altres activitats, com per exemple, els concursos com el de Robòtica Mòbil, el de programació amb Appinventor, Ecojuguete, Mostra la Ciència en Vídeo, o el ideaT UPV Campus Alcoi - Àgora Emprenedors.
Vicente Díez és el director de la ‘Setmana jove de la ciència’, i ha explicat que la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia, ha considerat que el Campus d’Alcoi de la UPV “és un referent nacional quant al foment de la difusió de la ciència en l’alumnat preuniversitari”, i, a més a més, “assegura que totes les places oferides en els tallers s’han cobert en menys d’un dia”, per la qual cosa esperen repetir aquest èxit en les pròximes edicions.
Està previst que aquest barri passe a ser una Zona de Baixes Emissions (ZBE), i per aquest motiu s'ha de fer un canvi en l'ordenança actual. Per això, des de Podem Alcoi han volgut treballar aquestes modificacions
BR | Alcoi./ El govern d’Alcoi ha anunciat que convocarà una Comissió de Seguiment respecte a la zona de vianants. Aquesta comissió va ser una proposta de Podem, però segons asseguren des de la formació morada “només s’ha convocat una vegada, i no de forma trimestral com el govern es va comprometre”. L’objectiu és poder aprovar l’ordenança de Zona de Baixes Emissions durant aquest primer trimestre de l’any.
telegestió incorporat. El cost d’aquesta millora és de 57.354 euros, dels quals subvencionarà el 98% l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), dins del programa d’ajudes de projectes d’inversió per a la millora, la modernització i dotació d’infraestructures i serveis en polígons, àrees industrials i enclavaments tecnològics. S’espera que el termini d’execució siga de quatre mesos.
Abans de l’estiu Podem Alcoi va iniciar un procés per recollir les propostes i treballar conjuntament amb tot el veïnat del centre, i així poder corregir aspectes de la mateixa que estan generant dificultats a les persones que resideixen en aquest barri, i que, segons han informat des de la formació “són producte de la manca de participació que va tindre la primera redacció de l’ordenança i de no haver fet servir la Comissió de Seguiment per treballar aquestes qüestions amb els agents
socials implicats”.
Aaron Ferrándiz Santamaria, regidor de Podem Alcoi, ha afirmat que: “Davant d’aquesta situació, vam voler anticiparnos i treballar amb les persones implicades una modificació d’aquesta ordenança. Ara, amb el canvi a ZBE tenim l’oportunitat de donar veu a la ciutadania”.
Algunes de les modificacions que ha plantejat la formació conjuntament amb l’Associació de Veïns són: retirar les restriccions horàries a les persones re-
sidents a l’àmbit de la ZBE, ampliar els horaris de càrrega i descàrrega, equipar el tractament de les persones comerciants i propietàries al d’aquells residents, modificar l’antelació necessària per a la sol·licitud de permisos extraordinaris, el canvi de sentit en el carrer La Cordeta per a alleugerar el trànsit al carrer Casablanca, o canvis en la tramitació de les sancions, ja que actualment no adjunten les imatges que capturen les càmeres.
Santamaría ha comentat
que amb aquestes propostes “no pretenem generar cap debat sobre la zona de baixes emissions, sinó més bé, resoldre les dificultats que genera i arrossega la zona de vianants, i fer-ho de la mà de la ciutadania que és com entenem la política. Hi ha compromisos assolits amb el govern respecte a la zona de vianants que no s’han acomplit encara a hores d’ara, i no podrem donar suport a aquesta ordenança si no són ateses les reivindicacions veïnals que plantegem”.
NouTreballs de manteniment./
Des de la formació valencianista lamenten que el govern local no ha volgut presentar cap projecte per a les subvencions de la Generalitat que estan destinades a la rehabilitació d'habitatges
BR | Cocentaina./ Compromís per Cocentaina ha volgut denunciar públicament l’estat d’abandó dels barris del Raval i la Vila, i han explicat que: “Una vegada més, i com a exemple de la falta de planificació i de gestió, l’equip de govern local no ha volgut presentar cap projecte a les subvencions de la Generalitat per tal de rehabilitar el nucli antic de Cocentaina”, una subvenció, per la que informen des de
la formació valencianista, la ciutat d’Alcoi ha rebut 9,2 milions per a fer actuacions en dos barris.
A més, han indicat que: “Lamentem profundament aquesta decisió i considerem que, de forma injusta, s’està marginant i deixant de costat al Raval i la Vila”, i concretament, Jordi Pla, portaveu a l’Ajuntament de Compromís, ha declarat que “el consistori municipal no ha tingut mai cap intenció de pre-
sentar un projecte per al nucli antic i per al nostre poble, pel que hem perdut moltes i valuoses oportunitats”.
El partit ha demanat “urgentment la creació d’un pla d’inversions clar i valent amb l’objectiu de millorar les nostres cases i carrers tant al Raval com a la Vila. Encara som a temps de revertir aquesta situació. Encara som a temps d’aconseguir la Cocentaina que volem”.
El dia 8 de febrer tindrà lloc l'entrega de guardons dels premis del XIX certamen artístic 'Formació de persones adultes: cuscanelles de sabers' BR | Comarques./ Entre els dies 6 i 9 de febrer, els centres de Formació de persones adultes de l’Alcoià i El Comtat estaran celebrant la XXXIV Setmana Cultural. Durant aquests dies cada centre té programades activitats en les quals l’alumnat podrà ensenyar allò que sap fer, i compartir sabers i aprenentatges entre les persones de l’escola i totes aquelles que vulguen participar.
A més a més, aprofitant aquesta setmana d’esdeveniments, el dimecres 8 de
febrer, a les 17:30h, se celebrarà a Muro d’Alcoi, l’entrega de premis del XIX certamen artístic que reconeix i premia el treball de l’alumnat. Els participants ho poden fer en diferents modalitats que són: pintura i dibuix, fotografia, treballs creatius amb tècniques variades, fang i ceràmica, tall i confecció, treballs amb fils, i microrelats. Les obres exposades, prèviament hauran de valorar-se amb un jurat local, i es podran visitar des del dia 4 al 8 de febrer. En l’entrega de premis
participarà el taller de Teatre de l’FPA Beniassèn, el grup de danses de Cocentaina, i el grup de balls de saló de Muro. Al finalitzar l’acte s’oferirà un berenar per als participants.
L’últim dia d’aquesta setmana cultural tots els FPA de les comarques de l’Alcoià i El Comtat realitzaran una excursió conjunta a Fontanars dels Aforins, Moixent i Montesa, en la qual es visitarà la bodega de la zona, el poblat de la Bastida de les Alcusses, o el castell de Montesa.
Barnasants 2023: Teixint complicitats per Amàlia Garrigós · Barnasants Bellreguard
Setmana Cultura IES Pare Vitòria · Premis Cultura Alcoi · Els nostres artistes: Javier Chapa
Antoni Miró i Cuba, desdibuixant fronteres per Josep Sou
Ximo Canet viatja a l’Índia amb ‘Mata Ombres' Club jazz El Mussol · El Tractat d’Almisrà a Xàtiva
La presentació tindrà lloc el divendres 3 de febrer al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi, a les 20h
BR | Alcoi./ El divendres
3 de febrer, a les 20h, el Centre Ovidi Montllor rebrà la visita del magistrat
Joaquim Bosch per tal de presentar el seu darrer llibre ‘La Pàtria en la Cartera’. Amb aquest treball el jutge fa una original reflexió de com afrontar el problema de la corrupció des de diferents perspectives històriques, polítiques, criminals, ètiques i sociològiques. Aquesta és una obra profunda i àmpliament documentada en la qual Bosch dissecciona el mal de la corrupció trobant les seues claus i les seues dinàmiques.
L’autor de ‘La Pàtria en la Cartera’ ha dut a terme diferents activitats investigadores i docents com a di-
rector i ponent de cursos de formació de magistrats en el pla estatal del Consell General del Poder Judicial, i en el pla autonòmic de la Conselleria de Justícia. A més a més, és l’especialitat en Dret Civil valencià i, ha impartit moltes conferències vinculades a termes jurídics, sobre qüestions com la regulació legals dels delictes sobre violència de gènere, el principi d’igualtat, la reforma de l’avortament, els delictes contra l’honor, l’assetjament laboral, les ruptures familiars, la reforma del Codi Penal, la Llei de Seguretat Ciutadana, les característiques dels drets socials o les execucions hipotecàries, entre moltes altres.
La projecció, de Sean Wang, tindrà lloc el dia 2 de febrer a les 19:30h
BR | Alcoi./ Com cada mes el Centre Ovidi Montllor realitza l’activitat ‘el Documental del Mes’ de Docs Barcelona, i per a febrer el que s’ha escollit ha sigut ‘Un viatge de marbre’ de Sean Wang. El dia 2 de febrer a les 19:30h, es podrà veure aquesta cinta en la qual l’autor vol mostrar com blocs de marbre extrets d’una pedrera de Grècia viatgen en vaixell cap a la Xina per ser convertits en escultures i columnes d’estil grec pels hàbils artesans xinesos. El marbre sobrant es transforma en petits souvenirs amb imants de nevera, i són enviats de tornada a Grècia per ser Venuts als tu-
'Símptoma' ha sigut el treball que ha fet a aquesta poeta guanyar aquest guardó que convoca l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà
BR | Alcoi./ El llibre ‘Símptoma’ ha sigut l’obra guanyadora d’aquesta 40 edició del premi Manuel Rodríguez Martínez, convocada per l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. Alba Palau Centelles (Valls, 1997), és l’autora d’aquest poemari, que gràcies al premi podrà publicar-se en Edicions del Buc/Pruna Llibres, en la prestigiosa col·lecció de poesia que comanden Francesc Bononad, Rubén
Luzon, Josep Martínez i Pau Sanchis. A més a més, també guanyarà un premi econòmic de 2.000 euros. En total es van presentar 117 treballs procedents de diferents territoris dels Països Catalans. Núria Armengol, Jordi Botella, Josep Martínez, Begonya Mezquita i Manel Rodríguez-Castelló, són els membres del jurat que han valorat tots aquests treballs, i que ha decidit per unanimitat que ‘Símptoma’ era l’obra escollida.
‘Símptoma’ és el primer treball de Palau, una obra que a més de ser un treball molt personal i potent, és una indagació colpidora per les profunditats de l’experiència humana, l’amorosa en primer pla, la soledat, la necessitat i dificultat d’expressar el buit, des d’una perspectiva poètica, no aliena a la filosofia de la psicoanàlisi, un referent que s’apunta des del mateix títol. La poeta no perd mai el control de la forma sinó que desplega
una sintaxi i un estil poètic d’una tensió enorme en un ‘in crescendo’ d’emotivitat i fermesa expressiva molt exigent i rigorosa. És una obra que no deixa a ningú indiferent. Aquest llibre es presentarà a Alcoi el dissabte 11 de març, durant l’acte d’homenatge als guardonats, en l’àmbit individual i col·lectiu, del XXIX Premis de Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català de les comarques de l’Alcoià i El Comtat.
L'exposició es podrà visitar a l'edifici de la Cambra de Comerç gràcies al Campus d'Alcoi de la UA
BR | Alcoi./ Durant
ristes xinesos. El director xinés, Sean Wang, construeix una memorable epopeia amb un poder visual aclaparador. Un viatge al·lucinant per la ruta del marbre, divertit i revelador. Una reflexió amb humor sobre l’autenticitat, la tradició, les relacions internacionals i l’absurditat de l’economia global.
l’any 2022 es va celebrar l’any dedicat a Joan Fuster, amb motiu del centenari del seu naixement, i des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua es van organitzar diferents actes i activitats, entre les quals està l’exposició ‘Joan Fuster. Una vida il·lustrada’ que ara arriba a la ciutat d’Alcoi gràcies al Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant.
Joan Fuster va ser un dels escriptors i intel·lectuals valencians més importants del segle XX, i ho va ser per diferents motius, com per exemple, la dimensió literària i cívica de la seua obra. A més, tingué i continua tenint molt de pes en l’opinió pública; i la seua visió
sobre la història i la realitat del País Valencià va marcar un canvi radical i positiu en el coneixement que la societat valenciana té sobre si mateixa.
Amb aquesta mostra s’ensenya de forma cronològica la seua vida i obra, a través de catorze panells expositius, a partir de diversos documents dels seu fons, com textos manuscrits i mecanoscrits, articles de premsa, notes de treball i fitxes de lectura, així com cobertes de primeres edicions dels llibres que publicà, i també, imatges del seu arxiu fotogràfic. Amb tot aquest material es pretén il·lustrar l’existència d’una personalitat observadora, retratada i fotografiada.
EL’IVAM CADA Alcoi ha acollit la primera gala dels Premis de Cultura Ciutat d’Alcoi, que ha tingut lloc durant la vesprada del 12 de gener. En l’auditori d’aquest edifici es van reunir diferents personalitats del món de la cultura, representants d’entitats de la ciutat, i de diferents partits polítics. El grup de joves ‘AlcoiSlide Quartet’, va obrir aquesta gala, i es van encarregar de donar pas al regidor de Cultura, Raül Llopis, va fer un discurs de defensa per tota eixa gent que es dedica a promoure les arts escèniques, plàstiques, o la literatura, argumentant que Alcoi és bressol d’artistes, i que no se’ls pot deixar enrere; i també va recordar tots els projectes que s’han dut a terme durant aquesta legislatura, com per exemple la creació d’aquests premis, la creació de plataformes com Industri.art, o els festivals d’Animalcoi o de Teatre Amateur, entre molts altres que fan una llar-
Fes la teua subscripció a les nostres oficines i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de regal
ga llista. Llopis, a més a més, va avançar que el govern local vol continuar apostant pel món de la cultura en Alcoi, i poder fer més projectes, i que per a això, hi ha una línia estratègica de treball. La música va tornar a ser la protagonista de la mà de Neus Ferri, que va cantar durant la gala diferents temes del seu nou treball ‘Llar’. Aquest treball ha sigut clau per a la cantant alcoiana, ja que gràcies a ell ha aconseguit el Premi Carles Santos, o el Premi Ovidi Montllor.
A continuació, els premiats van anar desfilant per l’escenari de l’auditori arreplegant els seus guardons. Aquests Premis Ciutat d’Alcoi engloben les modalitats de Premi de Novel·la ‘IsabelClara Simó’, el Premi de Teatre ‘Pep Cortés’, i els Premis de Creació i Recerca en Arts Contemporànies ‘Llançadora’.
Finalment, va ser el torn del gran protagonista d’aquesta nit, Isaac Montllor Mira, que va arreplegar de mans de l’alcalde
d’Alcoi, el seu premi honorífic que reconeix la seua trajectòria en el món de la dansa. El ballarí alcoià va parlar de la seua carrera, començant pels seus inicis, quan va començar a ballar al Conservatori de Dansa d’Alcoi, fins ara, que com va explicar, la seua professió té una durada més curta. També va fer un repàs de tots els èxits que ha aconseguit durant la seua vida, com ser primera figura de la Companyia Nacional de Dansa, o treballar de la mà de Nacho Duato,
entre molts altres. I com no podia ser d’altra forma, va tindre paraules d’agraïment a la seua parella i a la seua família, per haver estat al seu costat, donant-li suport.
A continuació, Toni Francés va agafar el torn de paraula. L’alcalde va donar l’enhorabona a tots els premiats pel seu treball i va fer valdre la quantitat de gent que es dedica a la cultura a la ciutat: “Alcoi és una ciutat cultural, reconeguda per la seua capacitat d’aportació i innova-
ció en la cultura”, i va afegir que: “S’ha fet molt durant aquests anys, però, queda molt per fer per la promoció de la cultura”, i va detallar que entre els projectes que té al cap el govern municipal està la rehabilitació del Museu Camilo Sesto, la Pinacoteca, o el Centre d’Interpretació del Molinar, entre molts altres. Per a Francés “Alcoi ja és un referent de com s’ha de donar suport a les noves formes de fer cultura, i de donar suport als creadors i artistes”, que va concloure el seu discurs recordant unes paraules d’Isaac Montllor: “El més important són les persones, i eixa és la clau per la qual Alcoi és cultura. Som capaços de tindre dones i homes amb gran capacitat creativa, imaginativa, i per a somiar, i hem de cuidar de tots ells”.
Tal com va començar la gala, ‘AlcoiSlide Quartet’ va posar el punt final a l’esdeveniment amb la interpretació de la Muixeranga.
Tallers, excursions culturals, conferències, concursos, o viatges són algunes de les activitats que el professorat ha preparat per a aquesta setmana. Teresa Botella i Toni González, vicedirectora i director del centre, expliquen la importància d’aquesta programació per a l’alumnat
Com cada any, quan arriba el mes de febrer, l'IES Pare Vitòria viu la Setmana Cultural. En aquest 2023 el centre ja celebra la 40 edició d'aquesta setmana en la qual l'alumnat podran aprendre a través de tallers, excursions o conferències. A més a més, durant aquests dies, des del 3 al 10 de febrer, l'alumnat no tindrà exàmens, exceptuant els estudiants de 2n de Batxillerat, que es preparen per a fer la tan esperada selectivitat. Des de 1r d'ESO, fins als Cicles Formatius, tindran activitats pensades per a cada curs i temari.
L'encarregada d'organitzar-ho tot és la vicedirectora del Pare Vitòria, Teresa Botella, i com comenta ella mateixa, que tot isca bé requereix treball previ per part de tot l'equip docent: "A finals del mes de novembre ja comencem a passar formularis, perquè així en Nadal ja podem començar a organitzar. El professorat s'implica molt, uns directament perquè promouen activitats, i si no fan alguna activitat, ajuden als altres, o es presten voluntaris per tal d'anar excursió o per a quedar-se amb l'alumnat que està en les aules si falta qualsevol professor"
Pel que fa a la programació, a banda dels dos viatges (un a esquiar, i l'altre un intercanvi amb el programa Eras-
mus+ a Alemanya) els que es queden a Alcoi, també tindran les seues excursions, com per exemple, la visita al Molinar, al refugi de Cervantes, una ruta històrica per Banyeres, al museu d'Arcade Vintage d'Ibi, a la Biblioteca de València, a les Coves de Canelobre, o una ruta literària per la Font Roja de la mà de l'escriptor alcoià, Jordi Raül Verdú, entre altres.
I és que, molts dels tallers estan impartits pel professorat, però durant aquesta setmana, també col·laboren professionals de diferents àmbits, com és el cas d'Antonio Serrano, que el dia 3 de febrer farà un taller de fisonomia. Vicent Camps, Víctor Labrado seran altres dels noms que passaran per l'IES Pare Vitòria, així com Gaspar Beneito, que oferirà conferències per a parlar de diferents classes d'oli a l'alumnat dels cicles formatius. Durant aquests dies, també es comptarà amb la presència d'entitats com la Creu Roja o el Trail Solidari, que oferirà un taller sobre primers auxilis.
Alguns dels grups també podran gaudir del teatre. Uns aniran a l'espectacle de Xavi Castillo 'Les nostres rondalles', a l'IVAM CADA Alcoi, o l'obra 'Lázaro', al Teatre Calderón.
Els concursos també tindran el seu espai dins d'aquesta setmana cultural. Botella, ha volgut recalcar que aquest ti-
pus d'activitats es poden fer gràcies a la col·laboració de l'AMPA, ja que des de l'Associació de Mares i Pares s'encarregaran de donar els premis a tots els guanyadors.
A més a més, als corredors del centre també es pot gaudir durant aquestes setmanes de l'exposició 'Laporta polifacètic', una mostra que es va preparar amb motiu de l'edició del 2022 de la Setmana Modernista d'Alcoi, i que van crear els professors de l'IES Pare Vitòria, Elisa Beneyto i Lluís Vidal, i que ha estat cedida per la Fundación Mutua Levante.
Aquesta és una setmana molt especial per a l'alumnat, ja que és una forma d'aprendre els continguts del curs d'una forma més dinàmica: "Per a alguns alumnes és més atractiu, perquè s'accedeix d'una forma diferent. És cert que les eixides i l'ensenyament alternatiu sempre arriba millor", destaca Teresa Botella, que a més, assenyala que aquests dies "s'aprofiten com un incís, que sempre ens ve molt bé. Les pròximes vacances que hi ha són el 5 d'abril, i des del 9 de gener fins al 5 d'abril no hi ha cap dia de festa, i això es nota en l'alumnat, perquè estan cansats, i aquesta setmana que és més lúdica els anima. Després ja tornaríem per als exàmens de la segona avaluació".
L'IES Pare Vitòria d'Alcoi estarà gaudint des del dia 3 al 10 de febrer de la Setmana Cultural. Aquest és un moment molt esperat per l'alumnat, ja que, en aquests dies, tot el professorat prepara diferents activitats com tallers, excursions, conferències o concursos, perquè així puguen adquirir nous coneixements d'una forma més dinàmica. Per al director de l'institut: "El que suposa la Setmana Cultural per a l'alumnat és un aprenentatge més significatiu, perquè estem agafant tots els sabers que tenim a les sessions lectives, i l'alumne pot veure la importància que té allò que hem donat en una classe normal. Per exemple, quan fem un concurs com el 'Mortal Kombat', el que s'estan fent són preguntes de les matèries que s'estan donant durant tot el curs, i entre ells hi ha rivalitat, i això fa que aprenguen", i posa també d'exemple les Olimpíades: "Ens agrada molt participar en Olimpíades, i també té un poc eixa idea. No es té en compte el que passarà en l'Olimpíada per a la qualificació, sols els convidem a participar, i els ajudem, i ahí trobem que d'una cosa que no servirà per a nota, l'alumne s'esforça més, i vol anar a més, i vol ferho bé. Això és excel·lent per a la nostra societat, que l'alumnat aprenga". Respecte a les activitats d'enguany, González assegura que totes les activitats que
s'han preparat li agraden. Però, aquesta no són les úniques activitats que es fan al Pare Vitòria, i és que, durant tot el curs, a més de fer més excursions, també es preparen per a les 13 hores esportives: "S'implica tot l'alumnat, i a més, aprofitem i no sols tractem la part esportiva, també posem una sèrie de normes per a cada esport que es practica, i han de treballar en equip, i ells mateixos han de posar nom a eixe equip, cosa que ens fa treballar en la coeducació, ja que demanem que siguen noms respectuosos"
A banda, l'alumnat d'aquest centre, ja siga de l'ESO, Batxillerat, o de Formació Professional, té la sort de poder participar en diferents programes Erasmus. Pròximament, alguns d'ells visitaran llocs com Praga, o Dinamarca: "Som diferents països els que engloben la Xarxa de Formació Professional a nivell Europeu. Col·laborem en els intercanvis perquè l'alumnat faça pràctiques en altres països, i moltes vegades es queden a treballar allí. Podem estar orgullosos d'aquest aspecte".
Toni González assegura que en l'IES Pare Vitòria continuaran treballant per a poder dur a terme més activitats i projectes i assenyala que: "Som un centre amb molts projectes, i el que necessitem són més recursos materials i més recursos humans per a poder dur-los endavant"
Belén Rivas./Teresa Botella i Toni Gonzàlez, vicedirectora i director de l’IES Pare Vitòria./
“Per a alguns alumnes és més atractiu, perquè s'accedeix d'una forma diferent. És cert que les eixides i l'ensenyament alternatiu sempre arriba millor”
“El que suposa la Setmana Cultural per a l'alumnat és un aprenentatge més significatiu”
Pep Gimeno ‘Botifarra’ serà l'artista que obrirà el festival el dia 4 de febrer. A banda, aquest cartell està format també per Albert Pla i la rondalla Va de Dones
Per Belén Rivas./
Des del mes de febrer fins a maig, el Projecte de Cultura en Xarxa, el festival de música Barnasants de cançó d'autor estarà en marxa per tots els territoris de parla catalana. A la comarca de la Safor, la localitat de Bellreguard serà l'encarregada d'acollir tres concerts molt especials. El primer d'ells tindrà lloc el dia 4 de febrer. Aquest a més, serà el que inaugurarà el festival al País Valencià. Bellreguard comptarà amb la presència d'un dels grans de la música de la nostra terra, Pep Gimeno 'El Botifarra'. El xativí ve de presentar el seu darrer treball al Teatre de les Arts de València, amb un èxit
absolut. El regidor de Cultura de la localitat, Juanjo Giner, ha comentat que ja quasi no queden entrades per a aquest concert, I ha volgut animar a la gent a poder gaudir de la música del Botifarra.
El següent dels concerts dins del festival Barnasants tindrà lloc el dia 11 de març, i també estarà protagonitzat per un gran artista. En aquest cas es tracta del català Albert Pla. "És un cantant que costa veure per la comarca, i també pel País Valencià, i afortunadament podrem gaudir d'un concert molt íntim, en el qual interpretarà cançons històriques, i a més a més, ja sabem com és ell, que és un perso-
natge que també teatralitza. És un artista polivalent que ho donarà tot en el concert".
Finalment, el Barnasants s'acomiadarà de Bellreguard fins a futures edicions amb l'actuació de la rondalla 'Va de Dones'. Aquest últim concert tindrà lloc el dia 29 d'abril, i també serà molt especial, ja que s'aprofitarà l'ocasió per a poder celebrar la Diada del País Valencià, que se celebra el dia 25 d'abril. L'edil de Cultura ha assenyalat que durant aquest dissabte hi haurà moltes activitats, i que per a aquest concert no s'ha d'adquirir entrades, ja que es realitzarà en obert.
Bellreguard és una localitat que sempre participa en aquest
festival de cançó d'autor, i segons explica Giner, tant el municipi com el Barnasants comparteixen línia de treball, ideològica i la mateixa forma de veure el món cultural: "Entenem que el Barnasants és un projecte compartit, un projecte en xarxa, un projecte confederat, que entén la música com una eina de transformació social. I així ho entenem també des de l'Ajuntament, que la cultura a més de ser un espai d'oci i per a relacionarnos, és també una ferramenta per a canviar la societat. Tots els concerts que portem estan pensats i treballats, i els hem parlat amb Pere Camps, que és el coordinador del festival, i amb
Pau Alabajos, coordinador a escala del País Valencià. És un treball conjunt, i això ens motiva. Ens tenim tots molt en compte, i parlem i debatem perquè cada any programem el que pensem que és el més idoni per al nostre poble".
Sobre aquesta edició Juanjo Giner afegeix que: "Continuem amb el mateix nombre de concerts, però, enguany, al ser el concert inaugural, amb el Botifarra, tindrem més ressò. També portem un artista com Albert Pla. Pense que en un poble menut com és Bellreguard, és més complicat tindre artistes d'aquest nivell, i gràcies al Barnasants ha sigut possible".
Art&Cultura
La XXVIII edició del projecte de cultura en xarxa, Barnasants, incorpora quatre noves seus al País Valencià i ofereix dèsset concerts des de febrer fins a juny
Després de la inauguració a Catalunya amb les Orquestres per la Llibertat i, a Mallorca amb l'espectacle, El tocadiscos de Joan Fuster, el Barnasants torna a terres valencianes, per quart any consecutiu, mantenint el caràcter confederal d'un territori que comparteix llengua i cultura.
Per Amàlia Garrigós./Quatretonda (la Vall d’Albaida), Onil (la Foia de Castalla), la Universitat d'Alacant, situada a Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí), i el Centre Museístic la Beneficència, amb la col·laboració de l'Àrea Cultura de la Diputació de València, s'uneixen a les seus històriques valencianes: Bellreguard (la Safor), Octubre Centre de Cultura Contemporània i El Micalet (València), Sagunt (Camp de Morvedre) i Godella (l’Horta Nord). Els dèsset concerts que tindran lloc a casa nostra inclouran presentacions de treballs discogràfics, produccions pròpies i actuacions especials que reafirmen aquesta cadena creada sense pressa, però sense pausa, amb les baules de diversos indrets del domini lingüístic. El director del Barnasants, Pere Camps, destaca el sentiment d’incertesa del projecte perquè quan finalitza cada edició no sap exactament amb quin suport econòmic podrà comptar des de les institucions:
“Hi ha un gran problema de burocràcia, especialment a l’Institut Valencià de Cultura, del qual no en rebem res. L’any passat tinguérem un dèficit de 20.000 euros al País Valencià que vam haver de subsanar amb la nostra caixa de resistència. Després de 28 anys caldria tindre convenis que generen estabilitat. L’única manera de solventar-ho seria creant un ateneu de la cançó a València, un altre a Barcelona i un tercer a Palma. El futur es juga en la solidesa de projectes culturals com aquest. La voluntat de tirar endavant i avançar en la idea confederal és basa en el teixit d’aquesta xarxa, any rere any”.
El cartell de 2023 recorda l’assassinat de Víctor Jara amb el vers que inicia la cançó, El manifest, ‘Jo no cante per cantar ni per tindre bona veu’. Un tema que ha traduït el compositor xativí, Feliu Ventura, i que ha esdevingut l’editorial d’aquest Festival Internacional de la Cançó d’Autor. La frase, en paraules de Camps, “representa el més profund de la ideologia del Barnasants. A Víctor Jara li van llevar la vida perquè no cantava per cantar i era un referent de la nova cançó xilena i llatinoamericana,
juntament amb Quilapayún i molts altres. El mes de setembre farà 50 anys que el van torturar i assassinar després del colp militar que va enderrocar el govern democràtic de la Unitat Popular del president de Xile, Salvador Allende”. Eixa és la raó de l’actuació extraordinària de Nano Stern, cantautor pertanyent a la fornada de la nova cançó xilena que va créixer en plena dictadura pinochetista, i que oferirà, el 19 de maig, un concert especial d'homenatge a Jara a la Beneficiència de València. Aquest esdeveniment marca el posicionament del Barnasants no només en la defensa de la llengua sinó també en el carácter internacionalista del festival, la relació fraternal amb els pobles i l’intercanvi de cultures, perquè el Barnasants, “no programa per programar ni per tindre molts m’agrades en xarxes socials’, rebla el Pere activista cultural qui vol subratllar, amb un exemple, el caràcter polític del projecte: “Va haver-hi una cantant melòdica italiana que es va negar a cantar el mític tema, Bella ciao, argumentant que fer-ho era política, i jo li dic que la decisió de no cantar aquesta peça popular italiana adoptada com a himne antifeixista, també és fer política. Al Barnasants pensem que, amb l’intercanvi d’idees i sumant complicitats, podrem canviar les hegemonies culturals que portaran als canvis dels sistemes injustos”
Concerts
A les nostres comarques el cicle arranca amb el nou disc de Pep Gimeno, Botifarra, ‘Ja ve l’aire’ (El Mico Entertainment 2022), el 4 de febrer a la Casa de la Cultura de Bellreguard. Es tracta d’un recull de
cançons de treball en clau femenina i la recuperació de melodies tradicionals que s'han complementat amb arranjaments i revisions. En aquesta gira,Pep Gimeno s'envolta d'una banda, formada per Tóbal Rentero, Jordi Pastor, Robert Moreno, Miquel Pérez i Martina Sabariego. A més, Feliu Ventura ha tingut una important participació com a lletrista.
Un dels concerts especials, pel que significa pel panorama de la cançó d'autor actual, és el de Petita Festa, protagonitzat per Toti Soler -guitarrista imprescindible i company etern d’Ovidi Montllor-, i Gemma Humet, jove cantautora trencadora i que alhora segueix l'estel de les seues predecessores. Música i poesia en la màxima expressió. La cita és el 18 de febrer, a la Sala d'Audicions del Centre Social de Quatretonda.
Una de les presentacions rellevants serà la de Cesk Freixas, que musica per primera vegada el poemari d'un dels escriptors contemporanis més celebrats, Roc Casagran: "Direm Nosaltres". El concert serà l’11 de maig al Paranimf de la Universitat d'Alacant. Ferran Isabel, director del Servei de Llengües de la UA destaca la tasca del seu departament des d’on es treballa amb la mateixa metodologia que el Barnasants, cooperant amb diverses iniciatives que potencien l’ús de la llengua des del cinema, el teatre o la música. La mostra la tindrem el 15 de juny en la Festa del Voluntariat pel Valencià amb Esther. La cantautora vinarossenca presentarà el seu segon treball, Les cartes que mai vaig cremar, editat per Primavera d'Hivern.
Humi Guill Fuster, alcaldes-
Enguany, diverses veus valencianes actuaran en altres llocs del domini lingüístic dins del marc del Barnasants: Borja Penalba i Mireia Vives, Miquel Gil i Noèlia Llorens 'Titana', Clara Andrés, Andreu Valor, La Maria, Pau Alabajos, Tendur, Gem, Hugo Mas o Tomàs de los Santos.
sa d’Onil, creu en el projecte de cultura en xarxa que planteja el Barnasants. Hi participarà amb l’espectacle teatral i musical, El tocadiscos de Joan Fuster, creat i dirigit per Pau Alabajos. L’ajuntament d’aquest poble de l’Alcoià, amb 7.600 habitants, programa tots els caps de setmana activitats culturals i enguany, amb motiu de la celebració del centenari del naixement de l’escultor, Eusebi Sempere, crearà un espai expositiu permanent. Altres concerts destacables són els del cantautor de Dénia, Sergi Contrí, qui celebra-
rà 20 anys de trajectòria amb l'espectacle "La sal a la sang" el 17 de febrer a l’Octubre CCC; El 10 de març, al Teatre Micalet de València, Tomàs de los Santos, amb l'actriu Elsa Tronchoni, desplegaran un recull de cançons i rapsòdies basades en El poema de la rosa als llavis (1923) de Joan Salvat Papasseit; Maria Del Mar Bonet i Borja Penalba el 3 de març al Teatre Capitolio de Godella; Albert Pla l’11 de març a la Casa de Cultura de Bellreguard; l'homenatge col·lectiu a Ovidi Montllor al Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt el 21 d'abril o l'espectacle Va de Dones que clourà el cicle de Bellreguard el 29 d’abril. Enguany, diverses veus valencianes actuaran en altres llocs del domini lingüístic dins del marc del Barnasants: Borja Penalba i Mireia Vives, Miquel Gil i Noèlia Llorens 'Titana', Clara Andrés, Andreu Valor, La Maria, Pau Alabajos, Tendur, Gem, Hugo Mas o Tomàs de los Santos. En l’edició encapçalada pel vers, ‘Jo no cante per cantar’, tenim una nova oportunitat de gaudir de la bellesa, la sensibilitat i la profunditat de la cançó d’autor. Com remarca el seu fundador, Pere Camps, “durant més de 50 anys la nova cançó es caracteritzava perquè explicava coses que ens acompanyen en la nostra vida i en les nostres lluites fent-ho de la manera més poètica i lírica. La cançó d’autor és com el teatre o el cinema d’autor on, en un text de tres minuts, s’explica allò que Shakespeare necessita en hora i mitja damunt les taules del teatre o el que Truffaut expressa en una pantalla de cinema durant un parell d’hores.”
Després de la presentació es farà una conferència sobre 'La col·lecció paleontològica Camilo
Visedo Moltó, i la paleontologia a Alcoi durant la primera meitat del segle XX'
BR | Alcoi./ En la vesprada del dijous 2 de febrer, a les 19h, se celebrarà al Centre Cultural Mario Silvestre la presentació del número 31 de la revista Recerques del Museu Arqueològic d’Alcoi. Aquesta revista recull treballs de recerca amb temàtica de prehistòria i arqueologia de les comarques centremeridionals del País Valencià.
Recerques és una revista referent per a investigadors que vulguen presentar les seues novetats científiques així com per als lectors interessats en conéixer les últimes aportacions de l’arqueologia del nostre entorn. A les pàgines d’aquesta revista hi ha un total de tretze articles que recullen treballs de recerca sobre paleontologia, prehistòria, antiguitat, època medieval i contemporània, i a més, sobre temes arqueològics sobre la Guerra Civil. A més a més, s’han d’afegir els
articles sobre restauració de materials arqueològics, o una memòria d’activitats del museu en l’any 2021.
31 investigadors han contribuït a fer que aquest treball servisca com a canal de difusió, complint amb una de les funcions principals de tot el museu arqueològic, com és la divulgació científica, compartint d’aquesta manera el coneixement arqueològic, tant als experts en la matèria, com a la societat en general.
Una vegada finalitze la presentació de Recerques, es farà la conferència ‘La col·lecció paleontològica Camilo Visedo Moltó, i la paleontologia a Alcoi durant la primera meitat del segle XX’, a càrrec del paleontòleg de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, Enrique Peñalver Mollá; i de Josep Maria Segura, que va ser director del Museu alcoià durant molts anys.
El Tractat d’Almisrà serà protagonista a Xàtiva amb la realització d’una conferència i una recreació història. La recreació tindrà lloc el dissabte 11 de febrer de 2023 a les 20 hores
BR | Xàtiva./ La recreació històrica sobre el Tractat d’Almisrà tindrà lloc el dissabte 11 de febrer de 2023 a les 20 hores al Gran Teatre de Xàtiva, amb entrada gratuïta. Es tracta de la versió teatral de l’històric pacte, una obra bilingüe amb pròleg i quatre jornades segons el Llibre dels Feyts i els documents de la donació d’Énguera i l’original del Tractat. La representació correrà a càrrec del grup de teatre de l’Associació Cultural del Tractat del Camp de Mirra i comptarà amb 35 actors i actrius i un equip tècnic i artístic de confor-
mat per més de 25 persones.
Cal recordar que la representació anual del Tractat d’Almisrà té lloc al Camp de Mirra cada 25 d’agost, sent possiblement l’única mostra de teatre històric a tot el territori valencià, amb una transcendència molt important per a la història dels valencians d’aquestes comarques. Històricament, aquest tractat està considerat com un dels pactes medievals més rellevants realitzats per Castella i Aragó, i adquireix major importància pel fet de ser la primera frontera estable pel sud
de l’antic Regne de València.
Mentre s’assetjava el Castell i la vila de Xàtiva a l’hivern de 1244, un component de forces castellanes comandades pel cavaller castellà Pedro Núñez de Guzmán s’apoderava de les viles de Moixent i Énguera, que pertanyien a la jurisdicció de Xàtiva, agreujant-se el conflicte al descobrir un espia castellà que pretenia negociar secretament amb els musulmans l’entrega de Xàtiva a l’Infant de Castella.
Aquests altercats propiciaren una trobada al castell fronterer d’Almisrà,
on la indignació de Jaume I arriba a l’extrem quan els emissaris de l’Infant li asseguren que Xàtiva es rendirà a les tropes castellanes. És en aquest moment quan Jaume I pronuncia la famosa frase: «Qui en Xàtiva voldrà entrar, sobre Nos haurà de passar». La intervenció de la Reina Violant fan que el Rei plantege un nou tractat amb Castella que se signaria el 26 de març de 1244, vespra del Diumenge de Rams.
Les entrades per a la representació del Tractat d’Almisrà al Gran Teatre de Xàtiva seran gratuïtes.
L'Ajuntament de Xàtiva va presentar el cartell de la XXIV edició del Festival Internacional de Música 'Nits al Castell', que tindrà lloc a la fortalesa durant els dissabtes del mes de juliol 2023
BR | Xàtiva./ L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, juntament amb la regidora de Turisme, Raquel Cabellero, han assistit a la Fira Internacional de Turisme que s’està celebrant en
Madrid. Allí han aprofitat l’ocasió per a presentar el cartell que comptarà amb artistes de gran recorregut com Celtas Cortos, Luz Casal, Pedro Guerra, Conchita, Flora (El Diluvi),
Judit Neddermann o Tanxuguerias, que seran les encarregades d’iniciar el festival en la nit del 8 de juliol.
Luz Casal serà l’encarregada de tancar aquestes nits de con-
certs, que ja va visitar la capital de La Costera en l’any 2014.
Les entrades es posaran a la venda a partir del dia 1 de maig a través de la pàgina web de Xàtiva Turisme.
Tanxugueiras, Celtas Cortos, Pedro Guerra, Conchita i Luz Casal són alguns dels artistes que participaran a les ‘Nits al Castell’
La beca la concedeix l'Ajuntament d'Alcoi, i té una dotació de 2.250 euros, que ajudaran aquest intèrpret de trompa a cobrir les despeses de matrícula del màster en interpretació en el Real Conservatori de la Haia
'Dibuixos' de Joan Castejòn, i 'La raó dels somnis' de José Hernández es poden visitar al Centre Ovidi Montllor i a la Casa de Cultura d’Alcoi
BR | Alcoi./ Periòdicament, els cicles expositius organitzats per la Càtedra Antoni Miró de la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi va renovant les mostres que es poden visitar a diferents espais expositius de la ciutat. Ara, amb l’arribada del mes de febrer, el Centre Ovidi Montllor i la Casa de la Cultura acolliran noves mostres.
Per una banda, en la vesprada del 31 de gener s’inaugurà la mostra ‘Di-
buixos’, de Joan Castejòn, i que es pot visitar fins al dia 24 de març al Centre Ovidi Montllor. Per altra, serà l’obra de José Hernández, amb l’exposició ‘La raó dels somnis’, que estarà a la Casa de la Cultura des d’aquest 1 de febrer, i també fins al 24 de març. Cal assenyalar que la Llotja de Sant Jordi continuarà oferint l’exposició fotogràfica ‘D’un temps i un país. Memòria fotogràfica d’Arjones’, fins al dia 26 de març.
BR | Alcoi./ Any rere any l’Ajuntament d’Alcoi atorga la Beca d’Estudis Musicals ‘Antonio Pérez Verdú’ a persones que hagen finalitzat els seus estudis de Grau Professional de Música, amb una edat màxima de trenta anys, i que tinguen vinculació amb la ciutat, bé per motiu de naixement, o de residència, formació, o participació en entitats musicals de la ciutat. Aquesta beca, està dotada amb 2.250 euros, que serveixen per a ajudar a un músic novell a realitzar estudis de perfeccionament musical.
Enguany, Miguel Linares Navarro, ha sigut el guanyador d’aquesta beca. Ha estat format en el Conservatori Superior de Música d’Aragó, i després d’haver-se graduat en el Koninklijk Conservatorium de la Haia, als Països Baixos, va fer un Postgrau en especialització orquestral amb la Real Filarmonia de Galicia. Actualment, aquest músic estudi el segon curs del Màster d’Interpretació i Investigació en l’Especialitat de Trompa en el Conservatori de la Haia.
A més, aquest jove mú-
Es farà una mostra itinerant d'aquest projecte col·laboratiu, amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, el pròxim 8 de març
BR | Alcoi./ Des de la regidoria de Polítiques Inclusives, Igualtat, Infància i Adolescència de l’Ajuntament d’Alcoi s’ha posat en marxa el projecte ‘Teixint a les dones treballadores d’Alcoi’. Aquesta és una idea col·laborativa que permetrà a totes aquelles persones i associacions interessades, brodar fotografies de dones treballadores d’Alcoi.
Per a fer-ho, s’ha organitzat un taller de fotobrodat, que tindrà lloc el dilluns i dimarts entre el 6 i el 27 de febrer, en els locals que ocupa actualment la regidoria de Joventut al Centre Comercial Alzamora. Del treball que es faça en aquests tallers es pretén elaborar una exposició col·lectiva amb motiu del 8-M, ‘Dia Internacional de la Dona’. En principi la
mostra serà itinerant i es podrà veure per tota la ciutat, com per exemple en l’Ajuntament, o en els mercats municipals.
Aranza de Gracia, regidora d’aquesta àrea, ha subratllat que: “Es tracta d’un projecte que considerem molt interessant, no sols per la variant didàctica i col·laborativa, sinó perquè ajudarà a visibilitzar a totes aquelles dones que han treballat durant dècades i que han lluitat per a aconseguir els drets que actualment ostentem les dones i la millora dels quals hem de continuar reivindicant”
sic ha col·laborat amb orquestres com la Philarmonie Zuidnederland (Eindhoven), la Phion Orkest (Arnhem), o l’Orquestra de la Setmana de la Música Religiosa de Conca, i amb formacions com el Ensemble de vent de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, o la Camerata de Salzburg. També ha format part de joves orquestres a Romania o Països Baixos, Catalunya, Madrid, o del
País Valencià. Linares ha explicat que: “Des dels meus inicis amb la Música Nova, la Jove Orquestra Simfònica Alcoiana, i amb la posterior continuïtat amb l’OSA, tenia clar que volia dedicar-me a ser trompista en una orquestra professional. Ara, amb 25 anys, i en el tram final del màster, comence a tindre cada vegada més experiències i oportunitats, així com proves per
a entrar a orquestres professionals i més responsabilitats, la qual cosa és estressant, a vegades. Però, amb la satisfacció que la música m’ha donat fins ara, i em donarà, paga molt la pena”.
Amb aquesta beca, el jove ha comentat que: “Podré costejar el preu de la matrícula d’aquest curs i em serà de gran ajuda, ja que com tots sabem, la vida cada vegada està més cara. També em fa especial il·lusió poder ser l’estudiant premiat. Fa anys que, per qüestions d’estudi, no visc a Alcoi i que la teua ciutat et concedisca aquesta beca, a part d’animar-me a seguir, també enforteix aquest sentiment de pertinença a Alcoi que mai perdré”.
Per la seua part, el regidor de Cultura, Raül Llopis, ha destacat que: “Un any més, aquesta beca ajuda el talent format a Alcoi a perfeccionar i millorar la seua tècnica musical, una disciplina artística amb tant d’arrelament a la nostra ciutat, que ha vist nàixer a grans figures de la interpretació i la composició musical”.
És un espai de 300 metres quadrats amb quatre espais definits per a conéixer al cantant alcoià més internacional. El museu tindrà més de 2.000 peces incloent discografia, trofeus, guardons, objectes personals i música
BR | Alcoi./ El videowall de l’estand de Costa Blanca de FITUR ha acollit la presentació del museu de Camilo Sesto, que es preveu inaugurar aquest 2023. Han estat presents l’alcalde d’Alcoi; Toni Francés i els regidors de Cultura i Turisme, Raül Llopis i Lorena Zamorano.
En el museu Camilo Sesto s’exposaran objectes permanents, com és el cas dels discos d’or i platí i diferents distincions. En total hi haurà més de 2000 objectes. El museu tindrà un total de 300 m², comptarà amb un espai de “marxandatge” de Camilo Sesto. Es podrà visitar un espai amb diferents etapes de la seua vida. La més personal i des de la infància fins al seu pas pel rock en la jo-
ventut i la seua època d’estrellat i fama. Aquest espai suposarà la connexió perfecta per a tancar la ruta Camilista.
Actualment s’està duent a terme la primera fase de les obres d’adequació el termini d’execució és de 9 mesos a partir de la formalització de l’adjudicació,
que va ser el passat 21 de setembre. Aquesta actuació va ser adjudicada per 185.691,62 euros. Aquestes actuacions són finançades al 80% pels Fons Europeus.
El Museu Camilo Sesto estarà situat en el conegut Asilo de las Hermanitas de los Desamparados. Cons-
truït entre 1879 i 1880 i situat al carrer El Camí.
FILM OFFICE
La regidora de Turisme, Lorena Zamorano va explicar que Alcoi compta amb una llarga trajectòria com a escenari de pel·lícules o sèries. Es disposa d’un directori amb empreses locals digitalitzades en una web, on també es pot veure una memòria amb els rodatges realitzats.
La Regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi està difonent material en format digital en l’estand Costa Blanca i material promocional físic en l’estand de Fitur Screen. A més la regidora de Turisme, Lorena Zamorano, ha mantingut diverses reunions amb professionals del sector.
Les dones treballadores d’Alcoi protagonistes del taller i exposició de ‘fotobrodat’
L'artista alcoià, Ximo Canet, ha estat present a la quarta edició del projecte 'Mata Ombres', que està impulsat per l'associació 'Art amb B' de les Illes Balears, i liderat per Antoni Torres Martorell. Canet ha estat en aquest viatge acompanyat per huit artistes: Pilar Cerdà, Miguel Planas, Ramon Company, Juan Pascual, Angel Zabala, Mar Ample, i Marga Pons. Cadascú d'ells ha pogut deixar plasmada una obra en diferents instal·lacions de la Fundació Vicent Ferrer, i participar en tallers creatius. Aquesta aventura artística va tindre lloc entre els dies 30 d'octubre i 14 de novembre, però, ja s'està pensant a organitzar una quinta edició, en la qual participarien els
37 artistes que han anat durant aquestes quatre edicions. Ximo Canet, ha expressat que aquesta ha sigut una experiència molt gratificant: “Va ser genial, extraordinària. Ha sigut un bon viatge, perquè, a part del contrast entre cultures i conéixer la forma de viure d'allí, també vam poder participar en actes solidaris, com per exemple, crear una escola, i deixar les nostres obres en la Fundació Vicent Ferrer. Amb aquest projecte s'aconsegueix que en les zones rurals, que són les més desfavorides, tinguen una escola per a formar als xiquets i xiquetes, perquè així de majors puguen aconseguir un treball, comencen a fer feina en la Fundació, o que puguen anar a la universitat. A
més, aquestes escoles també serveixen com a centres socials, on es reuneix la gent". Aquest projecte en principi està dirigit a artistes de les Balears, però l’alcoià va ser una excepció: "El meu viatge va ser un poc precipitat, i em van clavar a última hora, perquè de normal és un projecte que sols fan artistes de Balears, però gràcies a Martorell, i la Fundació Baleària, amb la qual col·labore prou en projectes per tota Espanya, vaig anar a 'Mata Ombres'. Em va comentar el viatge i em va semblar molt interessant, així coneixia altre món, altres cultures, i altres colors. Em va servir també per a conéixer de primera mà el treball de la Fundació Vicent Ferrer, per-
“Aleshores allí es queden les nostres obres per tal de crear com un museu a l'aire lliure. Normalment, després també es fa un catàleg, serigrafies... I ja estem començant a fer altres treballs i projectes, sobretot per les Illes Balears per a recaptar fons per a poder construir una nova escola”
què una cosa és saber-ho des d'ací, però altra diferent és poder veure'l, i poder conéixer a Ana i Moncho Ferrer. Índia és
un país emergent, però hi ha molta diferència social per la pobresa que hi ha. La Fundació s'encarrega de fer escoles i hospitals per als que ho necessiten, i treballen amb persones amb diferents malalties, o per la inclusió de les dones en la societat. A més a més, ara, un dels problemes més importants que té aquest país és la contaminació, per això, des de la Fundació s'educa per a poder reciclar tot el plàstic. Es genera moltíssim fem, la ciutat és un abocador continu, perquè no existeixen polítiques de reciclatge, i hi ha brossa per tot arreu. La gent consumeix moltíssim plàstic, i generen moltíssims residus. A les zones rurals es nota menys perquè allí viuen un poc a les zones
rurals del nostre país fa uns 60 anys".
A banda de poder conéixer la realitat d'aquest país asiàtic, cada artista va estar treballant durant 10 dies en deixar la seua obra plasmada en algun dels espais de la Fundació. En el cas de Canet va ser un mural de 3m x 2m a un institut de secundària a Bucaraya, i ell mateix ha contat la seua experiència: "Allí a prop hi ha un llac, i la temàtica que vam treballar tots com a nexe comú va ser el medi ambient, per això, em va paréixer oportú deixar una obra en el centre d'allí amb el qual m'havia impactat, com la muntanya, o el llac; és a dir, crear un paisatge del lloc on estava, i a més a més, crear-ho amb productes d'allí. Jo treballe amb pigments natu-
rals, i és cert que l'Índia és un proveïdor prou bo d'espècies i terres, i això va ser una gran aventura. Mai havia fet un treball tan ràpid en tan poc temps, i tan gran. Va ser molt intens, i la veritat és que estic molt agraït perquè la gent va col·laborar molt amb nosaltres. Van estar molt implicats en la compra dels ingredients, i em van ajudar a fer la pintura, a crear els fons, i la veritat és que els va encantar, perquè era una temàtica i un procés pictòric que no coneixien. Per a fer les pintures em feien falta ingredients com ous, cola, curri, cúrcuma o canella. Quan van estar preparades l'olor envaïa tot el centre on estava pintant".
La part artística d'aquest viatge va concloure amb la crea-
ció d'un mural entre tots els participants, i amb l'alumnat d'un col·legi d'educació especial. Aquest mural no tenia cap esbós, sols hi havia una norma, parlar sobre l'ecologisme. En poc més de quatre hores, aquesta obra va comptar amb diferents elements com arbres o fauna marina i terrestre: “Va quedar molt conjuntat, com si portarem mesos treballant amb eixa idea, i en quatre hores ho vam pintar tot, va quedar molt bé”. Els artistes a més a més, també van rebre una gran sorpresa, en senyal d'agraïment a la seua tasca, i és que, a més de poder assistir a la inauguració d'una nova escola que s'havia fet gràcies a l'anterior edició de 'Mata Ombres, van poder acudir a veure com es col·locava la pri-
“Va ser genial, extraordinària. Ha sigut un bon viatge, perquè, a part del contrast entre cultures i conéixer la forma de viure d'allí, també vam poder participar en actes solidaris, com per exemple, crear una escola, i deixar les nostres obres en la Fundació Vicent Ferrer”
mera pedra d'una nova escola, on van quedar escrits els noms dels artistes participants del 2022: “Ens va emocionar molt, per la rebuda de la gent. És molt gratificant veure la tasca que es-
tàs fent, perquè ajudem a poder construir una nova escola per a poder formar a la gent d'allí, i poder tindre un futur millor”, recorda amb satisfacció Canet. Una vegada han estat finalitzades les obres i aquest viatge, el treball continua tal com explica l'artista alcoià: “La Fundació porta molta gent per a veure les seues instal·lacions, com funcionen, expliquen que passa amb els diners que reben quan s'apadrina a algun xiquet... Aleshores allí es queden les nostres obres per tal de crear com un museu a l'aire lliure. Normalment, després també es fa un catàleg, serigrafies... I ja estem començant a fer altres treballs i projectes, sobretot per les Illes Balears per a recaptar fons per a poder construir una nova escola”
El proppassat dia sis de desembre, a la Sala d’Audiovisuals de l’edifici de l’Art Cubà del Museu de Belles Arts de l’Havana, s’hi presentà el llibre: Antoni Miró i Cuba. Desdibuixant Fronteres, de la historiadora de l’art, la Dra. Martha Laguna Enrique. La presentació comptà amb la presència de l’autora, així com també amb la del Dr. del Museu Jorge Fernández i del Dr. Rafael de Acosta Arriba. Un nombrós públic acompanyà aquest esdeveniment a la capital antillana, així com també autoritats de diverses administracions nacionals.
A l’acte de presentació foren referides, de manera principal, les connexions establertes entre l’artista alcoià i Cuba: les exposicions dutes a terme per Antoni Miró en diverses etapes del seu llarg trajecte creatiu, la presència de l’obra de l’artista als museus nacionals i, també, a les col·leccions particulars existents a l’illa caribenya, i les relaciones estretes que s’han forjat, al llarg dels anys, entre el pintor i les institucions cubanes, fructificant esponerosament a les múltiples publicacions que recullen aquesta realitat.
El llibre de la Dra. Marha Laguna Enrique reflecteix, entre les seus pàgines, un cabdal molt important de documentació, la qual fa referència tant a la presència d’Antoni Miró a Cuba (principalment la seua pintura), com a la vessant humana que nodreix de caràcter identitari aquesta relació. Una relació exhaustiva i perfectament documentada de cadascuna de les obres que el pintor té a Cuba, i també la lectura fecunda que l’obra de l’artista exposa mitjançant el seu quefer productiu, agermanen la vocació solidària que tothora conforma la pintura d’Antoni Miró. No obstant, també el reconeixement singular que el pintor posseeix en aquella terra cubana, s’hi manifesta a través de la lectura d’aquest il·lustrat volum de la Dra. Martha Laguna. Podríem
dir que tots i cadascun dels extrems que intervenen en la relació entre el pintor i Cuba, resten presents a les pàgines del llibre de referència, doncs un índex generós incorpora les òptiques diferents que detallen el discurs vital d’Antoni Miró devers l’illa de Cuba.
Aquest volum també il.lustra, de manera decidida, la visió que Martha Laguna en té del pintor. Realitza un profund escorcoll entre el llegat que Miró ha deixat a Cuba per a resumir els vincles emocionals, però també socials, que uneixen l’artista amb Cuba. Assenyala, a les seues pàgines (d’un rigor extraordinari i clarament manifest), cadascuna de les circumstàncies que agermanen l’endins de la matèria cordial. Si Antoni Miró s’estima Cuba, no és menys certa la delectació que a Cuba s’hi sent per l’artista. Si la lectura dels fets que conformen, i potser confirmen, la història
per Josep Sounostrada, reverbera a bona part de la realitat present, també dins la pintura d’Antoni Miró s’hi acull, sense cap tipus de reserva, l’evidència dels assumptes que nodreixen els paranys de l’existència comuna.
Una mena de «quid pro quo» que identifica la metàbole del món present.
A les pàgines del llibre s’hi respira voluntat, però també vocació, d’anàlisi objectiva, d’estudi i de reflexió. És un text que, podríem dir, pertany a l’àmbit universitari: claredat expositiva, dades contrastades i eficàcia comunicativa. Un llibre que manifesta els vincles de l’artista Antoni Miró amb Cuba, però també el rigor, la pintura esplèndida i la trajectòria eloqüent al través dels anys que el
pintor ha bastit, en silenci, des de l’obrador del seu estudi. El volum és una mena de regal on la totalitat acull cadascuna de les parts constituents, i sense cap mena de reserves. A l’autenticitat de l’artista s’hi correspon, perfectament, la feliç maniobra d’aclarir el transsumpte intern d’aquesta aventura pictòrica, encara que social.
I nosaltres celebrem Antoni Miró i Cuba, per una banda perquè ens permet una coneixença millor del pintor, i per l’altra perquè ens adonem de l’abast d’una obra que defuig les fronteres, formulant horitzons on l’esperança ens permet dipositar l’esguard més enllà de la rigidesa del límits claustrals de la història contemporània. La pintura, o l’art, clar està, forneix
la vida, però amb les lletres majúscules de l’abecedari existencial comú.
I paga la pena, des d’aquestes línies, posar de manifest l’enorme labor en l’àmbit editorial que des de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA s’hi du a terme, bé al voltant de la reflexió teòrica artítica general com de l’estudi singular referit a l’artista alcoià. Un exemple del que diem estaria a les publicacions que tot seguit indiquem: “Antoni Miró, artista i gestor cultural” de Raquel Puerta; “Anàlisi de la creació artística des d’una perspectiva sistèmica” de Silvia Sempere; “Experiència estètica i crítica d’art” de Romà de la Calle; “Glosses d’Antoni Miró” de J. Sou; “Art i Societat” de Fernando Castro; “Antoni Miró, la mirada rebel” de Jordi Tormo... entre d’altres molts. Tot un món que abraça, de forma intensa, aquesta experiència de cultura.
«...comportable és la labor quan molts comparteixen la fatiga»
HomerDr. Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant
Nascut a València l’any 1957 i exercint de professor de BBAA a la Facultat de Sant Carles de València, presenta un recorregut ampli amb la seva obra a les millors sales d'Espanya i fora de les nostres fronteres, fent-ho un dels representants de l'art actual i contribuint a la visualització de l'art no convencional.
La feina de Javier Chapa és admirable. Mostra un gran valor a la seva obra per mostrar una absoluta naturalitat a l'hora de fer les peces. Això no vol dir que la seva obra es dirigeixi a través d'alguna alternativa en virtut del vessant mental sinó que es tracta de pintura abstracta i per tant no hi caben referències mundanes o naturals; quan ens referim a Javier Chapa, ens referim a un dels artistes instal·lats totalment dins de l'art contemporani. La seva obra no vol representar res en especial, ha de reflectir allò que l'espectador té davant dels seus ulls fent-ho veure així la realitat immediata i per tant, fent-ho gaudir d'un espai on les seves pe-
ces fan un present immediat. Chapa defensa per sobre de tot que un ha de fer el que veritablement sent. Una cosa que té molt a veure amb l'estètica, però que alhora fa que prevalga la interrogació que caracteritza l'art i la cultura; realment el que s'està exhibint és art? La resposta que defensa l'artista es reflecteix plenament a les seves obres en ensenyarnos que un llenç per sobre de tot és un llenç i que això també és art. Vertaderament, Chapa posa al punt de mira un dels debats més polèmics dins del món de l'art i gràcies a ell podem entendre que l'obra sempre estarà lligada a l'espectador perquè tingui sentit, però per sobre de tot estarà lligada a l'ar-
tista que és qui intenta donar-li vida i, per tant, significat. A més de treballar amb ajuda de la improvisació, posa a disposició de la pintura les seves peces en les quals se situa en un àmbit que, en analogia contraposada al que passa amb la idea, té lloc abans o fora de la realitat, abans o fora del món de la vida, perquè no es bolca sinó sobre la seva pròpia suficiència de ser rectes i corbes i color. Se serveix de fons amb fortes tonalitats o tot el contrari, per deixar l'empremta de les línies definides que caminen cap a figures geomètriques, servint-se d'una àmplia gamma cromàtica en traços potents, marcats amb minuciositat que conformen la seva pròpia i particular arqui-
tectura compositiva.
A més, quan parlem de l'artista, parlem d'un llarg recorregut que el porta des d'exposicions als Estats Units fins a exposicions a altres països com Veneçuela, Àustria, antiga Txecoslovàquia, Hongria, Mèxic, Guatemala, Itàlia, Taiwan i França. I per afegir al seu currículum impecable, és un habitual a la Fira d'art ARCO de Madrid i la seva obra també ha estat present a fires d'art de Portugal i Bèlgica. Sent seleccionat pel Ministeri d'Afers Estrangers per representar Espanya a la Biennal del Caire de 1990.
Irrevocablement, ens trobem davant d'un Javier Chapa implicat totalment dins del
Realment el que s'està exhibint és art? La resposta que defensa l'artista es reflecteix plenament a les seves obres en ensenyar-nos que un llenç per sobre de tot és un llenç i que això també és art.
món de l'art contemporani, emergint així una trajectòria on les seves peces ens mostren grans lliçons sobre les idees estètiques i la concepció d'elles, fent-nos veure els espectadors de la seva magnífica obra el que és; font d'inspiració dins de l'encisament.
Vine a les nostres oficines a fer la teua subscripció i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de Regal
L'1 de gener de 2023 hi havia empadronades un total de 436 persones
EG | Otos./ El municipi d'Otos està experimentant una fita històrica i inesperada, ja que ha aconseguit invertir la tendència negativa i recuperar empadronats després de dècades de pèrdues continuades.
L'any 2020 va assolir la taxa més baixa de residents amb només 422 persones i en 2021 va invertir l'evolució sumantne 6 més, segons les xifres de padró publicades per l'INE. Novament, l'any 2022 es va mantenir
XI edició del Concurs d'Empreses i Projectes Empresarials i Emprenedors que organitza la Mancomunitat de l'Alcoià i El Comtat. La gala per a lliurar els premis s'ha celebrat al Teatre Principal de Banyeres
BR | Comarques./ El divendres 13 de gener va celebrar-se, al Teatre Principal de Banyeres de Mariola, la gala per a lliurar els premis de la XI edició del Concurs d’Empreses i Projectes Empresarials Emprenedors, organitzat per la Mancomunitat de l’Alcoià i El Comtat.
en 428 habitants i l'1 de gener de 2023 hi havia empadronades un total de 436 persones. És a dir, la localitat en l'últim any ha guanyat 8 habitants. Tot i no ser una quantitat destacada, sí que és molt important perquè reflecteix el canvi cap a una tendència positiva. L'increment s'ha degut a l'arribada d'almenys tres famílies amb xiquets. L’Ajuntament espera que aquesta tendència es mantega i ajude a frenar el despoblament.
Luis Carbonell Rodes va aconseguir el Premi a la Millor Empresa, amb una dotació de 2.000 euros, gràcies a la seua empresa LCR de gravació amb drons. David Pérez Hernández, va obtenir el Premi al Millor Projecte Empresarial, per El Moreral 1904, amb una dotació de 1.500 euros.
A la gala van assistir representants de la Mancomunitat i dels ajuntaments que l’integren, així com de les entitats que han col·laborat, com el CEEI Alcoi-València, la Cambra de Comerç d’Al-
coi, IDEAS-UPV del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, JOVEMPA, FEDAC i les Agències de Desenvolupament Local dels Ajuntaments de la Mancomunitat. Durant l’acte, el president de la Mancomunitat, Blas Calbo, va fer un discurs felicitant als guanyadors, i va agrair “a totes les per-
sones que han presentat les seues candidatures encara que no hagen resultat guanyadores, i animar-les perquè continuen treballant per convertir els seus projectes en realitats o per consolidar les seues empreses emergents”. En aquesta gala es va voler reconéixer també la trajectòria de projectes i
empreses guardonats en anteriors edicions, com Arrels Medi Ambient, Buscatierras, Coba Complements, Loobo, Torka Group, 9Oliveres, i Inteligencia Climática, que al llarg del temps s’han convertit en referents consolidats que ara formen part del motor econòmic de la zona i generen llocs de treball.
Durant el cap de setmana del 20, 21, i 22 de gener la localitat d'El Comtat va celebrar aquest esdeveniment històric amb motiu del Dia de Sant Antoni
BR | Muro./ Des de l'any 1738, Muro d'Alcoi celebra la tradicional Fireta de Sant Antoni. Durant el cap de setmana del 20 al 22 de gener, la localitat es va omplir de parades de productes típics i artesanals. A més, l'Ajuntament del poble, com és habitual, va preparar dife-
rents actuacions i activitats d'oci, com exposicions, competicions de pilota valenciana, aplec de danses, en el qual van estar grups de tota la zona; o l'exhibició d'animals de granja.
Aquests dies el poble de Muro va eixir al carrer amb entusiasme i, mal-
grat que les temperatures eren prou baixes, l'oratge va acompanyar durant aquests dies de Fireta. També es va notar que Muro va rebre la visita de molts veïns i veïnes d'altres localitats, ja que els carrers del centre del municipi estaven de gom a gom.
Estem acabant la legislatura, i les eleccions estan molt a prop. Quin és el balanç d'aquests quatre anys com a alcalde de Muro?
Han sigut quatre anys molt difícils, però no pel que s'ha treballat des de l'equip de govern. S'esperava una legislatura complicada per l'acord programàtic, i l'equip de govern que es va plantejar, i ha sigut tot el contrari.
Hem treballat molt bé. Els que vam signar eixe acord vam posar per damunt de les nostres sigles al poble de Muro, i, quan et focalitzes en treballar pel teu poble, tot funciona. Així i tot, ha sigut una legislatura difícil. Hi ha hagut una pandèmia, amb les seues conseqüències i, després ha vingut la Guerra d'Ucraïna, que ha afectat moltíssim a les licitacions i les contractacions.
A més a més, l'herència rebuda, la qual ha sigut molt determinant, perquè hi havia moltíssimes coses per resoldre, a més del dia a dia d'un poble.
Tenim un pressupost i uns treballadors, i és un dels problemes més grans que hem tingut. En l'anterior legislatura, es van traure quatre processos, i en aquest acabarem amb uns 50. Ens agradaria més, però, l'administració dona per al que dona, i la tasca administrativa és molt lenta, i per molt que vulgues córrer, o prendre decisions, després s'han d'executar. Així que tota la bateria de propostes que vam proposar, estan en marxa, però moltes no s'han pogut acabar.
- Has parlat de la crisi de la pandèmia, i després de la guerra. Això ha dificultat el poder dur a terme alguns projectes, però, durant aquests quatre anys quins serien els que destacaries dels que s'han pogut fer?
La veritat és que s'han fet moltíssims, perquè el problema del personal era clau. Els polítics
prenem decisions, i els funcionaris els executen, ells són la base de treball, i si no són suficients, això genera molta problemàtica. Pel que fa als grans projectes, per exemple està el projecte del Batà, que es va adjudicar a una empresa i ja està en la redacció del projecte, esperem que estiga prompte per a poder licitar l'obra i abans d'eleccions que comence. És la més important que executarem. Després també volem crear uns serveis municipals propis per a poder ser més àgils, i per a poder resoldre problemes.
També està fer públic el servei d'aigua. Tenim moltíssimes altres obres xicotetes i grans, com l'Arxiu Municipal, que en la part de baix estarà ubicada la Policia Local, la qual cosa ens allibera la Casa de Ferro, per a poder actuar i poder fer la Casa de la Joventut, que és un dels projectes més rellevants que vam portar en les anteriors eleccions, ja que per a
poder fer qualsevol cosa per als joves, el primer que ens fa falta és tenir un lloc per a ells. També s'ha desenvolupat el Consell de la Infància i l'Adolescència, per tal que ells es puguen reunir, i fer propostes. Tot això s'està llançant. A més a més, s'ha adjudicat la compra de les naus, ja que no teníem naus on poder emmagatzemar tots els nostres béns i poder fer un inventari.
Tot ha anat retardant-se per mil problemes, però ara mateix estem en una situació que podem considerar bona, i en poc temps començaran a veure's altres projectes com el de la modificació de totes les rotondes.
- Fa poques setmanes vas anunciar que tornaràs a presentar-te a l'alcaldia per Xarxa Muro. Que ha fet que tornes a prendre aquesta decisió?
En primer lloc, per responsabilitat, perquè eixa paraula tan utilitzada, que és municipalisme,
“Es pot fer un projecte constructiu per part del poble, que isca del poble, i que siga per al poble. Això és una motivació molt gran que fa que tire endavant”
que plantegen els partits tradicionals. Nosaltres volem posar en valor als murers i mureres. Moltes coses que pensen i diuen són molt interessants, i s'ha de escoltar-los i portar-ho a terme. Em presente per la il·lusió de poder fer-ho, de plantejar una alternativa, perquè vivim amb estrés, la política municipal s'ha convertit com la nacional, de faltar al respecte a les persones, que són coses que crec que divideixen al poble, i no ajuden a fer coses que siguen interessants. - I quines són les propostes o iniciatives que presentareu?
jo crec realment que no sabem el concepte que té, i al final l'administració local està reconeguda en la mateixa Constitució, i té una certa independència i llibertat, que no està sent respectada per part d'algunes administracions, i per això, s'ha de treballar moltíssim per donar valor al municipalisme. L'administració local és la que dona la cara. Qualsevol decisió d'una conselleria o un ministeri té menys repercussió a nivell personal, i molt a nivell de mitjans de comunicació, però nosaltres som els gladiadors de la política, els que estem amb la gent. Aleshores la responsabilitat és continuar amb el projecte i arribar a més. El que volem és una societat que no es dividisca, que siga forta, i que a la gent del poble l'interesse les coses que passen dia a dia, que s'escolten les seues opinions amb la participació. En fi... una manera diferent de la política
El primer que volem des de Xarxa Muro, que som una associació veïnal, és continuar fent les nostres activitats veïnals, de conscienciació en diferents temes, com cuidar el nostre entorn, o de conducció segura. Però, el que és més important, és que farem assemblees obertes perquè la gent puga compartir el que pensa que es hauria de fer, o que hauríem de tindre o no. L'experiència que hem adquirit al llarg d'aquests quatre anys ens fa veure i analitzar si les propostes són possibles o no, i no mentir a la gent, i contar que es pot fer i quan. Han d'estar informats, i així pot decidir que l'interessa que portem al nostre programa electoral, sent conscients que hi ha coses que seran més ràpides o més lentes. Ha de ser el poble el que demane, no un partit polític amb uns interessos amagats. Nosaltres tenim la llibertat absoluta de decidir el que volem i de lluitar pel nostre poble.
“LaPer Belén Rivas./ Gabriel Tomàs, actual alcalde de Muro d’Alcoi, torna a presentar-se a l’alcaldia./ Gabriel Tomàs, actual alcalde de Muro d’Alcoi, torna a presentar-se a l’alcaldia de la localitat per Xarxa Muro, una associació veïnal, que va nàixer per a posar el focus de la política en la ciutadania. Després de quatre anys de legislatura, fa una valoració de tot el que s’ha fet, i ha explicat quina és la seua proposta per al poble de Muro
de Comedor Horarios flexibles para la entrada y salida Ratios reducidos y amplio patio
Comptarà amb unes 30 carrosses, i s'espera que participen unes 4.000 persones
BR | Muro./ Un dels Carnestoltes més importants de la província d'Alacant és el que se celebra a la localitat de Muro d'Alcoi. Després dos anys de pandèmia, la localitat es prepara per a viure aquesta tan divertida, i Àngel Mollà, regidor de Festes de l'Ajuntament, ha explicat alguns detalls de la desfilada que se celebrarà el dia 18 de febrer a partir de les 19h des de l'Avinguda València. Segons ha comentat l'edil, s'espera que enguany puguen participar unes 4.000 persones, i unes 30 carrosses. A més a més, es comptarà amb la participació dels ballets d'Elena Tudela, Ainhoa Font, i Mapi Moltó: "Teníem dos espectacles previstos des de l'Ajuntament, però s'han hagut d'anul·lar perquè volem donar preferència a què les carrosses les utilitze la gent que vol participar i fer el seu espectacle"
A més de poder desfilar, també estan obertes les
inscripcions per a poder participar en el concurs. En total hi haurà uns 950 euros dividits en tres premis, que decidirà un jurat formant, entre altres, per les regidores de Cultura i Turisme, i dos persones amb criteri artístic. Una vegada finalitzat la cercavila, al costat del castell del Matzem, el jurat decidirà quins són els grups o persones que rebran aquest premi. "Pense que és una festa consolidada. A més, amb el canvi de la desfilada
per la carretera, s'ha millorat el tema de la seguretat. Per al nostre poble és una festa que ens dona moltíssima vida, i a més, és una injecció econòmica impressionant", comenta Mollà, que afegeix que: "Trobe a faltar la disfressa de crítica, però, així i tot, la gent es prepara moltíssim, i fan assajos per a les seues coreografies". El regidor aprofita per a convidar a la gent d'altres localitats a participar en la desfilada i el concurs d'aquest Carnestoltes 2023.
En la vesprada del 3 de febrer la Regidoria de Muro, celebrarà la Gala d'entrega dels Guardons Esportius i de les beques als esportistes menors de 18 anys
BR | Muro./ El Centre Cultural de Muro serà l'escenari escollit per a celebrar la Gala d'Entrega dels Guardons Esportius i de Beques per a joves esportistes. Amb aquest acte l'Ajuntament de Muro vol recolzar a tots aquells que dediquen la seua vida a l'esport, i en especial als que han destacat durant el 2022. La gala estarà conduïda per Carles Bafi, que segons Kike Pascual, regidor d'Esports, "és un showman", ja que fa màgia i monòlegs, i ha assenyalat que: "Ens delectarà amb els seus números, així que a més de vindre a donar suport a als esportistes del poble, també pot vindre la gent per a gaudir d'aquest espectacle"
El primer que es durà a terme en aquest acte serà entregar les beques esportives. Enguany, aquesta dotació econòmica de 500 euros recau en Dídac Sánchez, Ángel Jordà, jugadors d'hoquei, i Xavi Cherro, competidor en BMX i ciclisme de carretera.
Seguidament, es donaran els guardons, que enguany recauran en Víctor Pascual, Carla Reig, Aida Martínez, Hugo Cruz, Juan Francisco Ferreiro, Julia Suc, Jose Soler, Xavi Cherro, Lucía Martínez, i Elies Qin Lloret.
A banda, la Regidoria d'Esports també vol fer valdre la tasca que es fan des de diferents clubs del poble, i per això reconeixeran al Club de Pilota Valenciana Muro, el Club Patí Muro, l'Associació Cultural i d'Oci Set, i el Club d'Atletisme de Muntanya les Llebres.
El municipi, va presentar tota la seua oferta turística, a través d'un vídeo promocional que posava en valor l'experiència completa que ofereix la visita a aquest poble de La Vall d'Albaida
BR | Bocairent./ Durant aquests dies s’està celebrant a Madrid la Fira de Turisme, una de les més destacades del sector a nivell internacional. Allí han estat presents moltes localitats de la zona per tal d’ensenyar els seus atractius, i entre elles, Bocairent, que ha acudit de la mà del Patronat Turisme Valencià. Aquesta delegació ha estat formada per l’alcalde de la localitat, Xavier Molina, la regidora de Festes, M. Luz Pascual, el president de l’Associació de Festes de Moros i Cristians de Sant Blai, Ximo Carbonell, i de la presidenta de l’Associació d’Hostaleria i Turisme de Bocairent, Catalina Gómez.
A través d’un vídeo promocional, Bocairent va poder presentar tota la seua oferta turística. En les imatges es posava en valor l’experiència com-
pleta que ofereix la localitat al visitant. A més a més, després es va fer una segona projecció on es va destacar l’atractiu que tenen les festes de Moros i Cristians, que començaran a partir del dia 3 de febrer. L’edil de festes va comentar que: “Sempre és bon moment per visitar Bocairent, però, més encara, quan hi ha manifestacions tan potents com les que representen els nostres Moros i Cristians”.
Estar presents en FITUR també va suposar l’oferiment de productes
gastronòmics tradicionals de la mà d’establiments del poble, com per exemple Casa Rosa, que va cuinar ‘la borreta’ un plat molt típic de la localitat. Per la seua part, Mercacentro va servir vins i pericana de la zona.
Mª Luz Pascual va afirmar que: “Vindre a Bocairent és gaudir d’una vivència en tots els sentits i això és el que hem volgut transmetre en FITUR: riquesa patrimonial, riquesa de tradicions i riquesa de sabors; tot sumat, una experiència plena”
Gràcies a aquesta iniciativa hi haurà un punt d'atenció davant agressions sexistes i, es farà un dispositiu especial de seguretat per als Moros i Cristians
BR | Bocairent./ L’Associació de Festes de Moros i Cristians, juntament amb l’Ajuntament de Bocairent, han presentat la segona edició de la campanya ‘Que la festa siga només festa’. La primera edició es va fer en l’any 2020, quan la localitat va celebrar les seues últimes festes, i amb ella, es pretén aconseguir que cap actitud ni comportament altere la convivència i el component lúdic
dels dies grans en honor a Sant Blai, que se celebraran entre els dies 3 i 8 de febrer. Aquesta iniciativa tindrà tres línies d’actuacions, la primera d’aquestes, els elements de cartelleria i publicitat que es faran arribar a les seus de totes les filaes i espais municipals. La segona línia serà el punt d’atenció davant agressions sexistes, i finalment, un dispositiu espe-
cial de seguretat, on intervindran la Guàrdia Civil i la Policia Local, així com el personal de seguretat privada i voluntariat de Protecció Civil, i Creu Roja. Des de l’Ajuntament asseguren que la finalitat fonamental d’aquesta campanya és garantir el desenvolupament sense incidents d’un programa d’actes que tindrà màxima afluència tant de participants com de públic.
-
DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2023
‘Que la festa siga només festa’, la nova campanya per a les festes
Des del dia 3 al dia 7 de febrer, Bocairent viurà les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Blai. Aquesta localitat de la Vall d'Albaida va ser de les poques que durant el 2020 va poder celebrar les seues festes, però, han sigut de les que més han hagut d'esperar per a tornar a gaudir de les seues tradicions.
Mª Luz Pascual, regidora de Festes del municipi ha indicat que: "Ens estem preparant amb moltes ganes, tot el poble s'està bolcant moltíssim en les festes d'enguany i està molt involucrat en la preparació. Aquestes són les festes de la normalitat. En quan va vindre la pandèmia, molta gent vam pensar que no tornaríem a gaudir de les festes com les havíem conegut, i pen-
sàvem que tornar a ajuntar-se 300 persones en un local era impossible. Però, podem dir que tornen a la normalitat, i que tot ha sigut un esglai".
Encara que durant el mes de gener s'han realitzat alguns actes previs com l'Homenatge a les Capitanies, el concert fester, la Publicació, l'Acapte, o les Nits de Ciri, els dies principals d'aquestes festes començaran el dia 3 de febrer, amb el Dia de les Caixes, on totes les filaes desfilaran a la nit. El dia 4 serà un dels dies més importants, amb l'acte més vistós de tots, l'entrada. En primer lloc, durant el matí, s'interpretarà, a la plaça de l'Ajuntament, l'himne nacional i es farà la hissada de banderes. A continuació, la Societat Musi-
cal Vila de Bocairent tocarà l'Himne a Bocairent i, seguidament, entraran les bandes. A la vesprada, ja per fi, serà el torn de poder gaudir de l'entrada de Moros i Cristians, que s'iniciarà al carrer Batalla de Lepant, i que finalitzarà a la plaça de l'Ajuntament.
L'endemà, serà el dia del patró, i tot començarà bé matí, a les 8h, amb la Diana, després hi haurà una concentració de festers i d'autoritats, que donarà pas a una missa en honor a Sant Blai. A la vesprada, a les 16:30h, es durà a terme la desfilada a càrrec de la filà Terç de Suavos, més tard serà el torn del Ball del Moro, i a continuació una nova concentració de festers i autoritats, que iniciarà la processó.
El dia 6 de febrer serà el dia de Moros i Cristians, un grup de cada filà assistirà a missa a les diferents esglésies i ermites de la localitat. Seguidament, serà el moment de la batalla entre el bàndol moro i el cristià, i ja a la nit, es farà la retreta.
L'últim dia d'aquestes festes, començarà a les 7h amb
una nova Diana, que donarà pas a la pujada a l'ermita de Sant Crist, on es farà una missa en acció de gràcies. Un dels actes més importants d'aquest dia és la Cordà, que segons ha comentat la regidora: "la Cordà a Bocairent és molt important a nivell autonòmic".
A més de tots aquests actes oficials hi haurà festa i molt bon ambient a la localitat, i per això Mª Luz, ha volgut convidar a la població de les localitats veïnes a poder gaudir juntament amb ells d'aquesta festa: "M'agradaria convidar a la gent, a què gaudisquen d'aquestes festes, que són les festes del retrobament. A més a més, aquestes són les primeres festes de l'any juntament amb Sax".
Per Belén Rivas./
“Ens estem preparant amb moltes ganes, tot el poble s'està bolcant moltíssim en les festes d'enguany i està molt involucrat en la preparació. Aquestes són les festes de la normalitat”La localitat de la Vall d'Albaida va ser de les poques que va poder celebrar les festes en l'any 2020. Ara el poble s'està preparant amb ganes, segons ha comentat la regidora de Festes, Mª Luz Pascual
A banda d'inaugurar les noves escultures que s'ubicaran a l'avinguda Corts Valencianes i al cementeri, la programació 'Record permanent' portarà a la localitat diferents actes commemoratius
BR | Xàtiva./ La regidora de Memòria Històrica, Raquel Caballero, ha presentat les activitats de la programació ‘Record permanent’, que comptarà amb més d’una desena de cites durant el primer semestre de l’any.
L’acte homenatge als deportats xativins del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, se celebrarà el dia 27 de gener a les 19:30h; i el dia 12 de febrer, a les 12h, serà el torn de retre homenatge a les víctimes del bombardeig de l’estació de Xàtiva. Aquests dos es fan ja des de fa uns anys, però enguany se sumen altres cites com exposicions, presentacions de llibres, concursos o teatre.
Una de les novetats d’aquest 2023 serà la instauració d’un tercer Dia Institucional, que serà el dia 28 de març, i s’aprofitarà per a commemorar a les Víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Aquest dia s’inaugurarà l’escultura ‘En defensa de la vida’, que està realitzada per l’artista xativina Inmaculada Abarca, i que estarà ubicada al passeig de l’avinguda Corts Valencianes. “Aquest serà un lloc d’homenatge i record a la nostra ciutat. S’ubicarà a Corts Valencianes perquè buscàvem una ubicació el més propera possible a la Casa Blanca, on van ser afusellades 81 persones no sols de Xàtiva, sinó també de la resta de la comarca i de les comarques veïnes”, ha manifestat la regidoria. Al voltant de l’escultura es col·locaran 81 plaques amb el nom de totes i cadascuna de les persones que van ser afusellades, entre les quals estarà l’últim alcalde republicà de Xàtiva, Jovino Fernández. L’escultura està feta en
acer i tindrà una alçada d’uns 4 metres. Els rostres formen una espècie de corona que respon al títol de l’obra, amb branques que semblen sorgir de la terra i estableixen una relació de protecció. Totes les peces aniran subjectes i tot i que no es podrà accedir a l’interior, els visitants podran fer-se fotos amb ella per tal de, segons explica l’autora, “activar l’escultura i la memòria del record de totes aquestes persones que van desaparéixer”
“Per a mi va ser molt important estudiar la història d’aquestes víctimes, a través de llibres i publicacions, el que em va permetre plasmar idees per tornar-li la dignitat a aquestes persones”, ha manifestat l’artista Inma Abarca, qui ha indicat que “l’escultura compta amb retrats genèrics que busquen recuperar la identitat de tota aquesta gent, transmetent l’aspecte metafòric del qual suposa la natura per a nosaltres, ja que durant la primavera tot torna a renàixer i a ressorgir”.
A més, a banda d’aquesta obra, també s’estrenarà un espai de la memòria al cementeri municipal per tal d’honrar a les persones que van ser afusellades durant el franquisme i
llançades a foses comuns. Aquest espai rebrà el nom de ‘El jardí de la memòria’, i es col·locarà una escultura anomenada ‘Sempre viva’, fent al·lusió al sorgiment d’una flor que es manté sempre viva malgrat estar seca, per seguir creixent. Aquesta iniciativa ha sorgit dels familiars de les víctimes.
Com ja s’ha dit, en la programació hi haurà altres activitats com exposicions. En la Sala de les Columnes es podrà veure ‘Prietas las filas’, fins al dia 13 de febrer, i a la Casa de Cultura, fins al 14 de febrer, es podrà veure la mostra sobre el bombardeig a l’Estació. En març s’inaugurarà l’exposició ‘Escenaris de la Guerra Civil’, de l’artista valencià Juanjo Todolí.
La Casa de Cultura també acollirà altres activitats al llarg d’aquests mesos com el simposi ‘Els nets de la República’, organitzat per l’editorial Ulleye els dies 10 i 11 de febrer; la taula redona ‘Ciutats, bombardeig del Mediterrani’ organitzada pels Republicans de Xàtiva el 8 de febrer a les 19.30 hores; o la presentació dels llibres ‘Sé dónde están’ de Laura Mollá Alcañiz -neta de Salvador Mollá, mestre xativí afusellat l’any 39-
(31 de març a les 19 hores), ‘El holocausto rosa’ de Ricard Huerta (28 d’abril a les 19.30 hores) o ‘Curts de la guerra Civil’ de Paco Martínez (2 de juny a les 19:30 hores).
També hi haurà visites guiades com ‘La ruta de la memòria’, a càrrec de l’arxiver municipal Sergio Rubio i prevista per al dia 16 d’abril a les 10:30 hores, el primer concurs de Dibuix ‘Record permanent’ destinat a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, o l’obra de Teatre ‘Mauthausen, la voz de mi abuelo’ de la companyia Tragin Teatre, amb motiu del Dia de Record i Homenatge a les víctimes espanyoles de l’holocaust, i que tindrà lloc el 5 de maig a les 20 hores al CCX.
En el Dia Internacional en record a les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener), també es realitzarà a les 18 hores a la Casa de Cultura un col·loqui amb la participació de l’alumnat i el professorat de l’IES Josep de Ribera i del Lluís Simarro que van assistir al viatge a Mauthaussen el passat any 2022, dins del projecte elaborat des del departament de Memòria Històrica. En l’acte es presentarà un vídeo amb totes les experiències durant el viatge.
La Fira de l’All Tendre de Xàtiva, centrarà durant el cap de setmana les activitats principals i a més hi haurà visites guiades, concerts i una setmana gastronòmica
BR | Xàtiva./ L’all tendre de Xàtiva és un producte local que ha estat conreat a les hortes de la capital de La Costera des de la més remota antiguitat. Als darrers anys, l’Ajuntament de Xàtiva, junt amb l’Associació de Productors d’Alls Tendres de Xàtiva, impulsen l’organització de la Fira de l’All Tendre, FirAll, amb l’objectiu de promoure aquest producte autòcton, posant en valor la tradició i la cultura agrària i culinària al voltant d’aquest conreu, així com difonent les seues qualitats gastronòmiques, amb la vista posada en l’obtenció de la denominació d’origen. El gruix de les activitats de FirAll 2023 es concentrarà durant el cap de setmana del 18 i 19 de febrer. Com és habitual, es realitzaran mostres de comerç tradicional i artesa-
nia, que es combinaran amb altres activitats, com ara visites guiades per Pep Gimeno Botifarra a un camp d’alls tendres (cal inscriure’s al web https://xativaturismo.com ), concerts, la cinquena edició del concurs de lligar alls tendres, el tradicional homenatge als allers retirats i diverses activitats infantils.
Les principals novetats del programa d’enguany seran la setmana gastronòmica de l’all tendre (15, 16, 17, 18 i 19 de febrer), organitzada amb la col·laboració d’Ahoxa, Adexa i Gent del Mercat, amb la participació de nombrosos restaurants de Xàtiva; també el concurs popular de truita d’alls tendres organitzat per ADEXA (18 de febrer, a les 11 hores a l’Albereda) i la calçotada popular (19 de febrer, a les 12 hores a la plaça del Mercat).
La inversió total d'aquestes obres serà de 4.672.000 euros, que s'utilitzaran per a poder rehabilitar energèticament 359 habitatges i, millorar la qualitat urbana de l'entorn
BR | Oliva./ La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament d’Oliva, Ioana Sintimbrean, ha acudit al Centre Cultural del Carme de València, per a formalitzar la col·laboració amb la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica amb el programa d’ajudes per a la rehabilitació a nivell de barri que venen dels fons europeus Next Generation.
Per tal d’aconseguir aquests diners, l’Ajuntament d’Oliva ha presentat el Programa Barris, amb el qual es pretén rehabilitar i millorar l’entorn de l’eixample urbà des de la carretera de Gandia fins a l’inici de la carretera de Gabriel Siscar. El govern d’Oliva ha obtingut 3,7 milions d’euros, que es traduiran en una inversió de més de 4,6 milions d’euros amb l’aportació de 400.000 euros de
l’Ajuntament. Amb aquests diners es beneficiaran un total de 359 habitatges a la ciutat de més de 50 anys d’antiguitat. Es faran actuacions de rehabilitació i millora en matèria d’accessibilitat, energètica, social, i ecològica. En el projecte també està inclosa la reurbanització del carrer Comtessa Maians i la contractació d’una oficina tècnica per a la gestió de les ajudes i
assessorament a les famílies interessades. Sintimbrean ha declarat que: “Amb aquest protocol d’actuació s’ha formalitzat la col·laboració i la voluntat de l’Ajuntament d’Oliva i la Generalitat Valenciana per actuar amb un objectiu comú que és desenvolupar el Programa d’ajuda a les actuacions de rehabilitació i millora de l’entorn de l’eixample urbà
d’Oliva. Estic molt satisfeta per la feina realitzada i més després de signar el document públicament junt amb el conseller Hector Illueca, doncs és una mostra de transparència i cooperació entre les dues institucions. I molt contenta, per descomptat, pel poble d’Oliva, que és el vertader protagonista i beneficiari del projecte”
Per la seua part Illueca ha explicat que: “Parlem d’ajudes que milloren arquitectònicament espais residencials i cases, però també volen impulsar renovades relacions entre les comunitats de propietaris, entre el veïnat, per a reformular l’ètica de la ciutat i combatre l’estigmatització i la segregació. Suposen un primer pas a començar a tractar de revertir les desigualtats i combatre la vulnerabilitat de molts espais de les ciutats i pobles”.
Un dels atractius que s’ha promocionat a Fitur és el patrimoni d’Oliva i la seua accessibilitat intel·ligent mitjançant plataformes digitals
BR | Oliva./ L’alcaldessa d’Oliva, Yolanda Balaguer acompanyat del regidor de Cultura, Música i Biblioteques, Julio Llorca, i la resta de la corporació, assistiren a la presentació «Solucions intel·ligents. Per a la promoció del patrimoni històric i cultural d’Oliva». Les actuacions desenvolupades al municipi per fer accessibles espais del patrimoni històric a persones amb diversitat funcional han sigut el focus d’atenció per a empreses interessades en la matèria.
L’Alcaldessa d’Oliva, Yolanda Balaguer ha donat les gràcies a la delegació de Turisme pel treball fet i per l’oferta completa, variada i inclusiva per a tothom. En paraules de l’Alcaldessa “és un plaer i un orgull estar promocionant Oliva a Fitur una vegada més amb els esdeveniments que vindran, en el que farem tots els esforços possibles perquè tinguen molt d’èxit i perquè Oliva siga sempre un referent”.
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va estar a la zona de l'Institut Vell i es va reunir amb el veïnat de la zona
BR | Oliva./ Héctor
Illueca, vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, ha estat visitant Oliva. Allí s'ha parlat de la concessió íntegra de 3,5 milions d'euros dels fons europeus Next Generation que serviran per al projecte 'Pla de Barris' en el qual es millorarà l'entorn urbà
de la zona de l'Institut Vell. Allí també, juntament amb l'alcaldessa de la localitat, Yolanda Balaguer, es van reunir amb el veïnat. Aquestes actuacions afectaran un total de 359 habitatges amb més de 50 anys d'antiguitat, i es millorarà l'accessibilitat i l'eficiència energètica, així com el seu entorn.
No sols s'ha tingut en compte el valor arquitectònic de l'edifici, també altres elements com el seu jardí, i el llegat bibliogràfic del poeta
El Museu Etnològic d’Oliva, la cuina de la Casa Maians i la reconstrucció digital en 3D del Palau de Centelles són els espais que avui ja són accessibles per a tothom mitjançant l’App o el web de l’Ajuntament. Aquestes actuacions innovadores, a més d’apropar a tota la ciutadania el seu patrimoni històric, han possibilitat configurar Oliva com una destinació turístic intel·ligent,
aconseguir la Q de Qualitat als Museus d’Oliva i recentment, l’estatus de Municipi Turístic de Rellevància de la Comunitat Valenciana.
Julio Llorca regidor de Cultura ha declarat “La incorporació de ferramentes digitals respon a la necessitat d’aproximar el nostre patrimoni històric i cultural a totes les persones d’una manera inclusiva i sostenible i millorar la
seua accessibilitat amb l’ús de la tecnologia. Les persones que visiten Oliva, o que s’interessen per la seua història, busquen a més d’un servei de qualitat, una experiència única. Hem aprofitat la nostra visita a Fitur per promocionar aquestes noves ferramentes que s’ofereixen a Oliva i que ens consolida com una destinació turística única i molt atractiva”.
BR | Oliva./ La casa de Francisco Brines, anomenada Elca, ha sigut durant molts anys el seu refugi poètic, i ara, aquest edifici ha sigut declarat Bé d'Interés Cultural, en la categoria de 'Lloc històric'. Aquest és un lloc molt vinculat al que va ser Premi Cervantes en 2020, i és conegut com 'casa Avargues', ja que va estar construït per la família Avargues en el segle
XVII. A principis dels anys 40 del segle XX aquesta propietat va ser adquirida per la família Brines. Segons el Consell Valencià de Cultura: "L'Elca no només pot ser considerat un bé cultural per la naturalesa de l'immoble, sinó que cal valorar el seu patrimoni natural i d'altres com l'intel·lectual, el material, simbòlic, i també l'afectiu".
de setmana de març, i finalment, tancarà aquesta primera edició l’Espai Moda, la setmana abans de Falles.
Ferrer ha confirmat que durant tot l’any es realitzaran quatre edicions, amb sis fires cadascuna d’elles, i ha explicat que: “En Falles pararem aquesta primera edició, i una vegada passen farem segurament l’exposició de Setmana Santa per a acabar en maig”.
S'espera que durant el 2023 hi haja quatre edicions de Fira Mercat. La primera d'aquestes estarà dedicades a sectors com la moda, el vi o la dieta vegana BR | Gandia./ Des de la Regidoria de Comerç i Polítiques Econòmiques de l’Ajuntament de Gandia, s’ha presentat la primera edició de 2023 de Fira Mercat Gandia. Aquest és el quart any que es du a terme aquest esdeveniment i segons ha comentat la regidora d’aquesta àrea, Vicenta Ferrer, “aquest espai ja s’ha consolidat durat tot aquest temps a la ciutat, i és un referent per al comerç”.
La primera edició d’enguany començarà el dia 3 de febrer amb l’Outlet Moda, i seguirà el dia 10 de febrer amb l’Outlet Sabates. La del cap de setmana del 17 de febrer serà la de Cerimònia, i el següent, la Fira del Vi. La Fira Vegana se celebrarà el primer cap
La regidora també ha afegit que: “Volem que Fira Mercat, a banda de ser un aparador on el comerç es puga exposar i ser visible, siga un espai a disposició de les empreses per a fer esdeveniments i realitzar el nombre més gran d’activitats externes possible”.
Una campanya de recollida de tapes d'ampolles en la qual s'involucra a l'alumnat, amb l'objectiu de conscienciar en la necessitat del reciclatge
BR | Pego./ Pego s’ha sumat a una nova campanya per la conscienciació del reciclatge, i fomentarho entre els ciutadans, especialment entre els xiquets i xiquetes del municipi. L’alumnat de la localitat haurà de recollir taps de plàstic de les ampolles per a donar-los una segona vida i transformar-los en un objecte d’ús, com bancs.
Ara mateix al poble ja hi ha dos d’aquests bancs, que estan instal·lats en la nova plaça que s’està fent en el carrer Llavador.
Perquè els més menuts i menudes puguen participar, el consistori ha repartit uns contenidors als centres escolars. Ricardo Sendra, regidor de Residus
La tercera edició de la pedra angular del Carnestoltes pegolí, el Festival d’Arts Escèniques, homenatja la primera volta al món de Magallanes i Elcano, de la qual es compleix mig segle. Més de 200 artistes, molts d'ells veïns i veïnes de la localitat, participen de manera activa en els set escenaris repartits als carrers del municipi
BR | Pego./ Febrer és sinònim de Carnestoltes, especialment a Pego, on es viu aquesta festa amb entusiasme. I l'espectacle, per tercer any consecutiu arribarà de la mà del Festival d’Arts Escèniques, el dia 18 de febrer. L’aposta de l'executiu local per a renovar i millorar el Carnestoltes, conjugant-la amb la tradició que ha fet que Pego se situara en el mapa durant anys.
Així doncs el plat fort serà el Festival d’Arts Escèniques, una proposta amb la qual es visten els carrers de gala i transporta a veïns i veïnes, i també a visitants a altres racons del planeta o èpoques passades. Per a aquesta tercera edició, s'ha optat per la temàtica de la ‘volta al món’, amb el qual es fa l'ullet al cinqué centenari de la primera volta al globus terraqüi protagonitzat per Elcano i Magallanes. Una proposta que dirigirà, un any més, el coreògraf pegolí Marc Pons.
d'aquesta festa tan arrelada a Pego. De fet, per a aconseguir aqueix arrelament, s'ha de viure la festa des de xicotets, per la qual cosa, el matí del dissabte 18 estarà dedicat als xiquets i xiquetes que realitzaran un recorregut per alguns dels carrers del municipi disfressats amb els seus millors gal·les. El trajecte finalitzarà en la plaça Maria Cambrils, on tindrà lloc un espectacle protagonitzat per Dani Miquel.
l'últim dels escenaris (el del Pla de la Font) on es congregaran la majoria dels artistes participants per a protagonitzar el “show final” i donar pas a la segona part del Carnestoltes de Pego, la més tradicional i coneguda.
Urbans, ha Apuntat que: “L’objectiu és conscienciar als més xicotets i xicotetes i que involucren als seus familiars”
Els majors també podran participar, i per això, s’instal·larà un contenidor en forma de cor on es podran dipositar els taps recollits a casa. Una vegada finalitze el termini de recollida, l’empresa que col·labora en la campanya serà l’encarregada de transformarlos en bancs.
A les 19 hores s'iniciarà l'espectacle en la Plaça de l’Ajuntament, on estarà situat un dels set escenaris dedicats algun racó conegut del planeta (l'Índia, el continent africà o la Xina seran alguns d'ells). Com en anys anteriors, veïns i veïnes, així com visitants, podran realitzar el recorregut pels diferents decorats amb diferents temàtiques situats als carrers Ecce Homo, Capità Cendra, Sant Jaume, Sant Agustí i l'últim d'ells, al Pla de la Font.
En aquests set punts estratègics hi haurà espectacles musicals, de manera ininterrompuda, fins a les 22 hores. En ells participaran més de 200 artistes, molts dels quals seran veïns de la localitat pertanyents a acadèmies de ball o diferents associacions culturals locals.
El colofó final d'aquesta tercera edició del Festival d’Arts Escèniques tindrà lloc a les 22 hores en
De fet, després d'aquest últim espectacle, arrancarà la música, al Pla de la Font, a càrrec del dj pegolí Pablo Alemany. Serà, especialment a partir d'aquest moment quan els pegolins, pegolines i visitants isquen als carrers amb les seues originals disfresses a viure una altra nit especial.
La música al Pla de la Font seguirà fins a les 00.30 hores. Uns minuts abans hauran començat altres dos espectacles musicals, un en la Plaça del Mercat, a càrrec de l'orquestra ‘Pato’, també amb un cantant pegolí entre les seues files. El segon punt de festa se situarà en la Plaça Antic Regne de València, on la música la posaran dj’s com Álex Femenia, Javi Boss, Eleazar o Mitch Van Staveren, entre altres. Festa per als més xicotets i prèvia en el Bullent
El nou format de Carnestoltes que conjuga tradició i nous espectacles no serà l'únic plat fort
Però la tradició mana a Pego arrancar les tres setmanes de Carnestoltes desafiant les gèlides aigües del Bullent, en la tradicional Baixà del Riu. Aquest únic espectacle festiu té lloc una setmana abans, enguany el dissabte 11 de febrer; en el llit del riu que travessa la Marjal de Pego-Oliva. Els participants d'aquesta atípica carrera han de recórrer el riu disfressats (si ho desitgen) i pujats en una barca que ells mateixos han de confeccionar ells mateixos amb materials reutilitzables i que no danyen el medi ambient. Com en passades edicions, hi haurà premi per a l'embarcació més original, la més sostenible i la que més residus retire de l'aigua.
Pinyata,
El colofó final de la trilogia de Carnestoltes és la Pinyata o Enterrament de la Sardina. Festa que tradicionalment commemora l'arribada de la Quaresma i que per la seua energia i eufòria, és una de les més volgudes pels pegolins i pegolines. La festa comença amb una desfilada de taüts al qual acompanyen comitives de duel i música. Recorren els carrers del municipi fins al Pla de la Font, on es cremen els taüts. Posteriorment el municipi s'ompli de llum i màgia amb el correfocs, que precedeix a una altra nit de festa amb música.
- Àries - Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Vius un moment ideal per aprofundir en el teu costat sensible i vulnerable. Vols dormir millor decideixes fer canvis al dormitori. Trobada amb una amistat que viu lluny.
- Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): Una persona amiga té la pretensió de ser quelcom més i t'ho farà saber. Treballes, concentradament en solitari, en silenci i amb molta energia, per assolir un repte personal.
- Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Venus a Casa X col·labora positivament en la teva carrera professional i en una millora dels ingressos. Si tens un vessant artístic, s'obren portes per donar-te a conèixer.
- Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Estàs més connectat a la teva intuïció i fas les coses escoltant el que sents. T'agradaria viure a prop de l'element aigua i no descartes una mudança per apropar-t'hi.
- Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): El Sol a Casa VII i Venus a Casa VIII afavoreixen les interaccions profundes. Si tens parella és hora de deixar l'egoisme de costat. Bon moment per les inversions en general.
- Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): S'activa el sector de la parella i si no gosaves avançar cap a la persona del teu interès, t'hi apropes amb seguretat. A la feina destaques pels teus dots de lideratge.
- Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): Has decidit amanyagarte una mica més i comences alguna teràpia o tractament per alleugerir el cos i la ment. L'amor pot sorgir a la feina o en alguna formació o conferència.
- Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): Són dies per passar-ho bé i et diverteixes amb activitats d'allò més senzilles. Passes bons moments amb els fills. Algú s'ha fixat en tu et segueix en una xarxa social.
- Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Et reconcilies amb algú del passat. Poses la llar al dia comprant alguns objectes per decorar-la o per tenir-hi més confort. En l'amor estàs en "stand-by". No et decideixes.
- Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): Cerques la tranquil·litat en el teu dia a dia i t'allunyes de persones conflictives o malintencionades o d’aquelles que no et valoren. Al sector laboral tens les coses més clares i no et deixes trepitjar .
- Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Pots rebre uns diners que esperaves des de fa temps. Vols fer un "pla renove" de l'armari i surts de shopping. Forta atracció per una persona estrangera o que viatja molt.
- Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): Venus entra al teu signe i endolceix la teva vida amb alguna agradable sorpresa. Estàs de més bon humor. Desprens encant i no et costa posarte a la gent a la butxaca.
Floració des del mes de juny fins a finals d'estiu. Es recol·lecta quan la planta està en plena floració, i les arrels quan la planta comença a assecar-se o poc després de començar a brollar en la primavera.
Tant la Pimpinella major com la menor són plantes astringents, o siga, que tallen la diarrea, i a més són molt bones per a llavar les nafres i desinfectar ferides, que després de ben llavades se'ls pot aplicar la planta picada per a acabar de tancar-les.
REMEI CASOLÀ:
Estant un dia a la font de l'Hedra vaig tenir un colp amb un pi i se'm va fer una hemorràgia sanguínia i Tomaset Blanquer que ho va vore, em va dir: "Agafa aquella planta i matxuca-la sencera i posa-te-la damunt del trau i embolica-ho amb el mocador fins a arribar a casa". L'herba era pimpinella i quan vaig arribar a casa ja no tenia la sang tan acumulada i se m'havia dissolt bastant l'hemorràgia i l'hematoma.
Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.
Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives
Continua activa i no pares mai. Recorda que fer activitats, fer-les de manera diferent i fer coses noves, mantenen les neurones actives i emplenen de vida els anys.
1. Escriu cada paraula al seu lloc sabent que per ordenar les tretze paraules, l’únic criteri a seguir és que d’una paraula a la següent has de canviar una lletra:
CURTA – PASTA – FALDA – MALTA – CARTA – PISTA – MURTA – PINTA – MOLTA – CASTA – MULTA – CINTA – FALTA
CINTA
Si li has agafat el caure, prova de continuar tu el rastre començant per la paraula MACA...
2. Una activitat amb euros: Esforça’t per resoldre les qüestions, però sabent que arribar a respondre-les totes pot ser complicat:
He pagat la compra amb dues monedes:
- I no m’han tornat res. Què pot haver-me costat la compra? (36 respostes)
- I si he pagat amb dues monedes iguals i m’han tornat 22 cèntims, que pot haver-me costat? (3 respostes)
- Amb quines combinacions de monedes poden haverme tornat els 22 cèntims si la moneda més gran és la de 5 cèntims? (22 respostes)
3. El febrer de l’any 2024 tindrà vint-i-nou dies (any de traspàs). Quins anys de traspàs has viscut? Eixe febrer començarà en dijous i acabarà en ............. Quins set mesos de trenta-un dies han de passar abans del pròxim febrer?
De la teua família, alguna persona va nàixer un mes de febrer? Qui va nàixer més prop de febrer? I més lluny?
Problema d’Escacs #19 per Ximo Corbí
Les blanques van perdent de material. Com continuaries?. Tema Tàctic: Buidar una casella. Blanques juguen i donen escac i mat en 2 jugades. La solució en el pròxim exemplar · joaquincorbi7@gmail.com
Isabel la Católica, 3 · Alcoi
Tel.: 96 633 75 54
www.delmercatalplat.com
“ Si jo tenia memòria!” per Àlex AgullóServicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi Solució #18: 1-Dh7+! , Txh7; 2-Txh7++ Escac i mat en 1 jugada amb 1-Dg7++
