Viu Cornellà - edició setembre 2015

Page 1

NÚM.

96 · setembre '15

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

Arriba la tardor a la Bodegueta del Museu

Una tarda amb...

BCN City Ballet, punt de partida del nou curs de l'Auditori EL BAR 'OESTE', A L'APARTAT GASTRONÒMIC

- ENTREVISTA A SERGI DÍEZ, MILLOR AUTOR LOCAL AL CONCURS DE CÒMICS 'CIUTAT DE CORNELLÀ' - EL MÈTODE DEL MUSEU AGBAR

Tan difĂ­cil seria posar una mica d’ordre i que els partits polĂ­tics treballessin plegats per a fer un sistema educatiu amb què es Professors i estudiants no saben quan es canviarĂ el pla d’estudis. Jo, per exemple, sĂłc de la generaciĂł que va fer un experiment estrany: vam cursar primer i segon de BUP i... Primer i segon de Batxillerat! Això vol dir que, com vaig triar lletres, a primer de Batxillerat vam fer introducciĂł al LlatĂ­, el mateix contingut que el de segon de BUP. El cor d’un paĂ­s ĂŠs la seva cultura, l’educaciĂł. La capacitat d’anĂ lisi, crĂ­tica i imaginaciĂł. Els partits em recorden a un cap de redacciĂł que el primer que feia quan els seus treballadors li ensenyaven els articles a la maqueta era esborrar el titular. Ni se’l mirava. Volia que fos seu. Sembla que qui governi vulgui deixar petjada en l’educaciĂł. No tĂŠ cap mena de sentit. Hi ha d’haver un acord ja, perquè, posem el cas, si el PP no repeteix " “Cada cop mĂŠsâ€?, continuava el Roberto, “depèn mĂŠs del professor que l’alumne acabi dibuixant i estudiĂŻ, per exemple, dibuixâ€?. # $ % “a aquell nano que ha marxat abans amb la seva mare li vaig fer classe. Si ha estudiat Belles Arts, ĂŠs per miâ€?.

AMB EL SUPORT DE:

Quan tinguis aquest Viu a les mans ja farĂ uns dies que haurĂ començat el nou curs escolar, de la celebraciĂł de la diada, i quedarĂ menys per al decisiu 27-S. I potser, o segur, quedarĂ menys temps per a l’enèsima reforma educativa. el meu testimoni per a algun reportatge, deixa’m bĂŠâ€?, es va acomiadar, amb la llengua fora per haver de conviure amb tres maletes gegants.

VIU CORNELLĂ€

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 96, SETEMBRE DE 2015 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO PORTADA: CRIS DUARTE

La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

MĂşsica, dibuix o gimnĂ stica tenen cada cop menys pes en el currĂ­culum educatiu, immers en avorrits canvis de cara en funciĂł de qui governa. Des de 1980, amb la Ley OrgĂĄnica Reguladora del Estatuto de Centros Escolares (LOECE), hem tingut la LODE (1985), LOGSE (1990), LOCE (2002), LOE (2006) i LOMCE (2013).

3

P

er la seva jaqueta negra ajustada i la posiciĂł al seient de la Renfe, el Roberto sembla un cantant de rock hores desprĂŠs del concert. Però no. “SĂłc professor de dibuixâ€?, ma educatiu: “les assignatures artĂ­stiques cada cop tenen menys pes. És una llĂ stima, però no volen que pensem. El nivell ha baixat molt i es potencien els centres privats. Es promou l’educaciĂł cara. I qui no s’ho pugui permetre?â€?

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL

EL DIBUIX DE L’EDUCACIÓ

ÍNDEX 5.Una tarda amb... 'BCN CITY BALLET', PUNT DE PARTIDA DEL NOU CURS A L'AUDITORI

—Quan sigui gran seré metge com tu! — insistia la petita Gina Rigola corrent d’un lloc a un altre a la consulta del pediatre. —Gina, seràs ballarina —li deia sempre el professional. —Ballarina? Jo vull ser com tu! —Seràs ballarina. Tard o d’hora ho descobriràs. Així comença el reportatge principal del mes. Un testimoni colpidor sobre la màgia de la dansa i la lluita constant pels somnis. L'excusa, el punt de partida de la nova temporada de l'Auditori de Cornellà, 'BCN City Ballet'.

17 d’octubre a les 21.00 h, a L’Auditori de Cornellà

BCN City Ballet Experiència única per gaudir dels ballarins finalistes del certamen Barcelona City Ballet Project. Cultures i llocs d’origen diferents es combinen amb el talent de cadascun d’ells i el treball intens amb coreògrafs i mestres catalans i donen com a resultat la Gira de Dansa. VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U On-line: www.auditoricornella.com

ENTRADA ANTICIPADA: 15 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 22 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 13 €

una tarda a...

BCN City Ballet obre la temporada de tardor de l’Auditori de CornellĂ Text TONI DELGADO Fotos CRIS DUARTE —Quan sigui gran serĂŠ metge com tu! — insistia la petita Gina Rigola corrent d’un lloc a un altre a la consulta del pediatre. —Gina, serĂ s ballarina —li deia sempre el professional. —Ballarina? Jo vull ser com tu! —SerĂ s ballarina. Tard o d’hora ho descobrirĂ s. Gina Rigola ĂŠs ara la directora de BCN City Ballet, el punt de partida, el 17 d’octubre, del curs de tardor de l’Auditori de CornellĂ . La programaciĂł continua amb tres obres de teatre amateur: Paraules encadenades (23 d’octubre), el joc, ideat per Jordi Galceran i que ha fet seu CorenllĂ Teatre, entre un funcionari i una infermera a qui tĂŠ segrestada; El Nom (24 d’octubre), dirigida per Angèlica Quin com a protagonista del sopar; i NingĂş no ĂŠs perfecte (25 d’octubre), l’adaptaciĂł teatral del grup de teatre de l’Auditori de la pel¡lĂ­cula Con faldas y a lo loco. El concert NomĂŠs per a uns quants? (8 de novembre) defensa que l’òpera ĂŠs present a tot arreu. Mentre que a The Funamviolistas (22 de novembre) tres dones amb un present gris (Ana HernĂĄndez, violĂ­; Mayte Olmedilla, viola, i Lila Horovitz, contrabaix) es troben en un parc.

—Gina, et va costar molt retirar-te com a ballarina i ampliar la mirada? Sincerament, no. Arriba un moment en què veus que la vida i el cos canvien,

Elasticitat.

què he pogut continuar en el mĂłn que m’estimo des de l’altre cantĂł. Malgrat els problemes que hi ha en el paĂ­s per a desenvolupar projectes culturals, cada dia vaig contenta a treballar. —Quina actitud ha de tenir qui estigui començant a la dansa? Treballar, treballar i treballar, no perdre

la il¡lusiĂł i seguir treballant. I, com diria " una professiĂł molt difĂ­cil. Has de sacri # $ compensa. —La dansa es fa notar cada cop mĂŠs? Hi ha persones que ens hi estem deixant la pell perquè hi hagi mĂŠs moviment. Hi ha molts anuncis i pel¡lĂ­cules en què sur-

5 VIU CORNELLĂ€

CHAMBAO I JOAN PERA El 28 de novembre aterra l’electrònica i la world music global de Chambao, amb el seu darrer treball, 10 AĂąos Around The World, com a full de ruta. El 13 de desembre la cita ĂŠs amb Fer riure ĂŠs un art, una classe magistral de Joan Pera sobre l’humor.

ucna ultura tarda a... " % & # ' certes coses no canvien. Si dius que ets artista, sigui ballarĂ­, mĂşsic o pintor, et veuen com un pobre. —T’has format i has ballat en diferents paĂŻsos d’Europa. Quines diferències hi ha entre allĂ i aquĂ­ pel que fa a la dansa? Cada cop tenim mĂŠs qualitat, que abans estava fora. En l’à mbit institucional i de companyies, però, estem igual o pitjor que fa 30 anys. Fa temps el Gran Teatre del Liceu tenia companyia estable i ara no. Crec que, de mica en mica, les institucions aniran fent un pensament. —Com es pot crear una cultura de la dansa? Amb molts espectacles i assequibles. Cal fugir dels tòpics. La & * mor per a aconseguir una entrada. Fins que no aconseguim que el pĂşblic vagi a la dansa i la vegi com una forma d’ex $ valorem i respectem, no ho aconseguirem. A poc a poc, estem —Quins sĂłn els grans tòpics que arrossega la dansa mĂŠs enllĂ de ser vista com a cursi? Que ĂŠs de nenes petites. A Julio Bocca l’he vist al seu paĂ­s [Argentina] amb guardaespatlles i entrant a un restaurant per la cuina. Que et preguntin coses com encara fas ballet?...

+ encara jugues? Encara et distreus? Ser artista ĂŠs tan digne com ser arquitecte o aparellador.

—A vegades et canses mĂŠs mentalment que fĂ­sica? Ara ja sĂ­, perquè lluites contra tantes coses i tot ĂŠs tan com # / sobretot de les econòmiques.

6 VIU CORNELLĂ€

—Donar oportunitats ĂŠs el gran motor del Certamen Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona, que tria els membres de BCN City Ballet. " 6 9 < i companyies del mĂłn, però, alhora, ĂŠs trist fer tota aquesta feina perquè desprĂŠs se’n vagin a fora. Hem tingut participaciĂł del JapĂł, Polònia, RĂşssia, Estats Units, Argentina, Espanya... Fem una primera preselecciĂł en vĂ­deo. —I desprĂŠs... = > rants a les beques a les millors escoles i companyies del mĂłn. —Diu molt de tu com li vas insistir a l’HĂŠctor Zaraspe perquè et fes cas: â€œÂĄUsted estĂĄ loca! Pero si sigue asĂ­ habrĂĄ que ayudarlaâ€?. [Riu]. Ho va explicar al SalĂł de Cent [on es lluĂŻren els premis]. La gent reia, però ĂŠs que va ser aixĂ­. No li podrĂŠ agrair mai el fet d’haver estat el meu mestre i aju- (passa a la pĂ gina 8)

BCN City Ballet. .

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn onanuit.com

ucna ultura tarda a... (ve de la pà gina 6) dar-me en tot aquest engranatge. Quan t’estimes i creus en una cosa pots anar superant tots els obstacles. Tinc la sort de comptar amb un equip brutal de gent que estima la dansa i que m’estima.

—Com s’estima realment la dansa? " $ D < a travÊs d’ella. Quan vaig deixar de ballar em vaig dedicar a la producció d’espec # ha decidit ser ballarina vaig veure que el mercat estava pitjor de com l’havia deixat. Així que m’hi vaig a tornar a involucrar, vaig parlar amb el meu amic HÊctor Zaraspe... La dansa Ês una necessitat vital que a vegades et porta problemes, tambÊ familiars.

8 VIU CORNELLĂ€

—Molta gent veu com una renĂşncia allò que ĂŠs la teva vida. Al futbolista li succeeix el mateix, perquè es passa tot el dia tocant la pilota. La diferència ĂŠs el contracte. —Com estĂ estructurada BCN City Ballet, l’obra amb què el 17 d’octubre encetareu la nova temporada de l’Auditori de CornellĂ ? Aquests dies estan arribant tots els guanyadors des de Brasil, Argentina, K 9 > V Oller i la Beatriz Torres. Es fa una estrena especial de l’espectacle a la Mercè, que aquest any estĂ agermanada amb Buenos Aires. Fins al 30 de novembre, farem una gira per Catalunya, i desprĂŠs anirem a Nova York, ItĂ lia i Irlanda. Un cop acabin les representacions, ells marxaran i encetarem la sisena ediciĂł del Certamen Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona, que pretĂŠn ser un aparador perquè aconsegueixin el primer treball.

Equilibri.

—Deu ser una alegria increĂŻble veure que algĂş troba feina grĂ cies al concurs. I tant! Et fa una mica de pena al cor perquè convius moltes hores i els agafes afecte. Mira, el primer ballarĂ­ de la companyia del Julio Bocca a l’Uruguai n’Ês un exemple. Quan va guanyar em va escriure una carta molt emotiva. L’any

passat va venir a ballar a Madrid i, quan " noi amb moltes condicions que, fos com fos, haguĂŠs arribat a ballar, però sense el concurs potser li hauria costat mĂŠs, i en Julio Bocca no l’hauria vist. Avui ĂŠs el

'

+ " gran satisfacciĂł.

—Perdona la indiscreciĂł, però què et deia en aquella carta? No ĂŠs cap indiscreciĂł [riu]. M’agraĂŻa l’oportunitat i em deia que continuĂŠs treballant aixĂ­ perquè tothom poguĂŠs tenir oportunitats d’aquest tipus. La carta em va emocionar molt. Això t’omple. (passa a la pĂ gina 10)

ucna ultura tarda a...

La dansa arriba a l'Auditori de CornellĂ .

10 VIU CORNELLĂ€

(ve de la pĂ gina 8)

—TambĂŠ ĂŠs possible que qui hi vagi a l’Auditori s’apropi i s’enamori de la dansa, i que alguns nens i nenes decideixin ser ballarins a partir de l’obra. Exacte. Poden tenir la dansa al cor, però que encara no ho hagin descobert. Quan la veuen pensen això ĂŠs el que vull fer. BCN City Ballet ĂŠs un espectacle perquè la mĂşsica entri dins teu i perquè qui es mou a travĂŠs de la dansa et faci viu 6 \ a veure espectacles que et facin pensar massa. —La dansa ĂŠs un concert de compartir sentiments? Jo crec que sĂ­, perquè tu, a travĂŠs de la mĂşsica i del ball, comparteixes sentiments i inquietuds amb el pĂşblic i els teus companys l’escenari. La dansa ĂŠs el llenguatge del cos i la prime $ ' & % 9 ^ % & > % % els moviments urbans tambĂŠ s’expressen a travĂŠs de la dansa.

El ballet clĂ ssic de la RĂşssia imperial no tĂŠ res a veure amb el clĂ ssic d’avui, però continua sent una manera d’expressar sentiments. —Què ĂŠs Arts Project? " $ 9 _ ` Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona, i el punt de partida de l’espectacle BCN City Ballet. Algun cop hem ajudat a algun noi perquè poguĂŠs venir a participar-hi si no es podia pagar el viatge d’aviĂł. Intentem apropar la dansa al pĂşblic i organitzem cursos, xerrades... El mes que ve [es referia a l’agost] estic convidada a Argentina a un concurs de Llatinoamèrica. Tenim contacte amb entitats, companyies i associacions de dansa d’arreu del mĂłn. La dansa ĂŠs un llenguatge universal. Puc anar al JapĂł i no parlar japonès, i, en canvi, fer una classe de ballet, perquè tots parlem el mateix idioma. La dansa no entĂŠn de polĂ­tica ni tampoc de religiĂł ni races. §

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua. L’aigua de la teva vida

gastronomia

BAR OESTE, TRADICIÓ I EVOLUCIÓ D'UN CLÀSSIC Text MARIANO MARTÍNEZ

MARCEL·LÍ BALTÀ Responsable del Bar Oeste Tapes casolanes, menús diaris, peixos i mariscs, entrepans i desdejunis

12

VIU CORNELLÀ

Jaume Casanovas, 163 93 379 41 11 De dimarts a diumenge 7 a 23:30 h Oeste1940@hotmail.com .com/oestebar.casamarcelino

Amb aquests dos substantius –tradició i evolució– es pot entendre la feina que el Marcel·lí Baltà i la seva família estan fent al Bar Oeste. El 1943 es fundà Cal Marcel·lí, de la mà del besavi, i en Marcel·lí continua la saga del negoci amb empenta, després que agafés la brúixola el 2009.

qualitat i temporada. Els agrada jugar amb les verdures de cada estació: “no és el mateix treballar amb un producte que ve de 1.000 quilòmetres que amb un agafat aquí al costat, que pots veure els camps on es cultiven... A l’hora de cuinar es nota: no és el mateix una Carxofa que està collida des de fa una setmana, que la Carxofa Prat acaba de collir”.

MANTENIR LES ARRELS PER A EVOLUCIONAR El Marcel·lí tenia clar que havia de mantenir la línia de cuina, però sense deixar enrere l’evolució: “s’havien de canviar les formes i introduir novetats, intentant acoblar la cuina antiga a la nova. Anar introduint-nos en activitats gastronòmiques ens ha ajudat a adaptar-nos als nous temps”. Moltes de les receptes de les tapes i plats d’aquest local tenen la sapiència de la besàvia: “amb aquesta base modifiques la manera de servir-ho, però mantenim la recepta. És una manera de donar-li vida nova a la línia casolana que treballem, excloent el producte congelat”. L’aposta pel producte de qualitat és molt clara: “la gent veu entrar al nostre proveïdor de Pota blava, verdures o carn per la porta, i això és una garantia pel client, que es trobarà al seu plat producte fresc”. Als fogons del Bar Oeste trobem producte de

I COM ENSENYAR L'APOSTA DEL BAR OESTE ? Les rutes i les jornades gastronòmiques han estat la millor fórmula per fer-ho. “Participar en aquestes accions ens ha ajudat a evolucionar dins la nostra manera de cuinar i visualitzar-ho. És una manera de renovar les nostres propostes: tinc una llibreta on vaig apuntant idees, i durant l’any els nostres clients van tastant les proves. El públic també veu com un mateix producte es pot cuinar de moltes maneres i després a casa seva preparar-los amb idees que han agafat de les rutes”. La satisfacció del públic de tastar la seva gastronomia és el millor regal. En Marcel·lí recalca com el QuintoTapa ha ajudat a renovar la clientela, tant del Prat com d’altres ciutats de l’entorn metropolità: “ve molt públic de fora, informada i preparada per a gaudir de l’activitat. A la ciutat li dóna un altre caliu i el barri ho agraeix també”.

rgcuta astronomia ultura gastronòmica

LA RECEPTA

POTA BLAVA ROSTIT A L’ANTIGA acompanyat de patates baby a l’estil de la casa

INGREDIENTS

ELABORACIÓ

PER 1 PERSONA

ĐƋPota blava ĐƋPatates baby ĐƋEspècies de la casa ĐƋCeba ĐƋTomàquet ĐƋAll

Trossegem el Pota Blava i en una olla preparem el sofregit de verdures amb el pollastre en cru i deixem coure. A part, bullim les patates amb espècies. Un cop ben rostit el pollastre, emplatem acompanyat de les patates.

(passa a la pàgina 16)

cgultura astronomia

Sergi DĂ­ez: “Dibuixo còmics perquè m’agrada crear històriesâ€? Text i fotos TONI DELGADO o hi ha un pacte previ entre entrevistat i periodista, però el cas ĂŠs que el Sergi DĂ­ez (CornellĂ , 1993) arriba a la redacciĂł de Viu CornellĂ amb una samarreta de Superman, i qui fa les preguntes en porta una del Drac Sheron, de Bola de Drac. El Sergi DĂ­ez ĂŠs el guanyador del premi a millor autor local del 31è Concurs de Còmics “Ciutat de CornellĂ â€? pel seu treball PociĂłn de amor.

N

—Quan vas començar a dibuixar? { 6

| & # > % & } K ~ $ &

6 6 $ —Havies participat algun cop mÊs al concurs? }

< % +

' % 6 PociĂłn de amor va sorgir a partir del

> # 6 1OVE€ 6  Â‚‚ % # & ' ^ & > ˆ $ Viu CornellĂ . —El mĂłn del còmic amaga molt treball silenciĂłs. Et frustra haver de descartar tantes idees? * ' ` $ 6

%

16

VIU CORNELLĂ€

D | % % > ƒ Â…www.raspacomic. blogspot.com.es† # ‡ 9 & —Ets molt autocrĂ­tic? ` % % & $ # —DesprĂŠs de repassar part del teu treball, crec que t’interessen molt els antiherois. És aixĂ­? ˆ' } % % # $ ' ‰ % % % 9 Š ˆ % %

Foto: T. DELGADO.

—Jo relaciono mĂŠs l’antiheroi amb un fracassat. ˆ' & —Però al Vegeta no el veig com a fracassat. Per a mi ĂŠs el mĂŠs gran. ‹& > % $

& " & 69 + % —Quin antiheroi tens a la recambra? ‹ Democracia a lo Brutus, que vull que # " % > & & 6 & ‹ & % % # > heroi, que fa coses extraordinà ries. ^ & & % % # &

cultura

cultura " # PĂłcima de amor, el teu treball guanyador, entĂŠn l’amor com una ciència. " ' $ ' % ~

' diuen he llegit que si li dius a les noies això... Š > 9 ÂŒ & & $ & ' & 6 $ —Realment la fĂłrmula tĂŠ sentit? D ^ 6$ # 9 ' % $ ^ 9 & 6 6 ' $ % galar a qui vulguisâ€?. És una bona clatellada a certs textos ensucrats i als tòpics del prĂ­ncep blau. SĂşper Pop.

Â? 6 + & _ $

—Deu ser difĂ­cil que dibuix i guiĂł encaixin sense que un es mengi l’altre. { & 6 ˆ$

6 ˆ & & &

—Què estaves fent quan et van dir que havies guanyat?

&

6 ^ Â?%

‡ & > —Per què? > = ‘ + ` `# Â’` ` 9“ ‡ ” % &

^– #

Foto: TONI DELGADO.

que no em dius res! És fantĂ stic que hagis guanyat!â€? ' $ —Com et documentes per a fer un còmic? Llegint, observant la gent...? | 6 # això li va passar a un amic meu, vaig a exagerar-ho... % 6 9 > % ' % & } % K 6 <% K gent les fa! —El remei de saltar per a no quedar-se embarassada ĂŠs bonĂ­ssim. " % # _ '

# % $ 9 vull dibuixar ja. Això ho vull dibuixar, ui, i això tambĂŠ. ‰ & & % 6 $ • A la segĂźent pĂ gina pots llegir la primera pĂ gina del còmic 'PociĂłn de amor', de Sergi DĂ­ez. Per a llegir el treball sencer ho pots fer a http://issuu.com/elginjol/docs/pociondeamor

17 VIU CORNELLĂ€

—Amb la primera història del projecte, la d’Eva i AdĂĄn, recordes que l’amor, a vegades, ĂŠs una arma d’engany. K { % < ` ‡ ÂŽ € ^ 6 ' & \ ' ‰ ' ^ ‹' & +

$ + & % # \ # % #

18

VIU CORNELLÀ

ssabies abies que... que...

El to d’Ignasi IglÊsias

20

VIU CORNELLĂ€

Text TONI DELGADO JOAN (amb desesperaciĂł) SĂłc vell! SĂłc vell, Ăšrsula! ĂšRSULA Pobres de nosaltres! JOAN Per què ens hi deixen arribar a la nostra edat? (L’Úrsula, amb el cap baix i les mans a la cara, tota arraulida, es posa a plorar silenciosament. En Joan, del tot aclaparat, s’aixeca i va, panteijant, a plorar de cara a la paret del fons. Llarc silenci). ĂšRSULA (canviant de to) I en Valeri? JOAN TambĂŠ!... ĂšRSULA NomĂŠs a vosaltres dos us han despedit? D ˜ & ĂšRSULA Tots? JOAN (desesperat) No n’ha quedat ni un! Ja ha arribat per a nosaltres l’hivern! ĂšRSULA Joan!... JOAN Ja hem fet la nostra servitud! Som el rebuig de la vida!... ĂšRSULA (acostant-s’hi) No!... JOAN Trenta-cinc anys fets que hi treballava en aquesta fĂ brica! És una de les escenes mĂŠs dures d’Els vells, potser l’obra mĂŠs reconeguda d’Ignasi IglĂŠsias (Sant Andreu de Palomar, Barcelona 1871-Barcelona 1928). És una oda a la vida heroica dels supervivents i una denĂşncia de les injustĂ­cies socials. } `

+ del Nord, volguĂŠs que fos enginyer, Ignasi IglĂŠsias es va decantar per l’art, la pintura i, sobretot, el teatre. Va estrenar La força de l’orgull, la seva primera obra, a Lleida, on els IglĂŠsias s’havien traslladat desprĂŠs del nomenament del cap de famĂ­lia com a responsable de dipòsits de l’estaciĂł. El 1888 va tornar a Sant Andreu de Palomar, on va fundar diferents companyies d’afeccionats i va treballar a l’estudi de Fèlix Urgellès com a escenògraf. Poc desprĂŠs, Ignasi IglĂŠsias va escriure El remordiment (1890) i Sortint de l’ou (1892), amb els obrers com a protagonistes, i L’argolla (1894), una obra molt polèmica perquè combinava temes tabĂş com l’incest o l’adulteri. Un cop d’efecte que el va apropar a L’Avenç, un dels grups mĂŠs importants del Modernisme i que li va publicar diverses obres.

˜ ` 9 V La resclosa (1899), Cendres d’amor (1900) i El cor del poble (1902). TambĂŠ va escriure La Mare eterna (1902), Els vells (1903) i Les garses (1905). La resta de les seves obres no van tenir tant d’èxit: Foc nou (1909); Flors del cingle (1912); L’alosa (1913); Els emigrants (1916), drama en què va intervenir com a actor i que el va allunyar durant una etapa de la creaciĂł literĂ ria; o La fal¡lera de l’amor (1921). MĂŠs reconeixement va obtenir amb La llar apagada (1926), el seu Ăşltim drama. El 27 de setembre de 1919 Ignasi IglĂŠsias va assistir als primers Jocs Florals del Prat. El 15 d’agost de 1920 tambĂŠ va ser present en la representaciĂł de La nostra parla, una obra seva, i, com a “tribut d’agraĂŻmentâ€? va escriure un poema, Als infants de Prat de Llobregat: “afalacs ben cert sentits / per vostres pares amants, / puix per l’amor dels petits / es coneix l’amor dels gransâ€?. El 27 de setembre de 1921 va assistir als tercers Jocs = ` 9 & 6 6 ` tre Autonomista i va presenciar Foc nou, una altra peça seva. DesprĂŠs de la seva mort, el 9 d’octubre de 1928, van aparèixer dues obres seves inèdites: Joan Barra i La baldufa d’or. §

publireportatge

EL CENTRE DENTAL DRA. CASAUS, CLĂ?NICA ACREDITADA PER AL PROCESSAT DE CĂˆL¡LULES MARE, OFERIRĂ€ UN SERVEI D’ODONTOLOGIA D’AVANTGUARDA QUE OBRIRĂ€ LA PORTA A LA MEDICINA DEL FUTUR es cèl¡lules mare sĂłn l’origen de la resta de cèl¡lules, de les quals procedeixen tots els òrgans i estructures: pell, mĂşsculs, ossos, sang, fibres nervioses, etc. La polpa de les dents ĂŠs una font de cèl¡lules mare que poden utilitzarse per a tractar malalties greus que es poden presentar en un futur. Quan s’extreu una dent sana, ja sigui per indicaciĂł de tractament d’ortodòncia, queixals del seny, o dents de llet, ĂŠs el moment d’aprofitar l’oportunitat de conservar les cèl¡lules mare.

L

Els propers anys viurem una revoluciĂł en el camp de la medicina regenerativa i la terĂ pia cel¡lular, mitjançant l’aplicaciĂł d’aquesta tècnica innovadora. ÂżPer què conservar les cèl¡lules mare de les dents? - Pel seu valor terapèutic. S’utilitzen per al tractament de malalties greus de cor, diabetis, còrnia, ronyĂł, pell (grans cremats), sistema nerviĂłs, trasplantaments, etc. - Per ser compatibles en un 100%, evitant el rebuig en cas de trasplantaments. - Per la seva utilitat intrafamiliar i disponibilitat immediata: sĂłn efectives per a tractar malalties de la famĂ­lia directa del pacient que les va generar. - Tenen gran capacitat antiinflamatòria i immunosupressora, sent molt

efectives en malalties autoimmunes (esclerosi múltiple, artritis reumà tica, celiaquia, diabetis, psoriasi, etc.). - Es transformen en cèl¡lules de cartílag, múscul, os, neurones, etc., pel que són útils per a regenerar aquests teixits. - Poden conservar-se durant tota la vida en un banc de cèl¡lules mare, per a poder accedir en un futur als tractaments regeneratius mÊs efectius amb la mà xima seguretat, garantia i qualitat. La millor assegurança de vida Ês garantir la seva salut i la dels seus fills. CL�NICA DENTAL DRA. CASAUS C/ Jaume Casanovas, 45 Baixos 08820 El Prat de Llobregat T. 93 378 82 80 info@clinicadental.bizc

21 VIU CORNELLĂ€

una dent de llet pot salvar-li la vida

cgultura astronomia

Un Mago en tu Vida, la il¡lusiĂł de deixar-se anar Text I fotos TONI DELGADO Ăłn els Ăşltims minuts abans de les vacances. La tarda, rebel i gris perquè no acaba de ploure, con pen a la redacciĂł de Viu L’Hospitalet. El Xavi Garcia, el Jordi Sain, l’Israel Belchi i el Jaime MartĂ­n sĂłn els quatre mags que conformen la iniciativa Un Mago en tu Vida. La sessiĂł de fotos tĂŠ el mateix to que la conversa. Ells sĂłn i fan espectacle.

S

22 VIU CORNELLĂ€

—Com us vau adonar que us agradava la mà gia? JAIME MART�N: Devia tenir vuit o nou anys quan vaig veure el primer joc a la televisió, potser de Juan Tamariz o David `

6 6 ~ $ metien. XAVI GARCIA: Jo vinc del mĂłn de l’esport, i vaig deixar d’entrenar quan vaig tenir un nano. Fent un curs exprĂŠs de mĂ gia m’hi vaig enganxar i en el segĂźent vaig conèixer en Jordi. Vam tenir la sort de topar-nos amb en Gabi Paredes, un dels millors mestres de mĂ gia de prop del mĂłn. És la que practiquem i ens motiva: amb taula de joc, cartes, objectes petits, gomes, boletes d’esponja... JORDI SAIN: A la meva dona li havia dit que m’agradava la mĂ gia, i com no sabia què regalar-me per a un aniversari, va triar el curs de mĂ gia on vaig conèixer el Xavi. La mĂ gia o l’odies o no la pots deixar. És malaltĂ­s perquè estĂ s tot el dia pensant en mĂ gia: en un joc, en com fer una desapariciĂł... ISRAEL BELCHI: Quan vaig complir els 30, em va agafar la crisi tĂ­pica i vaig dir-me anem a provar la bajanada aquesta a veure què tal... XAVI: Ui, què ha dit! [Riem]. L’any que ve ens passarĂ a nosaltres tambĂŠ. En fem 30 els quatre [mĂŠs riallades]. ISRAEL: Vaig pensar que podia ser graciĂłs. A Internet vaig veure que hi havia molta gent que feia autoaprenentatge, però no sĂłc prou disciplinat. De seguida vaig descobrir que allò que em semblava un passatemps era un art molt profund. —La mĂ gia ha de tenir humor? JAIME: Almenys per a mi sĂ­. Pots fer algun joc que sigui mĂŠs picant, d’altres mĂŠs seriosos... —Xavi, a tu t’agrada mĂŠs amb humor, no? XAVI: M’estic encasellant! [Riem; al Xavi ĂŠs difĂ­cil no veure’l rient o a punt de fer-ho]. En aquest grup hi ha bojos i menys > { % ` % ƒ i si es lliga bĂŠ, l’espectador pot gaudir de totes les disciplines. ˜ & & % ƒ ˆ' ÂŽ Ara em posarĂŠ a riure! [Riallades].

El Jordi, l’Isra, el Xavi i el Jaime.

Foto: T. DELGADO.

—Jordi, com a espectador, què ĂŠs el que mĂŠs valores del mag? JORDI: Sobretot que em faci gaudir. El mĂŠs agraĂŻt ĂŠs que algĂş et digui ja s’ha acabat el show? o m’ho he passat molt bĂŠ. A Un Mago en tu Vida som quatre mags molt diferents fent un espectacle d’hora i mitja que passa sĂşper rĂ pid. —Com aconseguiu no trepitjar-vos, Israel? ISRAEL: A cadascĂş de nosaltres ens satisfĂ una manera di6 6 9 # 6 % ƒ brat. No ens trepitgem perquè tenim molt bona relaciĂł entre nosaltres. —Xavi, com va nĂŠixer Un Mago en tu Vida? XAVI: Veient un reportatge del 3/24 sobre un projecte que pretĂŠn portar cantautors als espectadors en un espai secret.

cultura

cultura Vam pensar que havĂ­em de difondre la

9 ` { talet, a Barcelona i a la rodalia no hi ha una cultura molt arrelada. Potser sĂ­ que n’hi ha mĂŠs de la de salĂł o la d’escena. —I desprĂŠs... XAVI: ƒ www.unmagoentuvida.com. La intenciĂł era i continua sent gaudir amb els espectadors d’un espectacle de mĂ gia de prop que ens ajudi a tots a tornar a casa mĂŠs contents. És un moviment imparable i tu ja t’hi has unit! [Rialles]. —I com s’hi poden unir els lectors? Què cal fer per a anar als vostres shows? XAVI: ƒ | $ 6 % ƒ & sèrie de condicions; i el pĂşblic, unes altres.

Un brindis de mĂ gia.

Foto: T. DELGADO.

—Un Mago en tu Vida no ĂŠs intrusisme. XAVI: No pretenem fer mal a professionals que es dediquen i viuen de la mĂ gia, sinĂł gaudir d’aquest art. Un Mago en tu Vida ĂŠs de dilluns a dijous en horari nocturn, i no actuarem en una festa major, boda, comuniĂł... No actuem en un espai en què creiem que ĂŠs necessari un professional. Amb Un Mago en tu Vida ho fem en llocs en què, si no estiguĂŠssim nosaltres, no hi hauria un mag, un grup de mĂşsica o un pallasso.

` ÂŽ

' & * mag? ISRAEL: ` art a partir del moment en què ve molta gent que ens diu coses com ĂŠs que a mi els mags no m’han agradat gaire mai o sempre intento descobrir la trampa. Si fem bĂŠ la nostra feina, arriba un punt on tothom s’ha deixat anar.

Foto: TONI DELGADO.

—I continuo amb tu: quin vincle s’estableix amb el pĂşblic? ISRAEL: Un Mago en tu Vida ĂŠs un espectacle que al pĂşblic no li ha costat diners, però, a canvi, els demanem que ens facin arribar el seu feedback per correu, a travĂŠs de les xarxes socials... Això afavoreix que s’estableixi una relaciĂł mĂŠs estreta que quan vas a un teatre, pagues la teva

23 VIU CORNELLĂ€

—A la carta sĂ­ que ho fĂŠu. XAVI: SĂ­. Per a això disposem d’altres * } ` què actuem en bodes, batejos i comunions. TambĂŠ tenim Un Mago a El Viejo Piano; Un Mago en La Pera; el Proyecto un Mago, per a empresaris de l’hostaleria... Aleshores sĂ­ que t’han contractat per a _ % ƒ # ' € ĂŠs portar la mĂ gia a llocs on no aniria ningĂş a fer-ne. JORDI: De fet, vam crear Un Mago a la ` 6 * Mago en tu Vida. Hi ha gent que ens diu escolta, podeu venir a l’aniversari del No, el projecte original no va d’això.

ccultura ultura

24 VIU CORNELLĂ€

entrada i te’n vas a casa. DesprĂŠs del % ƒ % ƒ fer jocs d’una manera mĂŠs informal; si ha vingut algun mag, hi pot actuar; acabem parlant de coses que no tenen res a veure amb la mĂ gia... El vincle que es crea amb la majoria de gent ĂŠs molt mĂ gic. JORDI: El 90% no ha vist mai mĂ gia o nomĂŠs ho ha fet a la tele o a Internet. La mĂ gia de prop ĂŠs la mĂŠs pura perquè passa al teu davant, arriba al cor del pĂşblic i t’omple. Si ho fas bĂŠ, en deu minuts deixen de ser l’espectador cabrĂł que busca la trampa i els tens per a tot l’espectacle. XAVI: El repte ĂŠs actuar en un pis particular. Ho hem fet en llocs semipĂşblics o pĂşblics. Des que vam sortir a la televisiĂł vam rebre diferents propostes i una ĂŠs una terrassa d’una casa. El repte ĂŠs un menjador. Sempre ens adaptem a l’escenari. ISRAEL: Estic pensant... I les cadires què? Que qui vingui porti les cadires? JORDI: Imaginem que actuem en un lloc amb una capacitat per a 20 persones. Deu

< & ƒ $ en teoria, ha de tenir capacitat per a cobrir aquest volum de gent. Que en vĂŠnen 25? Doncs algun haurĂ d’estar dempeus. L’important ĂŠs que tothom tingui una bona visiĂł del que passa a la taula. XAVI: En el fons, portem un repertori i segons l’espai fem unes coses o unes altres. Ens agradaria actuar en un lloc emblemĂ tic de la ciutat. A tots, excepte a l’Isra [mĂŠs rialles], ens agradaria actu ` ‹ —Penseu molts trucs nous? JAIME: Estic 25 hores rumiant coses noves i originals. M’agrada molt la cartomĂ gia, però encara no tinc el nivell } & ` mĂ gia. JORDI: Fa sis mesos el Jaime era espectador d’Un Mago en tu Vida. JAIME: La meva famĂ­lia estĂ mĂŠs contenta... ISRAEL: El repertori del Jaime ĂŠs collita pròpia, mentre que el Xavi, el Jordi i jo agafem efectes o jocs que ja existeixen prèviament i els adaptem a la nostra manera de fer. SĂłn jocs que sabem que

Els membres d'Un Mago en tu Vida, a la redacciĂł

funcionen perquè sĂłn de gran qualitat i els han creat mags importants del segle passat. JORDI: Necessites un mĂ­nim de tècnica i rigor, i, sobretot, fer-los teus. El mateix joc podem realitzar-lo tots tres i potser et donarĂ la sensaciĂł que en sĂłn tres de diferents. XAVI: Toni, jo canviaria la paraula trucs per efectes o jocs. NingĂş dubta que hi hagi un truc, però el que busca ĂŠs la illusiĂł de l’efecte i el joc. Ah, t’he portat una cosa... Oh! Saps què ĂŠs això? —Un moneder? [NomĂŠs hi ha la carcassa]. XAVI: És un moneder de les iaies. Mi ˜ 9 Â? ž Â? i tot jo! Amb dues pilotes ho pots fer a casa... Una pilota, dues pilotes, una pi-

.

Foto: TONI DELGADO.

lota en una mĂ , a què mola? Una pilota, dues pilotes, una mĂ , dues mans... I les pilotes s’ajunten. És important, no confondre’t de pilota i de mĂ , perquè sinĂł, no surt... El joc ĂŠs molt fort. És bonĂ­ssim! [...] Malgrat que no t’ho creguis, la pilota que estava aquĂ­ ha passat a l’altra banda i aquella, aquĂ­ [aplaudiments]. Això de les pilotes ĂŠs curiĂłs perquè et

> TambĂŠ pots pensar aquest tio tĂŠ tres pilotes. SĂ­, en tinc dues a la mĂ i una altra a la butxaca, i què passa? Que s’ajunten! Estava clarĂ­ssim! I ara? —S’ajunten? XAVI: Se’n van! Aquest ĂŠs el joc en què vam pensar a l’hora de generar Un Mago en tu Vida. Li tenim un gran afecte. §

gastronomia m useu agbar

Esther LĂłpez: “L’aprenentatge vivencial ĂŠs molt mĂŠs ric i costa molt mĂŠs d’oblidarâ€? Text TONI DELGADO Foto CEDIDA AquĂ­ tinc les dades sobre les propostes per als casals d’estiuâ€?, enceta l’Esther LĂłpez, responsable d’activitats del Museu Agbar de les AigĂźes. Al XipXap!, la nova activitat, van participar 1.923 nens i nenes, i a la ludoteca d’aigua, 2.490.

“

—Semblen bones xifres. Ho sĂłn. Estem molt contents perquè representen un creixement pel que fa a l’estiu passat i responen a molts factors, com el fet de com quadrin les vacances, els dies en què s’ofereix l’activitat, els horaris i les nostres capacitats... L’alegria ĂŠs doble perquè han vingut infants de diferents poblacions

` 9” { ‹ ˆ Just Desvern... Quan marxen els demanem una petita valoraciĂł i es nota que han quedat contents. La ludoteca d’aigua per a les famĂ­lies tambĂŠ ha funcionat molt bĂŠ i al juliol s’hi Â&#x; Â&#x;‚‚   de setembre, just abans que comenci l’escola, les famĂ­lies poden gaudir d’aquest espai matĂ­ i tarda. Poden consultar % ƒ —Comença el curs escolar i el Museu Agbar ĂŠs present en el programa educatiu de moltes escoles. " / / vitats. És cert que podrien donar els continguts a l’escola, però ĂŠs mĂŠs interessant trepitjar el terreny, l’experiència i la vivència. Veure, per exemple, les mĂ quines que fa 100 anys eren les responsables de fer arribar aigua a les llars de l’à rea metropolitana.

26 VIU CORNELLĂ€

—L’impacte de viure-ho i veure-ho en directe. SĂłn coses que molts alumnes ni s’imaginen. L’aprenentatge vivencial ĂŠs molt mĂŠs ric i costa molt mĂŠs d’oblidar. Ho tenim molt present en les nostres activitats educatives. Tu ja el coneixes i saps que quan entres per primer cop al Museu t’im ~ $ ' —Suposo que deu ser difĂ­cil triar les històries, les dates i les dades entre totes les que podeu explicar. Mai pretenem explicar-ho tot a tothom. Sempre pensem en què els pot interessar a cada grup d’edat. Apostem per continguts i activitats innovadors, que sorprenguin i generin participaciĂł. ` Â? —Internet, els dispositius mòbils o les tauletes han canviat la manera d’aprendre i d’informar-se. La societat canvia, igual que les persones, els interessos i,

Una imatge del Xip-Xap!

com dius, els mètodes d’aprenentatge. Nosaltres estem a favor de les noves tecnologies, les xarxes socials i Internet, però cal fer-ne un Ăşs amb criteri. Poden ser un bon suport i complement. Admirar la dimensiĂł de les coses en una pantalla costa mĂŠs. En viu respires l’atmosfera. Però, per exemple, tambĂŠ ĂŠs molt interessant la interrelaciĂł que es pot donar entre dos visitants que puguin parlar entre ells virtualment. —Quines sĂłn les novetats respecte a les propostes a les escoles? D } % 6 ` any les revisem, les polim i adaptem tenint en compte les reaccions del professorat, els alumnes i els educadors. §

sabies que ...? entreteniments

HORITZONTALS: 1. Unitats musicals imprescindibles per al bon funcionament de l’estudi d’arquitectura. Darrere de Mèxic capital / 2. A partir d’algun moment enretiri. Gos de raça paninfantiloide / 3. Entrant en matèria. Rec & mallorquins). És mala tia, aquesta / 4. Ăšs il¡limitat de l’autoritat. Situacions que exigeixen solucions / 5. Consumidors compulsius de bistecs. Com a obra estĂ mal feta i com a bolet ĂŠs força cabrĂł / 6. Nucli del bon misteri. Fa temps que no s’han mogut de lloc / 7. Intercanvi de retrets a cop de mosquetĂł i peus de gat. Entrevies / 8. SĂłn qĂźestions privades, molt personals. És curiĂłs, se li noten els ner * + ; < ha gat esventrat. ReconeixerĂŠ el cap amb el cap. El mĂ nec de la paella / 10. La bossa mĂŠs valuosa. Com fatigo, si interpreto la cançó amb una lleugera variació‌ / 11. Nou buida. Indiqui amb un cartell la presència d’un ra & = > < ? ma de les Ă guiles / 12. Dos que aviat en seran nomĂŠs un. Va propiciar que molts protocomunistes es passessin al totxo / 13. Suspès per culpa d’un dit. Tan aviat ĂŠs sobre el tapet com al fons d’un sabatot. VERTICALS: 1. Tenen bones cames, com la Dolors. Llibre de les obligaci + K < < n’hi ha dos que multipliquen la pluja. # + W X ? alitzaciĂł personal que no porta sinĂł a la caiguda de la branca. És del parer que sĂłn dues fustes entravessades / 4. Preparat, i aviat. CĂ nem de segona qualitat, com si fos vi del barat / Y Z & > [ & > \ ] + 6. De la distĂ ncia que es mesura en metres-llum. L’imperi, de baixada, i ^ + _ ` excarcerat. Omplint el formulari de requeriment d’un moment. Extens, + w # ? canti pel pito manipulat. Fantasia de + ; { per navegar pel riu de segons quin < = + |} < ? verbi molt del temps, car ĂŠs el mĂŠs inclusiu. Tot i tenir molt de vetust, ĂŠs de gran bellesa / 11. Neteja de les ~ < + |K No veig l’hora d’aprendre el llenguatge de les vaques. Sa germana ĂŠs explosiva i ell un trepanador.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cgultura astronomia

Quan gairebÊ res Ês gratuït Text I foto TONI DELGADO eia mÊs de mitja hora que el plat era a taula però, per molt que em morís de gana, em resistia a tastar-lo. Volia saber el desenllaç de Los crímenes del opio, + ' 5 * 6 5 8 ; < 2015.

F

28 VIU CORNELLĂ€

El millor ĂŠs devorar el llibre de Daniel SantiĂąo ben alimentat

^ ~ del primer parĂ graf: “solo un ser superior como ĂŠl podĂ­a entender la seĂąal. HabĂ­a llegado la hora de que el mundo entero conociera su existencia. Que le venerara. Que le temieraâ€?. Fins a la pĂ gina 17 no apareix el protagonista, el sergent VĂ­ctor Santino. Tot sembla indicar que haurĂ d’investigar un cas de violència masclista a l’Hospitalet. En un pis de l’avinguda Isa ` # Daniel SantiĂąo, Mosso d’Esquadra de l’Àrea BĂ sica Policial de l’Hospitalet, explicava fa uns mesos a Viu L’Hospitalet que la seva criatura, VĂ­ctor Santino, ĂŠs “molt intel¡ligentâ€?. Jo el veig una mica despistat en certes ocasions i menys rĂ pid que alguns dels seus companys d’investigaciĂł. Això sĂ­, no n’hi ha cap amb el seu compromĂ­s, perseverança i empatia. SENSE PIETAT ' ˆ & % 6

debilita sense pietat. No nomĂŠs perquè el fa patir, sinĂł pels horaris, tan imprevisibles, que el converteixen en un mig desconegut per a la seva famĂ­lia: “Santino saliĂł de casa sin lavarse la cara ni peinarse. Puso el rotativo luminoso en el coche y acelerĂł sin miramientos. No estaba para hostiasâ€?. El protagonista de Los crĂ­menes del opio recorda a Ull de FalcĂł, d’Els Vengadors, que no tĂŠ ni els mĂşsculs de La Massa K } & ` 9 # 6

Â? ~ " ' $ Pot ser una bona idea llegir Los crĂ­menes del opio amb una llibreta al costat per anar apuntant possibles pistes i els detalls mĂŠs minĂşsculs. Daniel SantiĂąo no deixa de picar l’ullet al lector. GairebĂŠ res ĂŠs gratuĂŻt i gairebĂŠ tot acaba sent una prèvia del que vindrĂ desprĂŠs. RITME TREPIDANT El ritme ĂŠs trepidant, i els diĂ legs, creĂŻbles i molt millor en ~ —“tutĂŠame. DespuĂŠs de amenazar a mi familia, no hace falta que te andes con gilipolleces, hijo de putaâ€?. No hi falten dures descripcions, a ~

Daniel SantiĂąo, a la redacciĂł.

{ % ~ gra, però amb apunts de narrador privilegiat. Daniel SantiĂąo juga amb l’avantatge de saber i haver viscut situacions que un escriptor convencional no experimentarĂ mai. I, el mĂŠs impor % trobarĂ en la gran majoria d’obres del gènere, des dels passos que es donen en una investigaciĂł als protocols d’actuaciĂł i d’autoprotecciĂł, quin ĂŠs el millor material per a conservar les proves... CERTS COPS DE DESTRAL D % 6 —“Santino sabĂ­a que la formaciĂłn bĂ sica que recibĂ­an los # * > ente, por no decir una mierdaâ€?— Â? i l’ètica dels mitjans de comunicaciĂł, i el pes del passat. Tampoc frases brillants: “sabĂ­a que el miedo podĂ­a hacer temblar a una persona con mucha mĂĄs intensidad que el frĂ­oâ€?. Daniel SantiĂąo, lector gairebĂŠ (o sense el gairebĂŠ) obsessiu, ja

~ & ' ˆ a investigador. TĂŠ un gran repte per a estar a l’altura de la pri •

cnl

Un nou setembre

T

30 VIU CORNELLĂ€

ot sembla indicar que aquest setembre serĂ diferent. Que no serĂ nomĂŠs el setè mes del primitiu calendari romĂ . A Catalunya, la Diada Nacional de l’11 de setembre tambĂŠ marcarĂ enguany l’inici d’una tardor que es preveu molt intensa polĂ­ticament per al futur del paĂ­s. Tant, que serĂ l’inici d’una campanya 9 > Â? xiĂł el Dia Europeu de les LlengĂźes. Tant, que hi haurĂ jornada electoral la vigĂ­lia de l’inici dels cursos de catalĂ que organitza el CNL de CornellĂ . Efectivament, com cada any des de 2001, el 26 de setembre es commemora el Dia Europeu de les LlengĂźes, per iniciativa del Consell d'Europa, per celebrar la riquesa de la diversitat lingßística d'Europa i el valor que pot derivar-ne, aixĂ­ com per fomentar l'aprenentatge d'idiomes: "L'aprenentatge de llengĂźes d'altres pobles ĂŠs una altra manera d'ajudar-nos a entendre'ns millor i superar les nostres diferències culturals". Per al Centre de NormalitzaciĂł Lingßística, setembre ĂŠs, entre altres coses, sinònim d’inscripcions als cursos de

catalĂ per a persones adultes. Unes inscripcions que farem els dies 14 i 15 per a l’alumnat antic i 16 i 17 per a l’alumnat nou. Trobareu tot la informaciĂł a la nostra pĂ gina web i en el Codi QR que teniu al costat d’aquestes lĂ­nies, però ja us avancem que, a mĂŠs dels cursos habituals, oferim un curs de Nivell C2 (abans, nivell D) que s’adreça a persones que realitzen activitats de comunicaciĂł lingßística de complexitat, oral o escrita, en l’à mbit laboral o l’acadèmic i, en general, que volen aprofundir en aspectes comunicatius i puntuals de la llengua catalana. Un curs que es farĂ dimarts i dijous, de 19 a 21 hores, des del ¢ Â&#x;ÂŁ AcomiadĂ vem la col¡laboraciĂł de juliol amb la frase de J.A. Artze “Una llengua no es perd perquè no l’aprenguin els que no la saben, sinĂł perquè deixen de parlar-la els que la coneixenâ€?. Sovint, conscientment o inconscient, moltes persones tendeixen a invertir uns termes que el que pretenen ĂŠs remarcar la responsabilitat que els parlants d’una llengua tenen amb aquesta llengua. És clar que cal aprendre-la per poder-la fer servir, i per això el CNL ofereix cursos de catalĂ

de tots els nivells (perquè cadascĂş, partint del seu nivell, es posi al nivell que vulgui o li calgui). Però, com remarca la frase, cal parlar, cal usar la llengua, i ĂŠs per això que el CNL impulsa el Voluntariat per la llengua i els diversos programes de promociĂł de l’ús del catalĂ adreçats a tots els Ă mbits de la vida quotidiana. A l’inici d’aquest curs 2015-2016 us proposem que, a partir del vostre nivell, & 9 en el coneixement i en l’ús de la llengua catalana. Compteu amb el nostre ajut. §

CNL de CornellĂ de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

laboradors i a més, ens farem ressò de l’evolució del Quinto Tapa Pota Blava, l’esdeveniment gastronòmic més popular de la ciutat del Prat. Per últim, us oferirem una entrevista a Joan Miquel Oliver, exlíder del grup Antònia Font, que està presentant el seu primer treball en solitari.

31 VIU L'HOSPITALET

Com és habitual, farem un cop d’ull a la programació de l’Auditori i xerrarem amb algun dels seus protagonistes per poder fer-vos-en cinc cèntims. En l’apartat gastronòmic, continuarem amb la recent estrenada secció de l’Associació de Gastronomia i Turisme, que ens presenta algun dels seus restaurants col-

6a ediciĂł

POTA BLAVA ¡ EL PRAT del 8 d’octubre a l’1 de novembre

QUINTO + TAPA

agtbaix.cat

2,5 â‚Ź tapa de la casa 3,5 â‚Ź tapa Pota blava

.com/agtbaix

Ä˝ %4

@quintotapa

Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä Ć‹ [Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ w Ć‹ Ć‹ Ć‹ T’ESPEREM TAMBÉ AL Ć‹ › Ć‹Ä?Ć‹ g Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ ™ Ć‹Ä— Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ä˜Ć‹Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ ›Ƌ Äš Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹(MERCAT PLAÇA BLANES)Ć‹Ä?Ć‹ w Ć‹ Ć‹ w Ć‹(MERCAT PLAÇA BLANES) w Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹(MERCAT PLAÇA BLANES)Ć‹Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Äš Ć‹Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ 11/12/13 ORGANITZA

PRODUEIX

PATROCINA

AMB EL SUPORT

COL¡LABORA

Desembre

Fira AvĂ­cola

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4Âş

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.