HANSEL I GRETEL by elena torrents

ESCOLA PERE DE TERA Avda. Cardenal Vidal i Barraquer, 25 08913 Badalona HANSEL I GRETEL Categoria B:”Llegint imatges” Professora: Núria Sala Curs : 5è B Autors/es: Walter Arancibia Sabando

Merlin Ndokon Essobé

Ester Barceló Prieto

Sergio Ricardi Robles

Victor Camacho Serrano

Carlos Puig Barreros

Andrea Fernández Méndez

Tessa Rodriguez Martín

Eric García Gómez

Jesús Rodriguez Rizos

IJavier López Hervas

Sara Roig García

Imán Moussaoui Rachidi

BIOGRAFIA Va néixer el 24 de gener en el 1954. És un artista gràfic i il·lustrador italià. En el camp del còmic, Matotti va guanyar un Premi Eisner el 2003. Va estudiar arquitectura quan era jove, però no va acabar la carrera. Després d’algunes històries tradicionals va aconseguir un estil propi. Matotti quan dibuixa s’inspira en pintors, músics, escriptors i directors de cine. Per a ell, la relació entre text i imatge ha de ser la mateixa que entre el text i la música.

DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE DIBUIX El dibuix solament és de color blanc i negre. No es veu la cara dels personatges perquè està en negre i blanc i solament és veu la silueta, sembla fantàstic. A causa dels colors, els dibuixos ens transmeten por i una mica de tristor. El text explica més coses que els dibuixos, el text diu que porten jaqueta i els dibuixos no es veu si porta jaqueta. Està pintat com amb ombres. Manifesta angoixa i preocupació durant el conte. Quan més ombrejat més angoixa d’aquella part. La sensacions que ens han transmès són de por i tristesa perquè els dibuixos estan en blanc i negre. Creiem que aquest conte és correcte amb el dibuix, perquè enfoca el conte des d’un punt de vista de por i no l’havíem vist mai. Sempre havíem vist contes dibuixats d’una altra manera, que tenien color i més alegres. Ens ha costat bastant analitzar els dibuixos. Ho hem trobat difícil, creiem que malgrat que els dibuixos són en blanc i negre, la imatge no només aporta la informació del text, sinó que aporta com un neguit i tensió.

BIOGRAFIA Guanyadora d’un premi a les millors il·lustracions infantils i juvenils. Cristina Losantos va néixer a Barcelona el 1960. És llicenciada en Belles Arts per la universitat de Barcelona. Va ser professora de dibuix entre els anys 1980 i 1984. Des de l’any 1984 es dedica professionalment a les il·lustracions i treballa per a moltes de les edicions més importants del país.

DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE DIBUIX Fa servir molt el color negre, blau, gris, lila i blanc. Els dos germans no s’assemblen. A la bruixa li agraden les calaveres i els ossos. Els nens no tenen gaire cabell, no són iguals d’alçada , la nena té 2 cues. La bruixa s’assembla a un noi. Els dibuixos expressen més que no pas el text, per exemple quan els nens tiren a la bruixa al foc, el text diu que la tira i el dibuix es veu com el nen escapa i la nena empeny a la bruixa al foc. L’ il·lustradora ha volgut transmetre una historia fantàstica (els personatges no són gens reals) però són moderns ja que té unes sabates amb tacons i moderns, té una fregona molt equipada i la bruixa porta una faldilla de gòtica. Quan érem petits i ens llegien el conte, la casa de la bruixa no ens la imaginaven així, pensàvem amb nens més reals, vestits d’una manera més miserable... No ens ha costat gaire analitzar el conte i buscar informació. Hem descobert que aquesta il·lustradora sempre fa el mateix tipus de dibuix per fer el malvat a tots els contes.

BIOGRAFIA Anthony Brown va néixer el 11 de Setembre de 1946 a Gran Bretanya. És un autor i il·lustrador de llibres infantils amb un reconeixement internacional molt gran ja que ha publicat prop de quaranta títols. Li van concedir un premi que es dóna al regne Unit als millors escriptors i il·lustradors per a nens durant el període 2009-2011. Quan dibuixa, combina el realisme amb tocs surrealistes i fantàstics, i efectes visuals amb tocs d’humor intel·ligent. La seva habilitat en l’ús del color, els patrons i els fons subtils promouen una empatia amb els protagonistes.

DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE DIBUIX En els dibuixos del conte predominen el color marró i el verd. Els dibuixos són tristos, el personatge semblen reals i per això es veu que estan tristos i que estan patint per la situació que viuen. S’entén més amb el text perquè sense el text no es podria saber com es diuen els dos fills. Però també, els dibuixos ens diuen com van vestits i el final es mostra que tenen joies, la nena va amb un cigne i hi ha un arc sant Martí i es veu el contrast amb el principi que es veia molt evident que són pobres. Vol transmetre la tristesa que sent la gent pobre, perquè els dibuixos són molt reals, com pot ser una família d’avui dia, i això es veu per exemple, a la casa on viuen els nens el principi del conte, aquesta casa té televisió, també tenen joguines... Els dibuixos expressen tristesa perquè els personatges semblen reals, encara que el dibuix del final és una mica alegre. També la sensació que ens ha donat és que són molt pobres i per això els pares abandonen els seus fills, però creiem que abans d’abandonar-los podrien trobar una altra solució perquè si mires les imatges veus que encara que són pobres tenen mobles i televisió, doncs abans d’abandonar-los que venguin el que tenen. Creiem que aquest tipus de dibuix és correcte. No ens imaginaven el conte fet de cap altra manera. Sempre ens hem imaginat uns personatges com aquests quan imaginàvem aquest conte. No ens ha costat analitzar els dibuixos. Ho hem trobat fàcil. Creiem que els dibuixos aporten més informació que només la que hi ha al text.

BIOGRAFIA Va néixer el 20 de setembre de 1959 a Barcelona. De petit passava molta estona dibuixant i mirant dibuixos d’il·lustradors. Va decidir que ell també volia interpretar i explicar idees mitjançant el dibuix. Ara i des de fa uns quants anys es dedica a fer il·lustracions de revistes, jocs i contes infantils. Ara treballa amb paper blanc, tinta xinesa, plometes i aquarel·les.

DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE DIBUIX Hi ha diferents colors que hi predominen, però els que més són el verd, el blau i el marró. Els dibuixos són bastant alegres depenent d’on estiguin. Els personatges estan molt ben fets però tenen el nas molt gran, i semblen bastant fantàstics.

De vegades el text transmet i explica més que el dibuix, altres vegades passa el contrari. Creen efecte i emoció per poder transmetre la tristesa i de vegades l’alegria d’aquests dos menuts. Aquestes il·lustracions provoquen alegria quan aconsegueixen els diners i tristesa quan la bruixa quasi els fica a la cassola, això és gràcies a que l’il·lustrador transmet molt bé el conte amb els dibuixos. Aquest conte ha estat bastant fàcil d’analitzar, però creiem que la imatge explica menys que el text. Hi ha una part on el text aporta informació a la imatge, quan diu que el noi llençava pedres per poder tornar a casa i a la il·lustració es veu com la madrastra xutava les pedres per canviar-les de lloc i que no poguessin tornar mai a casa.

CONCLUSIONS FINALS Hansel i Gretel és un conte que tots havíem escoltat. Quan a nosaltres ens van explicar el conte, mentalment, ens varem fer una imatge dels personatges que sortien a la història. Sempre que narraven Hansel i Gretel, pensàvem en una bruixa amb uns cabells negres i blancs, amb una berruga a la cara i un vestit negre i blanc. Després d’analitzar els contes, ens hem adonat que la bruixa de la nostra imaginació és molt semblant a la bruixa de il·lustrador: Francesc Rovira, i això vol dir que nosaltres considerem que és el més semblant a la nostra imaginació. D’altra banda el dibuix de Lorenzo Mattotti el trobem molt original, creatiu i a la vegada esgarrifós. Transmet por i tristesa que és el que també vol transmetre l’escriptor, ja que el fet que uns pares abandonin els seus fills és trist i que després aquests nens siguin segrestats per un bruixa malvada fa por, tot això afegint que està fet amb pintades negres i ratlles gruixudes i primes. Dels quatre contes que hem llegit i analitzat el conte que té els dibuixos més realistes és el conte dibuixat per Anthony Brown, apareixen electrodomèstics i els personatges tenen els ulls, el nas, les orelles... tot proporcionat i real. El conte il·lustrat per Cristina Losantos és el més divertit, perquè fa uns dibuixos que fan riure, perquè els personatges són lletjos i graciosos a la vegada.