Un mar d’històries
Sorolla Text Carme Grau Il·lustracions Júlio Aliau
INT_UMH SOROLLA.indd 1
05/11/15 07:09
INT_UMH SOROLLA.indd 2
05/11/15 07:09
J
oaquim Sorolla és conegut com el pin-
El nen que volia pintar
hi veureu molts quadres relacionats
En Joaquim Sorolla i Bastida va néixer a
Les persones que hi surten estan sempre
morir a causa d’una epidèmia quan ell era
tor de la llum i el mar. En la seva obra,
amb el mar, principalment el Mediterrani. banyades per una llum intensa i brillant. Hi
dominen colors com el blau, el lila, el rosa, el taronja i el verd, però, sobretot, el blanc. A Sorolla, no li agradava gens el negre. La pinzellada és llarga, ràpida i enèrgica. Això és
València el 28 de febrer de 1863. Els pares van ben petitó: només tenia dos anys i la seva
germana, la Concha, tan sols un. Els dos nens se’n van anar a viure amb la tia Isabel, que era una germana de la mare, i el seu marit.
perquè Sorolla tenia pressa: volia captar l’ins-
En Ximet (així era com anomenaven en
fotografia.
l’oncle, que era manyà, va pensar que seria
tant que pintava igual com si fes una
Sorolla havia nascut a València, vora el Medi-
terrani. Però, de gran, va viure a Madrid. Actualment, casa seva és un museu dedicat al pintor. Si hi entreu, us envairà una sensa-
ció de claredat. La casa museu és ampla, lluminosa i amb un jardí preciós ideat pel
mateix Sorolla, que es va inspirar en els jardins de l’Alhambra de Granada i en l’Alcàsser de Sevilla per dissenyar-lo. Ell vivia allà amb la seva esposa, Clotilde, i els seus tres fills: la Maria Clotilde, el Joaquim i l’Elena. En Soro-
lla tenia l’estudi a casa mateix i, amb freqüència, pintava en aquell jardí que li te-
Sorolla quan era petit) va anar creixent i
una bona idea ensenyar-li el seu ofici. Però de seguida van veure que en Ximet tenia
molt de talent per al dibuix i la pintura. Així
doncs, els oncles el van matricular a l’Escola
d’Artesans, on cada tarda feia classes de dibuix. Malgrat que ell s’esforçava molt per estudiar llengua, matemàtiques i geografia
als matins, a l’escola on anava amb altres nois de la mateixa edat, només pensava
a dibuixar i pintar. I ho feia tan bé, que a l’Escola d’Artesans li van donar un diploma i una capsa de pintures com a recompensa per la seva dedicació.
nia el cor robat.
INT_UMH SOROLLA.indd 3
05/11/15 07:09
Aquest reconeixement va fer que pogués
l’art de grans artistes com Miquel Àngel,
de València per anar a Roma. Allà, va estu-
pintor de L’Escola d’Atenes. Mentre vivia a
demanar una beca a la Diputació Provincial diar l’art clàssic; és a dir, tot l’art que ens van
deixar els romans: temples, amfiteatres, arcs de triomf, escultures, mosaics i pintu-
res. I també va estudiar l’art renaixentista:
INT_UMH SOROLLA.indd 6
que va pintar la Capella Sixtina, o Rafael, Itàlia, Sorolla va visitar els museus més importants d’aquell país i va conèixer molts altres artistes del seu temps. No parava d’estudiar i aprendre.
05/11/15 07:10
Després de Roma, Sorolla va viatjar a París.
iniciava el camí per convertir-se en el pintor
amb els pintors anomenats impressionis-
bat de trobar aquell estil tan propi que el
A la capital francesa, va entrar en contacte
tes, que donaven molta importància al color, a la llum, a la pinzellada solta, i a la pintura
au plein air (és a dir, a la pintura feta «a l’aire lliure»). Tots aquests descobriments van fer
que Sorolla canviés la manera de pintar:
de la llum i el mar, però encara no havia aca-
convertiria en un pintor famós arreu del món. En aquella època, es va casar amb Clotilde
García, de qui estava enamorat des que era un noiet. La parella estava molt unida, i ella
l’acompanyava en tots els seus viatges. A molts quadres i dibuixos de Sorolla, hi surt la Clotilde.
INT_UMH SOROLLA.indd 7
05/11/15 07:10
Un estil propi
època, i també tenia una gran afició a dibui-
Instal·lat a Madrid amb la seva família,
li servien per a les pintures que feia després
Sorolla no parava de pintar. Però també
viatjava molt i aprofitava per dibuixar el que veia a les cafeteries, als restaurants o als
carrers de les ciutats que visitava. Es fixava en tot el que l’envoltava i, de vegades, fins i
tot dibuixava sense mirar el paper i sense
aixecar el llapis. Li agradava molt dibuixar els barrets que les dones portaven en aquella
INT_UMH SOROLLA.indd 8
xar i pintar jardins. Molts d’aquests dibuixos a casa seva. També prenia apunts constant-
ment de la seva vida, sobretot d’activitats i
esdeveniments relacionats amb la seva fa-
mília. Li agradava dibuixar amb llapis o amb carbonet. Ho feia en llibretes, en quaderns o en qualsevol paper que trobés. Fins i tot, di-
buixava al darrere de les cartes dels restaurants on anava.
05/11/15 07:10
En un dels seus viatges, va tornar a París
cavallet, les pintures i les teles, que, de vega-
el luminisme, que ve de la paraula «llum».
que, sovint, diversos homes l’havien d’acom-
i, allà, va conèixer un nou moviment artístic: Aquest corrent, precisament, donava molta
importància a l’efecte de la llum sobre el
paisatge i els personatges que sortien als quadres. Sorolla va quedar fascinat per aquesta manera de pintar i va iniciar la seva
pròpia recerca per poder representar la llum natural tal com ell volia als seus quadres.
Passava els estius a València i també a Xàbia, i cada dia anava a la mateixa platja amb el
INT_UMH SOROLLA.indd 9
des, eren molt i molt grosses. Tant era així
panyar per ajudar-lo a carregar tots els estris i per muntar els tendals i para-sols que ha-
vien de protegir les teles del sol i el vent. En
més d’una ocasió, la força del vent li havia tombat alguna tela. Però Sorolla gaudia molt
d’aquestes sessions a l’aire lliure i pensava que tots aquests preparatius valien la pena perquè era l’única manera de captar la llum
procedent dels reflexos del sol i la transparència de l’aigua.
05/11/15 07:10