Joana Ripollès-Ponsi Maria Pau Trayner
Emma de Barcelona La primera abadessa de Catalunya
Pròleg Eulàlia Duran
3
Emma de Barcelona 2016.indd 3
2/1/17 16:00
La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, resta rigorosament prohibida sense l’autorització dels propietaris del copyright, i estarà sotmesa a les sancions establertes a la llei. Primera edició: gener de 2000 Segona edició: juny de 2008 Tercera edició: gener de 2017
© Joana Ripollès-Ponsi Ortiz i Maria Pau Trayner Vilanova © d’aquesta edició: Editorial Mediterrània, SL Casp, 63, pral. 2a 08010 Barcelona Tel. +34 93 218 34 58 editorial@editorialmediterrania.com www.editorialmediterrania.com ISBN: 978-84-9979-526-3 DL: B 1399-2017 Impressió: Ormoprint, Barcelona
4
Emma de Barcelona 2016.indd 4
2/1/17 16:00
Índex Vocabulari...........................................................................................................7 Pròleg, per Eulàlia Duran..................................................................................9 Presentació.......................................................................................................11 Primavera (abril de CMXLII)........................................................................15 Conscienciació..............................................................................................19 Estiu (juliol de CMXLII)................................................................................59 Plenitud..........................................................................................................63 Tardor (novembre de CMXLII)....................................................................99 Decadència...................................................................................................105 Hivern (desembre de CMXLII)....................................................................133 Finitud...........................................................................................................137 Les abadesses de Sant Joan............................................................................142 Document de tancament de Sant Joan.........................................................150 Epíleg..............................................................................................................155 Comiat............................................................................................................159 Poblacions fundades o protegides per Emma de Barcelona........................161 Bibliografia.....................................................................................................163 Agraïments.....................................................................................................165
5
Emma de Barcelona 2016.indd 5
2/1/17 16:00
6
Emma de Barcelona 2016.indd 6
2/1/17 16:00
Presentació
L’
epopeia de la humanitat evoluciona a base d’anar fent rodolar les històries grans i les històries petites dels homes i de les dones, que les empenyen riu avall amb l’embat de les pròpies vides. Les històries grans no són res més que aquelles que queden escrites. Aquelles que es fonamenten en evidències, de vegades molt subjectives; en allò que s’ha sentit a dir, potser tergiversat; en allò que es pressuposa, o en documents que han sobreviscut. Però, què deien els que no ens han arribat? Molts d’ells s’han rendit a l’indefugible pas dels anys, però tal volta alguns han estat destruïts volgudament; també n’hi deuen haver encara de perduts, oblidats, esperant l’afortunada mà, furgadora de calaixos i arxius, que els descobreixi, els tregui a la llum i amb el seu testimoniatge es pugui rescriure la història d’un mateix fet des d’una altra perspectiva. Però, ¿els documents diuen tota la veritat? ¿Cal o no cal comptar amb l’excés o el defecte, amb la retòrica, amb l’interès de qui redacta...? Molta i delicada responsabilitat té la història...! ¿La visió de la victòria i la de la derrota és la mateixa història? I la del poder i la submissió és igual? Els fets potser sí, la perspectiva i la narració no sols seran diferents, sinó oposades. Història social, econòmica, cultural, política... hi ha tants enfocaments, que fer-ne la síntesi objectiva és gairebé impossible, perquè per sobre de tot sempre hi planarà la pròpia ideologia i el punt de vista de l’època. Doncs, si això passa amb les històries grans, que es miren amb lupa, què passarà amb les històries petites?, ¿amb les dels homes i dones ignorats, aquells i aquelles que han passat pel món d’esquitllentes, fent també callades heroïcitats,
11
Emma de Barcelona 2016.indd 11
2/1/17 16:00
amagades perfídies o ni una cosa ni l’altra? Doncs res, no passarà res. Aquests, individualment no compten perquè no existeixen avui només que com un número en les estadístiques; abans ni això i cadascú va morir enduent-se allò que va fer o que va ser en la vida, i prou! Les petites històries, o ens les inventem i són els contes, o no n’hi ha. Els actes de les persones ignorades agafades aquestes en conjunt (o sigui, vistes abans com a plebs, ara com a massa) i afegits als de cadascuna de les grans són l’objecte d’estudi de la ciència històrica. Feina rai, la que s’ha de fer per treure’n l’entrellat! Per a l’ésser humà, la realitat només és un miratge. Però la humanitat espera les investigacions de la ciència, els seus sumaris i, per sobre de tot això, la màxima equanimitat. Volem conèixer bé el passat. Ens volem conèixer. Dèiem que les persones només compten pel número, i que «ell i ella» no signifiquen res. Però, ¿ no és significatiu que en el grup de les històries grans, que sí que es tenen en compte, hi figuri una exigua proporció de dones, a través de tants segles? Sí, i és força significatiu. Molt havia de brillar, o molt grossa l’havia d’haver feta, perquè una dona aparegués en l’escena històrica. Una frase tòpica diu que darrere d’un gran home hi ha una gran dona. Del gran home sempre se’n sap el nom, però la gran dona, qui és? Només una ombra, una sospita, una silueta difuminada. Alguna que ha hagut de treballar de sotamà, calladament i invisible. ¿Era l’esposa, la mare, l’amant, la qui el va catapultar, aconsellar, estimular? I al darrere d’un home fracassat ¿també hi ha una mala dona que el va perdre, que el va enganyar? Doncs diuen que sí, que també. I de la interpretació d’això segon, la cultura, la tradició, el mite o el que se’n vulgui dir, n’ha fet un estigma per a la dona des de l’albada del temps. De la primera qüestió, la gran dona amagada, només n’ha quedat una frase ben trobada, però sense que comportés resultats operatius, d’acord amb les deduccions que se n’haurien de derivar. La segona, en canvi, fins ara ha estat inqüestionable, definitiva i amb totes les conseqüències. De mica en mica, però, van caient els vels i esbargint-se les boires. Anem fent camí! Nosaltres ens quedem amb les últimes frases, ja que aquesta visió ha estat el fonament del nostre interès per una de tantes figures femenines que, encara que ha pervingut amb nom propi, ha quedat totalment a l’ombra, en aquest cas, del seu pare i dels seus germans. La nostra intenció ha estat enfocar una llum per projectar-la sobre la personalitat de l’abadessa Emma i després de l’escorcoll de biblioteques i arxius, de l’assessorament pertinent i del trepig d’una
12
Emma de Barcelona 2016.indd 12
2/1/17 16:00
part del seu territori, presentem aquest treball per posar en relleu l’existència d’una dona, la contribució de la qual fou important per a aquest país en els moments d’assentar les bases de la seva constitució nacional al tombant del primer mil·lenni. La seva història gran es redueix a una llista de més de dos-cents documents, entre els segles ix i x, on apareix el seu nom en contractes, generalment de transaccions econòmiques. La seva història petita és d’aquelles que, perquè existeixi, s’ha d’inventar, s’ha de pressentir: fer-ne un conte, però un conte versemblant. Per damunt de tot, la història documentada; i per dessota, la més o menys encertada intuïció. Aquest treball no consisteix en un tractat d’Història. Hem volgut fer una narració que tingués, en principi, un caire divulgatiu. Hem optat per introduir figures i situacions sols esbossades per explicar allò que va ser i allò que és possible que fos, donada la seva època, que també hem pretès de projectar matisadament aprofitant fonts informatives de tota mena: literatura, economia, música, gastronomia, costumari... ni que algunes siguin recollides de temps posteriors al seu, ja que en realitat són com l’eco del passat, especialment la literatura que forma un tot amb la història. Es transcriuen també fragments dels textos contemporanis citats a la bibliografia per bé que no detallats fil per randa en tots els casos. I per fi, també ens hem servit de la pura imaginació en bona dosi, però sense perdre mai de vista la base documental de què ens hem proveït sempre sobre aquesta premissa. De tots aquests elements, en resulta un entramat d’iniciació al coneixement dels diversos aspectes de composició del nostre país. Així presentarem Emma del Casal de Barcelona, la que fou primera abadessa del monestir de Sant Joan de Ter. La labor que va fer durant la vida no és possible de silenciar per més temps; fou molt valuosa i entre el món erudit i especialitzat hi ha qui la coneix força, però en general la seva persona, més enllà del terme de Sant Joan de les Abadesses, avui és totalment desconeguda. Intentem de reivindicar la seva figura sense fer-ne apologia, perquè segur que no fou una figura excepcional, sinó una dona del seu temps, això sí, amb un temperament molt especial, una forta personalitat i una actitud molt responsable davant la missió a què havia estat destinada. En això no defugí gens ni mica els costums tan estrictes de l’època: a la dona només li corresponia el comportament de total submissió i sols depenia d’ella acceptar-la de bon grat, a contracor, o bé com dur-la a terme. I res més. Emma segurament degué optar pel compromís en l’acció i la submissió
13
Emma de Barcelona 2016.indd 13
2/1/17 16:00
que li pertocava, però no per acatament a ultrança, sinó per pròpia voluntat d’acceptació. D’altra manera, no ho hauria pogut fer tan bé. En tot cas, la seva excepcionalitat rau en el fet que en una època en què a la dona, fora de l’estricte espai domèstic, tot li era vedat, ella va dur a terme una tasca amb totes les possibilitats i responsabilitat que com a ésser humà posseïa. I si això avui sembla tan elemental i no mereix cap especial lloança, en plena edat mitjana, resulta veritablement extraordinari. Per poder-ne fer millor la valoració, hem volgut esbossar també una mica la situació social de la dona en aquells segles a fi de destacar el contrast entre la seva labor pública i la de la resta de les seves invalidades congèneres. Creiem, doncs, que per tot el seu procés és digna de figurar destacadament en la història del seu temps. Però és que sense la important col·laboració de guies i consells, així com dels homes i les dones que lluitaven per la pròpia subsistència, i de les circumstàncies d’aquell període, ella no hauria estat més del que foren les seves germanes, les quals, com qui diu, només apareixen a l’arbre genealògic per esfumar-se després en l’anonimat de les que hem dit històries petites. Finalment, i d’acord amb el fet que, volent o no, sempre aflora el criteri personal de qui escriu, no esperem que aquest criteri s’endevini, sinó que d’avançada manifestem de manera franca el nostre pensament: com que al segle xxi força idees medievals encara campegen immunes en molts indrets d’aquest món, desitgem profundament que arribi el dia que, a tot arreu i en totes les circumstàncies i latituds, ni cap dona ni cap home ni entre si no estiguin a l’ombra uns dels altres, que tothom participi de la llum tant per al bé, com per al mal, dels actes de cadascú. No que siguin iguals, que no ho són, sinó que tots i totes siguin tinguts senzillament per éssers humans amb pròpia dignitat. Els creients, sigui quina sigui la seva religió, els agnòstics i els ateus (per descomptat, en tots els casos, exclosos els obcecats) tenim criteris oposats, però si d’algun principi podem participar, segur que el pilar en què tots plegats coincidirem algun dia serà la desitjada igualtat humana.
14
Emma de Barcelona 2016.indd 14
2/1/17 16:00