Observar Comprender Expresar Educaciรณn plรกstica, visual y audiovisual
โ ข
Primer ciclo
ELEMENTS CONFIGURADORS DEL LLENGUATGE VISUAL
I
Naturalesa i expressivitat del color
3
UNITAT DIDÀCTICA
BLOC
1. NATURALESA DEL COLOR 2. COLOR LLUM. Mescla additiva 3. COLOR PIGMENT. Mescla subtractiva 4. ORDENACIÓ DEL COLOR 5. SIMBOLOGIA DEL COLOR 6. DINÀMICA DEL COLOR
• Entendre el comportament natural del color llum i del color pigment. • Saber diferenciar, ordenar i reproduir els matisos de color, tant en objectes naturals com artificials, per mitjà del cercle cromàtic. • Reconèixer els aspectes psicològics del color pel que fa al seu missatge visual, identificant les variacions que els canvis de color produeixen en el seu significat. • Aprendre a fer servir el color d’una manera creativa, valorant-ne el simbolisme i aplicant-lo amb finalitats expressives. • Comprendre el valor del color en la representació de l’espai i el seu ús en composicions gràfico-plàstiques amb aquest fi.
• Analitzar i aplicar els coneixements sobre composició i ordenació del color tenint en compte les relacions establertes entre ells. • Diferenciar les característiques del color en la naturalesa i en l’art, essent capaç de reproduir-los mitjançant l’ús de mescles amb una finalitat expressiva. • Identificar amb criteri les finalitats simbòliques en l’ús del color per transmetre un missatge concret, segons la intenció de l’autor.
NATURALESA DEL COLOR Percebem el color gràcies a la llum natural o artificial. Tothom sap que quan hi ha una foscor absoluta no podem apreciar cap color, i tampoc cap forma. El color defineix els objectes, completa la caracterització de les superfícies, comunica sentiments i evoca sensacions.
Doncs bé, aquesta llum de la naturalesa (llum solar) es compon de llums de colors que, juntes o sumades, s’aprecien com a llum blanca. Tu mateix has vist els colors que formen part d’aquesta llum en contemplar l’arc de sant Martí o en mirar les brillantors que tenen lloc en un vidre tallat. D’altra banda, la nostra pròpia naturalesa ens permet distingir milers de colors i matisos gràcies als nostres ulls i el cervell, que formen el sentit de la vista. Conèixer com funciona aquest sentit i com es comporta la llum ens ajudarà a entendre millor d’on prové la mescla i la varietat de colors. Experiment de Newton
COLOR LLUM. M escla
additiva
L’ésser humà percep la sensació lluminosa que penetra en l’ull a través de la pupil·la i arriba a la retina, on tres tipus de sensors lluminosos detecten (dins de l’espectre de la llum blanca) tres trets de diferent freqüència que corresponen al vermell , verd i blau violeta . Aquesta informació s’envia al cervell, que interpreta les sensacions rebudes i ens indica el que hem vist.
Mescla additiva. Obtenció de la llum blanca i dels colors secundaris (groc, cian i magenta) a partir dels tres colors llum primaris: verd, blau violeta i vermell.
La combinació dels tres colors llum anomenats primaris produeix la llum blanca. Així mateix, la llum complementària de la llum vermella és la llum cian, la de la llum verda és la llum magenta i la de la llum blava violeta és la llum groga.
Arc de colors. Quan plou i fa sol, les gotes de pluja descomponen la llum blanca del sol en els diferents colors que en formen part. És l’anomenat arc de sant Martí.
Va ser l’any 1666 quan el britànic Isaac Newton descobrí, amb tan sols 23 anys, la veritat oculta sobre l’espectre en demostrar que els colors eren components integrants de la llum blanca o solar. L’experiència física va consistir a fer passar un feix de llum blanca a través d’un prisma de vidre; la llum es va dispersar en els colors de l’espectre cromàtic: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta (els colors de l’arc de sant Martí). Entendre el color és afegir una dimensió a la vida. L’estudiarem i el tractarem fent referència a aquests tres aspectes: - Els rajos lluminosos acolorits: el color tal com el considera la física. - Els substàncies o materials colorants: el color en les arts. - Els sensacions cromàtiques: els efectes fisiològics i psicològics del color.
36
Elements configuradors del llenguatge visual
Combinant els primaris de dos en dos resulten els següents colors llum, coneguts com a secundaris:
• El groc: combinant vermell i verd. • El cian: mesclant verd i blau violeta. • El magenta: combinant vermell i blau vio-
leta.
Atès que uns colors s’obtenen per mitjà de l’addició de llums d’altres colors, aquesta síntesi cromàtica rep el nom de mescla additiva.
EL COLOR EN ELS DISPOSITIUS DIGITALS El principi de síntesi additiva el veiem aplicat en les pantalles dels nostres dispositius quotidians, com ara als mòbils o els telèfons intel·ligents, les càmeres de vídeo i fotografia, les pantalles de televisió, els ordinadors, les pissarres digitals i els programes de disseny i tractament fotogràfic. Aquesta tècnica de composició és coneguda com a sistema RGB:
R Red = Vermell G Green = Verd B Blue = Blau violeta
COLOR PIGMENT. M escla S ubtractiva Un aspecte important de la teoria del color és saber la diferència entre el color llum (el que prové d’una font lluminosa) i el color matèria o color pigment (retoladors, pintures a l’oli, pintures al tremp, etc.). Quan la llum blanca o llum solar incideix sobre els objectes, aquests absorbeixen uns colors i en reflecteixen d’altres, que són els que veiem. Una poma és verda perquè reflecteix totes les ones corresponents al verd i absorbeix les restants. Així mateix, en els cinc fusos esfèrics que componen la pilota de la il·lustració que hi ha a sota, el color que veiem en cada cas és el conjunt de radiacions reflectides. La superfície blanca reflecteix tots els colors, no n’absorbeix cap; amb el color negre passa just el contrari: tots els colors són absorbits. Dit d’una altra manera: el color matèria o pigment és la propietat que tenen les substàncies per absorbir o reflectir les radiacions lluminoses.
Fixa’t que els colors primaris de la matèria – cian , magenta i groc – són els secundaris dels colors llum i, a l’inrevés, els colors primaris llum –vermell, verd y blau violeta– són els secundaris dels pigments o colors de la matèria. Una manera senzilla d’experimentar amb els colors matèria és per mitjà de plàstics de colors translúcids o amb paper de cel·lofana de tons primaris. Prova de col·locar els uns damunt dels altres i observa com mitjançant la combinació dels primaris matèria (cian, magenta i groc), pots obtenir els colors secundaris (vermell, verd i blau violeta).
La mescla de colors matèria o colors pigment s’anomena mescla subtractiva, atès que com més colors pigment es mesclen, més s’absorbeix (se sostreuen radiacions), i es pot aconseguir l’absorció total, cosa que comporta obtenir el color negre.
Mescla subtractiva. Aquest experiment, fàcil i divertit, es pot dur a terme a l’aula amb paper de cel·lofana o acetat dels colors cian, magenta i groc.
L’artista Vincent van Gogh va escriure la seva teoria del color en diverses cartes adreçades al seu germà Théo: «A la naturalesa només hi ha tres colors que siguin veritablement elementals (primaris), els quals, mesclats per parelles engendren uns altres tres colors compostos anomenats secundaris o binaris».
LA IMPRESSIÓ PER QUADRICROMIA Els colors subtractius es fan servir en l’àmbit de les impremtes i les arts gràfiques en general. Mirant amb una lupa una publicació en color es poden veure punts de color cian, magenta, groc i negre; aquest últim s’empra per accentuar el contrast, atès que és molt difícil aconseguir el negre pur solament amb els colors primaris.
Aquest tipus de reproducció d’imatges s’anomena CMYK, acrònim de:
C Cyan = Cian M Magent = Magenta Y Yellow = Groc K BlacK = Negre
Color dels fusos esfèrics d’una pilota segons les llums bàsiques reflectides. Els colors no són als objectes, sinó al nostre cervell, que interpreta les ones lumíniques que no absorbeixen (i que, per tant, reflecteixen) els objectes.
UD 3 - Naturalesa i expressivitat del color
37
ORDENACIÓ DEL COLOR: EL CERCLE CROMÀTIC El cercle cromàtic és la forma més senzilla i útil de col·locar els colors en el pla. Consisteix a distribuir al voltant d’un cercle els diferents colors que formen la llum visible de l’espectre solar. Hi ha tres colors primaris o bàsics: cian, magenta i groc, dels quals deriven tots els altres. Els colors secundaris s’obtenen mesclant dos colors primaris, i són el vermell (groc i magenta), el blau violeta (magenta i cian) i el verd (cian i groc). El cercle es completa amb els colors terciaris, obtinguts mesclant un color primari i un de secundari, i són el taronja, el carmí, el porpra, el blau d’ultramar, el blau verdós i el verd groguenc.
To o color S’anomena to o color la qualitat que permet classificar els colors com a groc, verd, blau violeta, vermell, etc. Així, un determinat groc pot ser anomenat, amb més precisió, groc verdós, o un vermell que tendeix cap al taronja, vermell ataronjat. En aquest moviment circular dels colors, el matís és la possibilitat de modificar un color pur cap a un dels dos sentits del cercle dels colors, sense perdre la identitat del color.
4.1 Colors complementaris Els colors complementaris són aquells que s’oposen, diametralment, en el cercle cromàtic. Tot color té el seu complementari. En el cas dels primaris (cian, magenta i groc), els seus complementaris són els secundaris: vermell, verd i blau violeta, respectivament.
Prenent com a exemple el groc, podem observar que el seu complementari (el blau violeta) és format pels altres dos colors primaris (el cian i el magenta), però que hi manca del tot la presència del groc. L’impacte visual que provoca l’observació dels colors complementaris en la composició és el motiu pel qual la combinació d’aquests colors es fa servir molt en el camp de la publicitat. Els colors complementaris «lluiten» entre si i fan que l’espectador hi pari atenció.
38
Elements configuradors del llenguatge visual
SIMBOLOGIA DEL COLOR Una de les qualitats expressives més evidents del color és la capacitat de transmetre sensacions de fredor o calidesa, i també sentiments de dolçor, agressivitat, eufòria, innocència, vivacitat, etc. No obstant això, cal tenir en compte que, per a cada persona, un color pot significar coses ben diferents i que les sensacions poden variar, també d’una manera notable, segons l’estat d’ànim del receptor en el moment de percebre el color. En totes les manifestacions humanes, per més diverses que siguin, el color té un paper fonamental pel seu significat simbòlic, tant en la pràctica de l’esport, com en el mobiliari urbà, les celebracions festives, els uniformes, etc.
Els seguidors d’un equip esportiu fan servir els seus colors per animar els jugadors i mostrar el seu suport.
Granota verí de fletxa. Alguns animals sobreviuen gràcies als seus colors, brillants i cridaners, els quals són un avís de perill per als seus depredadors; és el cas de la famosa granota verí de fletxa, un dels deu animals més verinosos del món.
UD 3 - Naturalesa i expressivitat del color
39
DINÀMICA DEL COLOR Com hem pogut comprovar en l’apartat anterior, una característica essencial dels colors és la seva capacitat per transmetre diverses sensacions. Els artistes i dissenyadors fan servir aquesta capacitat dels colors cada dia per transmetre sensació de profunditat, aplicant els colors seguint una regla senzilla: tots aquells colors que tinguin el groc en la seva composició tenen la qualitat d’«acostar-se» –en un sentit visual– a l’observador. Per contra, tots els colors que en la seva mescla necessitin el blau ens generaran la sensació d’allunyament; els percebem, en general, com a elements al fons de l’escena presentada. Això és conseqüència de la relació de calidesa (groc) o fredor (blau) que el nostre cervell capta en veure un o altre grup de colors.
6.1 Els colors càlids i freds Una gamma cromàtica és un conjunt de colors que compleixen una característica determinada. Per tant, els colors que s’acosten a l’espectador, gràcies a la presència del groc, s’agrupen en l’anomenada gamma càlida, per la simbologia i sensacions que ens transmeten, encara que ni tan sols ens n’adonem. Per contra, els colors que evoquen la sensació de fred per la presència del to blau, reben el nom de gamma freda. En la frontera entre ambdues gammes hi ha els colores colors temperats, que es poden fer servir en totes dues gammes per neutralitzar parcialment l’expressivitat de la composició. Pepín Gómez. «Cabo Menor», 1975. Impressionant pintura en què destaca la simplicitat de les formes i l’ús del color per obtenir una gran sensació d’espai.
Observa, a l’esquerra, l’esquema de l’obra de Pepín Gómez disgregada en plans de color, i també la barra inferior d’ordenació dels colors segons la seva preferència visual. Aquesta qualitat dels colors d’«avançar-se i retrocedir» contribueix a fer que la platja –en realitat una superfície petita– atrapi amb facilitat la nostra atenció.
Paisatge en gamma càlida.
El mateix paisatge en gamma freda.
Vocabulari Color Sensació
visual originada quan incideixen en la retina les radiacions cromàtiques reflectides pels objectes, segons els receptors fisiològics de l’ull i els centres cerebrals de la visió, la llum que hi hagi i les propietats i característiques dels objectes.
Az
• Pàgina amb recursos interactius que depenen del MECD amb un gran nombre de supòsits pràctics molt intuïtius.
@
http://goo.gl/JoqlT0
40
Elements configuradors del llenguatge visual
Gamma Gradació de colors pròxims o afins en el cercle cromàtic; la gamma és freda o càlida depenent de si es pren com a base de la gradació un color fred o un de càlid.
Ocre Color groguenc, propi del mineral compost d’òxid de ferro hidratat.
• Unitat digital completa sobre el color amb extensió dels continguts presentats, vídeos i presentacions multimèdia.
http://goo.gl/6hzdng
Enllaços Web
• Recurs amb continguts molt visuals sobre el color i la seva aplicació; també hi ha activitats sobre variacions tonals.
http://goo.gl/YEHAHn
42
44
46