94
C I L Ò B L’ H I P E R E S T IU 2 0 11
LA REVISTA
DELS UNIVERSITARIS
WWW.DERIA.CAT
ASSOCIATS A
altaveu (pàg.6)
Obrint Pas
reportatge(pàg 16)
Els «Indignats» a de plaça cataluny
g 20)
maria lapiedra (pà
«La vergonya no existeix»
s l a v i t s e f ls festivals n Els E e u q r a marquen m ritme el elritme
2
OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/94 ESTIU 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
sumari
Troba’ns a
13 - gent
20 - Maria Lapiedra
15 - reportatge
22 - cultura
06 - altaveu
16 - acampada
23 - cultura
9 - música internacional
18 - PETITS ANUNCIS
03 - joves talents
BarberIa
04 - apunta't
mans unides
05 - viatges
LisbonRevisited
destacat!!! 06 altaveu
obrint pas El nou disc d’Obrint Pas, Coratge (Propaganda pel fet!, 2011), l’han anunciat com si fos el darrer.
Als nostres lectrors
obrint pas Moby
11 - reportatge
Els festivals marquen el ritme
Flaixos
Buenafuente Black Eyed Peas Joves i crisi: quan la precarietat...
Els indignats Guia Jove
19 - orienta't amb educaweb
dominar una llengua estrangera
La vergonya no existeix en aquests temps Dissenya una coberta real amb labutxaca
agenda estiu 2011
23 - ESCOLA D’ESCRIPTURA
*** Xènia
Dyakonova
la il·lustració
Final de temporada Arriba l’estiu i, en plena època d’exàmens i a punt d’acabar les classes, surt l’últim número de la temporada de L’Hiperbòlic. Després de mesos i mesos de curs, ara arriben la calor, les vacances, la platja i la muntanya, el trobar-se amb antics amics, el trencar amb la monotonia del dia a dia... Aquesta temporada que acabem, però, ha estat molt especial. En aquest número, podreu trobar informació sobre les propostes més interessants. I és que la gran competitivitat entre els diferents festivals ha fet que tinguem uns cartells de luxe durant tot l’estiu. Nous grups, referents de sempre i moltes ganes que la música, i les ganes de ballar, envaeixin els espais destinats a escenaris, focus i micròfons. L’espectacle acaba de començar. Rock, música electrònica, pop, eclecticisme... N’hi ha per a tots els gustos. Als de L’Hiperbòlic només ens queda desitjar-vos unes bones vacances i que, trieu l’opció que trieu, aprofiteu el temps lliure per gaudir dels amics, de la natura i, si és possible, de l’amor. No hi ha època millor per fer-ho. Deixeu-vos portar! Ens acomiadem, així, fins la temporada que ve. Que passeu un molt bon estiu, que gaudiu de la companyia de qui us estima i estimeu, i que carregueu piles per tornar a veure’ns i trobar-nos, després de les vacances, a les pàgines de la nostra revista o a la xarxa.
Nom: Xavier Trias
Xavier Trias acaba amb 32 anys de govern socialista fent un tomb històric a l’Ajuntament de Barcelona. “L’hem feta grossa!”, va ser el primer que va dir el nou alcalde tan bon punt va pujar al faristol per celebrar els resultats, que donaven a CiU 15 regidors al consistori.
Xifra: Quatre Quatre són les copes d’Europa que té el Barça després d’haver-ne guanyat la darrera al mític estadi de Wembley davant del Manchester United. Els blaugrana Pedro, Messi i Villa van ser els autors dels tres gols culés.
Edita: Grup Nació Digital. President del Consell editorial: Josep Ritort.
Lloc: Les acampades Si per algun motiu seran recordades les darreres municipals seran per les acampades que es van convocar en tot l’Estat Espanyol donant nom al moviment dels “indignats”. Milers de joves, atu-
Diego Giménez
(diego@edicat.cat)
rats i persones de totes les edats protesten des del 15M per les conseqüències de la crisi.
Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador. Redacció i edició: Diego Giménez i Susana Perdomo. Assessorament lingüístic: Xavier Borràs. Impressió : Imprintsa.
Dipòsit legal: GI-161-95. ISSN: 1137-4306. Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars. (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005). SCG Aquitània SL Dos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 Barcelona. Redacció: 93 433 52 96. redaccio@edicat.cat. Publicitat: 93 451 61 70. jordi@edicat.cat.
Web: www.deria.cat
L’HIPERBÒLIC/94 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
Es busquen joves talents!
T’agrada fer fotos? Ets un il·lustrador que vols fer conèixer els teus dibuixos? Si tens un espai web —com un Flickr o un Fotolog—, no ho dubtis: envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem el millor a «Es busquen joves talents!».
Barberia M’encanta la ciutat de Barcelona, passejar per cada racó i cada carrer de la ciutat. Em va semblar una imatge peculiar i em va transmetre com si veiés la gent que no hi era, hi veia vida dins d’aquell lloc. La llum enfosquida i les cadires antigues em van semblar un lloc únic.
Erikaa Salt Bote
Tinc 16 anys . Estic estudiant 4t d’ESO i, d’aquí poc, 1r de Batxillerat Artístic a Vilafranca del Penedès. No fa gaire que he començat amb la fotografía i ja és per a mi un dels millors hobbies. M’agrada fixar-me en tots els detalls de les coses i suposo que, per això, m’agrada tant fer fotos. Utilitzo una càmera digital bàsica, però de gran servei. Aquest estiu, començaré a informar-me sobre alguns cursets i concursos de fotografía, ja que m’agradaria poderme involucrar més en aquest món.
3
apunta't L’HIPERBÒLIC/94 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________
Apunta't a
MANS UNIDES
4
Implica’t en la lluita contra la fam i la pobresa al món! Mans Unides centra la campanya d’enguany en la lluita contra la mortalitat infantil Tu també pots contribuir a fer un món més just L’any 2011 Mans Unides celebra la campanya 52. Continuem treballant per assolir l’objectiu irrenunciable de la nostra missió: acabar amb la pobresa i la fam al món. Però, a més, aquest any, dins de les campanyes dedicades als objectius de desenvolupament del mil·lenni, hem vinculat la nostra a la reducció de la mortalitat infantil entre nens menors de cinc anys. Sabem que la pobresa és el territori on germinen moltes injustícies que afecten tres quartes parts de la humanitat. En la mesura que aconseguim reduir els nivells de pobresa, analfabetisme, malaltia i desnutrició, disminuirà la mortalitat infantil. Segons UNICEF, «uns 29.000 nens menors de 5 anys moren cada dia per causes que es podrien evitar fàcilment». Parlem d'11 milions de morts a l’any i de més d’un terç dinfants que moren per malnutrició . Mans Unides convida a cada persona a assumir la seva pròpia responsabilitat en la construcció d’un món millor, i seguir defensant la «opció pels pobres».
Per poder aconseguir estar més a prop de la consecució del quart objectiu del mil·lenni, Mans Unides fa una crida a aquelles persones que no es conformen amb la mera crítica destructiva i que saben que només és possible fer un món millor amb l’esforç individual de cada un de nosaltres. Mans Unides aglutina els esforços d’aquesta gent per donar-los una organització el més eficient possible. No es tracta d’aportar més o menys, sinó el que està dins de les possibilitats de cadascú. És per això que tot oferiment és benvingut, des d’una aportació econòmica, com a donant, fins a una mica de temps lliure, com a col·laborador. Fins i tot pots ajudar des de casa, com a cibervoluntari amb el desenvolupament de les nostres webs 2.0, com a redactor en línia o com a blogger. I si no pots col·laborar de cap manera, demostra el teu suport a Mans Unides en les accions d’activisme solidari al Facebook, al Twitter, al blog lafacultadinvisible.org, etc. Aquestes petites aportacions contribueixen a construir un món més solidari al Nord i un món més just al Sud.
Planta cara a l'immobilisme institucional dels governs i els organismes internacionals, passa a l’acció i digues prou a la passivitat que ens envolta i que ens impedeix actuar. Agustí Cirera +Info a www.mansunides.org
L’HIPERBÒLIC/94 viatgEs _________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
5
LisbonRevisited
la Lisboa més literària Sovint, coneixem les ciutats més pel que n'han dit els escriptors que pel fet d’haver-hi estat físicament. Són molts els autors per als quals el món, com a ens físic, només els interessa si es correspon a una tradició literària. Conèixer un país, una ciutat, altres maneres de fer a través dels seus escriptors, és potser la millor forma de conèixer la identitat cultural d’un poble i de conèixer-nos a nosaltres mateixos, ja que en parlar d’ells parlen de tots nosaltres.
de, de José Saramago o d’Eça de Queirós entre tants altres. Per això, és millor deixar-los parlar a ells:
D’aquesta manera, quan la ciutat que volem conèixer és Lisboa, cal fer esment de molts escriptors que en descriure-la ens han descrit a tots. Perdre’s pels carrers de Lisboa és perdre’s per l’imaginari de Fernando Pessoa, de Cesário Ver-
Una altra vegada torno a veure’t ombra que passa a través d’ombres i brilla un moment en una llum fúnebre desconeguda i entra en la nit com estela de vaixell quan es perd en l’aigua que deixem de sentir ...
La ciutat Lisboa és la capital i la ciutat més gran de Portugal. Està situada a l’estuari del riu Tejo (Tajo). A més de la capital del país és, també, la capital del Districte de Lisboa, de la regió de Lisboa i de l’àrea metropolitana de Lisboa. Igualment, és el centre principal de la sub-regió estadística de la Gran Lisboa. La ciutat té un població de 564.657 (2001) habitants, i l’àrea metropolitana 3 milions, una quarta part de la població del país. Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per Ulisses. Els grecs hi van establir un port comercial, que els romans van anomenar “Olissipo” que amb el temps va canviar a “Olissipona” o “Lissipona”. Sota el control àrab, el nom de la ciutat va canviar a al-’Išbūnah i, finalment, va canviar al seu nom actual després de la reconquesta el 1147. El 1255 es va convertir en capital del Regne de Portugal.
Una altra vegada torno a veure’t —Lisboa i Tajo i tot — transeünt inútil de tu i de mi, estranger aquí com a tot arreu, tan casual a la vida com en l’ànima, fantasma errant per salons de records amb sorolls de rates i cruixir de fustes al castell maleït d’haver de viure ...
Una altra vegada torno a veure’t, però, ai, a mi no torno a veure’m! Es va trencar el mirall màgic en què tornava a veure’m idèntic, i en cada fragment fatídic veig només un tros de mi, Un tros de tu i de mi! (Fernando Pessoa, Lisbon Revisited (1926))
Als nostres carrers, al vespre, Hi ha tanta foscor, hi ha tanta malenconia Que les ombres, la mar, el Tajo, el xivarri Desperten un desig absurd de patir. El cel sembla baix i amb boirina El gas transvasat em mareja, pertorba I els edificis, amb les xemeneies i la torba com un envelat d’un color monòton londinenc. (Cesário Verde, Sentiment d’un occidental)
La saudade El terme «saudade», d’extensa i ambigua definició, ha estat considerat un dels més difícils de traduir, i és un dels conceptes clau de la llengua i la cultura portuguesa. «Saudade», del llatí solitas, soledat, és un vocable portuguès emprat també en la llengua gallega que descriu un profund sentiment de malenconia producte del record d’una alegria absent, i que s’empra per expressar una barreja de sentiments d’amor, de pèrdua, de distància, de solitud, de buit
«Ara surt, saluda cortesament i, donant les gràcies, se'n va per la porta de la Rúa dos Correiros, la que dóna a la gran Babilònia de ferro i vidre que és la Praça da Figuer, encara agitada, però res que es pugui comparar amb les hores del matí, sorolloses de crits i pregons fins al paroxisme. Es respira una atmosfera composta de mil olors intensos, a col aixafada i pansida, a excrements de conill, a plomes de gallina escaldades, a sang, a pell escorxada.» (José Saramago, L’any de la mort de Ricardo Reis) «Artur no no s'ho podia creure. Lisboa! Per fi era a Lisboa! Havia baixat la finestreta i l’aire li semblava ple d’una vida més intensa, impregnat de la profunda respiració de la ciutat, que encara dormia en
i de necessitat. Com a emoció, sentiment o pensament, es tracta d’una veu que manifesta l’essència de la vida, la tristesa i l’alegria, el passat (records), el present i el futur en un instant simultani. «Saudade» és la sensació que roman quan allò que un cop es va tenir, material o immaterial, que en el seu moment permetia gaudir alegria i eufòria, s’ha perdut i s’enyora. El fet de recordar-ho, tenir-ho de nou, o pensar-hi, produeix una sensació de tornar a la vida.
el matí humit [...] Amb quin delit va trepitjar per fi les voreres encara humides dels passeigs i va respirar el fred de l’hivern, l’aire de Lisboa que, després del malson dels carrerons d’Oliveira, li semblava tenir la vitalitat oxigenada en què dilaten les facultats! Es quedava bocabadat davant els aparadors il· luminats de les botigues; s'aturava, mirant embadalit el cutis pàl·lid de les dones que passaven, es girava amb admiració per seguir amb la vista els carruatges amb les siluetes dels cavalls.» (José María Eça de Queiros, La capital)
*
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
deria.cat
6
altaveu L’HIPERBÒLIC/94 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________
www.enderrock.cat Crator Males llengües (L’Indi Music) Rock L’Indi Music, impulsat per Pep Sala, presenta de tant en tant apostes musicals que tot sovint s’escapen dels circuits convencionals però sempre tenen un alt grau de dignitat i compromís. Un nou exemple és el grup rocker Crator, que debuta sota el paraigua del mateix Sala. Els de Deltebre tenen un gust pel pop de guitarres enèrgiques, amb un radar sonor que apunta cap a les illes Britàniques: l’empremta de grups com The Killers o Franz Ferdinand és ben present en una formació que cuida molt la melodia, sempre accessible, senzilla i correcta. ROGER PALÀ
Brams Oferta de diàleg (Música Global) Rock combatiu «Si Brams tornàvem als escenaris no era per redescobrir-nos fent tecnopop», afirmava Francesc Ribera Titot des de l’entrevista feta a l’últim número de l’Enderrock. És clar que la de «rock combatiu» és l’etiqueta que millor li escau a un grup que es passeja per temes més durs (punk) i altres de més ballables (reggae o ska). Hi podem trobar pinzellades de les bandes de referència que sempre han tingut: un toc de Kortatu («Consell d’enemic»), un tema on respiren la influència de Lluís Llach («Un regal de la història») i la ironia marca La Trinca («Salvem els pronoms febles»). ELISENDA SORIGUERA
Costo Rico Amanece (Satélite K) Fusió Hi ha grups que, gairebé sense buscar-ho, han acabat formant part del paisatge sonor de Barcelona d’una manera natural. Costo Rico és una d’aquestes formacions que, nascudes a l’escalf del mestissatge de final dels noranta, s’han anat llaurant una personalitat inqüestionable. Ho han fet, com tants altres, a còpia d’indagar en la fusió dels ritmes llatins amb la rumba, amb el plus que suposa la veu d’una cantant, Meri López, que domina amb solvència els registres del gènere. Amanece ha estat produït per Marià Roch (La Troba Kung-Fú) i enregistrat als estudis de La Fournier de la Garriga. R.P.
obrint pas
L’arrel i la paraula El grup valencià publica un nou disc, 'Coratge', que han presentat com si fos el darrer El nou disc d’Obrint Pas, Coratge (Propaganda pel fet!, 2011), l’han anunciat com si fos el darrer. València, la seva ciutat, sempre ha estat un dels temes més presents en el seu repertori, i enguany més que mai, amb una cançó, «La vida sense tu», encapçalada pel poema «Cant a Vicent», de Vicent Andrés Estellés. La
diferència entre els primers anys del grup i els d’ara és que, si al principi cantaven amb pessimisme —«no trobes ningú amb qui poder-te orientar,/ ningú et guiarà cap a la llibertat» («A València»)—, ara diuen que «La vida és tancar els ulls, tornar a riure,/ cridar al vent, sentint-nos lliures» («La vida sense tu»). Els valencians Obrint Pas fan un viatge introspectiu de la paraula a l’arrel, fins a «El país de l’olivera»,
la infantesa. Coratge és una proclama musical valenta amb un CD i un llibre que analitza les cançons amb les plomes d’Eduardo Galeano, Isabel ClaraSimó, David Fernàndez, Vicent Partal, Laia Altarriba, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Josep Nadal (La Gossa sorda), entre altres. Obre el disc la cançó «Coratge», que és bastant identificativa del grup. Des-
L’HIPERBÒLIC/94 altaveu
7
Hi ha molta gent i moltes entitats que ens han felicitat
prés de quatre anys sense temes nous —el darrer disc va ser Benvingut al paradís (PpF!, 2007—, per què aquest tema? Xavi Sarrià, cantant i compositor del grup, explica que «era el que encaixava millor. Pel nom, pel concepte, perquè tenia un “Preludi”. Però també vam dubtar... Primer havíem pensat en “La vida sense tu”, m’agradava més per començar. Però el primer tema de l’anterior disc era un reggae semblant. Al final vam estar d’acord que “Coratge” era una manera potent i directa d’obrir el disc. Alhora, també, hem gravat coses diferents». Miquel Gironès n’esmenta un exemple: «Hi ha
molta gent i moltes entitats que ens han felicitat pel senzill “Seguirem”, i n’hi ha d’altres que diuen que és el mateix de sempre. I, la veritat, és la primera vegada que fem un tema ska clàssic!».
El coratge dels herois quotidians Al llibre que acompanya el CD, David Fernàndez parla de Bertolt Brecht, de la mare coratge i del coratge anònim. Xavi Sarrià explica que «a més del coratge dels herois quotidians de què parla David i nosaltres a les cançons, fem una mirada al que hem estat i d’on venim, és un repàs als nostres moviments, les nostres relaci-
ons... No amb voluntat de ser nostàlgics, sinó de veure el que ens ha fet avançar durant tots aquests anys i tot el que hem construït». Segons Sarrià, «hem volgut crear un marc d’influències i reviure el nostre propi referencial. És a dir, des de la València de 1990, les primeres generacions de gent que vam estudiar en valencià, en un moment que érem molt joves. Formem part de la mateixa generació del "rock en català", que ens va unir i amb qui hem crescut juntament; des dels primers concerts d’Els Pets, Sangtraït... Al País Valencià es va viure un ambient semblant, a la festa major et trobaves gent com tu». Per què ha arribat el moment de mirar enrere? Xavi Sarrià recupera de nou el seu discurs sobre la possibilitat que aquest sigui el darrer disc d’Obrint Pas. «Teníem ganes de fer un disc conceptual. En principi, volíem que les can-
8
ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/94 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________
çons parlaren del grup i de nosaltres com a persones, però més tard ho vam reconsiderar perquè aquest disc s’ha plantejat com si fos un adéu. No sabem què passarà, de moment és l’últim. Per això volíem parlar de les nostres històries, de les batalles i referents propis». El cantant explica que des d’«El país de l’olivera» fins a «La vida sense tu», «tot és simbòlic... Ens podríem referir a una persona, però realment és un cant a València. El tu podria ser València: la vida sense València... Ens agrada molt el poema «Cant de Vicent», escrit per Vicent Andrés Estellés —recitat al disc per Vicent Camps—, que en realitat és un cant a la ciutat de València». És el moment de fer un nou Cant a València? «El poeta ve a dir: "Tenies por de fer una cançó que parlés
de València, i fer-la des dels sentiments, sense que et quedés grandiloqüent". La gràcia és que mentre Estellés escriu que li fa vergonya i que no troba el to, va explicant València en imatges quotidianes, i a mi em va agradar molt. La cançó vol ser el mateix. La vida que hi hem fet, d’adolescents i de joves, al barri del Carme i a Benimaclet, al carrer estant amb els amics, els primers pisos d’estudiants, els locals, el Cabanyal... És un cant a València i alhora una història d’amor a una persona». Obrint Pas mantenen una relació d’amor i d'odi amb la seva ciutat. “Tot i que la situa-
ció a València, ja sabem per quins motius, està molt fotuda, en realitat n’estem enamorats», afirma Miquel Gironès. Feliu Ventura escriu al llibre: «A voltes la vida d’un no cap en la vida d’un sinó en la vida de molts». «Sí —explica Xavi Sarrià—, perquè aquestes cançons no parlen de nosaltres com a grup, sinó de nosaltres en majúscules, de tota la gent amb qui hem crescut. Volíem parlar dels que anàvem junts a classe de filologia catalana... A Feliu Ventura el vaig conèixer el primer dia d’anar a la facultat. Igual que Obrint Pas, li vaig dir que gravés una maqueta!».
No és casual que «Seguirem» sigui el primer senzill del disc. La dediquen a la professora i activista Mavi Dolç, desapareguda ara fa un any. «Quan estàvem triant l’avançament, no sabíem què podria representar aquest disc, on cada cançó és un món... La lletra del tema té un missatge adient amb el mateix títol del disc: "Seguirem endavant" defineix un poc conceptualment tot el conjunt. I, és clar, la mort de la Mavi Dolç ens va marcar molt, perquè era com una mare per al grup i sempre estava lluitant per nosaltres. A més a més, era la tieta del nostre teclista i vocalista, Miquel Ramos. La seva mort li va venir de molt jove i ens va xocar molt a tots». Segons Gironès, també és un homenatge «a la seva generació. Ella és la que ara ens ha faltat, però "amb la terra entre els dits, seguirem" o "amb les cançons d’Ovidi"... És un tema que al País Valencià l’hem de tenir sempre molt clar. És la flama que ens han rellevat».
*
Textos: Roger Palà Fotos: Cedides per Obrint Pas
deria.cat
L’HIPERBÒLIC/94 música internacional _________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
Moby arriba al Poble Espanyol aquest juliol
Barcelona podrà tornar a vibrar amb el compositor i músic de música electrònica nord-americà. Després d’una dècada en la música, l’àlbum trencador de Moby va ser Play, del 1999. Incloïa 18 cançons i va ser el primer àlbum de la història en el qual totes les cançons van ser autoritzades per a usos comercials. El 2001, Moby va escriure i va produir «Is It Any Wonder» amb Sophie EllisBextor, per al seu àlbum de debut en solitari, Read My Lips. Una versió diferent de la cançó va ser llançada com a cara B en el senzill «Music Gets the Best of Me». El 2003, Moby va produir una cançó per a l’àlbum In the Zone de Britney Spears. La cançó es va titular «Early Mornin». Encara que no es va llançar com a senzill, va ser una de les favorites dels seus fans. El 2001, Moby va fundar Àrea: One Festival, una gira de concerts populars que presentava un gran ventall de diferents gèneres musicals. El mateix, Moby també es va guanyar la ira d’Eminem després de trucar la seva música misògina i homofòba. Eminem, més tard, va satiritzar Moby (entre d'altres) a «Without Me», referint-se a ell com «un marica calb de 36 anys» i posant en dubte la seva importància declarant que «ningú escolta el techno!». Moby li va contestar que no interpretava techno des de 1992. Tots dos van tenir un enfrontament
a la gala del 2002 dels MTV Video Music Awards. El 2002, Moby va llançar un àlbum que incloïa 18 talls. La cançó més popular de l’àlbum va ser «We Are All Made of Stars». Per un temps, va tenir un programa de televisió a la MTV el 2002, Senyor Moby’s House of Music, que se centrava principalment en la música electrònica més fosca. Moby també va aparèixer a Ride with Funkmaster Flex. Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
9
novetats Goodbye Lullaby
Avril Lavigne
Conegut en un principi com Pink Crust. Va començar a treballar amb Deryck Whibley (Sum 41) abans de la seva separació, al seu estudi de Tarzana, Califòrnia. Whibley ha produït 8 dels 12 talls del disc, la meitat compostos per ella sola. Per a l’altra meitat, Lavigne va treballar amb el seu company de banda Evan Taubenfield i el compositor i productor Butch Walker. També, hi participa el compositor i productor Max Martin. Per a Lavigne es tracta d’un disc «molt diferent de qualsevol cosa que hagi fet abans. No és un àlbum de pop rock. És més sobre les emocions i els sentiments». Entre els seus temes més rítmics hi ha el seu primer single, «What the Hell», una aposta per la diversió i la llibertat, i «Stop standing there», amb una aroma als grups de noies dels anys cinquanta.
Collapse into now
REM
Compta amb la producció de Jacknife Lee, amb qui el grup ja va treballar en el seu àlbum anterior Accelerate (2008). S’anuncia amb un so més pop, acústic i innovador. L’àlbum s’ha gravat en el Music Shed de Nova Orleans i en els famosos Hansa Studios de Berlín, d’on van sortir diversos àlbums llegendaris com Heroes, de David Bowie, Achtung Baby, d’U2, i Lust for life, d’Iggy Pop. Les mescles es van realitzar al Blackbird Studio de Nashville. És el quinzè disc d’estudi del grup, i s’hi inclouen una dotzena de temes. Amb les col·laboracions de Patti Smith, el guitarrista Lenny Kaye, Peaches, Eddie Vedder, i amb el cantant de The Hidden Cameras, Joel Gibb.
L’HIPERBÒLIC/94 reportatge _________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
11
Els festivals marquen el ritme
Des del Sónar al PopArb passant pel Primavera Sound, els festivals assenyalen el començament de l'estiu
Primavera Sound 23, 24, 27,28 i 29 de maig La propera edició de San Miguel Primavera Sound començarà a caminar en unes setmanes i les confirmacions dels artistes del Parc del Fòrum són: El grup de Bradford Cox Deerhunter serà una de les atraccions del festival després de la seva reeixida gira pel nostre país aquests dies, a coll i be de l'aclamat «Halcyon Digest». El rock planador
Sónar
16, 17 i 18 de juny
de Moon Duo, de plena actualitat per la publicació de «Mazes», la psicodèlia tribal de Prince Rama i els espanyols Marina Gallardo, Za! i La Débil
Cruïlla de cultures 8 i 9 de juliol
Festival de Peralada juliol i agost
completen la llista d'actuacions que es podran
Els propers 8 i 9 de juliol, al Parc del Fòrum de
Sónar Barcelona incorpora 21 nous artistes a la
veure als escenaris principals del Parc del Fòrum.
Barcelona, tornaran a sonar les músiques urbanes
La primera edició del Festival Internacional de Música
seva programació, com James Murphy, amb dues
D'altra banda, ja hi ha detalls sobre la programació
i la qualitat musical, sense fronteres musicals ni
Castell de Peralada data de 1987 i des d’aleshores
sessions especials (a Barcelona i a Galícia) després
d'algunes de les activitats que es realitzaran al
estílistiques que ens proposa el Cruïlla Barcelona.
se celebra ininterrompudament els mesos de juliol i
de la recent dissolució de LCD Soundsystem, o el
llarg de la setmana anterior i de forma paral·lela
prestigiós productor anglès Four Tet, també actuant
a l'esdeveniment principal, com és el cas de
Aquest festival continua sumant noms al cartell
El Festival té organització, gestió i finançament
en ambdós festivals.
Primavera al Parc, que ocuparà les jornades del 27,
de la seva quarta edició i —després d'anunciar
privat, dependent de l’Associació Cultural Castell
28 i 29 de maig. Sonny & The Sunsets, Comet Gain,
artistes com Jack Johnson, Madness, Calle 13 o
de Peralada, sense ànim de lucre, presidida per
Així mateix, altres incorporacions a la programació
The Fresh & Onlys, Tennis, Cloud Nothings, Autolux,
Public Enemy entre molts d'altres— ara cedeix tot
Carmen Mateu de Suqué.
són Dizzee Rascal (estrella de l'urban music),
Espaldamaceta & Caballo, Ducktails, Dan Melchior
el protagonisme a bandes i artistes que considera
Ghostpoet (nou crooner urbà), Yelawolf (MC nord-
und Das Menace, Las Robertas, Espanto, Inspira
les apostes del festival d'enguany.
americà apadrinat per Eminem), Tiga (encarregat
i Dotore són algunes de les bandes que passaran
de tancar SonarLab la nit del divendres), oOoOO
pels dos escenaris del Parc Central del Poblenou.
(tercer vèrtex del showcase del segell de
agost en el conjunt monumental d'aquesta població.
El 1992 el Festival entrà a formar part de la selectiva Associació Europea de Festivals (EFA),
Amb una marcada presència catalana, fruit de
consolidant-se d’aquesta manera com un certamen
l'excel·lent moment que viu l'escena musical del país,
de qualitat al costat de noms tan importants com
Brooklyn Tri Angle) i el showcase del segell italià
A més, i com de costum, el cicle Primavera als Clubs
comptarem amb els concerts de Maika Makovski, Joan
Bayreuth, Berlín, Florència o Salzburg. Més tard, el
Stroboscopic Artefacts, entre d’altres.
inundarà de música algunes sales de la ciutat els
Colomo, Los Tiki Phantoms, Very Pomelo, Litoral,
2006 entrà a formar part de l’Asociación Española
dies 23 i 24 de maig. El dilluns 23 a La [2] d'Apolo
Nacho Umbert, Pau Vallvé, El Brujo, Ivette Nadal i La
de Teatros, Festivales y Temporadas de Ópera
Sónar continua investigant entre els artistes més
el segell BCore presentarà a Betunizer, Capsula i
Iaia. Amb aquestes incorporacions, el festival Cruïlla
XXI, i des de l’any 2007 és, també, membre de
interessants que operen ara mateix a Espanya
Bullitt, mentre que a la sala gran Aquarela ens porta
Barcelona reforça el seu compromís amb els grups i
l'Asociación Española de Festivales de Música
i aquest any ha seleccionat 10 noms més que
a Darren Hayman & The Secondary Modern, The
artistes de casa nostra, es converteix en un aparador
Clásica (FestClásica).
s'incorporen a la programació del festival a Barcelona.
Bitter Springs i Nacho Umbert & La Compañía. El
de primer nivell de la música i els creadors del país,
A l'espera de properes confirmacions, amb aquestes
dimarts 24 la segona sala d'Apolo comptarà amb un
que conjuntament amb la presència dels artistes
El Festival Castell de Peralada dedica la seva
21 noves incorporacions a Sónar, el 18è Festival
showcase vingut des d'Alemanya de Discorporate/
internacionals, acaben conformant aquest eclèctic i
atenció a recitals de gran veus, concerts simfònics,
Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia,
Hack amb la presència de Dead Western, Capillary
atractiu festival. El cartell del festival encara no està
corals, òperes, espectacles interdisciplinaris de
que se celebrarà a Barcelona els dies 16, 17 i 18 de
Action, Schnaak i convidats especials. Aviat hi haurà
tancat, queden importants noms per confirmar durant
música i teatre, dansa, jazz, concerts de música
juny, compta ja amb un total de 125 actuacions.
novetats sobre la resta d'activitats d'aquest cicle.
les properes setmanes.
pop, concerts de cambra i espectacles familiars.
www.sonar.es
www.primaverasound.com
www.cruillabarcelona.com
www.festivalperalada.com
12
tema del mes L’HIPERBÒLIC/94 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________
PopArb 8 i 9 de juliol El festival de pop independent amb segell català, PopArb, va fer públic a finals d'abril el cartell de la seva setena edició que se celebrarà els dies 8 i 9 de juliol a Arbúcies. Al marge de Manel i Antònia Font, la participació dels quals ja s'havia anticipat, 21 grups que completaran l'esdeveniment. Es tracta d'un cartell generós, amb noms propis com Mazoni, El Guincho, Guillamino, The New Raemon, El petit de Ca l'Eril o Refree, als quals se sumen grups més novells com 4t 1a, Mine!, Oliva Trencada, Estúpida Erikah, Insipira o La Laia. Les novetats del festival són: un punt de trobada per a professionals del sector que s'ubicarà a les Piscines; la programació d'un concert a Can Torres previ a la traca d'actuacions, que farà Nacho Umbert & La Compañía el divendres 8 al vespre; i el canvi de recinte per a la mostra de grups
La programació «convencional» per dies, és la
emergents, del Gorg Nou al Prat de Rodó.
següent: Divendres, 8 de juliol, actuaran 4t 1a, Inspira, Gentle Music Men, Oliva Trencada, Manel,
Els anomenats grups emergents actuaran el dia
Thelemáticos, Mazoni i El Guincho. Dissabte, 9 de
9. Les tres bandes seleccionades són La Laia
juliol, ho faran Estúpida Erkah, Mine!, Senior i el
(guanyadors del concurs Sona9 de 2010), Illa
Cor Brutal, The New Raemon, El Petit de Ca l'Eril,
Carolina i Wantun. També, fora de l'escenari
Antònia Font i Guillamino.
principal de Can Casso, i en horari de tarda, actuarà Refree (9 de juliol a Can Torres).
www.poparb.cat
gent Buenafuente diu adéu
al «late show» de laSexta L’humorista de Reus continuarà a la cadena amb nous formats, però deixa enrere més de 15 anys de televisió nocturna.
1
Andreu Buenafuente (46) diu adéu al seu late show de manera definitva. L’humorista de referència del nostre país tanca un cicle que va començar fa una pila d’anys a TV3. Després del seu salt a la televisió d’àmbit estatal l’any 2005, el número u de l’humor a casa nostra ha encarrilat set anys de bona televisió, primer a Antena3 i des de les darreres quatre temporades a laSexta, cadena de la qual és accionista. Entrevistes disteses sense perdre el nord informatiu, monòlegs inoblidables, personatges entranyables i divertidíssims, etc. Tot, embolcallat amb una dosi distingida d’intel·ligència.
2
Berto Romero, Andreu Buenafuente i Ana Morgade
Un programa primmirat, molt ben cuidat. Una banda de músics en directe, els millors col·laboradors (Berto, Ana Morgade, Jordi Évole, Fermí Fernández, Silvia Abril, Edu Soto, etc.) i uns guions per penjar a la paret de l’habitació. Fonts fiables asseguren que Buenafuente no deixarà laSexta i diuen que ben aviat
3
el veurem fent un altre format. L’Andreu sempre serà assegurança de gran producte televisiu. Comentaris dels internautes: L: Per què s’acaba tot ara? L... Jú: Cada cop més, treuen programes bons i hi ha més teleescombraria… t’aixeques i apagues el televior.
4
La nit abans de l’examen intenta dormir 8 hores. No cal que et passis la nit despert estudiant perquè l’endemà no rendiràs al 100%. Arriba amb una mica d’antelació a l’examen i prepara’t tot el material; llapis, calculadores, diccionaris... Contesta primer les preguntes que saps i deixa les més difícils per al final. Planifica’t el temps que tens per fer l’examen i no t’encallis en preguntes que no saps. Guarda un 10% del temps per revisar l’examen i repassar faltes d’ortografia i petits errors que t’hagin passat per alt. Evidentment, si no s’ha estudiat amb temps aquests consells no serveixen!
Black Eyed Peas abandonen els escenaris Aquest descans permetrà que els membres de la banda puguin desenvolupar projectes de caràcter personal. Sembla que la veu femenina del grup, Fergie (36), té ganes d’estar al costat del seu marit Josh Duhamel (38), mentre que Will.i.am (36) pretén enregistrar un disc en paral·lel i de manera independent;diuenqueeldiscesdirà BlackEinsetin.
+info a:
Shakira ja parla català gràcies a Gerard Piqué La colombiana ja comença a parlar català i ho demostra en aquest vídeo. El seu professor és Gerard Piqué. +info
Esperem que aquesta mitja part no s’allargui més del compte i haguem de parlar-vos d’un desenllaç definitiu.
Les fotos dels Polseres Vermelles a El Corte Inglés El fenomen fan de la sèrie de Tv3 Polseres Vermelles continua arrasant allà on va...+info
L’HIPERBÒLIC/92 REPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2011
15
Joves i crisi:
quan la precarietat ens fa sortir al carrer En els darrers mesos s’han multiplicat les protestes dels joves a Catalunya i a l'Estat espanyol, fet que ha desembocat en les massives acampades de la Puerta del Sol a Madrid i la Plaça de Catalunya a Barcelona. Aquest fenomen ha agafat desprevingudes les organitzacions polítiques i socials i també els mitjans de comunicació, que han reaccionat tard i malament. Tanmateix, realment han estat tan inesperats aquests fets? Les causes d’aquests moviments de joves són diverses i complexes. Podem dir que la crisi econòmica iniciada l’any 2008 no és ni de lluny l’inici, més aviat és la gota que fa vessar el got. Partim d’un consens on els joves no som treballadors de ple dret, sinó becaris o mà d’obra per a tasques de poca vàlua que han de provar les seves capacitats i competir durament per obtenir una millora salarial o més estabilitat en la seva feina, cosa que suposadament ha de succeir al cap d’uns anys de treballar dur cobrant poc. Durant la dècada passada, els contractes temporals van passar de ser una excepció a una norma, fent que la carrera laboral de la gent jove consisteixi en petites feines d’alguns mesos, una darrera l’altra, sense poder arrelar-nos en una empresa o, en alguns casos, professió en concret. En època de benaurança econòmica molt jovent va optar per deixar els estudis ben d’ho-
ra buscant el benefici ràpid, ja que hi havia feina de sobres, sobretot en sectors com la construcció. Quan les coses van empitjorar els joves van ser els primer a perdre-la, però l’atur juvenil ha continuat creixent desbocat i ja ni els títols universitaris o el coneixement d’idiomes garanteixen una feina de qualitat: a mitjans de 2011 ens trobem amb que l’atur jove és de més d’un 40%, el doble que la resta de la societat. Les reformes laborals i de pensions, així com la multiplicació dels acomiadaments massius han dut la població juvenil a una situació de pessimisme, ja que la nostra perspectiva de futur és treballar fins als 67 anys sense arribar a ser ni mileuristes, fins que als 40 o 50 anys podem ser acomiadats per ser substituïts per treballadors més joves que cobrin menys, tal com ha passat amb els nostres pares. I per no parlar d’aquells que es van embarcar en hipoteques impossibles que han hagut de continuar pagant tot i perdre el pis. Aquesta situació és similar en molts altres països, especialment els del nord d’Àfrica, on els joves en situació precària van ser l’espurna i el component principal de les protestes que han fet tremolar i caure governs i dictadures a Tuníssia, Egipte o Síria. En part contagiats per ells, neixen iniciatives com Joventut Sense Futur, una campanya sorgida dels joves universitaris madrilenys que, contra tot pronòstic, va treure a l’abril
el descontent explota en forma d’acampades massives que denuncien la hipocresia dels qui demanen més sacrificis a la població mentre els bancs, que van ser rescatats amb les arques públiques, anuncien beneficis rècord en plena crisi i els partits majoritaris demanen el vot quan se’ls jutja per corrupció i anuncien més retallades dels serveis públics.
a 15.000 persones al carrer protestant contra la desesperada situació de la joventut a l'Estat espanyol. Aquest front coincideix amb Democràcia Real Ja!, una altra campanya que va molt més enllà, posant de manifest el divorci entre els ciutadans d’una banda, com a víctimes de la crisi, i els polítics i banquers de l’altra, que han causat i després gestionat pèssimament la situació. En aquest instant
Les mobilitzacions dels darrers mesos no són més que la constatació que els joves ni acatem ni ens resignem a aquest futur on els estudis, la salut, l’habitatge o la feina no estan garantits, a ser la generació que viurà pitjor que els seus pares. I és que tan sols demanem una democràcia real, el dret a tenir un futur.
*
Textos: Oriol Arcas
deria.cat
16
acampada L’HIPERBÒLIC/94
Els indignats ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________
de la Plaça Catalunya La nit de dilluns 16 de maig milers de persones
tort i dret, etc. Qui és el responsable d’aquesta
van expressar la seva indignació amb la crisi i
situació, es pregunten aquestes persones? Per
les injustícies socials acampant a la plaça de
què, si la crisi financera ha estat provocada per
Catalunya. El moviment, que va sorgir com res-
la cobdícia especulativa de bancs i caixes, és la
posta a les mobilitzacions de Madrid a la Puerta
gent corrent qui ha de pagar els plats bruts? Per
del Sol, va acaparar tota l’atenció enmig de les
què es poden presentar a les eleccions polítics
eleccions municipals de 2011.
imputats en causes judicials? Per què no van sa-
El moviment #acamapadabcn, que en un pri-
ber defensar el drets de la societat? Són moltes
mer moment es va dir que estava associat a
preguntes, la resposta de les quals sembla ser
#democràciarealja, es va anar constituint en
només l’eco d’una indignació que va creixent.
assemblea sense cap aparent organització
A la llum d’aquesta situació, la classe política, en
darrere. En un primer moment es va parlar,
el centre de les crítiques, no va saber on mirar i
des de la classe política i des del mitjans de
no va voler resultar esquitxada. Tots els polítics
comunicació, de les reivindicacions com si es
van coincidir a respectar la indignació alhora que
tractés d’actes de joves antisistema. La realitat però incloïa certs matisos. El grup era molt heterogeni i estava format per joves, aturats, gent de totes les edats i condicions. Hi ha valoracions de l’acampada que la defineixen com una barreja de consignes sense gaire sentit ni fons d’un grup de persones que no saben què fer. Per altra banda, no es pot obviar la naturalesa de les reivindicacions que posen de manifest un descontent social que és més profund que una simple acció reivindicativa banal. Joves amb molta preparació que no tenen un futur gens clar; milers d’aturats a Catalunya en una situació angoixant; retallades a
L’HIPERBÒLIC/94 acampada
17
intentaven defensar el seu paper dins la societat. Sent conscient que qualsevol intent de fer-se «seva» la reivindicació està abocada al fracàs i el rebuig. Aquest va ser el joc en què, sense voler-ho, es van veure immersos els polítics. Assenyalats com a corresponsables de la situació, van haver de decidir si desallotjaven i «feien callar» un sector de la societat indignat o si, per contra, feien palesa la seva impostura, és a dir, si es deixaven dir a la cara que eren uns inútils. Textos: Diego Giménez (redaccio@ edicat.cat) - Fotos: Adrià Costa
deria.cat
18
PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/94 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________
GUIA
JOVE
MODA
EDUCACIÓ
SERVEIS
NIT
Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 90 215 88 66 formatic@formatic-barna.com
www.formatic-barna.com
T’obrim les portes al món · Hostessa de Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges
El centre de formació dels professionals financers L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. Institut d’Estudis Financers Gran Via 670, 08010 Barcelona Telf: 90 412 44 31 Fax: 90 412 10 15 infoief@iefweb.org
www.iefweb.org
T’agrada el Turisme? A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME amb un IPAD 2 inclòs en la matrícula i 6 idiomes, i també el prestigiós MÀSTER EN DIRECCIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRESES TURÍSTIQUES amb 4 especialitzacions: Direcció d’Empreses d’allotjament, Direcció Turística de Creuers, Direcció de Màrqueting i E-Commerce, i Direcció d’Esdeveniments i Congressos. També podràs realitzar pràctiques internacionals i disposaràs d’una extensa borsa de treball. Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona. C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat
L’HIPERBÒLIC/94 orienta't amb educaweb _________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
19
Les oportunitats que ens ofereix
dominar una llengua estrangera Dominar una segona llengua, especialment l’anglès, incrementa un 44% les possibilitats de trobar feina. De fet, el coneixement d’idiomes és un dels requisits principals exigits per les empreses que cerquen candidats, tal com mostra l’Informe Randstad Professionals elaborat per la consultora Randstad. Si estàs interessat en els idiomes, has de saber que hi ha diferents opcions per aprendre’ls o perfeccionar-ne el nivell: cursos presencials, online, semipresencials, de conversa, viatges a l’estranger, cursos intensius d’estiu, etc. Tria l’oferta formativa que millor s’adapta a les teves necessitats i millora les teves possibilitats de trobar feina! Idiomes emergents: la clau per assolir una major ocupabilitat Espanya es troba a la cua dels països desenvolupats pel que fa a l’aprenentatge d’un idioma estranger. Segons dades de l’Eurostat, es el quart país de la UE en el qual menys adults parlen idiomes. Gairebé la meitat dels enquestats (46,6%) reconeix no parlar cap idioma estranger, mentre que la mitjana de la Unió Europea se situa en el 38%. En concret, els únics
països que superen Espanya en el desconeixement d’altres idiomes són Romania i Hongria, amb un 75% cada un i Portugal (51%).
Com escollir el millor curs d’idiomes?
Aquest dèficit en idiomes redueix les oportunitats de desenvolupament acadèmic i professional, especialment en aquesta situació de crisi econòmica, en la qual la mobilitat internacional es converteix en una opció per sortir endavant. Sense competències idiomàtiques, resulta molt difícil trobar bones opcions i ser competitiu en altres països.
- Primer, és necessari saber quin idioma vols aprendre, la finalitat, el temps de què es disposa, els diners que s’hi volen invertir, etc. - Després has de tenir en compte el nivell actual i fixar-te uns objectius concrets, o dit d’una altra manera, valorar de manera
Segons Randstad, els idiomes més cercats per les empreses estatals són l’anglès, el francès i l’alemany, tot i que el xinès està prenent protagonisme a causa de les oportunitats de feina que genera el mercat en aquest país.
sincera si les teves obligacions laborals i familiars et permetran ser constant en l’estudi de l’idioma. - Una vegada tens clar què vols estudiar és important comparar: la durada, la metodologia, el nombre d’alumnes per classe, si el professorat és nadiu, etc. - També, és important valorar totes les opcions abans de decidir-se per un curs. Les diferents modalitats d’estudi (online, presencial, a distància…) poden afavorir que s’acabi el curs amb èxit. Si encara tens
L’anglès s’ha convertit en un idioma imprescindible, no solament per ser el més parlat al món, sinó també per la seva rellevància en el mercat laboral, en el món dels negocis, les tecnologies i la ciència. Segons l’índex EF EPI de nivell d’anglès en adults, elaborat per Education First (EF), Espanya ocupa l’últim lloc entre els 13 països d’Europa Occidental quant al domini de l’anglès. Aquests resultats es deuen, en gran part, al fet que el castellà és la llengua franca en el món castellanoparlant, fet que resta motivació per aprendre anglès.
dubtes, et pots dirigir als serveis d’orientació d’Educaweb, que t’assessoraran per triar la millor opció.
Quant al xinès, la demanda de formació en aquest idioma ha crescut en els últims anys i són moltes les iniciatives que es duen a terme per difondre aquesta llengua. Estudiar xinès pot fer que el teu currículum vitae tingui el valor afegit que busquen les empreses.
www.qestudio.cat
+info: www.educaweb.cat
L’HIPERBÒLIC/94 20 sexe ESTIU 2011
Amb Maria Lapiedra
Maria Lapiedra www.marialapiedra.com
Assaig sobre la vergonya a la societat actual
«La vergonya no existeix en aquests temps» Obro l’ordinador i busco a la Viquipèdia què és la vergonya. Hi diu: «La vergonya és una sensació humana, de coneixement conscient de deshonor, desgràcia, o condemnació». He hagut de buscar la paraula a la Viquipèdia perquè no tinc ni remota idea de què és la vergonya. Sóc jove. La vergonya no existeix en aquests temps, jo no la conec, a mi no m’han ensenyat les seves virtuts, per què s’ha de ser d’aquest «partit polític»? Només les persones totxetes es permeten el luxe de sentir vergonya. És el que m’ha ensenyat la vida. És el que he vist.
Seré sincera i crua, espero no molestar a ningú i si és així demano perdó. La vergonya és un signe de debilitat. La ciutat s’ha convertit en la jungla. Si no trepitges et trepitgen. Imagina a un tigre que no es menja a un antílop per pena. Mor. Ara mateix la ciutat, el món en què vivim és una jungla. Avui ha sortit al diari que als rics els va bé la crisi, és a dir, que en temps de crisi hi ha rècord de multimilionaris al món. Un exemple concret: Movistar va acabar l’any 2010 amb uns beneficis de 10.167.000 d’euros, un 30,8% més que l’any anterior. I tot i així acomiadaran a moltíssims empleats aquest mateix any.
L’HIPERBÒLIC/94 sexe
21
Maria Lapiedra «Jo també sóc un exemple de la manca de vergonya. Estic molt orgullosa d’això.»
Torrente L’altre dia va ser l’estrena de Torrent 4. Vaig tenir la sort de ser al photocall previ, en la passada per a la premsa que es va fer al matí. Si busqueu a les pàgines dels diaris digitals que van treure la notícia veureu que surto a les fotos més que el director de la pel·lícula o que el gran Tony Leblanc Per què? Simplement perquè vaig aixecar-me una mica la camisa i vaig ensenyar tot el que em van deixar els meus pits (per no escriure pits). O sigui, que si hagués tingut vergonya, potser i amb sort hagués sortit en una foto. O la foto que haguessin triat per il·lustrar tota la noticia hagués estat una en la qual jo no sortís. Però com que no en tinc, eclipso visualment als veritables protagonistes de l’acte i aquí em teniu a totes les fotos, com la protagonista de l’acte.
Gràcies a no tenir vergonya cada cap de setmana guanyo uns 2.600 euros.
La dignitat humana
No dic que estigui malament. Aplaudeixo Movistar. I si els va bé en els negocis, si les seves butxaques desborden diners, és per decisions com aquestes. L’objectiu de les companyies és que els alts executius guanyin molts diners, no generar ocupació. Només dic que si els alts executius tinguessin vergonya no prendrien aquesta decisió.
Gràcies a no tenir vergonya cada cap de setmana guanyo uns 2.600 euros. Em contracten un parell d’empresaris perquè em despulli en la seva discoteca davant d’un munt de suats i pajilleres adolescents, que suren gràcies a les pastilles que han pres, i no saben si la dona que es despulla al ritme de la música sóc jo, Maria Lapiedra o Ruiz-Mateos.
Jo també sóc un exemple de la manca de vergonya. Estic molt orgullosa d’això.
Si tingués vergonya de despullar-me, com la gran majoria de les dones, els caps de setmana em quedaria a caseta veient una pel·lícula a l’ordinador o tindria una ocupació de 1.000 euros al mes. Gairebé 11 milions de treballadors espanyols cobren un sou brut mensual inferior als 1.100 euros, el 58% dels assalariats a Espanya. Gràcies a Déu, no tinc vergonya. Si la tingués a hores d’ara hauria aparcat a la meva plaça de garatge un Seat en lloc del Ferrari que em vaig comprar fa uns dies. Fa unes poques setmanes uns lladres sense vergonya em van robar el Ferrari. El vaig deixar aparcat al mig del carrer en lloc d’en una aparcament perquè tenia pressa d’anar a fer unes copes amb un tio que estava boníssim. Per descomptat me'l vaig lligar, però quan vam anar fins al meu cotxe amb el propòsit de portar el meu nou amic fins a casa meva i fer-li de tot, el meu Ferrari no hi era: assumpte que em va provocar una baixada. No només una baixada, sinó que va matar el meu “escalfament” vaig posar el tio bo en un taxi i jo me'n vaig anar a la comissaria de policia més propera a denunciar el robatori.
Per sort, l'endemà matí van detenir els lladres i vaig recuperar el meu cotxe. Els lladres havien estat uns sud-americans sense gaire cervell. La poli va entrar a la casa d’aquests i aquí els va agafar: esmorzant, amb el Ferrari al garatge.
Avui en dia la dignitat humana no és una qüestió important. Si haguessin estat llestos, haurien creat un bon pla per treure el meu Ferrari del país en menys de 24 hores. El meu Ferrari a les 12 del matí hauria d’haver estat en un país de l’Est, venut i circulant amb una nova matrícula. Però la gent es posa límits, no sé si per la vergonya o per la vagància. Si vas a robar cotxes de luxe, si us plau posa-hi tots els teus sentits! No és qualsevol cosa. De què et serveix robar un cotxe a la nit i que t'agafin l’endemà i et tanquin a la presó? Això és una estupidesa. Una pèrdua de temps! Estic segur que qualsevol directiu de Movistar, si es fiqués a fer de lladre, ho faria mil vegades millor que aquests sudamericans. Si Movistar es dediqués a robar cotxes serien els millors.
Avui en dia la dignitat humana no és una qüestió important. Ho és únicament si es tenen diners o no. El que li fa vergonya a la gent és no tenir diners, no com s’aconsegueixen. Si tens diners tota la resta no importa. Els jutges segueixen perseguint els que roben diners, però a la gent li cauen bé aquests lladres. Un exemple és Julián Muñoz. A la gent li mola veure'l per la tele, fins compren la revista Interviu quan surten fotos d’ell en boles. La dignitat, des d’un plantejament intimista i estètic, està fora del mercat. No es ven a les botigues, no és un objecte que es pugui comprar mirant un aparador. No interessa. Perquè només les coses que es poden vendre en un aparador són les que importen avui en dia. L’interior està passat de moda. Comportar-se dignament és una cosa que s’aprenia abans, ara el que un ha d’aprendre a l’escola o a la universitat és que cal trepitjar qui calgui. Amb força, però sense sadisme i amb elegància. Si és possible d’un sol cop mestre: com si mai no haguessis estat allà, sense tacar-te les mans de sang. Les preguntes típiques de la vergonya —«Què pensen de mi?— ja són igual: que pensin el que vulguin. «Quin aspecte tinc?» No és el mateix: l’aspecte físic ho és tot. Si ets gras o ets lleig ets de classe B, de classe inferior, em refereixo. Tota la gent lletja hauria de fer-se la cirurgia estètica. És la millor inversió que podrien fer en les seves vides. La bellesa fa que puguis viure sense fotre brot. La bellesa fa que t'ofereixin treballs millors, per la «cara». La gent lletja és més desgraciada que la gent guapa. Això està demostrat. No dic que totes les dones del món s'hagin d'operar els pits. No Només dic que la gent lletja s'hauria d’operar la cara. Si volen ser feliços, és clar. Això és així. Si no ho saps, t’ho dic jo. Textos: María Lapiedra (marialapiedra@hiperbolic.cat) deria.cat
22
CULTURA L’HIPERBÒLIC/94 ESTIU 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
destacat del mes
«Dissenya una coberta real amb labutxaca» Comença el segon workshop amb la col·laboració de l’IDEP L’editorial labutxaca col·labora per segona vegada amb
Anna Soldevila, l’editora de labutxaca, va explicar el resum
una escola de joves dissenyadors amb l’objectiu de crear la
del llibre i va establir els paràmetres bàsics que hauran de
coberta d’un llibre que es publicarà el proper mes de setembre.
mantenir en el disseny, com format, logotip, producció, etc. i va afegir que «Ramon Solsona és un referent com a
Aquest maig es va fer la presentació del projecte a la qual
autor literari en la nostra llengua per la seva impressionant
va assistir Ramon Solsona, un dels autors de més èxit del
trajectòria i que cal tenir present que tot i ser una recopilació
moment pel seu llibre L’home de la maleta (Premi Sant Jordi
de contes per a adults, també pot ser llegit perfectament per
2010), ja que el llibre que treballaran els alumnes serà la
un públic adolescent o escolar i cal entendre’l com un tot».
seva obra Llibreta de vacances; Jordi Cornudella, editor del Grup62 i assessor del segell labutxaca; Anna Soldevila,
El llibre, serà l’encarregat de despertar la creativitat dels
l'editora; Begoña Berruezo, directora d’art de labutxaca
alumnes de primer curs de l’IDEP, que podran fer un tast del
i Martí Abril, dissenyador i il·lustrador especialitzat en
que es cou en el món professional dins d’un departament
disseny editorial.
de disseny editorial. El workshop serà una oportunitat per treballar a partir d’un brífing real i dissenyar la coberta d’un
Tal com va explicar Solsona als estudiants de disseny, «el
llibre del segell labutxaca. Les propostes seleccionades
llibre té un marcat to irònic i pretén parodiar, a banda de
es penjaran a Facebook per a sotmetre-les a votació i,
la realitat que ens envolta en cada un dels seus contes,
posteriorment, un jurat format pels professors del workshop
les guies de lectura que es donen com a suport a la
i els editors de labutxaca triarà el disseny guanyador per a
comprensió lectora».
la seva publicació.
L’HIPERBÒLIC CULTURA
L’HIPERBÒLIC/94 A...Z __________________________________ ESTIU 2011
AGENDA juny2011 MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ
23
ESCOLA D’ESCRIPTURA
µµDies: 25-06-2011
Final de Emergenza Festival Concerts
RAZZMATAZZ1
C/ Almogàvers, 122
Barcelona www.emergenza.net www.salarazzmatazz.com
***
µµDies: 25-06-2011
Beth
Concert
Mas Querol
µµDies: 01-06-2011
Fonollosa (Bages)
Tractaven d’estudiar el seu idioma als pisos comunals, on la misèria enemistava dues o tres famílies; enmig de crits i plors i plats trencats, memoritzaven frases —per un home que no coneixerien— amb la dèria d’anar al país on creixen buguenvíl·lies i es mengen espaguetis cargolats.
µµDies: 10-06-2011
La Troba Kung-Fú
Hanna
Concert
Cinema-Estrena
µµDies: 23 al 26-06-2011
Nou de la Rambla, 113
Festa Major d’Olesa de Montserrat
Barcelona (Barcelona)
Festa Major
Preu: 8 €
Sala Apolo
www.hanna-movie.net
Olesa de Mar,
µµDies: 04-06-2011
Lo Submarino Rasquera (Ribera d'Ebre)
Hora: 24:00 h
Preu: gratuit
Per veure un film amb ell, planxaven sempre el seu millor vestit, dutxades tant rabiosament com si tinguessin lepra… Marcello es feia vell, seguia distant.
*** Per ells, però, l’amor es disfressava d’aquell cambrer que havíem vist als diaris: en un dels restaurants més chic d’Europa va dur-li a algú un entrepà amb el descuit – o la malícia – o bé la desesperació completa d’un ganivet a dins.
Concert
Baix Llobregat www.olesam.cat
White Russians
A la Unió Soviètica les noies estaven bojament enamorades del guapo d’en Marcello Mastroiani, substituint per ell la religió: era l’Ulisses de les seves Troies, els pares les renyaven endebades, i el nòvio era un feble succedani de la imatge pura de l’actor.
http://www.myspace.com/whiterussians
*** Xènia Dyakonova µµDies: 11/12-06-2011
(Poeta, traductora i professora de l’Escola d’Escriptura)
Fira medieval de Castellet i la Gornal Fira
Castellet i la Gornal (La Gornal)
Alt Penedès www.castelletilagornal.net/
Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08 www.campusdescriptura.com