Significats nous i maneres noves d'aprendre. Jordi Jubany.

Page 1

Monografia Xarxes per aprendre llengua

Jordi Jubany CEIP Pere Vila. Barcelona

Significats nous i maneres noves d'aprendre a llegir i escriure

L'article reflexiona sobre com canvia la manera de llegir i escriure en la societat actual. Són dues accions que realitzem cada vegada més en pantalles de tipus diferents, on text, imatge i llenguatge audiovisual conviuen constantment. Hem d'aprendre a llegir (entendre) aquests missatges que utilitzen els mitjans de comunicació i a escriure (expressar-nos) mitjançant les noves tecnologies. La didàctica de la llengua pot aprofitar les potencialitats de la tecnologia ben usada per generar aprenentatges significatius i funcionals, obrint les portes a idees innovadores i al treball col·laboratiu. Paraules clau: lectura, escriptura, text, imatge, tecnologia, audiovisual, comunicació. New meanings and new ways of learning to read and write This article considers the changes in reading and writing in modern-day society. Increasingly these two actions are being carried out on different screens on which text, images and audiovisual language permanently coexist. We have to learn both how to read (interpret) these messages used in means of communication and how to write (express ourselves) using them. Language teaching can make the most of these technological opportunities if properly followed to create meaningful, functional learning and open the doors to innovative ideas and collaborative work. Keywords: reading, writing, text, image, technology, audiovisual, communication.

Llengües i llenguatges

(...) l'escola ha d'ensenyar de llegir i d'escriure no només el codi escrit, sinó tots els codis que influeixen en els nens. I dic «llegir» i «escriure». És a dir: ha d'ensenyar de llegir la televisió i d'escriure televisió... perquè si no atenem el nen d'avui... Comprens? (...) 1

Actualment, no en tenim prou d'alfabetitzar en el sentit estricte i clàssic del terme. Els alumnes han de dominar diferents tipus de llenguatges (el matemàtic, el musical, el plàstic, el corporal...). Intentem de no fragmentar els llenguatges i els coneixements que són presents a la societat. Han de saber llegir i escriure també amb imatges i en el llenguatge audiovisual. El sol fet de ser consumidors de mitjans, no vol dir que tinguin adquirides les competències comunicatives bàsiques necessàries, cal educar-les aprofitant els mitjans tecnològics que hi ha a l'abast. A més a més, ens trobem en una situació de contextos plurilingües. A l'escola i a l'institut, hi són presents diverses llengües en cadas86 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • P. 86-94 • gener 2008


Xarxes per aprendre llengua

cuna de les matèries. Ens cal conèixer la biografia lingüística de l'alumnat, així podem aprofitar les oportunitats per aprendre característiques de llengües diferents, l'alfabet, els costums; podem fer entrevistes amb persones de diversos països... Per tal de garantir la competència lingüística de l'alumnat, cal desenvolupar també les seves competències sociolingüístiques, discursives i estratègiques, perquè comunicar va més enllà de parlar i utilitzar el llenguatge verbal. La necessitat d'escriure i de llegir continua essent present, tot i que, cada vegada més, es fa a través de pantalles. Neixen gèneres nous, com ara el correu electrònic, el bloc o el xat, que permeten crear una identitat electrònica, un jo virtual. Es basen en l'escriptura i la lectura, encara que en canviïn algunes característiques. Els usuaris cada vegada desenvolupem més la multilectura, per exemple: quan obrim els correus electrònics escrits en diferents idiomes i mirem els arxius adjunts en diferents formats. Això no treu que moltes vegades continuem pensant en paper, la qual cosa ens fa més còmoda l'escriptura o la lectura.

La imatge i el text

La nova generació d'alumnes es mou en un context d'estímuls constants, està acostumada a realitzar accions diferents simultàniament i a canviar d'activitats cada poc temps. De manera semblant al zàping que fem quan mirem la televisió, els estudiants estan habituats a navegar, a realitzar associacions de tipus arbre amb la informació de manera no lineal, hipertextual, hipermedial i intertextos. També desenvolupen habilitats perceptives i mentals diferenciades. Cal millorar la comunicació, acostar-nos més a ells perquè ens entenguin. La lectura de text i imatge és compatible i sovint complementària, com els peus de foto o les sobreimpressions que veiem en un noticiari televisiu. Hem de prendre consciència del poder que té la imatge i de com aquesta és una representació de la realitat, no la realitat en si, i té un caràcter polisèmic. La imatge ens permet transmetre idees, conceptes, relacions..., indueix a l'atenció, al descobriment, amb interès i comprensió. Saber llegir les imatges ens ajuda a aprofitar tota la informació que ens arriba mitjançant els llibres, les enciclopèdies, les diapositives, els dossiers, les fotos, els murals, els rètols, els vídeos, els gràfics, els mapes conceptuals, els documents d'escola... Així, la imatge esdevé objecte d'estudi i eina d'aprenentatge al mateix temps. Però és bo no oblidar que tot el que és parla no es pot passar a imatge, mentre que el text pot desvetllar imatges mentals sense límits. 87 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • gener 2008


Xarxes per aprendre llengua

Llegir i escriure per aprendre

Llegir i escriure són construccions socials, culturals i temporals. No hi ha cap manera natural de fer-ho. Cada text és llegit a partir de l'experiència acumulada en la lectura de textos anteriors. Hem d'ensenyar que llegir és més semblant a mirar, que és selectiu, que no pas a veure, que és indiscriminat. I cal lluitar contra l'analfabetització funcional, que significa el fet de descodificar sense entendre aplicat a la funcionalitat de la vida diària. D'un text, n'hauríem de saber el món de l'autor, el propòsit que persegueix, l'idiolecte, el posicionament ocult, la ubicació sociocultural i la subjectivitat. Hem de dominar el gènere discursiu del text, descriure'l, conèixer-ne els contrincants, les veus, els noms, la solidesa, els mots disfressats, la jerarquia... El poder actua a través del discurs. En desenvolupar les interpretacions, també és rellevant el lector; s'han d'esbrinar els seus propòsits, les seves reaccions, els acords i desacords. El significat d'un escrit s'ubica en la ment. Hem d'interpretar, però també ser conscients que no ho podem comprendre tot. A l'escola, els treballs per projectes contribueixen a donar sentit a les activitats de lectura i escriptura i a aconseguir l'alfabetització desitjada. Són treballs que giren a l'entorn d'un tema concret que surt de la demanda feta per l'alumnat. Cal plantejar-se per què escollim un tema determinat, què en sabem i què en volem saber, fixant-nos uns objectius que revisarem i avaluarem. Aquest mètode ens ajuda a desenvolupar diferents estratègies d'aprenentatge, permet l'autoregulació i la reflexió del procés seguit. Per tal d'elaborar la informació, primer la recollim de forma directa (enquesta, entrevista, observacions...) o indirecta (mediateca, Internet, llibres...). Cal comparar aquestes dades, analitzar-les, interpretar-les i organitzar-les. Llavors, ja podem expressar i comunicar aquesta informació. És un treball que hauria d'implicar les famílies i tota la comunitat educativa.

Les aplicacions TIC i l'oralitat

Fa uns sis mil anys que escrivim, mentre que fa uns cent mil anys que parlem alguna de les sis mil llengües que hi ha al món i les que ja n'han desaparegut. Els nens ja saben parlar quan entren a l'escola, però això no vol dir que ja estigui tot fet. Hem de donar un model de qualitat, amb lèxic variat i ampli, ajudar-los a reformular el llenguatge que ja posseeixen, ampliar-lo, dotar-lo de recursos per a cada situació i per a cada situació d'intercanvi comunicatiu. A l'escola, la llengua oral continua essent un pilar bàsic indispensable. Hem de propiciar situacions on l'ús de la llengua oral sigui imprescindible, i les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ens 88 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • gener 2008


Xarxes per aprendre llengua

poden ajudar a reflexionar sobre aquest ús a través d'enregistraments. Per exemple: podem gravar activitats orals com ara assemblees, debats, entrevistes, explicació de relats, d'experiències importants, de contes, de jocs com ara endevinar objectes amagats, recitar textos de memòria com ara poemes, endevinalles, cançons, rodolins... El treball amb una simple gravadora de veu, un micròfon connectat a l'ordinador, la càmera de vídeo o la ràdio escolar ens permet fernos conscients de com ens expressem davant dels altres. Podem enregistrar converses significatives lliures o dirigides per veure com es dóna l'ordre i es respecten els torns de paraula, per aprendre a formular preguntes, per conèixer els diferents gèneres dels mitjans de comunicació, com a eina d'avaluació... Millorarem l'escolta activa, la comprensió, la consciència d'un mateix, l'expressió amb la veu i els elements cinètics del nostre cos. La càmera de vídeo ens permet gravar models correctes que ens serveixen d'exemple, enregistrar l'evolució dels alumnes en el temps i també ens pot ser útil per autoavaluar l'activitat del mestre, per aprendre què en pot millorar. Podem seguir l'esquema següent: primer, l'elaboració d'idees, el guió i la planificació; segon, la gravació i el muntatge; tercer, el visionat, l'edició i la postproducció, i, per acabar, l'anàlisi, la còpia i la distribució del muntatge. Són bones pràctiques i és interessant de fer-ne un bon recull, però no és indispensable que tot quedi enregistrat. Podem utilitzar un circuit de televisió tancat, que permet veure'ns en temps real per la televisió o el projector mentre realitzem alguna de les activitats esmentades. Ens adonarem de com l'atenció i la motivació milloren ràpidament.

Les aplicacions TIC i els textos escrits

Com a resultat del treball de la llengua oral, estem en disposició de fer la tasca per ser escrita, per elaborar-ne o enregistrar-ne aquelles parts que ens n'interessen més. Combinem activitats obertes, espontànies i motivadores amb unes altres de feina sistemàtica amb programes d'aspectes específics concrets. Aprendre a conèixer i fer servir el teclat esdevé un element indispensable per utilitzar un programa de processament de textos amb tipus abundants de fonts, un bon corrector, un programa de presentacions, un editor de webs... Hem d'aprofitar les eines, també telemàtiques, com ara diferents tipus d'enciclopèdies, diccionaris, traductors, cercadors, blocs, xats, jocs i contes. Internet també el fem nosaltres amb projectes i treballs dels alumnes, en webs docents, de centre o educatius. A través dels portals educatius, podem realitzar diferents activitats de reescriptura de 89 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • gener 2008


Xarxes per aprendre llengua

textos, com ara omplir buits de frases, confeccionar paraules, adquirir velocitat lectora... En tot cas, els ordinadors han de ser presents a la vida de l'aula, i els alumnes sempre han de tenir un editor de textos a l'abast. Les primeres passes han de ser bastant pautades, amb referents al seu entorn immediat, començant per buscar lletres al teclat, escriure-les, escriure paraules, com ara el seu nom propi, el dels companys de taula, el dels companys de classe per passar llista... I ho podem anar complicant amb el vocabulari específic de les parts del cos, dels perifèrics de l'ordinador... I, progressivament, fer pràctiques com ara copiar paraules i frases, escriure la carta als Reis o fer redaccions amb una presentació ben acurada. Hem d'ajudar a veure la imatge com una font d'informació valuosa i incorporar-la al costat del text en forma de dibuix o de fotos. Per exemple, podem confeccionar l'horari de classe amb imatges. En les presentacions, també podem combinar paraules i imatges. Ens poden servir per treballar les sortides escolars, el vocabulari d'un tema estudiat, per elaborar una recepta de cuina amb els ingredients i el procés seguit... A més, poden elaborar presentacions sobre ells mateixos, per exemple, amb fotos seves en diferents moments de la seva vida.

Un exemple concret

Amb el programa Storybook Weaver («El petit escriptor»), paraules i imatges interactuen creant un ambient màgic. El programa té una oferta gràfica àmplia i diversa, amb un cert paral·lelisme amb els dibuixos Figura 1

90 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • gener 2008


Xarxes per aprendre llengua Figura 2

Figura 3

animats i altres referents que tenen els nens. És una nova manera de fer els processos escrits i dóna uns resultats nous. El maneig del programa és bastant fàcil i intuïtiu. La primera vegada que l'utilitzen, és bo deixar un marge de temps perquè els usuaris explorin i experimentin lliurement les diferents possibilitats que ofereix. Sobretot en els diferents apartats gràfics, que és el que més els en crida l'atenció. Podem potenciar el treball col·laboratiu agrupant els estudiants per parelles o grups petits. Podem utilitzar-lo amb diferents tipologies textuals. Al començament, ens serveix per consolidar el domini del teclat, el coneixement de vocabulari específic, i per fer descripcions senzilles. A les figures 1 i 2, hi veiem exemples de text descriptiu elaborats a l'educació infantil. El programa, però, està dissenyat per desenvolupar el text narratiu del conte. Va molt bé per treballar les tres parts tradicionals: presentació, nus i desenllaç, cadascuna de les quals coincideix amb una pàgina i el conjunt de totes va precedit d'una portada amb el títol i els autors. Veiem un exemple de cada part a les figures 3, 4, 5 i 6, elaborada a primer de primària. Quan presentem una activitat per tal d'elaborar un text narratiu, n'expliquem i en negociem els objectius, en planifiquem i n'orientem els passos i n'explicitem els criteris d'avaluació. En el procés de redacció, comencem amb una pluja d'idees, el motiu, la planificació, per passar després a organitzar la textualització que adaptarem al nivell del grup i també a l'individual. Podem utilitzar esborranys i esquemes per ajudar-nos-hi. 91 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • gener 2008


Xarxes per aprendre llengua Figura 4

Figura 5

Figura 6

92 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • gener 2008


Xarxes per aprendre llengua Figura 7

Hem de valorar la continuïtat i la coherència entre textos i imatges. Un dels errors més comuns és descuidar-se una part del dibuix o del text o, en cas contrari, passar-se en les dimensions del dibuix o del text. En les diverses pàgines, sobretot si es treballen en dies diferents, també hi podem trobar manca de concordança d'espai, de temps, de personatges, de cohesió textual. En la revisió, l'anàlisi i l'avaluació, ens fixarem també en l'estructura, les paraules, la puntuació, l'interès, el ritme, la presentació, l'ortografia, la gramàtica... Durant el procés i al final d'aquest, poden compartir el seu treball amb tothom i rebre aportacions crítiques i felicitacions dels companys. En la mesura que dominen el mitjà, poden passar de reproduir i imitar contes clàssics a tenir més llibertat de moviments. Veurem que moltes vegades s'identifiquen i s'expressen a través dels personatges, Figura 8

93 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • gener 2008


Xarxes per aprendre llengua

com en els exemples anteriors. En altres casos, apliquen el programa a uns altres contextos, com el que han après l'hora abans, l'última pel·lícula que han vist (vegeu l'exemple de la figura 7) o els ídols que admiren (vegeu l'exemple de la figura 8, de cicle mitjà). En definitiva, les noves tecnologies dins les aules ens aporten un ventall de camins nous diferents per arribar a un objectiu. Cadascú pot trobar el seu i la manera de fruir-ne i de treure'n profit. Caminem?

Nota

1. De «Marta Mata a Salvador Cardús» en Avaluació de l’ús social del català entre l’alumnat de secundària en relació a la dinàmica sociocultural dels centres. Consultat a <www.xtec.es/sgfp/llicencies/200102/resums/ariera-html>.

Referències bibliogràfiques

CASSANY, D. (2006): Rere les línies: sobre la lectura contemporània. Barcelona. Empúries. NOGUEROL, A. (2004): «Ensenyar llengua en una societat multilingüe». Perspectiva Escolar, núm. 290. Barcelona. PALOU, J.; BOSCH, C. (2005): La llengua oral a l'escola. 10 experiències didàctiques. Barcelona. Graó. PRAT, A.; VILA, N. (2000): «Las habilidades de lectura y escritura: un antes y un después». Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, núm. 24, p. 47-57. TUSÓN, J. (2001): Una imatge no val més que mil paraules (contra els tòpics). Barcelona. Empúries. VILA, N. (2004): Una aproximació a la informàtica educativa. La construcció del relat. Tesi doctoral. Barcelona. VILCHES, L. (1984): La lectura de la imagen. Prensa, cine, televisión. Barcelona. Paidós Comunicación.

Referències de l'autor

Jordi Jubany i Vila Mestre i formador. Àrea TIC del Departament d'Educació. CEIP Pere Vila. Barcelona jjubany@gmail.com Línia de recerca: nous recursos per treballar la comunicació, la relació entre text, imatge, lectura, escriptura i tecnologia.

94 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • gener 2008


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.