DONNA10 | Set 14 by Donna10

MAGAZINE GRATUÏT

SETEMBRE 2014

TERRASSA - MATADEPERA

RAFFEL PAGES DE PROP

RYAN PARIS DOLCE VITA

Fotografia Martí Có

SERGI BARRIOS EDUCACIÓ CANINA

MONTSERRAT CARULLA

Tornem! Han acabat les vacances i ha arribat l’hora de tornar a la feina, a l’escola, i a gaudir del DONNA10. Tornem amb forces renovades, amb energia i amb més pàgines i novetats. Durant l’estiu hem fet els deures per seguir oferint-vos un magazín cada cop més interessant i obert a tothom. D’aquesta manera, hem signat un conveni de col’laboració amb el Gremi d’Hosteleria arrel del qual DONNA10 es converteix en plataforma de comunicació de totes les iniciatives de l’entitat. En aquesta ocasió, us informem del 2n Festival Musica&GinTonic, del 19 al 21 de setembre. A més, en cada edició us recomanarem un dels molts i excel·lents restaurants de la nostra ciutat. Per iniciar la nova temporada res millor que fer-ho tenint com a protagonista a la gran dama del teatre, Montserrat Carulla: una entrevista en profunditat en la que podràs conèixer una mica més de la vessant més ideològica i lluitadora d’aquesta gran actriu. També estarem molt de prop amb Raffel Pages, l’estilista de les dones més artístic i creatiu. Tot un seguit d’articles envers la diversitat i llibertat sexual, la 1a Cursa de dones, i el benestar i educació de les nostres mascotes, entre d’altres. DONNA10, el vostre magazín plural, la publicació que contribueix a fer ciutat.

Esther Notario Directora

DONNA10 és una publicació de BINOMI Comunicació, scp. San Pau, 5 08221 Terrassa. T. 671 040 881 Directora: Esther Notario Disseny: Equip Propi Impressió: Grup La Veu Creative, S.L. | DONNA10 no es fa responsable de l’opinió i continguts dels articles dels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci de la revista sense l’autorització de DONNA10.

MONTSERRAT CARULLA Apassionada del teatre, de la seva terra i del seu poble, Catalunya, la gran dama de l’escena visitarà Terrassa el pròxim 19 d’octubre per a protagonitzar Iaia!, en el marc de la nova programació del CAET, en el Teatre Principal. DONNA10 va tenir l’honor d’entrevistar-la a casa seva, per a totes vosaltres

Caldrien pàgines i pàgines senceres per definir l’extensíssima trajectòria professional i vital d’aquesta excel·lent actriu, dedicada principalment al teatre, però que també ha treballat per a la televisió i el cinema. Va començar fent teatre amateur i a finals dels anys 40 va realitzar diferents cursos en l’Institut del Teatre de Barcelona. Va ser a partir del 1960 que començà a treballar en el teatre professional. Formada en l’escola de la ràdio, també va cursar Història de l’Art i va realitzar doblatges al català i al castellà per a pel·lícules estrangeres. De caràcter lluitador i inquiet, va haver de passar 40 anys sense poder fer cinema en Espanya pel veto del sindicat vertical després d’una queixa per les seves condicions econòmiques en el rodatge d’una pel·lícula els anys 50. En 1995 va rebre el Premi Creu

de Sant Jordi i el 1999, la Medalla d’Or al Mèrit Artístic. L’any passat rebia el premi Gaudí d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català, convertint-se en la primera dona amb aquest guardó. És aquest un ràpid viatge pel seu currículum professional, però també cal destacar la seva forta implicació amb el moviment sobiranista. “Sóc independentista des que tenia 18 anys. Respecto i admiro el poble espanyol, la seva llengua i cultura, però Catalunya estarà millor sent independent”.

“Em sento molt estimada pel meu poble, i jo estimo molt el meu poble i la meva terra”

ENTREVISTA

DONNA10 va tenir l’oportunitat de conversar amb ella en la intimitat de casa seva, de tu a tu, amb l’amabilitat, proximitat i franquesa que la caracteritza. Una dona entranyable que, malgrat els seus 84 anys, és tota activitat i inquietud. Resulta un plaer parlar amb ella, discernir envers l’actualitat i la realitat de la nostra societat. Com ella va comentar: Cada dia parlo amb les meves neurones i els hi dic “Nenes, no us adormiu, manteniu viu i dinàmic aquest cervell”. I que així es mantingui per molts anys, per donar-nos dies i dies d’art, d’experiència i de motivació constant. El teu fill, Roger Peña, va escriure l’obra pensant en tu? Quan em va dir que havia escrit una obra per a mi, just el moment que jo li comunicava que em retirava del teatre, el primer que vaig pensar va ser això, però resulta que està inspirada en la meva mare, la seva iaia. Les vivències i dificultats que s’expliquen són de la meva mare. El temps de la postguerra va ser molt dur, especialment pels idealistes que defensaven una Catalunya diferent. La mare va haver de lluitar molt per tirar de tots endavant. El teu nét, l’Aleix, també és un altre dels protagonistes. He tingut la sort de treballar amb ell, qui interpreta el personatge precisament del meu nét. Primer vaig pensar, ja hi som, el pare que vol posar el seu fill, perquè m’he trobat en algunes ocasions amb grans actors que han volgut fer entrar els seus fills i aquests no tenien la mateixa vàlua que els seus pares. I és que d’actor, com tot en la vida, s’ha de valer, es neix amb una predisposició. Després si ve, tenir

l’oportunitat i descobrir-ho. En el cas de l’Aleix, em va sorprendre molt gratament. És creïble, natural, viu el personatge. La resta d’actors, la Katty Klein, i abans la Vicky Luengo, també són molt vàlids i donen prestigi a l’obra. Llavors, aquesta obra serà l’última? Sempre he dit que serà l’última, però no sé si serà així. A mi sempre em fa por sortir limitada a escena. No vull fer patir els meus companys, ni patir jo. Però resulta que el meu cervell vol donar més de si. Deu ser perquè m’he passat la vida fent teatre i televisió, memoritzant, obligant al cervell a una contínua regeneració. (També deu ser perquè Montserrat devora els llibres, que inunden la seva enorme biblioteca). Em puc estar fins a les 3 de la matinada llegint. A més, cada dia, només llevar-me llegeixo tots els diaris per estar ben informada de l’actualitat. “Em retiraré, no quan obliguin les circumstàncies, sinó quan el raonament així m’ho indiqui. No obstant això, si hi ha oportunitat continuaré fent cinema o televisió, que suposa un altre ritme i forma de fer”. “El que tinc molt clar és que no em quedaré en el sofà de casa. Tinc moltes coses a fer i una d’elles, per exemple, és anar recopilant un repertori de poemes i texts, com ja he fet en alguna altra ocasió (Itinerari de les paraules). Aquest, però, serà un itinerari més sobiranista, sobre les deficiències de Catalunya, les nostres necessitats, la nostra solidaritat, la nostra lluita i malestar davant de les injustícies que recauen sobre nosaltres. No volem estar en contra de ningú, respectem els altres, per això demanem que també ens respectin a nosaltres, que reconeguin que som una nació que vol ser un estat, sense haver de dir “sí, senyor” sempre que li demanen”. Montserrat Carulla ho viu i així ho expressa amb arguments sòlids i justificats. Portem 300 anys dient sí a tot el que demanen, moltes vegades molt injustament, sense una resposta equitativa. Catalunya hem sigut i som un poble treballador, motor en molts aspectes, solidari, lluitador. No ens mereixem ser regió d’un estat que no ens entendrà mai. He de dir, però, que aquesta falta de comprensió no deriva de la gent del poble, sinó de l’actuació dels poders. Hem hagut de treballar el doble, esforçant-nos el doble, i així hem creat una nació molt digne, autosuficient, amb una gent molt treballadora i lluitadora, orgullosos de la seva terra. Mai hem callat i sempre hem alçat la veu davant les injustícies i els abusos.

ENTREVISTA

Què creus que passarà el 9 de novembre? Segurament no ens deixin votar, però ens en sortirem. Hi haurà uns estira-i-arronsa, unes negociacions, tardarem més o menys, però ho aconseguirem. Sóc optimista. Solament espero que no trigui gaire i que ho pugui veure. I poder celebrar-ho! amb una ampolla de cava que guardo per a l’ocasió. Faré igual que amb la fi del franquisme. Tenia una ampolla de xampany per celebrar la mort de Franco i que vaig haver de renovar quatre o cinc vegades. Ara tinc preparada una per a l’arribada de la independència de Catalunya, que també la vaig canviant i que espero poder obrir-la.

“Si passa un autobús, jo l’agafo... Després, si no m’interessa, ja baixaré” Montse, a més de Iaia!, quina altra obra recordes amb especial estima? El Pigmalió, que va ser traduïda per Pere Quart. Fins i tot vaig muntar una companyia pròpia per fer-la per tota Catalunya. Va ser una gira que va durar molt temps, amb uns grans teatres plens. N’hi ha bastants que guardo amb especial record. I alguna que t’hagués agradat fer? La visita de la vella dama. Ha anat passant el temps i no he tingut oportunitat de fer-la. Penso que encara la puc fer! si tinc l’oportunitat, ja que és un personatge que recorre totes les edats. Veig que estàs al dia de les xarxes socials i les noves tecnologies. Sempre dic que vaig ser jo qui va inventar l’ordinador (riu). Crec que vaig ser de les primeres a tenir-ne un. La meva incursió en aquest món va ser el dia que vaig llegir en el diari que hi havia com una mena de congrés d’ordinadors i em vaig encuriosir. Vaig anar, vaig preguntar, em van explicar i vaig sortir d’allà amb un. Tens una enorme inquietud per tot el que t’envolta. És que tinc curiositat per tot, m’interessen les coses que passen al meu voltant. Si passa un autobús, jo l’agafo, perquè em pregunto “i si no torna a passar?”. Després, si no m’interessa, ja baixaré, però d’entrada no puc deixar marxar les oportunitats que passen per davant meu, ja que no saps on et portarà aquest autobús. Agafar un o altre pot canviar-te la vida.

Per acabar, una anècdota. Tinc una de molt divertida. Estava en un centre comercial, era època de Nadal, mirant els reis dels meus fills. Per a poder fer-ho amb tranquil·litat vaig vestir-me de manera que passés desapercebuda, amb un mocador al cap i unes ulleres de sol fosques. Però van haver dues dependentes que es començaren a mirar entre elles i somriure i vaig pensar “ja m’han conegut”. Una d’elles es va acostar per dirme: “Enhorabuena! Ústed es Marisol, verdad?” (esclatem a riure). L’estupidesa de la gent o la vanitat de l’actriu... Vaig extreure d’aquesta anècdota. Poc abans de marxar arribar el seu marit, un home de somriure tan afable i entranyable com ella i tots dos ens acompanyen fins a la porta. Una tendra imatge que em va arribar molt a dins. La seva abraçada i mirada d’acomiadament, emplaçant-nos al dia de l’estrena de Iaia!, a Terrassa, va ser tota una injecció d’optimisme, d’experiència, de vitalitat, de lluita. Montserrat Carulla, “actriu, catalana i independentista” -com ella mateixa es defineix- a la que ara admiro encara més, si cap.

Restaurant Can Bondia // Ctra. Castellar, s/n Terrassa // Tel. 93 787 03 26 // www.canbondia.es Aparcament gratu誰t

Des dâ&#x20AC;&#x2122;ara tambĂŠ als millors restaurants

Amb el suport de:

NUEVOS PLATOS DE PESCADO Y MARISCO

Almejas, Mejillones, Navajas, Berberechos de Vigo, Gamba de Huelva a la Plancha... Jamón Ibérico D.O. Guijuelo Croquetas de Jamón Ibérico Piparras de Ibarra... Sábados y Domingos paella de 4 pers. a precio de 2 (bajo reserva)

KARAOKE De jueves a domingo

a partir de las 0:00h.

Martes, miércoles y domingo 7h a 23h Jueves y viernes 7h a 3h Dekantus

Sábados 12h a 3h Lunes cerrado

Passeig 22 de juliol, 399 · 08225 TERRASSA · 682 79 93 27

Karaoke

Pioneer

RAFFEL PAGES:

“LA DONA ÉS SEDUCCIÓ” La simpatia i proximitat que el seu somriure transmet en la seva imatge pública es multiplica al tenir davant en Raffel Pages i conversar amb ell de la seva intensa vida i professió. DONNA10 va tenir l’oportunitat de fer-ho en les oficines de Barcelona, en el seu despatx, en el bressol de tants i interessants projectes.

La seva mirada projecta la inquietud, la creativitat, l’empremta de tantes i tantes vivències, algunes de les quals ens va fer partícip durant les més de dues hores que vam estar amb ell. Raffel Pages és un dels principals i més prolífics protagonistes de la història de la perruqueria de l’últim mig segle. Fotografies, quadres, regals que empatitzen amb el clima de creativitat del seu despatx, en són testimoni directe i molt valuós per a Pages. Aquesta dilatada trajectòria professional s’inicia amb només 17 anys, quan va conèixer a Rosy Carita que el va oferir treballar en el seu saló del carrer Balmes, de Barcelona. La firma Carita (amb salons exclusius a París i Madrid), juntament amb l’Alexandre, també a París, eren els més prestigiosos a escala internacional.

Com a exemple del posicionament d’aquest saló, “per rentar i marcar es cobraven 150 pessetes de l’època, quan en els salons cars d’aquell moment el preu oscil·lava entre 25 i 30”. “Treballava més hores que un rellotge, però era molt feliç i, a més, treballant com a estilista, el més jove de la firma, guanyava - deien els meus amics - més diners que un torer!”, recorda divertit. Malgrat que Rafel Pages ja treballava, juntament amb el seu germà Enric, en el saló de perruqueria del seu pare, prop de Cornellà, va ser Rosy Carita qui li va fer veure que la perruqueria era el seu món. Fins aquell moment, aquest jove al qui l’atreia la medicina i l’entusiasmava el dibuix, no era conscient de la seva inquietud pel món de la imatge, de la perruqueria, de l’estilisme. “Amb ella va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula “estilista”:

ENTREVISTA

sempre havíem estat perruquers de senyores o de senyors”. Rosy Carita, en veure’m fent un dibuix per l’aparador, es va encapritxar de mi i va voler portar-me a prop d’ella a Paris”. “Descobriràs el que aquesta professió té reservat per a tu, em va dir”. I no es va equivocar. Una extensa i prolífica carrera l’esperava. El saló de la Carita, en el que va treballar durant uns mesos, va ser el punt d’inici. “Aquí vaig tenir l’oportunitat d’estar en contacte directe amb la moda, l’art, la genialitat...”. Raffel Pages va estar pentinant i cultivant amistat amb cèlebres dones de la cultura, del cinema, de la vida social i pública. Claudia Cardinale, Ursula Andress, Sophia Loren van passar pel saló. “Brigitte Bardot es va convertir en una de les meves icones”. L’any 1976 va obrir el seu primer saló a Barcelona, fins arribar als 83 salons actuals arreu d’Espanya i dos més en París. L’any 1992 es va inaugurar l’Institut de Perfeccionament Raffel Pages. El nom de Raffel Pages ha recorregut passarel·les de tota Europa, especialment de les seus de la moda i la perruqueria per excel·lència: França i Itàlia, així com en Barcelona i Madrid. Tot un univers de coneixements, innovació i constant evolució del que formen part directa i responsable les seves filles. “Una de les meves nétes, de 14 anys, mostra un especial interès per aquest món i el que desenvolupa la firma”, comenta orgullós. Com plenament orgullós i satisfet està del Museu d’Història de la Perruqueria (Rambla de Catalunya, 99), en el que es fa un viatge a través de la història de la professió. Des del Neolític, passant per l’art de pentinar i confeccionar perruques de l’Antic Egipte, fins a la recuperació del culte a la bellesa i els grans noms de la Revolució Francesa i els il·lustres d’èpoques més recents. Únic en el món, reconegut en el Mondial Coiffure Beauté de París, és el resultat de 50 anys de recerca i investigació. Actualment, la col·lecció està integrada per més de 6.000 peces i gairebé 3.000 exemplars de bibliografia, esdevenint així la major i més valuosa col·lecció que existeix. En el moment de l’entrevista vam poder gaudir i palpar de la bellesa i curiositat d’algunes de les peces que té allà dipositades, un segon petit museu (en té objectes dipositats també en altres salons seus) al que no paren d’arribar cada setmana més peces. Eines, perruques, llibres, cartells, làmines, assecadors, mostres de publicitat, cabells i roba d’il·lustres personatges, fotografies, esbossos originals... Unes autèntiques joies de la història. Aquesta col·lecció és la seva passió, a la que hi dedica 6 hores diàries. A banda de les innumerables trucades per oferir-li variats objectes o eines, i el que troba en subhastes internacionals, visita periòdicament el Louvre des Antiquaires de París. “El 90% de la meva col·lecció ha estat adqui-

rida a França. La perruqueria era ja molt important aquí des de l’època de Champagne, Croisat, etcètera, dels anys 1700 al 1800”. Ens explica que es data d’aquesta època, en ple regnat de Maria Antonieta, amb els voluminosos pentinats del seu perruquer, Leonard, l’inici de la perruqueria com la coneixem. Respecte de les seves visites als antiquaris ens explica una divertida anècdota: “Em vaig parar en una petita botiga d’objectes de vidre, copes, gots, figures...Li pregunto al senyor gran, amb el cabell blanc i un ampli bigoti amb caragoles, sobre un petit pot de vidre precintat d’alumini, d’un producte de la casa L’Oreal Paris i que es feia servir els anys 50 i 60 per marcar amb rul·los i pinces. Molt seriosament, em contesta que li sap greu, però que si li arriba aquest pot o qualsevol altra cosa interessant relacionada amb la perruqueria, “el primer que faré és oferir-li a un perruquer boig que viu a Barcelona...”. Amb expectació, però també amb un somriure li vaig increpar: “Disculpi’m, Monsieur Gribeau, sabria dir-me el nom d’aquest boig perruquer?” “Pages, crec que es diu Raffel Pages”, “Monsieur... aquest perruquer boig sóc jo”. Un vincle de complicitat i col·laboració es va iniciar en aquell moment. I és que l’esperit de recerca i treball de Pages és inesgotable. Des de l’any 2005 està immers també en el desenvolupament de la seva nova marca internacional T&T by Raffel Pages, un concepte 100% actual al qual anomena “el chic subversiu”, amb salons a Espanya, Itàlia i París, entre d’altres ciutats. Durant més de dues hores vam gaudir de la companyia, de les vivències i històries de tota una icona en el món de la dona, per la seva aportació en la cerca constant de la perfecció de la imatge i l’estilisme femení, assolint un concepte de la perruqueria molt fresc, molt àgil. “I és que la seducció està en el costat femení. La dona és seducció”, conclou. Un home entranyable, senzill i molt proper, qui des del primer moment ens va obrir les portes de la seva professió, de la seva vida i ens va encomanar el seu esperit inquiet i creatiu. Un 10 també per a tu, Raffel.

ENTREVISTA

RICARD BELTRAN Cada cop més patim mal d’esquena, contractures, tensió muscular... El tipus de vida que portem actualment, l’estrès, les preocupacions, determinades feines, o simplement per relaxació, provoquen que periòdicament necessitem posar-nos en les mans d’un quiromassatgista qualificat. En la consulta d’en Ricard Beltran, al mateix centre, trobaràs un servei basat en la professionalitat i experiència.

Després de treballar varis anys a la Mútua de Terrassa i més de 15 anys sent soldador en una fàbrica de manòmetres, Ricard Beltran va fer un gir a la seva vida quan, per circumstàncies laborals, va decidir dedicarse al món del quiromassatge. Format en l’Escola de massatge del Dr. Sagrera, de Barcelona, ha estudiat i assistit en nombrosos cursos específics impartits per importants experts de referència en la matèria.

el sistema circulatori, relaxa la musculatura, s’alliberen toxines de l’organisme i s’ alleugen dolors. Altres de les tècniques i teràpies que aplica en Beltran són el kinesiotape, el tens i el tapping.

En la seva consulta es dedica als massatges terapèutics, esportius, relaxants (antiestrès), descontracturants, de manteniment, així com els relaxants TDHA. Ofereix un tractament personalitzat, segons les necessitats específiques de cada client, per tractar tot tipus d’esquinços, lesions esportives, lumbàlgies, cervicàlgies, crioteràpia, etc. Un altre de les tècniques de massatge que ofereix són les pedres calentes, “un dels massatges, juntament amb els descontracturants, que més em demanen”. Basat en la medicina ayurvèdica, és aquest un massatge suau, combinat amb la col·locació de pedres volcàniques calentes en determinats punts de l’esquena. “És molt demandat, perquè té un resultat molt satisfactori, amb una profunda sensació de relax i benestar”, explica Beltran. “Aquesta tècnica s’inspira en les disciplines orientals, segons les quals estan situats set txakres al llarg del canal central del cos”. Aquest tipus de massatge estimula

Pel que fa al massatge esportiu, Ricard Beltran ha treballat dos anys en l’equip infantil del Terrassa FC i actualment en el juvenil del CE Sabadell, l’amateur i el futbol base del Poble Nou, el futbol base del Bonaire i la Penya San Pedro, que està a 2a Catalana. Una agenda molt plena, “però no em suposa esforç, gaudeixo molt amb la meva feina”, comenta satisfet Beltran. Prèvia cita concertada, a la consulta rep de dilluns a dijous fins a les 18.30h i divendres fins a les 20h. Altres de les actuacions destacades del seu currículum professional ha estat la participació en diferents esdeveniments esportius com la Marató de Barcelona (en dues ocasions) o la Mitja Marató de Granollers. “El nostre principal objectiu és preservar, restablir i augmentar el seu nivell de salut i millorar la seva condició física, mitjançant teràpies manuals”. Per això res millor que defugir de l’intrusisme no qualificat i posar-se en les mans d’un professional: Ricard Beltran.

LA PROVENÇA FA UN ANY El passat dia 13 de setembre es va celebrar el primer aniversari de La Provença, una botiga dedicada a fer-ne dels sentits tota una explosió de benestar. Eva Perales, qui porta més de 25 anys en el sector de la cosmètica, va decidir deixar la seva feina estable per llençar-se a muntar el seu propi negoci.

La Provença, comerç dedicat a la cosmètica natural i fragàncies, pretén ser una botiga càlida i oberta on el client rebi un tracte “com el d’abans”, totalment acollidor i personal, pendent dels detalls i amb un assessorament professional a l’hora. Un objectiu que Eva aconsegueix assolir molt satisfactòriament. El seu tarannà simpàtic i agradable empatitza gratament amb el caliu de la botiga.

També podeu trobar altres marques i articles: Maquillatge ecològic amb la marca COULEUR CARAMEL, protector solars certificats bio de la casa ALPHANOVA SUN, la línia de nadons biològica ALPHANOVA BEBÉ i un important apartat d’aromateràpia amb la marca TERPENIC LABS, especialistes en olis essencials purs i quimiotipats, i olis vegetals. A més, disposa d’una variada oferta de complements de decoració artesanal com ara saboneres, safates, marcs de fotos, capsetes.... Petits detalls que enamoren a tothom. Destacar els cursos d’aromateràpia i automaquillatge impartits pels millors professionals, així com les animacions puntuals amb artesans locals que ens ensenyen els seus productes. En definitiva, “intentem ser un espai agradable, dinàmic i viu”.

La seva marca estrella L’OCCITANE EN PROVENCE, introdueix al client en un univers d’aromes, textures i presentacions úniques provinents de “savoir faire” de la tradició de l’Alta Provença francesa. L’Occitane en Provence és una marca amb una llarga trajectòria i prestigi internacional. Ofereix des de fragàncies elegants i de gran qualitat tant masculines com femenines, sabons, espelmes, farcellets d’herbes aromàtiques i una cosmètica facial i corporal que satisfarà al client més exigent. 22

ENTREVISTA

LGTB TERRASSA, PER LA IGUALTAT I LA LLIBERTAT SEXUAL L’associació LGTB Terrassa és una associació sense ànim de lucre, creada el gener del 2013 a través d’un grup de persones que van reunir-se i van decidir constituir-la. La seva presidenta, Verónica Lafont, i la seva tresorera, Raquel Masqué, ens expliquen més detalls envers l’associació.

A Terrassa no hi havia cap servei pels LGTB i existia molta demanda. Les entitats que hi havia anteriorment (i amb les que treballen també conjuntament en diferents accions) són Acord i Dona més Dona, però no englobaven un univers més ampli del col·lectiu; LGTB Terrassa va adreçada a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, tant de la ciutat com d’altres properes, per exemple de Sabadell. Fins ara, molta gent del col·lectiu marxava fora, a Barcelona. Ara veuen que tenen a la ciutat una entitat que els representa. Actualment són prop de 200 socis, molt diversos en edat, nacionalitat i orientació sexual.

Teniu seu social? On us reuniu? Encara no tenim seu social. Provisionalment, ens reunim el primer dimarts de cada mes a les vuit del vespre, normalment al carrer Pantà, 57, a la Societat coral Els amics (La coral). En la nostra pàgina del Facebook, LGTB Terrassa, anunciem cada mes on se celebrarà la reunió d’aquell mes, així com l’agenda de les activitats previstes i d’altres informacions d’interès. Els socis no paguen cap quota, l’associació pràcticament s’autofinança amb el que es treu d’algunes de les activitats que s’organitzen. Rebem una petita part de l’Ajuntament, del que hem de dir mostren una gran implicació i interès per les nostres inquietuds i reivindicacions. Es podria dir que el nostre país és obert i respectuós en aquest sentit? Sí. Espanya és un dels països més avançats tant en l’àmbit legislatiu com el social, i més concretament, Barcelona, que és capdavantera en moltes iniciatives europees i internacionals.

Quins són els objectius pels quals treballa i lluita LGTB Terrassa? Els objectius principals són garantir legalment i socialment el dret a la diferència i lluitar contra la discriminació; treballar perquè els nostres drets siguin inamovibles; tenir cura de la nostra gent gran i acompanyar-los quan ens necessiten i, alhora, estar al costat dels més joves que ho necessitin, informar-los i defensar-los. En definitiva, treballar per una cultura i una educació sexual oberta i honesta. Quines activitats organitzeu? Fem diverses activitats, des de lúdiques fins a educatives. També fem excursions a la muntanya un cop al mes i sortides amb bicicleta. Aquesta no és l’única activitat esportiva, ja que també n’hi ha una que és iniciació al tennis platja. A part d’això, fem concerts. Sense oblidar les trobades per anar a manifestacions on defensem els nostres drets. Amb les associacions Dona més dona i Accord ens hi coordinem constantment, tot fent moltes activitats conjuntament. 26

Considereu que es marxa pel bon camí? Anem en una evolució positiva? Malauradament, els signes rebuts darrerament manifesten una involució en alguns sectors, especialment entre la gent jove. S’estan sentint molts casos d’assetjament i pràctiques xenòfobes, en gran part degut potser també a la revifada tòxica d’un sentiment masclista i del rol de la dona submisa. Aquest tipus d’episodis són pels que intentem també treballar i orientar a través de les xerrades i altres accions reivindicatives i de sensibilització. Actualment treballem en la iniciativa impulsada per l’Ajuntament per realitzar una diagnosi de les diferents problemàtiques copsades en la nostra societat. En aquest sentit, voldria fer una menció especial al tema de la transsexualitat, de la que encara hi ha un cert buit informatiu, de coneixement. Les darreres xerrades que hem organitzat han esta precisament sobre aquesta problemàtica. El col·lectiu dels transsexuals és el més vulnerable, ho passen molt malament a l’hora de fer la transició, no per ells mateixos, sinó pel mateix desconeixement dels serveis públics als quals s’han d’adreçar, i per part de la societat.

MASQUÉ

PERRUQUERIA I ESTÈTICA HOME · DONA

TRACTAMENTS KERATINA ALLISAT JAPONÈS TRACTAMENTS CAPIL·LARS DEPILACIONS DEPILACIÓ-LÀSER MANICURA ESMALTAT SEMIPERMANENT PEDICURA

Tel. 93 785 80 89 - 607 76 09 60 Ctra. Castellar, 23, entresol 4t - 08222 TERRASSA raquelmasque@gmail.com Masqué Perruquers

Especialistes en Dermatologia, Cirurgia Plàstica i Dermoestètica Tècniques innovadores i solucions terapèutiques avançades

C/ de l’Església, 16, 2n 3a, 08221 Terrassa Tel: 93 780 14 41 · Mòbil: 663 646 297 info@idermic.es · www.idermic.com

ENTREVISTA

ENSENYAR EL GOS A PENSAR Ser propietari d’un gos és una gran responsabilitat que comença fins i tot abans de la seva benvinguda. Conèixer quin gos és el més adient esdevé clau per evitar una posterior decepció i problemes de convivència. L’educador caní Sergi Barrios ens aporta una informació molt útil al respecte Barrios resumeix així la pauta a seguir, el que ell anomena “les 3 C’s”: Constància, Coherència i Consistència. “Una vegada identificat el comportament o actitud incorrectes que afecta la convivència de la família, actuarem de manera coherent i constant en les pautes que seguirem per a la seva correcció. Practicar-ho una primera i segona vegada, si a la tercera desistim, no haurem fet res. I s’ha de ser consistent. Això no vol dir cridar ni ser violent. Amb un gest o una paraula ferma, el gos entendrà que amb això se li està dient alguna cosa”.

Nascut a Barcelona i Enginyer químic, va abocar la seva facilitat per comunicar-se amb els gossos, en fer de l’educació i l’ensinistrament la seva professió. Màster en Psicologia Canina de Setter Bakio, ha assistit a nombrosos cursos especialitzats i de la mà de grans de la matèria, com Mariano D’Acosta o Dani Ruano (millor referent a nivell esportiu), entre d’altres. L’experiència en clubs, orientats a l’exhibició, amb una disciplina molt estandarditzada, “on es preparen robots programats”, va convèncer Barrios a enfocar la seva professió cap a ensenyar el gos a pensar. “D’aquí deriva la diferència entre educació i ensinistrament, especialment en el gos de companyia”. “L’educació s’ha d’iniciar des de cadell. Un exemple i comparació molt gràfica que sempre poso és la dels nens. Des del primer moment adquireixen una sèrie de conductes. De la mateixa manera, en la socialització d’un gos la base és l’educació i l’ensinistrament n’és una part que ajuda a arribar a aquest objectiu.

Sergi aconsella informar-se abans d’adquirir un gos. La gent acostuma a triar per catàleg o per modes. Hem de ser conscients de les nostres necessitats, del nostre estil de vida i de la funcionalitat que volem aconseguir del gos. Cada raça o línia de sang (com apunta Barrios que és més adient dir-ho), té unes determinades característiques i predisposicions genètiques per a l’exercici d’una funció o una altra. “Hem de cercar la línia que sigui més predisposada a compatibilitzar al màxim amb el propietari”. En Sergio ofereix la primera visita de manera gratuïta per conèixer i observar tant l’entorn del propietari com el tipus de gos escollit. Per aconseguir aquests objectius, Barrios elabora un programa personalitzat i a domicili. Intenta defugir dels programes de menú i treballar “a la carta”. “Cada gos és un món, tots són diferents. Hi ha trets i conductes similars, però les eines i les tècniques, l’educació, ha de ser adaptada a cada cas”. En aquest sentit, els programes de televisió tipus reality “estan confonent a la gent”, destaca Sergi. “Es mostren tècniques molt estandarditzades, que no funcionen per igual en tots els gossos”. “No segueixo un catàleg estàndard, treballo el que gos necessita, basant-me en l’equilibri entre afecte i control. La percepció de l’afecte per part del gos ajuda a evitar la seva hostilitat i inseguretat. D’altra banda, el gos ha de reconèixer que el control el té el propietari i que no pot actuar de manera autònoma i desobedient, i aquest es treballa mitjançant l’ensinistrament”. En definitiva, poder gaudir del nostre gos passa per tenir una bona comunicació entre ambdós i la consulta a un professional esdevé una solució molt adient.

I R

psico lo

nina ca

educac i a i i g

BAR

1ª Consulta a dominici GRATUÏTA • Ensinistrador professional • Màster en psicologia canina • Preparador de gossos de seguretat i vigilància

Consulta’m sense compromís! 665 379 187 també Whatsapp

o Telegram

sergibarrios.educaciocanina@gmail.com

EL NOU PARADÍS DELS GOSSOS

Els gossos també tenen dret a gaudir de l’estiu i d’un refrescant i divertit bany. El primer parc aquàtic caní ja és realitat, gràcies a Federico Cano, soci també del Resort caní, on està ubicat l’Aqua Park Can Janè, entre la Roca del Vallès i Granollers. El seu caràcter exclusiu i innovador ha fet que nombrosos mitjans de comunicació nacionals i internacionals n’hagin fet ressò. DONNA10 va conèixer i gaudir de primera mà d’una gratificant jornada en les innovadores instal·lacions, per compartir-ho ara amb vosaltres.

an Janè és un centre dedicat exclusivament als gossos, d’una manera totalment professionalitzada i amb l’objectiu d’oferir serveis d’interès pels propietaris de mascotes. A més de ser residència per a gossos, ofereixen classes d’ensinistrament, entre altres serveis. Segons van copsar els professionals de Can Janè, en el darrer any els assistents demanaven poder banyar les seves mascotes i realitzar jocs d’aigua entre uns i altres. La idea de tenir una instal·lació humida permanent de caràcter lúdic on tant mascotes com acompanyants poguessin gaudir plegats va sorgir fa un parell d’anys. Els propietaris que portaven els seus gossos a Can Janè a la residència, o bé que participaven en les activitats de joc, xerrades, gratuïtes que organitzaven per fer-se conèixer a més gent, es lamentaven de no tenir cap lloc on poder gaudir amb les seves mascotes, sense les prohibicions i normatives que existeixen

arreu. Van trobar que la iniciativa més semblant és un aqua park per a persones als EEUU en el que un dia a l’any deixen entrar gossos. No existeix cap altre Aqua Park Caní, com a tal, en el món. Sense cap precedent ni model a seguir, amb el risc i esforç que això comporta, el projecte es va fer realitat el juny passat. L’èxit d’assistència supera amb creus les expectatives. Els canvis i millores que ja estan pensant els seus responsables són, entre d’altres, cercar un sistema de neteja de la piscina més viable i menys costós (recullen més de 20 kg de pèl dos cops a la setmana), així com la construcció d’una piscina menor aliena a la qual existeix, per tal d’oferir un espai de bany exclusiu per a les races més petites, que ara, malgrat haver una zona delimitada per ells, es poden trobar intimidats perquè s’acosten alguns gossos grans.

REPORTATGE

Amb uns preus realment assequibles (13€ mascota i propietari, amb suplements de 4€ per cada gos addicional del mateix propietari o per cada acompanyant. Els menors de 10 anys paguen només 1€) sobretot tenint en compte les curades instal·lacions, infraestructura i contractació del personal professionalitzat destinat. A més, ofereixen bonus varis i packs d’estalvi per als que venen amb asiduïtat o els que volen venir amb tota la família. Obert els dimarts, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges, d’11 a 19.30h., el Resort on està ubicat el parc aquàtic inclou també pàrquing propi i àmplies zones de gespa natural per passejar tranquil·lament amb les nostres mascotes.

veis. L’hotel disposa d’habitacions d’hivern, d’estiu, especials per a races gegants, així com el servei de Puppy Resort. Cal fer menció també del Club Agility Can Janè.

Perquè l’essència de l’Aqua Park Caní és precisament aquesta: gaudir en un ambient familiar, de companyerisme i joc entre gossos, d’una gran piscina enmig de tota una zona destinada pel seu gaudiment. Envoltada de dues zones de pícnic, jocs inicials d’ensinistrament, botiga de complements i zona de restauració. Fins i tot podreu premiar el vostre gos amb una cervesa exclusiva per a ells!

A mitjans dels anys 80 i després d’assistir a nombroses exposicions canines de bellesa locals, autonòmiques i nacionals, i amb una sòlida trajectòria com criador, va començar a participar en concursos internacionals en França, Bèlgica, Holanda, Alemanya... En aquests països es va nodrir de la cultura, atencions, lleis, serveis i educació que en aquests llocs hi ha envers el món caní, molt més arrelada i avançada que aquí.

Passar aquí un dia amb la teva mascota és un goig i tota una experiència, també per als acompanyants. Resulta satisfactòriament increïble observar com, entre jocs d’aigua i banys compartits, els gossos es fan amics, companys, juguen entre ells sense aldarull ni conflicte de cap mena. Per facilitar aquesta fita els professionals del Resort i del Park van decidir que les joguines fossin les del centre (només deixen portar les joguines pròpies del gos els dies de menys ocupació) i així evitar les reaccions de possessió i domini inherents en els gossos. Aquestes pilotes que el centre posa a disposició dels assistents estan fabricades amb un material especial retràctil que facilita compartir-les enmig dels jocs entre els gossos. L’Aqua Park restarà obert fins que faci bon temps, que pot ser ben bé fins passat l’octubre.

Va ser quan després de visitar residències canines d’aquests països, se n’adonà de l’enorme diferència que hi havia amb els centres d’allotjament del nostre país, amb una mancança d’instal·lacions i serveis adequats per a la completa cura dels gossos. Així, amb molt esforç personal i econòmic, va començar a gestar el que era el seu somni: construir una residència canina amb totes les característiques que, ja en aquella època, la posicionaven com a Resort, el primer d’Espanya dedicat als gossos. Can Janè, innovadors, arriscats, però sobretot, amants dels gossos i del seu interessant món.

Tal com va explicar a DONNA10 Federico Cano, va començar, a mitjans dels anys 70, en aquest món criant mastins del Pirineu. “Una de les dues races autòctones de Catalunya, juntament amb el gos d’atura, i que hauríem d’esforçar-nos en cuidar i potenciar”, assegura Cano, com un més dels detalls que manifesten el seu interès i preocupació pel benestar dels gossos.

El primer Resort caní del país L’Aqua Park no va ser la primera aposta innovadora. El Resort caní Can Janè, el primer d’Espanya i un dels pocs que hi ha a Europa, porta més de 20 anys oferint els seus serveis (des de l’any 1992). Un centre on els propietaris dels gossos poden passar les seves vacances i gaudir amb total llibertat de la seva mascota. En un espai de més de 6 hectàrees es pot trobar un hotel de 5 estrelles, una piscina de rehabilitació i musculació, servei de recollida a domicili, una zona especialitzada per a cadells, per a gossos “mini”, una perruqueria i una aula de formació, entre altres ser35

KOKEDAMA

El kokedama és originari del Japó i el seu significat és bola de molsa (koke vol dir molsa i dama vol dir bola). Com que prové de la tècnica del bonsai hi ha qui en diu “el bonsai dels pobres”, perquè la tècnica per fer-lo és relativament senzilla. Els kokedama tenen uns cinc-cents anys d’història i al Japó és normal veure’ls en molts dels patis de les cases o penjats a les finestres per dins. A occident s’han popularitzat en els darrers anys. La tècnica per fer un kokedama no és complicada, però requereix un mínim de coneixements tècnics. Es tracta d’una planta que creix dins d’una bola de substrat envoltada de molsa. És una combinació perfecta d’art i natura que pot créixer tant dins com fora de les cases i crea un ambient relaxant i quasi màgic que ens apropa a la vida natural. Són moltes les plantes que poden créixer dins de la bola de molsa. Les falgueres ens aporten un ambient tropical i molt fresc i les plantes crasses són molt resistents i ideals també per tenir-les a l’exterior. Per mantenir un kokedama en bones condicions a dins de casa l’haurem de col·locar en un lloc lluminós, però no al sol, i regar-lo cada vegada que la bola s’assequi, normalment serà cada setmana a l’hivern i cada tres o quatre dies a l’estiu. La manera de regarlo és submergint tota la bola a dins de l’aigua. Si us interessa tenir-ne un a casa o bé preferiu fervos-el vosaltres el mes d’octubre a Art Verd farem un taller on s’explicarà la tècnica.

HUMOR

NOU MÀSTER PER HOMES Un magnífic curs que està causant furor a tot el món. Aquest és el temari, molt interessant...

MÒDUL 1: CURS OBLIGATORI Aprendre a viure sense la meva mare (2000 hores). ‘La meva dona NO és la meva mare’ (350 hores). Entendre que el futbol no és una altra cosa que un esport, que quedar fora del mundial no és la mort (500 hores).

MÒDUL 4: CURS DE CUINA Nivell 1 (principiants): els electrodomèstics: *ON = encès *OFF = apagat. Nivell 2 (avançat): la meva primera sopa instantània sense cremar la cassola. Exercicis pràctics: bullir l’aigua abans d’afegir la pasta.

MÒDUL 2: VIDA DE DOS Tenir nens sense tornar-se gelós (50 hores). Deixar de dir burrades quan la dona rep les seves amigues (500 hores). Superar la síndrome de pertinença sobre el comandament a distància (550 hores). No pixar fora del vàter (100 hores). Exercicis pràctics en DVD. Entendre que les sabates mai van soles fins a l’armari (800hores). Com arribar fins al cistell de la roba bruta sense perdre’s (500hores). Com sobreviure a un refredat sense agonitzar.

CURS INTENSIU Per raons de dificultat i d’enteniment dels temes, els cursos tindran un màxim de 8 inscrits. Tema 1: La planxa: des de la rentadora fins a l’armari, aquest misteriós procés. Tema 2: Els riscos d’omplir la cubitera i el seu transport al congelador (demostració amb suport de diapositives). Tema 3: Un i l’electricitat: avantatges econòmics de contactar amb un tècnic competent per a les reparacions, fins i tot per les més bàsiques. Tema 4: Últim descobriment científic: cuinar i tirar les escombraries NO provoca impotència (pràctiques en laboratori). Tema 5: Per què no és un delicte regalar flors encara que ja t’hagis casat amb ella. Tema 6: El rotllo de paper higiènic: ‘El paper higiènic neix al costat del WC?’ (Exposicions sobre el tema d’una generació espontània). Tema 7: Com aixecar la tapa del vàter pas a pas (Teleconferència amb la Universitat d’Harvard). Tema 8: No és necessari agitar els llençols després d’haver emès gasos intestinals (exercicis de reflexió en parella). Tema 9: Els homes que condueixen poden demanar informació si es perden, sense córrer el risc de semblar impotents? (Testimonis). Tema 10: Detergents: dosificació, consum, utilització. Pràctiques per evitar danys irreparables a la casa. Tema 11: La rentadora: aquest gran misteri de la casa. Tema 12: L’home en el seient de l’acompanyant: És generalment possible no parlar o agitar-se convulsivament mentre ella condueix i/o estaciona? Tema 13: La tassa de l’esmorzar: levita sola fins a la pica? exercicis dirigits per David Copperfield. Tema 14: Anàlisi profund de les causes anatòmiques, fisiològiques i/o psicològiques que no et permeten eixugar el quarto de bany després de la dutxa.

MÒDUL 3: TEMPS LLIURE Planxar en dues etapes una camisa en menys de dues hores (exercicis pràctics). Digerir cervesa, gasosa o qualsevol altra beguda sense fer rots a taula (exercicis pràctics)

Reparacions oficials amb o sense garantia

Recollida i entrega a domicili

Assessorament i manteniment a empreses

Recuperaci贸 de dades

C/Jaume Cantarer, 1Bis 08221 Terrassa (Bcn) - 93 1817860 - www.serviup.com - info@serviup.com

COMPARTIR ÉS DE LLESTOS

La crisi ha provocat canvis profunds en la nostra manera de viure, que han donat pas a una nova cultura col·laborativa, on lo meu es converteix en lo nostre. Conceptes com Airbnb, Blablacar, Couchsurfing, ja formen part d’aquesta nova cultura. Les millors idees apareixen en moments difícils, ja que un entorn de dificultat ens obliga a espavilar i ampliar el nostre cercle de confort, que retro alimenta la nostra imaginació. El món laboral ha sofert una gran transformació. Les noves generacions ja no tindran ni voldran un treball per a tota la vida, sinó que es faran emprenedors o treballaran en projectes per empreses que tendiran a externalitzar els processos que no són crítics. Els llocs de treball s’han flexibilitzat, per adaptarse a un entorn mes competitiu que requereix més col·laboració i treball en xarxa. Ja no es pot treballar aïllat, i treballar a casa acaba essent avorrit. El coworking ofereix respostes als emprenedors que busquen un espai per treballar, compartir, col.laborar

i fer networking. Com es comparteix espai i recursos, el pressupost és low cost. Abans compartir era de pobres, ara compartir és de llestos. Si t’agrada aquesta filosofia vine a conèixer Cowork.cat, el primer coworking a Terrassa. Estem al centre de Terrassa, al carrer Cardaire, 13-1, telèfon 937861675 cotreball@gmail.com Cowork, think lateral

La televisi贸 de proximitat de la comarca.

Estem per tu i parlem de tu.

Si vols estar informat i saber tot el que passa a la comarca, sintonitza el canal 45 de la TDT, i si tens problemes, contacta amb nosaltres tel 93 736 14 14

www.terrassadigital.cat

societat.comunicaci贸@terrassa.cat

REPORTATGE

LA MALETA DEL VIATGE ERÒTIC Tot va començar amb el popular Tupperware. La marca de recipients va ser pionera no tan sols pels seus envasos, que quan van sorgir eren originals i únics, sinó també, i principalment, per la manera de promocionar-los. Aquesta modalitat de venda es va estendre a tot tipus de productes. Fins a arribar al Tuppersex.

Avui en dia hi ha cada cop més interès i menys tabús al voltant de les joguines sexuals. A la manera de les tradicionals reunions tupperware, un grup d’entre 6 i 15 amigues es reuneixen en la casa d’una d’elles (també n’hi ha empreses que disposen d’espais propis per portar-les a terme) per aprendre i compartir dels nous articles mostrats per una empresa experta. L’avantatge d’aquest tipus de reunions, sorgides fa més de deu anys en els Estats Units i amb un interès creixent en el nostre país, és transmetre les novetats, idees, experiències al voltant de la sexualitat, en un ambient amè, evitant així el pudor que pot provocar anar a un sex shop tradicional. El tàpersex forma part del procés natural d’evolució de les botigues eròtiques i els sexshops. Trobades entre amigues en què de forma natural, més íntima i amb la complicitat que es crea entre el grup d’assistents i les expertes organitzadores de la reunió, es parla de les particularitats de les joguines i articles sexuals que existeixen en el mercat al voltant de la vida sexual i l’erotisme, amb l’objectiu que aquesta sigui plena i entretinguda. En el transcurs d’entre 1 i 3 hores, es presenta una maleta que conté una gran varietat de productes eròtics com vibradors, dildos, llenceria, preservatius, gels, cremes estimulants, cosmètica eròtica...

S’explica les seves característiques, el seu correcte ús, la finalitat de cadascun d’ells, així com la possibilitat de tocar, olorar, provar o experimentar les sensacions que provoquen algun d’ells, com per exemple, els gels i cremes estimulants. En un ambient molt distès, s’acaba parlant amb naturalitat i sense convencionalismes envers la vida sexual i l’erotisme, tot explicant curiositats i anècdotes. Moltes d’aquestes reunions afegeixen també la degustació d’un còctel afrodisíac, en el que es donen idees excitants i estimulants per acabar d’arrodonir la trobada íntima amb la parella. Aquestes empreses especialitzades ofereixen també d’altres serveis relacionats. Des de sessions i classes de ball sensual per potenciar la feminitat, la sensualitat i l’autoestima, fins fotògrafs per realitzar books eròtics o experts sexòlegs i psicòlegs que orienten a aquelles persones que tenen dificultats emocionals, problemes de relació o que pateixen trastorns psicològics. A més, alguns d’aquests articles, més enllà de la seva finalitat sexual, tenen un vessant també terapèutic. És el cas de les boles xineses i aquells productes que ajuden a tonificar el sòl pèlvic, el conjunt de músculs que es troben en la part baixa de la pelvis. Exercitant aquests músculs es pot aconseguir gaudir d’una millor sexualitat amb la parella i es poden prevenir futurs problemes físics com la incontinència urinària o determinats prolapses. A Terrassa, una de les empreses punteres i de més experiència és Carmanyola Picant, que a més de tots aquests serveis, també disposen de botiga virtual. El seu web www.carmanyolapicant.cat Pel setembre està previst que organitzin, juntament amb Ana Felipo, professora de Hatha-Ioga i experta en ioga terapèutic, una sèrie de sessions de tonificació pèlvica. Tindran lloc a la seu que dirigeix Felipo, Espai Ioga. Més informació a www.espaiyoga.com

PROGRAMACIÓ SETEMBRE-OCTUBRE 2014

TABAC ROUGE Data: Dijous 25 i divendres 26 de setembre a les 21:00h. Teatre Principal Preu: 26€ Direcció, escenografia i coreografia: James Thiérrée. Intèrprets: James Thiérrée, Anna Calsina Forrellad, Noémie Ettlin, Namkyung Kim, Matina Kokolaki, Katell Le Brenn, Piergiorgio Milano, Thi Mai Nguyen, Ioulia Plotnikova i Manuel Rodríguez. Després de La Veillée des Abysses i Raoul, amb les quals va deixar bocabadat el públic que va poder aconseguir una entrada per les funcions que es van representar al TNC al 2007 i al 2011, James Thiérrée torna al nostre país per estrenar al Festival TNT: Tabac Rouge.

L’estrena a l’Estat espanyol de Tabac Rouge, de James Thiérrée, inaugurarà els 4 dies d’intensa activitat escènica del Festival TNT. En aquesta edició, el Festival oferirà un total de 22 propostes escèniques, de sala i de carrer, entre les quals hi haurà 11 estrenes i 13 coproduccions del CAET, que manté així el seu suport a la creació escènica contemporània. Així doncs el Festival TNT, que enguany tindrà lloc del 25 al 28 de setembre, continua fidel a l’aposta ferma d’apropar les noves tendències en les arts escèniques a tots els públics i ho fa també oferint preus assequibles, i alguns espectacles gratuïts, en la seva programació. + informació: www.tnt.cat

L’ERREUR DÉMOCRATIQUE Data: Diumenge 5 d’octubre a les 18:00h. Teatre Principal Preu: 10,50 € Direcció i guió: Mohamed El Khiyari Actors: Mohamed El Khiyari i Rachid Rafik Producció: Qadar Produccions Culturals.

Mohamed El Khiyari torna a Terrassa per presentar-nos el seu nou espectacle: L’erreur démocratique, un monòleg sarcàstic i divertit sobre la situació actual del seu país.

LA CURSA DE LES DONES

La I cursa de les dones Terrassa, organitzada per l’Associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa i l’Ajuntament, es durà a terme el pròxim 21 de setembre i tindrà un traçat de 5 km. pels carrers del centre de la ciutat. En aquesta ocasió, i com ja és habitual en la majoria d’esdeveniments que organitza l’entitat terrassenca, els beneficis de les inscripcions aniran destinats en aquesta primera edició a la Fundació Sanfilippo Barcelona. La prova és oberta a tothom, dones i homes. Amb un preu de 8€, es preveu entre 500 i 1.000 participants. Els dorsals i la samarreta es podran recollir el dissabte 20 de 16h a 20h al Hotel Don Candido de Terrassa. Un petit dispositiu estarà disponible el dia de la cursa de 8.30h a 9.30h per aquelles persones que no puguin venir el dia abans. Durant els darrers anys, l’associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa està treballant per aconseguir incrementar la participació de les dones en el mon de l’atletisme, especialment en la seva cursa estrella, la Mitja Marató de Terrassa i la Cursa Santi Centelles. Accions com la dels entrenaments dirigits per dones i per dones, des del seu inici ha estat tot un èxit, com s’ha pogut apreciar en les dos últimes edicions celebrades de la Mitja Marató i la Cursa Santi Centelles, on la participació femenina ha experimentat un important increment, arribant ja al 30% i situant la prova terrassenca capdavantera en aquest sentit. La cursa de la dona

neix amb la voluntat de fer créixer la participació femenina en el món de les curses atlètiques. Tots els beneficis de la Cursa de les Dones a Terrassa, aniran destinats a un projecte solidari. Cada any es triarà una causa diferent. Aquest any els beneficis, es dirigiran a l´Associació Sanfilippo, que lluita contra una malaltia infantil neurodegenerativa que afecta nens/es.

ENTREVISTA

RYAN PARIS, L’ETERN ROMÀNTIC Fidel a l’ànima musical de qualitat i de record, la Sala Fred Astaire va celebrar el pos passat 26 de juliol una vetllada que va esdevenir especialment nostàlgica, però plena de ritme, diversió i màgia: la que va traslladar els assistents fins als anys 80. Ryan Paris va ser l’artista estel·lar de la nit

Amb motiu del fi de temporada, la Sala Fred Astaire, va tenir com a protagonista d’excepció a Ryan Paris, un dels grans de l’Italo disco, que tant va fer vibrar en la dècada dels 80, i posteriors. Altres artistes del boom 80’s i que actualment estan treballant per repuntar i promocionar-ho, van ser Lenroy, Norman, Cristina Manzano i Pedro Morales. Tots ells van destacar que estem tornant, d’alguna manera, als 80’s, molts d’aquests temes adaptantlos a les noves tecnologies. “Podríem dir que estem en la newgeneration de l’Italo Dance. El públic que el segueix és el de l’època però amb una incursió cada cop més evident de la gent jove”. “Hi ha molts seguidors en Polònia, Mèxic i Rússia, on organitzen gran nombre de festes i espectacles al voltant d’aquesta corrent musical”. Segons ens van comentar, “el més fascinant del Newgeneration és el ressorgir de l’edició en vinil. És reprendre la música en tota la seva essència, molt més tangible, física, propera. Només hi ha tres discogràfiques en el món que editin en vinil i la tercera més important està aquí, en Granollers”. Ryan Paris, el nom del qual és en realitat Fabio Roscioli, va assolir l’èxit internacional el 1983, amb 30 anys, amb el tema Dolce Vita. El tema va arribar al Top 10 de les llistes de venda de tot el món. Posteriorment va interpretar altres èxits com Fall in Love i el 2010 el tema I wanna love you once again, un dels més gran èxits en el corrent Italo. En l’actualitat segueix composant, produint i interpretant cançons que porten el seu segell, de veu cada cop més me-

lòdica malgrat el pas dels anys i acompanyada del seu toc personal. Amb aquesta mirada embriagadora i profunda veu em rep després de la seva actuació, una vetllada de retorn als 80’s en el que el públic assistent va gaudir d’una manera extraordinària i totalment entregada. “Aquest retrobament amb el Dolce Vita i d’altres temes de l’època i nous, l’he fet principalment pels meus fans i seguidors de l’època, recuperar aquella melodia romàntica que tant va impregnar les cançons d’aquell moment”. Però també hi ha cada cop més públic jove que també s’està aproximant i està valorant aquesta música: “Sí, realment és així. Possiblement per la seva adaptació amb les noves tecnologies, del que estan sortint remakes basats en melodies de l’època, cada cop hi ha més gent jove seguidora de l’Italo disco”. El desembre passat vas llençar el teu primer vinil, produït per tu mateix, amb sis temes, tres de les quals, Sensation of love, I wanna love you again i Yo quiero amarte una vez más, són número 1 en moltes ràdios dels anys 80 en tot el món: “Estic molt content. Aquí a Espanya està tenint èxit, però està funcionant molt en Polònia, Txecoslovaquia, França, així com en Mèxic, Argentina, Colòmbia... Com va sorgir el Dolce Vita i l’inici de la teva carrera? “Tenia 30 anys. Des de ben petit he estat en contacte directe amb la música, el meu avi era cantant líric. Estava enmig de la semifinal del I Festival Rock en Itàlia, en Roma, com teclista i el productor del que seria Dolce Vita cercava un compositor. Li vaig presentar i li va encantar, com la meva veu. Es va convertir en un èxit. Jo no sabia res del món discogràfic, però el que sí sabia i vaig tenir molt clar que el tema era una cançó ‘bellissima’.” Ryan Paris té 61 anys, però amb una gran força i esperit jove, dels que fa gala en les seves actuacions i en la proximitat de la conversa. “El meu fill, de 15 anys em porta a concerts d’artistes actuals com Guetta, dels que m’inspiro. La veritat és que em sento molt jove”. Com ell mateix va afirmar, “la música, com tot el que fas, s’ha de sentir i viure-la”. I Ryan Paris la viu amb intensitat.