Nenes i nens de Cicle MitjĂ Curs 2011-2012 Escola Sant Marc Cal Bassacs
LA LLEGENDA DE L’ERMITA DE SANT MARC
V
et aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven... A l’època dels castells a la vila de Gironella hi havia una masia anomenada Cal Peu Curt. La masia estava envoltada per una pineda de pins pinyoners i moltes roques de diferents formes. Amb aquelles roques es va construir la casa de pagès que era gran com un castell i bonica com la lluna plena quan es reflecteix en un estany. A Cal Peu Curt hi vivia una família de dotze persones: els avis, els pares i vuit fills. Aquestes persones deien que eren especials, perquè tenien poders secrets, extraordinaris i incontrolables. La gent d’aquesta família tenia els peus curts i, quan anaven al mercat de la vila a vendre herbes medicinals, ungüents i d’altres remeis màgics, les vilatanes i els vilatans es miraven bocabadats els peus curts i se’n reien i és que fa molts anys la gent de Cal Peu Curt, mentre feien una poció màgica per aconseguir molts diners, la poció va fallar i una maledicció va caure sobre aquella família. Tots els membres d’aquella família tindrien els peus curts per sempre més. Un dia quan tornaven del mercat es van trobar dos monjos i els van dir que havien de construir una ermita per poder anar a resar. Els de Cal Peu Curt no ho tenien gaire clar, però al final es van decidir i van dir que ho intentarien. Van tardar molt temps a preparar l’encanteri per poder construir l’ermita el més ràpid que van poder. Tota la família va fer l’encanteri i va aparèixer l’ermita. Els monjos molt agraïts van portar la imatge de Sant Marc a l’ermita i s’hi van quedar a viure. És per aquest motiu que l’ermita es diu Sant Marc. Finalment, els monjos amb les seves oracions van aconseguir que no tinguessin els peus curts. De tota aquesta història només ens queda la Masia de Cal Peu Curt i l`Ermita de Sant Marc. Vet aquí un peu curt, vet aquí un peu llarg. Els de Cal Peu Curt tenen el peu llarg. Nens i nenes de Cicle Mitjà
F
a molt i molt de temps , en el temps de la caça, hi havia en Garfield que era un fugitiu. Era buscat per tot el món, perquè havia robat moltes coses. Va marxar amb un avió i se’n va anar a Egipte. En Garfield va aterrar a 4 hores de les piràmides d’Egipte en un desert ple de dunes. Tenia molta calor en Garfield i va trobar com una mena de bar. A l’altre costat hi havia un centre comercial, que tenia la típica roba d’Egipte. Va mirar les seves riqueses i només tenia per comprar una cosa i va decidir comprar una beguda que es deia Monster. Se’n va anar a les piràmides d’Egipte on deien que hi havia un tresor amagat. Va haver de participar a la cursa del Dakar, i quan faltava un metre per arribar a la meta, la moto se li va espatllar. Però el Garfield va córrer a peu cap a la meta. Va caure en un pou i va anar a parar a dintre d’una piràmide d’Egipte. Va trobar un tresor. El tresor era una lasanya de formatge amb bacó. Se la va menjar amb molt de gust i se’n va anar cap a casa amb la panxa plena i les butxaques buides.
Alon, Gabriel i Carolina.
LES BRUIXES
F
a moltes llunes, en un petit poble a l'època de la tercera edat mitjana, un rei i una reina volien construir un castell, però no sabien com podien fer-lo i van pensar i pensar... Després, van anar a buscar el material: maons i fusta. En aquell moment, un bruixot i una bruixa estaven al bosc rumiant quina malifeta podien fer. Es van trobar un rei i una reina buscant el material per al castell. Al cap d'una estona, es van perdre i buscant desesperadament no van trobar el camí. Aleshores, les bruixes i els bruixots es van convertir en reis i van embruixar al rei i a la reina convertint-los en reis en miniatura. Seguidament, van arribar uns amics màgics que van ajudar els reis. Quan els amics màgics van veure el castell, es van quedar bocabadats i com ells es deien de cognom Pedraforca aquell castell es va dir Pedraforca. Finalment, el rei i la reina van viure molt tranquils, però en un món de miniatura.
Youssef, Judit Jiang i Laura.
L’ESCOLA MALEÏDA
F
a 22 anys, en una escola anomenada Sant Marc, hi havia una colla d’alumnes que deien que l’escola estava maleïda i els mestres no els creien. Una nit, un mestre anava pel passadís. Després es van apagar els llums i va aparèixer un fantasma que es va emportar el mestre. El director es va adonar que havia desaparegut, es va tancar al despatx i va cridar als altres mestres, però abans que arribessin els mestres una bruixa es va endur el director. Els mestres es van espantar i de cop i volta es van desmaiar. Seguidament, van raptar quatre nens i quatre nenes. Al cap d’una estona, els mestres es van despertar. Les bruixes i els fantasmes es van emportar els mestres i els alumnes per jugar a escacs , però els hi faltaven més persones. Van descobrir que estaven amagats a la caldera. Van entrar, els van agafar i els van portar a un tauler d’escacs enorme i es van adonar que no els volien fer mal i es van fer amics. Des d´aquell dia, van quedar sempre per jugar a escacs.
Alba, Judit. V i Martí.
EL TÚNEL DEL CADÍ
F
a moltes i moltes llunes, entre el Berguedà i la Cerdanya, hi havia un túnel que estava encantat per uns fantasmes de la muntanya. A dins del túnel hi havia fantasmes i els cotxes passaven per la carretera vella. Tots els fantasmes vivien al túnel del Cadí i per tant no deixaven entrar a ningú. La gent estava enfadada, perquè no els deixaven entrar i passar pel camí més curt, ja que havien de passar pel camí més llarg. Al cap d’un temps, unes bruixes i uns bruixots, que eren bons, van ajudar a fer fora els fantasmes. Les bruixes que volien fer fora els fantasmes, no els podien agafar, així que van fer una poció màgica, perquè els fantasmes no poguessin travessar les parets. Quan van tenir la poció feta, van agafar els fantasmes i un d’ells es va enfadar molt. Aquella situació va portar a una baralla entre fantasmes i bruixes. Enmig de la baralla una bruixa i un fantasma s’estaven discutint: -Sortiu! -No volem sortir! -Per què hem de sortir? -Perquè no deixeu passar! -Sortiu o si no us farem desaparèixer! Tot seguit, els fantasmes van marxar i des d’aleshores els cotxes van poder passar sense destorbs. En aquell moment totes les famílies que estaven al bosc van poder tornar a casa seva passant pel túnel del Cadí sense haver de fer el camí més llarg. Després de moltes llunes, els fantasmes i les bruixes tornen a ser amics, i la gent està contenta.
Júlia, Óscar i Cesc.