Diabetis mellitus -Fam enmig de l’abundància.
Professor: Salva Lluch Assignatura: Ciències del món contemporani
Julián Nebot David Millán Pau Orenga
1 - Definició La diabetis és una malaltia crònica del metabolisme. Es deu a la falta total o parcial de l'hormona anomenada insulina, secretada pels illots de langerhans en el pàncrees. El seu dèficit produeix la no absorció per part de les cèl·lules, de la glucosa, produint una menor síntesi de dipòsits energètics en les cèl·lules i l'elevació de la glucosa en la sang.
2 - Freqüència i edat -La diabetis afecta ara al 7% de la població adulta mundial. -A Espanya hi ha 2,939,300 persones afectades per la diabetis. -Les ultimes xifres que ha publicat la Federació Internacional de Diabetis (FID) mostra que al món hi han 285 milions de persones amb diabetis
Diabetis tipus 1 La diabetis de tipus1 és freqüent que es diagnostiqui abans dels 35 anys, encara que pot presentar-se a qualsevol edat. Sol tenir una aparició brusca.
Diabetis tipus 2 La diabetis de tipus2 habitualment es diagnostica en l'edat mitjana de la vida (per sobre dels 40 anys), encara que existeixen casos infreqüents en joves.
Diabetis gestacional Es diagnostica durant l'embaràs i pot desaparèixer després del part.
3 -Causes i tipus Tipus
Causes
Tipus 1
Es desenvolupa quan el pàncrees no produeix insulina
Tipus 2
Gestacional
Es desenvolupa quan es presenta una deficiència en la producció o acció de la insulina.
Es pot desenvolupar a causa de la producció d’una hormona que actua en contra de l'efecte de la insulina. Per aquesta raó, es poden incrementar les concentracions de glucosa en sang.
4 - Manifestacions i evolució Manifestacions: Pèrdua de pes injustificada, set, ganes d’orinar, fam constant i cansament.
Evolució: La mort per coma diabètic era l'evolució habitual de la malaltia en la dècada de 1920. En les dues formes de diabetis, a llarg termini provoca lesions en el ronyó, alteracions de la vista, alteracions circulatòries en les extremitats que poden produir pèrdua de sensibilitat i alteracions sensitives per lesions del sistema nerviós. Els diabètics tenen major risc de sofrir malalties cardíaques i accidents vasculars cerebrals. Les pacients diabètiques embarassades amb mal control de la seua malaltia tenen major risc d'avortaments i anomalies congènites en el fetus. L'esperança de vida dels diabètics mal tractats és un terç més curta que la població general
5 - Complicacions Cròniques: Hemorràgies i trombosis cerebrals Alteracions en la retina i ceguesa
Malaltia coronària Hipertensió arterial Malaltia renal
Malaltia vascular perifèrica
Neuropatia
Agudes: Cetoacidosis: - És la manifestació clínica d'un excés de glucosa en la sang, amb la corresponent intensificació de la necessitat d'orinar i de beure per evitar la deshidratació. - En risc de deshidratació s'afegeix, si el tractament no és ràpid i eficaç, l'augment de cossos *cetònics (que apareixen en l'orina) i la progressiva acidificació de la sang. - El grau més intens d'aquesta complicació és el coma diabètic, que pot arribar a ser molt greu. La causa sol ser una deficient administració d'insulina, la presència d'una malaltia afegida (infecció, traumatisme, intervenció quirúrgica, etc.) I també una important transgressió dietètica.
Hipoglucèmia: - És un descens excessiu del nivell de glucosa de la sang. - Es manifesta, amb major o menor mesura, amb mareig, desorientació, sudoració, tremolor, debilitat intensa, fins i tot convulsions i pèrdua de consciència. - Les causes solen ser excés d'insulina o de medicaments *hipoglucemiants orals, alimentació insuficient-sobretot de *fècules-, retards en la ingesta, activitat física excessiva o bé la combinació d'aquests factors.
6 - Diagnòstic El metge realitzarà una sèrie de proves per confirmar el diagnòstic de diabetis. Aquestes proves són: - Glucosa sanguínia en dejú. Després d'un dejuni d'aproximadament 8 hores. Aquest examen és utilitzat per diagnosticar diabetis o *pre-diabetis. - Tolerància oral a la glucosa. Aquesta prova mesura el nivell de glucosa en sang després d'un dejuni de 8 hores i després de 2 hores d'haver pres una beguda *glucosada. Aquesta prova pot ser utilitzada per diagnosticar diabetis o *pre-diabetis. - Glucosa sanguínia a qualsevol hora del dia. El metge realitza proves de glucosa en sang sense importar al fet que hora es va prendre l’últim aliment. Aquesta prova juntament amb una sèrie de símptomes és utilitzada per al diagnòstic de diabetis, però no de pre-diabetis.
7 - Tractament Dieta: Portar una dieta variada i controlant el nivell de glucosa dels aliments i compensar-lo amb. És recomanable menjar moltes verdures i cereals.
Exercici: És recomanable fer exercici moderadament controlant els nivells de insulina i glucosa de la sang.
Medicaments: El que fan es subministrar al cos la dosi d’insulina que necessita cada pacient.
Pàncrees artificial: Es tracta d’un aparell electrònic que simula un pàncrees i subministra dues hormones: insulina i glucagó, el pàncrees artificial regula amb precisió el nivell de glucosa en la sang. S'han assajat amb èxit alguns pacients diabètics a l'hospital General de Massachusetts (EUA). El dispositiu, encara en fase de desenvolupament experimental, promet millorar la qualitat de vida de les persones amb diabetis tipus 1, la forma més greu de la malaltia. A més, promet prevenir complicacions de salut greus en pacients amb diabetis inestables, és a dir, pacients que no aconsegueixen regular bé el seu nivell de sucre en la sang amb les teràpies actuals.
Transplantament: Trasplantament de pàncrees, l'òrgan que produeix insulina. Però això és molt car i requereix durant molt temps l'ús de fàrmacs que impedeixen el rebuig del nou òrgan. A més els pacients són més vulnerables a les infeccions. Menys dràstics i menys cars són els trasplantaments d'illots de Langerhans* . Prop de 70 d'aquests trasplantaments s'han realitzat a tot el món i les taxes d'èxit en què els centres, ja han aconseguit el 50%. Quan un trasplantament té èxit, els pacients ja no necessiten injeccions d'insulina regular. Si les taxes d'èxit continuen així, el trasplantament d'illot tindrà un enorme impacte en la diabetis. És una solució perfecta i el més proper a una cura per a la diabetis.
Cèl·lules mare: Són cèl·lules que tenen la propietat de transformar-se en qualsevol altra cèl·lula especificada, per la qual cosa injectant-les al pàncrees s’aconsegueixen cèl·lules beta que fabriquen insulina.
Educació diabetològica: L'educació diabetológica és un procés dirigit a l'adquisició de coneixements, tècniques i habilitats que, modificant actituds i hàbits, milloren la qualitat de vida. *Illots de Langerhans: Son grups de cèl·lules ovals o esfèriques, que es troben escampades en el pàncrees dels vertebrats, la funció més important dels quals és la producció d'insulina. Les hormones produïdes en els illots de Langerhans són secretades directament al flux sanguini. En les rates, els subconjunts de cèl·lules endocrines dels illots es distribueixen de la manera següent: [1] -Les cèl·lules alfa, que produeixen glucagó. -Les cèl·lules beta, productores d'insulina i amilina. -Les cèl·lules delta, productores de somatostatina. -Les cèl·lules PP, productores de polipèptid pancreàtic. -Les cèl·lules Èpsilon, productores de grelina.