SUMARI
Noves il·lusions per al 2014 Entrevista
Opinió
Anem a...
Conversem amb el bloguer jurídic de moda, l’advocat Carlos Herrero. p. 9-10
“La tecnologia al servei del procés amb totes les garanties” per Rafael de Mendizábal p. 14
La Bretanya francesa, plena de romanticisme p. 8
E D I T O R I A L
- Tarragó-Bech
Editorial Nous projectes per al 2014
Damià Tarragó i Garcia Fundador de Tarragó Bech Advocats i Associats Consulting Benvolguts amics:
L
es coses han anat canviant al llarg d’aquesta angoixant i prolongada crisi, exigint a les empreses i als professionals unes noves condicions per seguir desenvolupant la seva activitat amb garantia per a l’èxit. Sens dubte aquesta exigència ha fet que hagin adaptar-se als nous temps les
formes de tracte personal i professional. En aquest marc tan complicat i en continu moviment es fa més que necessari que la nostra activitat empresarial i personal aquest reforçada amb un assessorament professional i compromès amb els interessos en joc, entre altres coses, perquè el marge d’error que ens permet en el mercat és pràcticament nul. Per ells és essencial estar ben acompanyat professionalment, només així multiplicarem les possibilitats d’èxit del nostre projecte. En Tarragó Bech hem apostat per aquest canvi, i en el primer semestre
de l’any posarem en marxa un nou projecte del departament d’empresa de la firma destinat a complir amb aquest servei extern per a autònoms amb un cost molt baix i amb una experiència professional llarga per part dels que presten el servei. Crec que els temps ens requereixen noves formes d’afrontar els reptes, i per a nosaltres també ha arribat el moment de començar nous projectes més especialitzats aprofitant l’experiència de 15 anys d’història. n
Índex TARRAGÓ BECH ADVOCATS I ASSOCIATS CONSULTING Departament de Comunicació
Rambla Nova, 124, Esc. Esq.4rt.K 43001 Tarragona adm@tarragobech.com comunicacio@tarragobech.com www.tarragobech.com Consell de Redacció: Damià Tarragó i Garcia, Anna Escorihuela Martí i Anna Polo Isern Directora de Comunicació TBA: Anna Polo Isern Edita: Tarragó Bech Advocats i Associats
ACTUALITAT. La eterna crisis espanyola. p.4
OPINIÓ. “El dret a l’oblit” per Anna Tarragó. p.5
OPINIÓ. “La successió intestada” per Anna Escorihuela Martí. p.6
Consulting. C/ Girona núm 25 1r 08010 Barcelona
Col·laboradors: Rafael de Mendizábal i Diego Zafra. Fotografies: Tarragó Bech Advocats Depòsit Legal: T.72-2011 Disseny, maquetació i fotografia de portada: David J.Guillemat Imprime: AG Ediciones Nota: Prohibida la reprodución total o parcial de cualquier información gráfica o escrita sin autorización de la Dirección. La revista no se hace responsable de las opiniones de los colaboradores que se expresan de modo individual y, las informaciones publicadas no pueden ser aplicadas a ningún caso particular sin un asesoramiento legal previo.
ENTREVISTA. Carlos Guerrero, el bloguer jurídic de moda p.9-10
OPINIÓ. “Adéu a l’aplicació retroactiva de la doctrina Parot” per Glòria Cogul Pagès. p.7 ANEM A... “El romanticisme de l’Atlàntic, Bretanya” p.8
OPINIÓ. “L’arcaic poder per absoldre posicions en judici” per Diego Zafra Mata.p.11-12 ACTUALITAT TB. La formació, clau. p.13 OPINIÓ. “La tecnologia al servei del procés amb totes les garanties” per .... Advocat i Magistrat Emèrit del TC. p.14
TB 3
Tarragó-Bech - A C T U A L I T A T
L’eterna crisi espanyola Anna Polo Isern Directora de Comunicació Tarragó – Bech Advocats
Repassant continguts a Google fa uns dies, em vaig trobar a la Viquipèdia el concepte “Crisi espanyola”, un extens article que repassa les causes, els perquès, els índexs, valors socials i econòmics, situació ... i es va actualitzant dia rere dia, amb nombrosa bibliografia i notícies de la premsa que ens fan córrer el scroll com en cap article d’aquesta famosa enciclopèdia lliure. I no acaba...esperem que acabi, però no és així, almenys això sembla de moment. Recordem com va començar? L’origen d’aquesta crisi, emmarcada en el context d’una crisi econòmica i financera mundial, va estar fortament influïda per la indústria de la construcció després de la punxada de la bombolla immobiliària. “Niño Becerra augura una recuperació molt lenta i que fins 2020 o 2023 no sortirem totalment de la crisi” Actualment, les xifres econòmiques del país continuen sent alarmants i la previsió de recuperació, molt lenta. Alguns experts diuen que aquesta començarà el 2017, altres fins al 2019. Dels resultats de les simulacions s’estima que seria possible crear ocupació en termes nets el primer trimestre del 2015, el que coincidiria amb un creixement del PIB del lvoltant d’un 1%. El retorn als números verds vindria per l’impuls del sector exterior, per un augment de les exportacions i un descens de les importacions, segons
4 TB
el document elaborat per l’IEF, un dels principals instruments d’anàlisi d’Hisenda. Per l’economista Niño Becerra “és impossible que Espanya, amb 47 milions d’habitants i amb l’estructura de PIB que té, pugui tornar a res semblant al que va viure entre 1995 i el 2007”, simplement perquè llavors es van donar unes condicions que avui són irrepetibles i que, penso, mai tornaran a donar-se “. Actualment la taxa d’atur a Espanya és del 26%, l’ocupació en negre oscil·la entre el 5% i el 6,5%, el subocupació està entre el 7% i el 8%, i la taxa de pobresa supera el 28%, recorda. Espanya té 47 milions d’habitants, una població activa de gairebé 23 milions i una taxa de cobertura
“Per Xavier Sala Martín és necessari modificar el mercat laboral i solucionar el problema endèmic de l’atur”
ocupats / pensionistes de 1,95 / 1. Les previsions no són molt encoratjadores, Niño Becerra sosté que “estem travessant una crisi sistèmica, una crisi que afecta a tots”. Una crisi que segons el seu criteri “seguirem com estem fins al 2015, que serà quan comenci una recuperació molt lenta. Fins 2020 o 2023 no sortirem totalment de la crisi “, ha assenyalat. Per a altres economistes, com Xavier Sala i Martín, el problema bàsic d’Espanya ara, és que té un atur estructural molt elevat: “Per tercera vegada des que hi ha democràcia s’ha superat el 20% i és un problema del disseny del mercat laboral. S’ha intentat arreglar això per veure si així baixa l’atur i estem veient que més flexibilitat laboral voldir que en créixer, creixes més ràpid però no és suficient si això no ve acompanyat d’un major creixement global. L’atur només s’arregla creixent “. Qui té la resposta? Sembla que ni els experts es posen d’acord. Mentrestant, a la resta, ens toca seguir lluitant per mantenir la feina, aconseguir i mantenir les nostres famílies. Instint de supervivència i conservació! n
O P I N I Ó
- Tarragó-Bech
El dret a l’oblit
Anna Tarragó Advocada, Tarragó-Bech Tarragona Especialitzada en Dret Penal
L’evolució d’internet ha plantejat certes repercussions en els drets de la persona i en particular respecte al dret de la privacitat i protecció de dades de caràcter personal Actualment, internet no deixa de ser l’instrument més utilitzat en la nostra societat. I podem arribar a afirmar que el seu major èxit és l’aportació d’informació pels propi individus que l’empren, per tant, s’entén que el mateix usuari el que es converteix en un difusor d’informació personal, pròpia i de tercers. Entrat així en un conflicte el dret a la privacitat i dela protecció de dades de caràcter personal. Avui en dia es diu que “qui no està a Internet no existeix”. Això ha provocat que amb una simple cerca a Internet, es pugui trobar tot tipus d’informació sobre tercers o sobre llocs remots. Per aquest motiu, la nostra activitat a internet adquireix cada vegada més projecció en la nostra vida privada, la qual, ha arribat a provocar acomiadaments laborals per les informacions publicades en pàgines web, xarxes socials. De fet hi ha empreses que es dediquen a rastrejar per internet a possibles candidats per a un lloc de treball. Per tant, tota difusió que es produeixi per Internet, pot comportar perjudicis personals encara més grans si són tramitats per l’Agència Espanyola de Protecció
de dades (AEPD). Davant d’aquesta circumstància, hi ha els mecanismes efectius per a poder evitar perjudicis davant el dret de la privacitat? Aparentment, el mecanisme més eficaç és el fer ús del conegut dret a l’oblit. Aquest dret permet al titular de la informació a esborrar, bloquejar o suprimir informació de la seva persona que consideri que és obsoleta pel transcurs del temps o que pot perjudicar el desenvolupament lliure dels seus drets fonamentals que hagi estat exposada a Internet. El dret a l’oblit, pot fonamentar-se en la Directiva 95/46/CE, sobre la protecció de dades, en concret en els articles 12.b) i 14.a) permetent a l’interessat impedir que la informació potencialment perjudicial sigui coneguda per part de els usuaris d’Internet, en permetre que aquest contacte amb els proveïdors del servei de motor de cerca a Internet per evitar la indexació de la informació que hagi estat publicada en pàgines webs. La Directiva obliga als Estats membres a reconèixer a l’interessat el dret a oposar-se, en qualsevol moment a que les dades que li concerneixin que siguin objecte de tractament. Quan és necessari el tractament? Quan sigui d’interès públic o per l’interès legítim de l’interessat. Ara bé, el problema sorgeix quan en la mateixa Directiva exposa que els proveïdors de serveis de motor de cerca a Internet no sempre són els respon-
“La nostra activitat online te projecció a la vida privada i ha provocat acomiadaments laborals per informacions publicades a les xarxes socials”
sables del tractament de dades personals, només són responsables quan hi hagi una relació entre l’interès públic amb l’interès legítim perseguit pel responsable del tractament o per tercers.
“El dret a loblit es fonamenta a la Directiva 95/46/CE permetent a l’interessat impedir que la informació perjudicial sigui coneguda” Per tant, em qüestiono realment si puc esborrar rectificar, suprimir, esborrar qualsevol informació que hagi estat difosa per Internet? Realment el dret a l’oblit hi ha? Al meu entendre, no considero que aquest dret estigui emparat per la Directiva, en el sentit que l’interessat no està facultat per posar fi a la difusió de dades de caràcter personal perquè la finalitat del tractament és aplicable quan es processen dades sense el consentiment l’interessat i no per les preferències subjectives d’aquest. És a dir, l’interessat no pot dirigir-se a un proveïdor de serveis de motor de cerca per impedir que s’elimini informació que l’afecta personalment, publicada de forma legal en pàgines webs, al·legant que no vol que aquesta informació sigui difosa perquè segons el seu parer li és perjudicial i que per tant la condemni a l’oblit. A la llum de les observacions, considero que el dret a l’oblit, no és d’aplicació quan la informació que es difon de forma legal i existeix d’alguna manera consentiment per part de l’interessat. I que el tractament per part dels proveïdors de serveis de motor no és un tan accessible com pot semblar. n
TB 5
Tarragó-Bech - O P I N I Ó
La successió intestada
Anna Escorihuela Martí Advocada, Tarragó-Bech Tarragona Especialitzada en Dret de Família i Responsabilitat civil
Quan mor una persona sense haver atorgat testament o bé si havent fet aquest pateix d’algun defecte que provoqui la nul·litat del mateix, o els hereus designats no arriben a ser-ho, es planteja la situació per als pròxims al causant de qui s’ha de fer càrrec dels béns propietat del mort i com han de ser repartits. En aquests casos, per motius de seguretat jurídica i d’interès públic, i per evitar que els béns, drets i obligacions del causant es quedin bloquejats per no tenir titular, la llei del Codi civil de Catalunya (títol IV del llibre IV) estableix que han de ser cridats a la successió. En la successió intestada la crida es fa a favor dels parents en línia ascendent, descendent, col·laterals anteriors al quart grau, així com al cònjuge o parella estable. Si cap d’aquests pot arribar a ser-ho per qualsevol causa o és apartada per indignitat successòria, succeirà la Generalitat de Catalunya per evitar que el patrimoni del difunt quedi sense propietari. La Generalitat, segons estableix l’article 442-13 del Llibre IV del Codi civil de Catalunya, ha de destinar els béns heretats o el seu valor, a establiments d’assistència 6 TB
social oa institucions de cultura, preferentment del municipi de la darrera residència habitual del causant a Catalunya . Així quan s’ha produït la mort, els parents del difunt són els que d’activar el procediment de la successió intestada. No obstant això el procediment per a l’activació és diferent segons el parent de què es tracti. El procediment a seguir es regula en la Secció Segona del títol IX del llibre II de la Llei d’enjudiciament civil de 1881, la qual continua en vigor per mandat exprés de la disposició derogatòria única, apartat 1.2, de la Llei 1/2000 de 7 de gener d’Enjudiciament Civil mentre no s’elabori la llei sobre jurisdicció voluntària. Com hem esmentat, la legislació vigent preveu dos procediments diferents segons el grau de parentiu. El primer d’ells és el regulat per als parents que siguin descendents, ascendents o cònjuges del causant, els quals poden sol·licitar se’ls declarin hereus del causant davant Notari. No obstant això els parents col·laterals hauran de ser decla-
“La Generalitat ha de destinar els béns heretats a assistència social o a institucions de cultura del municipi de la residència habitual del causant” rats hereus a través de procediment judicial mitjançant procediment de jurisdicció voluntària de declaració d’hereus abintestat. En aquest supòsit, els demandants hauran d’acreditar degudament que no hi ha altres possibles hereus amb millor grau. En alguns
casos si el jutge o el fiscal ho estimen convenient per considerar que pot haver-hi altres parents amb igual o millor grau de parentiu amb dret a heretar, es pot ordenar la publicació d’edictes anunciant la mort del causant i els noms i grau de parentiu de les persones que pretenguin ser
“Els que es creguin amb dret a la herència, hauràn de comparèixer davant el Jutge en un plaç màxim de 30 dies” declarats hereus abintestat. En aquest cas, els que es creen amb dret a l’herència, hauran de comparèixer davant el jutge en un termini màxim de 30 dies. Al final de procediment el jutge ha de dictar una Interlocutòria de declaració d’hereus abintestat necessari per efectuar les operacions de partició o exercitar els drets que pertoquen, per al que caldrà sol·licitar el corresponent testimoni de la Resolució Judicial. Òbviament tant per la via notarial com la judicial els interessats hauran d’acreditar degudament la mort del causant, i que aquest no va realitzar testament, a través de certificat d’últimes voluntats. També hauran d’aportar testimonis que acreditin que no existeixen més hereus. Així com veiem en el cas d’hereus col·laterals el procediment presenta major complicació sobretot en temps i econòmicament ja que tret que el valor de l’herència es presumeixi inferior a 400.000 de les antigues pessetes (2.404,05 euros), la demanda s’ha presentar mitjançant advocat. No obstant això en l’actualitat s’està valorant la possibilitat de derivar el procés de declaració d’hereus ab intestat cap a la via notarial per alleujar la càrrega de treball als jutjats. n
O P I N I Ó
- Tarragó-Bech
Adéu a l’aplicació retroactiva de la doctrina Parot
Glòria Cogul Pagès Advocada, Tarragó-Bech Especialitzada en Dret Penal
La doctrina Parot, que porta aquest nom pel cas del terrorista Henri Parot, es basa en un dictamen del Tribunal Suprem de febrer de 2006 pel qual l’execució de la totalitat de la condemna comença amb les penes més greus i els beneficis s’apliquen individualment per a cadascuna d’elles, i no sobre el màxim legal de 30 anys de permanència a la presó. D’aquesta manera, una vegada complerta la pena més greu, s’ha de complir la següent, i així successivament fins al límit legal, el que allarga l’estada a la presó. La llei espanyola només admet que un reu pugui estar com a màxim 40 anys a la presó. Aquesta xifra es pot reduir per diversos beneficis penitenciaris a 30 anys. De manera que Parot
sortiria en complir 30 anys de presó o menys. Per evitar la seva excarceració, el Tribunal Suprem va considerar que els beneficis penitenciaris no es podien aplicar sobre aquests 40 anys de pena màxima, sinó sobre cadascun dels delictes comesos. D’aquesta manera, s’aconseguia que complís la pena màxima a Espanya de 40 anys. El Tribunal Suprem va crear jurisprudència amb aquesta decisió i el Tribunal Constitucional la va avalar en la majoria dels recursos presentats davant seu i es va estendre no només als casos de terrorisme sinó també a altres especialment greus d’assassinat i violació. Només en 3 recursos d’un total de 31 el TC va declarar inconstitucional la doctrina Parot. Un recent recurs interposat per l’etarra Inés del Río davant el TEDH, va fer que aquest tribunal conclogués que l’aplicació d’aquesta doctrina va ser irregular i que les autoritats espanyoles havien posar-la en llibertat el més aviat possible. Sembla que la sentència del TEDH només aborda aquest cas, però les seves conclusions van a efectes pràctics més enllà del mateix per la repercussió que pot arribar a tenir en tots els presos als quals se’ls hagi aplicat ja que la fi de la doctrina Parot comportarà a la llarga, o més aviat a la curta, tal com s’està demostrant, la posada en llibertat de 54 terroristes d’ETA, 7 del GRAPO, 1 de l’GAL i 14 presos comuns, un d’ells condemnat per 74 violacions.
El TEDH no rebutja aquesta doctrina sinó la seva aplicació de manera retroactiva el que comporta, en la majoria dels casos, indemnitzacions per als afectats. Precisament aquesta retroactivitat és el que invalida el seu ús. És a dir, no es pot aplicar per fets comesos abans del 1995 ja que aquest tribunal, amb seu a Estrasburg, considera que el contrari suposa una aplicació retroactiva de la llei amb la qual cosa es vulnera l’article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans i per tant els drets fonamentals dels presos. No
“El final de la doctrina Parot comportarà la posada en llibertat de 54 terroristes d’ETA, 7 del GRAPO, 1 del GAL i 14 presos comuns” obstant això, en els sumaris de Kafkaris contra Xipre o de Hogben contra el RegneUnit el mateix tribunal va sentenciar que “la justícia criminal és competència de cada país membre”. Sens dubte, el més sorprenent és la seva aplicació generalitzada i automàtica per part dels tribunals espanyols: Audiència Nacional, Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional. Senyors, amb Europa hem xocat!. n
TB 7
Tarragó-Bech - A N E M A . .
El romanticisme de l’Atlàntic
Le Mont-Saint-Michel és una de les joies d’aquesta regió
Redacció TBA Les seves costes agrestes, el seu temps ennuvolat i la força de l’Atlàntic fan de la Bretanya francesa en una de les destinacions europeus més romàntics. De Gal·les i Cornualles, al segle V, els britànics donen el seu nom a aquesta regió. El comerç marítim és la llança de ferro al llarg de tota la península. Avui és el turisme l’apogeu dels seus 1.100 quilòmetres de costa. Rennes és la capital administrativa de la regió, tot i que la capitalitat de la Bretanya històrica va correspondre al seu dia a Nantes. La població bretona ascendeix a més de tres milions d’habitants. La ciutat de Rennes és una ciutat estudiantil amb gran quantitat d’estudiants de moltes parts del món. És la vuitena ciutat universitària de França. Rennes disposa de 80 edificis classificats oficialment com Monuments Històrics, entre ells el seu important casc antic, en el qual es pot contemplar carrerons senceres flanquejades de cases del segle XVI, amb façanes d’entramat de fusta. Rennes té la particularitat de tenir
dues places majors del segle XVIII: la plaça de l’Ajuntament, on es troba també l’òpera de Rennes, i la plaça del Parlament de Bretanya, que va marcar profundament la història de la ciutat. La plaça de la República és dominada per l’imponent Palau de Comerç, ocupat en l’actualitat per l’oficina central de correus. Al centre de la ciutat, el parc del Thabor es compon d’un jardí a la francesa, un altre a l’anglesa, i un nodrit jardí botànic. La regió de la Bretanya és dominada per les seves costes i el seu clima. Es tracta d’un clima oceànic, temperat, sobretot al llarg del litoral, amb febles diferències de temperatures entre l’estiu i l’hivern. El vent de nord-oest domina el nord i les pluges són freqüents, però de regular i alta intensitat. En una mateixa jornada, és normal que s’alternin els clars i cel cobert. És una zona costanera escènica de Côtes d’Armor, que s’estén més de 30 km i està esquitxada de caos i vorejada per un famós sender. El color rosat de la roca és l’únic resultat de la presència de minerals en els tres granit: mica, quars i feldespat.
Côtes d’Armor s’exten més de 30 km, està bordejada per un famós sender amb roques de color rosat
8 TB
Le Mont-Saint-Michel és una de les joies d’aquesta regió francesa. Està construït sobre una illa de granit enmig d’una immensa badia envaïda per les majors marees d’Europa. La seva arqui-
“Le Mont-Saint-Michel és una de les joies d’aquesta regió, construït sobre una illa de granit” tectura i la seva badia és la tercera més visitada França (darrere de la Torre Eiffel i Versalles) l’atracció, amb al voltant de 3,5 milions de visitants l’any, Patrimoni Mundial de la UNESCO. Bretanya és romàntica i molt dolç, sobretot en la seva gastronomia: creps, Kouign-amann (pa dolç amb poma) o galetes de mantega... La sidra de Cornoualles és la primera a haver aconseguit el segell AOC (Denominació d’Origen Controlada), es tracta d’una revolució en la història de les begudes tradicionals bretones, així com la consagració d’un producte artesanal, elaborat amb la major garantia de qualitat i autenticitat. Impregnen la seva cuina les receptes tradicionals amb productes de la terra, com el foie gras, les galettes (creps salades), li rougail de salsitxa ... i, de la mar, peix i marisc com els musclos (els serveixen amb patates fregides), les ostres o la bullabessa de peix. n
E N T R E V I S T A
- Tarragó-Bech
“Avui dia, els petits empresaris han de ser lleugers i flexibles” Anna Polo Isern
Al meu entendre, qualsevol pla de negoci d’una firma d’advocats, ha d’incloure la implementació d’un pla de màrqueting i comunicació i aquest ha d’incloure l’estratègia digital. Avui dia no concebo cap negoci sense una estratègia digital. L’advocacia tampoc. Per a què? Doncs és com si posem en dubte el pla de negoci en si. Sense pla de negoci un despatx no és sostenible. El despatx petit és el que per obligació hauria d’estar a les xarxes socials i disposar d’un bloc, perquè generarà marca de manera ràpida.
Comunicació Tarragó-Bech Advocats
Carlos Guerrero ha fundat dos despatxos d’advocats, quatre empreses, dues d’elles d’internet i és soci de vuit startups tecnològiques. Encara que la seva pràctica se centra en fusions i adquisicions, capital risc, finançaments i reestructuracions i dret mercantil general, és molt popular pel seu bloc que va obrir el juliol de 2010. A dia d’avui, compta amb gairebé 100.000 visites mensuals i més de 200.000 pàgines vistes mensuals. És el bloc jurídic més seguit d’Espanya i en LATAM segons rànquing Alexa i està situat entre els 20 blocs de negocis més llegits d’Espanya. Té, a més, més de 16.000 seguidors a Twitter i 25.000 seguidors sumant a Instagram, Linkedin, Facebook i Google+. Gràcies al seu blog ha estat inclòs entre els 10 advocats més influents a internet d’Espanya segons el diari Expansión. Guerrero és membre de l’organització sobre màrqueting jurídic INKIETOS, de la Xarxa d’inversors ESADE BAN i director de la Revista de dret de l’emprenedoria. Avui, és l’advocat més influent de la Xarxa a Espanya segons Lawyerpress i va ser nominat en la categoria de Millor Bloc Jurídic en 2012 i 2013. -Quan i com va començar amb el seu bloc i submergir-se en els continguts 2.0? Vaig començar a mitjan 2010, encara que no va ser fins passat un any, que vaig començar a tenir un discurs propi i augment considerable de lectors recurrents. Des del primer dia vaig voler escriure un bloc professional i per tant vaig realitzar una inversió important en disseny per disposar d’un bloc professional. Per a mi escriure és un plaer i em diverteixo fent-ho, per això m’encanta escriure al bloc. El 95% dels blocs s’abandonen en els primers mesos. Potser el meu amb el meu blog s’assembla a la màxima de Lao Tsé: “Un viatge de mil milles comença amb el primer pas”.
-Vostè advoca pel màrqueting jurídic, és possible? i Com començar?
Carlos Guerrero
-Un dels handicaps de les xarxes és que encara que no ho sembli, cal dedicar molt de temps, quin és la seva rutina diària a les xarxes socials? La meva rutina comença escrivint un post al blog. Posteriorment, difonc aquest post a les xarxes socials. Difondre’l porta pocs minuts. Al que li has de dedicar més temps és a redactar el contingut del bloc. La xarxa social a la qual li dedico més temps és a twitter, perquè és la xarxa en la qual més s’interactua. -¿Recomana als bufets i firmes d’advocats estar a les xarxes? Per a què?
“Qualsevol pla de negoci d’una firma d’advocats, ha d’incloure un pla de màrqueting i comunicació i aquest l’estratègia digital”
Com he afirmat en la pregunta anterior, l’important és que el despatx es gestioni com una empresa i això comporta confeccionar un pla de negoci. En aquest pla s’inclourà el pla de màrqueting i comunicació que ens indicarà l’estratègia, els passos a seguir i les accions a desenvolupar. Per tant, ens assenyalarà el camí per començar. En aquest cas, aposto per contractar experts que assessorin la implementació d’una estratègia en màrqueting jurídic. Últimament assessoro a despatxos d’advocats a implementar la seva estratègia basant-me en el meu propi aprenentatge d’aquests últims anys. -Aposta per les start-ups, però la gran majoria d’elles moren als pocs mesos o anys de vida. Un estudi publicat al setembre de 2012 per Shikhar Ghosh i recollit al Wall Street Journal afirma que tres de cada quatre startups finançades per Venture Capital no aconsegueixen tornar els diners prestats. És una moda passatgera? El primer és definir el que és una startup. Es tracta d’empreses que aspiren a créixer de manera explosiva en els seus primers anys de vida i per tant són intensives en capital. Qui inverteix en aquest tipus d’empreses, que són molt especials, sap al que juga. Són inversors de capital risc. La paraula ja t’ho diu tot, “risc”. Per tant, si aquests inversors professionals inverteixen en startups, és
TB 9
Tarragó-Bech - E N T R E V I S T A
perquè són rendibles. L’important és diversificar. És una moda? No, el que passa a Espanya i, en molts altres països, és una implosió de l’emprenedoria en general. Tampoc és una bombolla, perquè les bombolles es creen quan en el sistema hi ha molts diners disponible, i això no passa ara. Abans sí amb el maó. -Autor dels llibres “Com salvar la meva negoci” i del ebook Guia concursal de persones físiques i emprenedors. Què creu que necessiten en aquests moments les petites i mitjanes empreses espanyoles i autònoms? Avui en dia, els petits empresaris han de ser “lleugers” i flexibles. Això vol dir que en la incertesa econòmica actual, han d’evitar contractar treballadors, controlar les seves despeses, no estar endeutats i disposar d’un control absolut de la tresoreria de la seva empresa. Si tens molt deute, treballadors, una estructura de costos elevada i un descontrol de la teva tresoreria, tens moltes possibilitats d’acabar en concurs de creditors.
“No tothom està preparat per emprendre, has de formar-te amb moltes habilitats i formar un bon equip” -Actualment està molt de moda també l’emprenedoria, però ara és un bon moment per emprendre? No tothom està preparat per emprendre. Per emprendre has de formar moltes habilitats i formar un equip que et complementi com a emprenedor. I això no és fàcil. Per tant, cal deixar clar que emprendre no és fàcil i que requereix molta preparació i saber viure en la incertesa. També has de tenir certa vena emprenedora i certa atracció al risc. Si no estàs disposat a aquests sacrificis, no emprenguis. -Co-autor del llibre “Participacions preferents, podem recuperar els diners invertits?” d’Aranzadi i autor de l’ebook “Guia per reclamar preferents”. Des del
10 T B
Carlos Herrero, blocaire jurídic
seu punt de vista, qui ha estat el culpable en tot aquest assumpte? En primer lloc veig un culpable. Tots els partits polítics que han governat aquest país i les seves comunitats autònomes, que van apostar tot pel totxo durant 40 anys. Quan va esclatar la crisi el 2007, van seguir apostant per un model econòmic mort i van aprofundir en una banca ja trencada per balanços foradats per la bombolla immobiliària (caixes d’estalvis semipúbliques). Com solucionar aquest forat de pèrdues monstruoses i donar la sensació al mercat que tot està sota control? Col·locant preferents a tot el que respirava. -A part de tot l’esmentat, vostè col·labora amb nombrosos articles en diaris nacionals i del sector. Li queda temps per exercir d’advocat? Quin és el seu secret? El secret és disposar de bon equip que et dóna suport i respon als reptes que proposo. D’altra banda, si t’organitzes bé, en una setmana pots escriure al bloc, atendre algun mitjà de comunicació, assistir a algun esdeveniment, interactuar alguna cosa en xarxes socials i també exercir d’advocat. Però recordo a tots els advocats que llegeixin aquesta entrevista que aconseguir clients i acompanyar-los comporta dedicar hores i que això també és exercir d’advocat. -Finalment, com veu la situació actual de la professió i com veu el futur de les generacions futures? Veig la professió molt difícil per als advocats que no sàpiguen adaptar-se al nou escenari econòmic ia la nova economia. No tornarem a l’anterior i ens queden encara molts anys d’estancament
econòmic i dificultats que ens posaran a prova. Caminem cap a un canvi de model econòmic en el qual les regles actuals que regulen la nostra professió ja no funcionen i no tenen sentit. A twitter per exemple, companys discutim sobre el futur de l’advocacia. I el que veig és por i preocupació, en lloc d’adaptar a la realitat actual, que ha arribat i que està posant cap per avall la nostra professió. Al meu entendre, molts advocats deixaran la professió perquè tal com ells la practiquen és insostenible i no és rendible.
“Ara és més difícil emprendre perquè el preu dels serveis jurídics s’ha ensorrat” Pel que fa als advocats joves, la veritat és que estic molt preocupat per ells. Rebut molts e-mails demanant-me opinió sobre com aconseguir treball, en què formar-se o qüestions sobre el seu futur. Penso que si no troben feina, hauran de crear-se-la ells, però el problema és que l’escenari de fa 15 anys no és el que tenim ara. D’una banda ara és més fàcil emprendre, tens més informació, els professionals estan oberts a col·laborar i ajudar els advocats joves i fins i tot els lloguers d’oficines o el treball en coworking és assequible per a ells. Però hi ha alguna cosa important que és clau per emprendre avui en dia. Els treballs de baix valor afegit no són rendibles. Ara és més difícil emprendre perquè el preu dels serveis jurídics s’ha ensorrat. n
O P I N I Ó
- Tarragó-Bech
“L’arcaic poder per absoldre posicions en judici”
Diego Zafra Mata Jutge Titular del Jutjat del Social nº 1 de Tarragona
És habitual que, en ocasió de la pràctica de la prova en l’acte de judici, s’interessi l’interrogatori de l’altra part (art. 301 LEC i art. 91 LRJS), i aquesta sigui una persona jurídica, sent que una vegada admesa la mateixa i arribat el moment per ser portada a efecte s’afirma pel Lletrat que assumeix la direcció jurídica de la part a interrogar que “tinc poder per absoldre posicions”. Es tracta d’una expressió arcaica i que necessàriament va haver d’abandonar el seu inadequat ús quan va deixar de tenir vigència l’anterior Llei d’enjudiciament civil de 1881. Així doncs, la situació processal canvia amb la nova Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, quan de la seva art. 309 es dedueix que l’interrogatori d’una persona jurídica s’ha de practicar en la persona del seu legal representant. En el mateix sentit es pronuncia l’actual Llei 36/2011, de 10 d’octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social (LRJS en endavant), quan en el seu art. 91.3 disposa que “L’interrogatori de les persones jurídiques privades es practicarà amb qui legalment les representi i tingui facultats per respondre a aquest interrogatori”. Es pot afirmar que troba el seu fonament en l’art. 6
LEC que atribueix capacitat per ser part a les persones jurídiques i l’art. 7 del mateix text legal que disposa que per les persones jurídiques compareixeran i actuaran en judici qui legalment les representin. En la mateixa línia es pronuncia l’art. 16.5 LRJS. arribat a aquest punt se suscita la qüestió relativaquè s’ha
“Es tracta d’una expressió arcaica i que es va haver d’abandonar quan va deixar de tenir vigència l’anterior Llei d’enjudiciament Civil (de 1881)” d’entendre per l’expressió “legal representant”. En primer lloc s’ha d’entendre que l’expressió “legal representant” exclou al lletrat o graduat social en l’ordre social, i això amb independència que aquest professional té coneixement dels fets objecte de debat, una vegada que aquest coneixement resulta de la seva preparació per la substanciació del litigi. Però que això no ha
de suposar que ostenti la condició de legal representant, tot i que explicaré amb poder notarial o poder apud acta, perquè això, de conformitat amb els arts. 24 i 25 LEC i art. 18 LRJS, només el faculta per assumir la representació processal amb les facultats de disposició i altres previstes en la Llei, però mai no pot assumir la condició de representant legal. I és que l’interrogatori de partés una diligència de prova que s’ha admetent per la Jurisprudència i la doctrina de suplicació en l’ordre social com un acte personalíssim. Això implica que el poder notarial que conté l’expressió “poder per absoldre posicions” és obsolet i no s’ajusta a la legislació processal vigent, i s’han de tenir per no posat, i sense que això suposi que el jutge o magistrat que presideix l’acte de judicies de vingui obligat a admetre l’interrogatori de la persona jurídica en la persona del seu lletrat. És clara la conclusió a la qual arriba la STSJ de Madrid de 28 de maig de 2010, rec. n º 1013/2010, en referir que “No és admissible que la persona jurídica habiliti perquè hi acudeixi en la seva representació a una persona física del seu mercantil perquè intervingui en el judici amb poder especial per absoldre posicions. Això voldir que la LEC no estableix un marc especial de selecció per la persona jurídica de
T B 11
Tarragó-Bech - O P I N I Ó
la persona que el representarà. Només el marge d’elecció pot produir en la mesura que la persona escollida ho sigui dels òrgans socials de representació de la societat, però no potremetre a l’òrgan judicial a qualsevol persona amb poders per representar la societat en judici. Així, la Sentència del TSJ Balears, Sala del Social, de 22 maig 2003, rec. 54/2003, refereix que no pot intervenir en la pràctica de la prova d’interrogatori de parts el lletraten el nostre cas seria la simple representant -llevat que, al seu torn, tingui aquestes facultats representatives com a membre de la societat i integrat en el seu estructura orgànica, tenint, per això, facultats de direcció o gestió en virtut del càrrec o ocupació, havent rebutjar de ple que absolgui posicions qui assumeix només la representació o defensa jurídica en judici en qualitat d’advocat exercent o mer representant, atès que la nova regulació processal, d’aquest mitjà de prova, impedeix que confessi qui només té coneixement dels fets litigiosos per la seva condició d’advocat o representant “. Per tant no cap sinó concloure que per l’expressió “legal representant” s’ha d’entendre tota persona integrada en l’estructura orgànica de la societat el interrogatori es proposa i ha estat admès, és a dir, és tota persona que pertany a l’estructura de direcció o de gestió de la persona jurídica en qüestió i que de manera algun pot abastar al professional que assumeix la direcció jurídica de la part processal que ha de ser interrogada.
12 T B
Resulta aclarirà la sentència del TSJ d’Andalusia, Seu Sevilla, de 18 de setembre de 2008, rec. nº 1897/2007, quan defineix al legal representant com “qui, per llei, o pels respectius estatuts legals tinga conferida l’administració de la persona jurídica, no qualsevol altre representant ni en concret el lletrat a qui s’ha facultat per representar i defensar en judici a aquesta entitat, que és un mer representant processal, llevat que coincideixin en ell també altres facultats de representació estatutària com a personal de l’empresa “.
“El mal anomenat poder no pot facultar al professional que assumeix la direcció jurídica de la societat per a subrogar-se com el seu representant legal” En el mateixsentit es va pronunciar el Tribunal Suprem en la sentència de 5 de març de 1984, que va declarar d’ofici la nul·litat de ple dret de les actuacions per haver transgredit manifestament les normes processals en admetre la pràctica de la prova de confessió judicial, no en la persona dels interessats, demandants en judici, sinó en la del seu advocat, desconeixent amb això el caràcter d’acte personalíssim que la confessió té.
Per tant, el fetd’admetrepeljutge o magistrat l’interrogatori de part, que és una persona jurídica, en la persona del Lletrat o Graduat Social amb poder per absoldre posicions comporta la nul·litat d’actuacions per infracció de norma processal (art. 193.a) LRJS en relació amb l’art. 225.1.3ª LEC), havent practicar l’interrogatori en la persona del legal representant de la persona jurídica part en el procés i el interrogatori s’haproposat i ha estat admès, sense oblidar les conseqüències derivades de la incompareixença injustificada de qui ha deposar al acte de judici, el qual ha hagut de ser citat en forma legal, tal com resulta de l’art. 304 LEC i de l’art. 91.2 LRJS. Nul·litat d’actuacions que ha estat decretada en cas sació pel Tribunal Suprem en la sentència esmentada de 5 de març de 1984, així com en suplicació per STSJ de Catalunya de 15 d’octubre de 2006; i STSJ de Illes Balears de 22 de maig de 2003, rec.nº 54/2003; entre d’altres. A la vista del que s’ha raonat no capsinó concloure que el mal anomenat poder per absoldre posicions no pot facultar al professional que assumeix la direcció jurídica de la societat (civil o mercantil) per subrogar-se en la posició del seu legal representant, sota pena de nul·litat d’actuacions en ulterior recurs, es tracta d’una expressió que no pot tenir cabuda en el marc processal vigent, i això amb independència que s’inclogui en el model d’escriptura notarial d’atribució de poder per comparèixer en l’acte de judici. n
A C T U A L I T A T
T B
- Tarragó-Bech
La formació, la clau Redacció TB Tarragó-Bech Per Tarragó Bech Advocats, aquest segon semestre ha estat molt fructífer, uns mesos plens d’activitat, jornades i d’esdeveniments sobretot formatius, un element vital per seguir al dia de la nostra professió i, escapar de la crisi. Acabat l’estiu i, amb nova Directora de Formació, Sra Glòria Cogul; a l’octubre celebrem amb satisfacció els 14 anys del bufet amb l’equip de Tarragona i amb la companyia d’alguns col·laboradors i amics. Durant els mesos de tardor, la signatura va assistir a diferents actes formatius i alguns més lúdics sempre relacionats amb el petit empresari i autònom al qual des del departament d’assessorament a l’empresa, prestem els nostres serveis. Tarragó Bech Advocats va estar present en la inauguració de la nova seu de Pimec Baix Camp, a Reus i, a la mateixa ciutat, al 8è Fòrum d’Empresaris locals. Com a entitat col·laboradora del SIAD, Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Consell Co-
marcal de la Conca de Barberà, impartim xerrades d’interès legal sobre les herències i la figura del testament. Al desembre, assistim a l’última jornada del cicle de conferències SOM-HI!, Recursos per a nous emprenedors, per a joves de Montblanc i comarca, impartida pel Sr Pere Losantos, col·laborador docent de la UOC Business School, amb el títol: “plataformes per col·laborar i compartir projectes “. Les tres xerrades del cicle van ser impartides per docents de la UOC amb currículums punters del màrqueting empresarial i amb molts coneixements i experiències a nivell internacional. Tarragó Bech Advocats participar d’aquesta tercera sessió amb membres del despatx de Montblanc. Al desembre també es va dur a terme la tercera jornada de formació interna de l’any, per als professionals i Alumni de Tarragó Bech Advocats: ” El conte del tot val o la importància del guanyar com sigui “. En aquesta ocasió el convidat va ser el Sr Víctor Mani, Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, secretari general de
l’associació Empresa i Humanitats, director de l’IAD (Institut Alta Direcció) i dedicat al món dels recursos humans. El convidat va centrar la seva exposició en analitzar conceptes com, entre d’altres, la modernitat i post modernitat, la lògica del do i la lògica del benefici. També va manifestar el seu convenciment que en el futur la societat, les empreses, les ideologies i la filosofia han d’acabar posant la persona al lloc que li correspon, exercint un paper principal que fins ara ha quedat tapat des de les ideologies i la filosofia per el concepte de conjunt. Tarragó Bech advocats i Alumni Tarragó Bech continuen amb la seva aposta per la formació interna, oferint la possibilitat als professionals i els Alumni d’adquirir coneixements que completen la formació personal i professional de cada un d’ells. Durant aquest mes, abans de finalitzar l’any, les activitats es van centrar en la recollida d’aliments per a Càritas i al dinar de Nadal de l’equip del despatx de Tarragona i el sopar de Nadal amb els professionals de Barcelona. n T B 13
Tarragó-Bech - O P I N I Ó
La tecnologia al servei del procés amb totes les garanties
Rafael de Mendizábal Allende Advocat. Magistrat emèrit del Tribunal Constitucional.
Entre el Segle de les Llums i el dia d’avui, entre l’Enciclopèdia i la Xarxa, s’ha anat gestant a una velocitat uniformement accelerada el progrés científic i tecnològic. La màquina de vapor, l’energia elèctrica i la nuclear, el petroli o els gasos van en paral·lel amb el ferrocarril, l’automòbil, l’aeronàutica i la conquesta de l’espai exterior - “la guerra de les galàxies”. La imatge va ser captada pel daguerreotip, per la fotografia amb placa i després amb rotllo de cel·luloide i en moviment pel cinematògraf i la televisió,-mentre el so s’apresarà en el cilindre de cera, el disc de vinil, la gravació magnètica i la digital. La investigació genètica ens va fer conèixer la nostra estirp, aquesta part del “jo” que vam heretar, el genotip, mentre que la psicologia profunda permetre a l’home complir el vell consell de la filosofia, conèixer-se a si mateix. Noms i gent com Darwin, Freud o Madame Curie, en un seguici impressionant, han portat el coneixement des de l’àtom amb Max Plank a les estrelles amb Einstein. La primera manifestació de l’ús del coneixement científic per a ajuda de la justícia va ser la medicina forense, la primerenca aparició a Espanya es va produir de la mà de Juan Fragoso en temps de Felip II -segle XVI- però la seva participació es veuria progressivament in-
14 T B
crementada amb la troballa de la dactiloscòpia a principi de segle. En efecte, ella i altres proves pericials, toxicològica, balística o grafològica, els “perfils psicològics” de l’FBI i els diagnòstics psiquiàtrics, la identificació pel grup sanguini i després per l’ADN, i els enregistraments sonors o audiovisuals han fet més fàcil, segura i assequible la determinació dels fets delictius i la individualització dels seus autors o la certesa sobre la paternitat en els plets civils sobre filiació. Dotzenes de condemnats a mort als Estats
“Les aportacions científiques i tecnològiques compleixen en l’àmbit judicial una sèrie de funcions amb rellevància constitucional” Units han vist demostrada així la seva innocència. En suma, les aportacions científiques i tecnològiques compleixen en l’àmbit judicial una sèrie de funcions amb rellevància constitucional. La primera, preventiva, com a instrument de prospecció de la criminalitat, amb un impacte efectiu en una major seguretat ciutadana (art. 17 CE), però també serveix per a la indagació del delicte i la identificació del seu autor i finalment, ja en el estrada, com a prova de la culpabilitat o de la innocència (art. 24 CE). Esgotat aquest itinerari, la seva utilitat segueix operant per intentar la rehabilitació del convicte i condemnat, fi transcendent de la pena però secundari constitucionalment (art. 25. CE). A més, en un procés amb totes les garanties, el principi d’immediació, que exigeix la pràctica de les proves en presència del jutge, ha estat reforçat per als magistrats de les ulteriors instàncies mitjançant l’enregistrament dels judicis, a la qual s’havia anticipat l’Audiència Nacional durant la meva presidència entre 1977 i 1985. En aquells dies es va
informatitzar per primera vegada un sumari-el del “oli de colza” - el volum, 25.000 folis, feia impossible el seu maneig per advocats, fiscals i magistrats. En aquesta tendència la Llei d’Enjudiciament Civil 1/2000, va disposar que les actuacions orals en vistes i compareixences es registressin en suport apte per a la gravació i reproducció del so i de la imatge, sota la fe del secretari (art. 147). Tan encertada previsió, transferible a la jurisdicció contenciosa administrativa, sembla encara més necessària en el procés penal, tant en la instrucció com en el judici oral, com a garantia del respecte als drets fonamentals dels acusats. Per acabar, la compareixença i declaració de testimonis i d’experts en l’estrada judicial, de vegades difícil i de vegades perillosa, es veu facilitada mitjançant la videoconferència, sense minva dels principis processals (publicitat, oralitat, immediació, contradicció), possibilitat introduïda per la Llei Orgànica 13/2003, l’ocupació en les dues fases del procés penal es regula en la Llei d’enjudiciament criminal [arts 325 i 731 b)] i ja en l’horitzó es perfila el teletreball o prestació de serveis de caràcter no presencial en el propi domicili, mitjançant
“La comparecència i declaració de testimonis i d’experts en l’estada jucicial, es veu facilitada mitjançant la videoconferència, possiblilitat introduïda per la Llei Orgànica 13/2003” tècniques telemàtiques, fent compatible la vocació professional i la dedicació familiar en certes etapes de la vida. Suma i segueix... No obstant això, convé no oblidar que la ciència i la tecnologia també poden posar en perill molts drets del ciutadà, causant-li greus perjudicis, però aquesta és una altra història a la qual potser calgui dedicar alguna atenció un altre dia. n
P U B L I C I T A T - Tarrag贸-Bech
T B 15
Tarrag贸-Bech - A C T U A L I D A D
16 T B
T B