Diari de sant cugat 981

Setmanari independent d’informació local

Dijous, 5 de desembre del 2013

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 981

Any XXI

Còmic: El diari promou l’exposició “L’esclat creatiu de la Floresta”

2,50 € PÀG.14, 18, 28, 34 i 42

La Floresta Un barri amb mancances La mobilitat, la millora dels serveis i l’habitatge públic són els principals temes pendents de resoldre A fons _4 a 13

”El més dur és quan una dona s’adona que és maltractada” Entrevista a E. Vila i M. Vázquez, psicòlogues

Viure _ 50 i 51

La Unió accepta la solució de l’Ajuntament que li garanteix la viabilitat econòmica Poble _ 16

Els polítics que ocupen càrrecs en altres administracions Ciutat _18 i 19

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Regals més barats que les neules, tu!

Obert els festius de 10:00 a 22:00 hores

Protegeix-lo 5

fins a anys per només

49.-* *Subjecte a

USB Media Player

Obert els festius

les condicions

establertes per

Banco Cetelem

SA

LED/46"/117 cm

Full HD 100 Hz

2

KDL 46 R 470 TV LED 46"

Resolució 1920x1080, DVB no interactiu, HDTV, 100 Hz, Mega Contrast, USB (Media Player), 2 HDMI, Euroconnector, Components, connexió a internet per MHL, mides amb peu 105x65x20 cm. Referència 1192299

Garantia de devolució*

MEDIA MARKT KT S KT SANT ANTT CUG CUGAT AT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00

NEWSLETTER A

s mediamarkt.e

*Consulteu les condicions a la botiga

Fins al 31 de gener

*Si no quedes satisfet et canviem el producte. Vàlid fins al 31 de gener de 2014, per a tots els productes comprats a partir del 1 de desembre de 2013, sempre i quan el producte no hagi estat utilitzat, tingui el seu embalatge original no malmès, tots els seus accessoris i presentis el tiquet original de la compra.

Ofertes vàlides del 5 al 11 de desembre de 2013 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

Segueix-nos a

Horari de dilluns a dissabte 10:00 - 22:00

Sumari 3

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Alcaldessa de Sant Cugat L’Ajuntament salva La Unió

L’Ajuntament ha possibilitat una solució per salvar l’important patrimoni de La Unió Santcugatenca amenaçat per un deute econòmic. Permetrà afrontar les obres de rehabilitació de l’edifici per poder ser utilitzat pels socis, per les entitats i per tota la ciutat. El consorci entre Ajuntament i La Unió permetrà dinamitzar un espai únic que donarà servei a la ciutat. Tots hi guanyem.

Mobilitat de la Floresta Els accessos al Centre Social i Sanitari

La mobilitat de la Floresta, en general, és un assignatura pendent de l’Ajuntament. L’entorn del Centre Social i Sanitari de la Floresta, per exemple, hi fan les seves activitats el Col·lectiu de la Gent Gran.

Un centre que no té parada de bus propera, no té assignades prou places d’aparcament i el paviment de les passarel·les per entrar al centre provoca caigudes dels avis.

Puja baixa

K-Gat per Eloi Alegre

Editorial

Respir per la Unió Ens hem de sentir satisfets: entitat, ciutat i administració. La feina de la junta gestora de La Unió Santcugatenca i l’equip de cultura de l’Ajuntament va per bon camí. La Unió podrà salvar una seu que ha estat en constant amenaça de subhasta. Un deute arrossegat des de fa anys té lligada de peus i mans una entitat amb un patrimoni únic però que necessita reformes urgents per poder deslliurar-se de crèdits i subhastes. El calvari de La Unió fa massa temps que dura i l’acord de l’assemblea que ratificarà el Ple municipal farà possible un consorci conjunt per fer reformes. La societat i tota la ciutat guanyaran uns espais que garantiran l’activitat d’entitats de cultura popular que hi conviuen i que La Unió entri a formar part de la xarxa d’espais públics. És l’inici però segur que tots hi sortirem guanyant.

La ciutat no s’ho podia permetre. //

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

La floresta, lenta millora El Diari de Sant Cugat va organitzar un debat sobre la Floresta amb la participació de més de 70 veïns, representants d’associacions i polítics.

El balanç dels 90 minuts d’opinions, queixes i propostes de millora és que queda molt per fer.

La majoria de demandes són històriques i repetitives. Els problemes no augmenten, però es mantenen. És un barri que necessita una injecció de recursos i ser escoltat per l’administració. Segur que ara no és el millor moment per fer grans inversions, però de vegades petits projectes aixecarien l’ànim de molts veïns que se senten desemparats. Bé, és cert que en els darrers anys s’han asfaltat carrers, fet que els veïns també reconeixen. //

en primera persona Josep M. Vallès Director del Diari de Sant Cugat @josepmvalles

Un diari de i amb el còmic

N

o, no ens hem tornat bojos o, com a mínim, no aquesta setmana. Per què ho dic?

Doncs perquè si observeu les notícies que obren les seccions de Poble, Ciutat, Economia, Cultura i Esports d’aquest diari que teniu a les mans, observareu que són informacions que no estan acompanyades de fotografies o infografies com acostuma a ser habitual en aquest i en la majoria de mitjans de comunicació. Aquesta setmana, les principals informacions estan acompanyades d’il·lustracions de còmic encarregades. És el cas dels artistes Miquel Fuster i de Picanyol, i també dels alumenes de l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat Pablo Navas, Javi Costales i Andoni Pena.

Què, per què ho hem fet? Doncs perquè ha estat la nostra manera de donar suport a una iniciativa de l’artista Lluís Ribas, comissari de l’exposició “L’esclat creatiu de la Floresta”. Una exposició sobre el moviment artístic vinculat amb el món del còmic i la il·lustració, homenatge a Josep Toutain i Josep Maria Berenguer, que s’inaugura l’11 de desembre i amb material històric i rellevant que podria omplir 4 sales de la Casa de Cultura. Una exposició que servirà perquè els santcugatencs sàpiguen com n’és d’important el vincle del còmic i la Floresta. Una exposició que l’Ajuntament hauria de promoure i convertir-la en itinerant perquè molts catalans també la visitin a diverses ciutats del nostre territori.//

4 A Fons Municipi La Floresta De zona d’estiueig a símbol del moviment alternatiu

La Floresta com a estil de vida TERME MUNICIPAL DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

TERME MUNICIPAL DE RUBÍ TERME MUNICIPAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Monestir

Mira-sol

Ajuntament Estació

Sant Cugat

Valldoreix La Floresta

TERME MUNICIPAL DE PAPIOL

Les Planes TERME MUNICIPAL DE MOLINS DE REI TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TERME MUNICIPAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut Tarruell, inversor .de#Crèdit la Floresta FOTO Després de fer fortuna a Cuba, Tarruell va venir a la Floresta, on va construir habitatges i el Casino # ARTUR RIBERA

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

1918

L’Ajuntament dóna els primers permisos per construir-hi cases. El 1919 es va fundar l’Associació de Propietaris

1925

El 8 d’agost del 1925 s’inaugura l’estació de la Floresta, la qual va costar 120.000 pessetes

Bernat Bella

Artur Ribera

bernat.bella@gmail.com @bernatbella

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

1930

Telefónica inaugura una central a la Floresta el 15 de maig amb un total de 30 línies telefòniques

1930

Tarruell construeix i funda la primera escola de la Floresta, on van els pocs residents de tot l’any #FOnt: un passeig pel record. jordi bordes

FITXa DEL BARRI Administració Districte de Sant Cugat. Disposa d’un consell de barri presidit per Carles Brugarolas.

Festa Major Finals de juliol. Els anys 40, 50 i 60, els florestans la celebraven a l’abril i els estiuejants, a l’estiu.

Bateig El nom de la Floresta sorgeix el 1921, en part promogut pels promotors que volien un nom comercial.

Entitats El Mussol, Associació de Propietaris, Olímpyc FS, Floresta Indignada, Ràdio la Floresta, Col·lectiu de la Gent Gran, La Chancha....

XIFRES

4.525 habitants el 2013 L’any 1996 hi havia 3.000 habitants a la Floresta. Els anys 40, uns 200.

1947 piscina i frontó Es construeix la piscina i el frontó de la Floresta

1969 i 1991 noves connexions Són els anys de les inauguracions de la carretera i els Túnels de Vallvidrera

Estiueig Els anys 30, 40 i 50, la Floresta era un espai de moda per la burgesia barcelonina Residència A partir dels seixanta, fills d’estiuejants i immigrants s’instal·len tot l’any a la Floresta

L

a història de la Floresta es remunta entre els anys 19181920, quan l’Ajuntament de Sant Cugat va atorgar els primers permisos de construcció per a cases. “El motor de tot plegat és la construcció de la línia de tren”, explica l’historiador Domènec Miquel, qui relata els inicis del barri: “Era una zona de cap de setmana i estiueig, hi havia cases de 20 o 30 metres quadrats.

La gent feia vida a l’exterior. Actualment també hi ha grans torres, però que s’aixequen més a partir de l’any 25, quan es va construir l’estació. Entre els anys 25 i els 30 és quan la Floresta va viure un gran creixement”.

La Floresta es va convertir en el punt d’estiueig de molts barcelonins que aprofitaven les novetats del ferrocarril. “Estava molt de moda, cada estiu pujava l’alta burgesia de Barcelona”, explica Josep Lleonart, que resideix a la Floresta des de l’any 1934.

Un dels estiuejants és Josep Comellas, sotspresident de l’Associació de Propietaris, qui va començar a venir a l’estiu amb la seva família fa més de seixanta anys i avui dia és dels pocs que manté la casa de la Floresta com a segona residència. Comellas explica com molts veïns de Gràcia i Sarrià tenien casa a la Floresta i recorda els viatges: “Els trens anaven molt plens; el dissabte tothom pujava a la mateixa hora i diumenge baixàvem junts.

Coneixies tota la gent que venia a la Floresta”. “Veníem amb trens carregats amb les bosses, el periquito, el pastís del diumenge...”, narra el president de l’Associació de Propietaris, Josep Corné, que és dels que van començar a estiuejar a la Floresta els anys 40 amb els pares i, actualment, hi viu tot l’any des de fa catorze anys.

Maite Cercos va néixer a la Floresta i la seva família va fundar el primer comerç del barri: La Muntanyesa. “A l’hivern vivia molt poca gent, ens quedàvem sols. Potser érem 200 o 300”, recorda, alhora que explica la vida a la Floresta a meitat de segle: “Jugàvem molt al carrer, no hi havia cotxes i teníem molt fang”. La vida a l’estiu i caps de setmana els anys 30, 40 i 50 es disparava: s’omplia de gent, d’activitats i de vida; fins i tot, hi havia botigues que només obrien els dies de festa. “Abans es comprava tot aquí. Els estiuejants venien amb tren, no es movien i ho

D’omplir-se a l’estiu de burgesia barcelonina a barri residencial de Sant Cugat que es buida a l’agost: l’evolució de la Floresta compraven tot aquí. Cap als anys 50 i 60 van arribar a haver-hi uns 18 comerços”, destaca Cercos.

Final de l’estiueig Tot plegat va començar a canviar els anys seixanta i setanta, amb l’arribada del cotxe. Per una banda, molts dels estiuejants ja no depenen del tren i canvien el turisme de proximitat a la Floresta, entre d’altres, per la platja i llocs més llunyans. La Floresta perd tirada com a espai d’estiueig. A més, els estiuejants que seguien anant al barri expliquen com també el cotxe va perjudicar la vida social: “Es perd una mica l’esperit de pinya i cadascú fa més la seva, i és quan es comença a disgregar tot plegat”, assegura Josep Comellas. Durant aquesta època, Josep Lleonart explica com en dife-

rents botigues de Barcelona oferien vals de terrenys a la Floresta a canvi de fer-hi les compres.

A partir dels setanta i vuitanta, molts fills d’estiuejants es traslladen a la Floresta per viure-hi tot l’any.

Alguns d’ells, convençuts del moviment hippie, es van instal·lar al barri canviant-lo per complet i deixant-hi una empremta impossible d’esborrar. “Quan vaig arribar era un ambient molt familiar i conservador. Gent d’estiueig que s’hi anava quedant”, explica Quadras. “Gent del moviment hippie dels 70 va fer la seva família i ara viu a la Floresta. No van generar cap conflicte”, explica Lleonart. També la immigració andalusa va passar pel barri, que va esdevenir també un espai de pas: “Érem treballadors. La Floresta també ha sigut un lloc molt de pas, molta gent va venir aquí i ara viuen al barri de Sant Francesc”, explica Maite Cercos. El president del Casal de la Gent Gran, Francisco Artero, a la Floresta des dels anys 60, s’expressa en el mateix sentit: “Quan la immigració anava venint, ens deixaven fer les casetes perquè no hi havia diners.

Quan les cases van començar a pujar de valor, molts veïns obrers de la Floresta van vendre el seu habitatge i se’n van anar cap al barri de Sant Francesc, a l’avinguda de Cerdanyola...”.

Les cases de segona residència es van convertir en habitatges per viure tot l’any amb la inauguració dels Túnels de Vallvidrera l’any 1991. De fet, entre els anys seixanta i noranta, la construcció a la Floresta estava parada: “No recordo que fessin cases”, assegura M. Àngels Quadras, qui explica com, amb els Túnels de Vallvidrera, el lloguer de les cases es va multiplicar per dos. //

6 A Fons Municipi

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

La Floresta De zona d’estiueig a símbol del moviment alternatiu

El Casino com a símbol del canvi: dels estiuejants als ‘hippies’ De balls i sopars de gala per als estiuejants a trobades ‘hippies’: el Casino exemplifica l’evolució del barri El Casino és l’edific més emblemàtic de la Floresta i és que, pràcticament des dels primers anys, contempla la història del barri. Construït per l’inversor barceloní Tarruell, es va inaugurar el 21 de maig del 1933 amb presència del llavors president de Catalunya, Lluís Companys; i és que el Casino va significar un dels símbols del creixement i èxit de la burgesia barcelonina. Tenia tres plantes: un restaurant, una sala de jocs amb billar, ping-pong... i una sala de ball.

Fins a l’any 53, el Casino era llogat els estius per la colònia d’estiuejants, que el van convertir en el punt de trobada.

“Hi havia molta vida social, ens reuníem al Casino, que era com un centre cívic recreatiu. Teníem un equip d’hoquei, fèiem balls, teatre, billars, ping-pong i cinema”, explica el president de l’Associació de Propietaris, Josep Carner. Era el símbol d’un estrat social benestant que va convertir la Floresta en el seu punt d’estiueig i trobada. Josep Lleonart recorda que al Casino actuaven les millors orquestres i hi havia molt nivell: “Si els nois no anaven amb frac i les noies amb vestit, no entraves”.

XIFRES

21/05/1932 Inauguració El president Companys inaugura el Casino construït per Tarruell

1953 Canvi de llogaters Tarruell no lloga més l’espai als estiuejants i ho farà a Càritas 1

El consistori compra per onze milions de pessetes el Casino i el decideix tancar

2010 Reobertura del Casino Després de 27 anys tancat, l’Ajuntament reobre el Casino com a espai municipal

2

1.

Estiuejants Durant els anys 40, la burgesia barcelonina omplia el Casino #fons josep lleonart

Els estiuejants marxen Però l’any 1953, Tarruell vol un canvi i decideix no llogar més el Casino als estiuejants, els quals s’hauran de traslladar a la UREF, on hi havia una bolera. Va ser un punt d’inflexió i va ser Càritas qui va agafar la gestió de l’espai, amb el mossèn Eduard al capdavant. M. Àngels Quadras recorda com el capellà va fer una tasca molt gran per acollir els nouvinguts a la Floresta i com anava casa per casa convidant les famílies a participar

Febrer ‘83 L’Ajuntament el compra

2.

Anys 50 Els estiuejants ja no van al Casino, que és més freqüentat per la gent del poble #M. Àngels Quadras

3

3.

Reobertura El 2010 es van tornar a obrir les portes del Casino, 27 anys després que el comprés l’Ajuntament #ARTUR RIBERA

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

en les festes el Casino. “En arribar a la Floresta vaig anar al Casino i vaig veure que hi havia molta gent que no sabia llegir ni escriure i vaig decidir fer un taller. Era principalment gent que havia vingut d’altres parts d’Espanya com Andalusia”, explica Quadras. Durant uns anys, estiuejants i florestans van coincidir al Casino, però poc a poc el moviment alternatiu i hippie es va instal·lar a la Floresta i al Casino.

Temps de ‘hippies’ Així ho recorda Maria Àngels Quadras: “Els anys 70, gent com Berenguer o Toutain van portar una sistema assembleari a la Floresta i poc a poc es va anar canviant l’estil. Tots érem joves i vèiem les coses d’una altra manera. Parlàvem dels problemes del barri. Amb prou feines hi havia llum, tot era de terra... També fèiem festes culturals, convidàvem artistes, lluitàvem contra l’analfabetisme... Fins i tot, empastifàvem de pintades l’Ajuntament”. Gent afí al moviment hippie d’arreu va venir a la Floresta, que des de llavors manté aquest esperit alternatiu. Aquesta assemblea de la Floresta podria arribar a aplegar un centenar de persones en les seves reunions. Durant els primers anys de presència hippie al Casino, les festes, projeccions de cinema i concerts amb artistes com Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa o Rudi Ventura eren habituals . “Els hippies eren gent independent, no es ficaven amb ningú. Un any vam col·laborar junts a la cavalcada de Reis i m’ho vaig passar molt bé, eren bona gent. Van preparar una banda amb bateria, saxofon, trompetes... Anàvem a les seves festes...”, explica Eugenio Jiménez. Àngel Ruiz, president de l’Olímpyc FS, que en aquell temps era adolescent, recorda el Casino: “Tenia molta vida, recordo molts concerts, trobades i un ambient molt bo”.

Degradació Però la situació va canviar i és que els membres de l’assemblea van decidir apujar el lloguer als inquilins del bar del Casino, la Margarita i el Julio, els quals hi eren des del 1962 i se’n cuidaven tot l’any, i van decidir marxar.

“Va ser un error perquè després ningú controlava. Hi van haver robatoris i molt descontrol. Es va anar degradant”, explica Quadras, que era una de les participants en l’assemblea.

Alguns estiuejants de l’època com Josep Carner expliquen com van viure aquest procés: “El Casino es va anar

degradant, va quedar envaït per hippies i destrossat”. Malgrat això, florestans com Francisco Artero creu que la culpa va ser en part del poble: “Amb els hippies es va perdre una mica el nord, però la culpa va ser de tot el poble, que no volia anar-hi perquè hi eren ells”.

A finals dels anys setanta, el Casino es converteix en un espai ocupat i destrossat, on la droga és present amb molta força. De fet, Maria Àngels Quadras recorda com va ser precisament la droga un dels principals motius del final de l’assemblea i el moviment hippie dels anys setanta a la Floresta: “L’assemblea va acabar en part per la droga... Era un descontrol... Pocs passem dels 60 anys”. “La gent hi anava perquè era un lloc alternatiu, connectat amb la natura... Era un lloc on es fumava, es prenia droga, es trobava LSD i el que volies...”, relata l’historiador Domènec Miquel. Finalment,

La burgesia barcelonina organitzava les seves festes al Casino convidant les millors orquestres del moment Artistes com Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet o Gato Pérez van passar pel Casino durant els anys 60 i 70 l’Ajuntament de Sant Cugat va comprar el Casino per 11 milions d’euros l’any 1983 i al cap de poc temps el va decidir tapiar; fins que es va tornar a inaugurar l’any 2010 amb la gestió del consistori santcugatenc. Després de tres anys en marxa, molts florestans creuen que el Casino no s’aprofita com cal i reclamen un replantejament del model. “No té la tirada d’abans”, explica Artero. “Al Casino no se li treu el profit que se li hauria de treure. El vam reivindicar com un punt de trobada i no ho és”, assegura el florestà Xavier Sans, responsable, entre d’altres, de la Cursa de la Floresta. La presidenta de l’associació El Mussol, Àfrica Rodríguez, també creu que el Casino està “mal acabat i infrautilitzat”. Però creu que el jardí és “absolutament antiecològic” i és una de les pitjors reformes de l’equipament. Rodríguez anuncia que estan treballant en un nou projecte d’escola per fer tallers i impartir educació ambiental.//

Tot i la diversitat, la Floresta encara manté l’esperit de poble #estefania bedmar

Una societat molt diversa Estiuejants, burgesia, ‘hippies’, classe alta...

La Floresta és un mosaic de classes diferents Una de les característiques de la Floresta és la gran diversitat entre els seus habitants, fruit de l’evolució del barri: de la burgesia barcelonina dels primers anys a persones més alternatives dels 70 i a gent amb un nivell adquisitiu més alt que s’ha instal·lat a la Floreta els últims anys.

Els anys 40 i 50 ja es notava la diferència entre els residents tot l’any i els estiuejants. “La relació era una mica com entre pobres i rics. Hi havia diferència social. No hi havia problemes, però sí una mica de tibantor”, explica Josep Lleonart, resident a la Floresta des del 1934, qui també recorda com una professora de l’escola Tarruell organitzava festes perquè es barregessin els nens estiuejants i residents.

Maite Cercos, del CoAliment, creu que hi havia una mica de rivalitat entre el jovent en aquella època i recorda, per exemple, que els any 40 i 50 arreglaven els carrers per als estiuejants. “Qui vivia aquí tot l’any, sobretot a partir dels anys 50 i 60, creia que la Floresta era més seva”, assegura Josep Comellas, que avui dia encara estiueja a la Floresta. Per la seva banda, mentre que Maria Àngels Quadras, veïna de la Floresta des dels seixanta, creu que

els estiuejants miraven la resta amb una mica “d’aire de superioritat”. “Els estiuejants feien la seva, no deixaven entrar l’altra gent al Casal, tenien el seu grup, eren només ells”, explica Eugenio Jiménez, veí de la Floresta des de fa gairebé setanta anys.

En els darrers anys, sobretot a finals dels 80 i 90, la Floresta també es va convertir en un destí per a santcugatencs o barcelonins de classe més alta que buscaven un espai tranquil.

Per al president del Consell de Barri, Carles Brugarolas, avui dia “la Floresta és un barri molt mixt. Molta gent ve només a dormir, no hi fa cap mena de vida. Arriben persones amb un nivell sociocultural diferent del d’abans, que era d’una línia més transgressora. Crec, però, que s’estan adaptant bé”. Àngel Ruiz és el president de l’Olímpyc i viu a la Floresta des de fa més de trenta anys. Segons explica, a la Floresta “hi ha un sentiment d’unitat molt gran entre els florestans” i creu que poc a poc els nouvinguts s’aniran adaptant. “Poc a poc la Floresta s’anirà convertint en Valldoreix. Abans hi havia gent obrera i humil, ara lladres de guants blancs, que no s’impliquen i no volen saber res ni del veí. La Floresta pot acabar com una urbanització d’alt standing de Sant Cugat”. La sensació de pèrdua d’esperit de poble és present en la majoria de florestans, malgrat tots reconeixen que hi ha encara un nucli florestà molt important.//

8 A Fons Municipi

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

La Floresta De zona d’estiueig a símbol del moviment alternatiu

Cent anys de reivindicacions Els veïns de la Floresta fa gairebé cent anys que reclamen millores d’urbanització, enllumenat, voreres, clavegueram...

“La Floresta es fa de manera molt improvisada. No conec cap pla urbanístic inicial, s’anava parcel·lant una mica a partir de camins fets... Fins i tot, hi havia cases sense camins que per arribar-hi havies d’anar caminant pel mig del bosc. No hi havia res: ni voreres, ni llum, ni clavegueram, ni aigua, ni electricitat... res”. L’historiador Domènec Miquel explica com a la Floresta els propietaris venien les parcel·les a gent que s’havia de construir la casa i, poc a poc, anar pagant els serveis. “A la Floresta, els terrenys es venien molt barats, però havies de pagar per portar-te la llum, l’aigua, el clavegueram...”, afegeix.

Per aquesta situació, la reivindicació en qüestions d’urbanisme neix amb el propi inici de la Floresta. De fet, tot just l’any 1919 es funda, en un pis de Barcelona, l’Associació de Propietaris de la Floresta, que neix amb l’objectiu de reclamar millores pel barri, començant per la construcció d’un baixador dels ferrocarrils, que en part van costejar els membres de l’associació (en total, l’estació va costar 121.360 pessetes, i en Busquets i en Ros van aportar 30.000 pessetes cadascú). “Moltes obres d’urbanitzacions que es van fer a l’inici també van ser gràcies a l’associació, la qual ha tingut un pes molt important a la Floresta. Els primers anys van ser temps de moltes reunions i feina per tirar endavant els serveis bàsics”, explica l’actual president de l’entitat, Josep Corner.

“Durant els primers anys, l’administració de la Floresta no era l’Ajuntament, era l’associació”, assegura Josep Lleonart, expresident de l’entitat i florestà dels del 1934.

Eugenio Jiménez va arribar a la Floresta fa 68 anys: “Era la jungla.

No hi havia ni canonades d’aigua, les quals vam haver de pagar nosaltres. Pràcticament tampoc hi havia camí, que també l’hem anat fent nosaltres”. Jiménez recorda com quan

ell mateix repartia el pa de La Muntanyesa entre el veïnat amb carro, el fangar i els camins intransitables eren habituals. Xavier Sans va venir a la Floresta fa 33 anys: “La primera impressió va ser d’un espai molt salvatge: carrers sense asfaltar, sense llum, metge dos cops a la setmana, no existien establiments...”.

Seguretat La seguretat ha estat una de les preocupacions dels veïns de la Floresta des dels seus inicis, i ja els anys 30 la pròpia associació pagava dos Mossos d’Esquadra pel barri. De fet, Jordi Bordes explica en el seu llibre Un passeig pel

DECLARACIONS “A la Floresta els terrenys eren molt barats, però tu havies de fer la urbanització” Domènec Miquel Historiador

Al principi, l’administració de la Floresta no era l’Ajuntament, era l’associació” Josep Lleonart Veí de la Floresta

Les reivindicacions per la urbanització de la Floresta es remunten als primers anys de vida del barri # arxiu | # fons: Isabel vidal casajoana (1942)

record com l’any 1946 un 80% dels habitatges florestans havien patit robatoris. Per això els veïns van comprar un gos policia i al cap d’un any ja tenien quatre gossos i sis guardes.

Actualment la situació és diferent, malgrat que la presència policial és també tema de debat. “En el meu barri veig passar la policia com a màxim dues vegades l’any”, explica Francisco Artero. Però moltes de les queixes dels veïns es concentren a la plaça de dalt de l’estació. “A la Floresta m’empipa una mica l’ambient de dalt de l’estació, sobretot per la beguda. Són gent de la Floresta des de fa temps”, explica Maria Àngels Quadras. “La part alta de l’estació és conflictiva. No és un ambient molt agradable”, apunta Xavier Sans; mentre que Josep Corner assegura que “la gent defuig de la plaça de dalt de l’estació”. El president del Consell de Barri de la Floresta en parla: “És cert que hi ha alguns problemes de seguretat a l’entorn de l’estació i concentració de persones que fan activitats no plenament compatibles amb el descans... És sobretot un tema de convivència cívica, i no només es tracta de si falta més o menys control policial”.//

A Fons 9

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

ENTREVISTA Òscar, okupa a la Floresta

“La Floresta és coneguda arreu d’Europa”

A la Floresta hi ha moltes cases okupades...

A la Floresta s’okupa des dels anys 70, hi ha molta cultura. Hi havia moltes cases abandonades i també hi va haver una temporada en què els propietaris buscaven masovers perquè els cuidessin la casa. La pena és que moltes cases buides es degraden i s’acaben ensorrant.

Cada vegada hi ha menys cases buides, però les que hi ha, es van fent malbé.

Com feu una okupació?

Quan okupes una casa és perquè fa anys que la veus buida, menjada per les plantes i feta malbé. Vas al registre civil i comproves si el propietari és l’Administració, un banc... i tires endavant.

Quina relació teniu amb els veïns?

Tenim molt bona relació, ens compren llenya, fem vida social compartida... Els veïns són tolerants perquè també ens coneixen des de fa anys. Per exemple, nosaltres funcionem amb dues plaques solars, però si necessitem endollar alguna màquina gran, el veí ens deixa un cable.

Okupats L’Òscar fa 13 anys que viu en una casa ocupada de la Floresta, l’antiga seu dels porters de Barcelona. Paga l’IBI, i l’energia l’aconsegueix amb plaques solars. És un dels molts okupes que hi ha a la Floresta #ARTUR RIBERA

Segons els veïns, alguns okupes generen problemes.

Hi ha veïns que estan una mica cremats amb algunes okupacions que apleguen 30 o 40 persones, on ni hi caben. Algunes cases també acumulen moltes deixalles.

Hi ha dos tipus d’okupes?

Hi ha molt bona gent, però també ve molt mala gent: el millor i el pitjor.

Paguem justos per pecadors, però ja ho veus quins creen problemes i quins no.

Hi hagut anys que ha vingut púrria de tota Europa.

Com és que vénen okupes de tota Europa a la Floresta?

Durant una època passaven molts camions d’italians, holandesos, portuguesos... i el boca-orella fa molt.

La Floresta és molt coneguda. A festivals de tota Europa coneixen la Floresta, tot i que això també ha provocat que vingui gent no molt desitjable.

Quina és la vostra vida?

Tornem una mica a la vida dels nostres avis. Hi ha un que fa pa, un altre que té cabres i fa formatges... Com una cooperativa; creiem en l’autoconsum, en la vida més natural i no gastar tant i tant... Aquí hi ha okupes que ens coneixem des de fa més de deu anys.

Heu tingut problemes legals?

No, nosaltres, per exemple, paguem l’IBI. De tant en tant passen tècnics de l’Ajuntament que ens aconsellen fer algunes actuacions per millorar la casa i evitar que es deteriori. Això va bé perquè et posen al dia i també serveix perquè veuen els que anem de bones i els que van de males.//

Un entorn natural que cal preservar El projecte de pisos a la Floresta va unir tot el veïnat en contra de la idea de l’Ajuntament L’entorn natural és un dels aspectes que més valoren els veïns de la Floresta. Molt d’ells admeten que el contacte amb la natura i la tranquil·litat són uns dels motius que els fan venir cap aquí i quedar-s’hi. Una de les associacions que treballa per protegir l’entorn natural de la Floresta és El Mussol, creada ara fa més de deu anys i que treballa per preservar el medi ambient flores-

tà. La seva presidenta és Àfrica Rodríguez i, malgrat que considera que darrerament s’està recuperant l’esperit associatiu i natural, creu que les construccions dels últims anys han perjudicat greument l’entorn natural. “Un esquirol ja no pot travessar la Floresta d’arbre en arbre”, sentencia.

El respecte alhora de construir cases és una de les preocupacions d’El Mussol, que considera poc exigent la normativa que marca que quan talles un arbre gran, n’has de plantar un però de petit. “No és el mateix una alzina de 40 anys que un arbre recent plantat”, afegeix; alhora que creu que els arquitectes haurien de dissenyar els habitatges tenint en compte l’entorn i la flora típica de Collserola. “La casa

Projecte de pisos a la Floresta #cedida

s’ha d’adaptar al bosc, i no a l’inrevés”, assegura.

En aquest sentit, a principis del 2013 l’Ajuntament va congelar el projecte de pisos de Promusa a l’avinguda de laVerge de Montserrat, davant l’oposició dels florestans. “L’Ajuntament pensa els projectes de la Floresta com si fos Sant Cugat”, es queixa Rodríguez.

Una de les queixes d’El Mussol és l’estat de les rieres, i és que precisament participen en un projecte per tal de recuperar aquests espais. “Estan molt malmeses i abandonades. Les volem recuperar i que la gent les conegui i pugui gaudir”, explica la presidenta de l’entitat, que dos cops l’any neteja un tram de la riera de Vallvidrera.//

10 A Fons Municipi

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Nom La Floresta del barri De Avantítol zona d’estiueig descriptiu a símbol del reportatge del moviment alternatiu

Debat sobre la Floresta El Centre Social i Sanitari es va omplir de veïns de la Floresta # ARTUR RIBERA

Reivindicació col·lectiva dels veïns de la Floresta Debat de demandes El debat sobre el barri organitzat pel ‘Diari de Sant Cugat’ aplega una setantena de veïns de la Floresta que posen damunt la taula totes les seves demandes d’urbanització, mobilitat, convivència...

M

algrat la convocatòria a última hora (dos dies abans) per part de l’Ajuntament d’un Consell Extraordinari per presentar un pla director per millorar la Floresta, el debat sobre el barri organitzat pel Diari de Sant Cugat va acollir més participants que els de Mira-sol i Valldoreix, malgrat tenir menys població. El Centre Social i Sanitari es va omplir de veïns que un per un van anar exposant les seves queixes i algunes propostes, rebudes una per una pel president del Consell de Barri, Carles Brugarolas. La sensa-

ció general dels florestans ha estat la de desemparament i és que consideren que pateixen un greuge històric en comparació a altres zones més cèntriques de Sant Cugat. “Hi ha veïns de primera i de segona”, es preguntava una florestana, mentre que una altra recordava que pagaven els mateixos impostos que a tot arreu. “Arribes a Sant Cugat i veus aquells jardins tan macos; i, en canvi, a la Floresta és un desastre”, afegien.

Vianants en perill La gran majoria de queixes dels veïns han coincidit en el fet d’apuntar cap

La sensació de desemparament i oblit històric és comuna entre la majoria dels florestans presents al debat

al consistori de Sant Cugat per la seva poca preocupació per la Floresta. La urbanització del barri, asfaltat de carrers o la construcció de voreres són uns dels punts més conflictius. Les dificultats dels vianants per moure’s ha estat una de les queixes dels veïns florestans i ha estat Joan Calderon, d’ICV, qui ha tret el tema: “Sovint, anar d’un punt a un altre caminant es fa difícil i és insegur; cal fer la Floresta agradable al vianant”. Josep Iglesias, veí de la zona, ho ha afirmat: “En molts carrers de la Floresta no hi ha espai físic per als vianants i és un perill”. “Al carrer de casa no tinc

A Fons 11

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

DECLARACIONS “En molts carrers de la Floresta no hi ha espai físic per als vianants i és un perill”

“La línia 3 passa cada hora i mitja, té deu seients… A les hores punta anem tots de peu i als revolts... Tenim un autobús nefast, de la guerra”

Josep Iglesias Veí de la Floresta

Montse Inglès Veïna de la Floresta

“És molt perillós anar caminant a l’estació, anar per l’avinguda d’Emeterio Escudero és un suïcidi”

“Fa més de deu anys que vaig demanar un autobús al Centre Sanitari, on va gent gran, amb cadira de rodes, malalta…”

Joan Contijoch Veí de la Floresta

Consol Pagès Veïna de la Floresta

“Hi ha carrers que mai podran tenir voreres, s’ha de promoure una mobilitat pacífica”

“Tothom vol una casa al bosc i si tothom té una casa al bosc, ja no hi ha bosc. I si volen tirar 2,5 milions d’euros en ciment a la Floresta, no sé quin Parc Natural serà”

Carles Brugarolas President del Consell de Barri

Manel Berenguer Veí de la Floresta

ni enllumenat públic, ni voreres”, ha relatat una veïna. “És molt perillós anar caminant a l’estació, anar per Emeterio Escudero és un suïcidi”, comenta Joan Contijoch. Molts habitants també han comentat alguns punts de la Floresta, com al carrer de la Diputació o de la Verge de Montserrat, on s’han registrat nombrosos accidents de vehicles i, segons expliquen, no s’hi ha fet cap actuació per millorar-ho. El president del Consell de Barri, Carles Brugarolas, ha admès les mancances del barri: “A la Floresta hi ha un problema gravíssim de voreres, però hi ha molts més problemes gravíssims”, alhora que afegia: “Hi ha carrers que mai podran tenir voreres, s’ha de promoure una mobilitat pacífica”.

Sense bus Precisament la gran quantitat de mancances del barri és el que genera la sensació d’estar oblidats per part de molts florestans. En aquest sentit, el servei d’autobús també ha estat criti-

www.sorea.cat

FITXA DE L’ACTE Dia i lloc 28 de novembre, al Centre Social i Sanitari de la Floresta.

Participació Més de setanta veïns de la Floresta durant 90 minuts.

Format Intervencions de minut i mig.

Tres blocs: mobilitat, habitatge i reivindicacions en general.

Organitzador ‘Diari de Sant Cugat’.

Patrocinador Sorea.

Moderador Josep Maria Vallès.

cat: “T’has d’organitzar la vida segons l’autobús. Els caps de setmana, des de les dotze del matí fins a les cinc de la tarda, no passa cap autobús”, reclamava una veïna. Per la seva banda, Montse Inglés, també usuària del servei, apuntava: “La lÍnia 3 passa cada hora i mitja, no indica quan tarda a venir, té deu seients… A les hores punta anem tots de peu i als revolts… Fa temps que insisteixo en aquest sentit. Tenim un autobús nefast, de la guerra”.

Sense accés La mobilitat a l’entorn del Centre Social i Sanitari, on també hi ha el Col· lectiu de la Gent Gran, ha centrat part del debat sobre la mobilitat al barri.

Els veïns han posat de manifest la dificultat d’accés al centre, tant pel que fa a la qüestió d’aparcament com a l’arribada amb transport públic. “L’Ajuntament va privatitzar el pas de l’estació i els veïns que no podien aparcar van pujar al Centre Social. I des de les nou del matí ja no es pot aparcar i la gent que ve no pot aparcar. El proble-

ma s’ha agreujat, portem dos anys”, es queixava Francesc Bailón. A més, Consol Pagès ha reclamat una parada d’autobús a la zona: “Fa més de deu anys que vaig demanar un autobús al Centre Sanitari, on va gent gran, amb cadira de rodes…”. En aquest sentit, Carles Brugarolas ha indicat que l’autobús no pot fer la volta a l’avinguda de Pearson i per això no hi passa. El president del Consell de Barri ha explicat que s’estan estudiant ara la conversió d’alguns carrers en vies d’una única direcció, mesura que s’inclourà en el pla director de mobilitat que es va presentar aquesta setmana als veïns. “Es va fer un pla director fa set o vuit anys i ha desaparegut, hi vam estar treballant un parell d’anys. Es fan plans directors, es perden, se’n tornen a fer”, lamentava Josep Lleonart. En aquest sentit s’ha expressat Oriol Riera: “Tot el que parlem es va debatre fa deu anys. Ho vam parlar, ho vam debatre i es va aprovar, i l’únic que s’ha fet són permutes per poder construir”.//

A Sorea coneixem el valor de l’aigua i la importància de gestionar el cicle integral de la manera més eficient.

12 A Fons Municipi

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

L’evolució de la Floresta en imatges

1

2

3

4

A Fons 13

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Fotografia Fent un repàs per les imatges de la Floresta constatem l’evolució del barri, que passa de zona d’estiueig a espai més residencial. Les activitats al carrer i el contacte amb la natura, malgrat tot, sempre han estat presents a la Floresta

A l’estació de floresta hi havia un sela r ve per a estiuejan i de taxis ts

# CEDIDA

6

7

1. Terrenys barats Comprant en diferents botigues de Barcelona et donaven terrenys a la Floresta #fons providència arnau

2. Estiuejants Els estiuejants barcelonins en una de les seves activitats al carrer l’any 1929 #fons josep lleonart 3. Escola Els nens florestans a l’escola Tarruell els anys 30 fons josep lleonart

5

Més fotos i vídeo al web: totsantcugat.cat

4. Can Busquets Les terres de la Floresta eren principalment de la família Busquets i de la família Llobet #artur ribera 5. UREF La UREF, on hi havia una bolera, funciona els anys 50 com a casal pels estiuejants #aRXIU 6. Mascota El senglar és la mascota florestana #artur ribera 7. Túnels La construcció dels Túnels de Vallvidrera va canviar per complet la Floresta #artur ribera

14 Poble Solidaritat

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Iniciativa Segon Mercat Solidari de Nadal

Un mercat nadalenc cerca fons per ajudar quatre ONG Doble objectiu El projecte donarà el 10% de les vendes a entitats del tercer sector i també ajudarà petits emprenedors i aturats a comercialitzar productes Dates S’estendrà del 12 al 15 de desembre al Trade Center de Sant Cugat

cadascú i que també anirà a parar a les entitats benefactores donarà accés al mercat. Totes aquelles persones que entrin al mercat i, per tant, adquireixin la polsera, entraran en el sorteig de diversos regals i sopars de diverses empreses de la ciutat.

La tasca de les ONG Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS), l’entitat santcugatenc d’ajuda als sahrauís, ha estat una de les entitats escollides com a receptora del mercat. SCAPS programa diverses activitats al llarg de l’any amb la idea de sensibilitzar entorn la problemàtica d’aquesta comunitat, però també per divulgar la cultura i la gastronomia del lloc. A més, SCAPS organitza un programa d’acollida per a nens i nenes del Sàhara, perquè passin l’estiu a Sant Cugat, i disposa d’un habitatge d’acollida. En paral·lel, l’altre ONG que participarà en el mercat serà la Fundació Miquel Valls, que treballa juntament amb la Unitat Multidis-

Roba, artesania, mercat de segona mà i d’ocasió, seran algunes de les parades que es podran trobar en els 50 estands que s’habilitaran

S

ant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS), els Amics de la Gent Gran, la Fundació Miquel Valls i l’Asociación Nuevos Pasos seran les quatre ONG que es beneficiaran de part de les vendes que es facin al Trade Social Market, el segon mercat solidari de Nadal. Organitzat pel Smart Comunity Trade Center de Sant Cugat, la iniciativa se celebrarà a les instal·lacions d’aquest viver d’empreses des de la tarda del dijous 12, al migdia del diumenge 15 de desembre. Rosa Maria Martín, responsable de comunicació del

grup, ha explicat que “el Trade Center creu i aposta per les persones i des de l’Àrea Social i Solidària volem ajudar i donar un espai per a aquelles persones que han de començar de nou i per a aquells petits emprenedors”. I és que el mercat té un doble objectiu, per una banda, donar recursos a entitats del tercer sector amb l’objectiu que tirin endavant els seus projectes, i, per l’altra, ajudar petits emprenedors i persones en situació d’atur a arrencar nous negocis i a comercialitzar productes. Roba, artesania, mercat de segona mà i d’ocasió, llibres, coixins, bijuteria,

Navegant cap al mercat El diari il·lustra cada obertura amb còmics per donar suport a l’exposició “L’esclat creatiu de la Floresta” #A. PENA decoració, productes alimentaris i el robot de cuina Thermomix seran algunes de les parades que es podran trobar en els 50 estands que s’habilitaran en el mercat.

Martín ha fet una crida a la participació, perquè el 10% de tot el que es vengui, i en alguns casos el 100%, anirà directament a les ONG. Una polsera, amb un preu d’entre 0,5 i 5 euros, en funció de la voluntat de

ciplinària de l’Hospital de Bellvitge, prestant assistència als malalts d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

L’òrgan té un dipòsit d’ortopèdia per als seus usuaris i viu de donacions privades, de la participació econòmica dels usuaris i d’algunes ajudes de les administracions. Els Amics de la Gent Gran serà la tercera ONG que rebrà suport. Especialitzada a prestar serveis d’acompanyament per evitar la soledat durant la tercera edat, l’entitat ofereix tertúlies, sortides, vacances i campanyes puntuals per Nadal, Sant Jordi i Sant Joan, perquè els avis se sentin acompanyats. L’Associación Nuevos Pasos és l’única ONG que ja va rebre aportacions del mercat solidari en la seva primera edició. L’ens treballa al Perú i Bolívia en favor de la infància en risc i de les seves famílies a través de menjadors socials, orfenats, escoles infantils a fi de poder aconseguir modificar la seva realitat. //

Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Solidaritat Poble 15

Sant Cugat amb el Poble SahrauÍ (SCAPS)

Amics de la Gent Gran

Magda Morell, membre de SCAPS des del 2004 L’associació revertirà l’aportació econòmica del mercat a finançar part de les despeses del ‘Pis de l’esperança’, l’habitatge d’acollida per a infants sahrauís amb malalties o problemes de salut, on conviuen actualment vuit menors i dos monitors.

Morell ha animat a participar en la fira solidària i assegura que participar en el SCAPS l’ha fa sentir útil: “Perquè faig coses per als altres”. #Artur ribera

Concepció Àvila, 92 anys, i Núria Arnau, 27 anys i voluntària. La Concepció fa un any que rep la visita setmanal de la Núria, que manifesta: “Xerrem, juguem al parxís i de vegades anem a prendre un cafè”. Mentre l’àvia assegura: “Tothom vol arribar a ser gran, però no saben què és fer-se gran i estar sola”. Els diners s’utilitzaran per als dinars de Nadal, en els quals es conviden més de 450 persones grans i en transports adaptats. #Ceci de F./Amics de la Gent

Asociación Nuevos Pasos

Fundació Miquel Valls

Izarbe Lafuerza, 25 anys Compatibilitzar la tasca de voluntària amb l’entitat santcugatenca amb la de consultora a PwC i la venda de joies solidàries és el dia a dia d’aquesta barcelonina. “Tu t’emportes més que ells, i els nens són molt agraïts amb poc”, diu Lafuerza. L’associació destinarà els diners al Projecte Promesa que dóna recursos intel·lectuals i emocionals als nens de Bolívia i Perú, capacitant-los per canviar la seva realitat. #CEDIDA

Fina Garcia, diagnosticada d’ELA La santcugatenca col·labora i és usuària de la Fundació Miquel Valls. Vitalista i optimista, Garcia explica que el mercat “és un mitjà per donar a conèixer què és la malaltia” i que els diners recaptats es faran servir per finançar assistència directa als malalts als seus domicilis. “Per a nosaltres, fa molt sentir-nos acompanyats i que no se’ns deixi de costat per la baixa esperança de vida que tenim”. #Artur RIBERA

WWW.SANTCUGATCENTRE.COM

OBRIM ELS DIES 6I8 DESEMBRE

16 Poble Actualitat Integració Persones amb discapacitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Entitat Continuïtat de la seu

L a Unió, a favor de formar un consorci amb l’Ajuntament

La discoteca d’ASDI celebra cinc anys El Bocca Restaurant & Club continuarà acollint les sessions de discoteca per a persones amb discapacitat. Les tres entitats implicades, ASDI, Bocca i La Caixa, van signar el dilluns 2 de desembre el conveni de col·laboració per un any més. “La discoteca per a tu” mobilitza cada mes unes 150 persones #ARTUR RIBERA

A l’assemblea extraordinària de La Unió van assistir 65 persones

Ambdues parts començaran a treballar en el conveni un cop s’aprovi al ple del 16 de desembre 75 vots a favor i un vot en blanc ha estat el resultat de l’assemblea extraordinària que va celebrar La Unió Santcugatenca el passat divendres 29 de novembre per establir un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament i un futur consorci publicoprivat. D’aquesta manera, la popular i històrica entitat de la ciutat podria reflotar la seva situació econòmica d’endeutament financer que arrossega, condicionar els espais dels quals disposa a la normativa vigent i assegurar-se la seva continuïtat.

L’Ajuntament va presentar a l’assemblea un protocol d’intencions amb el pla estratègic de viabilitat de l’entitat. Els més de 65 socis assistents van poder conèixer amb més detall les parts del conveni. L’objectiu seria el d’optimitzar l’ús de la infraestructura de l’entitat i poten-

#R.G

ciar la seva oferta cultural pública integrant la Sala Clavé, el teatre i d’altres espais en el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Sant Cugat (SPEEM) i també en la Xarxa municipal de Centres Culturals Polivalents (XCCP). Dit d’una altra manera, La Unió seria la Sala C de la ciutat.

La futura comissió mixta El president de la junta gestora de La Unió, David Pujol, s’ha mostrat satisfet de l’acord al qual s’ha arribat. “Ens ha costat molt, però l’objectiu ara és,un cop aprovat l’acord al ple, començar a treballar per formar el consorci”. La comissió mixta estaria formada per 3 membres de La Unió, 3 de l’Ajuntament i presidida pel regidor de Cultura.

L’aportació total de l’Ajuntament seria d’1,25 milions d’euros, repartida en els pròxims tres anys. En el moment de la signatura del conveni es farà una aportació immediata de 141.028,28 d’euros, dels quals, 95.000 servirien per eixugar el deute de l’entitat. En tot cas, per formalitzar l’acord s’ha d’aprovar al ple del 16 de desembre .\\ Àgata Guinó i Laura Grau

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Solidaritat

Sant Cugat recull unes 70 tones per al Gran Recapte

El Gran Recapte, a Sant Cugat #D. Molina La iniciativa, impulsada pel Banc d’Aliments, va recollir durant els dies 29 i 30 de novembre aliments de primera necessitat per als més necessitats.

Sant Cugat es va bolcar els dies 29 i 30 de novembre en el Gran Recapte, iniciativa impulsada pel Banc dels Aliments, la qual ha aconseguit recol·lectar 3.000.000 de quilos d’aliments a tot Catalunya. A Sant Cugat es van recollir concretament 70 tones, segons dades facilitades per l’organització. Durant els dos dies es van habilitar fins a dotze punts de la ciutat per fer les donacions: els tres Mercadona, els quatre Condis, el mercat Pere San i el mercat de Torreblanca, Opencor i Veritas. // Àgata Guinó

Joventut

El Consell de Joves comença a fer els primers passos Una trentena de joves es van reunir el dimecres 27 de novembre, al Casal de Joves TorreBlanca, per començar a pensar com serà el nou òrgan participatiu.

La primera trobada per començar a definir el futur Consell de Joves va aplegar, el dimecres 27 de novembre, una trentena de joves al Casal de Joves TorreBlanca. En el marc d’aquest acte, els joves van decidir convocar una altra reunió el dia 17 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, per tal de començar a perfilar com serà aquest nou òrgan representatiu, el qual ha de ser autogestionat.

En aquesta primera trobada van assistir membres del Consell Nacional de Joves, els quals van aportar la seva experiència als joves santcugatencs. El regidor de Joventut, Raül Grangé, va dir que confia que el nou ens pugui participar en la redacció del nou Pla local de joventut. La proposta de la creació d’aquest nou òrgan va sorgir d’una moció institucional aprovada al ple del mes d’octubre a instàncies de la CUP. // Àgata Guinó

Actualitat Poble 17 Nadal Programa d’activitats

Fins a 180 activitats durant les festes

Nadal

Desitjos en clau santcugatenca per al 2014

El Nadal arriba carregat d’activitats

L’Anuari del Diari de Sant Cugat, que es publicarà el pròxim 3 de gener, inclourà tots els desitjos que facin arribar els seus lectors.

La representació de ‘Pedra i sang’ i el Quinto de Nadal són les activitats més representatives. També se’n recuperen d’altres, com la Festa de Cap d’Any i el Concurs de Pessebres.

El Diari de Sant Cugat està preparant l’anuari de notícies de la ciutat del 2013 que publicarem el divendres 3 de gener del 2014. En aquest número volem incloure el màxim nombre de desitjos en clau local per al 2014.

Per tant, us demanem que ens els feu arribar al correu electrònic lectors@ diaridesantcugat.cat; o bé en paper a la nostra redacció, al carrer de Sant Antoni, 42; o a través del Twitter mencionant el @DiariSantCugat. Han de ser breus i han d’estar signats amb nom i cognoms. // Redacció

L‘Ajuntament, juntament amb empreses i entitats, ha programat quasi 180 activitats per les festes de Nadal. El programa d’enguany s’ha concebut com la Festa Major d’Hivern. Per això es potenciaran les tradicions santcugatenques pròpies d’aquestes èpoques com Pedra i sang, el Concurs de Pessebres, el Quinto de Nadal, el Camí de Justícia, la Cavalcada de Reis i el pessebre vivent de la plaça de Barcelona. Les places del centre agafaran una gran rellevància aquest

#artur ribera

any, ja que a cada emplaçament s’ha previst una temàtica diferent.

Així, mentre que la plaça de Barcelona acollirà el 14 de desembre la segona edició de la Fira del Vi; la plaça d’Octavià programarà tot un seguit d’activitats per a famílies, seguint el model antic del Nadal a l’envelat. La plaça de Rei acollirà Els Galindos, una carpa on actuaran les cinc companyies de titelles.

Paral·lelament la tarda del divendres 20 de desembre, uns 300 nens i nenes interpretaran pels carrers del centre les Nadales al Carrer de l’escola Fusió.

Dins de la programació de Nadal se sumarà la inauguració del Celler Cooperatiu, el 13 de desembre.// Mariona Sagalés

18 Ciutat Política

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Retribucions Salaris bruts anuals del 2013

Els santcugatencs directius a altres administracions Alts càrrecs Molts santcugatencs han escalat posicions Transparència Els salaris dels funcionaris de l’Ajuntament i també de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes són de caràcter públic

S

ant Cugat ha estat, des de sempre, un municipi amb una activitat frenètica, social, econòmica i també política. Des de les generacions més joves, on actualment trobem Èric Gómez, assessor jurídic de les JERC al Congrés dels Diputats; Ignacio Fuentes, com a membre de l’executiva de les Noves Generacions de PP català; Àlex Calmó, com a cap de la JNC comarcal, o el recent nomenament del nou director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, l’extinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia, Jordi Puigneró. No obstant això, han estat nombrosos els santcugatencs que han fet el salt a altres administracions públiques superiors com ara la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya. El cas més mediàtic segurament va ser el nomenament de l’exalcalde, Lluís Recoder, com a conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, en el primer mandat d’Artur Mas, el 2010.

Transparència Ja fa uns anys que el sector públic treballa per fer més visible la seva informació, no només de les polítiques, les campanyes i les iniciatives que fan, sinó també en l’àmbit més intern.

Després que moltes administracions locals prenguessin el compromís de publicar als seus webs les retribucions dels seus treballadors, recentment la Generalitat ha creat el portal web Transparència, on s’han fet públics els salaris dels representants polítics però també dels alts càrrecs directius.

El trampolí santcugatenc La política santcugatenca ha estat el trampolí per a molts polítics que han passat d’ocupar càrrecs d’àmbit local a esdevenir directius, asses-

en context La transparència a l’Ajuntament de Sant Cugat Sous municipals El mes de juny del 2012 tots els partits del consistori van estar d’acord a fer públics els salaris de tots els treballadors, càrrecs electes i de confiança que treballen a l’Ajuntament .

Acord de transparència En el ple del passat mes de febrer l’Ajuntament va aprovar un document de mesures per garantir la transparència i el bon govern en l’actuació municipal. El text té deu pàgines i dóna resposta a una moció que

es va aprovar al ple l’any 2009.

L’Ajuntament més transparent Per tercera vegada consecutiva, a principis d’aquest 2013, l’ONG Transparencia Internacional España va designar l’Ajuntament com l’administració local que té un índex de transparència més alt d’entre tots els municipis de l’Estat espanyol, sent l’únic que aconsegueix ser-ho tres anys seguits i l’únic de tot Catalunya.

”L’esclat creatiu de la Floresta” El diari il·lustra les principals informacions amb còmics per promoure l’exposició #Pablo navas sors, secretaris o gerents. Els exalcaldables socialistes, Jordi Menéndez i Salvador Gausa van passar a ser, el primer, secretari de l’expresident José Montilla i el segon, càrrec de confiança de Mercè Conesa a la Diputació de Barcelona. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Ciutat 19

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Medi ambient PROTAGONISTES SANTCUGATENCS Retribucions brutes d’alts càrrecs i directius d’administracions públiques supramunicipals sense les dietes, indemnitzacions o les primes d’assistència

61.000 -147.700 € Jordi Joly (*) Gerent d’Economia i Promoció Econòmica a l’Ajuntament Barcelona

75.000 €

Salvador Gausa Coordinador Benestar Social, Igualtat, Ciutadania de la Diputació Barcelona

111.034 €

73.642 €

105.906 €

60.929 €

Josep Ramon Sanromà Conseller delegat de l’Institut català de Finances de la Generalitat

Damià Calvet Director de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) Generalitat

90.788 €

Jordi Menéndez Secretari de l’expresident de la Generalitat José Montilla

Lluís Baulenas Director de Serveis Territorials d’Ensenyament al Vallès Occidental de la Generalitat

Àngels Solé Directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) Generalitat

52.600 - 105.000 €

Xavier Amador (*) Director de Relacions Institucionals de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament Barcelona

79.651€

47.191 €

79.651€

44.000 €

Ramon Bonastre Secretari d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Carmela Fortuny Directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials de la Generalitat

Xavier Cortés Responsable de Relacions amb les Cases Regionals d’altres Comunitats de la Generalitat

Alfredo Bergua Assessor tècnic del grup PP de l’Ajuntament de Barcelona

76.270 €

-

76.270 €

-

Jordi Puigneró Director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat

Assumpta Bailac (***) Directora general de Promoció Cultural de la Generalitat

76.270 €

-

Marta Subirà Directora general de Polítiques Ambientals de la Generalitat

Alfons Conesa Director general de l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat

Albert Tortajada (**) Director general d’Infraestructures d’FGC de la Generalitat

Andreu Morillas (***) Síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya de la Generalitat

(*) L’Ajuntament de Barcelona no ha concretat la retribució. El web municipal només contempla el rang segons categoria. (**) La publicació al web de la Generalitat d’aquesta retribució està pendent d’autorització del mateix directiu. (***) Al tancament d’aquesta edició aquestes retribucions estan pendents de confirmació per part de la Generalitat.

#Departament de Territori i Sostenibilitat

Sant Cugat acollirà el Marketplace ambiental Un espai de trobada i col·laboració entre empreses i entitats del tercer sector ambiental de Catalunya que se celebra el 13 de desembre a Esade-Creàpolis.

El Marketplace està organitzat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club EMAS, amb la col· laboració de l’Ajuntament. És un espai de trobada on intervenen empreses i entitats del tercer sector ambiental per establir sinergies, afavorir contactes i formes de col·laboració en el desplegament de les polítiques ambientals. Marketplace Sant Cugat s’integra en el projecte Tàndem, orientat a promoure la col·laboració entre empreses i entitats ambientals. Aquesta és la tercera edició que se celebra a Catalunya. Es farà un esmorzar col·loqui, dissenyat amb l’objectiu de conèixer Tandem i afavorir els primers contactes amb els representants d’empreses i entitats. Hi haurà l’espai Agora, on els participants podran conèixer projectes presentats tant per part d’empreses com d’entitats que busquen partners i col·laboradors. El meeting point, que permetrà concertar abans del Marketplace una reunió amb els altres participants; el Suro, on els participants podran formular una petició o una oferta i deixar les dades de contacte, i el Quiosc, per exposar material informatiu sobre els projectes i consultar el material exposat per la resta de participants. // Redacció

20 Ciutat Actualitat Barris Valldoreix

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Política

Les torres d’alta tensió seran història al març

Cinc conferències sobre la Catalunya independent Òmnium Sant Cugat organitza el cicle “Vers un país normal”, que arrencarà el dijous 12 de desembre amb el catedràtic de Política i Afers Públics, Carles Boix.

Visita a les línies d’alta tensió de Valldoreix #carla fernández

L’associació cultural Òmnium de Sant Cugat ha organitzat un cicle de conferències sota el títol “Vers un país normal” que pretén posar de relleu qüestions econòmiques i jurídiques sobre la Catalunya independent. En total es faran cinc xerrades amb ponents de renom per fer dotar de coneixement i fer reflexionar el públic assistent. La primera conferència tindrà lloc el 12 de desembre al Teatre La Unió i comptarà amb la presència de Carles Boix. La conferència porta el títol “La dimensió internacional de l’autodeterminació de Catalunya”. // Anna Mira

A principis d’any es començarà a desmuntar el cablejat aeri i, posteriorment, es retiraran les torres.

Política

Les obres per soterrar les línies d’alta tensió es troben a la seva fase final.

Actualment s’estan fent les connexions del cablejat ja soterrat i a principis del 2014 es desmuntaran els cables i, finalment, les torres. Està previst que a finals del mes de febrer, Valldoreix ja no tingui cap torre d’alta tensió. Així ho va comunicar el president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, en una visita a les obres el divendres 29 de novembre. “Si no hi ha cap contratemps, tenim el compromís de signar el final de l’obra el 18 de febrer”.

El president va explicar que les obres es troben en bon camí i que actual-

ment s’estan fent les connexions dels 3.000 metres de cable que ja està soterrat. L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va manifestar que es tracta d’unes obres que estan finançades “d’una manera molt important per part de les administracions locals per millorar la qualitat de vida dels conciutadans”.

El cost total de l’obra és de 3,9 milions d’euros, dels quals la Generalitat es fa càrrec d’1,5 milions d’euros, l’EMD aporta 1,4 milions d’euros i l’Ajuntament de Sant Cugat, 900.000 euros. Les obres havien d’estar enllestides a finals del 2013, però uns problemes en el transport del cablejat han fet endarrerir el procés. // Anna Mira

Esmenes d’ICV-EUiA als pressupostos de la Generalitat El grup municipal lamenta que no es tinguin en compte reivindicacions històriques de Sant Cugat com la segona residència pública o la construcció del nou institut Leonardo da Vinci.

Els pressupostos de la Generalitat per al pròxim 2014 no contemplen inversions per la segona residència pública per a la gent gran a Volpelleres, tampoc pel túnel que hauria d’unir Coll Favà i Sant Domènec

ni per la construcció del nou institut Leonardo da Vinci. El grup local d’ICV-EUiA denuncia aquest fet i per això els seus representants al Parlament de Catalunya han presentat tres esmenes en aquest sentit. La inversió total per a aquestes tres millores és de 20 milions d’euros tot i que la despesa quedaria repartida en diferents anys. // Anna Mira

Urbanisme

Queixes per unes noves grades de l’escola El Pinar

Exterior de l’escola #CEDIDA L’Associació de Veïns La Serreta - Bosc d’en Saladrigues considera que les noves grades que ha construït l’escola El Pinar (carrer del Canal de la Mànega), “continuen envaint terreny públic”.

L’associació considera que les noves grades de l’escola El Pinar encara envaeixen “més” que les grades que l’escola tenia anteriorment.

“Aquesta nova construcció mostra clarament la voluntat de la propietat de seguir ocupant indefinidament l’espai públic i la inacció per part de l’Ajuntament per tal d’impedir-ho”, sentencia el comunicat de l’Associació de Veïns La Serreta, que també considera una incomoditat per a tots els veïns el fet que durant 9 mesos a l’any es tanqui un dels sentits de la circulació durant una hora al matí i a la tarda, a petició de l’escola. // Redacció

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Actualitat Ciutat 21

22 Opinió i debat

L’obra teatral ‘Taula rodona’

“Escrihuela ha recreat molt bé la concordança entre la penúria econòmica que patia la cultura al nostre país, en els anys setanta, i la que pateix avui”

@valex_cat

E

l 17 de novembre passat, en la cloenda de la Mostra de Teatre de Valldoreix, es va estrenar l’obra ‘Taula rodona’ a càrrec del Grup Espiral sota la direcció de Trini Escrihuela. Com ja s’ha explicat, es tracta d’una obra que el meravellós Pere Calders va iniciar, ara fa més de trenta anys, però que no va continuar per raons que es desconeixen. En morir, la seva família va trobar els fulls que havia escrit i va veure que es tractava dels primers vint minuts d’una obra amb un conjunt de personatges de diferents professions que eren convocats per un ateneu per debatre sobre ‘el crac imminent de la civilització occidental’. Jo me’n vaig assabentar l’any 2012 gràcies a la directora Dolors Vilarasau, que va tenir l’amabilitat de demanar-me que hi escrivís un petit text per ser representat en les Lectures a la Fresca, i de seguida m’hi vaig sentir còmode. Vull dir que l’univers de Calders no se’m va fer gens aliè. Al contrari. M’hi vaig sentir tan a gust que, en comptes dels sis minuts que se’m demanaven, vaig fer-ne vint. Tot i així, em continuaven semblant poca cosa. Per això, esperonat per l’actor Jaume Pla, que va perseverar perquè posés fil a l’agulla –i que fa un protagonista magistral–, vaig decidir d’escriure una obra sencera bo i respectant els minuts inicials d’en Calders. És a dir, vaig intentar que l’obra tingués una durada d’una hora i mitja, que és la durada estàndard. El resultat, doncs, és la continuació de l’obra Taula rodona amb els personatges que Calders va crear, per bé que donant-los vida nova.

Ara, com dic, ‘Taula rodona’ ja s’ha estrenat, ja és una realitat –feia goig veure el Casal de Cultura de Valldoreix ple de gom a gom–, i tot sembla indicar que aviat podrà ser repre-

sentada a Sant Cugat i també a Mira-sol, la Floresta i les Planes. Aquesta és la raó per la qual vull expressar el meu agraïment a totes les persones que han fet possible la materialització de l’obra a l’escenari. En primer lloc, a la família Calders pel seu entusiasme, generositat i suport i a la Trini Escrihuela per la direcció del muntatge. Crec que Escrihuela ha fet un excel·lent treball escènic i ha recreat molt bé la concordança entre la penúria econòmica que patia la cultura al nostre país, en els anys setanta, i la que pateix avui.

També vull agrair l’esforç d’Espiral, amb els intèrprets Jaume Pla, Llorenç Serrahima, Rafa Usero –superant una malaltia–, Encarna Adelantado, Isabel Valbuena, Maria Rosa Martínez, Carme Ballesteros, Pep Usero, Joan Vallvé, Salvador Fenollar i Eulàlia Cortijos al capdavant, així com les aportacions tècniques de Josep Gimeno i Raül Orgales, de Cugat.cat, i l’interès immediat de l’Ajuntament. En el cas dels intèrprets, el meu agraïment és doble, ja que, com vaig dir el dia de l’estrena, els vaig fer la barrabassada d’escriure una nova escena –uns nou o deu minuts més– quan ja tenien el text memoritzat. Això, en principi, no té res d’estrany.

Una obra de teatre, a diferència d’una pel· lícula, que és inamovible, comença representant-se primer en sales petites i després en sales més grans, i en aquest espai de temps acostuma a canviar i evolucionar. El problema és que faltaven molt pocs dies per a l’estrena i l’esforç que van haver de fer la directora i els intèrprets va ser molt superior.

Tanmateix ho van aconseguir, i la prova és que el públic els va aplaudir força en acabar.

Moltes gràcies, per tant, a les persones que vau venir a l’estrena, i moltes gràcies també a les que anireu en les pròximes representacions. //

# Oskar Villazal Escola d’art i disseny de Sant Cugat

Víctor Alexandre Escriptor

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Iñigo Lamarca Ararteko, defensor del poble del País Basc

La UE ha de protegir els drets humans

Cal recordar als poders públics que aquestes retallades estan minvant i limitant els drets socials

I-Lamarca@ararteko.net

Carolina Hernandez Ad locum amoenum

Òpera

carolinahernandezmartin@gmail.com

L’

article primer de la Declaració Universal dels Drets Humans, la qual va ser aprovada per les Nacions Unides a París el 10 de desembre del 1948, recull els tres drets fonamentals més bàsics que constitueixen l’eix i la font de tot el sistema de drets: la dignitat, la llibertat i la igualtat. S’accepta comunament que el dret a la dignitat té dues dimensions principals.

D’una banda, el dret a una vida digna, per a això resulta fonamental que tota persona tingui cobertes les seves necessitats més elementals pel que fa a l’alimentació, l’habitatge etc., així com l’accés a l’educació, a la cultura i la protecció de la seva salut. D’altra banda, el dret a la dignitat està íntimament vinculat (així ho fa la Constitució espanyola, per exemple) al dret al lliure desenvolupament de la personalitat, és a dir, al fet que cada persona pugui construir i realitzar el seu projecte de vida conforme les seves característiques personals i la seva voluntat, en el marc del respecte mutu.

La igualtat, per la seva banda, no és només igualtat davant la llei i el dret a la no discriminació, sinó que significa també la igualtat d’oportunitats o, com resa l’article 9-2 de la Constitució, la igualtat real i efectiva, per això els poders públics han de “remoure els obstacles que impedeixin o dificultin” que aquesta igualtat sigui plena.

Aquests drets no són meres declaracions freturoses de contingut real. Per contra, són drets protegits per l’ordenament jurídic, l’espanyol, l’europeu i l’internacional (Espanya va subscriure el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals), dels quals deriven obligacions i deures per als poders públics, per a tots els poders públics… Començant pels europeus: el Parlament, la Comissió, el Con-

F

a unes setmanes vaig estar a la benvolguda (per a mi) Alemanya, i sempre que puc, quan hi sóc, vaig a l’òpera; hi vaig perquè m’agrada, perquè és fàcil, per pocs dies que hi vagis, pots triar entre 2 o 3 espectacles dins un mateix espai; la infraestructura de qualsevol ciutat mitjana disposa d’una programació estable superba, on en una setmana pots triar anar a veure òpera, ballet, musicals, infantils... Tot en un mateix espai. Les companyies estables hi poden viure, la cultura s’alimenta i creix en un cercle rodó.

Les representacions a les set de la tarda, entre setmana, permeten que públic de tota mena hi vagi, infants, joves, adults... La cultura educa i l’educació culturitza. Les armes necessàries per a la lluita vital. I, a més, és barat gaudir-ne.

En la meva època d’estudiant, em resultava més barat anar a l’òpera que al cinema! L’òpera ja no és el gènere encarcarat i antiquat que potser molts encara creuen; hi ha creativitat, dinamisme i modernitat malgrat que molts

sell i l’Ecofin.

En aquests temps de retallades en la despesa pública i la despesa social, cal recordar als poders públics que aquestes retallades estan minvant i limitant els drets socials i amb això s’està contravenint el que es disposa per l’ordenament jurídic, perquè les retallades estan afectant negativament els drets fonamentals a la vida digna i a la igualtat real i efectiva.

Que no hi ha diners? La voluntat política de les autoritats europees, així com la determinació de les autoritats del Banc Central Europeu, han aconseguit disposar en aquests temps de crisi de centenars de milions d’euros per salvar el sistema financer. Aquesta mateixa voluntat –que ara com ara no existeix– hauria d’activar el Banc Europeu d’Inversions i hauria de fer ús del pressupost europeu per salvar el sistema social dels països de la Unió Europea. Cal tornar a situar la persona humana i la seva dignitat en el centre de les polítiques públiques. Per això, resulta determinant que l’opinió pública es mobilitzi amb l’objectiu que, en el marc de les eleccions al Parlament Europeu de l’any que ve, es forci als poders públics resultants (el mateix Parlament i la Comissió Europea) al fet que prioritzin en les seves agendes polítiques la salvaguarda dels drets fonamentals als quals ens estem referint. Seria necessari, per això, crear una espècie de Pla Marshall que tingui per objectiu mantenir i fer sostenible en el temps l’estat social i els drets socials, els quals són el senyal d’identitat més important d’Europa. És possible fer-ho.

Aquesta és l’essència de la reflexió que faré a Sant Cugat acompanyat pel Síndic de Greuges, Jaume Clavell, i persones representatives d’aquesta ciutat catalana l’onze de desembre per commemorar la Declaració Universal dels Drets Humans.

dels llibrets tinguin segles d’edat. Tots els ingredients conflueixen en un elixir perfecte: música, interpretació, llum i acció.

També m’agrada perquè em remet a un món màgic que l’orquestra, divendres, i especialment en Josep Ferré, m’hi va també portar.

Agraeixo la seva força, la vibració i amor que posa en la seva feina i passió i com això arriba a la platea a través de cada intèrpret, de cada nota i de cada instrument.

Al concert, sense l’ajut visual dels cantants, vestuari, escenografia, el concert transporta a través de la música ben executada a un univers màgic de benestar i sanació. Qui canta el seu mal espanta, diuen, i qui escolta i sent, també!

A l’escenari es crea una atmosfera on el temps i l’espai deixen d’importar, s’aturen i omplen cada ànima. Si no fos que el públic no se’n sap estar de tossir i fer sorollets varis, seria fantàstic! Perquè no em negareu que podríem estalviar la meitat de la remor del pati de butaques...//

24 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Societat civil versus administració

Hem de donar els ciutadans diners a dojo a entitats que, al cap i a la fi, són dels seus socis?

jordicasasroca@movistar.es

Eduard Torres Advocat

El Gran Recapte

@etorres_1

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

E

ls catalans, o almenys alguns dels seus teòrics, han repetit mantes vegades que al llarg de la història, que a aquests efectes es redueix a uns centenars d’anys, Catalunya ha compensat amb una societat civil organitzada (i que cadascú entengui per això el que el seu bon saber li digui) la manca d’estructures d’estat (o d’estat a seques). No cal dir que, com tantes altres coses, no deixa de ser un tòpic més dels que configura la nostra realitat. Certament, la societat civil ha estat important –i m’atreviria a dir decisiva– quan no hi ha hagut estructures polítiques democràtiques, quan la democràcia s’ha hagut de practicar només des de baix. Però, la democràcia –per insuficient que sigui, que sempre ho és, i sobretot quan es mostra impotent per resoldre els problemes de la gent– aporta una nova relació entre societat civil i estructures administratives, més enllà de l’acció estrictament política.

L’entesa i la generació de sinergies esdevenen valors imprescindibles, encara que no sempre se sàpiga trobar el punt adequat o, senzillament, no se sàpiga trobar el punt. Tota aquesta introducció té causa en la progressiva –i positiva, en principi, pels resultats que promet– absorció d’espais d’entitats locals per part de l’Ajuntament. No cal dir que no es pot criticar l’Ajuntament per les decisions preses, de fet, no ha fet altra cosa que evitar l’enderroc patrimonial d’un parell d’entitats. La crítica, si és que ens l’hem de plantejar, hauria de dirigir-se als qui han proposat la dació en compte, substituint els bancs per l’administració pública, de les seves seus. I, efectivament, ens ho hem de plantejar, ja que la solució passa per invertir diner públic, el diner de tots els santcugatencs.

Ahir va ser la compra, per episodis, de la seu del Club Muntanyec, aspecte que ha mos-

E

m deia l’altre dia un amic que havia anat a comprar al supermercat i havia entregat part dels productes adquirits per al Gran Recapte . Puc dir amb orgull que molts santcugatencs hem participat activament i hem assolit una important fita en tones per poder entregar a la gent que ho necessita.

Les meves filles hi han col·laborat aquest dissabte passat com a voluntàries i m’han pogut explicar de primera mà els comentaris de la gent que entregava queviures, en bastants casos, carros sencers, plens de menjar. Em van dir que inclús algunes persones hi havien anat anteriorment per fer la compra i tornaven de nou per entregar més menjar. Una senyora s’hi va atansar i va voler fer una compra només per a infants: galetes, llaminadures i altres aliments perdurables que de ben segur faran feliç a més d’un nano en aquestes dates nadalenques. Els va explicar que era àvia, i que mai voldria que els seus néts passessin fam. Entre tant ho deia, els ulls se li van humitejar i al final van ser tots qui van deixar

trat que escalar hipoteques no és el seu fort; ha estat l’ocupant interí d’un edifici que tots veiem clarament que acabaria en mans de l’Ajuntament (en previsió ja es va fer justament al costat).

Avui ha estat el lloguer parcial de la seu de La Unió, especialment de dues de les seves sales més emblemàtiques. Els santcugatrencs hi posarem 1.200.000 euros en tres anys, 141.000 aquest any, és a dir, demà.

Tot plegat ha d’acabar en un consorci públicoprivat (apunteu-vos l’expressió, perquè és la síntesi metafòrica de tot plegat) entre l’entitat i l’Ajuntament. La notícia no és dolenta, entre altres coses perquè no hi havia una altra alternativa. D’antuvi, posar al circuit públic d’equipaments culturals un local al bell mig de la ciutat -un local que és, evidentment, dels seus socis, però a la vegada un patrimoni de tots els santcugatencs, ho dic pel paper emblemàtic que ha jugat en determinats moments-, és molt positiu. Ara caldrà veure la lletra menuda de l’acord, per tal d’esbrinar si, realment, el teatre de La Unió esdevindrà la sala B que reclamen tots els grups locals d’arts escèniques, incorporada amb tota dignitat a l’oferta cultural de la ciutat, o acabarà sent una sala C, D o E. Vull ser optimista, però. No obstant això, pregunto: hem de donar els ciutadans diners a dojo a entitats que, al cap i a la fi, són dels seus socis? Depèn. Efectivament, depèn dels resultats. Depèn de si aquests diners reverteixen de forma òptima a la ciutadania, que és qui ha donat el cop de mà.

I aquí tornem al principi: com quadrar el cercle d’una deriva associativa que s’ho juga tot a una carta, és a dir, que fa del fet consumat d’un futur impossible la seva aliança amb l’administració pública? La societat civil té la paraula.//

anar una llàgrima, segurament fent palesa la gran quantitat d’injustícies que existeixen en aquest món nostre. Sant Cugat, que per molts té uns atributs que la converteixen en una ciutat elitista, ha complert com s’esperava atès que molts santcugatencs tenen un cor envejable i una mica per aquí i altre per allà, com diem en català, s’omple la pica.

També hi va haver qui entrava o sortia de l’establiment ignorant les explicacions o alguna excepció que renegava contra les accions generalistes on no se sap molt bé qui se n’aprofita d’aquesta tasca o algú altre que critica precisament els supermercats i aporta el menjar comprat en un petit comerç perquè, no mancat de certa raó, diu que així també col·labora a l’economia dels botiguers tan malmesa per la crisi i per les lluites de preus amb les grans superfícies. En fi, el resultat és el que compta i de ben segur hi haurà qui agrairà els esforços solidaris com aquest que, tant de bo, siguin per arribar a qui ho necessita i permeti suplir les mancances que la vida li ha portat. //

Opinió i debat 25

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Cara a cara Barris

Quin habitatge social faria a la Floresta?

Carles Brugarolas President del Consell de Barri de la Floresta

“Promusa vol proveir més i millors oportunitats d’accés a l’habitatge”

É

s ben coneguda la voluntat de l’equip de govern que l’habitatge públic estigui repartit per tot el municipi, inclosa la Floresta. Després que es constatés que la proposta inicialment plantejada de fer dues promocions a l’avinguda de la Verge de Montserrat no era compartida per un sector prou ample del veïnat, es va prendre la determinació de replantejar el projecte, però no la intenció. Així, ens trobem en un escenari en què no es descarta res, excepte procedir sense un consens suficient. Tot i que podria semblar que hi ha encara un estoc privat significatiu d’habitatges buits, les dades i els intents de diàleg realitzats deixen ben clar que no és possible utilitzar part d’aquest estoc per a usos públics. Per tant, Promusa ha de perseverar en la seva tasca que no és altra que proveir més i millors oportunitats d’accés a l’habitatge. I si és possible, fer-ho per la via del lloguer, tot i que sabem que arran de la retirada dels ajuts del govern central, això és ara encara més difícil.//

Teixi

Josep Iglesias Veí de la Floresta

“Com més cèntric estigui aquest habitatge social, millor per a la gent gran”

T

enint en compte la centralitat existent a l’entorn de l’estació de la Floresta que permetria fer unes edificacions amb pisos i locals comercials, seria el lloc ideal, el millor que pot tenir la Floresta per fer habitatge social. A més, en el cas de la gent gran tindrien els serveis al costat, el consultori mèdic, la llar d’avis, així com botigues per comprar i també el tren. Com més cèntric estigui aquest habitatge social, millor per a la gent gran i per a tothom en general. No oblidem que la Floresta és un barri molt dispers i la gent necessita agafar el bus amb el seu carro per anar a comprar, etc. Els serveis no estan a prop. Els habitatges socials que, segons la meva opinió, necessita la Floresta haurien de ser de lloguer sense cap mena de dubte. Ara, el problema del lloguer en general és que venç als cinc anys i la gent ha de marxar i, això, sobretot per a la gent gran, seria un problema. Seria postergar un problema per molta gent, una solució només a curt termini. //

per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat

Ramon Grau Editor del Diari de Sant Cugat

Vicente

@r_grau

L

a majoria de grans persones que et trobes al llarg de la vida no tenen un ressò públic, no surten als mitjans ni fan res que transcendeixi fora del seu entorn més proper, però, sens dubte, són les persones que ens acompanyen i ens fan fàcil el camí per la vida. Són persones importants per al nucli que els envolta, per als seus, la seva família, els seus amics.

Són sempre en el seu lloc quan les necessites, tenen tot el temps per donar-lo als qui estimen.

Al final, penses que són un exemple de vida per a tots. Què és més important que donar estimació, seguretat i temps als teus?

Això és el que va fer durant tota la seva vida en Vicente, el meu sogre. El diumenge 24 de novembre ens va deixar, esgotat d’una terrible malaltia que amb el temps et va desconnectant d’aquesta vida, de tot el que t’envolta, de tot el que estimes. Vicente va patir nou anys fins que es va anar apagant. Però ho va fer com li hagués agradat: envoltat dels seus fills i néts i de la seva inseparable Carmen. Quina lliçó d’amor ens donen aquests avis que saben estar junts i amb respecte al llarg dels anys, mantenint la flama ben viva.

Generalment, són les persones grans les que, amb més tolerància, saben compartir en tots els sentits una vida plegats, una vida amb moments dolços i amargs.

En Vicente,fou una persona normal excepcional, com tants d’una generació que va haver de patir totes les dificultats. En el seu cas, orfe de pares, el pare va morir a la presó perquè estava a la llista dels perdedors. Va deixar la seva Águilas, un paradís a la costa a cavall de Múrcia i Almeria, avui trinxat per la febre de l’especulació. Amb quinze anys va venir a viure amb els seus oncles a Barcelona i va entrar a treballar a la mateixa empresa on es va jubilar. Va viure entre Barcelona i Sant Cugat, on es va casar, i la casa de la plaça de Barcelona era el nostre refugi de l’adolescència i de joventut. Sempre discret, mai una paraula fora de to, sempre pendent de tot i de tots.

Vicente, de la mà del seu amic Buscallà, va entrar a la Penya Regalèssia i cada dissabte arranjaven ermites com la de Sant Medir o les fonts de Collserola: era una manera de demostrar com s’estimava el poble que el va acollir. Vicente va voler tota la vida donar als seus allò que a la seva infantesa li havien manllevat. Bon viatge.//

26 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Imatges de #santcugat a Instagram

De primera categoria

Piulat a #santcugat @Apujolmas Historiador i Historiador de l’Art. Regidor d’@ERCBreda

Gent de Sant Cugat, teniu identificat el que va dissenyar l’adhesiu aquell de St. Q. (i un dibuix d’un gat) ?

Bernat Picornell JERC @bernatpicornell

@Libertadmurillo Libertad Murillo

A

lguns cops he defensat l’enorme tasca social que fan moltíssimes entitats de la ciutat, i és per això que cal cuidar-les i animar-les perquè segueixin fent una tasca alguns cops insubstituïble. A Sant Cugat sembla que, en el pitjor moment econòmic dels últims anys, s’estan trobant mecanismes i fórmules per arreglar mals endèmics d’unes quantes entitats (Esbart, Club Muntanyenc, La Unió, esperem que aviat l’Ateneu...) de la ciutat que representen un percentatge altíssim del total d’associats.

Sovint ens enorgulleix tenir un teixit com el que tenim i en fem bandera. És per aquest motiu que per bé que s’està agafant una bona direcció, hem de ser conscients que encara tenim moltíssima feina per endavant i encara no som on hauríem de ser: a primera classe!

Per què primera classe? Perquè com crec, si tenim un tresor molt valuós en l’àmbit econòmic i social, és bàsic que pel correcte desenvolupament de la ciutat el conjunt d’entitats gaudeixin d’una extrema bona salut. És per això que potser no seria una mala idea (llanço la proposta a l’aire) que el consistori engegués un procés participatiu entre diferents agents i elaborés un “pla social d’entitats” per analitzar fins a l’últim detall l’estat actual i sobretot fer-ne una projecció a mig i llarg termini... Que servís com a full de ruta i expliqués quin impacte real tenen sobre la ciutat. Vaja, un procés a la categoria dels grans plans de la nostra ciutat i al nivell que es mereix, un pla de primera categoria.//

@Igerssantcugat : “Comencem el desembre amb un dia d’aquells per quedar-se tot el dia al sol Fotografia d’@annamira #sol #desembre #santcugat #igerssantcugat

@Canals_Galeria Galeria d’art contemporani situada a Sant Cugat

www.totsantcugat.cat

Durant tot l’any 2013 en el nostre espais han exposat bons artistes de Sant Cugat. Ara tenim Neus Colet

Notícia més llegida

El QBasket Sant Cugat i Benet Andújar analitzen la relació entre pares i fills El ‘coach’ educatiu santcugatenc i director i fundador d’Educat va oferir una xerrada a pares, jugadores i entrenadores del club esportiu. Els assistents hi van participar molt activament

Opinió més llegida

No et perdis...

“Veïns sorollosos”

El cas de la pianista de Puigcerdà m’ha recordat lleugerament al dels veïns de l’edifici del carrer de Sant Maria número 9 de Sant Cugat. Els que viuen al primer pis.

Albert Artigas Membre d’ARRAN Sant Cugat

II Fira de Vins i Caves de Sant Cugat del Vallès (14 de diciembre 2013) | Nos Gusta el Vino

Vídeo: #laflorestadebat

@PHC Sant Cugat Som a 1a Divisió Estatal i a Oklliga Femenina

@phcsc col.laborem amb la 1a #CursaSolidària de #SantCugat per @la_ marato 15des. Inscriu-te a activica.es. #maratoTV3

Opinió i debat 27

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Escape de agua Apreciados Sres., Desde hace unos cuantos meses (34 meses) existe un escape ó fuga de agua en la calle Flors frente al nº 13 en la Colonia Montserrat (Valldoreix), de San Cugat del Vallés (Barcelona).

Este escape ó fuga en la red principal, ha provocado y provoca, diversas humedades en las viviendas situadas en cotas inferiores, por ejemplo, en el nº 15.

No solamente es la humedad que se deriva, sino el inmenso despilfarro que se hace de un bien tan preciado como es el agua.

Ni la empresa Sorea, en teoría, propietaria del líquido elemento y responsable de su comercialización y distribución, ni la EMD de Valldoreix, han podido ó sabido encontrar la solución al problema, si bien es cierto que han perforado unas cuantas veces la calle de las Flors en la Colonia Montserrat.

Se ha cursado aviso de la incidencia al seguro del nº 15, por las humedades causadas, sin que tengamos noticias por el momento.

Atentamente, Toni Yuste

Pensionistes i discurs de la por Contestant diferents missatges dirigits al president Mas en què fan referència de com pagaríem les pensions en el cas d’obtenir la independència, possiblement no sàpiguen que entre els anys 2004 i 2007, Catalunya va pagar al voltant de 88.000 milions a la Seguretat Social de l’Estat de les cotitzacions dels catalans i va rebre per pagar els pensionistes catalans 75.000 milions. Per tant, 13.000 milions que no van retornar i que van servir per pagar altres pensions de la resta de l’Estat. En resum, uns 3.200 milions l’any, que repartits entre els pensionistes catalans actuals, representarien 2.500 € per any i pensionista. Espero que aquest aclariment s’imposi d’una vegada per totes al discurs de la por, tan vigent avui en dia, cap al nostre col·lectiu.

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès.

Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Agustí Soberano President del Partit dels Pensionistes en Acció Sant Cugat del Vallès

Puntualitzant sobre els militars a Collserola En el passat número del Diari de Sant Cugat, en el reportatge sobre l’esport a Collserola, es preguntava a Isabel Raventós, cap del Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental del Parc de Collserola, per les maniobres militars al parc i aquesta responia que “normativa en mà, no hi ha cap ordenança del Parc de Collserola que digui que està prohibit”.

El que no deia és que això es deu a la falta de voluntat política del mateix Consorci del Parc de Collserola que des del 22 de maig del 2012 té al seu poder un informe de l’Assessoria Jurídica sobre la

competència per regular l’activitat de les forces armades en l’àmbit del parc, en el qual queda clar que el Consorci pot prohibir la presència de militars armats a Collserola i les maniobres que hi fan.

Des del CASC tornem a demanar al consorci que compleixin amb el que la seva Assemblea General va votar el passat 24 d’abril del 2012, on va mostrar el seu rebuig a la presència de militars armats a Collserola, i a l’Ajuntament de Sant Cugat que demani l’aplicació de la moció que el Ple va aprovar el 17 d’octubre del 2011: instar el Consorci del Parc Natural de Collserola a no autoritzar més pràctiques militars dins el terme territorial del parc natural. Fora militars de Collserola!!

Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC)

Exposició de labors És del nostre grat presentar-vos, un any més, l’exposició de labors que han estat elaborant el nostre Cosidor de la Llar d’Avis per oferir-vos per a aquestes festes de Nadal i Reis uns bonics treballs fets a mà que alegraran les vostres festes i les dels vostres amics.

Podeu trobar: cobretaules, coixins, davantals, tovallons, agafadors de cuina, espelmes decorades, ninos de peluix i petits detalls per regalar; tot fet a mà.

Aquesta exposició i venda estarà oberta del 9 al 15 de desembre, a la tarda, de 16 a 19 h, a la mateixa Llar d’Avis (c. de Valldoreix, 9).

Agrairem la vostra visita i, mentrestant, moltes gràcies per la vostra col· laboració.

Antònia Astier

Informació sobre les mancances de personal a la guàrdia d’avui al Parc de Bombers Rubí -

Sant Cugat Estimada alcaldessa, Amb motiu de les polítiques en matèria de prevenció i extinció d’incendis de la Generalitat de Catalunya, us volem comunicar quina és la situació que està patint el nostre municipi.

Tenint en compte aquest fet, els bombers del Parc de Rubí - Sant Cugat ens sentim obligats d’informar-vos que amb data 1 de desembre del 2013, a causa d’aquesta nova política adoptada pel govern de la Generalitat, avui només hi ha 4 bombers per cobrir la guàrdia en comptes dels mínims establerts de 5 bombers; amb la qual cosa, la nostra ràtio s’ha vist disminuïda amb la consegüent pèrdua d’efectivitat i el risc que això suposa per al conjunt de la població sense que tinguem cap altre mitjà de difusió d’aquest fet.

Considerem que, com a màxima autoritat del municipi també en qüestió de protecció civil, ha de tenir coneixement d’aquests fets perquè, si ho considera pertinent, pugui prendre les mesures que cregui convenients pel bé de la ciutadania al seu càrrec.

Us agraïm per endavant la vostra atenció.

Torn “D” bombersrub@gencat.cat ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Guanya un carro de la compra Eroski amb el DIARI DE SANT CUGAT Cada mes en sortegem 4 entre tots els subscriptors

Arrelats a la ciutat

Valorat en

150 €

Amb la col·laboració de :

28 Economia i empresa Finances

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Conveni Economicofinancer entre l’Ajuntament i l’EMD de Valldoreix

L’acord amb Valldoreix serà més precís i amb dades reals Vigència El conveni és de 3,7 milions d’euros i és vigent fins al 2016 Intercanvi També s’ha signat un acord per intercanviar-se les competències de quatre terrenys que hi ha a Valldoreix

L’

Ajuntament de Sant Cugat i l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Vallodreix signen un acord econòmic i financer per ajustar les despeses de les dues administracions als costos reals d’aquestes. El conveni que fins ara era vigent es va signar el 2006 durant els governs de Lluís Recoder (CiU) a Sant Cugat i el de Pablo Alonso (Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix) a Valldoreix i es va prorrogar per quatre anys més fins al 2013. Aleshores el conveni “generava neguit” perquè es regia per unes dades “que estaven considerades de manera estàtica i uns mecanismes d’actualització reals”, com ho va descriure el tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Carles Brugarolas.

Un conveni més precís Tot i que amb el nou conveni l’aportació neta que fa l’Ajuntament a l’EMD es manté al voltant dels 3,7 milions d’euros anuals, el càlcul dels costos dels serveis i la distribució de la despesa és més acurada i precisa.

Segons les dues administracions això ha estat possible perquè s’ha basat en criteris més tècnics i ajustats a les dades reals. Els tècnics de Sant Cugat i Valldoreix han comptat amb el suport de dos tècnics de la Diputació de Barcelona, de l’àmbit jurídic i econòmic, per tirar endavant el conveni, la redacció del qual ha tingut una durada de dos anys. El president de l’EMD, Josep Puig, va assegurar que es tracta d’un acord “totalment diferent, molt millor, adaptat a les necessitats actuals i on es té en compte quines són les despeses en relació al nombre exacte d’habitants”. En el mateix sentit, Brugarolas es va mostrar convençut de la feina que s’ha fet i va indicar que l’acord econòmic que ha de prevaler durant els

XIFRES

DECLARACIONS

3,7 milions d’euros de conveni

“Generarà menys neguit perquè les dades són més transparents i reals”

És l’aportació que estableix el conveni de l’Ajuntament de Sant Cugat a Valldoreix

Carles Brugarolas Tinent d’alcalde d’Economia (Sant Cugat)

65% pressupost de l’EMD

“Són números reals de manera que pagarem el cost real dels serveis”

El pressupost de l’EMD de Valldoreix depèn majoritàriament del conveni

Xavier Gavaldà Vocal Promoció Econòmica (Valldoreix)

pròxims quatre o vuit anys és “molt més tècnic, més transparent i amb dades reals”, ja que cada any es ponderarà amb les dades de les liquidacions dels dos exercicis precedents.

Valldoreix tindrà més ingressos Per primera vegada, Valldoreix ha aconseguit els ingressos per multes, que representen el 9,16% del total del municipi. A més, el text contempla una millora a les bestretes que rep l’EMD de manera que augmentaran els ingressos anuals de l’administració valldoreixenca. El vocal de Promoció Econòmica, Xavier Gavaldà,

Economia i empresa 29

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

va destacar que el nou conveni representa un pas molt important ja que el 65% del pressupost de l’EMD depèn d’aquest acord amb Sant Cugat.

Gavaldà també va mostrar-se satisfet perquè “ja no tenim fórmules imaginatives de càlcul, sinó números reals i, per tant, pagarem el que realment costen els serveis”.

en imatges Terrenys que s’intercanvien Valldoreix i Sant Cugat

Intercanvi de terrenys ”L’esclat creatiu de la Floresta” El diari il·lustra les principals informacions amb còmics per promoure l’exposició#M. fuster

També han fet que s’acordi un conveni urbanístic per intercanviar-se les competències d’alguns terrenys.

En aquest cas, es tracta d’una modificació de planejament que s’està tramitant i que s’aprovarà durant el primer trimestre del 2014 provinent del conflicte de les zones verdes, segons va donar a conèixer el regidor d’Urbanisme i Obres, Pere Casajoana. Valldoreix adquireix les competències de tres terrenys que hi ha en territori valldoreixenc però que fins ara depenien de Sant Cugat: el solar que hi ha davant del CAP, el de l’encreuament entre el passeig del Nard i la rambla del Jardí; i una zona que hi ha a la rambla de Mossèn Jacint Verdaguer a prop de l’església de l’Assumpció. D’altra banda,Sant Cugat es queda amb la competència del terreny on actualment hi ha el pàrquing de l’estació dels FGC per construir-hi habitatges de Promusa. En aquest sentit, l’alcaldessa, Mercè Conesa, considera que és una “gestió molt important que per primera vegada dotarà d’habitatge protegit a Valldoreix”.

D’aquesta manera, s’aturen els processos de petició d’expropiacions de les zones verdes, que ha comportat que l’Ajuntament pagui més de 35 milions d’euros en total. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Les oportunitats passen.

Per això són oportunitats.

Solvia.cat

1

2

3

4

1 El solar que hi ha davant del CAP, on hi ha la farmàcia, passa de Sant Cugat a Valldoreix. 2 L’encreuament entre el passeig del Nard i la rambla del Jardí, passa de Sant Cugat a Valldoreix. 3 Una zona que hi ha a l’encreuament entre les rieres de Nonell i Clavell, passa de Sant Cugat a Valldoreix. 4 Terreny on actualment hi ha el pàrquing de l’estació dels FGC passa de Valldoreix a Sant Cugat per a pisos de Promusa. #ARTUR RIBERA

Només fins al 15 de novembre compra la teva casa amb un descompte addicional* *Pots consultar les condicions a solvia.cat

902 333 131 Oficines del grup Banc Sabadell

La immobiliària de Banc Sabadell

FA_SV_226x68_Oportunidad_DStCugat_cat_PRO.indd 1

15/11/13 11:46

30 Economia i empresa Actualitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Emprenedors Indústria musical

Bandeed, artistes que tenen cura dels seus fans i viceversa Canvi d’estil La plataforma vol que els artistes es puguin autogestionar les actuacion Reptes consolidar-se a l’Estat i exportar el model

L’

Anxo Armada és gallec de naixement, però va venir a Barcelona a estudiar Telecomunicacions i actualment viu a Sant Cugat. Aquí va ser on va sorgir la idea de crear Bandeed, després de que participés activament en l’organització del Festival Universitari Telecosgresca i també ajudés a diferents grups locals, així va fer els primers contactes amb el món de l’organització d’actuacions. D’aquesta manera, sorgeix la idea de crear una plataforma destinada a programar concerts, però amb la col·laboració entre artistes i fans. Aquesta intenció la descriu molt bé l’eslògan del projecte “Fans que cuidan de sus artistas, artistes que cuidan de sus

Reconeixement

El disseny del nou Seat, en mans d’un santcugatenc

Imatge de l’equip de Bandeed #bandeed

Llobregat) per descobrir la futura cinquena generació del model estrella de la marca Seat. El disseny de Jan Freixa ha estat escollit entre més de 230 participants. En l’elecció ha participat l’equip de Disseny de Seat i la redacció de la revista automobilística Auto Bild. // Redacció

Tema

El PSC presenta 84 al·legacions als pressupostos 2014 Ja hi ha esbós del nou Seat Ibiza que sortirà al mercat l’any 2020. I és de traç santcugatenc. L’ha dibuixat el jove Jan Freixa, de 20 anys, qui ha guanyat el segon concurs Dissenya el teu Seat organitzat per la firma automobilística de Martorell (Baix

El PSC ha presentat 84 al·legacions a les arques municipals per a aquest 2014. Els socialistes, entre altres propostes, demanen dotacions pressupostàries per a mocions aprovades en ple, que segons el grup, ara no tenen partida econòmica assignada. // Àgata Guinó

Obres Comencen les obres del mercat Pere San

Els treballs per remodelar el mercat Pere San ja s’han posat en marxa.

La durada aproximada serà d’un any i no afectaran el servei de venda del mercat, que en tot moment estarà obert en els horaris habituals. No serà fins després de la campanya de Nadal que es duran a terme les obres de més magnitud.

Xifra

64

aturats han trobat feina aquest mes de novembre. La xifra d’aturats a Sant Cugat se situa ara en les 4.249 persones

fans”. Aquest projecte va participar al concurs per emprenedors Yuzz 2012, al mateix any es posa en funcionament el seu portal web. Durant el projecte va trobar l’equip per formar la plataforma.

Un dels objectius del projecte és dotar d’eines als programadors i als artistes a l’hora d’organitzar actuacions. Tal com explica un dels impulsors d’aquesta iniciativa, Anxo Armada, “Bandeed te´d’innovador la participació del públic en la programació dels concerts. Canviem el model de negoci. En lloc de fer un concert i esperar que la gent vingui, el què fem és parlar amb la gent i depenent del què vol, el concert es fa.”

De moment la plataforma treballa a àmbit estatal, però no es descarta ampliar les seves fronteres d’actuació, però han de tenir la infraestructiura per fer-ho. “ No és difícil exportat aquest model un cop estigui consolidat del tot aquí, la nostra idea és ampliar-ho”.

Amb la creació d’aquesta plataforma, es plantegen qui hi hagi un canvi a la indústria musical. El projecte més proper que tenen és el desenvolupament de l’aplicació per a mòbils: Bandcheck. Amb l’app es podran comprar entrades i llegir-les. La plataforma està treballant amb el Casal de Joves Torreblanca per donar a coneixer aquesta eina als grups locals santcugatencs.// Àgata Guinó

Conferència 1r Networking Smart Community #livesmart 10 de DESEMBRE, AL SC TRADE CENTER Activitat per poder conèixer més als socis d’Smart Community, i així poder interactuar millor amb ells i poder generar sinergies i negocis entre totes les empreses. L’activitat és gratuïta i consistirà en una ponència sobre “Quality Networking For Bussines” (9.30 h), i un smart pitch, a les 11 h, on cada empresa explicarà a què es dedica i qui són. El tancament de la jornada el farà el tinent d’alcalde d’Economia i Promoció Econòmica, Carles Brugarolas.

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Publicitat 31

32 Foto de la setmana

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

33

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Des del carrer Hi ha imatges curioses que et pots trobar caminant per la rambla del Celler, com les siluetes dels nedadors quan passes per davant de les vidrieres de la piscina del gimnĂ s municipal, a la rambla del Celler #FOTOGRAFIA: Artur Ribera

34 Cultura Espectacles

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Programació Les propostes de febrer a juny del 2014

El Teatre-Auditori presenta la 53a temporada a la ciutat Propostes La tradicional presentació de la programació amb artistes es farà el dilluns 27 de gener, a les 18.30 hores Aniversari Els vint anys de l’escenari viatgen amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

E

l Teatre-Auditori de Sant Cugat ha fet pública la programació de la nova temporada a la sala, la segona part de la proposta que configura el cartell dels 20 anys de l’escenari santcugatenc. I ho ha fet sobre rodes.

I és que, per primer cop, la presentació ha sortit de Sant Cugat.

Dilluns, 2 de desembre, l’alcaldessa, Mercè Conesa; el regidor de Cultura, Xavier Escura; el director del Teatre-Auditori, Pep Tugues; i el seu programador, Gerald Fannon, així com d’altres representants locals, agafaven els Ferrocarrils de la Generalitat, amb qui la sala ha signat un conveni de col·laboració, per viatjar fins a l’Espai Provença a Barcelona.

Ho feien a bord d’un vagó personalitzat de la línia del Vallès d’FGC que porta impresa la imatge dels 20 anys de la sala. En aquest espai, i acompanyats pel president d’FGC, es presentava la nova programació del Teatre-Auditori, la 53a temporada de la sala, amb propostes per a tots els públics, des de febrer fins al juny del 2014.

La presentació A l’Espai Provença, Pep Tugues fou l’encarregat de presentar la nova programació, que inclou 32 espectacles, molts d’aquests amb més d’una funció. En teatre va remarcar Julio César, de William Shakespeare, i Iaia!!, de Roger Peña, ambdues obres amb l’escenografia feta a Sant Cugat. Igualment, va refermar la voluntat de la sala de seguir “apropant-se al públic més jove”, programant espectacles com el protagonitzat per Berto Romero, o bé amb concerts musicals com Els Amics de les Arts, que presentaran disc a Sant Cugat.

Tampoc hi faltarà la música clàssica, amb una producció pròpia

inclosa, amb Patrícia de No i Cristina Casale a l’escenari, o el tradicional Concert de Sant Jordi de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. En òpera, no hi falten les propostes, 3 en total, inclosa La Bohème, de Puccini. I com no, la dansa, amb “quatre propostes ben diferenciades, però totes d’altíssima qualitat”, des de Sara Baras, que “per primer cop arriba a l’escenari del Teatre-Auditori”, com el Ballet Nacional de España. I com a proposta internacional, Chick Corea trepitjarà l’escenari el 30 de maig, “una proposta que de segur que sí que ens portarà molts visi-

tants de fora”, va apuntar Tugues.

Tampoc hi falta la programació familiar, amb propostes com Tortell Poltrona, recentment guardonat amb el Premi Nacional de Circ, o el concert Superaventura, amb el grup musical del Club Super3.

Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, va cloure l’acte remarcant que “el Teatre-Auditori té ja 20 anys d’experiència i de professionalitat, com ho demostren les dades”, tot destacant el 80% d’ocupació que registra la sala. En aquest sentit va assenyalar que “ara més que mai, ens esforcem per créixer” i ha remar-

”L’esclat creatiu de la Floresta” El diari il·lustra aquesta setmana les principals informacions amb còmics per promoure l’exposició #Javi costales cat la importància dels Ferrocarrils per a Sant Cugat. En aquesta línia, va manifestar que “ens volem posicionar com a ciutat de cultura; en cap cas som una ciutat dormitori, sinó una ciutat ben viva”. //

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Cultura 35

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

programació teatre-auditori febrer-juny del 2014 Dansa Sara Baras, La Pepa 31 de gener, 21 hores

Teatre El intérprete 1 de febrer, 21 hores Clàssica Tarda americana 2 de febrer, 19 hores Música Pitingo 7 de febrer, 21 hores

Òpera Così FUN tutte 15 de febrer, 21 hores

Circ. En família Tortell Poltrona 23 de març, 12 hores

Òpera. En família Allegro Vivace 11 de maig, 12 i 18 hores

Clàssica L’OBC i l’Escocesa de Mendelssohn 21 de febrer, 21 hores

Teatre Dones com jo 28 de març, 21 hores

Òpera La Bohème 16 de maig, 21 hores

Màgia Els amics del Mag Lari 4 d’abril, 21 hores 5 d’abril, 21 hores 6 d’abril, 18 hores

Dansa Malandain Ballet Biarritz 17 de maig, 21 hores

Òpera Norma 28 de febrer, 21 hores Teatre Red pontiac 7 de març, 21 hores Música Motis Chamorro Big Band 8 de març, 21 hores

Clàssica Intimate, Classical&Jazz 12 d’abril, 21 hores

Música Els Amics de les Arts 22 de maig, 21 hores

Clàssica. En família Aventures al voltant del piano 13 d’abril, 12 hores Clàssica Concert de Sant Jordi 23 d’abril, 21 hores

Clàssica Carmina Burana 25 de maig, 19 hores

Música. En família Jan&Júlia: benvinguda nanny!

9 de març, 12 hores

Música Chick Corea 30 de maig, 21 hores

Teatre Un aire de família 8 de febrer, 21 hores

Clàssica Les nostres tradicions 14 de març, 21 hores

Teatre Iaia!!!

31 de maig, 18 i 21 hores

Música. En família Superaventura 9 de febrer, 13 i 18 hores

Dansa Ballet Nacional de España 16 de març, 19 hores

Teatre Los hijos de Kennedy 25 d’abril, 21 hores

Música. En família Macedònia 1 de juny, 18 hores

Teatre-Humor Berto Romero 14 de febrer, 21 hores

Teatre Julio César 21 de març, 21 hores

Dansa Brodas Bros 26 d’abril, 21 hores

Els detalls de la programació a la web del TOT Sant Cugat

36 Cultura Actualitat

Parlem de cultura

Sumant anys

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Entrevista Mali Vanili, duet còmic

@MaliVanili

“És un espectacle antiintel·lectual que de segur que sorprendrà”

En què consisteix l’espectacle?

J. B.: És un repàs a la nostra biografia musical, passant, no pels millors èxits, sinó pels millors fracassos de Mali Vanili. Representa que nosaltres ho hem intentat tot, vam començar que volíem ser molt autèntics, fent alguna cosa així molt surfero, i no ens va funcionar... Després , hip-hop, perquè vèiem que hi havia coses en què cagar-nos de la societat... No va funcionar... I l’itinerari arriba a un desenllaç que haureu de veure...

M. M.: És un espectacle per estar atent, però també amb el contrapunt dels dos personatges molt diferents. Una parella còmica que nosaltres la tenim molt clara: el Mali seria el tio místic, i el Vanili, el més intel·lectual.

C

omptes a banda, ametllers florits i ametllons a punt de trencar, som a punt de tancar l’any una altra vegada. Ara no tinc temps de passar comptes d’anys passats i anys que han de venir. Però, si no recordo malament, fou l’any 1996 quan, per primera vegada, vaig anar a veure els ametllers florits prop de Can Borrell. No va faltar, és clar, fer-ne glosa. I si em vagués, que no em vaga, fer balanç d’aquelles coses ja impossibles, faríem bossa de records que no perduren. Estem a l’any 2013 i aquella mena d’omplir els anys d’estada a Sant Cugat s’ha fet una realitat, tan desordenada com vulgueu, però realitat: ametlles i ametllons, cireres quan era l’hora, els aplecs i les sardanes, el Monestir fet garlanda festiva, el teatre a la fresca… La família acabem de celebrar Sant Martí i, com fem d’uns anys ençà, afegint a la glosa noves aportacions del folklore nostrat. Recordo aquells temps en què, arribats de poc a Sant Cugat, descobríem amb delit la seva història. Ara, tot just d’aquí a un mes, redescobrirem el Nadal a casa. La festa grossa de Pedra i sang feta tradició vivent, recitada i cantada pel poble. Falten pocs dies, si Déu vol, mirarem pessebres; si Déu vol, també cantarem encara el Fum, fum, fum. I potser l’any que ve tornarem a cantar els villancets de sempre. Són efemèrides que no oblidarem mai.

Martí Olaya Escriptor

martiolaya@telefonica.net

l’estem treballant, i mai s’ha repetit de la mateixa manera.

M. M.: És el que té de bo aquest espectacle: sempre l’actualitzem...

Sempre hi ha aquest punt d’improvisació. I que, per altra banda, fa tres setmanes que el vam estrenar al Teatre Principal una mica tal com seria el definitiu.

J. B.: Apadrinats per Paco Mir, que és una visió externa que no havíem tingut , ja que sempre hem estat treballant el Mali i jo.

Un espectacle diferent ‘Mali Vanili: lo nostre no funciona’ arriba el divendres 13 de desembre, a les 21 hores, a la Casa de Cultura en el marc de la programació de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents FOTO: ARTUR RIBERA Mali Vanili són Miquel Malirach i Jofre Borràs, creadors del gran èxit “Espanya carinyo, lo nostre no funciona”. Un tema que van preparar, tot i tenir la idea prèviament, de cara al Concert per la Independència on, al final, i com explica Jofre, “no vam poder tocar al concert perquè, i ho dic així perquè és així, Òmnium Cultural va considerar que era massa incendiària”. Una cançó que els ha portat a rebre crítiques molt dures, però que defensen perquè “hem fet una cançó catxonda, amb tot el respecte del món”. Des dels inicis defensen el fet de poder dir les coses tal

com són, i per aquest motiu també se’ls va “censurar” la cançó “Ens roben” al programa Etiquetats de TV3. “Parlem de coses que la gent comenta; no ens hem inventat res d’allò que diu que hi ha una informació confidencial que els Mali Vanili són Wikileaks i han fet Maliwix! No, diem el que sap tothom amb una mica d’humor”, defensa Jofre.

Què veurem a l’escenari de Sant Cugat?

J. B.: Veureu Lo nostre no funciona, que és el nostre espectacle anti intel·lectual, que fa un any que

On arrenca tot el projecte?

J. B.: Just quan ens vam conèixer. La gran sort de Mali Vanili ha sigut poder conèixer jo el Mali, i ell, el Vanili, i això va ser al Cop de Rock, i anar-nos alimentant dels companys, de coses que anaven passant, que vèiem i en fèiem una cançó. Érem els bufons d’entre bambolines de la companyia Cop de Rock. I no ens anàvem adonant, i anàvem fent, fins avui, que ho petem a comarques!

Què diríeu al públic de Sant Cugat perquè no s’ho perdi?

J. B.: Home, si sempre van al teatre, aquesta vegada no hi poden faltar, perquè es perdran, segurament, el millor de la temporada...

M. M.: O, si més no, es perdran un espectacle peculiar, original i divertit, que d’alguna manera et sorprendrà, segur. És un duet amb una fórmula, que no sabem quina és, però que fa que sigui original. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

L’horitzó i Pere Formiguera a la Fundació Miró

FA 20 ANYS 3/12/1993

Imma Pueyo Crítica immapueyo@telefonica.net

S Guillermo Ayesa estrena al Teatre-Auditori ‘El gest’ El 2 de desembre del 1993 es va estrenar al Teatre-Auditori del Centre Cultural l’obra de Guillermo Ayesa ‘El gest’. A l’obra van actuar l’actriu santcugatenca Glòria Rognoni, juntament amb Santi Ibañez, exmembre d’Els Joglars i La Cubana, i Mercè Comes. ‘El gest’ estava inspirada en dues conegudes obres de Txèkhov i Bourgueade, ‘L’ós’ i ‘El passaport’.// Notícia publicada a ‘Els 4 Cantons’

Art

Joan Tortosa porta a Pou d’Art l’exposició “Collserola”

l’atracció que aquesta serra desperta en l’artista, mentre que la segona converteix la tècnica de la pintura al fresc en quelcom proper amb petits bocins, tot presentant petites peces de terra cuita pintades al fresc. // Cinta Caballé

Guardó

Manel Ollé, Premi Gabriel Ferrater 2013 L’exposició es podrà visitar des del 14 de desembre fins al 5 de febrer.

El professor en història i cultura de la Xina contemporània de la Universitat Pompeu Fabra ha estat reconegut en el certamen literari per la seva obra ‘Bratislava o Bucarest’.

La sala d’exposicions de Pou d’Art acollirà des del 14 de desembre l’exposició “Collserola: Quatre estacions i capitells al fresc” de l’artista Joan Tortosa. Investigar tècniques, descobrir-nos racons de Collserola per molts de nosaltres desconeguts és el que en aquesta exposició ens presenta. Dues sèries formalment i tècnicament molt diferents, però les dues ben arrelades al nostre entorn més immediat. La primera mostra

Aquest dimecres, 4 de desembre, s’ha conegut el guardonat amb el Premi Gabriel Ferrater de literatura. L’obra Bratislava o Bucarest, de Manel Ollé, ha estat la premiada d’entre les 39 que s’han presentat a la dotzena edició del certamen. El llibre es publicarà pels volts de Sant Jordi, i el premi consisteix en 7.250 euros lliures d’impostos, a més d’una escultura de l’artista santcugatenc Pep Codó. // Cinta Caballé

Joan Tortosa #ARTUR RIBERA

eguint el ritme habitual de visitar museus, fundacions, galeries o altres espais d’art, he anat a veure l’exposició “Davant l’horitzó” que aquests dies es presenta a la Fundació Miró de Barcelona. L’exhibició reuneix un conjunt d’obres contemporànies, amb variats recursos i procediments expressius, en les quals l’horitzó o la línia que limita la terra i el cel esdevé protagonista.

Observo com és un motiu persistent en la recerca artística, com el tema és una font d’inspiració que concentra tota mena d’estratègies formals i com tot el conjunt reafirma la diversitat i la potència del vell gènere del paisatge. En aquesta exposició, l’horitzó aconsegueix un complex visual, una dimensió important que integra les propostes clàssiques, abstractes, surreals, visionàries, transcendents, poètiques, estètiques i d’altres que, en diàleg i com han volgut els organitzadors, tradueixen la immensitat dels espais naturals, artificials o inventats. Des de l’atalaia de la Fundació Miró , l’horitzó es dibuixa amb les línies ondulants de la serralada litoral, tal com suggereix l’obra Els quatre horitzons de Perejaume quan, i com diu el catàleg, perfila horitzons amb el marc daurat de les pintures. El fotògraf Pere Formiguera (Barcelona 1952- 2013) que va residir a Sant Cugat fins la seva mort, va compondre l’horitzó amb el registre d’elements quotidians, captant petits fragments de la realitat d’una manera estètica i sensible al pas del temps. Una sèrie de set fotografies seves, realitzades amb la càmera Polaroid, el 1975, i que porten el títol de Roba estesa, s’exhibeixen a les parets del vestíbul de la fundació. En aquesta època el va sorprendre les possibilitats creatives d’aquest mitjà tècnic i va decidir treballar-hi.

Les fotografies no mostren simplement la roba de casa penjada en els fils, també s’endevina el contorn de les formes del cos humà, les arrugues del gest i també les diferents qualitats del teixit. Un instant fugaç aturat en l’horitzó del pas del temps.

‘Roba estesa’, 1975

#Pere Formiguera

Crítica ART

Actualitat Cultura 37

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

38 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Agenda del 5 al 15 de desembre 5 Dijous 10 h Centro Popular Andaluz Taller per adults: Cuina per a Nadal Inscripcions al 609.002.466 Org: Centro Popular Andaluz 17, 19.30 i 22 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “Tango libre” Preu a taquilles 4,30€ i per Internet 4€.

Web: www.cinesa.es Direcció: Frédéric Fonteyne. França, Bèlgica, Luxemburg, 2012 (105’). Idiomes: francès, castellà.

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 18.30 h Casa de Cultura Celebració del Dia Internacional del Voluntariat Un acte on els protagonistes sereu els voluntaris i voluntàries de Sant Cugat.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 6 Divendres De 10 a 20 h Eix comercial Bon Nadal Sant Cugat Comerç al carrer, inflables, atraccions, fira d’art reciclat i molt més.

També dissabte 7 Divendres participa a la gimcana i col·labora amb La Marató de TV3 Org: Sant Cugat Comerç 7 Dissabte 12 h Abacus Storytime Org: Abacus 12 h Museu del Monestir Deixeu parlar els capitells,… ells ho saben tot!

Visita teatralitzada a càrrec de Mira-sol Teatre. Preu: 2€. Informació i reserves al 93 589 63 66/educaciomuseu@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Casa Aymat El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana del Tapís Visita comentada a l’exposició permanent. Preu: 2 €. nformació i reserves al 93 589 63 66 educaciomuseu@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18.30 h Teatre La Unió Ball amb música en directe de Terra Mar Preu parella, socis 10 €; parella general 15 €. Entrades individuals a meitat de preu.

Organitza: La Unió Santcugatenca 9 Dilluns 20 h Casa de Cultura Conferència. “La dona a l’anti-guitat: Grècia, Roma i Egipte” Entrada lliure. A càrrec de Francesc Carol, regidor de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Organitza: Assoc. Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix 10 Dimarts De 17.30 a 18.45 h Arxiu Nacional de Catalunya (Aula 1) Conferència. “Jardins històrics de Catalunya” A càrrec de Montserrat Rivero, llicenciada en Història Antiga i tècnica especialista en jardineria També dijous 12 Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) 19.30 h Òmnium Cultural Grup de Lectura de Poesia: Bartomeu Rosselló-Pòrcel Assistència lliure. Lectura: “Obra poètica”. Conductor: Jaume C. Pons Alorda.

Organitza: Òmnium Cultural Sant Cugat

18 h Can Ninot Titelles. “Un conte de Nadal” A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Preu: 5 €.

Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 8 a les 12 h Organitza: Can Ninot

11 Dimecres

8 Diumenge

18 h Xalet Negre Conferència. “La importància de l’entorn en el benestar psicològic

12 h Museu del Tapís Contemporani -

18 h Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona L’hora del conte. “El rei que s’avorria” A càrrec de Rosa Fité.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la!

Oci i cultura en família

de la gent gran” Entrada gratuïta. Una proposta de l’Associació Cultural Sant Cugat.

A càrrec de Marta Expósito.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 20 h Casa de Cultura El documental del mes. “Indie Game” Entrada gratuïta. Una iniciativa de Paral·lel 40. Direcció: Lisanne Pajot & James Swirsky (Canadà, 2012).

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 Dijous 17 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “L’exercice de l’État” (“El ejercicio del poder”) Sessions: 17, 19.30 i 22 h. Preu a taquilles 4,30 € i per Internet 4 € a www. cinesa.es. Versió original i subtitulada.

Direcció: Pierre Schöller. França, Bèlgica, 2011. Idioma: francès.

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 19.30 h Teatre La Unió Conferència. “La dimensió internacional de l’autodeterminació de Catalunya” A càrrec de Carles Boix. Dins el cicle Vers un país normal.

Organitza: Òmnium Sant Cugat, Sant Cugat Empresarial, ANC, Amics de la Unesco i Sobirania i Justícia.

20 h Cafè Auditori Tuperbook. Llegir en català A càrrec de l’Associació d’Editorials Independents Org: Ajuntament de Sant Cugat Col·laboren: Llibreria Alexandria, El Celler de Llibres, llibreria Paideia, Pati de Llibres

010

13 de desembre (18 h), 14 de desembre (16.30 i 19.30 h) i 15 de desembre (12 i 18 h). Preu: 26 €, i 13 € (nens i nenes fins als 14 anys en la funció de divendres).

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat De 18 a 19 h ZEM Rbla. del Celler Jornada 2 Tennis Taula individual local Org.: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Casa de Cultura Teatre i música. “Mali Vanili, lo nostre no funciona” Entrada amb reserva: 8 € i a taquilla: 10 €. Reserva d’entrades: entradesxccp@santcugat.cat Miquel Malirach (Mali) i Jofre Borràs (Vanili), un duet còmic i musical que ens explica la seva història Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 14 Dissabte De 10 a 12 h Pavelló de Valldoreix 2a Jornada multiesportiva volei Organitza: Ajuntament de Sant Cugat De 10 a 22 h Pl. Barcelona II Fira del Vi de Sant Cugat Org.: Comerciants de la plaça Barcelona i Vinoscopio 10 h Monestir de Sant Cugat Pujada al campanar del Monestir de Sant Cugat Podreu escoltar el so de les campanes i gaudir d’unes magnífiques vistes de Collserola.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

13 Divendres

11.30 h Museu de Sant Cugat El meu petit campanar per al pessebre Taller de creació de campanars en miniatura amb materials reciclats.

A partir dels 3 anys Places limitades.

Preu: 2€. Cal fer reserva prèvia trucant al 93 589 63 66 o a educaciomuseu@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Teatre-Auditori Musical. Geronimo Stilton Cinc funcions:

12 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater L’hora del conte. “Els reptes del nan trapella”

20.30 h Hotel Sant Cugat Concert: Vicens Martín Group Concert en directe al Vermell Restaurant. Jazz.

Organitza: Hotel Sant Cugat

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Publicitat 39

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

A càrrec de Lladre de guants blancs.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Escola de Música Victòria dels Àngels Concert-conferència amb la Jazz Tritó Band Activitat per a socis i simpatitzants de l’Orquestra. Imprescindible confirmar assistència al 93 589 31 93 o a www.simfonica.cat Org: Orquestra Simfònica Sant Cugat 12 h Llibreria Pati de Llibres Trobada amb Albert Puig per presentar el seu llibre “El cançoner de tothom” Trobada familiar amb les cançons que infants, pares i avis compartim. Activitat gratuïta Org.: Pati de Llibres 18 h Aula Magna de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Concert. Josep Maria Almirón, piano Entrada: 10 €, 8 € anticipada (tel. 93 589 73 09) Org.: Joventuts Musicals de Sant Cugat Col·labora: Pleniluni Musical Patrocina: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Can Ninot Titelles. “Un conte de Nadal” A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Preu: 5 €.

Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 15 a les 12 h Organitza: Can Ninot 19 h Monestir de Sant Cugat Llegendes nocturnes al Monestir de Sant Cugat Visita a les dependències monàstiques de nit. Al final de la visita tastarem un pastisset d’origen medieval.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

anys. Entrada amb reserva: 4 €. Entrada a taquilla: 6 €. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Pl. d’Octavià Ballada de sardanes A càrrec de la Cobla Mediterrània.

Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat

15 Diumenge

12 h Casal les Planes Titelles. “El Patufet” Amb la Cia. Petita Brownie.

Edat recomanada: de 2 a 5

15 Diumenge 11 i 12 h “El Celler Cooperatiu”.

Visites dinamitzades al Celler Modernista

INAUGURACIÓ DEL CELLER MODERNISTA Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

11 h Monestir de Sant Cugat El dia a dia dels monjos a l’edat mitjana A càrrec de Pere Ferrer, el monjo que va escriure el Costumari del Monestir.

Aquest viatge en l’espai serà, alhora, un viatge en el temps.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Teatre infantil amb les educadores del Museu 17 h “El Sant Cugat del vi”.

Itinerari pels indrets relacionats amb la producció del vi a Sant Cugat

13 Divendres 18 h Parlaments i presentació de l’espai 18.30 h Degustació de vins D.O. amb acompanyament musical Col·labora: Vins Noè i Joventuts Musicals de Sant Cugat 14 Dissabte 11 i 12 h “El Celler Cooperatiu”.

Visites dinamitzades al Celler Modernista 13 h “La cuca de llum viatja al passat de Sant Cugat”.

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53.

A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Crítica de teatre

40 Cultura Actualitat Qui espera es desespera

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Música Cicle de Música Sacra Coral al Monestir

Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

B

rian Friel, autor consagrat de teatre i guionista de televisió i cinema, és considerat per molts el Txékhov irlandès. Aquesta obra, estrenada l’any 2002, n’és una bona mostra perquè recull la trobada fortuïta de dos personatges del mestre rus, Andrei Serguèievitx Pròzorov, el germà de Les tres germanes, i Sòfia Aleksàndrovna (Sònia), neboda de L’oncle Vània, en un cafeteria de Moscou a principis del 1920, ubicant els personatges deu anys després d’aquelles històries que nosaltres coneixem.

La simplicitat de la situació, una conversa que es va desenvolupant amb alternatives emocionals, és com anar pelant una ceba que va ensenyant lentament les interioritats dels dos personatges i, com la ceba, posant-nos a vegades a punt de la llàgrima per les seves paraules, un oli volàtil que són els sentiments amagats darrere de les mentides, les petites faules del malaguanyat Andrei o de la fortalesa sempre activa regada amb una mica de vodka de la menyspreada Sònia, suspesa en l’aire per l’amor inoblidable cap en Mikhaïl que mai li ha fet cas. Dos personatges en la sala d’espera de la vida.

Fina Rius dibuixa una Sònia plena de matisos, de registres subtils, de petites pauses on la sobtada brillantor dels ulls, el rictus dels llavis, donen vida real a un personatge entranyable ple de veritat. Toni Sevilla exposa una personalitat aparentment més plana, que, poc a poc, s’obre per ensenyar les profunditats d’una ànima suspesa en la mediocritat i el fracàs, en la lluita per amagar-se darrere la pròpia muralla de mentides que li fan possible la vida. Dos treballs de composició excel·lents que demostren la seva qualitat d’actors i la feina conceptual, de gradació i equilibris de la direcció acurada d’Imma Colomer, una mostra de teatre proper que, en el cas de l’escenari escollit, va tenir el problema de les característiques del local que no són les idònies per poder gaudir d’un acte teatral d’aquesta potència i qualitat.

Afterplay de Brian Friel. Direcció: Imma Colomer. Intèrprets: Fina Rius i Toni Sevilla. Lloc i dia: Casa de Cultura. 29 de novembre.

Afterplay

#Cedida

El Cor Aglepta, protagonista al Monestir El Monestir de Sant Cugat va acollir el divendres 29 de novembre el concert Del xvi al xx, dins el Cicle de Música Sacra Coral que organitza Camerata Sant Cugat amb

la col·laboració de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià en benefici de Càritas i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat #david molina

Espectacle

Geronimo Stilton torna al TeatreAuditori

Un moment del musical #cedida Ho farà del 13 al 15 de desembre, al Teatre-Auditori, en les cinc úniques funcions del musical a Catalunya.

El Teatre-Auditori de Sant Cugat es prepara per rebre el ratolí més famós, Geronimo Stilton. Ho fa acollint el musical Geronimo Stilton. El musical del Reino de la Fantasía, els dies 13, 14 i 15 de desembre, en les cinc úniques funcions de l’espectacle a Catalunya. Un espectacle que s’emmarca dintre la programació Uaal·la! En família, i que es podrà veure el divendres 13, a les 18 hores; el dissabte 14, a les 16.30 hores i a les 19.30 hores, i el diumenge 15, a les 12 hores i a les 18 hores.

L’espectacle és en castellà, té una durada de dues hores amb intermedi, i les entrades es poden adquirir per 26 euros per al públic en general, 13 euros els nens i nenes fins als 14 anys en la funció de divendres,

i 22 euros si es disposa de l’abonament ta! En família. L’espectacle que veurem a Sant Cugat ha estat guardonat als Premis Teatre Musical, també com a Millor Musical Infantil 2011, Premis Butaca i Millor Musical 2011. L’autor de l’espectacle és Geronimo Stilton, el guió és d’Enric Llort, Pedro del Rey n’és el coreògraf, Manu Guix s’ha encarregat de la composició i la direcció musical i està dirigit per Àngel Llàcer.// Cinta Caballé

Reconeixement

Un santcugatenc guanya el Premi Unicaja de Novel·la L’obra ‘El amante de la mujer árbol’ de l’escriptor Xavier B. Fernández ha estat la guardonada.

L’escriptor santcugatenc Xavier B. Fernández ha estat guardonat amb el Premi Unicaja de Novel·la Fernando Quiñones per la seva obra El amante de la mujer árbol. El llibre sortirà a la venda el març del 2014.

El premi té una dotació econòmica de 20 mil euros i l’acull l’Ajuntament de Cadis, el finança Unicaja i el publica Alianza Editorial. Xavier B. Fernández resideix al barri de Coll Favà a Sant Cugat i va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a periodista ha treballat,entre d’altres, a Els 4 Cantons i al Diari de Terrassa. // Redacció

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Publicitat 41

42 Esports 17ns Premis Esport en Marxa

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Guardons Reconeixen els èxits d’esportistes, equips, entrenadors, directius i clubs de Sant Cugat

La Nit de l’Esport reconeix Miquel Soler i Joan Pahisa Protagonistes M. Soler, premi a tota una trajectòria, i J. Pahisa, millor esportista de l’any Organització El grup multimèdia municipal Cugat.cat va lliurar nou premis a les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment

E

l grup multimèdia municipal Cugat.cat va lliurar el divendres 29 de novembre els 17ns Premis Esport en Marxa. L’acte es va celebrar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, amb unes 200 persones que també van poder gaudir de l’actuació del grup santcugatenc de hiphop The Basement Crew.

Els Premis Esport en Marxa tenen com a objectiu reconèixer els èxits esportius d’esportistes, equips, entrenadors, directius i clubs de Sant Cugat, en aquest cas, de la tem-

DECLARACIONS “Estic molt content d’haver fet tota la tasca que hem fet al Patí Hoquei Club Sant Cugat” Miquel Soler Premi a tota una trajectòria

“Aquest reconeixement és el treball de molt de temps fins arribar a aquí” Joan Pahisa Millor esportista de l’any porada esportiva 2012-2013.

Els nou guardonats dels 17ns Premis Esport en Marxa van ser: Miquel Soler (premi a tota una trajectòria); Joan Pahisa (millor esportista de l’any); Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat (millor projecció exterior); sènior A femení del Patí Hoquei Club Sant Cugat (millor equip sènior); infantil femení d’hoquei sala del Junior FC (millor equip júnior; Arseni Llenas (millor entrenador/a); Club de Rugby Sant Cugat (millor promoció de la base); Club de Futbol Unión Mira-sol Baco (millor direc-

ció esportiva), i Penya Blaugrana Sant Cugat (millor projecció social).

Soler i Pahisa, distingits Dos dels guardons més destacats dels Premis Esport en Marxa van ser per a Miquel Soler i Joan Pahisa, que van ser ovacionats pel públic assistent. Miquel Soler va ser distingit amb el premi a tota una trajectòria, després de 17 anys vinculat a la junta directiva del Patí Hoquei Club Sant Cugat, 10 dels quals com a president. Soler va assenyalar en el seu breu però emotiu discurs que “no m’esperava rebre aquest guardó.

Estic molt content d’haver fet tota la tasca que hem fet al PHC Sant Cugat en tots els anys que he estat al club”.

Joan Pahisa, de 27 anys, va ser reconegut amb el premi al millor esportista de la temporada 2012-2013, per haver aconseguit 5 medalles en els Jocs Mundials per a Persones de Talla Baixa, competició que es va disputar a Michigan (Estats Units), del 2 al 9 d’agost. Pahisa va guanyar la competició de tennis de taula i també la de natació, en les proves de 25, 100 i 200 metres lliures. Pahisa va apuntar que aquesta distinció “és el treball de molt de temps fins

arribar a aquí”.

La Nit de l’Esport a Sant Cugat va estar presidida, entre d’altres autoritats, per Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat; Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Joan Fontserè, director del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat; Miquel Herrada, director de Cugat.cat, i Josep Maria Vallès, director dels mitjans de comunicació santcugatencs TOT Sant Cugat i Diari de Sant Cugat.

El jurat dels Premis Esport en Marxa està format per Carme Reverte, cap d’Esports de Cugat.cat; Joan

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

17ns Premis Esport en Marxa Esports 43

en imatges Els nou premiats dels 17ns Premis Esport en Marxa

”L’esclat creatiu de la Floresta” El diari il·lustra aquesta setmana les principals informacions amb còmics per promoure l’exposició #PICANYOL 1

2

3

5

Garcia, redactor i editor d’Esports de Cugat.cat; Xavier Tizón, regidor d’Esports de l’Ajuntament; Joan Salabert, president de la Coordinadora d’Entitats Esportives; Xavier Requeno, gerent de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET); Albert Mendoza, cap de Relacions Institucionals del Centre d’Alt Rendiment, i Àlex López Puig, subdirector i cap d’Esports del Diari de Sant Cugat.

Els guanyadors d’aquesta edició es van decidir el passat 4 de novembre, entre una vuitantena de propostes. // Redacció

7

4

6

8

1 Club de Rugby Sant Cugat. 2 Penya Blaugrana Sant Cugat. 3 Equip sènior A femení del Patí Hoquei Club Sant Cugat.

Miquel Soler. 5 Joan Pahisa. 6 Infantil femení d’hoquei sala del Junior FC. 7 Arseni Llenas. 8 Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. 9 Club de Futbol Unión Mira-sol Baco #david molina i localpres

9

4

44 Esports Actualitat Assemblea L’Ajuntament els cedeix un pis

La Unió Ciclista aprova el canvi de local social L’entitat deixarà el despatx del Pavelló 2 per instal·lar-se a la rambla de Can Mora, número 11, 1r 1a (a sobre de les oficines de Correus), en un pis d’entre 80 i 90 m2, del qual no pagarà lloguer.

Els socis de la Unió Ciclista Sant Cugat van aprovar, per unanimitat, durant l’assemblea general extraordinària del club, el canvi de local social. L’entitat deixarà el despatx del Pavelló 2 de la ZEM Rambla del Celler per instal·lar-se a la rambla de Can Mora, número 11, 1r 1a (a sobre de les oficines de Correus), al centre de Sant Cugat. Això serà gràcies a la cessió d’un pis de l’Ajuntament a la Unió Ciclista Sant Cugat, en un acord que, segons el club, té una durada de 5 anys. Segons Rafa Robledo, president de la Unió Ciclista Sant Cugat, el contracte de la nova seu també especificarà que si l’Ajuntament els demana que deixin el local, el mateix Ajuntament es compromet a buscar-ne un de nou. Segons Robledo, l’Ajuntament no farà pagar al club per la cessió d’aquesta nova seu social, però l’entitat haurà de seguir col· laborant en diferents actes de ciutat.

Segons Robledo, el contracte es podria signar entre els mesos de gener i febrer, i al mes de març o abril la Unió Ciclista Sant Cugat podria traslladar-se al nou local, però només oferiria el servei de recepció.

De què disposarà la nova seu?

La nova seu social de la Unió Ciclista (que a diferència d’altres clubs de

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Ball esportiu

Ramírez i López, plata al mundial de Llatins Sènior II

Julia López i Manuel Ramírez #CEDIDA La parella del Club de Ball Esportiu Sant Cugat han repetit resultat per tercer any consecutiu. La competició, amb més de 90 parelles participants, es va celebrar a Salsomaggiore (Itàlia).

El nou local social està a la rambla Can Mora, número 11, 1r 1a #A. R. Sant Cugat no utilitza una instal· lació esportiva municipal), que té uns 200 socis, té un espai d’entre 80 i 90 m2 i disposarà d’una recepció, una sala de juntes i de direcció (sala multimèdia), una sala pels socis (amb televisió, pantalla gran, projector, jocs, minibar i premsa), una sala per a xerrades formatives i un lavabo.

L’assemblea extraordinària es va celebrar el dissabte 30 de novembre, a la Sala d’Actes del Pavelló 2, amb la participació de més d’una trentena de socis del club.

La Unió Ciclista Sant Cugat té previst convocar l’assemblea general ordinària de socis el dissabte 25 de gener. // Àlex López Puig

Per tercer any consecutiu, la parella del Club de Ball Esportiu Sant Cugat Manuel Ramírez i Julia López s’ha proclamat subcampiona del món en la modalitat de Llatins i en la categoria Sènior II. La competició, amb més de 90 parelles participants, es va celebrar a Salsomaggiore (Itàlia).

El club santcugatenc organitzarà el cap de setmana del 5 i 6 d’abril el Campionat d’Espanya d’Standard, dins del 21è Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Ball Esportiu. // À. L. P.

Hoquei sobre patins

El Patí Hoquei Club ja és segon a Primera Divisió L’equip de Lluís Galbas està realitzant un sorprenent inici de temporada, amb un balanç de cinc victòries i dues derrotes. Només supera els vermell-i-negres el FC Barcelona B.

El conjunt masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat ja és el segon classificat de la Primera Divisió espanyola per darrere del FC Barcelona B, amb un balanç de cinc victòries i dues derrotes. L’equip de Lluís Galbas està realitzant un sorprenent inici de temporada. Per a l’entrenador vermell-i-negre, la classificació de l’equip és conseqüència de la feina ben feta: “En aquests moments les coses estan sortint bé, hi ha molt bon ambient, l’equip treballa com a equip i això sempre et dóna un plus d’un 20-25% més del rendiment que pot donar l’equip. Veurem si podem seguir així fins al final”.

El PHC Sant Cugat juga aquest dissabte, 7 de desembre, a la pista del desè, el CAA Dominicos // Pere Fernández

Futbol sala

Les Jornades de Tecnificació, amb Jordi Torras Aquest campus formatiu el coorganitzen el Futbol Sala Sant Cugat i el capità del primer equip de futbol sala del FC Barcelona. Se celebrarà a l’escola Europa de Sant Cugat.

El Futbol Sala Sant Cugat i Jordi Torras, capità del primer equip de futbol sala del FC Barcelona, coorganitzaran les Jornades de Tecnificació. El campus se celebrarà a l’Europa Sports Center de Sant Cugat els dies 27, 28, 30 i 31 de desembre; i el 2 i 3 de gener, de 9.30 a 13.30 hores.

Les categories a què van adreçades aquestes Jornades de Tecnificació són aleví, infantil, cadet i juvenil.

L’organització també farà entrenaments específics per a porters. Les inscripcions es poden formalitzar al FS Sant Cugat o al web www.controlplaysports.com. // À. L. P.

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Publicitat 45

46 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Esports 47

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Pàgina de la Unió Esportiva Sant Cugat

La UESC organitza el campus Xmas Basket City Durant 7 dies, nois i noies nascuts entre el 2001 i el 2005 podran gaudir de l’esport i perfeccionar el seu bàsquet i el seu anglès Després dels èxits aconseguits en els darrers campus d’estiu i Setmana Santa, aquest any la UESC també organitza un campus de bàsquet per Nadal. Els més joves poden aprofitar les vacances escolars per millorar els seu bàsquet, però no només això, sinó també per gaudir de dies de convivència amb els amics i perfeccionar l’anglès.

El campus està adreçat a jugadors i jugadores nascuts entre els anys 2001 i 2005, és a dir, a nois i noies d’entre 8 i 12 anys. El Xmas Basket City es durà a terme a les instal·lacions del Pavelló de Valldoreix i tindrà una durada de 7 dies, dividits en dos torns. El primer torn serà de 3 dies: 23, 24 i 27 de desembre. I el segon, de 4 dies: 30 i 31

Al campus de Nadal de la UESC els jugadors podran millorar el seu bàsquet #cedida de desembre i 2 i 3 de gener.

Per a apassionats del bàsquet Una vegada més, el director tècnic de la Unió Esportiva Sant Cugat, Sergi

Sànchez, serà l’encarregat de dirigir el Xmas Basket City. Segons Sànchez: “Després dels èxits assolits en els darrers campus, volem oferir de nou als nois i nois que senten passió pel

bàsquet un espai on reforçar, millorar i ampliar els seus recursos tècnics i tàctics. Les vacances de Nadal són un moment perfecte per fer-ho. A més de bàsquet, també els oferirem altres activitats lúdiques i esportives perquè el campus torni a ser atractiu per als participants”.

Al llarg de les jornades que durarà el campus, els jugadors podran gaudir d’un espai lúdic i formatiu de qualitat, on l’esport, l’anglès i la diversió seran protagonistes. Pel que fa a la pràctica del bàsquet, hi haurà dos nivells d’activitat: Basket Rookie, per a nois i nois d’entre 8 i 11 anys; i Basket Pro” per als preinfantils. A més, tots els participants gaudiran d’entrenaments en anglès gràcies a la presència d’entrenadors anglòfons.

El dia a dia del Xmas Basket City estarà en mans d’entrenadors de la UESC, tots ells apassionats del bàsquet amb titulació oficial, molta experiència en la gestió d’equips –sobretot de jugadors en formació– i amb moltíssima il·lusió.

Per a més informació i inscripcions: www.uesc.cat

Espai cedit ASS. RADIO

Has trobat feina a través del TOT? Explica'ns-ho!

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

12 de desembre

bustia@totsantcugat.cat

L’exercice de l’État El ejercicio del poder

Pierre Shöller

França, Bèlgica, 2011 (112’) Idioma: francès

48 Esports Actualitat Arts marcials Èxit d’assistència

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Gimnàstica rítmica

Sis podis del Club Muntanyenc a la Copa Catalana En la primera posició de la fase final d’aquesta competició van acabar dos conjunts benjamí i un júnior; en la segona, un aleví i un infantil, i en la tercera, un infantil.

Defensa personal per a dones Mugendo va impartir el dissabte 30 de novembre, a la Casa de Cultura, un seminari de defensa personal dirigit exclusivament a dones. Aquest seminari el va dirigir Elisabeth Álvarez Mugendo, campiona d’Europa de kick boxing. Prop d’una trentena de persones van assistir a l’activitat. #AMANDA BERNAL

El cinema de casa teva

La secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat va aconseguir fins a sis podis en la fase final de la Copa Catalana de Conjunts, que es va celebrar a Tarragona l’1 de desembre. En la primera plaça van acabar dos conjunts benjamí i un júnior; en la segona, un aleví i un infantil, i en la tercera, un infantil. // Redacció

Xerrada

El QBasket i Benet Andújar analitzen la relació pares-fills

ja que es recolliran joguines de primera i segona mà, que es lliuraran a Càritas Sant Cugat. // À. L. P.

Bàsquet

De Paula relleva González a la Unió Esportiva Ho fa com a entrenador del cadet 1 masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat i coordinador esportiu dels equips cadets i júniors masculins i coordinador de formació del club. Òscar de Paula substitueix Joan González com a entrenador del cadet 1 masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat i coordinador esportiu dels equips cadets i júniors masculins i coordinador de formació del club.

Segons un comunicat del club, “la decisió presa respon a desavinences entre el club i l’entrenador en la línia de treball ”. González, que va ser destituït el dimarts 26 de novembre, s’ha mostrat “decebut”.

La UE Sant Cugat va fer públic, a través d’un comunicat d’una nota de premsa, el divendres 29 de novembre, que Òscar de Paula substitueix el tècnic sabadellenc Joan González. // À. L. P.

Triatló La conferència, molt atractiva #À. L. P.

Tres bodas de más 16.00 - 18.00 - 20.30 - 22.45 h

El consejero 20.00 - 22.30 h

Le week-end

16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h

Juegos del hambre II 16.15 - 19.15 h

El ‘coach’ educatiu santcugatenc i director i fundador d’Educat ha ofert una xerrada a pares, jugadores i entrenadores del club esportiu. Els assistents hi han participat molt activament.

El QBasket Sant Cugat va organitzar el dilluns 2 de desembre, amb molt d’èxit, la xerrada del coach educatiu d’Educat, Benet Andújar, al Xalet Negre. Davant una vintena de pares, jugadores i entrenadores, el director i fundador d’Educat va analitzar la relació entre pares i fills, en un acte en què va destacar la participació molt activa dels assistents.

D’altra banda, el QBasket Sant Cugat presentarà els seus equips d’aquesta temporada 2013-2014 el dissabte 21 de desembre, a les 16 hores, al Pavelló 1 de la ZEM Rambla del Celler. Aquest mateix dissabte, 21 de desembre, el QBasket Sant Cugat organitzarà, de 9 a 14 hores, un torneig de categories de base. Aquest campionat tindrà caràcter benèfic

Xerrada de Marcel Zamora a la botiga Eroica SQgat

Marcel Zamora #DAVID MOLINA El triatleta català Marcel Zamora, cinc vegades campió de l’Ironman de Niza, va oferir el divendres 29 de novembre una xerrada a la botiga santcugatenca de bicicletes Eroica SQgat.

El triatleta català Marcel Zamora, cinc vegades campió de l’Ironman de Niza, va oferir el divendres 29 de novembre una xerrada a la botiga santcugatenca de bicicletes Eroica SQgat. Aquesta és la primera de les diferents conferències d’aquest tipus que vol organitzar regularment Eroica SQgat. // Pablo Bosch

Actualitat Esports 49

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Pàgina del Club Esportiu Valldoreix

Preparant el Nadal al CE Valldoreix Les activitats van dirigides a socis i no socis a partir dels 4 anys Com cada any, el Club Esportiu Valldoreix està preparant les seves Estades de Nadal dirigides a nens i nenes, socis i no socis, que vulguin divertir-se practicant esport i compartint amb els seus amics uns dies de les seves vacances escolars.

Les dates Les dates de les estades d’aquest any són: 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre i 2, 3 i 7 de gener; i els nens i nenes podran inscriure’s des de només un dia fins a tots els dies. L’horari serà de 9.00 h a 13.00 h, encara que els que ho desitgin podran allargar la seva estada fins a les 15.00 h, utilitzant el servei de menjador ofert al restaurant del club .

Per als més petits, de 4 a 6 anys , s’ofereixen Les Petites Estades Kids Club en què els nens i nenes, a més d’iniciar-se en l’esport del tennis gràcies a la metodologia play and stay que utilitza pistes i pilotes adaptades a la mida

Fernando Belasteguin amb un grup de joves palistes #cLUB ESPORTIU VALLDOREIX dels alumnes, podran gaudir d’altres activitats (jocs, tallers, etc.) d’acord a la seva edat i sota la tutoria de monitors experts.

A partir dels 7/8 anys , l’oferta es diversifica, podent escollir entre l’intensiu de tennis, l’intensiu de pàdel i l’in-

tensiu de tennis i pàdel. Aquest últim combina els dos esports, i tots tracten d’oferir als inscrits unes primeres nocions sobre la tècnica i la tàctica que els permetin realitzar intercanvis entre alumnes, sempre sota el control dels monitors.

Les Estades de Nadal són una activitat més de les moltes que porta a terme el club al llarg de l’any, sempre amb l’objectiu d’oferir als socis, i també a aquells no socis que vulguin conèixer el club, una àmplia i atractiva oferta social, esportiva i lúdica.

Edicte

Edicte

Referència: Expedient núm.: 83001/12 Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del vial d’enllaç.

Promoció: Pública municipal Data aprovació inicial: 16 de setembre de 2013

Referència: Expedient núm.: UA94/12/01 Modificació de la delimitació dels Polígons d’Actuació Urbanística E (carrer Moret-Dipòsit Nord) i F (carrer Moret – Dipòsit Sud) de la Modificació del PGM al sector de la Floresta i canvi modalitat en el sistema de reparcel·lació.

Promoció: Micasan SL i Cic-3 SL Data aprovació definitiva: 22 d’octubre de 2013

L’Ajuntament Ple, en sessió ordinària del dia 16 de setembre de 2013, va acordar aprovar els treballs de l’avanç de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del vial d’enllaç, de promoció de referència, i sotmetre els mateixos a informació pública per termini de QUARANTA-CINC DIES, d’acord amb el que disposa l’article 106.1 del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Durant l’esmentat termini de QUARANTA-CINC DIES, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en la premsa escrita, així com en la pàgina web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de la Secció de Cartografia i Cadastre, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada, podent-se presentar suggeriments, alternatives o al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.

Sant Cugat del Vallès, 22 d’octubre de 2013 L’alcaldessa Mercè Conesa i Pagès

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària de 22 d’octubre de 2013, va aprovar definitivament el Projecte de la delimitació dels Polígons d’Actuació Urbanística E (carrer Moret-Dipòsit Nord) i F (carrer Moret – Dipòsit Sud) de la Modificació del PGM al sector de la Floresta així com la substitució de la modalitat de cooperació prevista en el planejament general d’aplicació per la modalitat de compensació bàsica en el sistema d’actuació per reparcel·lació prevista pel referits polígons.

Per la qual cosa procedeix la publicació del present edicte als efectes d’entrada en vigor i executivitat de l’esmentat projecte, a partir de l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província.

Contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’òrgan que el va dictar en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la publicació del present edicte, o directament recurs contenciós administratiu dins el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona.

Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós administratiu. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.

Sant Cugat del Vallès, 30 d’octubre de 2013 L’alcaldessa Mercè Conesa i Pagès

50 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Entrevista

Elisenda Vila i Marisa Vázquez Psicòlogues del Grup Terapèutic de dones amb situació de risc de l’Ajuntament

“Veure les dones recuperades és el nostre millor regal” Suport Un servei municipal ajuda les dones maltractades a sortir del pou Mètode Les reunions amb altres dones ofereixen pautes per millorar dia a dia Una dona aguanta molt abans no assumeix que és maltractada...

Marisa Vázquez (M. V.): Sempre hi ha la tendència raonable de justificar-se, “és que estava de molt mal humor, és la feina, va beure...”.

D’entrada no evidencien el que els està passant. No és una negació, és un no dir “això m’està passant a mi”.

Elisenda Vila (E. V.): I moltes aguanten pels fills. “No puc separar-me ara perquè els meus fills tenen dret a un pare”, tenen la creença que “em maltracta a mi, però no els fills”.

Maltractar una dona és també maltractar un fill? O si no veuen el maltractament, no el pateixen?

E. V.: Encara que ho facin bé, si tenen una mare maltractada sempre serà una mare deprimida i trista, angoixada. I això afecta els fills. És el que es diu la víctima invisible. Els pares creuen que tracten bé els fills i que no els passa res, però no és així, els fills ho noten i pateixen.

M. V.: Hi ha fills pròxims a l’adolescència que arriba un punt que li diuen a la mare: “Mama, deixa’l.

No t’ho mereixes”. L’Ajuntament

també té un servei que atén els fills de les mares maltractades.

Alguns fills segueixen el mal exemple del pare?

E. V.: N’hi ha que reprodueixen el perfil del pare. Però es pot reeducar.

Un cop les dones acudeixen a aquest grup de suport, ja han deixat la seva parella?

E. V.: Algunes no.

Aleshores, vénen d’amagat?

E.V: Totalment. Són reunions confidencials. Són dones que encara creuen que “el meu cas és diferent, no és ben bé això perquè en el fons m’estima. Ara està canviant i segur que...”. Elles tenen necessitat de creure el que pensen perquè en el fons hi ha una estimació.

No és fàcil d’assumir que la persona amb qui vas decidir compartir la vida ara t’estigui maltractant.

Busques diferents raons i excuses necessàries per poder sobreviure.

M. V.: A més, el maltractament és un procés repetitiu en la relació i té una evolució. Si jo començo a sortir amb un home que passats dos dies m’insulta, és molt probable que trenqui perquè el vincle enca-

ra no és intens. Però si aquest procés és un degoteig progressiu, amb el temps puc tenir l’esperança que “potser torni aquell home amb qui vaig començar”.

Quant temps necessita una dona l’ajut d’aquest servei municipal?

E. V.: Una mitjana d’un any. En aquest temps ens podem començar a plantejar si els donem l’alta. N’hi ha que estan amb nosaltres any i mig; d’altres, més, i algunes, menys.

Denunciar un maltractador costa tant com admetre el problema i venir a compartir-lo en aquest grup?

M. V.: Sí, la part realment dura és quan s’identifiquen amb les situacions de risc que estan vivint. S’adonen del tot que són o han estat una dona maltractada. I poder dir això requereix molta valentia, tanta com denunciar els fets.

E. V.: D’altres arriben al grup un cop ja són conscients que són objecte de maltractament. També hi ha el procés de la vergonya i de culpa: “Com assumeixo jo que he estat maltractada i ho he permès?

Què pensaran? Què em trobaré en aquest camí?”

Suport a dones maltractades Des de l’any 2008, condueixen i ajuden un cop a la setmana un grup de dones maltractades. És el Grup Terapèutic per a Dones Víctimes de la Violència de Gènere que es reuneix durant dues hores a la Casa de Cultura.

Tracten gratuïtament dones que prèviament han estat ateses al Servei d’Atenció a la Dona de l’Ajuntament de Sant Cugat. Ambdues psicòlogues ajuden el grup de dones en el seu procés de recuperació.

De mitjana, aquest grup està format per unes vuit dones.

Aquest és un servei municipal molt ben valorat per les seves usuàries. De fet, l’interès del ‘Diari de Sant Cugat’ de fer aquesta entrevista neix a partir de la carta signada per “una dona” el 15 de novembre passat en aquest mitjà.

Viure a Sant Cugat 51

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

“Les dones s’adonen que al grup poden parlar, que les entenem i no les jutgem” “Ningú no es mereix no ser feliç amb la seva parella”

Ambdues gaudeixen ajudant altres dones.

L’entrevista hauria donat per dues planes més #A.R

I un cop vénen a la primera reunió...

E. V.: Ja no abandonen. Necessiten un parell de sessions per sentir que poden confiar en les altres dones i, quan veuen que totes estan en el mateix carro i que a totes els passa el mateix, és com si, de sobte, sentissin un gran descans i pensen: “Aquí puc parlar de les meves coses, aquí m’entenen i aquí no em jutgen”.

Una dona maltractada es refà?

E. V.: Sí. No oblida, però refà la seva vida. És més, hi ha coses que no s’han d’oblidar mai perquè són la referència perquè mai et tornin a passar.

I troben nova parella?

Troben una nova parella, tot i que el principi la frase de totes és “dels homes no en vull saber res més”.

Quin maltractament hi ha més: el psicològic, el físic, el sexual...?

M. V.: El psicològic sempre és present. I el físic no és només un cop a la dona, sinó també un cop a una porta, per exemple. Tot repercuteix.

E. V.: I la sexual també afecta, és clar! Quan fas pràctiques sexuals que no vols, estem parlant d’una violació.

I les ajuda el fet d’escoltar altres casos ?

E. V.: Sí. Tot i que sempre diem que no donin consells perquè cada cas és personal. És com un medicament que no va bé per a tots, oi?

Però sí que el fet d’escoltar l’altra, veure’s-hi reflectida i saber com ha resolt el seu cas, els obre la possibilitat de pensar que “potser jo no ho puc fer, però...” o “jo puc actuar d’aquesta manera”.

M. V.: Tenir davant l’evidència que en una situació molt semblant aquella dona està lluitant per tirar endavant, els fa pensar que “jo també sóc dona i puc tirar endavant” Què dirien a les dones maltractades que llegeixen aquesta entrevista?

E. V.: Que hi ha un servei gratuït d’atenció a la dona de l’Ajuntament, el qual les pot assessorar en l’àmbit psicològic i jurídic i els pot donar suport.

M. V.: I que mai les pressionarà a fer res que no puguin fer perquè potser es volen separar però no és el moment i no poden. Saben acompanyar la dona en aquest procés.

Ningú es mereix no ser feliç amb la seva parella. Poden confiar en aquest servei i trobar una sortida.

E. V.: I no cal anar als Mossos. Hi ha dones que no volen denunciar. Hi ha dones que necessiten assessorament.

Hi ha un perfil de dona maltractada?

E. V.: No. Qualsevol dona ho pot ser.

Totes s’adapten a la manera d’actuar de les seves parelles i als seus canvis d’actitud.

I un perfil de maltractador?

E. V.: Ho pot ser tothom. No té res a veure si té estudis, ni quina és la seva condició social, etc. Són homes que tenen mal entesa la relació de parella, amb visions bastant masclistes de la vida, i que creuen que el poder i el control està per damunt de tot. És molt difícil indentificar-los, perquè una cosa és el que passa a casa i, l’altra, el que passa al carrer. I això confon molt la dona perquè a casa viu situacions gens agradables i, en canvi, els amics li diuen: “Quin marit que tens, quina persona més encantadora!”.

M. V.: I aleshores pensen que són elles les que ho fan malament: “Si amb tothom és encantador, potser sóc jo que no el sé tractar, potser té raó que l’he espifiat”.

E. V.: “Com explico què em passa

“Qualsevol dona pot ser maltractada, i tot home pot ser un maltractador: creuen que el poder i el control és seu”

a casa si a fora tothom parla bé de la meva parella? Em prendran per mentidera”. És una esquizofrènia.

Es neix maltractador o s’esdevé?

E. V.: Ningú neix maltractatador, la violència s’aprèn. Veus la televisió i veus com ha de ser l’home... Tot plegat ajuda. Hi ha més homes maltractadors que dones perquè encara hi ha una cultura social molt masclista.

M. V.: L’entorn familiar també pot afavorir o preservar determinats comportaments a l’hora de relacionar-nos.

La dona l’arriba a perdonar?

E. V.: S’arriba a perdonar a ella mateixa per la culpa que sent d’haver arribat a tolerar la violència.

Què és el millor de la feina que fan?

E. V.: Veure les dones que surten del grup recuperades. És el millor regal. Després té les trobes al carrer i et diuen que han refet la vida, que tenen parella, feina o que estan lliures i no depenen de ningú.// Josep Maria Vallès redaccio@diaridesantcugat.cat @josepmvalles

52 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

L’edat moderna Segles xvi, xvii i xviii Arbre de famílies La qualificació d’estranger s’aplica bàsicament als solters i es perd amb el matrimoni, que converteix al marit amb cap de família i veí. #arxiu

VINCULACIÓ ENTRE QUATRE FAMÍLIES VEÏNES RESIDENTS A LA DAVALLADA (1662) Joan ?

Serra Pagès de França

Joan Llobateres Ferrer de França

Bernat Jerònima AnticParull Paraire Serra Corassa Paraire francès Paraire francès

Sever Caterina Caterina Miquel Campanyà Llobateres Llobateres Serra Ferrer Pagès

Ferran Llobateres Ferrer

Ramon Caterina Corassa Sabater de França

Marià Llobateres Fuster

Guillem Forns ?

Mestre de cases

Caterina Miquel Forns Corassa Mestre de cases

Antoni Càndida Forns Vilallonga Pagès

Salvador Llobateres Sastre

Joan Maria Forns Pagès Mestre de cases

Paula Calopa

Marià Forns Espardenyer

La major part dels immigrants occitans procedien de l’àrea pirinenca i en especial dels bisbats de Sant Bertran de Comenges, Coserans i de Bigorra

La immigració occitana dels segles xvi i xvii a Sant Cugat

L

es successives epidèmies que va sofrir Catalunya en els segles xiv i xv, sumades als efectes de la guerra civil de Joan II, provocaren una important davallada demogràfica al país. Moltes masies restaren deshabitades i esdevingueren “masos rònecs” que alguns dels pagesos veïns sobrevivents acabaren per incorporar a les seves finques. Però, una major superfície de conreu també implica una major necessitat de mà d’obra, que ben sovint només es pot obtenir amb la contractació de treballadors sense terra pròpia, ja sigui com a temporers, ja com a fixos que convisquin amb la família del pagès. Vers la meitat del segle xvi comencem a trobar documentada la presència d’immigrants francesos al terme de Sant Cugat. És essenci-

El matrimoni amb una catalana o amb la filla d’un altre francès nascuda a la vila, mostra la voluntat de romandre a la comunitat d’acollida alment d’una immigració masculina, d’homes joves provinents d’Occitània, molt poques dones i, normalment, casades.

El rastre documental Hi ha diverses fonts documentals per estudiar aquesta onada immigratòria. La més bàsica són els llibres parroquials, vertaders registres civils de l’època on es consignen els bateigs, casaments i defuncions. Així, el primer francès documentat a la vila és el serrador Mateu Rei, que moria l’any

1545 i era enterrat al cementiri d’Octavià. Una segona opció són els manuals de notaris, que ben sovint dupliquen les dades anteriors amb capítols matrimonials o testaments, però que també consignen compres de cases, arrendaments de terres, etc.

Una tercera són els llibres de la cort del batlle. És habitual trobar una única menció de la seva presència a la vila, que no sabem si fou de curta o llarga durada.

El rector consignava en els llibres parroquials la procedència dels individus: “francès”, “del Regne de França” o un menys comprometedor “estranger”, qualificatiu que perdien aquells que es casaven i passaven a residir a la vila, assolint la condició de veïns. Només en un 20% dels casos s’explicita la població d’ori-

gen i el bisbat. En el cas de treballadors pobres, a voltes ni tan sols consta el nom, sinó que només s’apunta “ha mort el gavatx d’en Major”, única indicació per saber que es tractava d’un immigrant. En altres es coneix la procedència pel patronímic: Domenjo, Pierris, Bertran, o pel seu renom, “el gascó, el gasquet, el garçó, el bigordà”. Molts cognoms eren sensiblement iguals o s’adaptaren a la grafia catalana: Boix, Boixeda, Bordes, Casals, Colomer, Duran, Font, Vila, entre altres.

Casar-se a la vila En la segona meitat del segle xvi, el nombre de mencions és ascendent, tot i que la màxima afluència es localitza en la primera meitat del segle xvii i a partir de 1670 les cites esdevenen anecdòtiques. La més gran concentració de dades es troba en la dècada de 1600 a 1610. La presència del monestir va atraure alguns homes d’ofici, en especial, sastres i sabaters, però també teixidors, ferrers i mestres de cases. Tenir una professió definida segurament els facilità l’accés al matrimoni i esdevenir l’origen de nissagues locals que encara perduren. En la primera meitat del segle xvi, 33 donzelles de la vila i terme es casaren amb francesos, a les quals cal afegir tres vídues i altres 24 dones catalanes forasteres. Malgrat que no tots aquests matrimonis restessin a la vila, sí que ho feren una part destacada d’ells, contribuint a la refeta demogràfica. És cert, també, que una part d’aquesta immigració estava formada per bergants, qualificatiu occità per designar el treballador rural no especialitzat, solter, alguns dels quals romangueren llarg temps com a mossos d’una família local, que els arribà a considerar un membre més i que fins els feu testimoni de casament dels fills o padrí dels néts per palesar la seva estima.

Molts altres no tingueren tanta sort i foren treballadors temporers itinerants, que subsistien com podien i que van rebre renoms tan explícits com “l’espellissat”.//

Domènec Miquel domenecmiquel@telefonica.net Grup d’Estudis Locals (GEL)

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Publicitat 53

54 Viure a Sant Cugat Memòria

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Tradicions Vendre el vi amb carro a Barcelona Família de Can Bellet repartint vi Anys 20 #Arxiu de la terra, com una arrova de patates, quatre o cinc quilos de cebes, etc.

Pagar peatge

Quan tenia 9 anys ja vaig començar a repartir el vi a Barcelona amb els meus pares. Recordo que durant la guerra ens vam haver d’amagar de les bombes.

Anar a repartir el vi a Barcelona els anys 34 i 36

T

othom sap que la collita de vi a Sant Cugat era molt extensa durant els anys 30. El 75% de la terra de cultiu era dedicada a la vinya. Els vinaters, a part de vendre el vi a la vila i als voltants, ho havien de fer a Barcelona per treure més diners de la collita. Quan jo era petit, es va posar de moda que el vinater anava a repartir garrafes a Barcelona a la clientela que ja tenia i així podia adinerar una miqueta més el seu producte, és a dir, que si, per exemple, aquí a Sant Cugat es venia a 15 o 20 cèntims el litre de vi –el poc que es venia perquè gairebé tothom en tenia– aleshores a Barcelona es venia a 35 cèntims. Recordo que l’any 1935 es va casar el meu oncle Miquel, germà del pare, i va quedar la vacant d’un i em van fer anar a mi a repartir el vi. Amb 9 anys em van fer “gos de

A mi em van fer fer de “gos de carro” quan tenia 9 anys. Penseu que el trajecte fins a Barcelona era de 3 hores i mitja carro” per vigilar que mentre repartien el vi no passés res al carro.

Preparatius abans del viatge El transport que necessitàvem havia de tenir unes característiques molt concretes. El carro havia d’anar envelat de fora i, de darrere i a dintre, folrat amb tela de catifa. Llavors, amb unes grans bosses posaven l’engarrofat i el que no hi cabia ho posaven a la banda de darrere, sobre les fustes.

Aleshores, a la banda de sota la vela hi havia un altre departament que, a

mesura que anaven portant les garrafes buides, les dipositaven allà. Una feinada que ocupava mig dia. El dia següent, a les cinc del matí, s’enganxava l’animal i agafaven la carretera de l’Arrabassada i cap amunt. Per no haver de matinar, anava amb tren amb la meva mare i quedàvem tots al mercat de Gràcia. Anàvem a tot arreu de Barcelona, fins a confins. Recordo que també passàvem pel Palau de Correus, on allà amunt, baixant la Via Laietana a mà dreta, hi havia unes restes de la muralla de Barcelona. Un cop acabàvem el recorregut, el meu pare ja havia fet la nota de cada client per saber el que havia de portar per a la setmana següent. Les garrafes eren de 4 litres, 8 litres i 16 litres.

Aquestes anaven amb mesures de porrons. Hi havia clients que demanaven, a més de vi, altres productes

Per poder portar aliments a Barcelona, cada article tenia el seu preu. A mig camí, concretament a l’encreuament a la carretera que anava cap al Tibidabo i Vallvidrera, hi havia una caseta feta d’obra on et preguntaven què portaves. En aquestes oficines anomenades burots havies de pagar els drets d’entrada dels articles a Barcelona. Havies de dir veritablement allò que duies perquè, si no ho feies, més avall, a la ronda, et feien pagar una multa. Voltant per Barcelona, recordo molt bé que aleshores el trànsit de cotxes era molt limitat i encara hi havia molts carros. Quan teníem ganes d’orinar, es parava el carro allà on fos, baixàvem i orinàvem a la roda del carro i aquí no havia passat res. Quan arribava el moment de tornar cap a casa, passàvem per la plaça de Lesseps i el meu pare em comprava un TBO per llegir-lo durant les tres hores i mitja que durava el viatge fins a Sant Cugat.

Durant la guerra A principis de la guerra encara anàvem a repartir a Barcelona. Jo, ja més grandet, acompanyava el pare amb el carro i vam viure una de les històries més dolentes del temps de la guerra. Quan pujàvem l’Arrabassada amunt havíem d’estar molt a l’aguait perquè els que havien mort durant la nit a la carretera a vegades havíem d’apartar-los o bé fer una giragonsa perquè l’animal no s’esverés.

Hi va haver un dia que mentre estàvem per la ronda, a vora de la plaça d’Espanya, van tocar les sirenes que venien a bombardejar els avions italians que tenien la base a les Balears.

El meu pare, tot nerviós, va buscar un garatge per deixar el carro. Després vam refugiar-nos al metro de la plaça d’Espanya. Bé, en definitiva, que això el va acabar de fer rumiar i vam acabar per no anar a repartir a Barcelona perquè va dir “si no anem a Barcelona, encara que perdem els diners, almenys estarem més tranquils”. I així va ser com es va acabar el costum d’anar a vendre garrafes de vi a Barcelona.// Tomàs Grau redaccio@diaridesantcugat.cat

Salut 1

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

CatSalut Garantia de prestacions sanitàries públiques

Estat de salut L’esperança de vida continua en augment

Cobertura Sector Sanitari Vallès Occidental Oest

la sanitat pública a catalunya

2 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

CatSalut Sanitat Pública a Catalunya

Mecanismes El CatSalut posa a la disposició dels usuaris, entre d’altres, el 061 CatSalut Respon

El CatSalut garanteix la sanitat pública a Catalunya El sistema sanitari català Garanteix la cobertura sanitària pública a tota la ciutadania # artur ribera

El sistema sanitari català és un sistema amb finançament públic i amb cobertura universal, al qual té accés tota la ciutadania de Catalunya. Aquest sistema té un garant de les prestacions sanitàries públiques: el Servei Català de la Salut (CatSalut). El CatSalut és l’ens adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya encarregat de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública a la ciutadania. Funciona com una asseguradora pública que gestiona de manera integral l’oferta i la demanda de serveis sanitaris: en funció de les necessitats de salut de la població definides pel Departament de Salut, i amb el pressupost que té assignat, compra els serveis sanitaris a diferents proveïdors i avalua els resultats i la satisfacció de la ciutadania amb els serveis prestats.

Una asseguradora pública

El sistema sanitari català és un sistema amb finançament públic i amb cobertura universal, al qual té accés tota la ciutadania de Catalunya. Aquest sistema té un garant de les prestacions sanitàries públiques: el Servei Català de la Salut (CatSalut).

El CatSalut es finança amb els recursos que rep del Departament de Salut, provi-

nents del pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya.

més municipis en l’àmbit rural.

La targeta sanitària individual

Com es finança?

La targeta sanitària individual és el document que identifica i acredita les persones com a assegurades del CatSalut.

Permet accedir als centres i serveis del sistema sanitari públic i també s’ha de presentar a les farmàcies, juntament amb les receptes, per poder obtenir els medicaments finançats pel CatSalut. És important portar-la en els desplaçaments fora del lloc de residència habitual. La targeta és personal i intransferible i l’ha de tenir cada membre de la família, sigui quina sigui la seva edat.

Les regions sanitàries

El territori català es divideix en set regions sanitàries, delimitades a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i demogràfics. Compten amb una dotació adequada de recursos sanitaris d’atenció primària i d’atenció especialitzada per atendre les necessitats de la població. Cada regió s’ordena, al seu torn, en sectors sanitaris, que agrupen les anomenades àrees bàsiques de salut, formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un o

L’eix del model sanitari universal en què el nostre està inscrit es basa en el concepte del dret d’accés a la salut per a qualsevol ciutadà d’un territori. Per això, el finançament del sistema es fa a través d’impostos, no a través de cotitzacions a la Seguretat Social.

De tot el pressupost anual del Govern de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Parlament català, aproximadament el 40% correspon al pressupost de salut, que inclou el Departament de Salut, el CatSalut, l’ICS... Amb el pressupost del CatSalut és amb el que es finança la compra dels serveis assistencials que garanteixen l’atenció a la salut de la ciutadania

061 CatSalut Respon

061 CatSalut Respon és el telèfon de Salut de Catalunya, on s’han d’adreçar totes

aquelles persones que tinguin una urgència, dubte o problema de salut. És un telèfon fàcil de recordar, de ràpid accés i de baix cost: un telèfon que funciona les 24 hores els 365 dies de l’any. Mitjançant una trucada al 061, enviant un ‘xat’ o un correu electrònic, es pot contactar amb l’equip de més de 200 professionals de la salut, entre metges, infermers i tècnics que hi treballen.

L’objectiu d’aquest servei és apropar la salut al ciutadà, modulant l’entrada al sistema de salut, resolent problemes i dubtes sanitaris, acompanyant-te dins el sistema de salut. L’eina que permet aquest acompanyament és la història clínica com-

Salut 3

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Informe de la salut de Catalunya

Esperança de vida La majoria dels catalans valoren positivament la seva salut

L’estat de salut de la població de Catalunya

L’esperança de vida catalana és de 79,5 anys en homes i 85,3 en dones #CEDIDA partida de Catalunya (HC3), comuna als CAP, hospitals i al 061 CatSalut Respon, des d’on es consulta i actualitza en cada atenció que es realitza.

061 CatSalut Respon es relaciona amb els professionals sanitaris i els ciutadans per tal de facilitar l’atenció al ciutadà, amb més agilitat i capacitat resolutiva, posant a disposició dels ciutadans un servei que permet estar informats per proactius pel que fa a la cura i la corresponsabilitat de la pròpia salut, dotant de contingut el que anomenem model d’atenció no presencial.

061 Catsalut Respon disposa d’una cartera de serveis que dóna resposta i s’adapta a les demandes sanitàries de la població. Els seus professionals escolten i analitzen les consultes que reben dels ciutadans i adeqüen la resposta a aquestes, donant resolució telefònica mitjançant el consell pertinent, adreçant al ciutadà al centre de salut més adequat per resoldre el seu problema, activant un metge a domicili o una ambulància segons la gravetat de la patologia que presenta l’afectat. Entre els serveis del 061 destaquen l’atenció a la urgència sanitària; el triatge i l’atenció de les consultes fora dels horaris dels CAP; o el seguiment del pacient crònic, entre d’altres. //

A Catalunya, l’esperança de vida continua augmentant. Actualment, l’esperança de vida és de 79,5 anys en homes i de 85,3 anys en dones. Catalunya manté una posició similar a la mitjana espanyola i per damunt de l’europea. En canvi, pel que fa a l’esperança de vida en bona salut és més alta en homes (68,3) que en dones (65,6). Els homes viuen menys temps però, proporcionalment, millor que les dones.

Vuit de cada 10 persones fan una valoració positiva de la seva salut. A Catalunya les persones tenen una bona percepció de la seva salut tot i que les dones en tenen una pitjor que els homes. Cal saber que el 70 % de la població pateix alguna malaltia o problema de salut crònic, als quals es destina més del 50% dels recursos del sistema sanitari. Per altra banda, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes, un dels problemes més importants per les seves repercussions sobre l’estat de salut.

El 14,8% de la població de 15 anys i més pateix una limitació greu o discapacitat que l’afecta de manera permanent per desenvolupar les activitats quotidianes. La prevalença de la discapacitat és més alta en les dones que en els homes i la freqüència de la discapacitat augmenta

Valoració Vuit de cada deu persones a Catalunya fan una valoració del seu estat de la seva salut com excel·lent, o molt bona a mesura que els grups són de més edat. A més, el 9,3% de la població adulta es troba en situació de dependència.

Pel que fa a les malalties transmissibles van disminuint, però incrementen els brots epidèmics. La taxa de tuberculosi ha disminuït, els diagnòstics de VIH han disminuït, però els brots epidèmics han incrementat. D’altra banda, per primer cop els tumors han estat la causa de mort que ha causat més defuncions.

La prevenció de la salut

En la població de 18-74 anys, el sedentarisme se situa en els nivells més baixos des de l’any 2006 (17,8%). Per altra banda, el consum de tabac es manté. Actualment, el 28,5% de la població de 15 anys i més (el 34,2% els homes i el 22,9% les

dones) és fumadora (diària o ocasional) i s’ha reduït molt l’exposició al fum del tabac tant a casa com a la feina. Pel que fa al consum d’alcohol, el 3,9% de la població adulta fa un consum de risc d’alcohol (6,6% els homes i 1,7% les dones). El consum de risc més important s’observa en el grup de 15 a 24 anys en les noies i de 25 a 34 en els nois.

Cal tenir en compte que les pràctiques preventives recomanades compten amb un bon nivell d’implantació. En la població de 15 anys i més, el 52,6% es pren la pressió arterial periòdicament i el 60,0% es revisa periòdicament el nivell de colesterol a la sang. La cobertura de vacunacions en la població infantil és del 91,1%. El 57,7% de la població de 60 anys i més es vacuna contra la grip de manera regular quan comença la tardor. En les dones, la pràctica de la mamografia en el grup recomanat (50 a 69 anys) és del 94,1% i la pràctica de la citologia vaginal en les dones de 25 a 65 anys és del 80,9%. El 16,3% de la població de 40 anys i més s’ha fet alguna vegada la prova de sang oculta en femta per detectar càncer de còlon o pòlips de l’intestí i el 18,1%, una colonoscòpia. El 35,7% dels homes de 40 anys i més s’ha fet alguna vegada la prova del PSA per a la detecció del càncer de pròstata.

Ús dels serveis sanitaris

El 25,6% de la població disposa de doble cobertura sanitària, és a dir, està afiliada també a una mútua sanitària privada concertada individualment o per la seva empresa. 9 de cada 10 ciutadans han visitat un professional de la salut en el darrer any i en el 70% dels casos eren serveis públics. En els darrers 12 mesos, 3 de cada 10 adults i 4 de cada 10 infants ha consultat un servei d’urgències i el 5,9% de la població general ha estat hospitalitzada com a mínim una nit.

El 60% de la població de més de 15 anys ha consumit un medicament en els darrers dos dies. Els medicaments consumits amb més freqüència són l’Aspirina o similars per alleujar el dolor i/o els antiinflamatoris, seguits dels fàrmacs per a la hipertensió arterial, els medicaments per a l’estómac i els indicats per al control del colesterol. //

4 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

CatSalut Sanitat Pública a Catalunya

Sector Sanitari Vallès Occidental Oest

Cobertura pública de qualitat a la ciutadania

El Sector Sanitari Vallès Occidental Oest pertany a la Regió Sanitària Barcelona, que forma part de l’estructura territorial del Servei Català de la Salut (CatSalut), l’asseguradora pública de Catalunya que té com a missió garantir l’atenció sanitària de cobertura pública de qualitat a la ciutadania.

El Sector Sanitari Vallès Occidental Oest abasta un territori de 259,76 km2, on s’integren 8 municipis: Matadepera, Terrassa, Viladecavalls, Ullastrell, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat del Vallès.

Els habitants de referència d’aquest sector sanitari són 428.209 segons el registre central de persones assegurades (RCA), als quals cal garantir l’atenció sanitària.

Per atendre aquesta població hi ha una xarxa ordenada de múltiples recursos que presten atenció sanitària, comunitària i de

salut pública.

Serveis

La cartera de serveis del CatSalut al Sector Sanitari Vallès Occidental Oest comprèn un conjunt de recursos en diverses línies de serveis: 14 equips d’atenció primària, dispositiu clau ja que són la porta d’entrada de la població al sistema sanitari; 2 hospitals d’aguts, Hospital Mútua de Terrassa i Hospital de Terrassa; 2 centres sociosanitaris, 7 centres de salut mental, 3 centres d’atenció a les drogodependències i 108 oficines de farmàcia. A més, es compta amb recursos de rehabilitació, transport sanitari, salut pública, entre d’altres.

Tots aquests dispositius estan gestionats per una xarxa de proveïdors i de professionals sanitaris i administratius molt potent que treballen de manera coordinada i interrelacionats. Les institucions

428.209 habitants de referència Al Sector Sanitari Vallès Occidental Oest, amb un territori de 259,76 km2

són: Mútua de Terrassa, Consorci Sanitari de Terrassa, Institut Català de la Salut i l’Ajuntament de Terrassa.

Desplegament del Pla de salut El Pla de salut de Catalunya 2011-2015 és l’instrument estratègic del Departament de Salut i la principal eina de transformació del model assistencial que marca les prioritats del sector salut per als pròxims anys.

El Pla de salut impulsa 9 línies d’actuació i 32 projectes estratègics; en aquest context destaquen les experiències que comporten una clara millora en l’atenció a les persones com ara l’atenció a la cronicitat o millora de la resolució.

Atenció a la cronicitat

Una de les grans prioritats del sistema sanitari és donar resposta al creixent envelliment de la població; cada vegada tenim

Salut 5

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

en context Sector Sanitari Vallès Occidental Oest

Matadepera

Terrassa Viladecavalls

Sant Quirze del Vallès

Ullastrell Rubí Castellbisbal

Sant Cugat del Vallès

El CAP Can Mates, el tercer de Sant Cugat, es va inaugurar el 26 de març del 2012 # artur ribera

persones que viuen més anys i que acumulen problemes crònics que cursen amb discapacitats i dependència. Per abordar-ho, el Pla de salut ha impulsat el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC), elaborat conjuntament entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social, amb el qual es persegueix un canvi de model d’atenció a la cronicitat.

El desplegament del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat s’ha treballat molt intensament al Sector Sanitari Vallès Occidental Oest. Ha estat un repte conjunt que ha aconseguit asseure a la mateixa taula per fer un replantejament de l’abordatge clínic de les principals patologies cròniques a professionals de l’atenció primària, atenció especialitzada, urgències i emergències, salut mental, sociosanitari i salut pública.

El Pla de salut és l’instrument estratègic del Departament de Salut i la principal eina de transformació del model assistencial

El Sector Sanitari Vallès Occidental Oest integra 8 municipis, que són Matadepera, Terrassa, Viladecavalls, Ullastrell, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat del Vallès.

Millora de la resolució

Al Sector Sanitari Vallès Occidental Oest s’han desplegat un conjunt d’experiències que persegueixen la millora de la resolució i complementarietat de l’atenció, com és la posada en marxa de consultes en línia als equip d’atenció primària de Matadepera, Castellbisbal, Rubí i Terrassa: l’especialista dóna resposta a la consulta del metge de família i indica si cal que el pacient sigui derivat o no. Una altra experiència és la revisió dels protocols d’atenció a les malalties de l’aparell locomotor, amb un treball conjunt dels professionals de l’atenció primària i els especialistes que indiquen quan i com ha de ser atès el pacient. En la mateixa línia s’estan posant en marxa projectes de teledermatologia, tant al Consorci Sanitari de Terrassa com a Mútua de Terrassa. Consisteix en el fet que en les consultes del CAP es facin fotos de les lesions

cutànies, s’envien a l’especialista, que fa el seu informe i ajuda el metge de família amb el diagnòstic i el tractament.

Oncologia

Al Vallès Occidental Oest s’estan desenvolupant diversos projectes de millora de l’atenció oncològica. D’una banda, l’Hospital Mútua de Terrassa junt amb l’Hospital de Sabadell han estat considerats centres referents per a cirurgia complexa de pulmó, pàncrees, esòfag, fetge, sistema nerviós, recte i estómac. D’altra banda, actuació és la creació de l’anella d’oncologia radioteràpica, amb l’obertura a l’Hospital de Terrassa de dos acceleradors lineals, i els dos aparells similars anteriors de l’Hospital General de Catalunya. En aquest servei plurihospitalari, es tracten els pacients atesos als 3 hospitals del Vallès Occidental. // Redacció

6 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

CatSalut Sanitat Pública a Catalunya

Novetats

Atenció a la ciutadania #CEDIDA

Projectes de millora en l’atenció a les persones S’ha revisat i millorat l’atenció i la continuïtat assistencial #CEDIDA

Programes específics En funció de les necessitats de cada pacient

ATENCIÓ A LA CRONICITAT Fruit del treball al Sector Sanitari Vallès Occidental Oest en matèria d’atenció a la cronicitat, destaquen diferents intervencions. En primer lloc, s’han elaborat –amb el consens del 100% de l’atenció primària i especialitzada– rutes assistencials i guies compartides que han permès revisar i millorar l’atenció i la continuïtat assistencial dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, insuficiència cardíaca, diabetis mellitus i depressió.

També s’han impulsat accions que milloren el coneixement que tenen els malalts de la seva malaltia i els seu entorn.

Programa territorial d’atenció al pacient crònic complex

Arreu del sector sanitari s’ha desplegat el Programa territorial d’atenció al pacient crònic amb més complexitat per tal d‘oferir una atenció adaptada. Per donar resposta a aquest programa s’han creat unitats funcionals específiques formades per metges i infermeres especialment preparades per atendre els pacients crònics complexos, que poden tenir recaigudes i que un control proper dels símptomes pot

prevenir les descompensacions. Aquestes unitats multidisciplinàries compten amb professionals geriatres, internistes, infermeres gestores de casos comunitàries i treball social, actua sobretot en casos de gestió molt difícil, pel que ha establert un circuit que garanteix la continuïtat i el tractament en els llocs més adients en cada moment.

També s’està impulsant l’elaboració del Pla d’intervenció individual compartit (PIIC), on es descriu el tipus de atenció que el conjunt de professionals decideix que ha de rebre el pacient. Alhora s’han desplegat recursos alternatius a l’ingrés hospitalari, com l’hospital de dia o les unitats de subaguts impulsades tant per la Mútua de Terrassa com pel Consorci Sanitari de Terrassa. Aquests programes territorials han prioritzat la revisió del tractament farmacològic dels pacients en residències de gent gran i la conciliació terapèutica entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada per tal de garantir un pla de medicació segur, eficient i adequat a les necessitats de cada pacient crònic complex. // Redacció

Objectius Oferir una atenció adaptada als pacients és un dels principals objectius del programa territorial d’atenció al pacient crònic complex

Al Vallès Occidental Oest s’estan desenvolupant diversos projectes, com ara el el projecte THAO – Salut Infantil, que és un programa comunitari de lideratge de l’Ajuntament de Terrassa que promou els hàbits saludables entre els nens de 0 a 12 anys i les seves famílies.

Els principis que promou el programa són l’alimentació saludable, variada i equilibrada, sempre des de l’enfocament positiu i promovent el gaudi del menjar sa. Els altres eixos del programa són l’activitat física i les activitats lúdiques, el correcte descans i el treball dels aspectes emocionals.

Aquest és un programa flexible i integrador, transversal i basat en el màrqueting social. Actualment s’està implementant amb la implicació de bona part dels centres escolars de Terrassa ja que, tot i que no és un programa escolar, l’escola és un nucli important del THAO. També hi participen els diferents agents de salut de la ciutat, com són els equips d’atenció primària

Altres projectes

De la mateixa manera, s’han desplegat els codis d’activació, com el de l’ictus i el de l’infart, i a Terrassa, l’Hospital de Mútua és el centre receptor. Igualment, s’ha desenvolupat el nou model d’atenció a les infeccions de transmissió sexual, en el qual es defineixen les funcions de cada professional (atenció primària, especialista...), es fa èmfasi en la prevenció, es vol garantir l’estudi de contactes, es coordina amb els laboratoris que fan les proves, etc. A més del Programa de Salut Escola i Comunitat de Rubí Castellbisbal. // Redacció

Salut 7

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

CatSalut Sanitat Pública a Catalunya

Millora L’Agència de Salut Pública de Catalunya vetlla per la salut dels ciutadans

Consells per dur una vida més saludable Alimentació sana

Practicar activitat física de manera habitual també disminueix l’estrès, l’ansietat, la depressió i la millora la salut mental en general. L’activitat física acumulada al llarg del dia i integrada en la rutina diària és, per tant, una eina de promoció de la salut i prevenció i control de les malalties.

A més, l’activitat física ajuda a sentir-se millor, amb més energia, a relaxar-se, a dormir millor i a tonificar els músculs.

També ajuda a prevenir i tractar l’excés de pes perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia. I en el cas de la canalla, a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i més sans. En definitiva, fer activitat física és cuidar-se, perquè tot l’organisme en surt beneficiat.

Una alimentació sana és la base per a un bon estat de salut. Cal menjar de manera variada i equilibrada, amb l’aportació de l’energia i tots els nutrients adequats a les necessitats de cada persona segons l’edat, el sexe, la talla i el nivell d’activitat física que fa. A més de tenir en compte els aspectes nutritius dels aliments, és important seguir les normes correctes d’higiene a l’hora de transportar-los, preparar-los i conservar-los en l’àmbit domèstic per evitar possibles intoxicacions i infeccions alimentàries. També és important informar-se bé de les característiques dels aliments que s’adquireixen a través de l’etiqueta dels productes per poder fer una elecció adequada segons les necessitats de cadascú.

Consells L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Els nutrients que aporten energia són: hidrats de carboni, proteïnes i greixos. Els nutrients que no aporten energia són: vitamines, minerals i aigua.

Cal tenir en compte que hi ha cinc grups de nutrients (proteïnes, hidrats de carboni, greixos, vitamines i minerals), i que cap aliment els conté tots. Per això s’ha de procurar menjar variat amb moderació i de manera equilibrada.

La combinació adequada d’aliments es representa en la piràmide de l’alimentació saludable, que aconsella les proporcions dels diferents aliments que cal incloure a diari. D’aquesta manera, cal prendre de quatre a sis racions de cereals i fècules preferentment integrals, cinc racions de fruites i verdures, de dues a quatre racions de llet i derivats, dues racions d’ous, peixos, carn blanca, llegums o fruita seca, de 3 a 6 racions d’oli i fruita seca i de 4 a 8 gots d’aigua. Les carns grasses, els dolços i llaminadures, les begudes ensucrades,etc., es poden incloure amb moderació i de manera ocasional.

Per programar una alimentació saludable i sensorialment satisfactòria, cal saber les possibilitats nutritives i d’ús dels

Deixar de fumar

Alimentació Hi ha cinc grups de nutrients, però cap aliment que els contingui tots; cal menjar variat, però amb moderació

Activitat física Un mínim de trenta mínuts d’activitat física diària, cinc dies a la setmana, redueix el risc de patir malaties

aliments, que sovint es classifiquen en grups d’acord amb els nutrients que contenen. Per això és convenient incloure en la ingesta diària aliments de tots els grups.

es defineix com el nivell d’energia i vitalitat que permet a les persones dur a terme les tasques diàries habituals, gaudir del temps lliure actiu i afrontar les emergències imprevistes sense fatiga excessiva, tot experimentant plenament la joia de viure. Amb tot, no hi ha un tipus d’activitat física idoni per a tothom, cadascú pot trobar el que més s’adapti a les seves necessitats. En alguns casos fent activitats esportives; en altres, sumar diverses activitats de la vida diària. El més important és la constància i la regularitat per garantir una bona forma física.

Activitat física

Per mantenir la salut són necessaris trenta minuts d’activitat física moderada cinc dies per setmana. El sedentarisme augmenta el risc de patir diverses malalties i causa el 5,5% de la mortalitat al món. Cal tenir en compte que es considera activitat física qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.

L’exercici físic, per la seva banda, és l’activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu la millora o manteniment d’un o més components de la forma física. I la forma física

Efectes de l’activitat física Nombrosos estudis han mostrat que practicar un mínim de trenta minuts d’activitat física moderada cinc cops per setmana redueix a la meitat el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i obesitat.

El tabac és una droga legal però també és una substància molt addictiva que té efectes estimulants sobre el sistema nerviós central de la persona fumadora i que comporta molts riscos per a la salut. Una vida saludable és una vida sense tabac.

Deixar de fumar és probablement el més important que una persona fumadora pot fer per millorar la seva salut, independentment de l’edat o dels seus antecedents com a fumadora. En deixar de fumar millorarà la seva salut i la dels que l’envolten. Si esteu pensant a deixar de fumar, enhorabona. Heu pres una bona decisió tant per a vosaltres com per a les persones que us envolten.

Consells pràctics per deixar de fumar Mentalitzeu-vos. Fixeu un dia per deixar-ho. Ho heu de deixar totalment i de cop. Beveu aigua i sucs de fruita, preferentment naturals i rics en vitamina C. Modereu al màxim el consum d’alcohol i excitants, com ara cafè o te. Mengeu aliments rics en vitamina B (pa, arròs integral). Feu exercici regularment. Ompliu les petites estones de lleure amb una afició que us agradi; això us proporcionarà satisfacció. Apreneu a relaxar-vos. Si cal, preneu algun fàrmac (abans consulteu-ho amb professionals) que us ajudi a superar la dependència del tabac. // Redacció

8 MonogrĂ fic

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Ofertes Club del Subscriptor 63

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Restaurant

Restaurant

Massatge

Gelats artesans

Dinar per a 2 persones.

Restaurant Hípica

“Menú Burguer” per a 2 persones No us quedareu amb gana!

Massatge fisioterapèutic de 1/2 hora

Et regalem dos gelats Cremeria Toscana Boníssims!

N

Av. Corts Catalanes s/n

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. de Barcelona, 10

Pg. de Francesc Macià, 62 (Coll Favà) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Música

Teatre

Teatre

Cinema

Manel Atletes, baixin de l’escenari!

Maridos y mujeres A partir del guió de Woody Allen

Pedra i sang 13a Edició

Entrades per veure una pel·lícula de la cartellera

Dijous, 19 de desembre, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Divendres, 20 de desembre, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

25 i 26 de desembre a les 20 h, 27 i 28 a les 19.30 h i a les 22 h. Sala Capitular del Claustre del Monestir PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Restaurant

Formació

Menú nit degustació teppanyaki. 2 persones, de dilluns a dijous

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

Una classe a l’Estudi de Formació Teatral Platea (nens, joves i adults)

Plaça d’Octavià, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. dels Quatre Cantons, 3 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/del Sol, 8 A

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n fins a exhaurir-ne les existències

Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat

Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja Anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris)

Compromesos amb la ciutat

64 Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013 Vols rebre el Diari a casa?

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del Subscriptor

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctil

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 13 °C

mín. 5 °C

Retrats santcugatencs

Marta Martí

Presidenta de la junta local de l’AECC

Vint-i-set anys treballant pels malalts de càncer Marta Martí (Barcelona, 1937) és presidenta de la junta local de l’Associació Espanyola Contra el Càncer des de fa 27 anys, gairebé la meitat dels anys que fa que existeix aquesta associació, que a escala nacional lluita contra el càncer per disminuir l’impacte causat per aquesta malaltia i millorar la vida de les persones que la pateixen. A Sant Cugat, l’AECC organitza actes per recaptar fons que es destinen a la investigació, a campanyes de prevenció i a ajudar el malalt. “Arran de la mort de càncer del pare em vaig adonar que feia falta que molta gent s’hi dediqués”, explica. Tant és així que des que va assumir la presidència no s’ha plantejat deixar-la. “Jo estic contenta i agraïda de pertànyer a aquesta associació. Poder fer alguna cosa per als altres i per a una persona que ho necessita dóna una satisfacció interna molt gran”. Abans de vincular-se amb l’associació va col·laborar com a voluntària amb altres entitats, en especial amb el Cottolengo Padre Alegre.

Tot i que va venir a viure definitivament a Valldoreix l’any 1979, la seva relació amb la ciutat es remunta a anys abans. “De fet, gairebé des que va néixer ja hi estiuejava”. Diu que Valldoreix ha fet una evolució fantàstica: “Fixa’t fins a quin punt! Hem passat de tenir la caseta d’estiu a tenir-hi la residència”. Marta Martí ha estat una persona casolana i bona part de la seva vida l’ha dedicada a la família, els fills i el seu marit. “He tingut la sort de tenir una família molt unida i d’estar rodejada de bones persones”. Assegura que també li agrada la lectura i caminar.

També m’explica que a casa són molt aficionats a la música i que viatjar pel món l’ha enriquit molt: “Viatjar et fa valorar el que realment tenim a casa”.

Pere Fernández