AT E N E U
DE
LA VALL
DE
LLÉMENA
(20
A N Y S )
II F E S T I VAL D E LA C A RB ONE RA
“LA FELICITAT NO ÉS CAP DESTÍ ON CAL ARRIBAR SINO UNA MANERA DE VIATJAR.”
El FESTIVAL DE LA CARBONERA
es va desenvolupar: el poble, el
hi som.
va néixer l’any passat amb la vocació municipi, la vall…
A Cartellà (aquest lloc i aquest
de ser el festival de primavera i de
Ara ja tot és diferent. Ens cal
entorn que cada vegada ens
referència que dins l’àmbit de la
consolidar una idea que fa un any
commouran més i més i ens
dansa i la música tradicional
tot just anàvem descobrint i somiar
donaran nous objectius) la música i
mancava. I ho va ser; per la gent, la
les possibilitats i els reptes que ens
la dansa tradicional tornaran a
idea de festival i de trobada (única a
esperen l’any vinent; inventar i
revoltar-se amb tota la seva joventut
Catalunya) que es va crear, la cruïlla
discutir, temptejar i convertir les
i aquests quatre dies de ballades,
de llengües i de sonoritats que van
experiències en un debat en el que
tallers, concerts, descoberta i ...
conviure-hi i també per la bona acollida i la implicació que va rebre
cadascú hi aporti el millor de la seva ... aprenentatge ens tornaran a sensibilitat…a través de la dansa, del propulsar cap a endavant en la
la proposta en el context en el que
tacte, del contingut i de la gosadia. Ja recerca. Enguany novament
LES DANSES
UN CLÀSSIC
ACAMPADA A CARTELLÀ
Mallorca, Catalunya, Euskadi i
cercle dels entesos i els aficionats i
moltíssima gent que s’espera el que
Occitània; nova-ment el ressò (del
d’haver reeixit a moure’ns amb
tot just anem a comen-çar.
boca a boca, la prem-sa, la ràdio,
naturalitat amb la so-cietat que fa
I per acabar només recordar-vos la
Internet o la televisió) que vam
popular el que l’atreu i la captiva i el consigna que l’any passat enviàvem a
obtenir en un esdeveniment que ja
que l’enriqueix; novament la
tots el qui podíem temptar: us voleu
és conegut de Tolosa a Barcelona i
impressió de comptar amb un
endinsar amb nosaltres a la Girona
de Lleida fins a Manacor; novament
recolza-ment segur i amb la il·lusió i profunda aquests quatre dies de l’encorat-jament sincers de
la im-pressió d’haver superat el
Organitza:
L'Ateneu de la vall de Llémena Amb la col·laboració de: ESCAMPILLEM de Giron SA SARGANTANA Associació d’estudiants illencs al Principat AUCOC-UdG Associació Universitària de Cultura Occitana, Girona L’AUJAM MUSICAL Grup de joves músics de Perpinyà LAUBURU ELKARTEA Associació d’estudiants bascos a la UdG TOC DE XAREL·LO Cassà de la Selva LLLIBRERIA CANADELL Sant Gregori LLIBRERIA LES VOLTES Girona LLIBRERIA CÒMIC-22 Girona LLIBRERIA CATALANA Perpinyà AGERMANAMENT SALTxQUILALÍ CARBONERS: Lluís Ribas, Niceto Padrosa, Florenci Teixidor i Narcís Canadell
Amb el suport de: GOVERN DE LES ILLES BALEARS GENERALITAT DE CATALUNYA Departament de Presidència. Secretaria General de Joventut GENERALITAT DE CATALUNYA Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradiciona DIPUTACIÓ DE GIRONA CONSELL COMARCAL DEL GIRONÈS AJUNTAMENT DE SANT GREGORI Regidoria de Cultura CONSELL D'ESTUDIANTS DE LA UDG CAIXA DE GIRONA Unidiversitat Girona
2n Festival de la Carbonera Dissabte 28 d’abril • A les 15 h. Benvinguda i acampada Tallers • A les 15 h. Gralla amb Quim Boix i l’Aujam Musical Txalaparta amb Olatz Garde [-]
Cartellà, 28, 29 i 30 d'abril i 1 de maig de 2001
• A les 10.30 h. Boleros de Mallorca amb Sa Sargantana • A les 11 h. i 16 h. Sardanes amb Mon Cardona [-] • A les 16 h. Euskal dantza tailerra Taller de danses basques (avançat) [-]
• A les 17 h. Danses occitanes amb Ives • A les 17 h. Jotes de Mallorca amb Sa Gras Acordió diatònic amb Maties Sargantana Mazarico [-] • A les 19 h. Exhibició de balls d’Euskal Herria amb el grup Iratzarri • A les 19 h. Ball de tarda: Els Ministrils del Rosselló (Cat. Nord) Concert A les 21 h. Sopar compartit • • A les 22 h. Nou Romancer (Mallorca) A les 22 h. Ball acústic a les antigues • Ball escoles. Escenari obert a tots els • A les 23 h. Bitayna (Osona) i músics presents: mallorquins, Iratzarri (País Basc) occitans, bascos i catalans.
Diumenge 29 d’abril Tallers • A les 10 h. Euskal dantza tailerra. Taller de danses basques (iniciació) amb Iratzarri, Aitana Lertxundi i Oihane Cabezas.
Nit de la Dansa • A les 22 h. Cobla els Rossinyolets (Castellò d’Emp) • Els Groullers (Sarrià de Ter) • Al-Mayurqa (Mallorca) Durant tot el dia visites d’escoles i xerrades sobre la carbonera Dimarts 1 de maig Aplec de la carbonera Sardanes • A les 11.30 h. Audició de sardanes a càrrec de la cobla Foment de la Sardana • Presentació del llibre “Rocacorba” de Lluís Wilaert
Dilluns 30 d’abril Tallers
Dinar popular
• A les 10 h. Danses per a la mainada amb Eva Ribas i David Ripoll
• A les 14 h. Arrossada popular (1500 PTA) A les 16 h. Jocs de cucanya per a la mainada
• A les 18 h. Ball de bot amb Sa Sargantana
• Cançons de ximbomba i de treball (Mallorca) amb Catalina Canyelles [-]
• Mateixes de Llevant amb Miquel Àngel Muñiz [-]
• Danses de l’Empordà amb Cristina Barceló [-]
• Mixers amb Mon Cardona [-]
Ball de comiat • A les 16.30 h. Espigasons (La Cellera de Ter)
NOTES: Els tallers i l’entrada als balls són gratuïts [-] Aquests tallers tenen places limitades. Cal apuntar-se abans del dia 27 als telèfons de contacte. Durant tots els dies hi haurà una zona destinada a l’acampada, servei de bar i entrepans. Els que ho desitgin podran disposar d’allotjament a la casa de colònies de Can Bellvitge de Sant Medir tel. 972 21 66 03 (uns 20 minuts a peu) amb servei de esmorzar, dinar i sopar. Per inscriure’s als tallers i als àpats, cal apuntar-se prèviament als telèfons de contacte. Cal inscriure’s pel dinar popular (1500 PTA) a la Llibreria Canadell (Sant Gregori) o a Còmic-22 i Les Voltes
Avaluació del 2on festival de la Carbonera Feta per en David mentres beviem pomada davant l’Ateneu (1 de maig)
Super resum del que va dir transcrit per la poca memoria d'en Pep (si de cas que ell mateix ho amplii): • La programació era una copia del primer festival només canviant noms • Cap aportació original i innovadora. • Poc aprofitament dels recursos pressupostaris (pels mateixos diners podriem haver fet un festival de més alt nivell) • Desfase d’horaris i llocs (en algun moment hi havia 5 tallers alhora) • Poca presencia mediàtica Da mi basia mille, deinde centum, Dein mille altera, dein secunda centum, Dein usque altera mille, deine centum. Dein cum milia multa fecerimus, conturbabimus illa ne sciamus, (Catul. Poemes: Viuamus mea Lesbia atque amemus…)
Ai las, que poc que sé d’amar,/Tant que me’n creia sabedor!/Perquè d’amar no em puc estar/la qui no sap raó d’amor./Roba el meu cor, que és furt malvat,/i el cor del món i el seu, tots dos,/ i fuig, deixant-me, en soledat,/desigs ardents, cor anhelós.
Avaluació de la gent de l’Assemblea Salt x Quilalí S’hi van sentir molt ben acollits. Els van entusiasmar el Festival tant pel que fa la gent com per l’organització. Politicament han valorat molt positivament la gran entesa entre les dues entitats (SaltxQuilalí i l’Ateneu). Ens feliciten.
APUNTS PER A UNA AVALUACIÓ PROVISIONAL CARLES
El perquè de tot plegat La gent de l'Ateneu i l'espai de l'Ecomuseu han acollit en el decurs dels anys 2000 i 2001 les propostes d'organització del Festival a redós del que durant anys havia estat l'Aplec de la Carbonera. El Festival comença a ser conegut i és una cita singular en el calendari de la Vall i les terres de Girona. L'experiència assolida en aquestes dues convocatòries ens han de portar a fer balanç: on som i on volem anar. També revisar com ho hem fet i com ho podem fer millor en tots els aspectes. La proposta artística està definida. Els ateneistes hi són compromesos en la mesura que lliurement cadascú vol. El què potser no està prou clar es continuar nomès a cops d'impulsos generosos i ben intencionats però mancats d'estructura amb risc de fallida, quelcom que es fa necessari analitzar.
PACO Llegint les vostres reflexions algunes em semblen molt profundes i deixen bocabadat a qualsevol. Jo no aspiro a filosofar tant. Les reflexions que em volten pel cap o pensaments no se com explicar-les. Voldria dir moltes coses però l’únic que em ve al cap es que som tots plegats una colla de romàntics i busquem formes de treure el romanticisme a l’exterior i que la gent en pugui gaudir. El que acabo d’escriure m’ha deixat més ample que llarg
LLUÍS ostia, l'any que ve, en comptes de muntar un festival podriem escriure un llibre!
D'altra banda s'imposa discernir si l'impacte del Festival de la Carbonera repercuteix de manera prou clara en el projecte d'Ecomuseu i en quina mesura es comunica clarament als participants i assistents, si ho perceben i recepcionen. Dit d'una altra manera si sobretot per a la gent de la Vall es tracta d'un foc d'encenalls aïllat o bé una acció contextualitzada: una festa que mena a redescobrir un Cartellà artístic i popular, i crear un estat d'opinió favorable a la recuperació de l'espai. El Festival, el Casal d'Estiu i les exposicions han de ser oportunitats per a que el veïnatge comprovi in situ i sense mediatitzacions de cap mena el tarannà de l'Ateneu, i que permeti en darrer terme guanyar adhesions i recolzaments múltiples en l'empeny per a rehabilitar la rectoria per tal que pugui esdevenir -a mitjà termini- un
J OA N VIC E N S TA R R É Benvolguts/des Senyors/es, Malgrat no haver-hi participat activament, he seguit les notícies aparegudes, i em sembla una iniciativa, la de vostès, molt interessant. Crec que s'ha de recolzar al cent per cent. Per això vull encoratjar-los perquè es segueixi portant a terme aquesta gran tasca cultural i de germanor. Enhorabona i felicitats de tot cor.
equipament sociocultural amb capacitat d'acollida i desenvolupament de propostes enriquidores en el domini cívic, cultural i del lleure. La motivació del Festival cal expressar-la nítidament i fer-la visible. D'altra banda perderia significació.
Quadre d'anàlisi PUNTS FORTS: • Entorn • Oferta • Públic PUNTS FEBLES: • Equipament (precarietat de la rectoria). • Atenció al públic (Manca d'informació als assistents). • Organització (manca de sistemàtica i de planificació prèvia d'operacions - improvitsació). • Horaris (puntualitat). OPORTUNITATS: • Serveis populars de qualitat • Contribució al projecte d'Ecomuseu • Festa de la Vall (obrir el dia de l'Aplec a una fira de l'associacionisme i les entitats socials del territori). AMENACES: • Indefinició de l'objectiu del Festival (aprenentatge artístic i gaudi cívic) • Selecció de públics (aclarir l'estil i la naturalesa del Festival. Eliminar connotacions de farra i similars) • Intents de comercialització paral.lela
• Molèsties als veïns (respectar l'horari de cloenda de les activitats de la jornada) • Molèsties als campistes (garantir el dret al descans nocturn)
Nous serveis: aparcament, lavabos, recollida diària d'escombraries.
PLANIFICACIÓ Àmbits
Propostes de futur
• Programa
Àmbit de serveis
• Comunicació gràfica • Premsa
• Equipament: Redacció d'un projecte director de la rehabilitació de la rectoria per a usos socIoculturals. Fases d'execució. Finançament. • Atenció al públic: Punt d'acollida. Informació perma-nent als participants i assistents. Centre de coordinació general. Megafonia. Missatges continuats de benvinguda, organització, ser-veis i programació. Objectes per-duts. Control terreny d'acampa-da: acreditació exclusiva per als inscrits als tallers. Difusió dels grups participants (publicitat, cartells, discografia). Fulls especí-fics dels tallers (contingut i curri-culum monitor/a). Seguretat. Boti-quí. Horaris. Marxandatge del Fes-tival i de l'Ateneu (gorres, sama-rretes, cartells, bosses de carbó, etc). • Fira de l'associacionisme llemenenc: oberta a les entitats de la Vall (Dones de la Vall, Sardanistes llemenencs, APA, etc.). Definició: plafó carbonera explicatiu del procès. Plafó informació gene-ral del Festival (leit motiv). Normativa terreny d'acampada i horari del recinte del Festival. Crides a la col.laboració. Bases organitzatives: Bar i neteja del recinte (acord ple a subscriure a,b una entitat sociocultural). Producció general i operativa a càrrec de l'Ateneu (equipament, logística, informació, etc.). Grups i tallers: programadors.
• Fusteria • Electricitat i aigua • Proveïments i bar • Transports • Espais • Prats • Carbonera • Exposició: no comercial: (col.lectiva d'artistes llemenencs, fotografia, pla director, ...) • Allotjaments: Mas Suro, Can Bellvitge. • Relacions institucionals • Material • Compres i Tresoreria Operativa diària del Festival • Punt d'acollida: torns • Neteja: torns • Tallers • Espectacles • Brigada de serveis: torns • Manteniment • Exposició: comissariat • Bar: torns entitat col.laboradora i torn ateneistes. Calendari de producció (tercera edició) • Darrer trimestre 2001: Programa i calendari d'execució • 1r trimestre 2002: Finançament i difusió • Abril-maig 2002: Operativa executiva
Avaluació d’en Pep del 2on festival de la Carbonera “La felicitat no és cap destí on cal arribar sino una manera de viatjar.”
li el que necessita” Llegim a Miquel Martí i Pol a Solstici:
El festival va neixer a partir d’un petit somni: acollir d’alguna manera uns balladors del nord enllà muntant un petita i familiar trobada de musica i dansa. I per això es van ajuntar joves de vint i alguns anys amb joves de quaranta i més anys perquè com diu Paulo Freire “los criterios de evaluación de la edat, de la juventud o de la vejez no pueden ser los del calendario. Nadie es viejo porque nació hace mucho tiempo o joven porquè nació hace poco. Somos viejos o jovenes mucho mas en funcion de como entendemos el mundo, de la vivacidad, de la esperanza con la que estamos siempre dispuestos a comezar todo de nuevo. Somos jovenes en la medida de que luchando vamos superando nuestros prejuicios. El mejor tiempo para el joven de 22 o de 70 años es el tiempo que se vive. Se trata de transformar las dificultades en posibilidades”.
Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia. Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences; humanament, entre brogit i angoixes, pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
Doncs, transformant les dificultats en possibilitats vam crear el festival. Poc a poc, divendres a divendres. Cadascu aportant segons les seves possibilitats i els seus coneixements. Per què tothom es importrant i no hi ha ningu imprescindible. I no tenim receptes. Hi ha qui aporta coneixements, hi ha qui aporta treball, hi ha qui aporta afecta, hi ha qui aporta organització, hi ha qui aporta solidaritat i companyonia, hi ha qui aporta cordialitat, hi ha qui no pot venir i et truca i et dona ànims, hi ha qui no fot res però mira, hi ha qui t’ho dóna tot. Junts. Plegats. I com diu el vell eslogan anarquista: “Exigir a cadascu el que sap fer i donar-
En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida, amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres N’estic fart de les grans coses i dels plans grandiosos, de les grans institucions i dels exits enormes. M’inclino més per les forces humanes, minúscules i invisibles, que juntes seran com un capilar d’aigua en una esquerda, amb el temps suficient fera caure el més sòlids monumntes de l’orgull. M’interessa més el camí. M’interessa més el procès de construcció de la carbonera que el carbó. Els esforços de cadascú. El dia a dia. Que el carbó sigui finalment bo o dolent es indiferent (igualment no el venem...). Però es que resulta que si em fet una bona carbonera en surtira un bon carbó... D’acord: és important que el festival surti bé, d’acrod: s’ha de programar, equipar, organitzar, definir correctament. El que en Carles en diu Quadre d’anàlisi (punts forts, punts febles, oportunitats, amenaces) a Nicaragua
en diuen Analisis FODA (Fortalezas, Oportunidades, Debilidades y Amenazas). Fortalezas: Les complicitats d’uns bojos que somniem i que es posen a treballar i a gaudir plegats. Oportunidades: Millorar el compromís amb la realitat i analitzar les exaustives avaluacions David-Carles per millorar el resultat final donant-li la importancia que creiem que ha de tenir. Debilidades: Hi ha qui pot donar molt, hi ha qui pot donar menys. no per això és millor un que l’altre: els boscos serien massa silenciosos si només cantessin els ocells que ho fan bé. Cadascú ha de poder decidiir com, quan i perquè s’implica. Criticar el que un company ha fet o ha deixat de fer es signe d’immaduresa. Amenazas: Pensar que una bona programació, uns bons musics, molts diners i molta tecnologia ho resoldrà tot. Per això ja hi ha promotors privats que ho fan de puta mare. EPILEG “Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, no socializan los medios de producción y de cambio, no expropian las tierras de Alí Babá. Pero quiza desencadenen la alegria de hacer y la traduzcan en actos.Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable” Eduardo Galeano Una abraçada tendra i fraterna.
B ALLS I DANCES
ELS MÚSICS
L A N I T. L A F E S TA
Resposta d’en David a l’avaluació d’en Pep 1 El món és tot el que s’escau. 1.1 El món és la totalitat dels fets, no de les coses. 1.11 El món està determinat pels fets i perquè aquests són tots els fets. 1.12 Perquè la totalitat dels fets determina el que s’escau i també tot el que no s’escau. 1.13 Els fets en l’espai lògic són el món. 1.2 El món es desfà en fets. 1.21 Quelcom es pot escaure o no, i tota la resta romandre igual. (Ludwig Wittgenstein. Tractatus Logico-Philosophicus) Jo dormo, però el meu cor està despert: és la veu del meu estimat! Chir Hachirim/el Càntic dels Càntics,5-2 I Abram sortí(...)
Bo, no estic del tot d’acord amb l’avaluació d’en Pep. Quan Abram/Abraham sortí de la terra civilitzada de Sumèria per deambular sense pretext cap al país de Canaan va trencar el cercle i el cicle i la humanitat va començar a tenir una Història i els individus un paper, perquè hi va haver una tribu de nòmades que varen rebre una inspiració gens lògica ni pràctica ni ben vista ni raonable, però que els va unir generació rera generació…fins a avui mateix. I el camí és una excusa i la manera de viatjar un assaig. La felicitat és la inspiració que ens crea una nova Història que ens captiva fins al moll de l’os i ens hi implica i ens fa individus lliures perquè ens sentim realitzats amb el que fem (i així creem el món amb els nostres fets i amb els nostres pensaments i deixem de ser coses i les coses deixen de ser el món). Sense això no tenim Història, només el parany d’un grapat de déus amb minúscula que s’atemoreixen a cada acció de la nostra llibertat, que per a ells és una plaga. D’altra banda, Pep, és l’única manera de transformar el món i això és el ja vam fer quan vam crear el 1r Festival de la Carbonera i aquí és on hem de tornar. …fes que el meu poble (…) surti d’Egipte.
(Torah: Chemot/Èxode,3-11) Penso que l’important, perquè ens creiem el que fem, és ser capaços de reinventar la nostra Història a cada pas i que el carbó de cada any ens surti a recer d’un horitzó nou o si més no jove i altiu. Però l’horitzó que ha de veure néixer el nostre carbó és
l’objectiu que ens farà esperar la carbonera i és aquest carbó, no per ell sinó pel món que haurà de veure al seu voltant i que li donarà un sentit, el que ens farà sortir a nosaltres i ens donarà un alè per tot el que fem, pel temps que invertim (en…en realitat en nosaltres mateixos que ens anem construint), pel treball i perquè sense voler o sense adonar-nos anem imprimint una direcció a les nostres biografies i a les nostres il·lusions. La carbonera ja l’hem vista un cop i dos…i un reguitzer. Però sola no és res: ha de ser fresca com un bes… Da mi basia mille, deinde centum, Dein mille altera, dein secunda centum, Dein usque altera mille, deine centum. Dein cum milia multa fecerimus, conturbabimus illa ne sciamus, (Catul. Poemes:Viuamus mea Lesbia atque amemus…) (Fes-me mil petons i cent més després,/ després mil més, després els cent segons,/ després fins a mil més i després cent./ Després, quan molts milers ens n’haurem fet,/els embolcallarem per no saber-los,)
I nosaltres descobrir-nos amants inexperts a cada abraçada; com el trobador… Ai las! Tan cuidava saber d’amor, e tan petit en sai! car eu d’amar no’m posc tener celeis don ja pro non aurai. tout m’a mo cor, e tot lo mon; e se mezeis’e tot lo mon; e can se’m tolc, no’m laisset re mas dezirer e cor volon. (Bernart de Ventadorn. Can vei la lauzeta mover-70,43)
[Ai las, que poc que sé d’amar,/tant que me’n creia sabedor!/Perquè d’amar no em puc estar/la qui no sap raó d’amor./Roba el meu cor, que és furt malvat,/i el cor del món i el seu, tots dos,/ i fuig, deixant-me, en soledat,/desigs ardents, cor anhelós.]
I a cada nova Història que inventem, un clam que ens cridi cap a ella… (Safo.Epitalamis) [És que desitjo encara d’ésser verge?]
I que, com Kithou, ens embriagui amb la seva frescor… Corria com folla, dansava molt bé Heroica i bonica al mig del carrer Rodava i voltava, s’omplia de vent I reia i callava i seguia corrent S’inflava i girava, els braços en creu Tocava la sorra amb les puntes dels peus I veia la lluna al bell mig de la nit Nosaltres miràvem sense fer brogit Era com un somni d’una nit d’estiu M’invitava a córrer i a dansar Aquesta petita dansadora Retornava a riure i a cantar Cantant amb sa veu encisadora estava contenta i era molt feliç tots dos caminàvem fins al seu pedrís de la casa blanca quan tothom dormia quan tothom callava ella s’entristia m’acomiadava fins a l’endemà llavors em mirava i em dava la mà.
(Pau Riba.Dioptria:Kithou) Per això no estic d’acord amb dir que el que jo plantejava l’u de maig a les set de la tarda, tot bevent pomada, tingués com a interès únicament dins el caire de millorar el compromís amb la realitat i analitzar les exhaustives i magnifiques avaluacions David-Carles per millorar el resultat final donant-li la importància que creiem que ha de tenir,
com deies. Penso que sense la idea de sentir-se amants generosos no podem i ni tan sols hem de treure les forces per bellugar ni un dit. I a més és molt poc probable que ho fem, perquè de feina tots en tenim molta, massa, tanta que fa basarda, i les nostres actuacions a l’Ateneu no han de ser una teràpia passiva, un fer per fer, sinó una realització de debò, una Història que a cadascú li permeti, com deia en el text del díptic d’enguany, aportar-hi el millor de la seva sensibilitat. En realitat era una manera de reafirmar el que tu dius en la teva valoració: que cal apreciar la singularitat de cadascú, la particularitat de la seva aportació. I tant! Però des de la individualitat i la llibertat que ens dóna l’amor cap a una Idea i que ens fa sentir importants, no només peces d’un engranatge i per a això cal que cadascú sàpiga què carai fa i que se senti ple i únic fent el que fa. e si fallesc, vera amor fallirà. Mellor de tots[los amadors] hauré nom, s i&Mac215;m conferme. (Ausias March. XXXIII. Sens lo
desig…) [i, si defalleixo, defallirà l’amor autèntic./Si m’hi refermo, seré anomenat el millor de tots -els amants-.] I se senti de cop i volta amant i creador. Poet is Priest [Allen Ginsberg. Kaddish i altres poemes: Death to van Gogh’s ear!) [El Poeta és Sacerdot] I tots plegats un poble de Sacerdots i de Poetes que ens meravellem junts del que parim. Finalment aquí hi ha la diferència entre gestionar o fer funcionar o…i crear o pensar. Una distinció que ens caldrà tenir claríssima a partir d’ara. Pensar és pensar de nou, sense tenir ja les respostes per a les preguntes, sense camins, sense programes ni dogmes, ni mandra, ni ideologies avant la lettre, ni massa coses preconcebudes. Pensar és recerca.
Avaluació no-psicotròpica d’en Guillem “Qui tot ho vol, res té. Qui res vol, tot ho té.Qui tot ho vol, en vera, no ha obtingut ni una tija.”
Angelus Silesius I l’emperador tornà a preguntar: “Quina és la veritat més profunda de les ensenyances sagrades?” I Bodhidharma li respongué: “Buit, res de sagrat” Tan bon punt vaig acabar de llegir les avaluacions d’en Pep i d’en David vaig començar a concebre tot un cos metafísic capaç de respondre als conflictes ontològics que sacsegen el Festival de la Carbonera. Però l’aventura es va desbordar i 100 anys després d’en Nietzsche i 50 anys des de la mort d’en Wittgenstein el meu editor està a punt de donar a conèixer una nova ruptura en el pensament occidental.
Si fos estoic diria allò de: “el passeig existeix per mi quan jo passejo, quan estic ajagut o assegut no existeix”. Idò crec que mos hauriem d’asseure i passar els comptes monetaris (urgents) i acotar el present de manera que sobrevisquem a aquesta segona edició. Car el problema el tenim ara mateix i veig que la coordinació que tant ens urgeix en aquests instants només és efectiva a l’hora d’especular per e-mail sobre el sexe dels àngels. De totes maneres , David, rebatré la teva conjura aristotèlica properament...
Pensar de debò només es pot fer ‘a pit descobert’, davant un full en blanc o un dia en blanc; un diumenge a primera hora, per exemple, quan hi ha tota la llum del sol i de la nit per omplir, com el full en blanc. Com el desert. És sortir.Viatjar de debò. M’agrada imaginar que aquest és el nostre paper aquí, en tot el que tots tenim ara mateix entre mans i ens fa debatre: realment aquests quatre dies ens han tornat a propulsar cap a endavant amb la recerca. I el que és meravellós és que tot el que he intentat esbossar fins aquí és també el que ens pot fer gaudir de les màximes dignitats que pot tenir l’espècie humana i que ens acaben de desfilar l’una darrera l’altra: pensar i estimar [Gerard Vassalls. La ciència no pensa] El que hem de fer de bon de veres. I ja està; així de senzill. Un petó a cadascuna de les vostres galtes.
Avaluació i reflexions d’en Miquel - Kiel vi fartas samideanoj? Un esperantista quan es troba amb altres
AVALUACIÓ DEL FESTIVAL • TÉ CURA EN LA PRESENTACIÓ DELS TREBALLS • ES RELACIONA AMB UN REDUÏT CERCLE D'AMICS • RESPECTA L'ENTORN • TÉ PREDISPOSICIÓ A DESENVOLUPAR PROJECTES NOUS, PERÒ LI MANQUEN RECURSOS • ES MOSTRA RESERVAT A L'HORA DE PARTICIPAR EN LES PROPOSTES D'ALTRES GRUPS • PROGRESSA ADEQUADAMENT
REFLEXIONS: Si volem més participació de la gent de la vall, perquè no propiciem actuacions de grups de música tradicional a la programació de les festes majors i aplecs de la vall. Hauriem de relacionar-nos amb les comissions de festes i proposar-ho. Així el festival seria la culminació apoteòsica d'un reguitzell d'actuacions ... Hauríem de començar a preparar la infraestructura del proper festival: dissenyar una exposició sobre el món dels carboners (amb J i NN), preparar ambientació externa, repintar l'interior de l'ateneu, ... Per a les activitats d'informació i suport durant el festival, hauriem de començar a engrescar el jovent més proper (començant pels de casa). En un altre ordre de coses, hauriem de considerar la proposta que va fer l'Antonio el dia de l'Assemblea, i integrar-ho en el conjunt de l'ecomuseu. ... Bé, plego, que he de plegar.
FOTOS I MÉ S F OTO S
Avaluació visual d’en Pep (pels descreguts i cremats que no van poder veure i viure el que va passar) A l'avaluació de l'any passat
o coreografiats, el que enriquia
(Revista 7 en 1 de Sant Gregori,
era la diversitat, les diferents
juliol del 2000 pàg 25) algú dels
gammes de colors i textures de
nostres va dir:
oviment..." (Magdalena i David)
"...il.lusió, ganes de ballar, de cantar, d'aprendre, de conèixer gent
Les imatges que ens
d'arreu i de més enllà, ...balls de
acompanyen ho tornen a
parella, amb cercle, efervescència de
confirmar. Entre tots hem
rialles, sons,converses...
construit tot això.
...a cada racó hi trobàrem una
Enhorabona!!!
música, un grup de gent diversa i desconeguda però amb una afició comuna: músiques i danses tradicionals, populars, alguns balls amb més tradició que els altres, improvisats
Una abraçada tendra i dolça
IRAT Z AR R I Danses d’Euskal Herria
Agraïment d’en Xabier, del grup Iratzarri Soy Xabier, aquel chico alto
semejante, un festival que a mi
con gafas, que bailó y luego
entender supo combinar con
actuó de cantante con los
acierto la improvisación y la
músicos en la romeria del
participación popular por un lado y
domingo.
la programación de actuaciones
Una vez que han pasado ya
diversas por otro.
varios dias desde que
Los comentarios de los partipantes
terminó el Festival de la
de nuestro grupo han sido todos
Carbonera, quiero
positivos. No hay ni uno que no
mostrarte mi sincero agradecimiento por tener
haya deseado volver el año que viene.
la oportunidad de participar en tan original evento. Hace que tiempo que no participábamos en un festival
Hace poco hemos recibido las fotografias del Festival. Gracias por todo.
Avaluació d'en Sebastià Sansó Coimbra (Portugal), 30 de maig de 2001
Bones, som en Sebastià, i com em va haver fet un festival de més alt demanar en David, escriuré, amb un
nivell, però estic d'acord amb en
poc de retard, perdonau, quatre
Pep que el que importa és la
paraules sobre el Festival de la
col.laboració de cadascú segons el
Carbonera.
que pot, vol i té temps d'aportar.
Primer dir que enguany, al no haver-
Això és el que li dóna l'esséncia i la
hi pogut assistir ja que estic
màgia que ara té. De totes formes
estudiant a Coimbra (Portugal), ho
potser que amb un poc més
he viscut de manera més distant
d'organització el festival rodàs
que l'any passat.
encara millor. Per altra banda hi trob a faltar algun concert, algun
De totes maneres, de les valoracions, concord amb moltes de les coses de caire no-metafísic (que també) com per exemple que és importatíssim un poc de puntualitat en les activitats, que un punt d'informació i un equip de megafonia per anar informant sobre els tallers és necessari i que és una llàstima que un festival d'aquestes característiques no tengui més
taller, o alguna altra cosa del País Valencià, ja que és un país germà on la gent que està fent feina amb la música tradicional té molts de problemes per expressar-se amb normalitat i per exterioritzar la feina que allà s'està fent, perqué tot i les dificultats n'hi ha que lluiten perqué la música i les dances tradicionals no quedin reduits al
ressò mediàtic. Crec que la
més pur folcrorisme.
proposta ja està ben apuntada i que
Per acabar dir que la pitjor
ara cal reafirmar-la i a la vegada
mancança que podria tenir el
innovar-la perqué les pròximes
Festival de la Carbonera seria que
edicions no siguin una còpia de les
no existís per tot el que significa i
anteriors.
ofereix, per tant tota la resta potser
Potser sí que amb els mateixos
queda en poca cosa.
recursos es podria
AQUEST DOSSIER S’HA FET A PARTIR DE LES FOTOS I LES OPINIONS SOBRE EL SEGON FESTIVAL DE LA CARBONERA DE L’ANY 2001, QUE S’HAVIEN RECOLLIT A LA PÀGINA WEB DE L’ATENEU, AVUI DESAPAREGUDA. HO RECOPEREM AMB MOTIU DE CELEBRAR ELS 20 ANYS DE L’ATENEU. AGOST 2011
LluĂs Ribas, carboner