Perquè no ens fotin el tren, cal que apostem per aquest transport públic
Butlletí informatiu de la CUP Torelló Núm. 1 - Octubre de 2014
Si us plau, no llencis l’InfoCUP
COMPARTEIX-LO! #notenim
local
Com a organització política que som, a la CUP Torelló ens fa falta un espai de trobada. Un lloc on reunir-nos, guardar el material i trobar-nos amb qui ens vulgui localitzar. Però com a partit sense representació al consistori, no tenim dret a cap mena d’empara en aquest sentit. Durant gairebé dos anys ens hem trobat allà on hem pogut, provant diverses fórmules, sempre amb la provisionalitat com a obstacle a superar. De moment podem continuar així, però agrairíem gaudir d’un espai fix. Per això llancem un crida a les entitats, associacions i particulars de Torelló. Necessitem un local. Una taula per asseure’ns-hi al voltant i un racó on desar material. Si algun col·lectiu o persona està disposat a compartir-ne un amb nosaltres, ens serà de gran ajuda. Ens doneu un cop de ma? Podeu contactar amb nosaltres per correu electrònic a torello@cup.cat. Moltes gràcies!
torello.cup.cat torello@cup.cat twitter.com/cuptorello facebook.com/cuptorello
Les reivindicacions del col·lectiu Perquè no ens fotin el tren van camí dels dos anys de lluita i ara per ara res no fa pensar que puguin ser escoltades aviat. La defensa del transport públic com un dret que ajuda a garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que no poden o no volen optar pel transport privat no és una prioritat ni per Madrid ni per el Govern de la Generalitat. Durant aquests últims anys, ambdues administracions han primat i subvencionat el transport per carretera i han acordat un model de gestió inintel·ligible que els ha permès passar-se la patata calenta i eludir responsabilitats: gestió de les infraestructures (ADIF) i explotació dels ferrocarrils (RENFE operadora) des de l’estat i gestió de rodalies des de la Generalitat. Les reivindicacions dels usuaris d’Osona Nord vehiculades a través del col·lectiu Perquè no ens fotin el tren han servit per aturar el desmantellament de l’estació de Torelló, una infraestructura renovada amb fons públics per valor de 2,3 milions al 2012. Per altra banda, la constància del col·lectiu també ha aconseguit aturar a Torelló l’automatització barroera de l’estació. Aquesta automatització, que si que s’ha produït a altres punts de la línia, ha suposat entre altres coses que els usuaris es vegin obligats a pagar amb targeta de crèdit, que no puguin validar el bitllet en el punt d’origen o que estiguin exposats a les inclemències del temps o a perills de seguretat derivats de megafonies i panells informatius mal coordinats. Pel col·lectiu, i en definitiva pels usuaris de la Vall del Ges, ara per ara, el gran objectiu pendent a banda de les millores necessàries en la infraestructura i en els combois de la línia Puigcerdà-Barcelona és la integració tarifaria. Aquesta
mesura suposaria l’augment de les freqüències i poder conjugar amb altres mitjans de transport públic com el metro o l’autobús. A nivell polític local no es pot dir que el paper del Consell Comarcal i dels ajuntaments de Ripoll, Torelló, Manlleu i Vic hagi estat gaire reeixit a l’hora d’impulsar i defensar el transport públic ferroviari. Les tímides accions que s’han dut a terme en aquest sentit sempre han anat a remolc de la protesta dels usuaris i s’han limitat a declaracions de bones intencions (en alguns casos ni això). Només cal revisar l’hemeroteca i comparar el que s’ha aconseguit en altres comarques i ciutats en millores ferroviàries en aquests últims anys i malgrat la crisi. Entre tant, els usuaris d’Osona Nord i el Ripollès pateixen les deficiències d’un servei de mala qualitat i uns horaris cada cop més restringits. Apostar per el tren podria ser una bona oportunitat per a Torelló, que podria disposar d’una estació estratègica d’enllaç entre Barcelona i la Garrotxa, el Bisaura i la Vall del Ges. Evidentment però, perquè aquesta aposta pugui esdevenir una realitat cal que l’equip de govern treballi al costat del col·lectiu Perquè no ens fotin el tren noves complicitats a nivell comarcal i intercomarcal. Cal que conjuntament amb les altres administracions es reclami amb fermesa a la Generalitat i Madrid fórmules com ara la integració tarifària entre bus i tren que ja s’han aplicat amb èxit a comarques com el Bages. Cal fer palès que s’aposta per el tren habilitant per exemple una zona d’aparcament pels usuaris a l’estació o promocionant paquets de transport culturals per determinats esdeveniments com el carnaval. I cal, per sobre de tot, creure en el transport públic.
La gestió de l’aigua a la Vall del Ges: arguments per la remunicipalització
El passat 26 de març es va celebrar la xerrada-debat “La gestió de l’aigua a la Vall del Ges. Arguments per la remunicipalització”. La sala d’actes de Gestiomat es va omplir per escoltar les paraules del torellonenc Eudald Rifà (Grup de Defensa del Ter), Moisès Subirana (Aigua és Vida) i Jordi Colomer (CUP Arenys de Munt). Eudald Rifà va resumir l’estat de la gestió de l’aigua a la Vall del Ges. Dels tres pobles de la vall, “Sant Pere és l’únic on la gestió de les aigües és pública”; a Torelló va passar en mans privades l’any 1968 –l’actual contracte finalitza el 2018– i a Sant Vicenç l’any 2000, finalitzant el contracte el 2017. Pel que fa a la conca del Ter, “en el 55% dels municipis [traduïts en un 80% de la població] tenen la gestió en mans privades”. Rifà va explicar que tant Torelló com Sant Pere tenen problemes d’abastiment, i que es preveu que l’any 2015 entri en funcionament la potabilitzadora de la vall. També va enumerar el cas Covit; un problema de contaminació que Torelló arrossega des de fa més de deu anys i que ha provocat que “dos dels quatre aqüífers que abasteixen el poble” estiguin contaminats. Moisès Subirana va contraposar les xifres de gestió privada de Catalunya amb les de la resta del món, Europa i
l’estat espanyol; l’estadística evidenciava una clara tradició privatitzadora al nostre país, molt més notable que la de l’estat espanyol i descaradament molt més nombrosa que a la resta del continent. “Les Nacions Unides defineixen l’aigua com un dret humà”, va defensar
“Municipalitzar permet conèixer realment el servei i poder actuar en conseqüència. Permet la gestió directa i, per tant, la transparència del servei” Subirana; “això n’hauria d’excloure la gestió privada”. Va posar Berlín i París com a exemples de remunicipalització, en el primer cas “després de votar-ho en un referèndum” –com assenyalaria més tard, “cap procés de privatització ha superat un referèndum–, i va argumentar que la privatització “costa als ciutadans més de 2.600.000 € i no suposa un servei millor. Les empreses fan negoci i les administracions públiques assumeixen el deute”. Subirana també va explicar alguns exemples de mala gestió a Catalunya i de tripijocs entre l’administració i les companyies
gestores. Jordi Colomer va narrar l’experiència remunicipalitzadora a Arenys de Munt. Emparat en 18 anys d’experiència en ajuntaments, Colomer va afirmar que “l’empresa privada gairebé mai compleix els contractes”, ja que “el problema és que els ajuntaments desisteixen a fer seguiment perquè ja ho gestiona l’empresa”. En el cas d’Arenys, explicava que “cap empresa complia amb el que s’havia definit a les licitacions” i que, un cop efectuada la remunicipalització, “vam demostrar que, amb rigorositat, la gestió pública era més econòmica”. Definint els avantatges dels dos models de gestió, va dir que “externalitzar té com a avantatges despreocupar-se del servei i deixar les inversions en mans d’altri”, mentre que municipalitzar permet “conèixer realment el servei i poder actuar en conseqüència. Perment la gestió directa i, per tant, la transparència del servei”. Acabades les ponències, es va obrir el debat i el torn de preguntes. Junt amb la participació del públic assistent, els ponents van acabar de puntualitzar amb els seus arguments. Eudald Rifà va explicar que “l’alcalde de Torelló ens ha manifestat el seu descontent amb la gestió de Sorea”, i que el mateix es pot dir de Sant Vicenç. Jordi Colomer va afegir que “Sorea no compleix amb les inversions per obtenir més beneficis”, una actitud que “des de molts ajuntaments no s’ha controlat”. També es va parlar de la investigació, que segons Colomer no està renyida amb la gestió pública, i Rifà va defensar que la mala gestió fa replantejar la privatització a alcaldes de tots els colors: “la municipalització no és només una cosa d’anticapitalistes”. Es va deixar clar que la gestió privada no garanteix professionalitat ni la pública és sinònim de transparència si no es fa bé. En paraules de Moisès Subirana, “la gestió pública no assegura res, per això parlem de democratització del servei”.
Porta oberta a la prorrogació de la concessió del servei d’aigua a Sorea El passat mes de Gener, la plataforma Aigua és Vida denunciava, en una roda de premsa davant de les instal·lacions de la planta potabilitzadora d’Osona Nord, la situació de descontrol que existeix en la gestió municipal del servei d’aigua en la majoria de municipis de la conca del Ter, fruit d’una pràctica estesa de privatitzacions que es va implementar sobretot a partir dels anys 90. En el cas de Torelló, la concessió actual està gestionada per l’empresa privada Sorea (Grup Agbar, propietat de les multinacionals CaixaBank, Veolia i Suez), amb un contracte de concessió que finalitza el 2018. Així doncs, Torelló disposarà en els propers anys d’una oportunitat immillorable per obrir un debat respecte al model de gestió que volem per al
nostre poble. Malauradament, en el ple del passat mes de juliol, l’equip de govern va donar a conèixer un nou acord amb la companyia Sorea, per al qual l’empresa aportarà 350.000€ per a les obres de canalització fins a la potabilitzadora d’Osona Nord. L’acord estableix la quota que haurà de pagar l’ajuntament per restituir aquesta aportació i que s’haurà d’amortitzar abans que finalitzi el contracte de concessió vigent, el novembre del 2018. En cas d’incompliment d’aquest requisit, el contracte de concessió amb Sorea es prorrogaria per 10 anys més. Així doncs, aquest nou contracte obre la porta a la perpetuació del model privat i impediria encetar el debat respecte una possible remunicipalització fins a l’any 2028, en cas que l’Ajunta-
L’equip de govern continua incomplint el pacte per exercir la sobirania fiscal Fa més d’un any l’ANC Vall del Ges, 17 entitats i 6 formacions polítiques, entre elles la CUP, van impulsar un acord perquè l’ajuntament de Torelló passés a ingressar els impostos corresponents a l’IRPF i l’IVA a l’Agència Tributària de Catalunya. Malgrat aquest acord ratificat per àmplia majoria en el ple del mes de maig de 2013, a dia d’avui, Torelló continua sense figurar en el llistat de municipis que ja exerceixen la sobirania fiscal. L’equip de govern (CIU-ERC), en paraules de l’alcalde Santi Vivet, ha anat ajornat els pagaments a la hisenda catalana al·legant que el consistori no tenia “totes les garanties per fer les coses ben fetes” i no ha traslladat cap altra explicació a les entitats i formacions impulsores de la iniciativa. Per altra
banda, l’oposició política amb representació al consistori que va impulsar i votar favorablement a la moció (PSC i ICV-EUiA), tampoc s’ha preocupat de materialitzar aquest acord. Actualment 62 municipis fan les coses ben fetes i ingressen els impostos recaptats en els ens locals (IRPF dels treballadors municipals o l’IVA) a l’Agència Tributària de Catalunya. Entre aquests 9 municipis osonencs: Balenyà, Calldetenes, Collsuspina, el Brull, Roda de Ter, Sant Pere de Torelló, Seva, Tavèrnoles i Vic. Exercir la sobirania fiscal és una qüestió de valentia i voluntat política. Municipis amb sobirania fiscal en exercici: http://www.municipisindependencia.cat/mapes/sobirania-fiscal/
ment no pugui complir amb els termes pactats. Davant aquest fet, i per tal de d’assegurar la recuperació de la sobirania del servei per part dels ciutadans, caldrà estar especialment amatents, i fer complir la voluntat de “recuperar la concessió el 2018” que va expressar l’Alcalde Santi Vivet, en nom del l’equip de govern durant l’esmentat ple municipal. La CUP Torelló aposta fermament per recuperar el control directe de la gestió de l’aigua i plantejar-ne una gestió no mercantil, el que permetria millorar la transparència en el servei, racionalitzar-ne el preu i, en definitiva, alinear-ne els objectius amb els interessos del conjunt dels ciutadans i no els de les empreses privades que actualment el gestionen.
Es paga, l’incivisme?
El mes de juny l’equip de govern va iniciar una campanya contra els excrements de gos a Torelló sota el lema “L’incivisme es paga”. I és que hi ha certes parts del poble que poden arribar a ser un laberint per tal d’esquivar els excrements que els amos dels gossos no recullen del terra. Des de la CUP Torelló ens preguntem si la campanya està donant els seus fruits, és a dir, si s’ha notat una reducció en la quantitat d’excrements abandonats al carrer o s’hi s’ha posat alguna sanció al respecte. En definitiva, quin control s’està fent dels resultats de la campanya.
No et limitis a contemplar aquestes hores que ara vénen. Vine a la CUP i participa!
torello@cup.cat
votem independència Les mobilitzacions recents en les diades del Principat, però també moltes altres mobilitzacions existents arreu dels Països Catalans, reivindiquen més drets polítics, socials i nacionals. En aquest sentit, el 9N ha esdevingut la icona de la confrontació amb l’estat en el terreny de la democràcia formal i, també, en el terreny dels drets col·lectius. Han estat tantes les demostracions populars a favor del dret a l’autodeterminació, que tot el que intenti aturar el clam majoritari esdevindrà un trencament definitiu amb la majoria social. Que l’Estat Espanyol hagi impugnat la llei i el decret de convocatòria de la consulta, que el Tribunal Constitucional l’hagi suspès i que les forces polítiques majoritàries a les cambres espanyoles trobin normal aquesta situació, no fa que nosaltres ens dobleguem en contra del que és un sentit majoritari al conjunt de la societat catalana. Expressar voluntats en unes urnes és i ha de ser un dret polític bàsic. Avui, l’Estat Espanyol sacralitza una constitució que només ha avalat un 15% del nostre poble i l’utilitza per prohibir-nos el vot. Paradoxalment, utilitzen la llei per negar la democràcia i canvien l’Estat de Dret pel Dret d’Estat. Però nosaltres anem més enllà. El 9N és només el tret de sortida d’un veritable projecte de ruptura. El 9N ha d’obrir les portes a la independència, a l’articulació dels Països Catalans i sobretot, a la conquesta de sobiranies reals. procés constituent El 9N només és l’avantsala d’un seguit de decisions i transformacions polítiques i socials que caldrà començar l’endemà mateix. Primer de tot, materialitzar els resultats de la votació. Si guanya inde-
pendència serà el moment de convocar eleccions constituents per tal d’obrir tot aquest procés de transformació que ha de garantir que la independència no sigui un punt d’arribada, sinó un instrument de canvi. L’obertura d’un procés constituent és, al nostre entendre, l’única via possible perquè la gent sigui la protagonista en el moment d’encetar una nova etapa, un moment polític que molt poques generacions de persones han pogut protagonitzar. Es tracta de fer possible l’obertura d’un procés democràtic i participat que impulsi l’autoorganització popular i que parteixi d’un reconeixement explícit al teixit social existent que fa temps que planteja propostes i alternatives al sistema actual. Aquest és el veritable sentit d’un procés constituent, el que es dibuixa des de la base i de forma compartida. Un procés que no pot ser el resultat del treball d’uns pocs experts, sinó que necessàriament ha de ser producte de la participació directa i el protagonisme de la majoria social. Un procés, en definitiva, que ompli de significat la paraula sobirania, tot retornant-la a la gent. Només així podem trencar amb les lògiques d’elits i de representats per passar a instituir poder popular. per canviar-ho tot Un procés que se sustenti sobre la base de decisions que responguin als interessos majoritaris de la classe treballadora i de les persones que sobreviuen com poden mentre ben pocs viuen amb molt, no pot generar res més que un nou sistema econòmic i social. I això és exactament el que volem construir: un sistema que permeti acabar amb els privilegis de les cúpules dels poders polítics, financer i econòmic i amb la tirania
del deute i de les multinacionals. Fer possibles drets universals com la salut i l’escola de propietat i provisió públiques, així com un habitatge digne per a tothom. Repartiment equitatiu dels treballs i les riqueses, sobre la base del reconeixement del treball reproductiu i de cures. Que els sectors estratègics de la nostra economia siguin gestionats per la majoria social d’acord amb les seves necessitats. Un model territorial que es basi en el respecte a les persones i al nostre entorn, lliure de nuclears i del monopoli de les grans empreses energètiques. Que el català sigui la llengua comuna i de cohesió social. Que la gent pugui decidir individual i col·lectivament en tots els àmbits de les seves vides. Que totes les persones tinguin garantits tots els drets, independentment del seu origen. Volem obrir les portes a tot allò que fa temps que reivindiquem, que volem fer possible i que estem convençudes que és l’única via per generar un sistema basat en la igualtat, la justícia i la solidaritat; volem construir, en definitiva, una alternativa al capitalisme. El nostre projecte, que vol capgirar-ho TOT per servir a TOTHOM, no cap a la seva Constitució. Segur que tampoc a l’Europa de la troika, que converteix els governs i els estats en gestories de bancs i multinacionals. No ens importa. La independència pot ser un instrument per acabar amb els privilegis i la corrupció, construir institucions del comú i garantir els drets civils, socials i econòmics avui amenaçats arreu pel neoliberalisme. Aquesta és la nostra lluita, que ve de molt lluny i va molt més lluny encara.
anemmesenlla.cup.cat