Programa polític CUP Tàrrega 2019

1

Els eixos del nostre programa:

1 Participació

pàg. 4

Associacionisme / Participació ciutadana i transparència / Pobles del municipi / Educació per a la democràcia

2 Drets socials

pàg. 10

Serveis públics municipals / Serveis socials / Esports i educació per a la integració social / Sobirania tecnològica / Dret a l'habitatge / Gènere i alliberament sexual / Sanitat

3 Economia

pàg. 28

Finançament municipal / Lluita contra l’atur / Activació econòmica / Comerç

4 Territori

pàg. 34

Mobilitat, infraestructures i civisme / Urbanisme / Pobles del municipi i pagesia / Medi natural i entorn paisatgístic

5 Cultura

pàg.40

Cultura / Llengua / Cap a la República Catalana

Principis d'actuació política 2

pàg. 47

INTRODUCCIÓ

Aquest llibret és el programa polític complet de la Candidatura d’Unitat de Popular de Tàrrega per a les eleccions municipals del 2019. Aquest document és el producte en construcció d’una feina iniciada a mitjan 2013. Durant tot aquest temps hem pogut constatar l’existència de tota una sèrie d’inquietuds en el nostre municipi relacionades amb la necessitat de promoure un canvi, una nova manera d’enfocar els problemes i de fer i dur la política al carrer.

En aquest sentit hem anat aplegant totes les veus, propostes i suggeriments sorgides tant de les lluites al carrer com de les reflexions i les trobades amb els diferents col·lectius mitjançant xerrades, debats, taules rodones, reunions i assemblees que hem anat realitzant durant tot aquest recorregut.

A més, l’experiència d’haver comptat amb tres regidors a l’Ajuntament durant la darrera legislatura (2015-2019) ens ha permès disposar d’informació sobre pressupostos, comptes, gestió, funcionament, i podem reformular les nostres propostes sobre bases més sòlides.

Tanmateix, aquest exercici de síntesi i recopilació ha suposat en molts casos ampliar molt més els interrogants i això ens reafirma amb la idea que nosaltres sols de manera aïllada no podem fer un canvi real, que la lluita ha de ser col·lectiva i que governar-nos és feina de tots i totes, no només de les persones amb càrrecs polítics.

Reiterem que aquest document no és un document tancat, ni un objectiu en si mateix, sinó que va nàixer el 2015 ja com a brúixola per traçar els nostres principals objectius i línies de treball, amb propostes que hem revisat i revisem amb la voluntat que siguin més eficaces, però que no deixen d’estar en discussió permanent i subjectes a modificacions constants. Propostes que tenen com a objectiu poder decidir de manera lliure i responsable sobre tot allò que ens afecta com a ciutadanes i que en el fons ens pertany. Així doncs, per consolidar el nostre projecte col·lectiu de model de ciutat, basat en la justícia, l’aprofundiment democràtic, la transparència, l’anhel de superació del capitalisme i la construcció de la República Catalana independent.

3

1/5 Transparència i participació

4

1/5 TRANSPARÈNCIA I PARTICIPACIÓ 1.- Associacionisme 2.- Participació ciutadana i transparència 3.- Pobles del municipi 4.- Educació per la democràcia

Al nostre municipi hi ha una inquietud molt forta de la ciutadania per participar en la vida pública, però aquesta inquietud no troba els canals adequats per expressar-se de manera positiva i eficaç.

En altres casos, hi ha molt desconeixement de la institució i de com funciona, fet que dificulta la percepció de les possibilitats de participació legalment existents. Aquesta situació provoca la reducció de drets efectius de la ciutadania i la formació de ciutadans no responsables ni conscients del seu entorn, dels seus drets i dels seus deures. Des de la CUP de Tàrrega volem capgirar aquesta tendència, conscients que a Tàrrega no s’han desplegat tots els mecanismes que la llei contempla per fer possible que els ciutadans s’autogovernin.

En efecte, creiem que a Tàrrega no hi ha hagut fins ara una clara voluntat política de dur a terme una participació real dels diferents agents socials i culturals, d’altra banda prou nombrosos i actius en el nostre municipi. En els diferents casos en què s’han posat en marxa aquests mecanismes, ha estat de manera merament informativa, o com a molt, consultiva.

Tot i que es va iniciar la confecció d’un nou reglament de participació, aquesta no va comptar amb cap fase d’estudi previ ni de diagnosi, i no ha arribat a completar ni tan sols la fase participativa, i ha quedat com un esborrany en un calaix.

A més, com a CUP hem proposat eines de participació ciutadana, com les audiències públiques, però el govern local les ha menystingudes. Només amb la reclamació feta des de les entitats locals han estat escoltades, però seguim a Tàrrega sense un Ajuntament que posi els mitjans, les infraestructures i el personal adequat i necessari per a dur a terme la participació ciutadana que la CUP i les entitats reclamem.

També cal destacar que el desenvolupament de la vida social i cultural de la nostra ciutat és en gran part fruit del treball de les associacions, entitats i grups que al llarg de l'any estan duent a terme d'una manera totalment desinteressada moltes i variades activitats i que són un dels principals motors de dinamisme i participació. Creiem essencial, doncs, establir complicitats i mecanismes de suport i diàleg amb aquestes entitats; el que rebutgem és condicionar la tasca altruista de les entitats.

Com a CUP sempre hem apostat per l’elaboració d’uns pressupostos participatius; és a dir, apostem perquè la ciutadania tingui més capacitat de decisió real sobre allò que es fa al municipi.

Molt al final d’aquesta legislatura, l’Equip de Govern (CiU i ERC) ha tirat endavant una projecció de pressupostos participatius, però un cop més s’ha instrumentalitzat la participació ciutadana en benefici partidista i el procés ha estat més propagandístic que real.

Creiem, doncs, que és essencial fomentar la pràctica democràtica en tots els àmbits, començant pels pobles del municipi i per l’associacionisme. Un dels nostres objectius és reparar i fomentar el

5

teixit associatiu, coordinar el treball en xarxa i assessorar, especialment, aquelles associacions que fomentin aspectes positius per al territori i la societat (cultura, defensa de l’entorn natural, solidaritat...).

De la mateixa manera considerem important donar veu a col·lectius desafavorits o apartats de les decisions polítiques, com joves, gent gran, treballadors autònoms no associats, persones amb problemes específics de gènere, persones d’origen estranger, persones amb risc de pobresa, persones amb altres capacitats, persones amb mobilitat reduïda...

Per això, proposem:

1. Associacionisme 1 Crear la figura de la tècnica de participació, una persona amb la formació adequada per assessorar i donar a les associacions suport organitzatiu, logístic i financer, ajudar-les a buscar subvencions i fer tràmits burocràtics, propiciar convenis i ajuts, fer detecció de necessitats, facilitar la formació, etcètera.

2 Facilitar l’activitat de les associacions en la gestió dels espais municipals. Cal reduir la burocràcia i el control institucional, i apostar per la confiança i l’agilitat. Anant més enllà, volem potenciar xarxes d’equipaments, plataformes de difusió d’activitats, coordinadores de col·lectius…

3 Normativitzar la política de les subvencions per evitar crear una dinàmica de clientelisme fent pública la informació sobre projectes, assignacions i partides de despeses detallades a la web de l’Ajuntament.

4 Iniciar un procés de cogestió d’equipaments i programes socials, culturals i educatius, de manera que Ajuntament i entitats puguin treballar colze a colze per a la millora dels espais, de la convivència, la justícia social i la qualitat de la vida cultural targarina, més enllà de l’oci i la festa.

5 Fomentar l’autogestió de les associacions per tal que la seva dependència econòmica de les subvencions no sigui una condició indispensable per a la realització i la supervivència de les activitats que desenvolupen. Per això, cal: 5.1 Recuperar espais per a les associacions en les festes populars com la Festa Major i durant la Fira de Teatre dels quals puguin disposar per finançar-se i promocionar-se.

5.2 Vetllar per la implementació de recursos logístics perquè les associacions puguin fer la seva activitat (cadires, taules, plats, locals, equips informàtics i de so...).

5.3 Facilitar locals municipals o de la Generalitat i recuperar espais infrautilitzats.

5.4 Oferir assessorament legal i econòmic de manera gratuïta.

6

5.5 Fomentar la realització de tallers de manera remunerada.

5.6 Contribuir a difondre les activitats de les entitats als centres educatius per optimitzar la feina que fan i obrir-se a nous socis.

5.7 Crear un espai a la pàgina web de l’Ajuntament amb tota la informació disponible de cada associació i les activitats que ofereixen, com contactar-hi, etcètera.

5.8 Promoure la presentació de projectes d’autogestió que posin en valor la manera de treballar i els objectius de les diferents entitats per intentar evitar ser només gestors culturals de subvencions públiques.

6 Atansar les aportacions de les diferents activitats culturals a l’àmbit educatiu. Seria desitjable mantenir relació activa amb el teixit educatiu del poble (tallers, xerrades i col·laboracions amb els centres escolars i l’Escola Municipal de Música) i el teixit social (tallers i xerrades a l’hospital, casal de gent gran, associacions, agrupació d’escoltes, escola d’adults). Això passa per posar tots els mitjans necessaris per potenciar el Pla Educatiu d’Entorn.

7 Obrir espais de diàleg on el jovent pugui participar en la vida pública de manera eficaç i efectiva, i canalitzar les seves inquietuds, necessitats i projectes.

8 Millorar i optimitzar els usos de les instal·lacions dels espais de participació, per exemple, el centre d'entitats o el centre cívic. Sobretot al primer, de manera que s'hi puguin realitzar trobades i xerrades amb l'equipament necessari (connexió a internet, projectors, pantalles, ), pugui albergar sales d'estudi, pugui disposar de més serveis per convertir-se en un lloc de trobada i sigui més sostenible energèticament.

2. Participació ciutadana i transparència 1 Fer pedagogia de la participació, mitjançant l’impuls de programes formatius en la pràctica participativa (tallers, conferències, sessions formatives...).

2 Reformar de nou la pàgina web de l’Ajuntament: no ha de ser només una eina estètica, o un aparador comercial i de promoció turística, sinó que ha de ser també, i sobretot, un lloc útil per al ciutadà on es doni informació de qualitat, accessible i fàcil de trobar, indexada, entenedora i clara, tant pel que fa a disseny com a la funcionalitat.

3 Publicar de manera clara els mecanismes de comunicació entre el ciutadà i la institució municipal, habilitar eines 2.0 per a la democràcia electrònica i fomentar a la vegada espais d’ús lliure d’aquestes tecnologies, tot evitant que la informació no es doni exclusivament per mitjans electrònics.

7

4 Fomentar la sobirania tecnològica i garantir l’accés a Internet al màxim nombre de persones. Per això, l’Ajuntament ha de treballar amb programari lliure, de codi obert, i abandonar la submissió per qüestions suposadament pràctiques als programaris privats.

Això suposa un pas més en la democratització, a la vegada que suposaria un estalvi important per al municipi.

5 Procurar la transparència en la gestió municipal, mitjançant la publicació de documents, actes, dades, informes, plens, ordenances, pressupostos, comissions de seguiment, el POUM, etcètera.

6 Fer públics a la web tots els contractes dels serveis externalitzats i els informes de les comissions de seguiment d’aquests serveis i les revisions tarifàries corresponents.

7 Permetre una participació més activa i directa de la ciutadania en els plens. Cada individu i cada associació ha de tenir oportunitat d’anar i parlar al Ple i de presentar-hi mocions, sota compliment dels tràmits pertinents, els quals han de ser raonables i eficaços.

8 Modificar l’actual Reglament de Participació Ciutadana mitjançant una Pla Municipal de Participació, i impulsar la creació d’estructures participatives permanents, tant d’àmbit sectorial (associacions segons àmbit de treball) com territorial (Consell de Ciutat i pobles del municipi), oberts a tota la ciutadania i de caràcter consultiu o vinculant, segons s’estipuli.

9 Fomentar figures de representació per tal de fer efectius mecanismes de participació i control, com drets de petició i proposta, consultes populars, audiències públiques, o drets d’iniciativa ciutadana.

10 Crear les condicions necessàries per realitzar pressupostos participatius, reconeixent la dificultat i la complexitat de la tasca, atès que requereix un treball sistemàtic amb el teixit ciutadà. En aquest sentit, cal vetllar perquè no segrestin l’espai de participació representants de lobbys organitzats poc representatius... No s’ha de fer demagògia amb la participació́ i cal estar atents als perills que comporta per tal de ser honestos: no podem enganyar ni generar frustració́ i hem de saber en quins moments i amb quines garanties es pot dur a la pràctica.

11 Revisar el protocol i redactar un CODI ÈTIC de bones pràctiques que reguli explícitament les actuacions dels representants polítics del consistori en exercici el seu càrrec.

12 Aglutinar, donar veu i suport a aquells col·lectius i grups de joves que treballin per la reivindicació d’espais propis per tal de desenvolupar les seves activitats, tant amb l’ús de l’espai públic, com amb la possibilitat de disposar d’espais autogestionats, llogats o municipals.

13 Fomentar un model de festivitats participatiu i sostenible que garanteixi l’accés a les festes de tota la població mitjançant l’organització de la festa major per part d’una comissió de festes formada per les entitats, amb el suport de l’ajuntament.

8

3. Pobles del municipi 1. Establir dins el Reglament de Participació Ciutadana la creació d’un Consell de Ciutat amb els representants dels pobles del municipi, representants de la ciutadania i representants dels diferents partits polítics.

2. Reconèixer i formalitzar la figura de l’alcalde pedani com a representant legítim dels ciutadans de cadascun dels pobles del municipi.

3. Modificar el funcionament dels plens per tal que els alcaldes pedanis hi puguin intervenir fàcilment i de manera directa.

4. Educació per a la democràcia 1. Reactivar i dotar de més contingut el Consell Escolar Municipal, potenciant la participació dels pares, mares i estudiants, i alineant lla seva tasca amb els objectius del Pla Educatiu d'Entorn.

2. Fomentar la relació entre centres educatius i associacions a través de tallers, xerrades, visites o projectes comuns.

3. Implicar els centres educatius en projectes de ciutat; tant en l’àmbit de la recerca i la divulgació del patrimoni cultural, històric i natural, com en el coneixement del funcionament de les diferents institucions i òrgans de participació política.

9

2/5 Drets socials

10

2/5 DRETS SOCIALS 1. Serveis públics municipals 2. Serveis socials 3. Esports i educació per a la integració social 4. Sobirania tecnològica 5. L’habitatge, un dret fonamental 6. Gènere i alliberament sexual 7. Sanitat

L’actual context de crisi econòmica i social està afectant els drets més bàsics de les persones. La manca de feina estable, els desequilibris nutricionals, la dificultat per accedir a un habitatge digne, els problemes a l’hora d’afrontar el pagament dels serveis bàsics com el lloguer, l’aigua, la llum i el gas, el deteriorament de la salut física i psicològica, són problemes que la crisi capitalista que patim ha agreujat. Això genera una divisió social intolerable que està suposant una pèrdua de drets a totes aquelles persones que no tenen els recursos suficients com per accedir a aquests serveis més bàsics.

Des de la CUP constatem com el nostre municipi no és una excepció a aquesta situació d’emergència social. Per això creiem que l’Ajuntament ha de vetllar perquè aquesta fractura social no es faci més gran i fins disminueixi, i per això ha de posar-hi allò més imprescindible: la voluntat política. Cal tenir en compte, però, que per capgirar aquesta situació hi ha d’haver canvis econòmics i socials profunds a nivell estatal i autonòmic, i sobretot aprofitar l’oportunitat històrica que comportarà la ruptura democràtica de la independència: només la construcció de la República Catalana ens permetrà reapropiar les classes populars de la riquesa que ara generen. De moment, un dels eixos de l’acció política de l’Ajuntament cal que sigui la preservació de tots aquests drets bàsics. Per revertir aquesta fractura social creiem que s’ha d’incidir més i millor en l’actuació conjunta i coordinada entre l’Ajuntament i totes les organitzacions i entitats que treballen en defensa dels drets socials. D’altra banda, considerem claus l’educació i la formació, les quals han de jugar un paper molt important per propiciar el desenvolupament de persones lliures, crítiques i amb l’empatia suficient; persones conscients que la seva situació i la del seu entorn es poden transformar si es doten del mitjans suficients per implicar-se en la solució dels problemes i a la vegada s’hi impliquen els entorns familiars respectius.

Som conscients que moltes de les competències en l’àmbit social no són d’abast municipal, però l’Administració local pot fer més del que ara fa. Des de tornar a gestionar directament els serveis públics bàsics per poder decidir l’orientació dels beneficis que aquests generin fins a definir uns pressupostos municipals més socials i justos, hi ha tot un ventall de possibilitats que cal explorar i explotar a fons. Creiem que el nostre Ajuntament no pot fer cap pas enrere en aquest sentit i cal que es posicioni no només de paraula, sinó de fet al costat de totes les persones que a Tàrrega pateixen aquest deteriorament social generalitzat. Entenem que tothom té dret a unes condicions mínimes de vida i que la caritat, tot i ser un mecanisme que es fa inevitable en moments tan durs com l’actual, no és la solució. Hem d’aconseguir que siguin les institucions públiques mateixes les

11

que garanteixin que totes les famílies disposen d’allò que tots entenem que és bàsic per un bon desenvolupament humà. Creiem que el més important és que avancem tots junts com a societat, si cal, fent-ho més lentament, però sense deixar ningú pel camí.

1. Serveis públics municipals Considerem molt important i una eina clau per al canvi social els serveis bàsics que tots els municipis estan obligats a proporcionar a la ciutadania. En els últims anys hem pogut observar una onada generalitzada de privatitzacions dels serveis públics a la qual s’hi han adherit la majoria d’ajuntaments catalans, entre ells el nostre ajuntament. Actualment a Tàrrega els serveis, la gestió dels quals ha estat externalitzada i cedida a empreses privades són: l’abastament i sanejament de l’aigua, la piscina coberta, la recollida i el tractament de la brossa, el transport urbà i interurbà amb els pobles del municipi, les zones blaves d’aparcament i l’aparcament soterrat de l’Estació d’Autobusos. La desídia institucional i l’oblit públic han dut als ajuntaments a cedir la seva gestió a l’empresa privada, que ha detectat una possibilitat de negoci i inversió en aquests serveis.

Nosaltres ens oposem al fet que aquests béns públics es transformin en actius financers. No creiem que aquesta sigui la solució ni per a la malmesa tresoreria del nostre Ajuntament ni per aconseguirne una gestió més justa i social, sinó tot el contrari, això ha suposat i està suposant la descapitalització de la institució i la seva dependència total i absoluta respecte de les empreses concessionàries. El nostre compromís és el de la remunicipalització o municipalització d’aquests serveis, amb la recuperació del control públic dels recursos i de l’economia local. No ens hem de resignar a ser clients. Això vol dir que no només defensem i promocionem que la gestió torni a ser pública, sinó que volem que aquest procés sigui un procés realment efectiu de reapropiament i de gestió directa i transparent d’allò que ens pertany a tots els habitants del municipi.

Durant aquesta legislatura (2015-2019) s’ha remunicipalitzat el servei de neteja dels edificis públics.

En aquest cas, la Secretaria municipal i els serveis tècnics van adonar-se que la gestió directa comportava un estalvi econòmic per al consistori després d’haver fet un estudi econòmic quan s’acabava el contracte amb l’empresa de neteja. La CUP vam donar suport a aquesta opció (que, a més, va comportar una millora en les condicions laborals de la plantilla) i és el que demanem i defensem per a la resta de serveis externalitzats. Malauradament, com en el cas de la gestió de la piscina municipal coberta, les nostres demandes no han estat considerades.

Des de la CUP reclamem el retorn al concepte de servei funerari públic, un servei que sempre s’ha via gestionat des dels ajuntaments i que garantia un accés realment universal a aquesta necessitat.

La mort, com tot en aquesta societat capitalista, s’ha convertit en un producte, en un negoci. Cal estudiar i trobar mecanismes que permetin remunicipalitzar els serveis funeraris (o mancomunar-los entre diversos municipis i consells comarcals). Amb el retorn del servei públic, acompliríem dos objectius: una important rebaixa del preu, ja que en molts casos les empreses aprofiten la seva posi ció dominant (a Tàrrega es tracta d’un monopoli) per imposar uns preus inflats. En segon lloc, es recuperaria la gestió democràtica d’un servei essencial i absolutament universal, de manera que la mort deixaria de ser un negoci per tornar a ser, simplement, l’etapa final de la vida humana. Això té diverses implicacions: des de la possibilitat d’aplicar tarifació social als enterraments fins a no posar través als enterraments laics.

12

Per això, proposem: 1. Fer pública i accessible tota la informació i documentació relacionada amb els serveis públics externalitzats: contractes, revisions tarifàries i comissions de seguiment del servei de l’aigua, la piscina municipal coberta, el transport urbà, les zones blaves d’aparcament i l’aparcament soterrat de l’Estació d’Autobusos del municipi.

2. Instar l’Ajuntament que vetlli per la bona gestió de tots els serveis privatitzats, especialment el servei de l’aigua, la piscina coberta i el bus, i que les comissions de seguiment de cadascun d’aquests serveis funcionin correctament. L’Ajuntament ha de vigilar pel manteniment de la bona prestació i gestió dels serveis i avançar cap a la futura municipalització.

3. Evitar que els increments de tarifa superin l’índex de preus de consum (IPC).

4. Aplicar de forma directa bonificacions socials especials en casos de pobresa energètica i de forma general en els casos que no s’arribi al salari mínim interprofessional, tenint en compte la possibilitat de gestió per part d’una futura Taula del Tercer Sector i la Taula d’Emergència Habitacional.

5. Aplicar totes les eines a l’abast per evitar arribar a l’aplicació de talls de subministrament dels serveis bàsics (aigua i electricitat) treballant de manera coordinada amb tots els serveis socials municipals i comarcals del municipi (coordinant-ho també amb aquesta Taula d’Emergència Habitacional).

6. Fer que la taxa pel subministrament d'aigua incentivi l’estalvi i sigui al més progressiva possible en funció del consum.

6.1. Eliminar els consums mínims de la taxa, que desincentiven l’estalvi i fomenten el

malbaratament.

6.2. Fer que els trams de consum siguin al més progressius possible evitant que la gran

majoria d’habitatges estiguin al primer tram.

6.3. Evitar sobrecarregar la part fixa de la taxa (quota de servei).

6.4. Estructurar els trams de la factura de l’aigua per incentivar els consums baixos i

penalitzar el malbaratament en funció del nombre de persones que viuen a l’habitatge.

6.5. Establir una tarifa social del cànon de l’aigua per a les persones i unitats familiars que

es troben en situació de vulnerabilitat econòmica.

13

7. Fer que la gestió de tot el cicle integral de l’aigua del municipi sigui pública, incloent-hi la dels pobles del municipi. Procurar de remunicipalitzar el servei de l’aigua a Tàrrega (i pobles del municipi). Per això proposem l’estudi d’experiències a nivell associatiu entre municipis com, per exemple, el Consorci de Gestió d’Aigues de Catalunya (CONGIAC) i l’Associació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC), entitats de base associativa i dedicades a la orientació i col·laboració entre ajuntaments per la gestió de tot el cicle de l’aigua i el medi ambient.

8. Fomentar mesures d’estalvi de l’ús de l’aigua en edificis i espais públics establint sistemes de recollida i aprofitament d’aigües pluvials a partir de dur a terme les obres necessàries.

9. Promoure, divulgar i conscienciar el moviment al voltant de la “nova cultura de l’aigua”, considerant aquest bé comú com un dret humà fonamental, sobretot en l’entorn educatiu com un espai a través del qual es pot arribar a amplis sectors de població.

10. Estudiar la possibilitat de donar nous usos a les aigües residuals depurades per tal d’optimitzar-ne l’ús en la neteja de carrers i regs públics de parcs, jardins i rotondes, a més de reduir les zones enjardinades amb gespa, replantant espècies autòctones adaptades a les necessitats hídriques del nostre entorn.

11. Incidir en l’ús social i patrimonial de l’aigua i proposar la creació de més punts d’accés públics a l’aigua: fonts i safareigs. No posar restriccions a l’ús de l’aigua de les fonts en cap cas, però especialment en els casos d’emergència i pobresa energètica i procurar evitar l’estigmatització de les persones que en facin ús.

12. Remunicipalitzar la gestió de la piscina coberta. Per exercir-ne un control democràtic que vetlli per les necessitats dels usuaris i els col·lectius socials i esportius, i implementar-hi tarificació social progressiva, per tal que l'ús de la piscina no sigui privatiu d'uns quants.

13. Implementar la recollida de brossa selectiva porta a porta de manera progressiva i realitzant prèviament una fase de diagnosi de la situació a Tàrrega (identificant, quantificant i analitzant la generació de residus de la ciutat, desglossant la brossa comercial i domèstica), confeccionant un informe financer on s’exposi la viabilitat econòmica del PAP, i realitzant una prova pilot en una zona de la ciutat, abans de la seva implantació a tot el municipi.

14. Aplicar mesures fiscals per fomentar el reciclatge i la prevenció, amb bonificacions a la gestió correcta dels residus i penalitzacions en els casos de mala gestió.

15. Estudiar la creació i la gestió d’uns serveis funeraris públics municipals o, si escau, uns serveis funeraris públics comarcals o mancomunats.

14

2. Serveis socials Creiem que és important dissenyar un projecte de ciutat per a les persones, un projecte que no es basi només en l’assistencialisme, sinó que sigui un projecte inclusiu basat en els drets de tots els ciutadans i ciutadanes. Allò que dignifica les persones que estan en situacions precàries és que algú vetlli perquè s’ acompleixin els seus drets, i una administració pública, com un Ajuntament, ha de tenir aquest compromís. És precisament aquest compromís el que li permet fer polítiques sobre habitatge, pobresa energètica, etc...

Així, aquest projecte ha de contemplar una gestió i una planificació a llarg termini, i ha de ser fruit d’un ampli consens polític, per tal de dotar-lo d’estabilitat i continuïtat, condicions que en aquest moment no es donen a Tàrrega.

Constatem una manca de coordinació generalitzada pel que fa als serveis socials oferts a la nostra ciutat. Aquest dèficit, unit a les dificultats econòmiques generals i a l’empitjorament del finançament autonòmic i estatal en aquestes partides, fa més necessària la coordinació i la unió d’esforços que només seran possibles amb forta voluntat política i tenint com a objectiu últim la cohesió social i el benestar de les persones.

Creiem, doncs, que cal fomentar el treball interdisciplinari i en xarxa, que és el que encara no hem aconseguit a Tàrrega. Això, més enllà de l’esforç dels professionals que es dediquen a aquest àmbit, requereix clarament d’una voluntat política, una voluntat de transparència i de col·laboració; per treballar en el benefici de totes les ciutadanes. Ara bé, el fet d’afegir més coordinacions a un sector ja de per si precaritzat, implica que aquesta voluntat política s’ha de traduir també en pressupost i en contractació de personal qualificat. Per tant, caldrà revisar a fons les partides pressupostàries que actualment es destinen a aquesta àrea i crear i consolidar projectes a llarg termini que permetin obtenir un tipus de finançament i una plantilla adequats a aquest objectiu.

Per això, proposem: 1. Donar entitat i centralitat a la regidoria de Polítiques d’Igualtat, ja que inclou pilars fonamentals que reverteixen directament en els drets de les persones. Això vol dir crear una regidoria de Polítiques d’Igualtat separada de la regidoria de Joventut, i dotar-la d’un pressupost específic i també de personal. Donar a aquesta regidoria més preponderància política per tal d'assegurar la perspectiva de gènere i les polítiques inclusives en totes les altres regidories.

2. Vetllar perquè les partides pressupostàries destinades a l’àmbit social siguin revisades anualment de manera minuciosa i que, com a mínim, s’adaptin a la realitat per tal de donar resposta als problemes reals del moment.

3. Millorar la coordinació amb els serveis socials del Consell Comarcal de l’Urgell, i exigir transparència.

15

4. Reclamar a la Generalitat que Tàrrega pugui disposar d’uns serveis socials gestionats directament per l’Ajuntament. Els municipis de menys de 20.000 habitants no tenen la gestió directa d’aquests serveis, ja que depèn per llei dels consells comarcals. Tàrrega ha d’arribar a gestionar directament els serveis socials per millorar-ne la gestió i l’eficiència.

5. Destinar tots els recursos humans possibles a dissenyar projectes socials prou ambiciosos que permetin l’accés a finançament europeu de llarga durada i prou globals per integrar els àmbits social, laboral, educatiu, urbanístic i de serveis bàsics. Aquests projectes hauran de ser aprovats pel Ple municipal i no per la comissió de govern, per garantir-ne un major consens i així assegurar-ne la continuïtat.

6. Realitzar estudis de l’impacte econòmic de les possibles noves polítiques socials.

7. Consolidar places de tècnics especialitzats amb el perfil adequat perquè aquest projecte de ciutat tingui una continuïtat. En aquest sentit creiem necessari recuperar places d’educadors de carrer per detectar possibles discriminacions, guetitzacions o mancances a nivell educatiu i social i que puguin proposar les actuacions necessàries.

8. Revertir el model assistencialista de beneficència i caritat. Apostar per un model inclusiu basat en els drets de totes les persones, i apostant per iniciatives que impulsin projectes autogestionades com, per exemple, horts urbans col·lectius autogestionats, que podrien ser cedits prioritàriament a usuaris del banc d’aliments, per donar-los l’oportunitat d’apoderar-se i d’organitzar-se i deixar de ser beneficiaris passius.

9. Canviar l’actual manera de gestió dels horts municipals urbans, molt controlada i rígida.

Han d’estar gestionats realment pels usuaris i potenciar l’autogestió i l’apoderament ciutadà.

10. Crear una Taula d’emergència o Taula del Tercer Sector que sigui decisòria, d’acció laica i eficaç i que unifiqui les diferents entitats de caràcter social i pal·liatiu que treballen a Tàrrega. Es tracta de crear un espai de coordinació entre les diferents entitats de la ciutat (Càritas, Associació Alba, Creu Roja, els serveis socials de l’Ajuntament, el Banc d’Aliments, el centre d’atenció primària (CAP), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) per tal de millorar el servei i optimitzar-ne els recursos. L’objectiu és anar més enllà del model basat únicament en l’assistencialisme i la caritat puntuals o cronificats, per arribar a aconseguir que els usuaris d’aquests serveis se sentin part activa en la gestió i solució de les seves necessitats.

11. Continuar apostant per augmentar les partides pressupostàries en els casos d’insuficiència del Banc d’Aliments local i tendir a un model que no beneficiï econòmicament les grans superfícies. El model agroalimentari actual fomenta la pèrdua i el malbaratament d’aliments, per això tot passa per qüestionar-lo i esmenar-lo de cap a peus.

12. Dissenyar un itinerari clar i funcional per als ciutadans que necessitin assistència i que coordini i integri el banc d’aliments, l’oficina d’habitatge, la formació i l’orientació laboral.

16

13. Donar suport al Punt d’Informació i Atenció a la Dona i difondre’n l’existència perquè tothom en tingui coneixement suficient.

3. Esports i educació per a la inclusió social Des de la CUP estem a favor d’un sistema d’ensenyament totalment públic, de qualitat, laic, inclusiu, en català i en què no se separi l’alumnat per raó de sexe. Ens comprometem a avançar cap a aquest model, la qual cosa ha de permetre formar ciutadans autònoms i crítics. És en les escoles i en l’àmbit esportiu on disposem d’espais en els quals és possible una convivència i experiència integradora de les diferents realitats socials que trobem al nostre municipi.

Gestionar-los bé implica evitar la formació de guetos i així millorar la convivència social i la integració.

Per això, proposem: 1. Vetllar per una distribució equitativa de l’alumnat perquè no hi hagi diferències socials entre centres educatius, siguin públics o concertats.

2. Prioritzar la construcció de noves infraestructures esportives i culturals d’ús municipal, preferentment en els centres educatius públics.

3. Lluitar per evitar el tancament de línies escolars i, en cas que sigui impossible, garantir que si es tanca alguna línia sigui en escoles concertades i no pas en les públiques.

4. Vincular l’àrea d’educació amb la de joventut, per facilitar l’engranatge amb el Pla Educatiu d’Entorn municipal i millorar-lo, incloent activitats esportives i artístiques i de lleure com a formes inclusives d’educació no formal, així com aules d’estudi tutoritzades.

5. Crear com a mínim, una plaça estable d'Educador de Carrer, per donar continuitat als programes de suport a l'estudi i buscar sinèrgies amb el Pla Educatiu d'Entorn.

6. Impulsar la Fira de la formació i l’ocupació per facilitar el coneixement de l’oferta i la demanda formativa i empresarial targarina.

7. Potenciar la col·laboració de l’Ajuntament amb els centres públics de la ciutat en la revisió i ampliació de l’oferta actual de cicles formatius de Formació Professional.

8. Fer un pla a mitjà i llarg termini amb les projeccions de necessitats de places escolars conjuntament amb la comunitat educativa. Aquest pla ens ha de permetre detectar les prioritats educatives de la ciutat i avançar-nos a l’hora de planificar i negociar amb altres administracions.

17

9. Obrir els patis de tots els centres educatius de la ciutat en horaris no escolars, amb la presència d’educadors de carrer que vetllin per la inclusió i detectin possibles problemes de convivència.

10. Obligar les entitats esportives que utilitzen equipaments municipals o reben subvencions públiques a oferir places becades i compensar positivament la pràctica esportiva inclusiva.

11. Promoure amb subvencions les entitats esportives implicades en l’àmbit de la coeducació i la integració.

12. Fomentar activitats esportives sense gènere, esports d’equips mixtos i revaloritzar els equips femenins.

13. Fomentar activitats esportives adaptades o inclusives per garantir l’accés de persones amb diversitat funcional a activitats lúdiques que fomenten la seva salut.

4. Sobirania tecnològica Les noves tecnologies condicionen cada vegada més l’accés dels ciutadans al món laboral, a la cultura, als serveis municipals. Per usar aquestes tecnologies estem totalment en mans de les grans empreses que representen als interessos del gran capital. El repte més important que tenim és que aquest àmbit arribi a tota la societat. La fractura digital, la divisió de la societat entre aquells que dominen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i aquells que ni tan sols hi tenen accés, representa aprofundir encara més en les diferències socials existents, i ens allunya del nostre objectiu de reduir aquestes diferències fins a fer-les desaparèixer. Des de la CUP apostem per fomentar la sobirania tecnològica i garantir l’accés a Internet al màxim nombre de persones.

En els darrers anys la política de l’Ajuntament de Tàrrega pel que fa a les TIC ha estat minsa i mancada d’idees. Podem afirmar que l’actuació de l’Ajuntament ha estat molt per sota de les necessitats i de la importància que actualment es mereixen les TIC dins la nostra societat. En aquest sentit han estat desestimades algunes propostes relacionades amb la gestió municipal de la xarxa d’Internet i es continua mantenint el contracte de proveïment de programari amb l’empresa privada Microsoft.

Per això, proposem: 1. Fer públics els contractes vigents amb els proveïdors dels serveis informàtics i d’Internet de l’Ajuntament i els costos que això comporta anualment.

2. Posar les eines necessàries per tal que els serveis d’accés a Internet siguin autogestionats a nivell municipal i així ajudar a garantir l’accés a Internet al màxim nombre de persones. Per això cal tenir en compte projectes ja existents com Guifi.net.

18

3. Crear espais degudament senyalitzats on la connexió a Internet sigui lliure, fàcil i de qualitat, començant pel mateix edifici de l’Ajuntament, el Centre d’Entitats i tots els altres equipaments municipals.

4. Fer arribar el servei d’Internet en les millors condicions possibles als pobles del municipi. Aquest servei és una eina clau per al desenvolupament i l’atracció de població cap a aquests pobles.

5. Vetllar per un ecosistema telemàtic basat en programari lliure 5.1. Garantir que totes les webs i aplicacions municipals funcionen sense cap desavantatge amb programari lliure.

5.2. Utilitzar només formats i protocols oberts, amb especificacions públiques i que disposin de bones implementacions lliures.

5.3. No incorporar a les webs municipals serveis de tercers basats en programari privatiu, o que permeten la recol·lecció de dades per part de qui ofereix el servei. En general, no distribuir programari privatiu per cap via.

5.4. No acceptar donacions de programari privatiu per part d’empreses privades, ni tampoc de maquinari que obligui a l’ús de programari privatiu per a un correcte funcionament.

Aquest punt és especialment important en el camp de l’educació.

5.5. Establir un pla rigorós de migració a programari lliure de tots els serveis d’informació de l’ajuntament.

5.6. Migrar l’ofimàtica interna a programari lliure sempre que sigui possible, amb els corresponents plans de formació.

5.7. No adquirir maquinari que no sigui plenament funcional sota kernels lliures, com per exemple Linux.

5. L’habitatge, un dret fonamental La CUP entén que el dret a l’habitatge passa per recuperar-ne l’ús social i per fer prevaldre la possessió per davant de la propietat; és a dir, contemplar l’habitatge com un dret social, un servei públic, un dret universal, i no pas com un producte comerciable més, com una mercaderia qualsevol. Cal deixar clar que la funció social de la propietat privada modula el contingut del dret.

Com que els drets humans són indivisibles i interdependents, la vulneració del dret a l’habitatge implica la vulneració d’altres drets: com ara a la salut, a l’educació, a la vida familiar, a la privacitat, a la dignitat de les persones.

19

L’esclat de la bombolla immobiliària amb la crisi de 2008, l’aplicació de les polítiques neoliberals com la liberalització del sòl, l’especulació urbanística duta terme pels diferents governs estatals i autonòmics, la llei d’estabilitat pressupostària i la llei Òmnibus, el foment de l’endeutament generalitzat, el rescat astronòmic de la banca i el pagament del seu deute, a banda de les polítiques antisocials, ha comportat la destrucció de milions de llocs de treball, amb una precarietat laboral molt estesa i aturats de llarga durada. Tot això ha tingut una conseqüència evident: la pèrdua de poder adquisitiu del conjunt de les classes populars (fins bona part de les que s’anomenaven classes mitjanes) i de la classe treballadora. Això ha comportat un problema molt greu pel que fa a la pèrdua d’habitatges, ja sigui directament per desnonaments, per les execucions d’unes hipoteques que no s’han pogut ni es poden pagar o per les expulsions en casos d’impagament de lloguer. En aquests anys de crisi s’han executat més de 110.000 hipoteques al Principat, una situació motivada i agreujada també per la manca absoluta d’habitatges de lloguer social a Catalunya. Aquesta situació d’emergència habitacional ha fet créixer la pobresa i ha fet aparèixer amb força el que es coneix com a pobresa energètica. Hi ha més de 320.000 famílies que pateixen pobresa energètica perquè no poden mantenir les llars a temperatura adequada o perquè ja han patit talls de subministrament (d’aigua, llum o gas).

Les solucions existeixen i estan a l’abast del poder estatal i del Govern de la Generalitat de Catalunya, però aquests governs no solucionen res perquè encara defensen els interessos de la banca, dels grans propietaris i de les elits econòmiques. Cal tenir molt en compte, però, que els pocs passos fets per la Generalitat han estat constantment anul·lats pel Tribunal Suprem, com per exemple l’anul·lació que hi va haver de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. A més a més, el marc legislatiu actual deixa en mans del sector privat una gran part dels aspectes normatius que més influeixen directament sobre el preu de l’habitatge. Pel que fa als serveis d’aigua i energia, són grans multinacionals i oligopolis fets a mida els que controlen l’abastiment dels serveis bàsics de gas, aigua i electricitat. A Tàrrega Sorea té un protocol per a l’actuació en els casos de pobresa energètica però, tanmateix, el considerem insuficient. Les empreses multinacionals de gas i electricitat mantenen l’Ajuntament i fins i tot el Govern de Catalunya, la qual cosa cal denunciar-la públicament i eliminar, en la mesura del possible, tots els contractes existents amb aquestes empreses extractives i mafioses. La solució no és altra que nacionalitzar-les perquè els serveis bàsics no poden dependre del control d’una minoria per enriquir les butxaques d’un pocs; cal que tinguin un control públic i democràtic en pro del medi ambient i del benestar i la dignitat de les persones. Som conscients, doncs, que els ajuntament no tenen les competències adequades per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica, però sí que cal que facin tot, absolutament tot allò que tenen a l’abast per posar-hi fre. Amb rigor, celeritat i voluntat política.

La realitat de Tàrrega no dista de la situació general de tots els Països Catalans. Aquí, durant els anys previs a la crisi, l’especulació urbanística campà alegrement (el 2006 s’aprovà el nou POUM), amb la particularitat que dins de la bombolla especulativa general es desenvolupà una segona bombolla: l’especulació urbanística causada pel boom que suposà el projecte de construcció d’una presó a Tàrrega. Aquest fet, impulsat pel Govern de la Generalitat i rebut amb els braços oberts pel Tripartit municipal (AIPN-PSC, ERC i ICV), va fer que la construcció d’habitatges fos molt sonada a Tàrrega. Cal tenir en compte, a més, que la Generalitat va ubicar una àrea residencial estratègica (ARE) a Tàrrega, ratificada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida l’any 2008, que preveia la construcció de 2.500 nous habitatges abans del 2011. El Govern municipal d’aleshores pensava desenvolupar un creixement insostenible i apressat per fer una Tàrrega de 25.000 habitants. El

20

boom de la presó ha fet que actualment a Tàrrega sigui complicat trobar pisos de lloguer de tres i quatre habitacions; n’hi ha molts d’una i dues habitacions pensats per cobrir una certa necessitat motivada pels treballadors d’aquella suposada presó, un projecte que ara per ara ha quedat aturat.

Amb tot, el problema del lloguer a Tàrrega és canviant però sempre existeix, amb variacions i matisos.

L’economia targarina depenia del totxo, tant l’ocupació com els ingressos de l’Ajuntament. Avui en dia tenim un atur elevat causat per la davallada del motor industrial local i la destrucció continuada del teixit industrial i productiu. Això ha fet que com en altres llocs hi hagi persones i famílies que no han pogut fer-se càrrec de la hipoteca ni del lloguer. Segons les dades de 2011 de l’Idescat, al nostre municipi hi havia més de 2.118 habitatges buits fa vuit anys.

Cal donar sortida a tots els pisos buits perquè això és més fàcil que construir-ne de nous, perquè tenim un país i un municipi sobreconstruït i perquè sovint els pisos buits es degraden i provoquen, per exemple, problemes de convivència i salubritat. Així, també s’ha de tenir en compte que la propietat no pot ser infinita, que cal que tingui limitacions, i aquestes limitacions passen, simplement, per tenir en compte quin és l’interès general i prioritzar-lo.

En definitiva, la solució principal en matèria d’habitatge passa, d’una banda, per crear llocs de treball dignes a la comarca (sense això, el dret a un habitatge digne dependrà massa de la voluntat de l’Administració) i, de l’altra, passa per canviar el model econòmic i social vigent de lliure mercat i fer de l’habitatge un dret bàsic universal i no pas un bé de consum més. Les prioritats en aquest àmbit han de ser les alternatives que aprofundeixen en el canvi de concepte i de model habitacional actual, com poden ser les cooperatives d’habitatge, la masoveria urbana o la gestió comunitària; tot això, però, sense pretendre substituir el model d’habitatge social que l’Estat ha de garantir.

Per això, proposem: 1. Treballar sota una concepció de l’habitatge més enllà de l’espai en si: serveis bàsics i serveis públics. Garantir el subministrament d’aigua i energia a tots els habitatges del territori. Treballar per uns serveis públics de qualitat (escoles, hospitals, serveis socials) propers a l’habitatge i a l’abast de les famílies. Garantir l’accessibilitat als habitatges i la mobilitat de les famílies, xarxa de transport públic que abasteixi les activitats quotidianes.

2. Actualitzar i millorar el cens d’habitatges i locals buits del municipi mitjançant el registre del padró municipal, el consum d’aigua i de subministraments de llum i gas emparat en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge que dóna total autonomia als municipis per portar-ho a terme. Cal fer un seguiment constant del mapa canviant de pisos buits a la ciutat, per tenir-los ubicats i poder fer polítiques que permetin posar-los a la borsa de lloguer social.

3. Crear una borsa d’habitatge de lloguer social per fomentar el lloguer d’habitatges buits, ja siguin de nova construcció o no. El preu del lloguer social no pot superar el 20 % dels ingressos de la unitat de convivència. Actualment, són del 30 %. I aplicar descomptes en l’IBI per a aquells propietaris que posin el seu immoble a lloguer dins la borsa de lloguer social.

21

4. Fer una nova campanya per donar a conèixer a tots els propietaris de pisos buits la possibilitat de llogar-los a través de la borsa de lloguer social amb la garantia per part de l’Ajuntament del bon manteniment de l’habitatge.

5. Cercar vies per augmentar les ajudes per a la rehabilitació d’habitatges buits en mal estat per incloure l’habitatge en la borsa de lloguer social, almenys fins que es recuperi l’import de la rehabilitació.

6. Incrementar la pressió a la banca i a les grans empreses propietàries de pisos buits perquè els posin a lloguer a través de l’Ajuntament. S’han d’explorar i augmentar les inspeccions a aquests habitatges i les sancions quan no hi hagi resposta per part dels propietaris.

7. Fer una modificació dels llindars mínims de renda per poder accedir a la borsa de lloguer social per tal que més famílies amb pocs recursos hi puguin accedir.

8. Sancionar els pisos buits (de la banca i de grans empreses immobiliàries) a partir de dos procediments: l’aplicació dels articles 41 i 42 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge (per tant, sempre que s’apliqui la Declaració d’Utilització Anòmala d’acord amb aquesta llei i la seva modificació posterior per la Llei 9/2011) i l’aplicació de l’article 123 h) de la mateixa llei per a infraccions molt greus, és a dir, mantenir el pis buit durant dos anys i de manera permanent i injustificada un cop s’han adoptat mesures de foment.

9. Declarar àrees de tanteig i retracte d’habitatges a favor de l’Ajuntament. La Llei del dret a l’habitatge a Catalunya faculta els municipis a delimitar aquestes àrees on poden exercir aquest dret. L’objectiu és que l’Ajuntament pugui delimitar zones urbanes en les quals la institució tingui preferència de compra d’habitatge a uns preus assequibles i així poder complir amb l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatges socials, poder facilitar la conservació i la rehabilitació d’edificis o bé poder vendre habitatges a preus raonables.

10. Pressionar les administracions competents perquè es defineixi legalment què és un pis buit i d’aquesta manera es pugui aplicar un recàrrec sobre l’IBI a aquest habitatge per fomentar-ne la cessió a la borsa de lloguer social municipal.

11. Assegurar una borsa mínima d’habitatge d’emergència per tal de cobrir temporalment aquelles necessitats més urgents de les persones desnonades i que també podrien utilitzarse en altres casos extrems, com els de violència de gènere. En aquests casos, l’habitatge que es faciliti a les famílies estarà en bones condicions materials i d’higiene i amb accés a aigua, electricitat i gas. L’Ajuntament se’n farà càrrec de manera transitòria fins a trobar una solució ocupacional o econòmica amb l’Administració (ajudes o subsidis) i es farà càrrec de les despeses d’aigua, electricitat i gas si la unitat de convivència no disposa d’ingressos.

22

12. Declarar el comprimís ètic de l’Ajuntament perquè s’evitin els desnonaments per motius econòmics dels habitatges habituals d’hipoteca o de lloguer. L’Ajuntament s’ha de comprometre i implicar en la mediació amb la banca per evitar els desnonaments per motius econòmics dels habitatges habituals i per la dació en pagament. També ha d’esdevenir part activa en les campanyes de pressió sobre la banca per evitar desnonaments.

13. Crear la Taula d’Emergència Habitacional per agilitzar e treball en xarxa entre l’Oficina Local d’Habitatge, els serveis socials, Càritas, Creu Roja i totes aquelles entitats que treballin la protecció social.

14. Intercedir amb el propietari particular o intervenir amb l’entitat bancària en cas que es vulgui executar un llançament exprés (de dues setmanes) dels llogaters d’un immoble.

15. Demanar al Govern espanyol la derogació de la LAU (la llei de lloguer).

16. Fomentar i explorar vies com la masoveria urbana com a model real i alternatiu per accedir a un habitatge i per defugir el model monetarista actual. Crear una borsa de masoveria, gestionada per l’Oficina Local d’Habitatge. Oferir assessorament jurídic i redacció del contracte de masoveria; assessorament tècnic i supervisió tècnica de les obres, exempció del pagament de la taxa d’obres; assegurança multirisc i mediació entre les dues parts perquè arribin a l’acord més beneficiós.

17. Explorar vies com el pis compartit entre persones grans que viuen soles i joves que es vulguin emancipar, o persones de qualsevol edat que no ho puguin fer per problemes econòmics.

18. Formar els treballadors tècnics locals sobre cooperatives d’ús d’habitatge a Catalunya, la gestió comunitària i la masoveria urbana. En cas que es creïn a Tàrrega cooperatives de cessió de l’ús de l’habitatge, l’Ajuntament els haurà de donar suport i oferir facilitats i assessorament perquè es consolidin.

19. Fomentar campanyes per descriminalitzar el moviment okupa i l’ocupació d’habitatges buits com a alternativa de vida. Cal tenir en compte que el moviment okupa ha format i forma part dels moviments socials i que ha estat clau per denunciar l’especulació immobiliària, l’assetjament immobiliari i la destrucció del territori en el nostre país i a Europa.

Cal desfer els prejudicis i les mentides que fan creure a la major part de la població que els okupes s’apropien de pisos o edificis habitats, atès que sempre ho fan d’immobles llargament desocupats i, generalment, desaprofitats o abandonats. No es pot associar vandalisme i okupació; quan hi ha vandalisme no es pot parlar de moviment okupa.

20. Constituir drets de superfície per part de l'ajuntament en favor de les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, sense ànim de lucre, i que les taxes municipals reconeguin la seva funció social.

23

6. Gènere i alliberament sexual Des de la CUP defensem amb força el dret a ser subjectes actius i autònoms de la nostra pròpia sexualitat i del nostre propi concepte de gènere, el dret a poder viure en una societat on es practiqui realment el ple reconeixement de totes les persones independentment de la seva opció sexual i de la seva opció de gènere. Per tant, cal lluitar contra tota discriminació per raons d’identitat i orientació sexual des de l’arrel del problema: el sistema patriarcal. I cal fer-ho així perquè és el sistema patriarcal el que ens imposa un model heteronormatiu que minimitza la nostra pluralitat sexual; és a dir, que ens condueix cap a una única opció sexual com a vàlida i possible: ser heterosexual és la norma.

Les lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexes (LGTBI) pateixen d’una manera directa i aclaparadora l’opressió, l’homogeneïtzació i el control de l’adreçador patriarcal, però hem de ser conscients que aquesta manera de dominació afecta a tothom independentment de la seva opció i identitat sexual.

Des del final de la dictadura franquista, el moviment d’alliberament sexual al nostre país ha anat assolint diferents victòries importants. Malgrat això, com que encara hi ha un grup important de gent que és exclosa de la vida social normalitzada s’han creat espais exclusius per a aquestes persones. Això sí, limitats a determinats barris de grans ciutats, com Barcelona, Palma o València.

Malgrat això, la CUP entenem que en cap cas es pot criminalitzar l’anomenat ambient o zones d’ambient perquè neixen de la forta discriminació existent i tenen un sentit de protecció i funcionen com espais de llibertat. A les ciutats petites i mitjanes, com és el cas de Tàrrega, així com a la resta de pobles i comarques del país, ni tan sols han aparegut (amb molt petites excepcions) aquests espais d’ambient. Lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexes han tendit a escapar d’aquestes zones del país. Hi ha hagut, durant molts anys, un exili LGTBI del camp a la ciutat, del “poble” cap a la “capital”. Aquest exili, però, ha afavorit la guetització del col·lectiu en determinats barris de les capitals i a invisibilitar-lo a la resta de ciutats, pobles i comarques. Tot això també ha passat a la capital de l’Urgell, i encara passa.

Aquestes problemàtiques han estat compensades sovint per la lluita constant de les organitzacions per l’alliberament sexual, malgrat que aquestes han tingut més o menys força segons la zona del país. Tota aquesta feina d’anys ha esdevingut imprescindible per als avanços viscuts en aquests drets socials. En el cas de Tàrrega, aquestes lluites van arribar molt tard, però d’ençà pocs anys, i gràcies a la iniciativa particular de persones concretes, la visualització de la lluita per l’alliberament sexual s’ha anat fent present. Primerament, amb iniciatives simbòliques sorgides, no sense reticències, des de persones concretes de l’Ajuntament, com penjar la bandera de l’arc de Sant Martí a la façana consistorial el 28 de juny, el dia de l’alliberament sexual. Després, amb l’organització d’actes per a aquesta diada. I, més recentment, amb el naixement d’un col·lectiu local de lluita per l’alliberament sexual: De Trascantó. Aquest col·lectiu ja va presentar una moció amb cinc punts al Ple de juny de 2013. Cal insistir en aquesta tasca perquè alguns dels punts aprovats no s’han dut a terme.

Malgrat la lluita llarga i constant del moviment arreu del país i la lluita més tímida i recent de Tàrrega, la realitat és que el sexisme, l’homofòbia i la transfòbia continuen ben presents al nostre context més immediat: a les escoles i als instituts, a la feina, al carrer, als espais d’oci i de lleure...

24

Caldrà, doncs, dedicar encara molts més esforços en la lluita per l’alliberament sexual i la col·laboració activa i compromesa de les institucions públiques pot esdevenir una ajuda importantíssima.

Recentment, s’ha aprovat al Parlament de Catalunya la Llei contra l’homfòbia i la transfòbia. Una llei pionera que ha de ser molt útil per acabar amb la impunitat homòfoba i transfòbica. Aquesta i altres conquestes de drets són molt importants, però encara queda molta feina per fer en el terreny social per tal que la discriminació per sexe, opció sexual o identitat de gènere sigui eliminada.

Per això, proposem: 1. Garantir que als diversos espais municipals per a joves es treballa per la igualtat d’homes i dones i per la visualització del fet homosexual i transsexual i que es creen protocols d’acollida a dones víctimes de maltractaments i a adolescents i joves no heterosexuals.

2. Penjar la bandera de l’arc de Sant Martí a la façana de l’Ajuntament cada 28 de juny (dia per l’alliberament sexual) i cada 17 de maig (Dia Internacional Contra l’Homofòbia) i organitzar actes commemoratius almenys al voltant de la diada del 28 de juny.

3. Posar-se en contacte amb l’Oficina Contra l’Homofòbia i la Comissió Unitària 28 de juny per demanar-los informació sobre la nova Llei contra l’homofòbia i la transfòbia i altres materials legals i de denúncia d’agressions per tal d’informar adequadament els ciutadans de Tàrrega d’uns recursos importants alhora de defensar-se davant de qualsevol tipus d’atac o discriminació.

4. Garantir que en els espais municipals per a gent gran (com a la llar d’avis o a la residència) hi hagi protocols d’acollida a persones grans lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

5. Fer efectiu el Protocol per combatre el sexisme en esdeveniments festius, i garantir que els cossos municipals de Policia i els organitzadors d’esdeveniments tinguin consciència sobre la diversitat sexual i compleixin protocols per atendre casos d’assetjament i abús sexual, d’homofòbia i de transfòbia que assegurin una bona i justa atenció de les persones afectades.

6. Promoure amb subvencions les entitats esportives i culturals implicades en l’àmbit de la

coeducació.

7. Vetllar per la coeducació en totes les activitats organitzades en espais municipals.

8. Fomentar activitats culturals i esportives sense gènere, esports d’equips mixtos i revaloritzar els equips femenins 9. Introduir la perspectiva de gènere dins de la planificació urbanística

25

7. Sanitat Tot i que en l’àmbit municipal es disposa de poques competències en matèria de sanitat, cal que des dels Ajuntaments es treballi per pal·liar les problemàtiques existents i fer-les arribar a les administracions competents. L’objectiu és trobar les solucions més adients per tal que tothom pugui gaudir d’una bona atenció sanitària. Considerem que el dret a la salut i a una bona atenció sanitària és un dret fonamental. Per això, cal vetllar des de les administracions locals per suplir amb recursos propis aquelles necessitats que no estan suficientment cobertes, com per exemple el transport adaptat o les especialitzacions mèdiques que no es presten al CAP, entre d’altres.

Creiem que és necessària la implicació dels municipis en la millora dels serveis sanitaris i sociosanitaris i fer front a les tendències privatitzadores de l’actual govern de la Generalitat de Catalunya, com passa amb la imposició del consorci sanitari de Ponent i Pirineus, el sistema integral de Salut Lleida. Davant d’aquestes tendències els ajuntaments han d’apostar amb fermesa per uns servei sanitari públic, universal i de qualitat, vetllar per un ús correcte i eficient dels recursos públics denunciant, per exemple, les retallades ofertes i procurar pels interessos i la salut dels seus ciutadans.

Des de la CUP defensem fermament el caràcter irrenunciablement públic de la sanitat; ens oposem al procés de privatització que estem patint actualment a Catalunya, i concretament a les terres de Ponent, i a les desigualtats socials que això implica. L’objectiu d’un bon servei sanitari no és la rendibilitat econòmica, sinó l’equitat i la justícia social.

Per això, proposem: 1. Vetllar perquè al nostre municipi es mantinguin uns serveis d’atenció primària públics, gratuïts, d’accés universal i de qualitat. Per això ens posicionem clarament a favor que l’ICS, l’Institut Català de la Salut, continuï sent l’òrgan de gestió pública de tota l’Atenció Primària al nostre municipi, a les terres de Ponent i a tot Catalunya.

2. Exigir el compromís i el posicionament del nostre Ajuntament amb la sanitat pública i la implicació activa en favor de l’Institut Català de la Salut (ICS) i contra el Consorci Sanitari de Ponent. L’Ajuntament de Tàrrega s’ha de sumar a les reivindicacions ciutadanes i de la Marea Blanca per evitar la precarització dels serveis sanitaris i la pèrdua del control democràtic de la seva gestió.

3. Treballar per la millora de l’assistència sociosanitària domiciliària i pal·liar els possibles dèficits que puguin derivar-se de la lenta aplicació de la nova llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

4. Potenciar els serveis socials com a complement d’un bon servei sanitari.

5. Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs als centres d’atenció primària (CAP).

26

6. Reforçar el personal sanitari en situacions extraordinàries; per exemple, durant la Fira del Teatre de Tàrrega o la Festa Major.

7. Treballar perquè no disminueixin els dispositius d’emergències actualment vigents i vetllar perquè hi hagi, almenys a la comarca, els dispositius d’emergències necessaris per atendre tota la població.

8. Exigir el manteniment del personal i tots el dispositius imprescindibles perquè l’assistència sanitària es cobreixi dins d’un marge de temps adequat.

9. Crear una borsa d’assistència social per a emergències, especialment en les franges d’horari nocturnes i els caps de setmana. D’aquesta manera es podria incrementar l’atenció als maltractaments, les drogodependències i les persones en situació de risc.

10. Potenciar la creació d’un òrgan de coordinació de totes les organitzacions de Tàrrega relacionades directament i indirectament amb l’assistència sanitària: el CAP, la Policia Local, la Creu Roja, etc. Això ha de permetre la millora i l’optimització dels serveis sanitari locals mitjançant el treball conjunt, coordinat i periòdic de totes aquestes organitzacions.

11. Adequar i aplanar l’actual aparcament sense asfaltar de la zona del CAP. 12. Mantenir les entrades i sortides del CAP en perfectes condicions quan hi hagi males condicions climàtiques (nevades o gelades, per exemple).

13. Augmentar la freqüència de les visites del metge i la infermera als respectius consultoris mèdics dels diferents pobles del municipi.

27

3/5 Activació econòmica

28

3/5 ACTIVACIÓ ECONÒMICA I LLUITA CONTRA L’ATUR 1. Finançament municipal 2. Lluita contra l’atur 3. Activació econòmica 4. Promoció del comerç

Arran d’aquesta última crisi capitalista han quedat al descobert alguns dels dogmes que guiaven la política econòmica de ciutats que, com Tàrrega, van basar durant anys el seu progrés en el creixement urbanístic. Algunes de les conseqüències d’aquell model de creixement són l’atur i la destrucció de llocs de treball de l’economia real. L’atur, que a la nostra ciutat s’ha alimentat de l’enfonsament de la construcció, de la destrucció d’empreses vinculades a aquest sector i de la desindustrialització que s’ha fet patent amb el tancament de l’antiga Indox, és un problema que afecta la societat com un tot. El nombre de persones desnonades o amb processos d’execució hipotecària i que han deixat de percebre ajudes per desocupació s’ha disparat. Les famílies s’han vist abocades als serveis socials per resoldre necessitats bàsiques: alimentació, llum, aigua corrent, gas i sostre.

Per això creiem important que des del nostre Ajuntament s’afronti aquesta conjuntura econòmica des de diversos fronts i d’una manera decidida. En primer lloc, creiem primordial partir d’una bona anàlisi i un bon coneixement de la realitat financera en què es troba el nostre Ajuntament. Per això és imprescindible la total transparència respecte el deute perquè de la manera com l’entomem en dependran totes les polítiques econòmiques a aplicar. En segon lloc, cal incentivar i coordinar de manera eficaç totes les eines que ja estan al nostre abast per combatre l’atur al nostre municipi. La lluita contra l’atur s’ha d’encarar des de la situació actual però pensant també en el futur i posar les bases d’un sistema econòmic diferent, basat en altres valors que el creixement i el benefici. Això vol dir que el nostre Ajuntament ha de vetllar perquè ningú s’enriqueixi a costa de la desgràcia aliena i ha de jugar un paper actiu en la creació d’una nova economia productiva arrelada al territori, centrada en el protagonisme de les persones i no només dels beneficis.

Finalment, caldrà potenciar també el sector serveis que històricament ha tingut un pes important a la nostra ciutat. De fet, pel que fa al comerç, Tàrrega ha estat un referent comercial per a la comarca i les comarques veïnes. Malgrat això, la concentració comercial al centre de la vila, atribuïble últimament a la vinguda d’un gran nombre de franquícies, així com la proliferació de centres comercials als afores, ha repercutit negativament en el comerç local i ha dibuixat un desequilibri territorial: gran part dels barris fora del centre han vist com el teixit comercial no podia competir amb la pressió de grans supermercats i centres comercials.

29

Per això, proposem:

1. Finançament municipal 1. Fer una nova auditoria municipal sobre l’endeutament de l’Ajuntament per tal d’avaluar i quantificar el deute total: què es deu, a qui, en quines condicions i des de quan. Caldrà que sigui pública i a l’abast de tothom. L’objectiu és poder realitzar un referèndum amb informació exhaustiva prèvia dels comptes municipals per determinar la xifra total del deute il·legítim i les accions legals de restitució.

2. Aplicar la progressivitat fiscal en l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), amb l'objectiu que pagui més qui més té i menys qui menys té. Mitjançant la definició de trams per aplicar un IBI diferenciat pels habitatge i petit comerç i un altre per la gran industria i superfícies comercials (fins al 10% dels valors cadastrals més elevats d'entre aquests).

3. Crear les condicions necessàries dins d’un nou Reglament de Participació Ciutadana per tal de realitzar pressupostos municipals participatius i fomentar d’aquesta manera la participació i el treball sistemàtic amb el teixit ciutadà.

4. Treballar des de l’Ajuntament amb empreses locals i entitats de crèdit que fomentin la banca ètica i popular.

5. Instaurar un apartat a la pàgina web municipal amb tota la informació relativa als comptes municipals, ordenada de manera entenedora i amb un espai obert permanentment a la consulta i la participació ciutadana.

2. Lluita contra l’atur 1. Facilitar i fer accessible la informació dels diferents recursos laborals existents al municipi mitjançant la pàgina web de l’Ajuntament. Per això, cal una reforma a fons de l’actual pàgina web (reformada recentment), crear un mapa clar, entenedor i funcional, tant per a les empreses que ofereixen llocs de treball com per a les persones que busquen feina, a partir del qual el ciutadà pugui cercar el recurs més adient a la seva situació laboral i personal (desocupats i persones amb discapacitat). Aquest mapa laboral també hauria de permetre a les empreses que busquen candidats poder accedir d’una manera àgil i ràpida a totes les organitzacions del municipi que es dediquen a la intermediació i també hauria de ser accessible a les persones amb poc coneixement o domini del català, sobretot les persones immigrades.

30

2. Reprendre la Taula de Concertació Territorial amb un doble objectiu: 2.1. Coordinar els agents públics i privats que ofereixen assessorament laboral: Ajuntament, Consell Comarcal de l’Urgell i les entitats Càritas, Associació Alba i empreses implicades en les tasques de promoció econòmica, foment de l’ocupació i l’autoocupació. L’objectiu de la coordinació de tots aquests agents és evitar la duplicitat de serveis i recursos i potenciar al màxim el treball col·laboratiu entre tots ells amb la intenció de crear ocupació al municipi de Tàrrega. L’Ajuntament hauria de fer d’intermediador entre els diferents agents esmentats anteriorment.

2.2. Crear una borsa de treball local on es centralitzin i es posin en comú les diferents ofertes de feina creant una xarxa unificada de les diferents borses de treball del territori.

3. Crear una borsa de treball específica per fomentar la contractació de personal local durant la Fira de Teatre. Publicitar-la i actualitzar-la mitjançant la web de l'Ajuntament.

4. Revaloritzar i reconèixer la tasca que actualment s’està fent des del Servei d’Inserció Laboral (SIL) a Tàrrega a partir de consolidar aquest servei i aprofitar-lo al màxim com una eina d’actuació i coordinació en la direcció que apuntàvem en el punt anterior.

5. Recolzament actiu de les tasques que ja es duen a terme en matèria de compromís ètic i d’economia social per part de les entitats locals.

6. Crear un servei d’informació i assessorament legal que ajudi a l’autoocupació entre la població del municipi sense discriminació d’edat i sexe. Aquest servei hauria de facilitar la col·lectivització de serveis de creació de pàgines web, d’assessorament legal i jurídic, entre d’altres coses.

7. Adequar la formació professional i la formació i reciclatge per a persones en situació d’atur a la demanda existent tenint en compte les edats que no són ateses pels cursos de formació dels fons socials europeus. Proposem que l’Ajuntament sigui mitjancer entre les empreses i les entitats que treballen per l’orientació, la formació i la intermediació laboral a fi de fomentar la formació adequada d’acord amb les demandes laborals existents al territori, sense límit d’edat ni discriminació per sexe.

8. Recuperar la fira de formació ocupacional com un punt de trobada entre els centres educatius de Tàrrega que ofereixen aquest tipus de formació i les empreses locals, difonent les diferents sortides laborals, promocionant i visualitzant les empreses locals. Si convé, caldrà vetllar per combatre la precarietat laboral.

9. Fer de la Regidoria de Treball del nostre Ajuntament l’eix vertebrador de les polítiques d’ocupació i garant d’unes condicions de treball dignes. Convertir-la en un òrgan amb un vessant social, denunciar el treball precari i sense contracte de tots els sectors socials, especialment la precarietat dels sector laborals més feminitzats i l’explotació de les persones migrades en el món del treball.

31

10. Donar suport des de l’Ajuntament a les lluites de la classe treballadora i posicionar-se al costat de totes les iniciatives i accions que serveixin per apoderar els treballadors i les classes populars, protagonistes essencials de la transformació social. És necessari que l’Ajuntament mantingui relacions fluides i regulars amb els comitès de treballadors de les principals empreses de la ciutat, que assumeixi un paper de mediador entre empresari i treballadors a fir de mirar d’evitar la destrucció de llocs de treball abans que es produeixin.

3. Activació econòmica 1. Incentivar l’arribada de noves empreses, consolidar les que hi ha i promoure’n la creació

de noves facilitant les condicions de lloguer i atorgant beneficis fiscals. L’objectiu és evitar les deslocalitzacions d’empreses i fomentar l’ocupació de les naus industrials actualment buides dels diferents polígons per tal que les empreses lligades al territori es puguin instal·lar al municipi i així crear ocupació.

2. Buscar línies de finançament per a recerca i desenvolupament (R+D), com a font de

revalorització de les empreses i de creació de nous llocs de treball en col·laboració amb la Universitat de Lleida.

3. Promoure el cooperativisme i l'economia social com una alternativa empresarial viable i

via de creació de llocs de treball dignes i de qualitat, i d'empreses respectuoses amb les persones i el territori. Mitjançant l’assessorament dels tècnics adequats, els quals han de guiar els emprenedors en la creació d’empreses cooperatives i fer-ne un seguiment. La creació i consolidació d’aquestes societats cooperatives i d’economia social es podria fer a través de polítiques fiscals i de la cessió en usdefruit de dependències municipals, del sòl públic o de naus dels polígons industrials.

4. Consolidar i ampliar l'actual Viver d’empreses situat a la fàbrica de cal Trepat.

5. Establir línies de crèdit i instruments financers per a petites i mitjanes empreses a

través d’acords de llarg abast amb entitats de banca ètica i cooperatives de crèdit, amb especial interès per a societats cooperatives.

6. Difondre el cooperativisme en els centres educatius tant de batxillerat com de formació

professional.

7. Prioritzar els contractes de l’Ajuntament amb empreses cooperatives a l’hora

d’adjudicar les contractacions de serveis.

4. Promoció del comerç 1. Fomentar polítiques econòmiques i comercials a favor del petit comerç i de proximitat, impulsant l'especialització i la promoció de la producció de proximitat agroecològica, industrial i artesanal, i de l'economia social, cooperativa i ecològica.

32

1.1. Apostar pel sector públic i l'economia social i cooperativa, posant el territori i la comunitat en el primer pla.

1.2. Protegir el comerç de barri que li dona vida i que respon a les necessitats de la gent que hi viu.

1.3. Impulsar clàusules socials i ecològiques per a la contractació pública.

1.3.1. Incloure mesures per acabar amb la precarització derivada de les externalitzacions de serveis 1.3.2. Promoure llistes d'empreses socialment responsables, i augmentar-ne la puntuació a l’hora de la contractació i la promoció públiques.

2. Fer unes polítiques comercials que benefici el petit comerç de proximitat integrant-lo dins la trama urbana i evitant la instal·lació de superfícies comercials 2.1. Fer un planejament urbanístic que impossibiliti la instal·lació de superfícies comercials.

2.2. Fer una política de fiscalitat que gravi molt més les grans superfícies que al petit comerç a través de la taxa d’escombraries o aplicant l’IBI diferenciat.

2.3. Dinamitzar el comerç local mitjançant cooperatives de serveis que agrupin el comerç local.

2.4. Fer polítiques actives que fomentin l’ocupació de locals comercials buits a través d’estratègies de reactivació efímera, afavorint-ne la cessió temporal a artistes, entitats o organitzant-hi activitats artístiques o culturals.

2.5. Crear dins de la borsa d’habitatge de Tàrrega un servei que centralitzi i gestioni els locals comercials buits i d’aquesta manera facilitar al nou emprenedor la recerca i el lloguer de locals. L’Ajuntament ha d’assumir el paper de mitjancer entre propietari i empresari per afavorir un preu de lloguer assequible, rebaixant temporalment els impostos municipals.

3. Instar a millorar la xarxa d’infraestructures viàries (C-14, línia ferroviària) per facilitar la implantació de noves empeses millorant aquestes vies de comunicació.

4. Atendre les demandes del teixit comercial pel que fa a les millores d’enllumenat i neteja.

33

4/5 Territori

34

4/5 TERRITORI 1. Mobilitat, infraestructures i civisme 2. Urbanisme 3. Pobles del municipi 4. Pagesia 5. Medi natural, entorn paisatgístic

Creiem en la necessitat de tenir i potenciar un teixit rural actiu i dinàmic perquè sigui valorat en la seva justa mesura per part de tots els ciutadans. Ja fa molts anys que el creixement econòmic i la globalització són dogmes de fe inqüestionables que han suposat i estan suposant una tendència perversa a concentrar la gent, els béns i els serveis en grans conurbacions. El model de creixement desmesurat de mitjana i gran ciutat on s’acumulen tots els serveis és un model insostenible en termes mediambientals i econòmics, a més de suposar desarrelament i descohesió. L’alternativa a aquest model passa, entre d’altres coses, per l’articulació i la gestió del territori d’una manera integral i per incorporar a la planificació urbanística el vessant social i ambiental corresponent.

En el cas del municipi de Tàrrega constatem la manca d’una planificació integral i consensuada a nivell territorial, urbanístic i de serveis, tant pel que fa al terme de Tàrrega ciutat, com al terme que envolta els pobles del municipi: Altet, la Figuerosa, Riudovelles, Claravalls, Santa Maria de Montmagastrell, el Talladell i el nucli deshabitat de Conill. La plena integració de tots aquests pobles amb el nucli de Tàrrega i el medi rural que els envolta mitjançant una bona planificació que tingui en compte totes les infraestructures que compartim i l’entorn natural i paisatgístic, ha de revertir en una millora de la gestió municipal i de les condicions de vida de tots els habitants. És en aquest sentit que creiem que cal posar en valor i tenir en compte que els habitants del municipi compartim moltes coses que hem de potenciar com a nexes d’unió. Així, en aquest sentit, compartim el Ple municipal com a organisme de representació i verbalització de les necessitats ciutadanes, el Canal d’Urgell com a infraestructura d’abastament d’aigua de boca i de reg, uns espais naturals no urbanitzats que són el mitjà de subsistència pels pagesos del municipi i que ens separen físicament, però que han de ser un punt d’unió patrimonial que ens permeti noves possibilitats de desenvolupament a nivell econòmic, turístic i ambiental; les infraestructures viàries, els transports i els serveis bàsics.

Per tot això, creiem que el creixement no ha de ser en cap cas l’excusa per permetre unes polítiques de gestió territorials descontrolades al servei d’uns interessos que no siguin els del poble.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tàrrega, vigent des de 2006, és el resultat d’una visió especulativa i amb unes expectatives de creixement de la població exagerades, entre les quals, el suposat impacte que havia de tenir la construcció d’una presó al nostre terme municipal.

35

És vital que l’urbanisme sigui fruit del diàleg, la participació i les decisions col·lectives, i no un sector tancat al debat i que es regeix per criteris exclusivament econòmics i especulatius. Garantir un habitatge digne per a tots els ciutadans i planificar una ciutat i un territori més humans, respectuosos amb l’entorn i amb oportunitats per a l’economia productiva ha de ser l’objectiu final d’una planificació territorial consensuada i útil per a tots els ciutadans.

Per això, proposem:

1. Mobilitat, infraestructures i civisme 1. Instar l’Ajuntament que vetlli pel manteniment i la millora dels serveis bàsics, no només a Tàrrega, sinó a tots els pobles del municipi: aigua, transport, sanitat, Internet, i evitar la degradació i, sobretot, la pèrdua de qualsevol d’aquests serveis.

2. Senyalitzar carrils bici que arribin fins als centres educatius i als polígons industrials.

Allargar l’actual carril bici que arriba fins a Cal Trepat per fer-lo arribar a Vilagrassa.

3. Senyalitzar degudament la Zona 30 4. Fer una planificació urbanística i de mobilitat des de la perspectiva de gènere 5. Garantir la connexió en transport públic de tots els pobles, principalment amb els centres de treball, zones industrials i comercials, i centres d'atenció sanitària.

6. Promoure l’electrificació de la flota de vehicles de transport públic col·lectiu, especialment de l’autobús per reduir el seu impacte sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic.

7. Incrementar les parades de transbordament i modificar si s’escau els recorreguts del bus per permetre incrementar la intermodalitat amb altres serveis de transport com el tren o els ferrocarrils.

8. Posar en marxa un servei de transport per persones amb mobilitat reduïda.

9. Treballar per municipalitzar el servei d’autobusos del municipi.

10. Instar l’Ajuntament que es valori i es lluiti per la millora i conservació de la línia del tren Lleida-Barcelona com un actiu important a l’hora de pensar i preveure l’ordenació urbana de la ciutat, tant a nivell de mobilitat, com a nivell turístic i patrimonial.

11. Promoure la creació d’una borsa pública, gestionada des de l’Ajuntament, on es recullin les ofertes i les demandes per a l’ús compartit dels mitjans privats de transport per fer més eficients i econòmics els desplaçaments de curta i llarga distància.

36

12. Desviar el trànsit de la C14 al seu pas pel centre de Tàrrega per les vies possibles, encara que no sigui factible el desviament del traçat de la carretera.

13. Executar el projecte de la passarel·la sobre el riu Ondara entre la zona esportiva i el col·legi Jacint Verdaguer, per donar a ciclistes i vianants una alternativa segura a la C14.

14. Construir ponts de fàcil desmuntatge pels casos de riuades.

15. Augmentar, renovar i mantenir adequadament els parcs infantils, procurant que siguin adaptats.

2. Urbanisme 1. Aplicar polítiques de creixement urbanístic zero fins que les necessitats demogràfiques i socials no ho requereixin i mai sense haver activat totes les polítiques públiques per ocupar els habitatges buits a la ciutat.

2. Aplicar l’actual POUM d’una manera racional i adequada a la realitat socioeconòmica del municipi. El fet de fomentar la creació de més sòl urbanitzable sense cap tipus de planificació integral reprodueix una dinàmica de creixement insostenible i especulativa.

3. Donar a conèixer l’especulació urbanística i el canvi urbanístic que suposa l’acord pres per unanimitat en un dels plens de l’Ajuntament pel qual s’augmentava l’edificabilitat i l’espai per a serveis terciaris del sector SUD 5 Sant Eloi Ixent.

4. Reformar l’actual POUM, en vigor des de l’any 2006, en un moment en què es preveia per a la ciutat un creixement de 25.000 habitants en els següents vint anys, 440 noves hectàrees urbanes i 10.000 habitatges nous. És prou evident que, fruit dels efectes de la crisi, aquestes previsions no es compliran, i que cal variar el rumb.

5. Impulsar una nova forma de gestió integral del territori urbà i rural consensuada amb tots els pobles que formen el municipi i amb la participació de totes les associacions ecologistes que treballen al territori.

6. Denunciar les polítiques que tendeixin a la venda de sòl públic com a forma de finançament. l’Ajuntament no s’ha de desprendre d’aquest patrimoni públic.

3. Pobles del municipi 1. Augmentar la freqüència de les visites del metge i la infermer als respectius consultoris mèdics dels diferents pobles del municipi.

2. Millorar la xarxa de transport públic per interconnectar les poblacions del municipi.

37

3. Reclamar i defensar que els nens dels pobles del municipi tinguin els mateixos drets d’accés a l’escolarització pública i gratuïta pel que fa al menjador i al transport escolar que els nens de pobles que no són del municipi. Donar suport a totes les accions que tinguin aquest objectiu.

4. Estudiar, sempre que sigui convenient, la reobertura de les escoles dels pobles com un element que n’incentivaria directament el creixement de població i indirectament el proveïment i millora dels serveis bàsics.

5. Instar a la descentralització d’un major nombre d’actes culturals cap al pobles del municipi i que actualment es fan al nucli de Tàrrega.

6. Demanar a l’Ajuntament que faci tot el possible perquè una part de l’1 % cultural provinent de l’obra del Canal Segarra-Garrigues, també s’inverteixi als pobles del municipi.

4. Pagesia 1. Denunciar la política de les subvencions de la Política Agrària Comunitària (PAC) remarcant que aquestes polítiques són discriminatòries i injustes i són un producte més de la globalització econòmica i la mercantilització transnacional de la producció agrícola.

2. Instar l’Ajuntament a denunciar davant de l’oficina d’atenció al consumidor les grans superfícies comercialitzadores que estafen el consumidor mitjançant etiquetatges enganyosos amb l’oferta de productes de dubtosa qualitat i d’origen.

3. Potenciar, orientar i ajudar els petits productors agroalimentaris davant de la competència que exerceixen els grans mercats internacionals de l’alimentació i els supermercats.

4. Denunciar activament els desorbitats preus de l’aigua del canal Segarra-Garrigues que els agricultors han de pagar per regar.

5. Integrar i potenciar des de l’Ajuntament el consum de productes de proximitat al mercat setmanal de la ciutat i d’aquesta manera vetllar per una bona promoció d’aquest producte.

6. Valorar l’agricultura com un equipament més, equilibrant dins el POUM els equipaments urbans amb els equipaments rurals.

7. Iniciar un procés de protecció de l’espai agrícola, amb mesures que el valoritzin i incentivin l’establiment de nous pagesos.

8. Prioritzar la pràctica de l’agricultura ecològica.

38

5. Medi natural i entorn paisatgístic 1. Denunciar la manca de compromís i sensibilitat per part de l’actual Ajuntament amb infraestructures com el projecte d’abocador encobert de residus ramaders projectat als Plans de Conill, en plena zona ZEPA (Zona Especial de Protecció per a les Aus), i denunciat per la plataforma Salvem els Plans de Conill. Es va engegar per part de la Generalitat amb total opacitat i sense cap tipus d’informació i sota la màscara d’una planta de compostatge.

2. Incentivar la col·laboració i el diàleg entre entitats locals que treballen en defensa del medi ambient perquè infraestructures com les d’aquest abocador no restin en l’anonimat i la opacitat administrativa.

3. Incorporar el riu Ondara a la ciutat a partir de la consolidació de la via verda cap al Talladell, donant-li continuitat al llarg de tot el riu. Neteja i adequació regular de la llera del riu. Això ha de permetre’n la dignificació, convertir-lo en un espai de gaudi col·lectiu, d’oci i d’esbarjo, alhora que ofereix la possibilitat de difondre’n els valors biològics, etnològics, històrics i socials a tota la ciutadania, especialment a les escoles mitjançant la creació d’itineraris especialitzats en cadascun d’aquests àmbits.

4. Planificar i gestionar els espais naturals urbans i no urbans del municipi de manera conjunta i responsable: jardins, zones verdes, via verda cap al Talladell, parc de Sant Eloi.

5. Recuperar i potenciar la zona d’horts de la llera del riu Ondara al seu pas per Tàrrega i revaloritzar les possibilitats biològiques, etnològiques i socials del curs del riu cap al Talladell. Això ha de permetre la recuperació dels horts i la conservació dels antics pous de reg i tenir en compte tot el potencial didàctic d’aquest patrimoni.

6. Consolidar i fomentar la serra de Sant Eloi en tant que referent simbòlic, marc d’oci i interrelació ciutadana i com a patrimoni ecològic i ambiental. Entenem, doncs, que cal estendre la zona boscosa o enjardinada de la serra i alhora cal vetllar perquè s’hi introdueixin i diversifiquin espècies acordes amb les característiques dels sòls i els paisatges de les àrees seques de les nostres latituds.

7. Assenyalar clarament i de manera notòria totes les infraestructures que de manera fraudulenta, enganyosa i opaca atempten contra el medi natural i l’entorn del nostre municipi i comarca. Això es faria donant el nom dels responsables municipals més propers i favorables a aquelles infraestructures. D’aquesta manera, visualitzaríem la desídia institucional envers aquests temes.

39

5/5 Cultura

40

5/5 CULTURA 1. Cultura 2. Llengua 3. Independència

Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de desenvolupament de l’esperit crític, de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col∙lectivament com a catalans i com a targarins. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social i d’integració.

L’objectiu de la política cultural municipal és aconseguir que la nostra ciutat arribi a ser un element clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania.

L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

Cal aconseguir que tot el municipi sigui partícip de la vida cultural. Per això també s’ha d’evitar la divisió social en aquest terreny i establir mecanismes de socialització del patrimoni comú. Hem de posar la política al servei d’un projecte d’enriquiment cultural col∙lectiu dins del qual la llengua catalana és un dels pilars més importants. La nostra llengua i la nostra cultura pateixen, des de fa segles, una situació d’anormalitat. La persecució lingüística i cultural ha estat acompanyada, massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i per la permissivitat de les institucions públiques. És per tot això que la planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir consensuadament i amb la coresponsabilització de l’Administració i els ciutadans, el conjunt d’elements necessaris per fer de la llengua i la cultura un dret a l’abast de tothom i present a tot arreu, i no un privilegi o una excepció.

La greu crisi econòmica que patim no pot ser excusa en el moment de fer polítiques culturals. Per això cal saber treure el màxim profit de les infraestructures de què disposem, ja sigui amb iniciatives privades o públiques. En ambdós casos, la tasca de les entitats i associacions és importantíssima i ha de comptar amb el màxim suport per part de l’Ajuntament.

Des de la CUP de Tàrrega, veiem que al nostre municipi hi ha dos grans esdeveniments culturals importants al llarg de l’any, dos que sobresurten de la resta: la Festa Major de Maig i la Fira de Teatre al Carrer. Les veiem com un patrimoni immaterial local, català i universal. El teatre és un art en ell mateix i la cultura popular, eix vertebrador de la Festa Major de Maig, és un aspecte que cal donar a conèixer i valorar. Són dues festes complementàries, sens dubte. Tàrrega és una ciutat molt rica i viva en els àmbits cultural i associatiu i per això, sense ingerències ni voluntat de crear clientelisme, la institució ha de donar suport a totes les tasques i activitats que s’hi fan, amb ànim de no promoure la competència ni competitivitat i de facilitar l’autogestió de les entitats.

41

Pel que fa a la memòria històrica, entenem que Tàrrega és una vila rica i on, d’ençà de la recuperació de l’Autonomia i l’Estatut, s’han dut a terme, com a tot Catalunya, tasques de recerca i divulgació del nostre patrimoni cultural i històric col·lectiu. El Museu Comarcal de l’Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Urgell han estat les principals eines per a aquest objectiu. Més recentment, s’hi ha afegit el Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat, que té l’objectiu de recuperar una part de la memòria històrica recent. Des de la CUP, apostem, en l’àmbit cultural i literari, a més a més, per recuperar la figura i l’obra de l’escriptor Manuel de Pedrolo a partir, sobretot, de museïtzar la casa familiar de l’escriptor. Com a resposta a les nostres demandes, l’Ajuntament ha iniciat les converses amb la Fundació Pedrolo. Però entenem que cal continuar insistint perquè es diguin a bon terme, atès que Pedrolo és un dels escriptors referents de les lletres catalanes del segle XX. Tàrrega, doncs, podria oferir dos museus al carrer Major: el Museu Comarcal i aquest museu de Manuel de Pedrolo, cosa que revifaria el centre de la ciutat i que seria un actiu cultural, social i econòmic per a la ciutat.

D’altra banda, però amb aquest interès de recuperació de la memòria, veiem del tot necessari crear un memorial sobre l’exili i la repressió de postguerra a Tàrrega, aspectes ja tractats i estudiats però que encara tenen molt sentit de fer, també, per reconèixer les accions i les persones que lluitaren per la llibertat i la democràcia. Paral·lelament, caldria plantejar l’opció d’estudiar i divulgar la història del moviment obrer a Tàrrega.

Per això, proposem:

1. Cultura 1. Completar el procés de recuperació de l’obra i la figura de Manuel de Pedrolo a partir de les iniciatives següents: 1.1. Senyalitzar la “ruta pedroliana” el·laborada per Xavier Garcia, configurada a partir d’enllaçar diversos indrets de la ciutat, del seu terme i d’altres nuclis veïns reportats per obres de Pedrolo.

1.2. Dur a bon terme la museïtzació de la casa dels Pedrolo del carrer Major de Tàrrega, o d’una part d’aquest immoble, i complementar-la amb un centre d’interpretació de l’obra de Pedrolo amb un doble vessant científic i divulgatiu (que es coordinarà amb l’actual Espai Pedrolo de Concabella).

1.3. Recuperar la Beca Manuel de Pedrolo - Ciutat de Tàrrega a fi de facilitar l’estudi i la difusió de l’obra pedroliana, amb la priorització en aquest sentit dels vessants menys coneguts de l’autor i del seu llegat. Per fer efectiva aquesta recuperació, se cercarà la implicació, a més de l’Ajuntament de Tàrrega, de la Universitat de Lleida i de la Fundació Pedrolo.

2. Ampliar l’oferta i les possibilitats d’una part de les naus de Cal Trepat i oferir-les en règim de lloguer com a espais de creació artística compartida multidisciplinar.

42

3. Atorgar a la Fira de Teatre al Carrer la importància patrimonial que es mereix com a festa popular i com a patrimoni públic que és i dotar-la d’aquest vessant social i públic perquè tota la gent de Tàrrega se’n pugui beneficiar, mitjançant les següents mesures: 3.1. Potenciar la borsa de treball local de la Fira, publicitar-la i actualitzar-la al llarg de l’any de manera adequada mitjançant la pàgina web de l’Ajuntament, on hi haurien d’aparèixer el nombre i el tipus de places, els requisits necessaris i el procés de selecció o criteris que se seguiran per cobrir-les. Aquests llocs de treball inclourien no només els llocs relacionats amb la peonada, vigilància, control d’entrades..., sinó també els més qualificats, com per exemple feines de traducció, màrqueting o de tipus tècnic i artístic.

3.2. Fomentar la contractació i creació d’empreses locals al voltant de la Fira.

3.3. Donar espais a les associacions targarines en les festes populars, incloent-hi la Fira de Teatre, dels quals puguin disposar per finançar-se i promocionar les activitats corresponents, i ajudar d’aquesta manera a l’autogestió de les associacions, cosa que els permetria difondre i valorar les activitats i minimitzar la seva dependència econòmica de les subvencions.

4. Impulsar la Biblioteca d’autors i autores targarines. Aquesta hauria d’oferir un repertori sistemàtic i unitari de les millors produccions dels autors targarins.

5. Separar adequadament les activitats religioses de les festives per tal que ningú no se senti exclòs de les nostres festes populars, especialment la Festa Major.

6. Instar a la descentralització d’un major nombre d’actes culturals cap als pobles del municipi.

7. Crear un Memorial de l’Exili i la Repressió a Tàrrega durant la postguerra a partir d’un acte solemne i d’una publicació divulgativa amb la finalitat de promoure el reconeixement i la restitució de la memòria històrica d’aquelles accions i persones que han lluitat per la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals. Tot això haurà de tenir una intenció final didàctica que també arribi als centres escolars.

2. Llengua La nostra llengua i la nostra cultura pateixen, des de fa segles, una situació d’anormalitat. La persecució lingüística i cultural que s’ha exercit des dels estats espanyol i francès ha estat acompanyada, massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i per la permissivitat de les institucions públiques. El català pateix un procés de substitució lingüística, i això és indiscutible. De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar el català és atacat legalment per l’aparell del Regne d’Espanya (i la República francesa) i menystingut socialment en molts àmbits. El català és una llengua i, per tant, si és atacat en qualsevol part dels Països Catalans, els targarins hem d’entendre i sentir que som atacats com a poble.

43

El model lingüístic que proposem des de la CUP per al nostre Ajuntament està encaminat a mantenir la plena catalanització de l’Administració, a habilitar que els mecanismes necessaris per aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de la nostra llengua, a facilitar l’aprenentatge del català a totes les persones que desitgin aprendre-la, a treballar per incrementarne l’ús social i a entendre i estendre els Països Catalans com el nostre marc lingüístic i nacional.

Per això, proposem: 1. Impulsar els cursos de llengua catalana del Consell Comarcal de l’Urgell, dirigits sobretot a persones aturades, nouvingudes, a estudiants o a voluntaris estrangers. Caldria incidir molt especialment en les dones nouvingudes no immerses en el mercat laboral, moltes de les quals tenen pocs espais de socialització i, per tant, es relacionen poc amb la població, la qual cosa provoca que tinguin poques possibilitats d’aprendre la llengua del país.

2. Treballar per incrementar l’ús social de la llengua catalana en tots els àmbits i exigir-ne l’oficialitat plena. Es donarà suport a totes les iniciatives dutes a terme amb aquest objectiu.

Principalment a Tàrrega cal mantenir el Correllengua, organitzat i fomentat pel teixit associatiu targarí.

3. Dinamitzar i potenciar el voluntariat lingüístic sempre que sigui necessari.

4. Afavorir la catalanització de les activitats empresarials, especialment en tot allò que fa referència a la seva relació amb el públic (retolació, cartes de restaurants, etc.) i difondre més i millor el Consell de Normalització Lingüística del Consell Comarcal.

5. Assegurar que totes les comunicacions de l’Ajuntament amb altres administracions dels Països Catalans es facin en llengua catalana.

6. Promoure els intercanvis entre les escoles i instituts de la ciutat amb centres de la resta dels Països Catalans.

7. Assegurar que la llengua catalana és la vehicular entre els monitors i entrenadors dels centres de lleure o esportius municipals o subvencionats per l’Ajuntament.

8. Convertir la festa de Sant Jordi també en una diada dedicada als Països Catalans, a través del treball sobre la llengua i les seves expressions culturals.

44

3. Cap a la República Catalana La Candidatura d’Unitat Popular, d’acord amb la trajectòria històrica de l’Esquerra Independentista, es marca com a objectiu estratègic de futur la construcció dels Països Catalans com un nou Estat a la riba d ela Mediterrània. Els Països Catalans són formats pel Principat de Catalunya (amb la Catalunya Nord i la Franja de Ponent), Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’Alguer manté vincles històrics i la llengua catalana en una perillosa situació de desaparició.

Aquesta construcció ha de representar una política d’alliberament per al conjunt dels Països Catalans i s’ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com l’organització administrativa, la coordinació entre municipis o el paper polític dels regidors i regidores per tal d’assolir una societat catalana plenament lliure i solidària.

Per a la CUP, els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció dels Països Catalans. El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència i el procés constituent passa, per tant, per un primer estadi de treball en l’àmbit municipal i les eleccions del 24 de maig de 2015 han de ser enteses com a constituents i plebiscitàries dins la dinàmica catalana nacional.

En aquest sentit, cal fer dels municipis i de les seves institucions espais de debat, de desafiament i de ruptura amb l’Estat espanyol mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques i, en el plànol d’actuació política, també des de la desobediència a les lleis i al Govern espanyol i incidir en la necessitat de trobar una nova manera de fer política basada en la democràcia participativa més que no pas en la democràcia representativa que es predica des de la resta de partits. La ruptura democràtica durà amb ella mateixa tot el potencial de transformació social de la independència. La participació de la ciutadania en la presa de decisions s’ha d’exercir sempre i en tots els àmbits.

Per això, proposem: 1. Exercir el compromís irrenunciable amb l’actual procés independentista i recórrer a la desobediència institucional si escau.

2. Donar suport a iniciatives i mobilitzacions que tendeixin a divulgar el dret d’autodeterminació i la independència de Catalunya i del conjunt de la nació.

3. Ajudar a impulsar l’Assemblea de Càrrecs Independentistes per refermar el procés independentista a partir de la ruptura democràtica.

4. Impulsar, paral·lelament, la creació de l’Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans, que haurà de treballar per l’afirmació de l’existència dels Països Catalans com a poble; impulsar l’estructuració política i cultural dels Països Catalans dins un mateix marc de treball per als regidors de tots els territoris de parla catalana; dinamitzar la relació entre municipis per l’estructuració de polítiques comunes d’àmbit nacional en termes com la llengua, la cultura, la planificació territorial, l’economia o la protecció del medi ambient; així com representar el conjunt de la nació i les seves reivindicacions en l’escena internacional.

45

5. Mantenir el 24 de juny com la diada nacional dels Països Catalans i estendre aquest marc de referència com el nostre marc cultural, nacional i lingüístic propi.

6. Eliminar el nom de plaça d’Espanya del barri de Fàtima i canviar-lo per plaça de la Independència, com ha estat reivindicat de fer pel moviment independentista.

7. Treballar per impulsar les vegueries com espai propi d’organització territorial; en el cas de Tàrrrega, a impulsar la vegueria de Ponent. En aquest cas, les vegueries no han de passar a substituir les províncies, sinó que han d’organitzar-se de baix cap dalt.

8. Treballar per la supressió de les diputacions provincials, nius d’amiguisme i corrupció, instruments de xantatge econòmic i d’obstrucció a la sobirania municipal. Així, reclamarem la cessió de recursos i competències als municipis i a les mancomunitats supramunicipals.

46

Principis d'actuació política Per la Candidatura d’Unitat Popular la representació política és un compromís temporal i no un modus vivendi o un mitjà d’enriquiment personal. En l’actual moment de descrèdit de partits i institucions, calen noves actituds i maneres de participació i representació política, ja que només des de l'honestedat, la informació i la transparència constants es forgen relacions de confiança. Per això, la CUP i els seus regidors i regidores ens comprometem amb els següents principis i accions d’ètica política Limitació de mandats Les regidores i regidors de la CUP tindran els mandats a l’Ajuntament limitats a un màxim de 8 anys, dues legislatures.

Limitació de sous La retribució dels regidors, en cas de governar, no superarà, mensualment, el màxim de 2,5 vegades el salari mínim interprofessional.

No hi haurà duplicitats Les persones que representin a la CUP no podran tenir duplicitat de càrrecs a les institucions.

Sense càrrecs de confiança En cas de governar, les contractacions es faran sempre mitjançant concursos públics i no es designaran en cap cas càrrecs de confiança a dit.

Els moviments socials ens representen La CUP treballarà conjuntament amb els moviments socials i les lluites populars.

Independència dels bancs i transparència financera La CUP no sol·licitarà cap crèdit bancari pel finançament de la candidatura ni per a la campanya electoral. Farem públics els nostres comptes i també els de la campanya electoral.

Assemblearisme L’assemblea local de la CUP és sobirana i les decisions es prendran a través de les assemblees ordinàries (sense direccions executives) i d’assemblees obertes puntuals.

Democràcia directa i transparència Des de la CUP establirem tots els mecanismes al nostre abast per exercir de manera efectiva la democràcia directa i la transparència en la gestió municipal.

Del municipi cap a la independència La CUP treballa, des del municipalisme, per construir la República Catalana independent i els Països Catalans.

47