L’EMPELT l’informatiu de la CUP Sant Sadurní d’Anoia JULIOL 2017
Nº 07
L A P U B L I C AC I Ó DE L’ E S Q U E R R A I N DE P E N DE N T I S TA
Sant Sadurní d’Anoia
UN GOVERN AL SERVEI DELS INTERESSOS D’UNA MINORIA?
O UN GOVERN AL SERVEI DEL POBLE?
L’ESTAFA DE CAN GUINEU EDITORIAL Ja fa dies que des de l’equip de govern de Sant Sadurní ens deixen anar que s’estava estudiant la possibilitat de comprar Can Guineu. Va ser a través d’unes declaracions de l’alcaldessa a la premsa que ens vam assabentar que ja hi havia un preacord amb els propietaris.
La xifra final rondaria els 300.000 euros. Malgrat algú pogués pensar que no són gaires diners per un immoble així, la brutal despesa que suposarà la seva remodelació fa que ens ho haguem de pensar més de dues vegades.
Per posar-nos en context, cal recordar que va ser fa trenta anys que els tres propietaris actuals (Freixenet, Codorniu i Juve Camps) van adquirir l’antiga casa pairal de Can Guineu per destinar-lo a la promoció del sector del cava. Es parlava de la possibilitat, ja descartada, de que s’hi traslladés el Consell Regulador del Cava. Ara, després d’anys d’abandonament per part dels propietaris, l’edifici de Can Guineu es troba en un estat deplorable i el cost
de la seva rehabilitació ascendeix a aproximadament cinc milions d’euros segons estimacions de l’ajuntament. Tenint en compte el cost descomunal d’una reforma necessària com a conseqüència de trenta anys de deixadesa, qualsevol cosa que no sigui una cessió és rescatar als actuals propietaris d’una inversió que no han sigut capaços de materialitzar en res.
De totes maneres, sembla que el govern ja ha decidit. Sense consultar a ningú, ja hi ha un preacord per a comprar Can Guineu. Sense tenir en compte que ni PDCAT ni ERC portaven aquesta qüestió en els seus programes electorals. Quina legitimitat tenen per gastar-se tants diners públics en una qüestió que mai ha passat per les urnes? No caldria fer una consulta ciutadana per tal de saber la opinió dels sadurninencs i sadurninenques?
A més a més, tant ERC com PDCAT insisteixen públicament en què volen comprar l’edifici sense saber a què el
Arantxa Fernández
La mort NO ÉS un negoci
destinaran una vegada rehabilitat. Si això fos cert, seria un fet molt greu ja que s’estaria fent una inversió mai vista a Sant Sadurní sense saber per a què. Però si tal i com apunten alguns indicis i declaracions de l’alcaldessa, la voluntat real de l’equip de govern és destinar aquest espai a la promoció del cava, que és el projecte que ja vo-
lien els tres actuals propietaris de Can Guineu, ens trobaríem davant d’un escàndol sense precedents que, a la pràctica, no seria res més que regalar més de cinc milions d’euros públics a una activitat privada
En els darrers anys, les queixes pels costos de la contractació dels serveis funeraris a la comarca han augmentat considerablement, també a Sant Sadurní. La Sindicatura de Greuges així ho constata en els seus darrers informes. Tot i que la Generalitat va aprovar un decret d’aplicació l’any 2010 de la directiva europea per a liberalitzar aquest servei (2006) i una llei de transposició que obligava a tots els estats a complir-la (2007), el resultats és que aquesta liberalització ha tingut molt poc recorregut. Són molt pocs els ajuntaments que han suprimit les ordenances per a permetre trencar amb l’oligopoli existent. La creació d’un empresa pública, no suposaria la baixada de preus de tot el conjunt del sector, sinó que l’accés a aquest tipus de servei s’adaptés a les necessitats i butxaques de cada família.
Una empresa pública podria cobrir allò essencial per a acomiadar amb dignitat al ésser estimat. En cas de voler extres, ja existirien altres empreses que podrien oferir-lo.
cal de l’Alt Penedès caldria començar a treballar en aquesta línia per a potenciar un projecte intermunicipal que cobrís aquesta necessitat. A l’abril, el ple municipal de Sant Sadurní es va comprometre a tirar endavant la proposta.
La qüestió és poder escollir i no sentir la pressió del ball de xifres.
Ara caldrà veure si les demandes fetes a la Diputació de Barcelona per a que estudiïn la iniciativa, es compleixen i se’n fa un seguiment des del consistori per a que així sigui.
L’apartat “cementiris i activitats funeràries” de la llei LRSAL –una norma que tracta la gestió de les despeses municipals– permet crear una empresa pública i gestionar el servei. Per tant, des del Consell Comar-
La mort és comú a tots nosaltres. La dignitat de cadascú també és poder acomiadar o ser acomiadat amb dignitat, i no ser arrossegat per tarifes que moltes famílies no poden assumir.
1
L’hora de la veritat
Posada ja la data i formulada la pregunta, tenim ja el tret de sortida per al referèndum que ens ha de convocar el proper 1 d’octubre a exercir definitivament el dret a l’autodeterminació d’una part del nostre país.
OCTUBRE Peti Qui Peti J.Pujol Lizana
reacció del govern espanyol i preparats per a que aquesta reacció sigui tant histèrica i violenta com ens podem imaginar.
Aquestes formulacions retòriques no han fet res més que ajornar allò que la CUP posa sobre la taula des de fa mesos: la qüestió de la desobediència.
Tenim la legitimitat suficient per exigir que ho facin. I hem de tenir la capacitat de mobilització suficient per a empènyer a qui estigui temptat de fer-se enrere.
I en això es troba la clau de la victòria. Serà capaç el govern de la Generalitat de desobeir per a fer el referèndum al contrari del que va passar el 9N? Assumiran els càrrecs del govern, ja siguin d’ERC o PdCAT les conseqüències repressives que de ben segur comportarà?
L’estat espanyol confia, i n’està segur perquè fins ara sempre ha estat així, en que els nostres governants es faran enrere. L’estat espanyol confia en l’enèsima traïció dels líders, que diria en Xirinacs, i la única garantia que tenim per evitar-ho és que sigui el poble i no els líders qui en sigui el protagonista. Ara és l’hora de la veritat i depèn de nosaltres.
INDEPENDÈNCIA Els catalans i catalanes del Principat ens enfrontem doncs a un moment decisiu de la història. Davant d’això no podem esperar asseguts.
Però caldrà també estar atentes i disposades a mobilitzar-nos amb la mateixa intensitat davant les temptacions pactistes que puguin venir del govern o dels sectors més porucs del sobiranisme.
D’ara fins el dia de la cita amb el referèndum, haurem d’estar alerta i disposats a sortir al carrer les vegades que facin falta. En primer lloc, caldrà estar atents a la
Fins ara, el govern ens ha anat dient que el referèndum seria legal i vinculant, com també ens ha anat repetint incansablement que la transició a un nou estat es faria “de la llei a la llei”.
Carlota Carbó Ara fa un any es va publicar un informe del Síndic de Greuges que alertava que els nivells de segregació escolar a Catalunya eren similars als de l’any 2008. Sant Sadurní d’Anoia no havia mantingut els nivells sinó que formava part dels set municipis majors de 10.000 habitants, amb els major increment de segregació escolar en els últims anys. Podem dir doncs que la situació escolar a Sant Sadurní d’Anoia ha empitjorat notablement.
L’escola és un dels espais educatius per a infants i adolescents amb major influència, encara que no l’únic. Perquè l’educació no és només un ensenyament de les escoles o universitats. És el traspàs de cultura de tot allò que ens identifica, des del què mengem, les relacions familiars, les costums, el barri on vivim, etc. Això,
La segregació escolar: el reflex del nostre poble fonamenta la nostra identitat individual com la pertinença a varis col·lectius per raó de llengua, barri, classe social, edat, religió, etc. I és aquesta identitat col·lectiva, que pot o no portar a una societat segregada amb una distinció entre grups socials amb menys oportunitats per alguns. És doncs essencial tractar la segregació escolar ja que no parlem només de la qualitat de l’ensenyament del nostre fill/a sinó que és la representació d’una comunitat educativa, separada en escoles, i que identifica una societat dividida per estrats amb la menor interacció, coneixença i cooperació entre aquests. Un dels mètodes per a detectar la segregació escolar és pel nombre d’alumnes amb necessitats educatives especifiques (NEE) que es categoritza per famílies de classe social desfavorida, nouvinguts o infants amb diversitat funcional. I és aquesta gran diferència de nombre d’alumnes amb NEE entre les escoles de Sant Sadurní d’Anoia, el que provoca un desequilibri en la configuració de les aules i escoles. No tan sols a nivell de qualitat en l’ensenyament, sinó en la representació d’un model de poble poc cohesionat. Amb tot això, la resposta de la regidoria d’educació i d’altres membres del plenari municipal és nul·la. Menystenen el tema justificant-se amb activitats puntuals que sí que es realitzen des d’educació, i amagant-se sota el paraigua de la llibertat
d’elecció del centre de totes les famílies quan no hi ha més remei que respondre’ns. El“dret” d’elecció del centre és un mecanisme que no funciona tal i com diuen el propi Síndic de Greuges, membres de la USTEC (sindicat majoritari d’Ensenyament) o la OCDE, ja que es prioritza l’elecció individual per sobre de la igualtat dels drets educatius. A més, des de l’Ajuntament com centres educatius no expliquen el dret de les famílies a assistir a escoles concertades gratuïtament. Sí, ho heu sentit bé: els vostres fills/es poden ser alumnes de primària i secundària sense pagar ni un duro per les matèries curriculars. Aquesta desigualtat es legitimada pel propi Estat. Amb diners públics paga l’en-
Arribem a la conclusió que en el camp de l’educació pública la doctrina de “separats però iguals” no té lloc. senyament bàsic en escoles concertades però aquestes s’encarreguen de posar quotes impagables per a la majoria de la societat. Es crea doncs un desequilibri dins el municipi que a més compta amb una nombre de centres públics molt igualat a la oferta de centres concertats. En definitiva, el govern mostra un rebuig clar a debatre realment sobre educació i sobre totes les implicacions i s’oposa a treballar amb els centres educatius, Departament d’Ensenyament, Ampa i altres agents de la comunitat educativa, per a revertir aquesta situació en què l’Ajuntament té molt a dir.
SEPC Intermunicipal i Grup estudiantil Alguns estudiants de 2n de batxillerat de l’Escola Intermunicipal del Penedès vam iniciar al novembre, una campanya contra el desús dels llibres escolars a l’aula. Així doncs, vam passar enquestes als alumnes de cicle superior d’ESO i batxillerat per tal d’analitzar la situació. Els resultats van ser alarmants: analitzant 15 classes, un percentatge d’alumnes igual o superior al 50% coincidien en el desús dels llibres.
A més a més, ens vam trobar que en 26 assignatures de grup-classe el llibre no s’usava ni a l’aula ni a casa i era, per tant, disfuncional. Això significa que aproximadament més de 500 libres que han estat comprats per aquests alumnes no han complert cap mena de funció. Més endavant, i veient que la feina de conscienciació cap al professorat afectat no era efectiva per part d’alguns caps de
Per què és necessària la sororitat? Formem part d’un sistema social basat en la falàcia biologicista patriarcal, que s’organitza a parALBA BAUTISTA tir d’una estructura sexe-gènere (binària). Aquest sistema atribueix als individus un rol social determinat, segons el seu sexe (masculí-femení). Dins d’aquest sistema, les dones i les persones que queden excloses de l’estructura per la seva “condició” genèrica, ocupem encara una posició molt per sota del rol que s’ha assignat als homes.
Així, la noció de sororitat possibilita l’acció humana d’amor-respecte entre dones i altres persones oprimides per aquesta estructura binària, comprèn l’amistat entre persones creades en un món patriarcal com enemigues i es tradueix en confiança, fidelitat, reconeixement i lluita compartida.
Sembla que l’ajuntament de Sant Sadurní a rebut una proposta de l’INCASOL per a convertir en sòl industrial uns terrenys d’ús agrícola adjacents a Can Ferrer. Des de la CUP ens sorprèn que es consideri aquesta possibilitat quan encara tenim polígons amb parcel·les desocupades. Volem un poble envoltat de vinyes o un poble envoltat de ciment?
Per una banda, la reunió els darrers ens va ser denegada. De l’altra, i parlant amb el professorat afectat, vam adonar-nos que, efectivament, molts no havien estat informats degudament ni havien rebut els resultats de les enquestes. Altres professors, a diferència dels que van infravalo-
Per un turmell trencat Ni més ni menys que 50 anys de presó és el que demana la fiscalia per als joves d’Altsasu que van participar en una baralla amb uns guàrdies civils que anaven de paisà. El motiu, “lesiones terroristas”. La màxima expressió d’un aparell judicial al servei del poder i del règim del 78 segueix perseguint el jovent d’Euskal Herria. Alde hemendik, utzi pakean.
rar el problema eximint-se de qualsevol responsabilitat, es van comprometre a buscar alternatives de cara al curs vinent. Per part nostra, els estudiants ens reafirmem en exigir la responsabilització vers la compra d’uns llibres que no s’usen en relació al cost que suposen, i la conseqüent contextualització de crisi econòmica que pateixen moltes famílies. Seguim la lluita!
Sabies que l’Ajuntament ha perdut la subvenció de més de 700.000 euros per la nova biblioteca per no acabar les obres a temps? La Vinyeta
Sempre des de la interseccionalitat, és a dir, recordant que totes som diverses i diferents.
Malgrat tot però, el patriarcat ha sabut fer ús de la coneguda estratègia “divide et impera”, buscant l’enemistat entre dones i la desvinculació de la lluita femenina -i feminista- que pretén obtenir un sistema social igualitari.
Més polígons a Sant Sadurní?
departament a qui competia la tasca, vam decidir parlar nosaltres mateixos tant amb els professors com amb els caps de departament.
CARMELO MAYORAL
Bre us Notícies
Casa de la Vila = NO-DO Havia una vegada un país inventat pel Reino de Castilla que es deia “España”, on no hi manava un rei sinó un soldat petit, impotent i rabiós que li deien Franco, encara que no era gens franc. Aquest soldat es va inventar un noticiari per a engañar als ciutadans fent-los arribar les meravelles del seu govern: carreteres, pantans, auxili social, etc. El noticiari es deia NO-DO (Al alcance de todos los españoles) i heus ací que al nostre poble també s’ha inventat un NO-DO local que es diu CASA DE LA VILA. És a l’abast de totes les sadurninenques, i hi podem veure i aplaudir els avenços que es fan al municipi, però, aixó sí, sense participar en la gestació i decisió dels tals avenços. Faltaria més!
Contacta amb la CUP Sant Sadurní: C a sa l In d ep e n d e n t i s t a El Carràs C /Esgl ési a ,5 Hora ri : di l l un s i d i j ou s d e 4 a 7 d e l a t ard a Ta mb é p ots c on t ac t ar amb l a Carl ot a ( 671. 00.01.21) i el J o rdi (671.00.01.49) Ma i l : cup sts ad u rn i @ g mai l . c om
Sant Sadurní d’Anoia