676
IX Conferencia de Sociulogia de l'Edm:ació
cola al curren), els carnavals, Sant Antoni, Sant SebastiU, «educació viab), competicions esportives, escala de música, catequesi, celebracions diverses, etc., no els queda temps per concentrar-se cinc minuts al di a i entendre el que marca el currículum oficial. lnstrurnentalització deis sabers, individualisme enfront d'humanisme, confusió epistemo!Ogica ... , són els indicis més clars de la manera com el «nou ordre>) afecta la cultura i el sistema educatiu i com aquest esta en clara connivencia amb la perversitat neoliberal del capitalisme global. El que intcressa el sistema és J'homogeneYtzació de les masses, la mercantilització del sistema educatiu, i en aquest sentit no és casual l'eliminació de tates uquelles disciplines que puguin distorsionar aquest «pensament únic>). l aquí cobra sentit la fruse de P. Valéry al·ludidu al principien relució amb el perill que tumbé pot implicar.
Coma conseqiiimcia, davant l'acceptació acrítica de milximes tals com «aprendre a aprendre» tanfreqiiellls en els cercles educatius, cal demanar: sí, perO... , aprendre que?
BIBLJOGRAFIA Bettelheim, B.: Zelan, K. (1983). Aprender a leer. Grija!bo. Trad. Jordi Beltrán. Barcelona. Cook, T. D.: Reichardt, C. S. (1986). Métodos cualitath,os y cuantitath•os en investigación educativa. Morata. Madrid. Gómez Barnusell, A. (1972). El magisterio como profesión. Ed. Ariel. Barcelona. Gómez Ortiz, A. (1986). «Los itinerarios pedagógicos como recurso didáctico en la enseñanza de la Geografía en la E.G.B». Didáctica Geográfica, núm. 14. Múrcia. Informe de la Comisión Europea (200 1). Steiner, G. (2002). Presencias reales. ¿Hay algo en lo que decimos? Ediciones Destino. Colección Destino libro. Vol. 417. Barcelona.