El refonnisme neo/ibera/ i neocentra/ista de /'Esta/ espanyol enl'era de ...
633
mentalitat de medi urbfl.. l com abans la tecnocracia, va eliminant els espais diferencials, afavorint l' especulació i les ideologies individualistes. Els efectes a les Illes de cada vegada són més palpables, no tan sois a les zones turístiques i a la part més urbana, la Part Forana no turística es veu plenament condicionada per l'urbanisme i l'especulació, no tan sois tenitorial, sinó en el sentit que per subsistir es va adaptant al tipus de progrés urbñ.. L'escola veurñ. pressions d'aquest estil de vida, més consum, més benestar, més fonnació, més educació, més anys de vida. PerO el que no es diu és fins quan es podrll suportar el creixement tan desenvolupista i destructor deis paisatges territorials clfl.ssics. Així no cal parlar d'identitat. PerO aquest no és l'únic conflicte existent, basta fullejar els mitjans de comunicació i veiem que sovint i malgrat la propaganda oficial i la perspectiva de consens aparent sorgeixen enfrontaments entre la perspectiva deis polítics al poder (Govem Balear) i els sindicats, la qual cosa ens manifesta que la situació del sistema educatiu a les Illes no és tan optimista com els polítics i tecnics oficials ens presenten. Malgrat aixO, em consta que hi ha grups actius que es mobilitzen per contrarestar aquesta situació gairebé de bloqueig per consolidar un sistema educatiu a partir deis actors, és a dir, les persones més directament implicades en l'acció educativa. A pesar de les polítiques aparentment igualitllries en el camp de l'educació, aquesta no acaba de donar la mesura de les seves possibilitats i sois actua coma canalitzadora de les desigualtats socials. Els poders públics pretenen plan tejar uns pressuposts més realistes per afrontar les despeses del sistema escolarino provocar la resolució deis problemes des deis sistemes paral·lels de fonnació, a través de subvencions a les iniciatives privades, o fans que haurien de dirigir-se a altres sectors mes desequilibrats econbmicament, socialment i educativament parlant, com el Tercer Món, sense exigir contrapartirles colonitzadores o transculturadores. L'acceleració deis canvis tecnics, com di u Marina Subirats, ha prodult, especialment a la segona meitat del segle XX, efectes significatius en la societat i el sistema educatiu: «Con el desarrollo de la industria y del trabajo asalariado se ha roto la continuidad en la herencia de las posiciones sociales: en la franja mayoritaria de la población, el hijo ya no ocupa el puesto del padre; el mercado está estratificado, y se necesita algún criterio para vincular a los individuos a puestos de trabajo concretos, más allá de los casos en que se mantiene la herencia. Y el criterio que se ha puesto en forma masiva ha sido el de las titulaciones académicas, de modo que el paso por el sistema educativo y el nivel de titulación alcanzado es hoy la medida más universalmente utilizada para valorar a las personas en el momento de su incorporación al mercado de trabajo y para determinar el tipo de empleo en el que pueden insertarse. La posesión de títulos académicos es, de forma creciente, una condición necesaria, aunque no suficiente, para el empleo, especialmente para los empleos relativamente bien remunerados)) (Subirats, M. 1999). És el triomf del credencialisme contemporani (R. Collins (1989) en una societat credencialista, distorsionats alguns deis aspectes de la formació necessllria de les persones, mes enllñ. de la selecció social i productiva, com l'educació integral, que no deixa de ser reivindicada des deis liberals, perO sense gaire resultats en la realitat educativa (Subirats, M. 1999, pilg. 180). Cas de no trabar alternatives aplicables al sistema educatiu, entrarem en el joc de la societat productiva i efica~ per als interessos dominants de creixement capitalista. És com acceptar la mcdonalització de la societat sense cap tipus d'oposició. En aquest context, l'educació s'ha convertit en les societats més desenvolupades en un signe evident de benestar, encara que no sempre tates les capes de població se'n poden beneficiar de la mateixa manera i continua sent font de desigualtat (fraclls escolar, de que parla la Llei de qualitat d'educació) i de pugna política. Qüestió que es resumeix quan es diu que es vol potenciar la con-