630
IX Conferi'!ncia de Socio/ogia de l'Educacíó
via paral·lelament la socialització i la mentalització en la societat, cada vegada més complexa i allargada en el temps. L'escola actual fa papers contradictoris en ha ver de preparar pera la vida i haver de tcnir present que una de les seves funcions ha de ser educar i socialitzar pera una societat democrií.tica, quan el
seu paper es veu límitat perla pressió socialitzadora d' nitres ií.mbits socials, com els mitjans de comunicació social, tclevisió, Internet, les autopistes de la informació, les noves tecnologies, que condicionen els habits de vida, pcr tant, l'aportació escolar als canvis socials es veu mediatitzada per !'estructura social, I'estandardització i l'homogenenzació de continguts, que fomenten la passivitat, no la crítica, si és que no s'intenta una nova uniformització de la transmissió deis continguts de manera vuitcenlista, ara que pensUvem que el centralisme moderantista del XIX forma va part de la histOria, encara que aparentment pretengui potenciar les humanitats, sigui la HistOria de la Filosofia i la F!losofia, perO tumbé la Geografin i la HistOria d'Espanya, així com el castella, com si es produís la desintegració de I'Estat nació, i s'hagi de repetir aquella mflxima d'una sola llengua, una sola pil.tria, perO no un sol mercal, si no és el mundial. L'aprenentatge social queda mediatitzat i poc definit, des d'una mentalitnt obertn i progressiva socinlment i culturalment. Organitzaüvament s'incrementa la participació deis distints estaments implicats en la gestió educativa, (alumnat, professorat i pares), perO és canalitzada des de dalt. El desequilibri de la partidpació de J'alumnat és molt paJes. Es produeix una desigualtat qualitativa de la repartició del poder. Eficil.cia en favor de la desigualtat. O el que és el mateix, segregadora, en que el poder central segurament té raó que la transmissió deis continguts és dcficient i el fracil.s escolar hauria de disminuir, a pesar que hi hagi interpretacions que el nivell ha pujat. De tates maneres, el desencís, els conflictes, la confusió, les queixes als instituts hi són presents: un deis reflexos del deteriorament de l'cscola pública. La dignificació del professorat és una de les assignatures pendents i per extensió la seva formació inicial. La formació tCcnica i tecnologitzada apoca poc pot guanyar la partida a nitres ti pus de formacions més humanitzades i les classes mitjanes modernitzades intentaran adequar-se a aquest ti pus d'exigCncies, en detriment d'una visió educativa més globalitzadora de l'ésser huma i evidentment en detriment de les humanitats ciUssiques. Ni tan sois perque certes capes de la població se n'hagin beneticiat com a ocupació a la docencia, sinó que aixO significara un ti pus de formació que no tindra present cap element humanitzador de les ciCncies i viceversa. O quedara com un conflicte no resol t. malgrat l'aparent preocupació perles humanitats del Govern central. A més J'Església, la dreta espanyola, els grups de pressió econOmics comen¡; aren la seva recuperació en temps del PSOE, atCs que no va poder o no va valer incorporar a la seva proposta els plantejaments inicials més igualitaris del tcmps del ministre Maravall i els seus plantejaments més esquerrans quedaren aparcats, propostes com el cos únic d'ensenyants,Ja dignificació de la professió docent, potenciació de l'escola pública, etc., quedaren com a coses utbpiques, o com altres que va assumir, com la institucionalització deis moviments de renovació educativa, quedaren engolits perla burocracia i gradualment perderen el seu carllcter reivindicatiu i més renovador. Fins i tot ara sospitam que es van desmantcllant i perdent la seva fundó dinamitzadora en un sentit de renovació i no de simple creixement quantitaliu. El sistema educatiu com a subsistema social no pot deixar de ten ir en compte factors ambientals com els mitjans de comunicació, la publicitat, pels seus efectcs en la mentalització deis individus i les col·lectivitats. L' escala com a agent educador i socialitzador no es pot quedar o entendre comuna institució o un grup arllat de la resta d'elemcnts mentalitzadors de la societat. Bola de Drac, els Tamagoxi, Spicc Girls, els Tazas, un conglomerat de diverses modes que només són J'anCcdota del rerefons d'una menta!ització i d'un model de vida que no té res a veure amb una mentalitat solidflria,