S.S. EL REFORMISME NEO LIBERAL 1 NEOCENTRALISTA DE L'ESTAT ESPANYOL EN L'ERA DE LA «GLOBALITZACIÓ» Bartomeu Mulet Trobat Universitat de les Illes Balears
INTRODUCCIÓ En sembla signiticatiu poder afirmar que avui en dia no ens trobam cxactament davant una problemñtica politicoeducativa calcada delliberalisme centralista vuitcentista, perO sí que ens trobam en un intent d'instrumcntalitzar el sistema educatiu del conjunt de l'Estat espanyol de manera centralista. Tal vcgada és per contrarestar el poder de les comunitats autOnomcs i de la Unió Europea, en plincipi superadora de 1' estructuració del poder pels Estats nació i cls cfectcs de la globalització multinacional, transculturadora i controlada per les graos corporacions cconomicocapitalistes a partir d'uns fonamcnts neoliberals a la vcgada que tradicionalconservadors, en nom de la qualitat i l'eficU~ cia, exigirles perla societat de la informad á i del coneixement. Sense haver superat els mimetismes generats perles polítiques estatalistes i uniformistes vis~ cudes a l'Estat nació Espanya, ambles característiques concretes de cada comunitat autOnoma, com és el cas de la Balear. El sistema educatiu estatal inicial pels liberals del XIX és conseqüCncia d'una política que aspira va a construir un Estat nació, amb una sola !lengua, administració, justicia, un mercal i un sistema educatiu que possibilitUs aquestes aspiracions i, en conseqliCncia, aquest ha vi a de ser organitzat de manera centralitzada. Resulta evident que si el tema es tracta amb una perspectiva sociohistOrica ens trobam que la problemUtica educativa illenca té un grau important de mimetisme vers la dinflmica del sistema educatiu estatal. La problemfltica educativa de les Illes sol anar a remole de les problemiltiques generarles pel reformisme que es viu a l'Estatja des de la H·lustració, i seguint elliberalismc vuitcentista fins al neoliberalisme actual, amb comptadcs excepcions i malgrat la seva especificitat. Ara que podem gaudir de les transferCncies educatives tenim l'oportunitat de comprovar fins a quin punt el ccntralisme vuitcentista s'ha superat o és que vivim en un procés de descentralització del sistema educatiu estatal. Encara que pareix que sofrirem les conscqüCncies de vicis semblants als del ccntralisme vui!centista o del neocentrulisme més recent. Aquestes qüestions són merament administratives, les decisions importants encara es prenen unilateralment sense tenir present la realitat sociocducativa o només tenint-la present pcr raons purament economicorendibles i d'eJ1cUcia política; perO scnse donar peu a una nova dinUmica educativa on les cines de control es posin al servei de la millora de l'escola, especialment de !'escoJa pública. Les característiques del ncocentralisme actual no poden ser les mateixes que les del centra~ lismc vuitccntista i més si consideram que estam en un Estat de les autonomies, on la uniformització cstatista no ho pot controlar tot. Els mimetismes viscuts a les comunitats autOnomes no poden comparar-se amb els viscuts fins ben entrat el segle XX, perO es veuen condicionats pels fenOmens no