Revista vescomtat cabrera 2016 17

Maria Reyner - 4A

SENTIMENT, PARAULES, SOMNIS, VIATGES, HISTÒRIES,

Aida Argemí (4A)

LLIBRE, .

LLIBERTAT,

TRANQUIL·LITAT, IMAGINACIÓ, SENSACIONS, Montse Mudarra (4B)

Sumari EDITORIAL - Temps, 4

CÔTÉ FRANÇAIS - Excursion à Perpignan, 20

EQUIP DIRECTIU Hi ha molt de camp per córrer, 5

TEA TIME - Our opinions about the magician’s show, 21 - Theatre play, 21

BREDA - Ampliació, 6 - Recollida de l’oli usat a l’institut, 6 LES NOSTRES TUTORIES - Comiat dels alumnes de 4t d’ESO, 7-8 - Premis de la Setmana de la ciència i la tecnologia 2016-17 Premis de la Setmana de la ciència i la tecnologia 2016-17, 8 - Robotseny, 8 - Museu de la CIència i la Tècnica de Catalunya, 9 - Museu del Coure i del Ter, 10 - Mots encreuats, 11 - Cal·ligrama de Sant Jordi, 11 DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA - Petits i grans invents de la humanitat: 10 invents femenins, 12-13 - Any Internacional del Turisme Sostenible i per al Desenvolupament, 13

HUMANITATS I SOCIALS - Ciència i religió… són incompatibles?, 22 Lectura en veu alta, 23 - Excursió a Barcino, 23 EQUIP DE LA REVISTA - Nous mètodes de desplaçament del futur, 24 - Violència de gènere, 25 - Algunes frases, 26 - Els millors jocs actuals de consola, 27 - Xarxes socials, 28 - El Vescomtat més poètic, 29 LA FRASE - Albert Einstein, 30

MEDI AMBIENT - Fòrum escoles verdes de les comarques gironines, 14 - Som Escola Verda: Valoració del Pla d’Acció del curs 2016-17, 15-16

QUADERN CENTRAL SANT JORDI: Premis literaris Modest Salse: Aquest matí, 3 Quan érem infants, 5 L’agonia de l’Isaac, 7 Vull tornar a casa, 10

MATAR EL CUC - Segona Família, 18 - Sortida dels alumnes de cicle formatiu de grau mitjà, 17

Tres poemes: L’hivern, 11 El petit ocell, 11 La vellesa, 12

MATEMÀTIQUES - Gimcana de matemàtiques de 3r d’ESO, 18

Cal·ligrama en castellà, 12

SACA LA LENGUA - Cantología de la poesía española, 19 - Cal·ligrames, 19

Microrelats de Sant Jordi Alumnes de Breda, 13-15 Cal·ligrames en castellà, 16

-3-

Editorial TEMPS...

Fa pocs dies, passejant per la riera de Gualba acompanyada d’uns bons amics, va ser molt fàcil endinsar-se i fluir enmig de les falgueres i els arbres de ribera que creixien per les voreres enfilant-se pel corriol, ara, castigat per la pluja dels últims dies de març. Cada racó s’obria a altres racons, a noves fonts, a nous paratges humits. És llavors quan ve de gust deixar-se portar, assaborir el silenci i confondre’s en el temps; tant el temps que es refereix a la física clàssica de Newton, el que ens regula l’horari del dia a dia, com el temps de la mecànica quàntica, el que podem modificar, allargant-lo o encongint-lo, i ens motiva més per experimentar.

del planeta i, a poc a poc, van anar desapareixent. En realitat, van morir d'èxit.

Cal ser molt curós i rigorós quan es parla de la magnitud «temps» perquè marca el nostre ritme d’existir i, alhora, permet interactuar amb l’entorn per poder modificar el nostre sistema.

Ha estat una sort i tot un luxe haver pogut compartir tant «temps» amb tots vosaltres, pares, personal no docent, professors i alumnes.

És en el temps clàssic que s’ha d’anar molt en compte, ja que podria transportar-nos en un flux de monotonia que pot acabar desembocant dins el mar de l’avorriment. De fet, segons el paleontòleg Glenn Lowell Jepsen, recopilant teories sobre l’extinció dels dinosaures, es va sorprendre quan descobrí la teoria de Paleoweltz Chmerz, la qual postula que la causa de la desaparició d’aquestes criatures va ser provocada per l'avorriment.

Sembla ser que van arribar a la monotonia quotidiana, internant-se dins l’espiral de la dimensió temporal, sense cap necessitat d’esforçar-se per sobreviure. Tampoc el seu entorn els proporcionava cap mena d’estímul ni de motivació perquè ells eren els reis

Per això és tan important vèncer la mandra i l’apatia provocada per la mediocritat del món que ens envolta, exercitant i alhora potenciant, molt més, la curiositat i la concentració, sempre, dins un marc ple d’entusiasme i optimisme. De fet, aquesta actitud, que és una filigrana per poder avançar en qualsevol contingut o acció de la vida, ha d’estar present i ressonar per tots els racons i totes les parets del centre, llibres, ordinadors... Quants pares, personal no docent i professors no se l’han fet seva i us l’han transmès a vosaltres, alumnes?

Han estat molts i bons records, una munió d’experiències, treballs engrescadors, quantitat de projectes, fires, seminaris, accions mediambientals... i moltes reunions. No oblidaré les cares inquietes, atentes, il•lusionades, curioses.... però sempre properes i entranyables de vosaltres, que heu estat capaços de transmetre’m tanta energia.

Ni tampoc oblidaré els col•legues que ara ja no hi són.

Fins sempre.

Moltes gràcies a tothom.

-4-

Maria Gubert, professora jubilada

[EQUIP DIRECTIU] HI HA MOLT DE CAMP PER CÓRRER El temps passa vertiginosament i ja són 8 els cursos al capdavant de la direcció d’aquest institut, amb la missió de formar acadèmicament, professionalment i personalment tots els adolescents que passen per aquesta institució educativa. Però també tenim una altra missió: la d’assessorar les famílies i l’alumnat, mitjançant l’orientació de les possibles sortides i recursos que permeten garantir l’èxit escolar i evitar l’abandonament prematur dels estudis. En aquest sentit, i seguint les indicacions de l’administració educativa, lliurem tots els cursos escolars a cada alumne/a, conjuntament amb l’avaluació final contínua o extraordinària, un document amb orientacions acadèmiques i professionals consensuades per tot l’equip docent.

Cada curs, al voltant d’unes 400 famílies dipositen la confiança de l’educació dels seus fills a l’institut Vescomtat de Cabrera. Tot el professorat inverteix esforços perquè tot l’alumnat sigui atès segons les seves necessitats educatives, tot i que els recursos que ens dóna l’administració educativa, en moltes ocasions, no són suficients. Estem contents amb el percentatge d’alumnat que, generació rere generació obté el graduat d’ESO, el títol de cicle formatiu de grau mitjà en elaboració de productes alimentaris o el títol de batxillerat perquè aquest percentatge se situa per sobre de la mitjana de Catalunya. Donem molta importància a l’orientació professional del centre a les famílies i, sobretot, a l’alumnat, tant al que acaba quart d’ESO com al que obté el títol de batxiller.

Malauradament, no tots obtenen aquestes titulacions, alguns es queden a mig camí, i és en aquests casos en què l’orientació esdevé encara més fonamental. Des del centre, assessorem per tal que tots els alumnes que ja han fet els 16 anys i que encara no tenen el graduat en ESO puguin seguir formant-se i els orientem en aquelles sortides en les quals creiem que tindran més èxit: cap a un Programa de formació i inserció (PFI) o cap a preparar la prova d’accés a cicles formatius de grau mitjà (CFGM), en els cas d’alumnes de 17 anys.

Aquestes opcions sovint no són ben enteses per les famílies com a una sortida factible perquè consideren que l’única opció vàlida és l’obtenció del títol d’ESO. Donem aquestes orientacions amb la convicció que és la sortida més convenient, més especialitzada i més concordant als seus interessos professionals i de futur.

Respecte a d’altres països del món, el nostre sistema educatiu no està situat en les primeres posicions del rànquing dels millors sistemes educatius: Espanya se situa a la 29a posició l’any 2016. És evident que podríem millorar molt el nostre sistema educatiu actual i aquí hi tenim molt a dir tots: famílies, alumnat i professorat.

Es necessita una reflexió profunda i amb calma de quins canvis cal fer per no caure de nou en la tendència de les últimes dècades d’anar promulgant noves lleis d’educació, sense deixar temps d’avaluar les anteriors

i només avançant i tirant enrere algunes lleis que han creat desconcert i descontentament a tota la comunitat educativa. En aquest sentit, al mes de novembre, la Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Meritxell Ruiz va demanar al Consell Escolar de Catalunya que promogués el debat sobre el futur de l’educació en el nostre país, debat del qual haureu sentit a parlar als mitjans de comunicació, que s’anomena Ara és demà i que s’està articulant amb la participació de tots els estaments implicats: famílies, professorat i alumnat.

Davant tots els canvis posats sobre la taula, una de les virtuts que personalment crec que té el nostre sistema educatiu actual i que no s’hauria de canviar és la possibilitat de garantir que l’alumnat pugui accedir sempre al màxim nivell d’aprenentatge segons les seves capacitats, sense tancar cap porta al seu accés.

El camí per progressar en la seva formació pot ser molt més llarg i pot durar més anys per algú que no segueix el camí més directe, però en cap cas se li tanca aquesta opció.

Estem molt contents quan ens venen ex-alumnes i ens expliquen que han acabat el PFI i que el curs vinent seguiran estudiant un CFGM, perquè corroborem que aquella opció que vam donar en el seu moment va ser encertada i ha permès que l’alumne/a pogués completar la seva formació.

Tinc també coneguts més grans que no van acabar els estudis de batxillerat, que van cursar un CFGM, van passar pel curs de preparació a CFGS per cursar tot seguit un CFGS i després, fins i tot, han acabat algun grau universitari. El nostre sistema educatiu ho permet i està molt bé!

Ara bé, alumnes que també probablement llegireu aquest article... és amb esforç i constància que s’obtenen resultats i si, per arribar a Roma, poguéssiu triar entre un Porsche o bé anar-hi caminant, què triaríeu? I si, finalment, tot es fonamenta en aquests dos principis fonamentals: no és millor posar-nos-hi ja, que no pas haver-ho de fer més endavant amb la càrrega de tot el temps d’abans perdut?

Per a aquells qui la constància us ha permès arribar a les vacances d’estiu amb tot aprovat, gaudiu d’unes vacances ben merescudes.

Aquells que teniu alguna o moltes matèries suspeses perquè no hi heu posat prou treball, constància i estudi, ara és el moment de “posar-vos les piles”, de no defallir en l’intent. L’estiu és llarg, el dia també i hi ha temps per a tot, si us ho proposeu!

Bon estiu a tots i totes!

Elena Herberg Directora de l’institut Vescomtat de Cabrera

-5-

[BREDA] AMPLIACIÓ El proper curs la subseu de Breda veurà ampliat el seu espai amb dues aules ordinàries, un taller i un laboratori. Amb aquestes ampliacions finalitzarà la segona part de la construcció de la subseu.

Les obres començaran al mes de juny i finalitzaran al setembre, així que els alumnes començaran el curs amb les obres finalitzades i la subseu comptarà amb dues línies.

Mònica Ruscalleda coordinadora de Breda

Recollida de l’OLI

USAT a l’institut

Cada alumne, doncs, tindrà un envàs buit per emportar-se a casa, on l’omplirà amb l’oli usat (de fregir, de conserves...). Un cop ple, el portarà al centre, el deixarà en el contenidor d’envasos plens i podrà recollir un envàs net i buit.

Els envasos plens d’oli els recollirà el personal del CET MontsenyGuilleries i seran els encarregats de buidar-los, rentar-los i retornar-los a l’institut. L’oli usat se l’emporta una empresa gestora de residus que el tractarà i el reutilitzarà per fer biodièsel.

L’Ajuntament de Breda ha engegat una campanya de recollida de l’oli usat en els centres educatius del municipi: l’escola el Montseny i l’institut.

Per fer la recollida disposem d’uns pots subvencionats, una part per l’Ajuntament de Breda i, una altra part, per la família, que aporta 0’50 euros. També disposem d’un contenidor per emmagatzemar els pots una vegada plens.

En el reciclatge, hi participen 30 alumnes de segon i 13 de primer; en total, 43 nois i noies. Ens fa molta il·lusió participar en aquest projecte ja que és una activitat que ajuda a crear consciència del reciclatge i la sostenibilitat, millorant el medi ambient, alhora que ajuda en la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual ja que l’empresa que s’ocupa de la recollida és l’associació Montseny Guilleries.

Felicitats, doncs, a tots els participants, per fer un món millor!

Mònica Ruscalleda, coordinadora de Breda

-6-

[LES NOSTRES TUTORIES] Benvolguda comunitat educativa, Ja som, sense adonar-nos-en, al segon trimestre d’aquest nou curs escolar de secundària a l’institut de Breda. Certament com deia, sense adonar-nos-en, ha passat tot un curs a la seu provisional i ara ja ens trobem a les noves instal·lacions al costat de l’escola de primària i de la guarderia.

Amb orgull podem dir que hem tancat, a la nostra vila, el cicle que durà els nostres fills, ja mig adults, a l’aventura de la formació superior. Amb modèstia volem animar-vos a tots i totes a contita entranyable aventura.

COMIAT DELS ALUMNES DE 4t D’ESO AMPA de l’INS Vescomtat de Cabrera - Breda 4t d’ESO A

4t d’ESO B

Acabem una llarga etapa a l’institut. Una etapa en la qual hem conegut persones noves i amb elles hem rigut, hem confiat i sobretot, ho hem viscut tot junts.

Aquests quatre cursos han estat una etapa plena d'emocions en la qual hem fet amics, hem plorat i hem rigut...

A cada curs hi ha hagut experiències noves, coneixent nous professors que ens han ensenyat a ser persones i, sobretot, a estimar-nos.

Primer va ser un curs dur per a tothom, ja que al principi no coneixíem ningú i en molts casos els amics que teníem estaven separats per classes, malgrat que durant el curs vam fer moltes activitats i excursions noves que van fer que ens coneguéssim millor. L’excursió que ens va agradar més va ser l'última. Vam anar a Empúries a visitar les runes del poblat greco-romà i vam passar temps lliure a la platja.

Cada un de nosaltres és únic i hem sabut aportar el millor de nosaltres perquè la classe funcionés bé. Cada any ens hem adaptat a noves maneres de fer i això ha fet que aquest any ens avinguéssim molt.

Aquest curs ha sigut el més important i emocionant per a cada un de nosaltres ja que hem hagut de decidir el nostre futur i afrontar una nova etapa en la qual no sabem què ens espera o què ens aportarà.

A tots ens fa por marxar d’aquest institut, ja que aquí hi tens els amics, coneixes a tothom… I el fet de marxar a un lloc on no coneixeràs ningú et fa preocupar, però ja farem nous amics i tindrem noves experiències.

Esperem que aquest viatge a Itàlia ens acabi d’unir a tots i ens acomiadem de la millor manera, per recordar-ho tota la vida.

També volem agrair a la professora Gemma Teixidor ser una bona tutora i que ens hagi ajudat a decidir el nostre futur i a solucionar les nostres preocupacions.

I per últim, a cadascú de la classe, li desitgem un bon estiu i molta sort en el futur!

Elisabet Carbonell, delegada de 4A

A segon, no vam fer gaires sortides però les activitats com les maquetes al taller de tecnologia o l'activitat del còmic, treballs en grup, van servir per unir-nos encara més.

A tercer, van tornar a barrejar les classes, això va fer que ens haguéssim d'adaptar de nou. Va ser l'any que vam fer més excursions. L'esquiada va ser genial, molts de nosaltres vam esquiar per primera vegada i va ser una molt bona experiència.

Ara, a quart, és època de prendre decisions, hem escollit les optatives d’aquest any i haurem d’escollir el camí per a l’any que ve. Ara veiem més clar que ens preparem per al futur que volem per a nosaltres.

Encara falten tres mesos per acabar el curs i ja estem molt emocionats amb el poc temps que ens queda per graduar-nos i pel viatge de final de curs.

També voldríem agrair als professors i, sobretot, a les tutores que hem tingut aquests quatre anys tot el que ens han ensenyat i haver-nos ajudat en tot el que han pogut i hem necessitat. Sobretot per haver aguantat a la colla d'adolescents que som i que tot just comencem a madurar. Moltes gràcies.

Aida Argemí, Oriola Jaume, Denise Zurita (4B)

-7-

[LES NOSTRES TUTORIES] 4t d’ESO C, Com ha sigut l’experiència?

La veritat és que ens ha encantat! És l’últim any, aquell en què ja veus el final. A més, és el curs on has de deixar-te orientar i escollir el que realment desitges per al teu futur. Has d’adonar-te de quines habilitats tens i de què t’agrada o deixa d’agradar-te.

matí vam fer molts exercicis variats: de veu, de vestuari, d’interpretació... Una experiència molt recomanable!

Si no tens clar què vols fer, no et preocupis, perquè et faran xerrades per avorrir on tindràs una llista ben extensa de tots els cicles i batxillerats que hi ha. Ningú marxa sense una idea clara!

Hem de donar les gràcies a la nostra tutora, l’Encarna, que és una de les professores més trempades. Sense la seva dedicació i exigència, quart no hagués estat tan fàcil.

Això sí, quart és un any on fas molt poques excursions, n’hem fet un parell de comptades. La més divertida va ser la del Galliner, a Girona, on tots els alumnes de quart vam poder fer d’actors per un dia! Durant el

De fet, podem dir que l’últim any ha sigut el millor: tot el nostre esforç durant l’ESO ha donat el seu fruit.

La nostra recompensa: el viatge a Itàlia i la nostra graduació.

I no podem passar per alt les fantàstiques competències bàsiques... són una mica pesades, però no gaire difícils.

Ariadna Martínez, 4C

PREMIS DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA 2016-17 Concurs de cartells - 1r premi: Mireia Martori, 4t ESO A

Per primera vegada l’INS Vescomtat de Cabrera participarà al Robotseny amb els alumnes de 1r d’ESO.

- 2n premi: Karla Fernandez, 4t ESO A Concurs contes Aquest curs s’han redactat textos argumentatius a 4t d’ESO i biografia d’un científic a 2n ESO.

Text argumentatiu 4t ESO

- 1r premi en català: Marta Fabregat

- 1r premi en castellà: Daniel Puentes i Gerard Álvarez

El Robotseny se celebra a Sant Celoni el dissabte 10 de juny i és un concurs on participen les escoles i els instituts del Baix Montseny.

Té dues parts: la fira científica, on has de donar solució a un problema que et plantegen diferents empreses; i la competició de robots on has de superar les proves proposades pels organitzadors. A l’institut, hem preparat les proves mitjançant uns dossiers que ens han fet els professors de tecnologia, que simulen les proves de la competició.

Biografia científic 2n ESO - Blanca Ortega i Anna Busquets 2C - Fàtima Koita i Paula Cabrera 2C

La major part dels alumnes de 1r estem interessats en aquest projecte i cada vegada treballem més i més. No és fàcil ja que per a moltes persones és la seva primera vegada, però el més important és donar el millor de tu i aprendre d’una manera diferent i més divertida.

Gimcana 1r ESO, Dia del medi ambient - 1r premi: Àlex López, Aleix Ramírez, Mahamadou Tunkara, Sílvia Ramos, Dani Lago.

- 2n premi: Jordi Auladell, Pol Frías, Alejandro Márquez, Íker G, Àlex Roman, Isaac García.

Agnès Oliver, professora de tecnologia

Kaoutar Chakir i Adrià Adame alumnes de 1r d’ESO

-8-

[LES NOSTRES TUTORIES] MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA Els alumnes de 3r d’ESO visiten el MNACTEC El dimecres 22 de març, els alumnes de tercer d’ESO van fer una visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. La visita constava de dues activitats guiades: la fàbrica tèxtil i l’exposició Energéia.

FÀBRICA TÈXTIL Es va començar la visita amb l’explicació de la gran maqueta de l’edifici Vapor Aymerich, Amat i Jover, situada a l’entrada del museu. L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill. Es va construir entre els anys 1907 i 1908 i és representatiu de l’arquitectura industrial modernista. Destaca la coberta formada per 161 voltes de maó pla, combinades amb claraboies en forma de dents de serra i 300 columnes de ferro colat que la sostenen.

A continuació es va fer el recorregut pels 11 àmbits de què consta l’antiga fàbrica: Les carboneres, Les calderes, La xemeneia, La màquina de vapor, Els industrials i els obrers, Preparem la llana per filar, Filem la llana per a teixir, Teixim la llana, Els tints i els acabats, Els magatzems i Les fibres.

Al llarg del recorregut s’expliquen les fases de fabricació dels teixits de llana, des de l’arribada de les matèries primeres i l’obtenció d’energia, passant per les màquines utilitzades en cada una de les operacions: neteja de la llana, filat, teixit i acabats.

Es visiten també les oficines on s’expliquen les condicions de treball dels obrers a principis del segle XX.

ENERGIA Es va fer un recorregut per les diferents fonts d’energia com a motors de l’activitat humana i la industrialització. Els 4 àmbits treballats són: Energies de sang, Aigua i vent, Vapor i carbó i Electricitat.

Natàlia Samsó, professora de tecnologia

-9-

[LES NOSTRES TUTORIES] MUSEU DEL COURE I MUSEU DEL TER Sortida de tecnologia amb l’alumnat de 2n ESO

L’alumnat de 2n d’ESO va visitar el Museu del Coure i el Museu del Ter, ambdós situats en fàbriques construïdes a principis del segle XX.

EL MUSEU DEL COURE es troba a l’edifici EL MUSEU DEL TER està situat a l’antiga fà-

modernista que havia estat residència dels propietaris.

Actualment és un espai cultural que divulga el coneixement, l’ús i les aplicacions del coure. La Farga, nom que es dóna a la colònia, continua fabricant i comercialitzant semielaborats de coure. La visita consisteix en fer un recorregut pel museu i a continuació visitar el procés de producció del coure.

L’alumnat opina: “Veure com es fabrica el coure va ser el millor de l'excursió ja que era molt impactant visualment; la interacció era mínima, ja que ens vam limitar a observar el que feien els treballadors i no hi havia cap mena d'explicació; tot i això, era molt interessant.”

brica Can Sanglas i s’hi mostra la industrialització del Ter mitjà en dos sectors molt representatius: el tèxtil i les construccions mecàniques.

L’alumnat opina: “L'excursió va ser bastant interessant; primer vam anar al museu de la fàbrica tèxtil; la veritat és que era interessant i no gens avorrit, ja que el noi que ho explicava era molt dinàmic i sabia explicar. El museu t'ensenyava els mecanismes de la fàbrica, la vida dels treballadors i la importància de l'aigua a la fàbrica.”

- 10 -

Agnès Oliver, coordinadora mediambiental

[LES NOSTRES TUTORIES] MoTs EncReUatS

Cal·ligrama

1r- i 2n d’ESO

DEFINICIONS 1- Animal mitològic que llença foc i pot volar.

2- Filla del rei que es va lliurar com ofrena per a la bèstia.

3- Cavaller que matà la bèstia.

4- Flor que va sortir de la sang de la bèstia (4 lletres).

5- Es regala en aquesta diada.

6- Poble català on va passar la nostra història.

7- Quart mes del any, quan es celebra aquesta diada.

8- Narració oral o escrita que barreja elements històrics i fantàstics.

9- La nostra nació.

El text del cal·ligrama de la rosa és de Ferran Martorí.

10- Ciutat de Turquia on va néixer el cavaller.

Marouan Benahjib, Iris Espinosa AB i BB i Arnau 2n Ortega (2D)

- 11 -

Els autors del dibuix del cal·ligrama són els alumnes de la USEE.

[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Petits i grans invents de la humanitat

“10 invents femenins”

No sempre ha estat fàcil per a les dones ser reconegudes com a inventores. La legislació de molts països no les reconeixia com a persones jurídiques, de manera que no podien presentar una patent1.

Durant molts anys els invents varen ser registrats a nom de pares, marits o familiars.

L’any 2011 es van celebrar els 200 anys de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). Entre els anys 1882 i 1935 el 2% dels documents registrats a l’OEPM varen ser signats per dones.

1. La primera patent concedida a una dona, a Espanya, és de l’any 1865, quan Fermina Orduña va registrar els drets sobre una mena de carruatge per vendre i repartir llet a domicili.

2. L’any 1949, Angela Ruiz Robles va obtenir la patent núm. 190.698 per un “procediment mecànic, elèctric i a pressió d’aire per llegir llibres”, és a dir, el precursor del llibre electrònic.

3. En la dècada dels 80, Margarita Salas Falgueras i el seu equip d’investigació varen descobrir un mètode innovador de replicació de l’ADN a partir de la DNApolimerasa. L’any 1989 varen obtenir la patent nordamericana núm. 5.001.050 i, l’any 1997, la patent espanyola núm. 2.103.741.

4. Hedy Lamarr, actriu i inventora, l’any 1942 va obtenir una patent per un sistema de comunicacions secret que permetia teledirigir míssils i no podia ser detectat per l’enemic. El desenvolupament d’aquest sistema és la connexió Wi-Fi.

- 12 -

5. Stehanie Kwolek, química nordamericana, va inventar el Kevlar (poliparafenilè tereftalamida), fibra amb una resistència 10 vegades superior a l’acer que s’utilitza en la fabricació d’armilles antibales.

6. L’any 1903, Mary Anderson va obtenir la primera patent per un dispositiu automàtic de neteja de la finestra del cotxe controlat des de l’interior del vehicle, l’eixugaparabrises. La idea se li acudir un dia d’hivern de l’any 1902 mentre viatjava en tramvia: va observar que el conductor havia de parar i sortir contínuament a netejar la brutícia, l’aigua i el gel que s’acumulaven al parabrisa.

ANY INTERNACIONAL DEL TURISME SOSTENIBLE PER AL DESENVOLUPAMENT

[DIVULGACIÓ...]

7. Bett Nesmith Graham va inventar el corrector líquid Mistake Out, l’any 1951. Era mecanògrafa i va crear una mena de pintura blanca per cobrir els seus errors de picatge.

Va començar a vendre el producte l’any 1956 i, l’any següent, venia unes 100 ampolles per mes.

9. Letitia Geer va inventar la primera xeringa que es podia utilitzar amb una sola mà.

10. Josephine Cochrane va idear la primera màquina de rentar plats automàtica, el rentaplats. Va guanyar el primer premi al millor invent l’any 1893 a la Fira Universal de Chicago i va tenir molt èxit en el món de la restauració.

8. Amanda Jones, inventora i escriptora, va crear un sistema d’envasat al buit o enllaunat anomenat procés de Jones. Aquest mètode consistia en eliminar l’aire d’una llauna aconseguint augmentar la vida útil dels productes alimentaris enllaunats.

Més informació: Al lloc web de l’OEPM trobareu un Museu Virtual amb una galeria temàtica sobre dones inventores.

ANY INTERNATIONAL DEL TURISME SOSTENIBLE PER AL DESENVOLUPAMENT

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha designat que l’any 2017 sigui l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament.

Els seus objectius són ampliar la contribució del sector del turisme als tres pilars de la sostenibilitat (econòmic, social i del medi ambient) i augmentar els coneixements del món del turisme.

Enllaç: http://www2.unwto.org/es/ tourism4development2017

Recordeu que el nostre centre celebra la Setmana de la Ciència i la Tecnologia durant el mes de novembre realitzant activitats de divulgació de la ciència i la tecnologia als diferents cursos. En aquesta XIIa edició es donarà continuïtat als concursos de contes científics i de cartells. Podeu aprofitar les vacances per anar-hi pensant i iniciar la redacció i elaboració dels vostres projectes. Podeu consultar les bases dels concursos al lloc web del centre.

Agnès Oliver, professora de tecnologia

1 Una patent és un conjunt de drets exclusius que concedeix el govern a l’inventor d’un nou producte o tecnologia i que permet obtenir els beneficis de la seva fabricació i venda, així com de la seva divulgació.

- 13 -

Georgina Tomàs i Christian Rodríguez, CTK’s

[MEDI AMBIENT] FÒRUM ESCOLES VERDES DE LES COMARQUES GIRONINES El dia 30 de març, a Girona, es va dur a terme el Fòrum d’Escoles Verdes de les comarques gironines.

Del nostre centre, hi varen participar 5 alumnes (3 del centre d’Hostalric i 2 de la seu de Breda) i 2 professores.

Per arribar a Girona ens vam desplaçar amb tren.

En arribar ens vàrem agrupar per colors i ens varen fer una xerrada; després vàrem fer un joc per conèixernos. Acabat el joc, vam anar a una sala per explicar una de les activitats que fem en el nostre centre com a Escola Verda. Cada centre va explicar alguna de les seves activitats més representatives. Una vegada fetes les presentacions, vam anar a esmorzar tots junts, ens varen donar pa amb xocolata i suc o Cacaolat per beure.

vist alumnes que varen participar a la TranSelva. De totes maneres, ens hagués agradat fer més activitats i menys xerrades.

No vam poder participar en les activitats finals perquè havíem d’agafar el tren per tornar. Esperem poder tornar a participar en el proper fòrum i veure si altres centres han agafat alguna de les nostres idees i les han incorporat dins les activitats que realitzen, a més de recollir noves idees per fer-les al nostre institut.

Ens ha agradat molt participar en el fòrum, hem pogut agafar idees noves i compartir les nostres i també hem

- 14 -

Júlia Brugada (3A), Marina Espinar (3C), Lua Fortea (3C), Marc Martín (2B) i Jordi Navarro (1ESO), representants verds i membres del Comitè Mediambiental

[MEDI AMBIENT] SOM ESCOLA VERDA VALORACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ DEL CURS 2016-17 Seguint el Pla d’Acció del curs passat, s’han realitzat les següents actuacions: Mínim consum d’energia, màxima eficiència Aquesta actuació es porta a terme des del curs 2009.

L’objectiu principal és conscienciar tota la comunitat educativa en l’estalvi energètic: el que no es consumeix no s’ha de generar. Així, es treballa perquè els llums de les aules no quedin encesos i es mantinguin les finestres tancades mentre funciona la calefacció.

Fomentar el diàleg entre els membres de la comunitat educativa Per donar a conèixer el Pla d’Acció, planificar les actuacions i fer-ne difusió, s’inclouen l’organització d’activitats i la posada en marxa de campanyes que promouen l’eficiència energètica i l’estalvi de materials dins l’ordre del dia de reunions d’equips docents, departaments i tutories.

Reducció de residus L’objectiu principal és la millora del procés de recollida selectiva, la minimització de residus i el foment de la reutilització i el reciclatge.

Aquest curs s’han realitzat diverses campanyes per fomentar la recollida selectiva. Durant el primer trimestre, es va participar en la Setmana Europea de Prevenció de Residus fent una recollida de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics. En finalitzar la campanya els RAEE recollits es portaren a la deixalleria per ser convenient ment reciclats.

Durant el segon trimestre, hem participat en el concurs APILO. A una setmana de finalitzar la campanya s’han recollit més de 4000 piles, el grup classe que ha aportat més nombre de piles ha estat el de 2nA amb 78 piles/ alumne.

Durant el tercer trimestre, s’ha iniciat al centre de Breda la recollida d’oli usat a través de la Fundació Asproseat, Empresa i Treball i amb el suport de l’Ajuntament de Breda. Aprofitant la implementació d’aquesta actuació a Breda, l’alumnat de 3r d’ESO ha realitzat

- 15 -

[MEDI AMBIENT] uns experiments per esbrinar quina capacitat de contaminació té l’oli de cuina i han dissenyat cartells per promoure’n la recollida.

Participació en trobades amb altres centres A l’octubre es va participar a la TranSelva, projecte organitzat a través del Seminari d’Escoles Verdes de la Selva. Es va fer un recorregut a peu per camins forestals des de Sant Hilari fins a Lloret, passant per Santa Coloma de Farners, Sils i Vidreres.

El proper curs se’n realitza la segona edició, també a finals d’octubre. El recorregut serà: 1r dia: Arbúcies-Montsoriu-Breda.

2n dia: Breda-Hostalric, passant per l’espai natural Les Llobateres.

Dia del medi ambient

Per acabar, dir que aquest curs hem anat una mica coixos, la Maria s’ha jubilat i hem trobat a faltar la seva empenta, iniciativa i entusiasme, actituds que ens contagiava.

Les activitats realitzades han contribuït a fomentar el respecte pel nostre entorn i a ser conscients que hem de tenir cura d’aquesta Terra on vivim.

Tot i que el Dia Mundial del Medi Ambient és el 5 de juny, en el nostre centre hem realitzat activitats per reflexionar sobre la situació mediambiental del nostre entorn el dia 7 d’abril. A primer d’ESO han fet una Gimcana Verda, a segon d’ESO s’ha realitzat una neteja de l’entorn (CleanUpDay) i, a tercer d’ESO, han treballat el tema de la recollida d’oli usat.

Agnès Oliver, coordinadora mediambiental

RECICLAR = TENIR CURA

- 16 -

DEL MEDI AMBIENT

Premis Literaris I 1

Portada del llibre d’aula de català: Jessica Florín (3B)

PORTADES DELS LLIBRES D’AULA DE CATALÀ

Premis Literaris I 2

PREMIS LITERARIS Modest Salse 2017 Aquests són els textos d’alumnes del nostre centre que han guanyat els Premis literaris Modest Salse 2017 del dia de Sant Jordi.

Els premis estan convocats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Hostalric, la Biblioteca Modest Salse i l’INS Vescomtat de Cabrera.

NARRATIVA Categoria juvenil B1 Títol: Aquest matí Autora: Isabel Cros Ramió

AQUEST MATÍ Aquest matí, quan m’he llevat em trobava força malament. Però no em puc permetre el luxe de quedar-me estirat al llit fins a recuperar-me. No fins que la mare no es recuperi. No fins que el pare no torni.

-Mare! Què et passa? –li he preguntat intentant semblar tranquil– Què et fa mal?

Em presento. Sóc un noi de 12 anys. Igual que els meus pares, sóc morè i amb el cabell arrissat. La meva germana Susanna és l’única pèl-roja. Vivim en un poblet de Catalunya a prop de Barcelona.

Bé, el pare ja no hi viu perquè fa dos anys que va marxar a l’estranger per feina i no hem sabut res més d’ell. No va deixar ni el seu nou telèfon ni un correu electrònic de contacte.

He agafat el telèfon per trucar a l‘hospital quan he sentit un altre grit esgarrifós de la mare. La Susanna ha esmorzat molt de pressa i l’he hagut d’enviar sola cap a l’escola. Ja sé que li fa cosa, però avui no la puc acompanyar. Si no he pogut ni avisar l’intitut!

Quan el pare va marxar, la mare va agafar una forta depressió i quan semblava que es començava a recuperar es va posar malalta. Jo sóc el que porto tot el pes de la casa, perquè tot i que la Susanna m’ajuda molt, sóc el gran i he de cuidar la mare i la Susanna. I sort dels avis que ens envien una quantitat de diners considerable cada mes...

M’he pres un ibuprofè i espero trobar-me millor. He despertat la Susanna, ja que avui som divendres i encara li toca anar a l’escola, i a mi a l’institut.

Mentre entre la Susanna i jo ens preparem l’esmorzar per a nosaltres i per a la mare, sento un crit esgarrifós que prové de l’habitació de la mare. Corro cap a la seva habitació. Però freno de cop quan veig la mare retorçant-se de dolor dins el llit i a terra, una bassa de vòmit.

-No… ho… sé… –m’ha dit entre gemecs– em… co... costa... res… respirar… i... em... fa... mal... t... to... tot... Ai!

Estic al costat de la mare mentre intento tranquil·litzar-la abans no arribi l’ambulància. Penso en el pare. En aquests moments és quan el trobo més a faltar. Penso en la Susanna. Ella no ho porta gaire bé, això de la mare, i cada nit em pregunta quan es curarà. Jo per dins estic destrossat, però sóc l’únic que pot mantenir una mica l’alegria de la casa, tot i que no n’hi ha.

Un cop a l’ambulància, la mare m’ha demanat que li posés música clàssica per tranquil·litzar-se. Així que li he posat una cançó de Vivaldi i s’ha tranquil·litzat.

Un cop a l’hospital de Barcelona, a la Vall d’Hebron, els metges s’han endut la mare per fer-li unes proves. Mentre li fan totes les proves que li han de fer, truco a l’escola de la Susanna per parlar amb ella i tranquil·litzar-la. Quan per fi me la passen, la meva germana sembla alegre. Li he explicat que ara li faran proves a la mare per saber què li ha passat i avere com evoluciona. I que ara trucaria a la tieta Premis Literaris I 3

Paula per explicar-li el que li ha passat a la mare.

La tieta Paula és la germana de la mare i viu a Girona. De tant en tant ve a passar uns dies a casa per poder cuidar la mare i nosaltres. L’he trucada fa una estona per informar-la del que li ha passat a la mare. Arribarà d’aquí una horeta i es quedarà a casa fins que la mare torni a casa, ja que és probable que se la quedin uns quants dies.

–Hola Ernest! –he sentit que em la tieta des de la llunyania.

–Hola! Com estàs? Com t’ha anat el viatge?

–Bé, bé tranquil. Com està la Susanna? I de la mare, què te n’han dit?

–La Susanna és a l’escola i ja l’he trucat per tranquil·litzar-la. I a la mare ja li han fet tres proves diferents, i li’n queden unes quantes més. Li han posat anestèsia perquè ho estava passant molt malament.

Els metges no m’han donat detalls. Diuen que això que li ha passat, malgrat que encara no saben ni el què ni el perquè, és un gran canvi per ella. No saben si en positiu o en negatiu.

–Ja… –ha murmurat la tieta– potser a mi em diuen alguna cosa més. Espera’t aquí.

La tieta és una dona jove, una mica més gran que la mare, però no gaire més. L’observo mentre va a parlar amb els metges.

Ja està parlant amb els metges. La tieta és una persona molt alegre i positiva. I que no hagi mostrat ni un petit somriure durant tota l’estona que ha estat parlant amb el metge, m’espanta. Se m’està fent un nus a l’estómac que em dificulta la respiració. La tieta s’acosta amb passos curts però amb cara de preocupació. No sé si preguntar-li què li han dit els metges. Per la cara que fa, no crec que sigui res de bo.

–Seu Ernest –em diu quan arriba al meu costat i mentre se m’estreny més al nus de l’estómac.– Jo sé que tu ets un noi madur. Per tant et puc explicar el que m’han dit els metges: l’estat de la teva mare, aquest matí ha canviat radicalment. La teva mare ha patit molt durant aquests dos anys, i el seu patiment ha anat canviant. La depressió primer, i després la malaltia –ha fet una pausa–... Doncs això, avui al matí li ha passat alguna cosa, alguna cosa que ara els metges estan investigant, però els sembla que no és bo, Ernest. No ho veuen amb gaire bons ulls.

Però no vull espantar-te. I ara, més que mai, has de ser fort. La teva mare es quedarà a l’hospital com a mínim una setmana, però la vindrem a veure cada dia i li donarem força i ànims perquè no empitjori.

Decidim que no li direm a la Susanna això que els Premis Literaris I 4

metges no ho veuen amb gaire bons ulls. Està molt susceptible amb el tema de la mare i ara només li faltaria saber que la mare ha empitjorat.

Anem a buscar la Susanna a l’escola i demà ja tornarem a veure la mare. Quan la Susanna ha vist la tieta Paula, se li ha dibuixat un somriure amplíssim a la cara que m’ha aixecat els ànims i li ha fet una gran abraçada.

–Tieta! Quant de temps! Com estàs?

–Molt bé reina! I tu?

–Jo també. Per cert, com està la mare? –ens ha preguntat.

Jo i la tieta ens hem mirat. No li podem dir la veritat.

Tampoc una mentida. Deixo que la tieta li expliqui (més o menys) la situació.

–A la teva mare, com bé t’ha dit el teu germà aquest matí, li estan fent diverses proves per veure què li ha passat aquest matí. Encara no ho saben. Però no et preocupis que demà ja l’anirem a veure i podràs parlar amb ella.

Som divendres a la tarda i la tieta Paula ens ha comprat crispetes per menjar mentre mirem una pel·lícula aquesta nit. Quan hem acabat de sopar una pizza que, per cert, estava deliciosa, hem buscat una pel·lícula alegre i l’hem mirat. La pel·lícula ha estat realment divertida i ens ho hem passat la mar de bé i hem rigut molt. Ha sigut una vetllada molt bonica malgrat el patiment amb el que hem de viure últimament.

Avui, dissabte, a les deu del matí la Susanna m’ha vingut a despertar entusiasmada. M’he arreglat per anar a veure la mare ben vestit. Abans de marxar de casa, m’ha trucat en Gil, el meu millor amic.

–Ei tio! Com és que no vas venir ahir a l’insti? És per la teva mare?

–Ahm… –he començat a dir-li– sí tio, la meva mare.

Li va agafar un atac fortíssim de no sé què i vaig haver de trucar a una ambulància...

–Tu tranqui tio, que no et vas perdre res. I com està la teva mare?

–No ho sé. Ara l’anirem a veure. Però els metges no ho veuen gaire bé, això que li ha passat...

–Ja... Tu tranquil, que aquí estic jo per animar-te!

–Ja ho sé. Gràcies. Escolta tio, et deixo que hem de marxar cap a l’hospital.

–Adéu, que vagi bé –m’ha dit abans de penjar.

Quan hem arribat a l’hospital hem anat a recepció a demanar per la mare. Hem entrat a l’habitació,

i la mare ens ha mirat. Primer sorpresa. Després contenta.

La tieta i la mare s’han saludat alegrement. S’estimen molt, i es nota. La mare ens diu que les infermeres li han posat calmants i que gràcies a ells es troba millor. Ens fa sortir un moment amb l’excusa de que li portem agua. Però no hem mamo el dit i sé que ens ha fet sortit per explicar-li a la tieta que els metges no veuen gaire bé el que li ha passat.

Tornem a l’habitació i li donem l’ampolla d’aigua a la mare.

–Moltes gràcies fillets –ens ha dit poc abans de quedar-se adormida. Deu estar exhausta.

Entren dues infermeres a l’habitació i ens diuen que s’han d’endur la mare per fer-li una prova més precisa per a veure si poden descobrir què li ha passat. Demà ens en diran els resultats.

Ens hem quedat a dinar per Barcelona en un parc, i després hem anat a caminar per la rambla. Ens ho hem passat molt bé, tot i que no m’he tret la mare del cap. I el pare tampoc.

Quan tornem a casa, la tieta prepara el sopar mentre la Susanna i jo fem els deures que tenim per la setmana que ve. La veritat és que sempre he pensat que la tieta seria una gran cuinera. Fa un menjar boníssim. Però ha preferit la informàtica.

Avui ja som diumenge. Quan sortim de casa per tornar cap a l’hospital, ens trobem una carta a sota la porta. La tieta l’agafa, l’obre i ens mira.

–És del vostre pare –murmura entre dents. La

Susanna l’hi pren de les mans i llegeix amb veu alta: Estimada dona i fills meus: si esteu llegint aquesta carta és perquè encara viviu allà on vivíem tots junt.

Primer de tot, dir-vos que em sap molt de greu no haver-me posat en contacte amb vosaltres fins ara, però des del lloc de Brasil on em trobo és molt difícil i no he tingut gaire temps. Espero que tots estigueu bé.

Us escric per dir-vos que el dia 26 de març agafaré un avió a les deu que em tornarà a casa. Segurament, arribaré a l’aeroport cap a les deu, i casa a les onze.

Tinc moltes ganes de veure-us de veritat. Us he trobat molt a faltar i mai més marxaré. Espero que rebeu a temps aquesta carta. Petons.

Ens hem mirat sorpresos. Impressionats, meravellats.

Tinc moltes ganes de que el pare torni, igual que la Susanna, però em sembla increïble que el pare no sàpiga res del que li ha passat a la mare. Ni de la depressió, ni de la malaltia. Però torna avui a la nit, i l’esperarem amb els braços ben oberts.

Anem a l’hospital cantant tot el camí. Quan hi arribem, la mare sembla molt contenta.

–Fills meus, germaneta –ens diu a nosaltres i a la tieta– us he de donar una notícia meravellosa.

–No –diu la Susanna– primer nosaltres –diu a la mare mentre li donava la carta del pare. Després de llegir-la, la mare s’ha emocionat.

–Ara em toca a mi –ens diu eixugant-se les llàgrimes– ja m’han donat el resultat de la prova. Resulta que el que em va passar abans d’ahir és un gran canvi per mi. Un canvi tan gran, que és qüestió de mesos que em curi!

Categoria juvenil B1 - ACCÈSSIT Títol: Ilian Autor: Víctor Soriano Garcia - JMD21

ILLIAN Ara em trobo a l’aeroport de Barcelona, a la porta 22’55 amb una maleta carregada de biquinis i molta il·lusió per visitar la meva germana Jana. Falten només deu minuts per a poder entrar a l’avió i estic molt nerviosa perquè fa cinc anys que no la veig! No la visito perquè només surten avions cada cinc anys.

La Jana té 28 anys i és fantàstica, és capaç de fer coses meravelloses en un lloc diferent. Viu a una cabanya de fusta al mig del bosc, molt a prop de la platja amb el seu marit Bruno. En Bruno treballa amb la meva

germana per al govern, ell és buscador d’habitants i la meva germana també. Ella és una privilegiada perquè és habitant d’Illian. Illian és una petita illa màgica on només els més especials poden viure-hi, i només pots visitar aquest lloc cada 5 anys i si algun familiar teu hi viu. Tot és molt estrany, però en aquest lloc màgic no passen mai coses dolentes, tot és perfecte i tots els habitants viuen en pau i tranquil·litat.

La meva germana sempre ha sigut especial, a l’escola Premis Literaris I 5

no se’n sortia, suspenia i tenia mal comportament.

Els professors no sabien què fer, i els meus pares encara menys. Sempre havia estat una rebel amb ganes de lluitar per tot però l’escola no li importava gens ni mica. Quan la Jana va fer els 18 anys, va desaparèixer. Vam estar dos anys sense saber res d’ella fins que vam rebre una carta.

–Sí, i ja marxàvem… –la meva germana m’agafa del braç i marxem volant cap a la cabanya on viu.

Hola família! Sóc la Jana i ara sóc una illiana. No patiu per mi, estic bé i sóc molt feliç aquí. Illian és meravellosa, la natura és sagrada i nosaltres, els habitants d’Illian, som especials. Sóc important en aquest petit lloc, sóc capaç d’aprendre a fer tot el que els altres fan. Aquí, els meus companys saben llegir la ment, curar persones amb les mans, volar, fer-se invisibles, predir el futur… i jo, només amb una mirada, sóc capaç d’aprendre el que aquesta gent sap fer. Sóc taaaaaan poderosa aquí... Tinc ganes de veure-us a tots, però això no podrà ser fins d’aquí a tres anys, heu d’agafar l’avió a Barcelona a la porta 22’55 i no cal pagar bitllet, és gratuït.

Us espero amb molta il·lusió!

–Bruno, en Lluc i en Sergi han vingut a l’aeroport a conèixer-la. Saben que ella pot ser especial i volen que es quedi aquí.

Vaig visitar la meva germana, tal i com demanava la carta que ens va enviar, i haig de dir que Illian és preciosa, sembla Hawaii! Ara, toca agafar l’avió de nou per retrobar-me amb la Jana.

He pujat a l’avió i estic nerviosíssima, els meus pares no han pogut venir ja que fa dos mesos que el govern d’Illian només deixa entrar una persona per família. El vol passa tranquil·lament i per fi arribo a Illian. Busco la meva germana i al veure-la corro a abraçar-la.

–Gina! Quant de temps sense veure’t! Estàs tan guapa! Oh! I tan gran!

–No és just! Porto sense veure’t massa temps!

Immediatament, sortim de l’aeroport i uns homes vestits de negre s’acosten a nosaltres.

–Els coneixes?– pregunto a la meva germana.

–Sí, treballen amb mi.

–Hola Jana, aquesta és la teva germana Gina?– pregunta un dels homes.

Premis Literaris I 6

Sense donar cap importància al que ha passat a la sortida de l’aeroport, passem el dia juntes a la platja, prenent el sol i fent surf. A la nit, havent sopat em faig una bona dutxa i al sortir sento la meva germana parlar amb el seu marit.

De sobte baixo al menjador i els miro atenta.

–Què passa? –pregunto.

–Res Gina, només parlàvem… hauries d’anar a dormir! Demà anirem a passejar pel bosc– diu la meva germana.

–Qui em vol? No sóc ximple. Volen que em quedi?

–Gina, aquí tots som especials i la gent que té aquests poders es queden… l’Estat d’Illian per tal de protegir-te vol que et quedis.

–Què tinc jo? Jo sóc normal!

–Gina –diu en Bruno– ets més especial que ningú, ets capaç de viure i viure.

–Què?

–En Bruno és capaç de detectar aquella gent que té dons, a l’igual que en Lluc i en Sergi. Ells ho saben i faran el possible per tal que et quedis, i això no pot ser. No podem deixar els pares sols.

Estic sorpresa, ara sóc immortal però jo no vull viure aquí. I les meves amigues? I els meus pares? I les meves classes? No, no i no… no em puc quedar.

Després d’unes hores, en Bruno i la Jana han inventat un pla per tornar-me cap a casa. Ella, com que té apresos tots els dons, em portarà a casa sense que la policia ens detingui abans. Ens farem invisibles i ens teletransportarem cap a casa però abans, passaré en aquesta illa màgica uns dies més, però vigilant que aquesta gent no se’m quedi. Desitgeu-me sort!

POESIA

NARRATIVA

Categoria juvenil B1 Títol: Quan érem infants Autora: Jana Prat Bombí - Atena

Categoria juvenil B2 Títol: L’agonia de l’Isaac Autor: Patricio Blanco Mena - Blame

QUAN ÉREM INFANTS Ser infant és divertit, ja que ets petit i malparit.

No saps què passa al món, però tu ets feliç amb la teva son.

Somies amb ser gran, però encara tens por de si a la nit t’aixecaran, dracs, fantasmes o monstres, que et menjarien de postres.

Vas a primària, però somies en ser a secundària, gaudeixes jugant a jocs i rius quan et cauen els mocs.

Però de cop et fas gran, i deixes de ser infant.

Ja no jugues com abans, fent cabanyes amb paranys.

Ja no somrius com abans, com quan tenies somnis estranys.

T’has adonat de tot el que has perdut, intentat créixer i ser adult.

Somrius quan veus infants, recordant aquells instants, que veies el món amb els ulls tancats dels somnis tan esperats.

L’AGONIA DE L’ISAAC El meu nom és Issac Heaven, un noi nascut a Barcelona, recentment traslladat a Londres. Vaig estudiar psicologia després de ser diagnosticat amb un trastorn, no gaire important, ja quasi controlat gràcies als medicaments, amb un intent inútil d’autoajuda. Si algú m’hagués de descriure físicament, diria que sóc molt... normal, tinc uns ulls marró fosc, amb un cabell negre com el carbó, un nas normal, amb una boca normal, no tinc res que em distingeixi de qualsevol altra persona, excepte les meves capacitats.

Actualment, treballo de psicoanalista a la policia, ja que tinc la capacitat de fer perfils dels agressors gràcies a l’escenari del crim.

Els culpables dels delictes més greus solen ser gent amb estrès i ràbia acumulada; problemes a la feina, tallen una relació... Això els porta a cometre algun delicte, ja sigui lleu o greu, que investigo quan la policia té pistes molt concretes i necessiten alguna descripció psicològica per treure dubtes sobre el culpable.

L’últim 14 d’agost, va haver-hi el cas de doble assassinat més difícil que he hagut d’avaluar.

Quan em van trucar per anar a l’escenari d’un crim, una casa de luxe a un parell de carrers de casa meva –notava que em sonava d’alguna cosa–, vaig trobar-me dos cadàvers, el d’una nena de 8 anys, rossa amb uns ulls blaus, amb un vestit vermell i tirants blancs, amb una nina a la seva mà, i una dona, d’uns 36 anys, morena, amb un gran vestit de gala blau, portant penjolls i amb una olor a perfum que, si ho sabies, notaves que anava cap a una festa.

La casa no estava desordenada, això comportava que l’assassí no era un lladre, en canvi, on es va cometre el doble assassinat, hi havia diversos calaixos oberts i tirats per terra, semblava que buscava alguna cosa en concret i que sabia on era. El perfil que vaig donar va ser el d’un lladre de joies que va ser enxampat per la dona i la Premis Literaris I 7

nena mentre es preparaven per sortir, encara que sabia que era mentida, aquell home no era un lladre, era un conegut de la víctima, ja que no hi havia marques de forçar la porta ni cap finestra oberta, totes estaven tancades. A més, en aquella casa no hi vivia cap home, ja que tota la roba que hi havia era de dona i no hi havia cap objecte que indiqués el contrari.

El lladre era professional, era un home jove, amb idees clares i sense necessitat de robar, tot indicava que algú l’havia contractat per a recuperar alguna cosa, però també podia ser que hagués sigut un robatori enxampat al començament del robatori, però per què un lladre comença a registrar els calaixos sense emportar-se res? Aquella pregunta va ser frustrant, vaig pensar-hi durant hores, aquella feina m’entusiasmava, sentia la necessitat de resoldre aquell misteri. No vaig tenir cap idea clara sobre l’assassinat, només em va produir angoixa i un gran estrès mental, així que vaig decidir donar-me per vençut, almenys durant unes hores necessitades de descans.

Després d’una llarga nit d’insomni a causa d’aquesta addicció causada pel misteri, típica de novel·la policíaca en la qual l’assassí és qui menys t’esperes, vaig haver de pensar d’un mode que no havia d’hagut de fer servir mai en la meva actual feina, com un detectiu, d’una forma àmplia, no només centrant-me en l’assassinat, sinó en el fet de perquè, com, quan i quin monstre havia pogut fer alguna cosa així.

Aquella tarda, vaig anar cap a l’oficina, amb el propòsit de parlar amb la inspectora i capficar-me una mica més en aquest cas.

La inspectora, Maggie Ankh, és una dona alta i rossa, sempre ben vestida, que no perdona la intolerància, amb un sentit de la justícia tan gran, que no dubta en ajudar cap civil, sense tenir en compte el seu estatus.

Té les idees clares, no dubta, és l’exemple que voldria seguir qualsevol ésser humà.

Aquella tarda, de camí, vaig començar a notar-me marejat, havia oblidat prendre’m la medicació, això em va provocar una breu pèrdua de memòria, d’uns 5 minuts, per sort, la meva consciència havia seguit el camí cap a la comissaria.

Un cop dintre, la Maggie va treure l’expedient del cas de doble assassinat, ens vam posar a repassar les proves i, tot d’una, vam arribar a la mateixa conclusió: havia estat algú que vivia a prop de l’escenari del crim, això ho vam saber a causa que el mecanisme d’alarma no havia estat forçat i això donava una idea que l’agressor sabia com desactivar-lo, ja que el fabricant només els venia en aquella zona.

Premis Literaris I 8

Tot d’una, la Maggie i jo vam decidir tornar a l’escenari del crim, on casualment, un veí em va preguntar si em coneixia, ja que m’havia vist recentment, no li vaig donar gaire importància, ja que no visc gaire lluny del domicili.

Dintre la casa, a sota d’un moble, vam veure-hi restes de sang, d’un color més fosc que el de les altres dues víctimes. La Maggie va enviar les restes al laboratori i, mentre esperàvem els resultats, vam decidir anar a preguntar de nou a les cases dels veïns.

Hi havia un munt de cares que em resultaven familiars, devia ser per les llargues passejades de cada nit que, al ser curiós, em fixo en tothom.

Ningú va saber dir res, les persones que estaven en el moment dels assassinats no podien haver sentit res a causa d’alguna activitat. L’únic que em va semblar sospitós va ser el senyor Miller, un home d’aspecte descuidat, d’uns 40 anys, amb una gran bata que li arribava als peus i amb dues sabatilles de conillets.

La meva primera impressió va ser que no hauria sigut capaç de matar a ningú, ja que aquell home no inspirava gaire confiança.

Després d’una llarga estada a casa del senyor Miller, vaig saber que aquell home estava en un estat de depressió a causa d’una ruptura recent, de fa uns dos dies. Això ho canviava tot, a més, no tenia cap coartada pel dia de l’assassinat, el primer que vaig pensar, va ser poder tenir un sospitós, però aquell moment d’eufòria es va acabar ràpidament, ja que em van començar a venir dubtes; i si aquell home les havia matat, però, per què? I si m’estava equivocant?

Ràpidament, la Maggie em va tranquil·litzar al notar els meus nervis, em va dir que sempre és així amb els primers sospitosos, li vaig fer cas i, ràpidament, vaig respirar profundament, i una gran part dels meus maldecaps, van desaparèixer.

Una altra pista que vam trobar va ser el diari de la nena. En ell, el més sospitós que hi havia era el dilluns 3 d’abril, 5 dies abans de l’assassinat, en aquella pàgina, explicava que la seva mare, l’altra víctima, havia sortit de casa amb un noi que havia conegut, deixant la nena amb un cangur. La mare va tornar a les onze de la nit, ja que va ser quan va apagar l’alarma de la casa a l’entrar, activada prèviament per la cangur.

El dia de l’assassinat, al diari va escriure: La mare avui m’ha dit que el seu nòvio ens ha convidat a casa seva a sopar, és a dos carrers cap a munt, diu la mare. A veure si té alguna mascota per jugar amb ella, espero que sigui un gatet.

Ha arribat un home, no sé què li veu d’especial la mare, a mi em sembla molt sonso. Es diu Eden, és un

nom estrany, però crec que és molt bonic, ara anirem a sopar a casa seva, quan la mare s’acabi de preparar, a mi, m’ha posat un vestit molt bufó vermell, ella no sé què es posarà. Ara aniré a jugar amb les nines, per fer passar el temps.

La Maggie i jo vam arribar a la mateixa conclusió, no gaire difícil d’endevinar, l’Eden era l’assassí. Després d’un parell d’hores intenses de buscar Edens, només vam trobar-ne nou que viuen o han viscut en un radi de 40 km. D’aquests nou, només dos no tenien cap coartada el dia de l’assassinat, això ens reduïa bastant els sospitosos. L’únic d’aquests dos que vivia a prop, era l’Eden Moust, que vivia a 15 km de l’escenari del crim, això em va deixar un gran buit, ja que no encaixava amb la versió del diari, que deia que vivia a prop. En aquell moment, estava amb la Maggie mentre tornava a casa, vaig començar a sentir una gran angoixa, com si em comencés a ofegar, vaig suposar que era perquè no prenia la medicació, però ho vaig deixar córrer. A l’arribar, només recordo que vaig caure a terra, mentre sentia la veu de la Maggie dient que reaccionés.

En aquell moment, només vaig sentir escalfor, em recordava quan estava al costat de la llar de foc, recordant les històries, algunes no gaire clares, que m’explicava el meu pare. De cop, vaig sentir com si alguna cosa intentés escapar de dintre meu, en aquell moment, vaig deixar de tenir consciència, sense poder recordar res més.

Sóc l’Eden Bluelamb, en general, em considero una persona corrent, sense cap activitat preferida, sense cap amor, sense pensaments, quasi bé, fins i tot, algú podria arribar-me a dir psicòpata.

D’aspecte no sóc gaire especial, nas lleugerament esmolat, boca amb uns llavis fins, res que algú que em vegi pugui pensar que sóc diferent als altres.

Només hi ha una cosa que em separa en la categoria de les altres persones, visc dintre del cos de l’Isaac.

una vida, com la seva, fins que, una nit, vaig conèixer la Marie, una noia molt bonica, morena, a la qual li vaig agradar molt. Quedàvem molt sovint, fins que, una nit, la vaig convidar a sopar a casa meva, jo no sabia que tenia una filla, fins que la vaig conèixer, era molt bufona, em va caure molt bé.

Aquella nit, mentre esperava que les dues es preparessin, l’Isaac, inconscient, va intentar sortir de dintre meu, això em va molestar, el meu cervell no va poder més i va començar a descontrolar-se, de cop, l’Isaac, o una part d’ell, va començar a buscar la medicació per poder controlar-me, però al no ser a casa nostra, no va poder trobar-les, fent que ens tornéssim violents, sense capacitat de poder distingir. De cop, l’únic que recordo, és a mi matant la nena, posteriorment, la mare, va donar-me un cop a la clavícula, amb un gerro, fent-me un petit tall que va fer que la meva ira fos més intensa. No vaig poder evitar-ho, la vaig matar.

Crec que l’Isaac està començant a actuar de nou, estic notant la mateixa sensació d’aquella nit. Torno a ser l’Isaac, he recuperat la consciència i no crec que pugui durar gaire, he recuperat tots els meus records, necessito desfer-me de l’Eden.

He deixat inconscient la Maggie, l’únic que se m’acudeix per acabar amb una ment inestable és acabar amb ella, tinc la pistola a la mà, i estic a punt d’acabar amb la meva vida.

No sé on sóc, l’únic que recordo és sentir un fort soroll a prop de la meva orella, com una petita explosió, tot el que noto ara és calidesa i alleujament, crec que he acabat amb tot. Ara només puc pensar en el meu germà, em pregunto si el tornaré a veure... això espero, no vull tornar a desenvolupar alguna cosa estranya en el meu cervell, quines ganes que tinc de poder estar amb ell.

Fa uns 12 anys, l’Isaac va ser diagnosticat amb un trastorn de doble personalitat, causat per la mort del seu germà bessó, l’Eden, això, em va crear, la seva ment, en un intent d’oblidar el succeït amb el seu germà va crear-me. Jo vaig guardar tots els records sobre la mort de l’Eden, mentre ell vivia despreocupat, es medicava, fent que la meva consciència quedés atrapada per les pastilles, fins que, una nit, va anar-se’n al llit sense prendre cap narcòtic, quan vaig despertar, li vaig canviar totes les pastilles per caramels de menta, sense que notés la diferència, fent així que jo tingués el meu propi control de quan sortir del seu cos. Jo només volia Premis Literaris I 9

NARRATIVA Categoria juvenil B3 Títol: Vull tornar a casa Autora: Maria Sánchez Leiva

VULL TORNAR A CASA La Martina i en Roger empaiten els gats per la plaça del poble. Aviat arribarà l’hivern però avui fa una tarda assolellada i aprofiten els darrers raigs de sol per fer una petita excursió fins al camp de les bruixes.

Mentre tafanejo el mòbil, em vénen a buscar i em demanen que els acompanyi, sobretot en Roger, que té una mica de por. Ara bé, la Martina, perquè es tranquil·litzi, li explica que les bruixes són bones, que elles són les encarregades de fer les pocions màgiques per curar als malalts.

De cop i volta sento en Roger que li pregunta a la Martina: “Què demanaries a les bruixes, si et concedissin tres desitjos?” La seva resposta em va deixar bocabadada. Ella li va contestar, sense rumiar-s’ho ni un segon: “m’agradaria ser refugiada, així podria ajudar els nens de la meva edat que ho estan passant malament i dibuixa’ls-hi un somriure ben gran a la cara”. A l’escola li havien explicat la història de l’Aamaal, encara que podria ser la història de molts altres refugiats.

L’Aamaal és menor, ni tan sols té 10 anys. És una mica tímida. Malgrat que la frontera estava tancada, ella, la seva mare i el seu germà van poder passar fa uns mesos. Van haver de fugir de la violència. El seu pare, però, va morir a Síria durant un bombardeig.

El que va començar com un moviment de protesta local a la ciutat de Deraa es va expandir fins a convertir-se en una autèntica guerra civil que va posar fi a moltes vides, com la del pare de l’Aamaaal.

Ara el seu germà de 12 anys s’ocupa d’ella i la seva mare. Viuen en campaments provisionals a una esplanada que la pluja converteix en un fangar. Els mòduls, forçosament encaixats, estan envoltats per una tanca alta de filferro.

Tot plegat sembla un rusc. Per a ells és un refugi temporal, on es troben atrapats en el temps, com si les vides es poguessin posar en pause fins que la resta del món busca una solució. Es pensaven que hi Premis Literaris I 10

estarien poc més de dos mesos i després tornarien al seu país. S’ho pensaven.

La mare cuina amb una llauna en un foc a terra, prepara cafè amb cardamom. Per aconseguir-ho crema escombraries, sobretot plàstic. A la casacontenidor és difícil mantenir-se calent, sec i net. A la tarda fa fred i l’hivern s’acosta.

La poca roba que tenen s’eixuga pel favor del vent.

Pateixen per l’arribada del fred, ja que no tenen roba d’hivern. Altres refugiats van haver de tallar-la per poder tenir roba d’estiu. Es fabriquen sabates amb llaunes i roba amb draps bruts, és l’únic que poden fer.

L’Aamaal a vegades plora. Els seus ulls han vist violència, desesperació, injustícies… Ella està fent amics i va a una escola improvisada als matins. El seu germà es desperta de matinada i camina quasi un quilòmetre per anar a recollir el pa per a la serva família.

Aleshores, els nens van a escola a la tarda, tan sols unes poques hores, aprenen grec i anglès. Després vaguegen d’esma pels carrerons trepitjant el fang...

No tenen un camp, ni tan sols una pilota per jugar.

Un dia, se’ls va ocórrer robar una caixa de cartó i van imaginar que era un cotxe, però es barallaven per ella. Quan es va trencar se la varen vendre perquè és la seva feina, es dediquen a recollir cartó, llaunes de begudes i ampolles de plàstic.

Aquest és el dia a dia als campaments, és un exercici de supervivència. Sense cap esperança de sortir d’allà. Passa el temps, els dies, els mesos i tothom els oblida.

Quan podran tornar? Es pregunten.

Al camp de les bruixes comença a fer-se fosc. La Martina i en Roger tenen fred. Tornem a casa, Maria? Som-hi! Els contesto. És hora de tornar.

CREACIÓ POÈTICA Tot l’alumnat de tercer d’ESO del centre ha escrit un poema que ha passat a formar part dels llibres d’aula que recollim i exposem a l’institut per Sant Jordi.

Aquest any, a més, s’han triat els tres millors de la promoció i els trobareu a continuació.

Per molts anys a les tres joves escriptores!

L’HIVERN

EL PETIT OCELL

Per fi has arribat, i massa temps t’he esperat, la tardor ha sigut llarga, i m’ha semblat una carga.

“Corre, vola”, li vaig dir.

“Corre, vola”, ja ho veuràs.

Ets un pobre ocellet que la pota es va trencar.

Espero que portis tranquil•litat, perquè se m’ha acabat, i vull que em donis fredor, perquè m’he cansat de la calor!

Un bon dia era a casa i vaig sentir-lo xisclar i amb la poteta trencada l’ocell intentà volar.

Amb la teva neu vull jugar, i amb el gel patinar, uns esquís em vull posar i tot el dia poder lliscar.

“Has de viure”, li vaig dir, “has de viure o moriràs”, que el temps corre molt de pressa, o te n’arrepentiràs.

Vull que llencis a volar, la teva caspa i observar, només blanc i verd, només verd i blanc.

La poteta, rovellada, dies ha que s’ha torçat.

Vaig cuidar-lo durant temps fins que sol el vaig deixar.

Els avets has arrebossat i com núvols de sucre han quedat.

L’abric m’he posat i la diversió ha començat De cop, pum pum, una esllevissada ha caigut i amb molts avets has pogut; el perill és present però li agrada a molta gent.

“Corre, vola”, li vaig dir.

“Corre, vola”, ja ho veuràs.

Ets un pobre ocellet que la pota es va trencar.

Sara Pozo (3C)

Es veuen unes petjades, potser són de fades, però si les segueixes bé, veuràs animals també.

Les muntanyes nevades, les valls poblades, és hivern, l’estació que tots volem.

Cèlia Canaleta (3A) Premis Literaris I 11

LA VELLESA Ja no puc més amb aquesta vida que porto.

Ja no puc més, ni el silenci escolto.

Ni el piu-piu dels ocells.

Ni el zumzeig de les mosques.

Abans era jove.

Ara sóc vell.

El temps s’escapa, Aprofita el moment.

Carla Ferrer (3A)

No hi sento.

No hi veig.

No toco.

No hi crec.

CAL·LIGRAMA EN CASTELLÀ

Premis Literaris I 12

MICRORELATS DE SANT JORDI

Els alumnes de Breda han participat en un concurs de microrelats organitzat per l’associació de botiguers i l’ Ajuntament de Breda.

Han sortit premiades la Paula Morilla de primer d’ESO i l’ Adriana Montes de segon ESO.

Premis Literaris I 13

G A T E T S Premis Literaris I 14

S O M N I Premis Literaris I 15

CAL·LIGRAMES EN CASTELLÀ

Premis Literaris I 16

[MATAR EL CUC]

SORTIDA DELS ALUMNES DE CICLE En canvi, Parés i Baltà no disposava de tantes caves FORMATIU GRAU MITJÀ com Codorniu, ja que es tracta d’una empresa amb un volum de facturació molt més petit; de totes maneres, INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA la Maria, la noia que ens va realitzar la visita, ens va Els passats 30 i 31 de març, els alumnes de cicle vam realitzar per primera vegada una sortida de dos dies al Penedès. El motiu principal va ser poder observar de primera mà els diferents processos que s’expliquen a classe, en les pròpies empreses. Sempre que es pot, els coneixements s’adquireixen molt millor si els podem fer vivencials i per aquest motiu vam organitzar la visita a les Caves Codorniu i al celler Parés i Baltà, per conèixer els procés d’obtenció del vi i del cava.

Les dues visites van ser molt profitoses; la primera va ser molt interessant perquè eren molt grans i boniques. A part d’aprendre el procés de fabricació del cava, també vam aprendre molt sobre arquitectura modernista ja que les Caves Codorniu van ser dissenyades per l’arquitecte Puig i Cadafalch. Realment són una meravella!

El que ens va sorprendre molt són els quilòmetres i quilòmetres de caves subterrànies que arriben a tenir.

Ho vam poder comprovar a través del trenet amb què ens va fer el tour per totes elles. Els alumnes van disfrutar-ho molt.

fer unes explicacions súper tècniques i ens va explicar el que era l’agricultura ecològica i biodinàmica (d’en Rudolf Steiner).

També vam fer la visita a la fàbrica de xocolata Simón Coll. Vam poder conèixer i degustar els diferents orígens del cacau, les seves diferències organolèptiques segons si és cacau d’Equador o de Ghana i com es manipulen per obtenir la tan preuada xocolata. També vam poder veure una línia de producció en què ja s’anaven fabricant les mones de pasqua tan desitjades pels menuts.

Van ser dos dies en els quals, a més a més de la vessant més tècnica, també van poder fer un espai de convivència entre professors i alumnes i d’aquesta manera fer un vincle especial que segur que sempre recordarem.

- 17 -

Bàrbara Vila, prof. del CFGM Elaboració de productes alimentaris

[MATEMÀTIQUES]

[MATAR EL CUC]

GIMCANA DE MATEMÀTIQUES DE 3r D’ESO

SEGONA FAMÍLIA Dimarts, 7:00 del matí, sona el despertador. El pare es gira de costat i decideix dormir cinc minuts més.

A continuació us explicarem com va funcionar la gimcana que vam fer el mes passat al castell d’Hostalric. Va ser feta de manera que al qui guanyés se li apujava 1 punt a la seva nota de l’examen d’aquell tema.

La gimcana consistia en resoldre una sèrie d’enigmes, tots relacionats amb zones o parts del castell que es podien mesurar utilitzant un metro.

7:05, riiiinnnggg!!! Ara sí, li toca llevar-se!

Va al lavabo, fa un pipí i es mira al mirall despentinat i amb la cara ben dormida.

7:30, ja ha esmorzat, s’ha vestit i està a punt d’anar al col·le. S’acosta a la seva mare i li fa un petó, crida des de l’escala per dir adéu al pare i surt per la porta per anar cap a l’escola.

Ha deixat a casa la seva família, però el dia continua i ara anirà a trobar-se amb la seva segona família.

Al finalitzar tots els enigmes, havies de buscar una clau amagada per tot el castell; per trobar la zona a la qual estava amagada, havies de multiplicar tots els resultats; el número resultant era la zona on havies d’anar a buscar la clau.

Segona família? Què és això? Qui són aquests? –et deus preguntar.

Un cop a la zona havies de trobar la clau i portar-la als professors perquè t’apugessin el punt de l’examen.

8:10, arriba a l’escola i es comença a trobar amb els amics.

Al final de tot, hi va haver un guanyador de cada classe, un de 3r A, un de 3r B, un de 3r C i un de 3r D.

Aquí és on comença el dia amb els que nosaltres anomenen Segona Família.

Després de trobar la clau, vam anar a una sala, on es va projectar la història del castell fins a l’actualitat; el vídeo va durar uns 10 minuts. Després vam anar a una altra sala, on hi havia una maqueta del castell.

8:15, sona el timbre i entra cap a l’aula.

A partir d’aquesta hora i fins a les 14:45, es compartiran emocions, alegries, nervis, històries... i moltes coses més amb els companys d’escola.

La gimcana ens va agradar bastant, ja que vam poder estar a l’aire lliure pel nostre compte i ens vam divertir molt.

En aquesta família no tenim un rol clarament assignat. No hi ha el pare, no hi ha la mare, ni el tiet, ni l’avi, ni la cosina però en un moment determinat tots hem fet de tots.

Pau Serrat i Bernat Vázquez, equip de la revista

Segona família! No és un terme que jo m’inventi per fer un escrit bonic sobre la gent del cicle. Sigui el grup que sigui, cada any acaba sortint aquesta expressió i, la veritat sigui dita: –M’encanta!

Núria Soler, professora del CFGM Elaboració de productes alimentaris

- 18 -

[SACA LA LENGUA] CANTALOGÍA DE LA POESÍA ESPAÑOLA El 21 de febrero, los alumnos de tercero y cuarto de la ESO del instituto Vescomtat de Cabrera, asistieron a la cantalogía de Emiliano Valdeolivas, que cantó algunos de los poemas de los poetas españoles más importantes. Su actuación fue amena y cercana, lejos de ser seria y aburrida fue una actuación muy humorística. De hecho, uno de los poemas más graciosos, fue “A una nariz” de Francisco de Quevedo. Érase un hombre a una nariz pegado érase una nariz superlativa, érase una nariz sayón y escriba, érase un pez espada muy barbado.

Además de cantar estas poesías, él explicaba brevemente el siglo del cual provenían estas obras y anécdotas cómicas sobre estas. Por ejemplo, contó que había una poesía sobre una mujer que quería ir a la guerra; entonces esta decidía vestir y parecer un hombre para hacerlo. Nos explicó que esa historia, tenía diversas versiones provenientes de España y China.

En su actuación, nos pedía que colaborásemos dando palmadas e incluso pidió un voluntario para leer una de las poesías mientras él tocaba la guitarra de fondo.

Denise Zurita Martín (4B)

CAL·LIGRAMES

- 19 -

[CÔTE FRANÇAIS] EXCURSION À PERPIGNAN

Mardi 16 mai, nous sommes partis à Perpignan avec 52 élèves de 3ESO, 4ESO et Bat de langue française, le but, parler français hors du lycée.

Il faisait très beau, le ciel était bleu et ensoleillé et nous a permis de parcourir les rues et les places de la ville et de manger dans un parc public, les jardins Terrus, là sur le gazon on s’est reposé.

On s’est promené tout au long de la partie ancienne de la ville où les élèves devaient accomplir son travail, un gymkhana tout au long de Perpignan.

Ils ont découvert les bâtiments les plus importants et les places les plus chics.

Elles, pas eux, ont eu le temps de faire du shopping.

On a mangé des glaces, des crêpes, même les profs (voire la photo ci-jointe) et des croissants mais surtout on a rigolé ensemble et on s’est connu un peu plus.

Chers élèves et chers collègues je vous remercie énormément pour cette journée en France.

Laura Sabrià, professora de francès

- 20 -

[TEA TIME] OUR OPINIONS ABOUT THE MAGICIAN’S SHOW

Aina Soler (2n d’ESO A): The tricks were very funny.

Berta Borrell (2n d’ESO A): The show was very good and the magician was very friendly.

Gerard Segarra (2n d’ESO A): The tricks were amazing and the magician was fun.

Josep Batlle (2n d’ESO A): I really enjoyed the show. It was very funny and interesting and the magician was very friendly.

Gisela Torres (2n d’ESO B): The Magician surprised me. It was interesting and funny. I really enjoyed it.

Yann Navas (2n d’ESO B): The show was very nice and Jack Silva is a very funny man.

Erika Pérez (2n d’ESO B): The show was very interesting and fun

THEATRE PLAY - WILLIAM B. The last 18thof April, 3rd and 4th graders went to the teather of Hostalric to see a play.

The performance was about a guy who was bored with his life. Every time he was in trouble, instead of facing the problem, he imagined himself to be a popular gifted guy or a famous guitar player. The story was about love too.

This guy was in love with a girl, but he was too shy to say it to her. Besides, he had to struggle with a guy who was bullying him.

We really enjoyed ourselves so much as it was fun and we laughed quite a lot. The three players turned out to be very nice and they let us participate during the play.

Denise Zurita Martin (4B)

- 21 -

[HUMANITATS I SOCIALS] CIÈNCIA I RELIGIÓ... SÓN INCOMPATIBLES? Moltes vegades s’ha volgut presentar la història entre la ciència i la religió com si científics i capellans portessin anys tirant-se bíblies i microscopis pel cap. Res més lluny de la realitat! La bíblia fou el primer llibre que es posà sota el microscopi i les primeres descobertes dels microscopis s’observaren des de la bíblia.

Ciència i religió sempre han estat lligades i els homes de ciències tenien moltes inquietuds religioses, com ha quedat reflectit en les seves teories científiques. El millor aliat del coneixement sempre ha estat la curiositat i fer-se preguntes, i la religió és una font inesgotable de preguntes per a la ciència. Per exemple, Newton, el primer científic modern, tenia grans inquietuds religioses.

El millor exemple per demostrar que ciència i religió no estan oposades és que el mètode científic ha estat utilitzat també per interpretar els textos sagrats. Això és el que es coneix com a hermenèutica i exegesi.

Els científics han agafat els textos més antics de la bíblia, les fonts primàries que no havien estat traduïdes encara a altres idiomes, i les han estudiat de manera científica. N’han buscat l’estil, l’origen dels topònims, les idees que hi apareixien, les vegades que es repetien les paraules, etc. El que han descobert és bastant sorprenent; i és que el copiar-enganxar és tant antic com la mateixa bíblia! Curiosament molts textos de l’antic testament havien estat copiats o reinterpretats d’altres cultures molt properes a l’hebrea. Però no ens escandalitzem, ells no ho feien per mandra ni per treure millor nota. Simplement volien incorporar aquelles idees que tant els agradava a la seva religió.

Un bon exemple és el relat del diluvi que havia estat tret de L’epopeia de Guilgameix de la cultura sumèria, potser el relat èpic més antic que coneixem. En aquesta història, Uta-Na-

pixtim, explica a Guilgameix com ell se salvà del diluvi gràcies al fet que el déu Enki l’avisà que construís una arca.

Però no només la religió ha incorporat el mètode científic als textos sagrats, la religió també ha influenciat moltíssim la ciència. De fet, és molt difícil alliberar-nos d’idees que tenim preconcebudes per la religió.

La teoria del big-bang té una concepció lineal del temps, amb un principi i un final, igual que la bíblia comença amb la creació i acaba amb l’apocalipsi. Però les religions orientals tenen una concepció cíclica del temps, tot és etern. L’univers i les reencarnacions infinites en altres éssers són cícliques i mai s’acaben. La visió lineal del temps i la visió cíclica tenen el seu origen en concepcions religioses i influencien les teories científiques.

Ciència i religió s’influencien i estan en diàleg constant, el que sí que cal, però, és delimitar perfectament el que és ciència i el que és religió. Encara que algunes vegades costi. Això no vol dir, però, que no estiguin estretament entrelligades.

Ciència i religió responen a una mateixa necessitat d’ordenar el món. La principal diferència és que la ciència no utilitza el recurs de Déu, com feien els mites. Les ciències aniran apareixent a mesura que renunciïn a utilitzar Déu en els seus discursos.

Posem per exemple el desenvolupament de la història com a ciència.

Heròdot fou el primer en voler explicar els canvis de les societats humanes sense haver de recórrer a la voluntat dels déus. El recurs de dir que s’havia guanyat una guerra perquè era la voluntat de Déu era massa utilitzat; de fet, avui dia encara s’utilitza. És a través de la intervenció de Déu que se separa la història sagrada i la ciència històrica. La història sagrada

- 22 -

que trobem a la bíblia explica l’evolució del pensament religiós d’Israel a través de la intervenció de Déu en la seva història. Als llibres d’història, en canvi, mai es pot parlar de la intervenció divina. Si en algun llibre d’història trobeu que algú us governa perquè és la voluntat de Déu, en podeu desconfiar!

La relació entre ciència i religió és tan estreta que les dues pateixen o han patit els mateixos maldecaps. A l’Edat Mitjana els teòlegs creien que ho podien explicar tot des de la religió i es trencaven les banyes intentant combinar el dogma d’un Déu bo i misericordiós amb l’existència del mal.

Avui en dia, la ciència busca el mateix objectiu i intenta explicar tot el que existeix des d’una mateixa teoria, és el que es coneix com a teoria unificada.

Igual que els teòlegs no podien combinar la idea d’un Déu bo amb el mal, els científics d’avui tampoc poden entrelligar la física a nivell dels àtoms (física quàntica) amb la física que regeix els astres (teoria de la relativitat).

Aquest és un dels principals problemes que expliquen Stephen Hawking i la resta de científics d’avui.

S’ha de dir que ciència i religió estan més unides del que molta gent es pensa. Aquesta relació ha estat molt més productiva quan els científics s’han preocupat per la religió i els sacerdots s’han interessat per temes científics, que no quan s’han donat l’esquena. Massa sovint estem acostumats a discursos que intenten deslegitimar i anul·lar l’altre. Alguns científics i alguns religiosos han patit d’aquest mal.

Però és ben veritat que el coneixement sempre ha estat molt més productiu des d’una mentalitat oberta. De fet, el gran encert de la teologia del segle XX va ser incorporar el mètode científic en l’estudi dels seus textos. Aquest ha estat el principal motor i revulsiu de la religió al segle passat.

Jaume Amat, professor de religió

[HUMANITATS I SOCIALS] EXCURSIÓ A BARCINO Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat descobreixen racons romans a Barcelona

El dijous 11 de maig vam anar d’excursió a Barcelona. Al principi, quan anàvem per l’autopista, encara no plovia, però per mala sort quan ja estàvem arribant a Barcelona va començar a ploure bastant. Quan vam baixar de l’autobús vam fer una petita pausa i en Francesc ens va explicar que estàvem a prop de la Llotja de Mar. A continuació, vam tornar a fer una petita pausa d’uns deu minuts al costat de la Catedral del Mar, on es troba el Fossar de les Moreres, allà estaven enterrats els morts del Setge de Barcelona.

Vam estar aproximadament uns 45 minuts, a causa de la pluja, dins del Born. Llavors vam aprofitar per anar a la cafeteria per esmorzar, ja que el vigilant no deixava menjar fora de la cafeteria. Continuava plovent, però els professors van decidir anar cap al mercat de Santa Caterina. Quan Lucrècia morta, de Damià Campeny, estàvem al mercat, esperant que deixés de a la Llotja de Mar ploure, un home amb molta pressa va fer un cop amb el paraigua obert al cap de l’Arshdeep i tots vam començar a riure. Més tard, quan definitivament va deixar de ploure, vam anar en direcció cap a la muralla romana. Una vegada vista, vam entrar a la part interior de la muralla. De sobte, ens van portar a un lloc estret on es podien veure tres pilars que representava que eren del Temple d’August. Després vam visitar les restes de la necròpolis, que són tombes dels romans. Allà ens van donar temps lliure, aproximadament 30 minuts.

Per finalitzar vam entrar a un palau que fan servir d’Acadèmia de Belles Arts, on hi ha tot tipus d’obres.

La nostra opinió sobre l’excursió és que, definitivament, no va estar malament, però per culpa de la pluja no vam poder visitar bé els llocs i tampoc vam tenir gaire temps lliure, ja que vam estar 45 minuts parats al Born.

Aida Gallardo i Oriol Mendoza (4t, optativa de llatí)

LECTURA EN VEU ALTA Hola, em dic Latifa, sóc una alumna de 4t ESO i explicaré una experiència nova que he viscut amb la lectura.

Ja porto dos anys participant en l’activitat de lectura en veu alta i he decidit redactar un escrit ja que per a mi fer aquesta activitat no només és llegir, sinó que també és una forma diferent de divertir-se amb la lectura, sentir les diferents emocions que pot tenir un simple text, ficar-se dins del personatge i poder expressar-ho...

Aquests dos anys he sigut suplent; tot i que no he sigut la protagonista, m’ha agradat molt poder participar-hi; per a mi ha sigut una experiència molt agradable poder anar al Certamen de lectura en veu alta de Santa Coloma de Farners.

El que més m’ha impressionat ha sigut veure com nois i noies de 3r o 4t de primària llegien tan perfectament i com es posaven a la pell dels seus personatges, allò va ser una de les coses que em va sorprendre més!

També he après que al Certamen no importa si guanyes o si perds, sinó que l’important és viure el moment, l’experiència i tenir-ne un bon record!

Participar en aquest concurs per a mi ha estat un bon aprenentatge.

Animo als alumnes de 3r i 4t del curs vinent a participar en aquesta activitat que organitzen les professores de llengua catalana i a viure una nova i divertida experiència amb la lectura!

Latifa Taali (4C)

Muralla romana de Barcelona

- 23 -

[L’EQUIP DE LA REVISTA] NOUS MÈTODES DE DESPLAÇAMENT PER AL FUTUR TAXIS AERIS SENSE CONDUCTOR L’empresa nord-americana Airbus ja fa dos anys que treballa en el seu projecte de taxi aeri.

La idea de l’empresa és disposar d’un sistema mitjançant el qual els seus usuaris puguin demanar un taxi des de qualsevol part del món i que no tingui conductor.

A finals de l’any 2014 el cofundador d’Uber va desplaçar-se fins a Pittsburgh amb l’objectiu de contractar els millors experts en robòtica de la Universitat de Carnegie Mellon, una de les més importants del país en robòtica. La seva idea era poder desenvolupar taxis autònoms capaços de transportar els passatgers sense cap intervenció humana.

MONOPATINS FLOTANTS LEXUS HOVERBOARD Funciona principalment pel seu especial mecanisme: utilitza altes temperatures i nitrogen per poder-se elevar els centímetres suficients per no tocar el terra. Per fer servir aquest patí aeri és necessari esperar que el nitrogen arribi a -197°C. Després s’ha de posar la taula voladora sobre una superfície especial perquè funcioni correctament. Aquesta pista utilitza uns imants magnètics que fan que floti a uns 5-10 centímetres.

FLYBOARD AIR Aquest és un altre dels invents innovadors que s’han fet i s’estan perfeccionant. Un altre vehicle volador, però aquest cop en lloc de funcionar elevant-se sobre pistes especialitzades, es fa funcionar sobre el mar. Aprofita l’aigua del mar per expulsar-la amb molta rapidesa i es propulsa. Pots canviar de direcció inclinant-te cap a un costat o cap a l’altre.

Pots elevar-te a més de 3 metres del terra. Té una autonomia d’uns 10 minuts i una velocitat de 150 km/h.

Cotxes autònoms Un dels reptes més difícils de superar en aquest nou mètode de desplaçament és aconseguir que el cotxe sigui capaç de reaccionar en situacions perilloses com el fet que la carretera estigui mal senyalitzada o que les condicions meteorològiques dificultin la visibilitat. Saber moure’s per tot l’entorn evitant xocar, saber parar quan hi ha un obstacle davant del vehicle...

Per aconseguir-ho hi ha diversos sistemes. Un sistema anomenat Autopilot controla la trajectòria, la velocitat i la distància de seguretat amb el vehicle de davant només en vies ben senyalitzades i quan la visibilitat és bona. En la resta de casos, traspassa el comandament. Un sistema que encara s’ha de millorar per fer-lo funcionar seria el de google.

Sheila Grau, Pau Serrat i Bernat Vázquez (3A)

- 24 -

[L’EQUIP DE LA REVISTA] VIOLÈNCIA DE GÈNERE La violència de gènere és la violència o el maltractament fet majoritàriament a la dona per part de la seva parella. Pot tenir lloc en relacions homosexuals o heterosexuals i, encara que sovint és envers les dones, també pot ocórrer a un home per part de la seva parella.

Un 12,5% de dones de més de 16 anys a Espanya han patit violència física o sexual per part de les seves parelles o exparelles.

VIOLÈNCIA FÍSICA Inclou qualsevol acte de força contra el cos de la parella, amb resultat o risc de produir lesió física o dany: cops, cremades, pessics, estirades de cabells, picades, empentes, llançament d’objectes, ús d’armes, intents d’estrangulament, intents d’assassinat, intents de provocar avortaments…

VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA La violència psicològica en la parella és una forma d’abús psíquic que té lloc en la relació de dues persones que decideixen conviure per compartir un projecte en comú. Són comportaments que es converteixen en agressions i danys, dels quals l’agressor pot o no tenir consciència.

Pretendre que tota violència sigui igual impedeix que la violència de gènere sigui compresa adequadament i pugui ser combatuda eficaçment.

BREU ENQUESTA Hem recollit algunes opinions dels alumnes d’ESO de l’institut Vescomtat de Cabrera i aquestes en són algunes:

ASSETJAMENT LABORAL És, en general, l’agressió psicològica continuada cap a una persona per part dels seus companys de treball o caps.

ASSETJAMENT SEXUAL L’assetjament sexual inclou una sèrie d’agressions que van des de molèsties fins a abusos seriosos que poden arribar a involucrar activitat sexual. Es considera l’assetjament sexual com una forma de discriminació il·legal i és una forma d’abús sexual i psicològic.

HOMOFÒBIA L’homofòbia és l’aversió o discriminació contra les persones homosexuals. Sol implicar odi, hostilitat o desaprovació envers persones d’aquesta orientació sexual i, sovint, envers la idea mateixa de diversitat sexual. Una persona homòfoba es algú que no accepta i discrimina la homosexualitat, és a dir, l’interès i l’atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

ALTRES CONCEPTES Hi ha violència quan algú tracta de dominar l’altra persona per la força, l’obliga a fer coses contra la seva voluntat i que reconegui la seva inferioritat i dependència respecte a qui exerceix la violència.

Les víctimes passen per un gran patiment i requereixen cura i atenció. Totes les persones agressores han de tenir una sanció penal.

-

Tots han coincidit que, si es trobessin en un cas de violència de gènere, trucarien a la policia.

-

Una alumne en coneix un cas però no l’ha volgut explicar.

-

Tots saben que és molt freqüent a Espanya i han sentit notícies últimament sobre el tema.

-

La majoria diuen que una possible solució per eliminar la violència de gènere seria denunciarho.

A la pregunta “Creus que pot haver-hi amor, si hi ha violència?” tothom ha contestat que, òbviament.

En conclusió, la violència de gènere és coneguda per tothom, però actualment molt poques dones truquen al 016 per maltractes. Durant el 2016, 53 dones van ser assassinades per violència de gènere i, en el que portem de 2017, en 25 dies, ja han sigut assassinades 4 dones.

-

VALORACIÓ PERSONAL Nosaltres pensem que cap dona és inferior a ningú i que tota persona té dret a ser totalment lliure.

Si ets víctima de violència, no ho dubtis, demana ajuda i no ho callis perquè serà molt pitjor. La violència de gènere és un un problema que a dia d’avui segueix a nivell global. És necessari prendre consciència d’aquesta situació que ens envolta.

- 25 -

“Amb la violència ens oblidem de qui som.”

Mary McCarthy

“La violència és l’últim recurs de l’incompetent.”

Isaac Asimov Jèssica Florín, Ànnia Massaguer (3B) i Eva Porta (3A)

[L’EQUIP DE LA REVISTA] ALGUNES FRASES He escollit aquestes deu frases, perquè porten tòpics poètics molt bons i t’ajuden a afrontar la vida tal com ets.

MUHAM MAD AL I “Odié ca da mom ento de pero dij l e e: No renuncie ntrenamiento, y vive s. Sufr el rest e ahora o de t campeón u vida .” como u n

BARACK OBAMA "Enfocar tu vida únicamente en ganar dinero muestra una cierta pobreza de ambición. Eso requiere muy poco de ti.

Sólo cuando encaras tus objetivos en algo más grande que ti mismo, entonces te das cuenta de cuál es tu verdadero potencial."

tivas, todo las nega RDAN O re J b L so E A s, H ro IC M de ot s expectativas resultado."

"Si aceptas la ia b s cam r el rá d po a nc nu entonces JOHN LENON “La vida és to t allò que et va passant, mentre intent es fer altres plans.”

ALAN KAY “Les coses simples haurien de ser simples i les coses complexes haurien de ser possibles.”

POL le.”

ARTÍ I M L E és possib U t Q o t MI i r e à per f "Tot est

J.B. SHAW “Algunes pers ones miren el món i diuen: què? Altres Per miren al món i diuen: Per no?” què

FRICÀ PROVERBI A cs petits, etita, en llo p t n e g a lt “Mo canviar el ses, poden co s te ti e p fent món.”

és ALAIN l'important a, iv it n fi e d ré esp s “En orta com, d p im o N r. els comença r pensar en e p s p m te hi haurà detalls.”

WILLIAM FAULKNER “Sempre somia i apunta més alt del que saps que pots aconseguir.”

Sheila Grau (3C)

- 26 -

[L’EQUIP DE LA REVISTA] ELS MILLORS JOCS ACTUALS DE CONSOLA Call of duty Aquest joc, és un joc en primera persona d’estil bèl·lic. Ha sigut desenvolupat per Infiniy Ward i és el primer títol de la franquícia.

Està ambientat a la Segona Guerra Mundial. El joc presenta el jugador com un soldat nord-americà, anglès i rus per enfrontar-se a l’exèrcit alemany en diferents escenaris europeus.

Clash Royale Joc d’estratègia per a mòbils, desenvolupat i publicat per Supercell.

Combina els elements de jocs de cartes col·leccionables, del gènere Tower defense i MOBA (Multiplayer online battle arena).

Els jugadors es classifiquen per nivells i trofeus. El nivell màxim és tretze i hi ha deu estadis. Al guanyar una batalla obtens 21-36 trofeus i per pujar d’estadi necessites cada cop més copes.

Si l’oponent et destrueix més torres, perdràs trofeus. Per guanyar, has de destrossar més torres que el teu contrincant. Les cartes s’utilitzen per atacar i defensar i has de tenir l’elixir suficient per utilitzar cada carta, que milloren utilitzant monedes del joc.

Grand Theft Auto Més conegut com a GTA V és un videojoc d’acció i aventura en un món obert que actualment està desenvolupat per Rockstar North. És el cinquè gran llançament de la sèrie Grand Theft Auto i està disponible per a Play Station, ordinador i Xbox. El joc transcorrerà a la ciutat fictícia de Los Santos, una ciutat al sud de Califòrnia.

Hi ha vilatans als carrers i aquests es mouen amb intel·ligència. Pots escollir un dels tres personatges per a representar i hi ha una gran varietat de vehicles i moltes activitats a fer, com jugar a golf o a tennis, llançar-se en paracaigudes, fer ioga, participar en un triatló…

objectes com armes a les quals es poden afegir accessoris.

En el joc hi ha 60 tipus diferents de dinosaures que poden ser domesticats. Als dinosaures domesticats se’ls pot pujar el nivell i amb això, la vida, el dany, el pes i diferents habilitats.

FIFA 17 És un videojoc de futbol desenvolupat per EA Canada i publicat per EA Sports.

Es pot jugar en diferents modes: història, Ultimate Team o carrera.

Ark Survival Evolved És un joc d’acció, aventures i supervivència que utilitza una vista en primera persona, amb la possibilitat d’utilitzar una vista en tercera persona.

Per a sobreviure, els jugadors han de fer-se una base amb foguera i fer activitats addicionals com la domesticació i l’alimentació dels dinosaures.

El mapa del joc és d’aproximadament 48 kilòmetres quadrats, aproximadament 36 de terrestres i 12 d’oceà.

Per construir una base, els jugadors han de recol·lectar recursos per fer parets, sostres, armaris o fins i tot una casa de metall.

Els jugadors també poden crear

- 27 -

En els modes carrera i Ultimate Team, pots fitxar jugadors per ferlos servir en els partits. Cada jugador tindrà diferents estadístiques segons com jugui a la vida real; també poden ser de plata, bronze, or o especials.

En el mode història, tu ets un jugador i has de passar per molts equips per millorar com a jugador, també es podrà millorar les seves habilitats de tir, defensa, etc.

Pau Serrat i Bernat Vázquez (3C)

[L’EQUIP DE LA REVISTA] XARXES SOCIALS Hem triat aquest tema perquè les xarxes socials són molt utilitzades pels adolescents.

Farem una petita enquesta a uns quants alumnes de 1r, 2n i 3r sobre la xarxa que utilitzen més, el temps que hi dediquen, el tipus de perfil o el tipus d’imatges que publiquen.

Hem triat aquests cursos perquè són els cursos pels quals nosaltres ja hem passat.

La intenció de l’enquesta és saber la resposta a aquesta pregunta: Quanta dependència tenen els joves d’entre 12 i 15 anys de les xarxes socials? I quina d’aquestes és més popular?

Primer farem una petita introducció de cada xarxa social:

Quanta estona pots estar sense utilitzar aquesta xarxa social?

• INSTAGRAM: És una xarxa social, una aplicació mòbil i web gratuïta especialitzada en compartir imatges i vídeos, amb efectes o sense.

Va ser creada l'any 2010.

• FACEBOOK: És una xarxa social llançada el 2004. Permet d'afegir gent com a amics i enviar-los missatges. També és per a compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre d’altres coses. És obert a tothom qui tingui més de tretze anys i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per a registrar-s'hi.

• WHATSAPP: És una aplicació mòbil i web de missatgeria instantània per a telèfons intel•ligents. A part de tenir la funció d’enviar missatges, aquesta aplicació permet també enviar i rebre fitxers amb imatges, vídeos, ubicacions i contactes, així com missatges en grups de fins a 256 persones i llistes de distribució. Va ser creada als inicis del 2009.

Tens el perfil públic o privat?

• TWITTER: És una xarxa social que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters, anomenats piulades o tuits, per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers. Va ser creada l’estiu de 2006.

ENTREVISTES Quina xarxa social utilitzes amb més freqüència?

Quin tipus d’imatges publiques?

CONCLUSIÓ : Amb aquesta entrevista ens hem adonat que la xarxa social predominant en el nostre institut és el Whatsapp per sobre d’Instagram, Facebook i Twitter, ja que és una xarxa social que facilita la comunicació entre amics o familiars.

També hem descobert que els alumnes de 1r curs poden estar més temps sense fer ús d’aquesta xarxa social que no pas la resta d’alumnes.

Amb la pregunta del perfil, si és obert o tancat, hi ha hagut varietat de respostes. Els alumnes de 3r entrevistats, la meitat té el perfil públic i, l’altra meitat, el té privat; els de 1r i 2n majoritàriament tenen el perfil privat. Generalment, els alumnes publiquen imatges fetes per ells i imatges demanades a companys o amics.

Ansel Diao (3C), Carla Ferrer i Jandro López (3A)

- 28 -

[L’EQUIP DE LA REVISTA] EL VESCOMTAT MÉS POÈTIC POESIA A 3r d’ESO

Els alumnes de 3r d’ESO han estat preparant poesies de diferents autors; els temes estaven centrats en l’amor, la natura, el jo i els animals; per repartir els quatre temes, s’ha fet per classes.

Aquest seguiment l’ha dut a terme l’Anna Oller, la professora de català.

Un cop ja s’havien après els poemes que els pertocava, han treballat la unió de veu i vídeo dins la matèria de Visual i plàstica, amb la Raquel García i en Vicenç Cassasas.

Preparar el vídeo és el que més temps els ha portat perquè, al cap i a la fi, havien de gravar la veu, gravar el vídeo, estar tots junts... I coincidir no és gens fàcil.

Un cop tot finalitzat, el dia de Sant Jordi es van mostrar un per un davant tot l’alumnat de 3r d’ESO. Es van premiar els dos millors vídeos de cada classe i l’alumnat també va votar el vídeo que havia agradat més, que va coincidir amb el vídeo que el professorat de Visual i plàstica i Llengua catalana i literatura havia votat com a millor de tot tercer: el d’en Genís Carretero, en Mateu Crehuet, l’Arnau Perich, en Toni Sieso i l’Alan Zamorano.

Ha estat escollit aquest grup perquè és el que, com a poema i com a vídeo, estava més treballat.

PREMIS Primeres posicions De 3r A, grup 3, amb el poema “Fantasia”, de Jaume Bofill i Mates - Guerau de Liost (1878-1933).

De 3r B, grup 1, amb el poema “Canticel”, de Josep Carner (1884-1970).

De 3r C, grup 3, amb el poema “És quan dormo que hi veig clar”, de J.V. Foix (1893-1987).

De 3r D, grup 3, amb el poema “La vaca cega”, de Joan Maragall (1860-1911).

Segones posicions De 3r A, grup 1, amb el poema “Cançó de pluja”, de Josep Maria de Sagarra (1894-1961).

De 3r B, grup 3, amb el poema “Mester d’amor”, de Joan SalvatPapasseit (1894-1924).

De 3r C, grup 2, amb el poema “El nom”, de Clementina Arderiu (1893-1976).

De 3r D, grup 2, amb el poema “Dos cuquets”, de Joana Raspall (1913-2013).

GRUPS

3r A 1. Kady Balde, Mar Bautista, Susanna Ortega, Alba Toro, Aura Mateo i Marta Marés.

2. Júlia Brugada, Miriam Lozano i Gerardo Montero.

3. Alan Zamorano, Genís Carretero, Mateu Crehuet, Toni Sieso i Arnau Perich.

4. Marta Roldán, Patricia Ucha, Ismael Sánchez, Lorena Crespo i Eva Porta.

5. Cèlia Canaleta, Marina Correa, Carla Ferrer i Júlia Frías.

6. Eloi Pérez i Jandro López.

3r B 1. Laura López, Alba Rico, Ànnia Massaguer, Jessica Florín i Eloi Jaume.

2. Zoe Alarcón, Melissa Aranda, Joel Coll, Andrea Fernández, Alba Hernández i Laura Hidalgo.

3. Mariona Ballús, Maria González, Alba Pozo, Neus Toro i Judith Viñets.

4. Arnau Crehuet, Emilio Delgado, Jonathan Martos i Mohamed Taourati.

5. Nerea Fernández, Ivan Montero, Pablo Pacheco, Cristina Pérez, Marc Pizarro.

3r C 1. Joan Obiols, Pau Carballo, Bernat Vàzquez i Pau Serrat.

2. Maria Comas, Núria Sánchez, Tatiana Sellarés, Jordan Guedj i Sheila Grau.

3. Ansel Diao, Itziar Crespo, Sara Pozo, Sara Negre, Ian Martínez i Daniel Montes.

4. Aida Bueno, Marina Espinar, Lua Fortea, Anka Kremenova, Aina Navarro i Aina López.

5. Dídac Díaz, David Gómez, Xavi Hernández, Pau Jimeno i Christian Manueles.

3r D 1. Benja Armijo, Dani Cotes, Arnau Martínez i Manolo Ugal.

2. Andrés Mora, Mara Amate, Lourdes Costa i Juan Pablo Soto.

3. Àlex Gómez, Gerard Pla, Nerea Ruiz, Isaac Segú, Ibrahima Hydara i Joao Vieira.

RECITAL DE BATXILLERAT

Han estat preparant-lo amb els dos grups de primer de batxillerat. La tria de poemes, l'organització i l'escenografia l’han portat a terme la Susanna Goy, la Maria Nicolau i en Xavier Lluna perquè encara que la majoria de textos són en català, també n’hi ha uns quants en castellà i en anglès. A més, hi ha dues cançons i, com deveu saber, la Maria Nicolau canta en un grup i, per tant, ha estat donant suport a les noies.

El recital és d'un poeta que es diu Edgar Lee Masters, que era d'Estats Units i va viure entre el 1868 i el 1950. Tots els poemes són d'un llibre que es diu Antologia de Spoon River, publicat el 1915.

Spoon River és un poble d'Illinois, al mig oest, a l'Amèrica profunda pel que fa al nivell de desenvolupament en aquell moment; era pobra i estava deprimida i frustrada, amb una moral molt rígida... Al principi del llibre hi ha un poema que es diu “El turó” i que fa referència al turó on hi ha el cementiri del poble. A partir de llavors, cada poema rep el nom d'una persona del poble, morta ja, que, des del cementiri, parla de la seva pròpia vida i, en general, de la condició humana, de la naturalesa de la vida i la mort.

Es pot dir, llavors, que els nois i noies de primer de batxillerat són morts que parlen sobre ells mateixos i sobre la humanitat.

Finalment, hi ha dues cançons que quadren amb l'època i que estan cantades a cappella.

- 29 -

Sheila Grau (3C)

[LA FRASE] “En el pensament científic sempre hi ha elements de poesia.

La ciència i la música actual exigeixen un procés de pensament homogeni.”

Albert Einstein, fisic d’origen alemany, Premi Nobel de física de l’any 1921

El cognom Einstein segurament l’associareu més ràpidament a un personatge de televisió que a un científic que a principis del segle passat va revolucionar el món de la física.

A la sèrie, l’actor alemany, Tom Beck, interpreta el personatge Felix Winterberg, suposat besnet del científic Albert Einstein que, com ell, és un geni de la física. Felix té problemes de salut que el porten a consumir drogues, fet que li comporta problemes amb la policia. El físic i la policia arriben a un acord, de manera que el primer els ajuda a resoldre crims gràcies als seus coneixements científics.

Tornem a Albert Einstein i la seva frase, en la qual fa referència al pensament homogeni. Us haig de confessar que he demanat ajuda al professor de filosofia, Joan Fontanillas, per explicar-vos bé el seu significat.

Einstein creia que en la recerca científica, com en la poesia, la imaginació -la inspiració- és clau. Així, poesia i ciència, tot i semblar-nos disciplines molt distants, alguns dirien fins i tot, antagòniques, ens ofereixen un mateix tipus de mirada.

Cadascú a la seva manera, científic i poeta, interpreten allò que els envolta d’una manera personal i subjectiva. En poesia

tothom té present la subjectivitat però hem de recordar que, amb la teoria de la relativitat d’Einstein, el punt de vista de l’observador també és subjectiu. L’univers només és observable des de dins.

Biografía de Albert Einstein Albert Einstein nació en 1879. Sus padres trabajaban muchas horas en un taller familiar y él se aburría mucho. Un día, cuando estaba tumbado en la cama mirando hacia el techo, de repente, empezó a pensar en triángulos, cubos, rectángulos... Cogió un papel e hizo la forma de estas figuras y creó los primeros esbozos de la teoría de geometría planos.

Einstein recibió una noticia que lo cambiaría todo. Su padre le comunicó que se mudarían a Italia por problemas económicos y, muy a su pesar, tuvo que abandonar la escuela y dejar a sus amigos. Un año después, se fue a estudiar a Suiza. En 1890 consiguió el diploma de profesor de matemáticas y física.

Un verano conoció a Mileva y se enamoraron perdidamente. Su relación era bastante fría, a cada uno le gustaba tener su privacidad. Los padres de Albert se opusieron a la relación por considerar que Mileva era una mujer no adecuada para su hijo. Aun así, se casaron y tuvieron un hijo al que llamaron Hans Albert.

En 1905 Einstein enunció la equivalencia masa-energía que permitió el desarrollo de la energía nuclear y su aprovechamiento para obtener energía eléctrica. En el mismo año descubrió el efecto fotoeléctrico, estableciendo los principios básicos de la mecánica cuántica. Por este trabajo recibió el Premio Nobel de Física en 1921. Más tarde, enunció la teoría de la relatividad, proporcionando las bases para el estudio de la cosmología.

Einstein murió a los 75 años. Como hecho curioso, destacar que durante la autopsia le extrajeron el cerebro para estudiarlo y descubrir si existe alguna relación orgánica entre el cerebro de una persona de inteligencia normal y una persona con una inteligencia excepcional. Conservaron su cerebro 80 años y su familia nunca tuvo noticia de este hecho.

Adaptación del texto: Fàtima Koita i Paula Cabrera (2C) Agnès Oliver, professora de tecnologia

- 30 -