X JORNADA CREAF SCB ICHN
La problemĂ tica dels rius metropolitans Barcelona 12 de novembre de 2013
Manuel Isnard Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs Riu Congost
La problemàtica dels rius metropolitans 1.- Qualitat hidromorfològica 2.- Vegetació 3.- Qualitat de les aigües superficials 4.- Fauna
Qualitat hidromorfològica
1.- Qualitat hidromorfològica: 1.1.-Condicions morfològiques Variació amplada i fondària del canal Estructura i substrat de la llera Estructura de la zona de ribera 1.2.-Regim hidrològic: Quantificació i dinàmica del cabal Connexió amb masses d’aigua subterrànies 1.3.-Continuïtat fluvial Connectivitat fluvial
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
La conca del Besòs tram alt -1956
1.1
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
La conca del Besòs tram alt -2011
1.1
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
Riu Congost (Granollers)-1956
1.1
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
Riu Congost (Granollers) - 2009
1.1
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques Riu Congost
• Rectificació i endegament dels rius convertint-se en canals • Pèrdua de la vegetació de ribera i platges de sorres i codolars. • Pressió urbanística amb ocupació de les planes inundables (industria, habitatge, horts, parcs etc..)
Riu Congost - murs
Riu Congostocupació de les planes
1.1
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
I aquests son els resultats
Santa Eulàlia de Ronçana
Granollers
Santa Coloma de Gramenet
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
Altres resultats
Pèrdua o disminució de les zones inundables.
Zones inundables amb l’avinguda període de retorn 500 anys.
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
No tots els llocs han estat afectats, els trams alts es mantenen en un bon estat ecològic. Riera de Cànoves
Riera de Cànoves
Riu Tenes
Qualitat hidromorfològica Actuacions de millora
Krainer riu Congost – La Garriga Recuperació meandre riu Tenes- Lliça d’Amunt
Riu Tenes Santa Eulalia de Ronçana Escala de peixos
Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic
Riu Tenes - estiu 2012
1.2
Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic
Riu Congost - 10 d’octubre de 1994
1.2
Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic
Riu Tenes – primavera 2013
Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic
Cabal riu Congost (Limnímetre La Garriga any 2012) Cabal mig
0,23 m3/s
Cabal màxim
7,16 m3/s
Cabal mínim
0,02 m3/s
Cabals EDAR
0,11 m3/s
Els cabals procedents de les EDAR’s signifiquen aproximadament el 60 % de les aigües superficials. Aquestes aigües, majoritàriament, procedeixen del riu Ter.
1.2
Qualitat hidromorfològica Connectivitat fluvial
Costelles en el llit del riu
Endegament i cimentació
La connectivitat fluvial es veu afectada per la construcció d’embassaments (pocs a la Conca del Besòs), assuts, soleres de ponts, endegaments etc..
Captació de regants
1.3
Qualitat hidromorfològica Connectivitat fluvial
Mapa d’isoconductivitat de l'aqüífer de la cubeta de La Llagosta (valors en µS/cm) Gener 2007
1.3
2
QBR 2011 EDAR > = 95 Estat Natural 75 – 90 Lleugera pertorbació
55 – 70 Inici d’alteració 30 – 50 Alteració < = 25 Forta alteració Indicador Biològic Dades Diputació/ACA - U.B. Primavera 2011
Vegetaci贸
2
Qualitat
Canya americana
Nyamera
Bamb煤
Vegetació
2
Qualitat
EVITAR L’ARRIBADA DE MÉS ESPÈCIES ÉS L’ESTRATÈGIA DE GESTIÓ MÉS EFICIENT 1.
2. 3.
Evitar l'ús d’espècies exòtiques invasores en jardineria, horts i restauracions. Abocaments de restes de jardineria. Moviments de terres.
Phytolacca americana
Qualitat aigües superficials Conca del riu Besòs - Estadi inicial • Anys 80 / 90 amb elevat grau de contaminació a les aigües circulants. • Inexistència de sistemes de sanejament • Conca fortament industrialitzada • Elevada pressió urbanística.
Any
Habitants
1900
82309
1950
192001
1970
559563
1991
842797
2001
926019
2004
986642
Qualitat aigües superficials
3
Requeriments per a les descarregues de les aigües residuals urbanes segons la Directiva europea 91/271/CEE
Paràmetre
Concentració
Demanda bioquímica d’oxigen (DBO5)
25 mg O2·L-1
75 % 90 %
Demanda química d’oxigen (DQO)
125 mg O2·L-1
Sòlids en suspensió
35 mg SS·L-1
Nitrogen total
Fòsfor total
Percentatge mínim de reducció 70-90 %
15 mg N·L-1 10 mg N·L-1 (> 100.000 h. eq.) 2 mg P·L-1 1 mg P·L-1 (> 100.000 h. eq.)
Concentració d’amoni mg NH4/L < 0,1
Aigües molt netes
0,1 – 0,4 Aigües netes 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estres
70-80 %
80 %
1–4
Aigües amb estres
>4
Aigües amb fort estres
Qualitat aigües superficials
3
Concentració d’amoni aigües superficials Riu Congost (després EDAR Granollers) 030
Ampliació Edar
025
mg/l amoni
020
015
010
005
000 2007
2008
2009
2010 any
Dades Agencia Catalana de l’Aigua
2011
2012
Qualitat aigües superficials
3
Concentració d’amoni aigües superficials Riu Besòs (desprès del riu Ripoll) 030
025
mg/l amoni
020
015
010
005
000 2007
2008
2009
2010 any
Dades: Agencia Catalana de l’Aigua
2011
2012
2013
Amoni 2011 Amoni 2011
3
EDAR EDAR < 0,1 Aigües molt netes < 0,1 Aigües molt netes 0,1 – 0,4 Aigües netes 0,1 – 0,4 Aigües netes 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès 1 – 4 Aigües amb estrès: frontera 1 – 4 Aigües amb estrès: frontera >4 Aigües amb fort estrès >4 Aigües amb fort estrès
Indicador Físic químic Indicador Físic químic Amoni mg NH 3/l Amoni mg NH4/l - U.B. Dades Diputació/ACA Dades Diputació Primavera 2011 - U.B. Primavera 2011
Granollers juliol 2012
Amoni 2011 Amoni 2012
3
EDAR EDAR < 0,1 Aigües molt netes < 0,1 Aigües molt netes 0,1 – 0,4 Aigües netes 0,1 – 0,4 Aigües netes 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès 0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès 1 – 4 Aigües amb estrès: frontera 1 – 4 Aigües amb estrès: frontera >4 Aigües amb fort estrès >4 Aigües amb fort estrès
Indicador Físic químic Indicador Físic químic Amoni mg NH 3/l Amoni mg NH4/l - U.B. Dades Diputació/ACA Dades Diputació Primavera 2011 - U.B. Primavera 2012
(7,0 mg/l) Granollers juliol 2012 (10,6 mg/l)
Fauna
4
Index IBMWP (Congost - Montorn猫s) 120
100
Nivell de qualitat
80
60
40
20
0 2007
2008
2009
2010
any
Dades: Diputaci贸 de Barcelona
2011
2012
Fauna
4
Index IBMWP (Besòs - Santa Coloma G.) 120
Nivell de Qualitta
100
80
60
40
20
0 2007
2008
2009
2010
any
Dades:Diputacio de Barcelona
2011
2012
IBMWP 2012
EDAR > 121
molt bona
120 -71
bona
70-41
mediocre
40-20
dolenta
> 20
pèssima
Indicador Biològic Rius mediterranis de cabal variable Dades Diputació- U.B. Primavera 2012
Tricòpter
Fauna
Índex IBICAT en la conca del riu Besòs períodes 2002-03 i 2007-08. Individus/hectàrea. Espècie
Nom comú
Període 2002-03
Període 2007-08
Anguilla anguilla
Anguila
0
86.19
Barbus graellsii
Barb comú
0
37.21
Barbus meridionalis
Barb de muntanya
2523.19
5783.18
Phoxinus sp.
Barb roig
212.93
5184.03
Squalius laietanus
Bagra catalana
336.40
3044.35
Lepomis gibbosus
Peix sol
164.02
587.05
Ciprinus carpio
Carpa
210.87
233.11
Font ACA
Observacions d'ocells aquàtics al riu (n = 8497) Bernat pescaire BecadellsCorriol Martinet blanc 1% 2% petit Blauet 2% 0% 1% Xivitona Altres Pollet polla a. 2% 1% 0% Polla d'aigua 6%
Gavina vulgar 11%
Esplugabous 7%
Pollet ànec c. 5%
Ànec collverd 63%
Fauna
Especies al·lòctones enfront de les autòctones Al·lòctones
Autòctones
Zonificació: Exemple al Congost
• Llúdriga • Tortugues • Corbs marins • Reproducció ocells • Esplugabous
(2008)
• Llúdriga
• Conills • Talpons • Limícoles • Reproducció ocells • Esplugabous i gavina • Serp verda
• Visó americà • Conills • Polla d’aigua • Gat domèstic • Ocells terrestres
• Cranc americà • Martinet blanc • Xoriguer
Moltes gràcies per la seva atenció
Riu Congost Granollers