c
O d´
30 9i
22,23,2
b tu
re
XXVII
FESTIVAL COMARCAL
DE BANDES DE
MÚSICA
DE LA COSTERA
GENOVÉS 2011
2
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
3 10 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Disseny: MercrominaStudio · 617191704 Imprsessió: Imprenta Provincial de Valencia
Autoritats Programa d´actes Unió Musical “Santa Cecília” de Canals Societat Unió Musical de Rotglà-Corberà Societat Musical de Sellent Unió Musical “Santa Cecília” de Barxeta Societat Unió Musical de l´Alcudia de Crespins Unió Musical “Santa Cecília” de La Granja de La Costera Unió Musical "Valladina" de Vallada Unió Musical de Montesa Societat Unió Musical “San Diego” de Lloc Nou d´En Fenollet Societat Musical "La Nova" de Xàtiva Societat Musical “La Constància” de Moixent Societat Musical "La Primitiva" de Xàtiva Societat Musical de Novetlé Societat Musical “La lira Fontiguerense” de La Font de la Figuera Societat Musical de La Llosa de Ranes Associació Musical “Canalense” de Canals Societat Musical “Unió Protectora” de Vallada Unió Musical de Llanera de Ranes Cultural Instructiva Unió Musical "Genovense" de Genovés Entitats col·laboradores
GENOVÉS 2011
Genovés acull enguany el XXVII Festival Comarcal de Bandes de la Costera, que, donada la transcendència que tenen les societats musicals en els nostres pobles, assumix una gran responsabilitat per la societat i el municipi organitzador. Estic convençut que celebrareu l'esdeveniment amb tots els honors i extraordinari afecte, perquè sé com se sent la música en els nostres pobles, i molt en especial en Genovés. Sense oblidar que es tracta d'una activitat cultural de gran nivell, que ha aconseguit unir tots els ciutadans i ciutadanes al voltant de la música, llenguatge universal que instruïx i agermana. Si mirem enrrere ens adonarem que en temps no massa llunyans era la música, les bandes i les societats musicals l'única activitat cultural dels municipis. Hui, en canvi, són , a més, ambaixadores de la Comunitat Valenciana i d'Espanya, en molts casos, especialment en els grans certàmens nacionals i internacionals on les nostres bandes són esperades amb expectació i llargament felicitades. La transcendència de les bandes en els nostres pobles ho dóna el fet que quasi tots els pobles tenen almenys una banda i n'hi ha amb dos, la qual cosa ens parla d'una singularitat molt especial que és l'orgull del nostre poble. Som un poble que entén i ama la música, des dels seus mateixos orígens coneguts, el poble i la cultura ibers, els testimonis arqueològics de la qual així ho demostren. Des de la Diputació hem estat, estem i continuarem estant al costat de les societats musicals, dels músics i dels pobles que les mantenen, ajudant en la mesura que es puga i dins del que ens permeta el pressupost a este quefer cultural, perquè és de justícia. Agraïsc al poble de Genovés que siga l'amfitrió d'este certamen, que ho fa amb orgull i satisfacció, per correspondreli la cultura musical ser timbre, segell i signe d'identitat. Alfonso Rus Terol President de la Diputació de València
3
4
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
Estimats veïns i amics de la població de Genovés: acabat de nomenar President de La Mancomunitat de Municipis La Costera-Canal és per a mi un gran honor el dirigir-me a tots vosaltres amb motiu de la celebració del XXVII Festival de Bandes de Música de la Costera, i en especial als membres de la Cultural Instructiva Unió Musical Genovense. Des d'esta Mancomunitat sempre han tingut lloc preferent les ajudes destinades a esdeveniments culturals com el que es va a realitzar en dates pròximes en la vostra localitat, actes que identifiquen el caràcter musical de les nostres poblacions i a través dels quals les nostres comarques es senten més unides. Vos desitge disfruteu durant la duració del Festival en companyia dels vostres amics i companys de les distintes Bandes municipals que participaran en ell. A totes les bandes participants en el festival, agraïr-los el temps dedicat a la música, perquè és un clar exponent de les nostres senyes d'identitat. Rebeu les meues més sinceres felicitacions. Vicente Dubal Bon President
GENOVÉS 2011
Amics i amigues de La Costera, Al veure el cúmul d’actuacions musicals que les nostres societats musicals ofereixen al llarg de l’any i adonar-nos de lenfebrida activitat artística i social d ´un col.lectiu que viu per la música i per a la música, un no pot més que preguntar-se, una altra vegada, de quin tipus de verí estem parlant que ataca al cor, lànima i fins i tot al cap, ja que pareix una mena de bogeria musical tot el que sol succeïr quan el nostre col.lectiu bruny els instruments de metall, calfa els de fusta i tensa la pell de la percussió per preparar la meravellosa descàrrega del fet musical valencià. Fer música és expressió, la veu d´un poble que troba en este llenguatge universal una eixida per comunicar-se amb la societat que lenvolta i amb el món sencer, que brolla, salvatge, de la joventut i, de manera assossegada, de la maduresa i la vellesa, perquè de joventut i maduresa en tenim a tot arreu al sí de les nostres agrupacions artístiques i, a més a més, no hi ha cap frontera per allò que té la capacitat d´emocionar i de satisfer l´esperit humà, que apareix tempestuós, com una força de la naturalesa, o bé amb la subtilesa del que sembla que ve del no-res. Tot és música i tots som música en este entorn privil·legiat, on podem accedir a leducació i la pràctica de lart dels déus amb tanta facilitat com si de la “ciència infusa” es tractara. Les societats musicals dinamitzem els nostres pobles i la nostra gent, i som un clar referent d´una societat enamorada del pentagrama, que lluita dia a dia per conservar i millorar tot el que hem construït durant trajectòries, a vegades centenaries, i daltres més curtes però igual d´apassionades. Ser músic i fer música és un cant a la vida, un plaer dels sentits, un esdeveniment social, cultural i pedagògic que fa créixer les persones i gaudir-ne del propi procés. Les societats musicals som un dels principals vehícles que fa possible esta tasca a la Comunitat Valenciana, sense distincions ni discriminacions, per a tota persona que crega fermament en la potencialitat humana d´emocionar-se amb l´actuació d´un grup instrumental, les veus acaro- nades d´un cor de xiquets o el solitari so d´un instrument musical. Una forta abraçada. Pepe Almería Serrano President de la FSMCV
5
6
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
Genovés, amfitriona del XXVII Festival Comarcal de Bandes de Música Genovés és un poble famós per l'afició a l'esport típic valencià de la pilota i pels seus yesaires.. La professionalitat dels seus yesaires té el seu origen en la importància que històricament van tindre les pedreres d'algeps del seu terme municipal. Mes també és famosa musicalment pel seu amor a la música que li ve des dels seus orígens ibers. En el turó Alt de la Creu han sigut trobats nombrosos vestigis de la civilització i cultura ibera, perquè allí va haver-hi un poblat , que confirma el llarg recorregut cultural local. Les ceràmiques trobades anys enrrere ens parlen d'una forta culturització ibera i de la presència de músics i instruments musicals en aquell poble iber reclinat sobre el dit tossal o lloma. De l'amor i el cultiu de la música tenim actualment com a testimoni directe més important la societat Cultural Instructiva Unió Musical Genovense, el rellotge vital de la qual hi ha marcat els 125 anys d'història. Són ja 126 els anys que ha vingut fent cultura i música la nostra banda, la nostra societat, que han donat nombrosos fruits: banda juvenil, cor, grups de vent, fusta i metall, escola d'educands, músics professionals consagrats,…
GENOVÉS 2011
Un segle i quart animant la vida cultural i lúdica de Genovés, albergats hui en l'Auditori Municipal, bell i ampli, funcional, l'anagrama i logotip de la qual han servit per a ser sant i senya d'este Festival comarcal que ha superat clamorosament el quart de segle d'existència. Vull agraïr a tots els que han fet molt per la música en Genovés la seua llavor i amb ells, els principals protagonistes, vull donar-vos la benvinguda a totes les bandes de música i els seus seguidors, que en el mes d'octubre aneu a fer-nos l'honor d'acollir-vos davall la nostra hospitalitat i a convertir el nostre volgut poble, de fonda tradició musical, en capital de la cultura d'esta bella i històrica terra de la Costera. Benvinguts sigueu els que a la vostra casa arribeu. Emilio Llopis Oltra Alcalde Ajuntament de Genovés
7
8
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
Un altre món…. En els darrers mesos, estem vivint una serie de problemes, sobre tot econòmics i que els mitjans de comunicació s’encarreguen de recordar-nos diàriament com que la borsa baixa, que la prima de risc puja, el paro en quotes molt altes…total, que pareix ser que la cosa no marxa gens bé en els temps que corren i tot són problemes i disgusts. Ara bé, quant toquem el tema de les nostre bandes, la cosa canvia, i encara que hi han menys diners ja que ens retallen les subvencions, fem el que fassa falta per a que la nostra escola tinga bons professors, que la banda tinga el millor mestre i l’instrumental que calga, i posem allò que es diu de “al mal tiempo buena cara” per a traure d’on no hi ha per tal de que l’ambient pessimista que invadix la societat no arribe a les nostres bandes. Es a dir, les nostres Societats Musicals són un altre món. Aquest any, la Societat amfitriona es la CIUM Genovense de Genovés i cap allí que acudirem les 19 Societats de la Costera a omplir de música, de cultura i d’alegria el seu poble, demostrant una vegada mes, l’afany de superació de les nostres bandes fent front a qualsevol adveristat per poder gaudir de la música. Tan sols em queda felicitar a la Societat amfitriona per celebrar aquest gran esdeveniment musical i desitjar-los molts éxits, tant pel magnífic Auditori del que disposen com per la capacitat organitzativa i les ganes de treballar de la seua junta rectora. Rebeu una cordial salutació, Enrique Mateu i Esteve President FSMCV en La Costera
GENOVÉS 2011
Aquest any ens ha tocat a nosaltres, la Cultural Instructiva Unió Musical de Genovés, organitzar la XXVII edició del Festival de Bandes de la Costera. Per a la nostra societat és un orgull organitzar aquest esdeveniment, pels motius següents: celebrem el nostre 125 aniversari i també la inauguració del auditori, que tant d'esforç li ha costat al nostre ajuntament. En aquestos dos caps de setmana, desfilaran pel nostre poble totes les bandes de la nostra costera, amb un gran nombre de músics, els quals ens faran gaudir de la millor música. Vull convidar a tota la Costera per a que s'acosten a compartir amb nosaltres els quatre dies de música i cultura que tenim per davant. El dos darrers caps de setmana d'octubre Genovés serà la vostra casa.
9
10
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
17:00 h. Desfilada de Bandes pels carrers Calvari i Trinqueter Arturo Bataller fins l’Auditori Municipal. 17:30 h. Concerts a l’Auditori municipal .
22 - 10 – 2.011 · Unió Musical “Santa Cecília” de Canals · Societat Unió Musical de Rotglà-Corberà · Societat Musical de Sellent · Unió Musical “Santa Cecília” de Barxeta 23 - 10 – 2.011 · Societat Unió Musical de l´Alcudia de Crespins · Unió Musical “Santa Cecília” de La Granja de La Costera · Unió Musical "Valladina" de Vallada · Unió Musical de Montesa · Societat Unió Musical “San Diego” de Lloc Nou d´En Fenollet
GENOVÉS 2011
29 - 10 – 2.011 · Societat Musical "La Nova" de Xàtiva · Societat Musical “La Constància” de Moixent · Societat Musical "La Primitiva" de Xàtiva · Societat Musical de Novetlé · Societat Musical “La lira Fontiguerense” de La Font de la Figuera · Societat Musical de La Llosa de Ranes 30 - 10 – 2.011 · Associació Musical “Canalense” de Canals · Societat Musical “Unió Protectora” de Vallada · Unió Musical de Llanera de Ranes · Cultural Instructiva Unió Musical "Genovense" de Genovés
11
12
ASSOCIACIÓ MUSICAL “SANTA CECILIA” DE CANALS
P.D. desfilada:TAYO - Francico Esteve Pastor P.D. concert: LA PRIMITIVA - Jeff Penders Obra concert: ARMENIAN DANCES (PART I) - Alfred Reed Director: FRANCESC XAVIER MARTÍNEZ MARTÍNEZ
ARMENIAN DANCES En el seu Armenian Danses, Alfred Reed ha capturat molts dels estils, ritmes i subtileses de les cançons populars i danses armènies. La primera part, acabada en 1972, es basa en cinc autèntiques cançons populars armènies extretes de la vasta col·lecció de Gomidas Vartabed (1869 - 1935). Gomidas ha sigut reconegut com el fundador de la música clàssica armènia pel seu treball en la preservació i documentació de més de quatre mil cançons populars. L'obertura (L'Arbre de Xaró) és una cançó sentimental amb un principi declamatori. Cançó la perdiu és una cançó original de Gomidas. La seua melodia senzilla, delicada estava destinada a un cor de xiquets. Un jove canta les lloances de la seua estimada (anomenat Nazan) en l'encantadora, alegre cançó d'amor Avui, el meu Nazan. Alagyaz és el nom d'una muntanya a Armènia representada per una cançó popular molt volguda, que és tan majestuosa com la muntanya mateixa. La primera part acaba amb una deliciosa i divertida melodia (Go, Go!) Amb un ritme cada vegada més accelerat.
SOCIETAT UNIÓ MUSICAL DE ROTGLÀ-CORBERÀ P.D. desfilada: BRISAS DEL CLARIANO - José María Ferrero Pastor P.D. concert: CARRER MAJOR - Salvador Chuliá Hernández Obra concert: UTOPIA - Jacob de Haan Director: ELIES AYBAR MOSCARDÓ UTOPÍA Utopia és el nom d'un llibre escrit per l'autor Inglés Tomás Moro i va ser publicat en 1516. El títol és una paraula ideada pel propi Moro, que en llengua grega significa "Terra de Ningú" i que condueix a la invenció del sistema de paraules utopia i utòpica. Utopia fotografia un estat ideal en una illa lluny del món habitat. Aquesta idea va ser la base de la composició. Fa a un pensar en Oregon, però amb una varietat de temes i l'estil. També existeix la utopia d'una combinació d'estils que s'inspira a l'atmosfera de la música de cinema. No obstant açò, Utopia sembla menys nord-americana. La part central Lent, per exemple, està més prop del romanticisme europeu: els acords en la secció dels metalls rememoren la música de Wagner.
13
14
SOCIETAT MUSICAL DE SELLENT
P.D. desfilada: YO CONTRABANDISTA - José Antonio Boluda Ponce P.D. concert: MACHACO - José Rafael Pascual-Vilaplana Obra concert: THE WIND IN THE WILLOWS - Johan de Meij Director: GASPAR NADAL MARONDA
THE WIND IN THE WILLOWS (El Viento en los Sauces) “The Wind in the Willows” és una obra basada en el comte del mateix nom que l’escriptor Kenet Grahame va escriure per al seu fill invident “Alistair”, i que més tard es va fer públic a la literatura, al cinema, i a la televisió. Obra que al mestre De Meij va impressionar perquè li recordava molt a la seva joventut. L’obra es compon de quatre moviments: 1. “The River” (El riu): Riu que travessa l’hàbitat dels animals com una línea de vida. Lloc ideal per a organitzar picnics i passetjos en vaixell. El motiu principal està basat en quatre notes (la-do-re-do), exposat pels metalls. 2. “Ratty and Mole” (La rata i el Talp): maliciosa i enérgica la rata, i melancòlic el talp, són dos amics inseparables a qui passa tot tipus d’aventures. Els seus caracters opostos es fan il·lustres per dos temes musicals molt diferents. 3. “Mister Toad” (El gripau): Vanidós i tossut, és un personatge únic. Especialista en situacions perilloses i apassionat pels cotxes ràpids, preferentment robats. El gripau té un accident i és causant de molts danys materials. 4. “The Return of Ulysses” (La tornada d’Ulises): Després d’haver reconquistat la casa solariega Tétard, morada del gripau, casa que s’havien apropiat els animals salvatges del bosc, els nostres amics es preparen per al festí de la victòria, celebrada per una parada triomfant. Així, el llibre i la música coneixen un final feliç.
SOCIETAT UNIÓ MUSICAL “SANTA CECILIA ” DE BARXETA P.D. desfilada: A LA NOVA DE L´OLLERIA - José Ureña Eiras P.D. concert: EL TORICO DE LA CUERDA - Luís Serrano Alarcón Obra concert: SHANGHAI - Óscar Navarro Director: RAFAEL ALBERT i SOLER SHANGHAI Es tracta d´una obertura composada per Oscar Navarro, basada en el Folklore Asiàtic (Xina), on es barregen dues danses orientals amb moments cadencials on la banda es converteix en un xicotet grup de músics tocant pràcticament ad libitum i explotant al màxim les característiques de la música del continent asiàtic. Aquesta obra ha sigut composada per a ser interpretada com a Obra Obligatòria al Certamen Autonòmic de Bandes de la Comunitat Valenciana.Quarta Secció de l´any 2010.
15
16
SOCIETAT UNIÓ MUSICAL DE L´ALCUDIA DE CRESPINS
P.D. desfilada: PRIMAVERA - Antonio Gisbert P.D. concert: YAKKA - José Rafael Pascual-Vilaplana Obra concert: EL CAMINO REAL - Alfred Reed Director: ELIES AYBAR MOSCARDÓ
EL CAMINO REAL El Camí reial ("El Camí reial" o "camí reial") va ser encarregat per la Banda de la Força Aèria 581a i el seu comandant, el tinent coronel Ray E.Toler. Aquesta fantasia es basa en una sèrie de melodies populars espanyoles i va destacar per progressions d´acords utilitzats per generacions de guitarristes flamencs. El joc dels quals, d´estil ardent i brillant, ha creat un vast cos del que molts consideren la música espanyola autèntica. La música tradicional segueix un patró ràpid-lent-ràpid, amb una primera secció que es basa en la forma de la dansa coneguda com la jota, i la segona secció contrastant derivats del fandango.
SOCIETAT UNIÓ MUSICAL “SANTA CECILIA ” DE LA GRANJA DE LA COSTERA
17
P.D. desfilada: LA VEREDA - Óscar Navarro P.D. concert: PUENTEAREAS - Reveriano Soutullo Obra concert: TRIPS - Óscar Navarro Director: RAFAEL ALBERT i SOLER
TRIPS Naix en 1981 en la localitat de Novelda (Alacant), on comença els seus estudis musicals en l'especialitat de clarinet, obtenint el premi extraordinari de finalització de grau elemental. Continua la seua formació en el Conservatori Superior de Música "Oscar Esplà" d'Alacant amb Jesús Mula Martínez, finalitzant els seus estudis amb matrícula d'honor i esment honorífic en el premi extraordinari. Posteriorment amplia els seus estudis a Barcelona i realitza cursos de perfeccionament musical a Holanda i Suïssa. Ha format part de diverses agrupacions orquestrals, destacant entre elles l'Orquestra de Joves de la Regió de Múrcia, i actualment la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE) realitzant gires de concerts per tota la geografia espanyola, Alemanya, Suïssa, Xina, etc., amb directors de la talla d'Antoni Ros Marbá, Ricardo Frizza, Lin Tao, Lutz Kholer, George Pehelivanian, etc. Emparat pels cicles de música de cambra d'ambdues orquestres i cursos de formació, realitza concerts a Ciudad Real, Barcelona, Màlaga, Sión (Suïssa), Weikersheim (Alemanya), etc. cal destacar entre les seues obres el poema simfònic "TRIPS", gravat per la S. M. "La Constància" de Catral, CD subvencionat per l'Excma. Diputació d'Alacant, i "PARADISE", poema simfònic per a banda estrenat el diumenge 11 de Juny en l'Auditori i Centre de Congressos de la Regió de Múrcia, rebent una crítica entusiasta i calorós acolliment del públic. PARADISE ha sigut obra obligada en l'IV Certamen de Bandes de Música de Bejis (Castelló), formant part el seu autor com a membre del jurat.
18
SOCIETAT UNIÓ MUSICAL VALLADINA DE VALLADA P.D. desfilada: 25 ANYS FENT FOC - Miguel Àngel Más Mataix P.D. concert: FELO - Ramón García i Soler Obra concert: TOYLAND SUITE - Ferrer Ferran Director: ÓSCAR VAQUERIZO MOLLÀ
TOYLAND SUITE És una obra simfònica per a Banda, composada per el mestre de Paiporta, Ferrer Ferran, de quatre moviments: 1. Ninots i titelles. 2. La casa de nines. 3. El tren. 4. El soldat de plom. Ens anem a traslladar al món de il·lusió i de la imaginació al escoltar esta suite que descriu tots estos joguets. Els ninots representats per un temps alegre i les titelles en forma de ball al ritme de vals. La casa de nines està en un moviment lent i cantabile. També ens ofereix un viatge en tren, on escoltarem el seu motor de vapor, el seu pitit i tot el que du darrere aquest viatge al món de l'al·lucinació. Escoltarem uns passos llunyans que es van aproximant, el ritme de tambors i l´energia militar....., Allí apareix el gran batalló de soldats de plom!!, tots ells uniformats i les fileres ben alineades, marcant perfectament el seu pas per el meravellós mon de la "FANTASIA". Composta i dedicada per a un xiquet de cinc anys, Pablo Murillo.
SOCIETAT UNIÓ MUSICAL DE MONTESA P.D. desfilada: SERÁS CAPITÁN - Ignacio Sánchez Navarro P.D. concert: OLÉ! CONTRABANDISTES - Ramón García i Soler Obra concert: FRANK SINATRA HITS MEDLEY - Naohiro Iwai Director: RAFAEL MULLOR GRAU
FRANK SINATRA HITS MEDLEY En 1947, Naohiro Iwai es va graduar en el Departament d'Instrumental de l'Escola de Tòquio Ongaku (avui en dia açò és part de la Universitat de Tòquio Geijyutu). Després de la seua graduació, va ingressar en el camp del jazz, guanyant experiència treballant com a arranjador amb moltes bandes, incloent l'Orquestra Anny Pila Franky Sakai i la banda 'Impe".És un músic venerat en el Japó en el que va néixer en 1923. En aquesta obra, Iwai, utilitza alguns dels temes que van donar fama a "la veu" més famosa de tots els temps : Frank Sinatra, ( americà nascut als Estats Units en 1915 i mort en 1998), i utilitzant una instrumentació ben treballada i colorista i fent treballar a tres solistes en el transcurs de l'obra; saxo alt, saxo tenor i trombó.
19
20
SOCIETAT UNIÓ MUSICAL “SAN DIEGO” DE LLOC NOU D´EN FENOLLET P.D. desfilada: LA PLANA DE MURO - Francisco Esteve Pastor P.D. concert: CÉSAR - Fernando Tormo Ibáñez Obra concert: MUSIC FOR AROSA - Philip Sparke Director: ELIES AYBAR MOSCARDÓ
MUSIC FOR AROSA Music for Arosa va ser encarregada en 1996 pel comité cultural Arosa i s'estrenà el 8 d'agost d'aquest mateix any. La majestuosa introducció l'obrin trombons i bombardins, anunciant un tema legato. La textura alleugereix i les flautes introdueixen un nou tema, açò al seu torn condueix a un passatge on tots tornen al principi. Petits fragments donen pas a la fanfàrria, entrellaçant diversos sectors de la banda i arribant a l'allegro viu. La trompeta introdueix una sèrie de sols sincopats, que compten amb molts canvis de temps. El ritme s'incrementa quan es canvien motius juganers entre diversos sectors de la banda. L'ampli legato s'imposa sobre el procediment i aquest de sobte ens porta a parar i introduïr l'errant central. Un clarinet ens interpreta una melodia molt expressiva. Continuen els metalls, amb interrupcions de flauta, fins que el clarinet interpreta una melodia amb tota la banda. S'aconsegueix el clímax i la manera baixa fins a arribar a la tranquil·litat amb uns acords de trompa. La matèria torna més ràpida i es resumeix tot, l´emoció augmenta fins que el tema principal torna a la banda completa per a acabar l'obra.
SOCIETAT MUSICAL “LA NOVA ” DE XÀTIVA P.D. desfilada: CAMINO DE ROSAS - José Franco Ribate P.D. concert: DEL PERELLÓ A CATAROJA - José Serrano Simeón Obra concert: XÀTIVA 1707: LA CIUDAD ABATIDA (Sinfonietta nº 3) - David Penadés Fasanar Director: DAVID PENADÉS FASANAR XÀTIVA 1707: LA CIUDAD ABATIDA I.-Asalto a la Ciudad. II.-La Resistencia. III.-Incendio y Destrucción de la Ciudad. Després de "la Desfeta" d'Almansa del 25 d'abril de 1707, les tropes del monarca Borbó Felip Vè es dirigeixen a Xàtiva, la segona ciutat més important del Regne de València i bastió fidel de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Quinze dies de durs combats entre la resistència Austriacista de Xàtiva i les tropes de Felip Vè són necessaris perquè Xàtiva claudique en mans de Filipistes. Però encara faltava el càstig final: l'incendi i destrucció de la ciutat com a acte venjatiu i exemplaritzant que va resultar funest per al futur de la ciutat.
21
22
SOCIETAT MUSICAL “LA CONSTÀNCIA ” DE MOIXENT P.D. desfilada: LA CONSTÀNCIA - Manuel López Torres P.D. concert: SERRANO - Ramón García i Soler Obra concert: LOCH NESS - Johan de Meij Director: JUAN CARLOS GARCÍA LÓPEZ
LLOCH NESS Aquesta petita “Scottish fantasy”, està escrita amb materials sobrants del senyor dels anells, obra programàtica dividida en cinc temps: I. The Lake at dawn, introdueix la llegenda del montsre del llac, amb caràcter misteriós, tenebrós i assustadís, poc a poc crea una fanfarria de trompes que condueix a II. Urquart castle. Tema del castell, noble i enyoradís, amb diferents colors instumentals reflexa la construcció en ruïnes sobre un penyassegat del llac. III. Inverness. Nom del poblat més a prop del llac Ness, xicotet, pintoresc i turístic, representat en un tema mixolidi a càrrec d’instruments tradicionals i reforçat per un bordó, tot en aire de dansa. IV Storm. Amb moltes refèrencies clàssiques (Dvorak, Borodin) dins d’un ambient tonal va creant-se el tema de la tronada. V Conclusion. Després de menguar la tronada, recupera l’ambient del principi finalitzant amb l’última ullada al llac on habita la suposada criatura assasina, alimentant la llegenda moderna.
SOCIETAT MUSICAL “LA PRIMITIVA” DE XÀTIVA
23
P.D. desfilada: EL CAMINO - José Vicente Egea Insa P.D. concert: GOYA - Julián Palanca Masià Obra concert: HOMENAJE A SOROLLA - Bernardo Adam Ferrero Director: TEO APARICIO BARBERÁN
HOMENAJE A SOROLLA Va ser escrita per encàrrec de l'ajuntament de València l'any 1988 i designada com a obra obligada en el certamen Internacional de Bandes "Ciutat de València" en el mateix any. 1.- El Crit del Palleter Musicalitzar l'obra pictòrica del mestre valencià, significa entrar en un món de llum, color, harmonia, cromatisme, impressió poètica, proporcions estètiques i dinàmiques, etc. Açò és, precisament el que pretén la música que sobre la base de quatre quadres rellevants i sota la denominació de simfònics esbossen a un "Palleter" amb la seua enorme personalitat, el seu famós crit, la seua embranzida i reflexió íntima. L'obra musical pretén transmetre el missatge inspirador en tots i quants detalls conflueixen en aquesta pintura. 2.- Pescadores Valencianes La vigorositat del primer quadre, contrasta amb el de "Pescadores valencianes" (2n. mov.), on la música i el tipisme s'uneixen de forma tersa, suau, tranquil·la... El corn anglés esbossa el tema amb reexposició posterior per tot el conjunt. 3.- Sol de la Vesprada El quadre "Sol de la vesprada" ens presenta a través de la música la impressió mateixa de la pintura en el seu inici sonor i posteriorment amb un moviment pesant del tema principal que recorda el ritme pausat dels bous i pescadors en el mar. 4.- Les Grupes L'últim tema, inspirat en el quadre "Les grupes" que es conserva en el Hispanic Society de New York, fon sonorament, el ritme vigorós, les harmonies delicades, la descripció de la festa i el sabor mediterrani que en tot moment Sorolla evoca i que ho ha portat a la fama dels grans artistes universals.
24
SOCIETAT MUSICAL DE NOVETLÉ P.D. desfilada: SEGRELLES - José Pérez Vilaplana P.D. concert: PIRATES - José Rico Rico Obra concert: IRELAND: OF LEGEND AND LORE - Robert W. Smith Director: RAÚL SEGUÍ PENADÉS
IRELAND: OF LEGEND AND LORE És una composició original per a banda simfònica que aprofita les grans riqueses de les melodies tradicionals irlandeses. El compositor ha triat als castells i els colorits personatges de la història d'Irlanda i el folklore i posar les seues gestes llegendàries de la música. La peça va ser encarregada per l´Ensemble de vent de l'Est de Tennessee de la Universitat Estatal sota l'adreça de Paul Hinman per a l'acompliment durant la seua gira per Irlanda al març de 1996. El compositor Robert W. Smith, va viatjar amb la banda durant la gira i va dur a terme aquest conjunt, bé durant les seues actuacions festivitat en el dia de Sant Patrici. La imatgeria musical dramàtica i viva abunda en aquesta obra. La creativa fusió dels motius d'Irlanda amb tècniques contemporànies de composició deixa a l'audiència sorpresa amb els resultats. L'escriptura de percussió és excepcionalment bona, i molts ritmes irlandesos són simulats amb instruments moderns. Robert W. Smith ha triat tres castells i diversos pintorescs personatges coneguts pels fets llegendaris de la història d'Irlanda i la seua folklore.
SOCIETAT MUSICAL “LA LIRA FONTIGUERENSE” DE LA FONT DE LA FIGUERA
25
P.D. desfilada: UNIÓ MUSICAL BENICADELL - Enrique Alborch Tarrasó P.D. concert: DUNIA PIRIS - Rafael Talens Pelló Obra concert: SENDES - José Alberto Pina Picazo Director: LUÍS PEDRÓN FRANCÉS
SENDES Variaciones sobre la vida de un mortal El Alma El amor La Confusión El Miedo y la Ira La Conflagración La Desesperación La Soledad El Anhelo La Esperanza Es tracta d’una serie de variacions desenvolupades desde un punt de vista tècnic i musical amb les que es pretén recalcar la vida d’un mortal, mostrant unes variacions temàtiques a la vegada que emocionals. Descobrirem, a partir del tema principal, la personalitat del nostre protagonista i aplegarem a l’interior de la seua vida, que anirà experimentant una evolució emocional per a ensenyar-nos els diversos sentiments i sensacions que anirà descobrint progressivament. Va ser l’obra obligada del XVIII Certamen de Bandes “Ciudad de Murcia” l’any 2008, en la primera secció. Al compositor el coneguem per ser l’autor de l’Himne a la festa, de les Festes de Moros, Cristians i Contrabandistes del nostre poble.
26
SOCIETAT MUSICAL DE LA LLOSA DE RANES P.D. desfilada: EL CAPITÁN - Camilo Pérez Laporta P.D. concert: LA CORTE DEL FARAÓN - Vicente Lleó/arr: Teo AparicioBarberán Obra concert: MUTANZA - James Curnow Director: FRANCISCO JOSÉ SÁNCHEZ ROCA
MUTANZA Fa referència a un terme italià del segle XVI que significa variació, per això Mutanza és un conjunt de tema i variacions simfòniques en continu contrast amb el model inicial. Composta en 1979 consta de les següents parts sense solució de continuotat: Tema.- Andante Brillante ma Maestoso Variació I – Allegro con Brio Variació II- Rubato con expresivo Variació III- Allegro spiritoso Variació IV- Andante moderato e teneramente Variació V- Allegro moderato e maestoso Esta composició està dedicada a la seua esposa Margaret, per la seua paciència i comprensió durant les seues moltes hores dedicades a la composició.
SOCIETAT MUSICAL “CANALENSE” DE CANALS
27
P.D. desfilada: RECORDANDO A UN AMIGO - Paulino Martí P.D. concert: LA CANALENSE - Paulino Martí Obra concert: PINOS DE ROMA - Ottorino Respighi Director: JOSÉ MARTÍNEZ COLOMINA
PINOS DE ROMA 1. "I pini di Villa Borghese" (Els pins de Vila Borghese) 2. "Pini presso una catacomba" (Pins prop d´una catacumba) 3. "I pini del Gianicolo" (Els pins del Gianicolo) 4. "I pini della Via Appia" (Els pins de la Via Appia) El primer moviment, "Els Pins de Vila Borghese", representa xiquets sorollosos que juguen a ser soldats i que marxen en les pinedes dels jardins Borghese. El segon moviment, "Els Pins prop d'una Catacumba" és un cant majestuós, que representa pins situats prop d'una catacumba en la Campanya Romana. Els instruments baixos de l'orquestra i el pedal de l'òrgan a un to de 16' i 32' representen la naturalesa subterrània de les catacumbes, mentre que els trombons representen el cant dels sacerdots. El tercer moviment, "Els Pins de Gianicolo", representa un escenari nocturn prop del temple del déu romà Jano, situat en el pujol Janículo. Els déus de dues cares obrin grans portes i portons per a marcar el començament de l'any nou. Respighi aprofita l'oportunitat per a incloure el vertader so d'un rossinyol, alguna cosa que mai s'havia fet. (La partitura esmenta un enregistrament específic que es pot escoltar en un fonògraf: el Brunswick Panatrope). L'últim moviment, "Els Pins de la Via Apia", representa pins al llarg de la gran Via Apia. Clarejar cobert de boirina: una legió avança per la Via Apia sota la resplendor del sol que recentment trau el cap. Respighi volia que el Sol tremolara sota les trepitjades del seu exèrcit, per la qual cosa va indicar que l'òrgan s'executara en Si bemol amb un pedal de 8', 16' i 32'. La partitura conté buccinas, trompetes antigues que, en general, es representen amb fiscorns. Les trompetes sonen i l'exèrcit consular s'alça amb el triomf cap al Pujol Capitolina.
28
SOCIETAT MUSICAL UNIÓ “PROTECTORA” DE VALLADA P.D. desfilada: LAGARTIJILLA - Luís Martín Alegre P.D. concert: ENCUENTROS - José Rafael Pascual-Vilaplana Obra concert: LIBERTADORES - Óscar Navarro Director: SERGIO NAVARRO BONAVIÑA
LIBERTADORES És una peça dividida en dues parts, la primera inspirada en el riu Amazones i la segona una fanfàrria dedicada als capdavanters independentistes o també anomenats "libertadores" d'Amèrica del Sud, Simón Bolívar i José de Sant Martín. La primera secció tracta d'introduir-nos en el cor del Ric Amazones, amb els seus paissatges més característics, tribus indígenes, cants, etc..... L'ús de la veu i percussió corporal, són una eina indispensable a l'hora de reproduïr cants indígenes, ajudant així a donar un toc de color a l'obra. La segona secció està dedicada plenament als Libertadores en forma de Marxa-Fanfàrria. De caràcter marcial i triomfal, el tema principal va passant per diferents seccions de la banda fins a un esclat final on el grup de Tambors Militars eleven fins al més alt el tema dels "Libertadores".
SOCIETAT UNIÓ MUSICAL DE LLANERA DE RANES
29
P.D. desfilada: ATENEO MUSICAL - Mariano Puig P.D. concert: EDUARDO CIFRE - Pascual Martínez Obra concert: SUITE DEL BALLET "ESTANCIA" - Alberto Ginastera Director: PASCUAL MARTÍNEZ MARTÍNEZ SUITE DEL BALLET “ESTANCIA” 1. Los trabajadores agrícolas 2. Danza del trigo 3. Los peones de hacienda 4. Danza final (malambo) En 1939 Alberto Ginastera (1916-1983) va compondre el ballet Panambí, considerat pels seus biògrafs la seua primera obra important. Li havia sigut comissionat per Lincoln Kirstein (1907-1996), un dels més inquiets promotors artístics nord-americans en el camp de la música, la dansa, la literatura i el cinema, amb l'objecte que el cèlebre coreògraf George Balanchine (19041983) ho muntara amb la companyia de l´American Ballet Caravan. Dos anys després, també per encàrrec de Kirstein i amb la mateixa destinació, Ginastera va crear la música del ballet Estada, dedicat a reflectir els personatges prototípics i les activitats característiques dels grans establiments rurals de la pampa argentina. Però la inminència de la Segona Guerra Mundial va frustrar la possibilitat que ambdues obres arribaren a pujar efectivament a escena. La peça va quedar relegada fins que en 1943 es va estrenar a Buenos Aires una suite de només quatre danses en versió de concert. La repercussió va ser tan immediata com a favorable. Però la primera presentació completa del ballet, amb coreografia de Michel Borowsky, es va produir recentment en 1952 en el Teatre Colón de Buenos Aires. Des de llavors, Estada ha donat motiu a nombroses versions realitzades en el país i en l'exterior, algunes molt recordades, com l'efectuada per Oscar Araiz en 1966 en el Teatre Colón, com a part dels festejos del 150° aniversari de la Declaració de la Independència nacional. Per a aquesta oportunitat, Carlos Trunsky va seleccionar de la partitura original completa un total de vuit danses, les cinc més enèrgiques i les tres de major lirisme. Aquest jove coreògraf va voler aprofitar aquesta obra paradigmàtica per a expressar per mitjà de formes danzables la seua pròpia visió del nostre passat i el nostre present, amb una mirada que no eludeix la crítica ni l'assenyalament de les nostres contradiccions.
30
CULTURAL INSTRUCTIVA UNIÓ MUSICAL “GENOVENSE” DE GENOVÉS P.D. desfilada: MOLINA Y SU BAÑERES - Miguel Esparza P.D. concert: A MI MADRE - Roque Baños Obra concert: BLUE HORIZONS - Franco Cesarini Himne protocolari: HIMNE DE LA COMUNITAT VALENCIANA - José Serrano Simeón Director: JUANJO GALLEGO MONTELL BLUE HORIZONS 1. Luminiscent Creatures (Criatures Luminiscents) 2. Leviathan against Kraken (Leviatan contra Kraken) 3. The Blue Whale (La Balena Blava) Encara que l'estructura està ben diferenciada pels tres temps de la peça, esta s'interpreta sense pauses. L'obra tracta de la mar i de les seues criatures. Les criatures luminescents viuen a mil metres sota la mar, on esta té un aspecte tenebrós. Cóm si fos una gran taca de tinta, allà baix sols s'intueixen les coses, les criatures de l'abisme utilitzen aparells luminescents per atraure el poc menjar que per allí n'hi ha. Al segon temps l'autor descriu la lluita titànica entre dues criatures mitològiques, el Leviathan i el Kraken. I lluny de posicionar-se cap a qualsevol d'estes deixa ben clar al seu discurs que no sap qui és la víctima i qui l'agressor. La peça acaba amb el seu tercer moviment referenciant la majestuosa Balena Blava, l'animal més gran que avui habita la Terra. Es tracta de la mare de tota l'obra, d'on ix tot el material temàtic que utilitza al llarg de la peça i que intenta fer-nos reflexionar sobre el que la humanitat li està fent a la mar i en especial a està espècie que està en perill d'extinció. El cap del subjecte de la melodia d'este temps està present en tota la peça, a modus de "leit motiv", per a donar-li sentit a una obra que utilitza tres llenguatges musical diferents. Cap destacar que a l´últim temps el compositor utilitza cants reials de balena blava enregistrats en disc compacte, cóm va fer fa molts anys Ottorino Respighi als Pins de Roma amb la tecnologia que disposava llavors, un Gramòfon.
GENOVÉS 2011
ENTITATS COL·LABORADORES
31
32
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
GENOVÉS 2011
33
34
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
GENOVÉS 2011
35
36
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
FRUITES I VERDURES DUNIA C/SAN ISIDRO, Nº10BIS 46894 GENOVÉS TELF: 960918475
GENOVÉS 2011
37
38
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
GENOVÉS 2011
39
40
XXVII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE LA COSTERA
Leticia Boix FISIOTERAPIA FISIOESTÉTICA Telf:617761317 670478484
GENOVÉS 2011
41
125 Aniversari
Ajuntament de Genovés
F · S · M · C · V LA COSTERA - CANAL mancomunitat de municipis
AuditoriMunicipalGenovés
mercrominastudio@gmail.com
L - C.I.U CA
GENOVE E - SOC NS
.M
TAT MUSI IE