Revista JUNTS. Curs 2011-12

Page 1



SUMARI • CURS 2011-2012 SUMARI EDITORIAL •PLA EXPERIMENTAL DE LLENGÜES ESTRANGERES (PELE)

AMIPA

•L’ESCOLA REP EL BALDIRI REIXAC COM A CENTRE EDUCATIU

LA NOSTRA ESCOLA

DE LA BIBLIOTECA HISTÒRICA DE L’ ESCOLA COR DE MARIA

Maria Reina • Educació infantil

•VOLCANDPARK

Cor de Maria • Cicle Inicial

•PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

•EXPOSICIÓ- MOSTRA DE LLIBRES ANTICS

Cor de Maria • Cicle Mitjà

•Projecte Comenius OUR TREASURES

Cor de Maria • Cicle Superior

•JORNADA DEL PLA D’IMPULS A LECTURA (PIL) A BARCELONA

Cor de Maria • 1r d’ESO

•CANTADA DE NADAL

Cor de Maria • 2n d’ESO Cor de Maria • 3r d’ESO

OPINIÓ

Cor de Maria • 4t d’ESO

•4t d’ESO PARTICIPA A L’OLOT.DOC •“NO M’ENQUADRIS” DINÀMICA SOBRE DIVERSITAT I PREJUDICIS

NOTICIES •DOLORS PRAT DURAN EN EL RECORD: PER A TU, DOLORS!

•A L’ESCOLA RECICLEM PAPER •4 PERSONES, 100KM, 32 HORES, UNA CAUSA. TRAILWALKER

•DIA MUNDIAL DE L’ACTIVITAT FÍSICA

2012.

•CLUB DE LA LECTURA A 2n d’ESO

•TECNOLOGIA AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ.

•ENGLISH DAY

•ELS MESTRES I LA IL·LUSIÓ

•FIRA DE MATEMÀTIQUES

•LLEGIM?

•SCHOOL SONG CONTEST

•EDUCACIÓ DE CHAMPIONS

•CURS DE MATES INFANTIL •BALDIRI REIXACH / ALBERT PUJOL

RACÓ LITERARI

•DENIP, Dia Escolar de la No Violència i la Pau

•POESIES DIA DE LA MARE

•JORNADA DE CICLE INICIAL A BARCELONA

•PREMIS OMNIUM

•NADAL A L’ESCOLA

•CONCURS LITERARI ORGANITZAT PER LA BIBLIOTECA MARIÀ

•MOSTRA DE TEATRE EN LLENGUA ANGLESA

VAYREDA D’OLOT

•PREMIS JOVES BRILLANTS 2012

•PREMIS ALS MILLORS LECTORS

•A LA NOSTRA ESCOLA MENGEM + FRUITA

•CONCURS QUIDZENAL DE LLENGUA

•TALLERS DE L’ALUMNAT D’ESO

•CONCURS D’EXPRESSIÓ ESCRITA ORGANITZAT PER L’AMIPA DE

•ESQUIADA ALUMNAT D’ESO A LA MASELLA

L’ESCOLA

•MARATÓ PER LA POBRESA (EL COR SOLIDARI) •PROJECTE D’EMPRENEDORIA A 3r d’ESO

RACÓ ARITISTIC

•FIRA DEL DIBUIX

•NADALA A L’ESCOLA

•JUBILACIÓ DE LA MESTRA ASSUMPCIÓ MASÓ

•CONCURS DE PESSEBRES ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ DE

•COMIAT DE 4t d’ESO

PESSEBRISTES DE LA CIUTAT D’OLOT

•EL NOSTRE PROFESSORAT ASSISTEIX AL CICLE DE

•GUANYADORS DEL XXXIV CONCURS DE NADALES ORGANITZAT

CONFERÈNCIES SOBRE L’IMPULS DE LA LECTURA.

PEL PATRONAT DE L’ESCOLA

•EDUCACIÓ INFANTIL FESTIVAL FI DE CURS

MUNICIPAL DE BELLES ARTS DE SANT JOAN LES FONTS

“UN BOSC DE FANTASIA” •FESTIVAL DE L’ESCOLA COR DE MARIA •SORTIDA A LA NATURA I PÍCNIC GASTRONÒMIC A 3r i 4t d’ESO

ENTREVISTA A L’EXALUMNA MÒNICA BOSCH I ALABAU ESPORTS •BÀSQUET EXTRAESCOLARS

REPORTATGES

•FUTBOL

•PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

•EL RODAJOC

•CANTÀNIA, UN GRAN ESPECTACLE MUSICAL

•ORIENTOLOT 2012

•WEBQUEST

•TORNEIG DE NADAL ORGANITZAT PER LA UNIÓ ESPORTIVA

•LA BIBLIOTECA DEL COR DE MARIA

OLOT

www.cordemariaolot.cat

3


EDITORIAL • CURS 2011-2012

EDITORIAL

transportar amb facilitat i llegir d’una manera independent, sense necessitar connexió ni dependre del

Un primer pas cap a la revista digital.

subministrament elèctric.

Aquest curs 2011- 2012 la nostra escola ha fet el pri-

La digitalització és, però, una visió imparable de pre-

mer pas cap al format digital de la revista JUNTS.

sent i de futur: la immediatesa, la disminució del cost,

Sovint sentim dir que la crisi econòmica que patim

la distribució universal, l’accessibilitat des de qualse-

pot significar també una oportunitat, de fet aquest és

vol lloc del món i, sobretot, la integració d’elements

un dels motius que ha fet decidir l’escola cap al nou

multimèdia: hipertext, àudio, vídeo, animacions... són

format, però no l’únic ni el més important.

elements decisius i inqüestionables.

Quan vàrem comentar la possibilitat de la publicació

Un altre element important a l’hora del canvi de for-

digital de la revista entre els mestres i els estudiants,

mat és el fet que el nou format ens empenyerà cap

la reacció no va ser unànime, ni de bon tros. El co-

a la interactivitat i el treball col·laboratiu i farà, n’estic

mentari d’una alumna de 4t d’ESO, per exemple, va

ben segura, de la nostra revista un element encara

ser de desencís, ja que guardava – va dir- totes les

molt més viu i dinàmic de comunicació.

revistes de l’escola, des de l’inici de la seva escolarit-

Així doncs hem fet un primer pas, ens hem vestit

zació. Alguns mestres van comentar que aquest for-

d’excursionistes; caldrà, amb l’esforç de tots, treba-

mat no podria arribar a tots els pares, ni avis. D’altres

llar de valent en els pròxims cursos per poder fer el

van comentar que l’esforç organitzatiu que represen-

cim, per tal de convertir un pdf, ple d’activitats, opi-

ta la revista, ja que la tenim plantejada com una ver-

nions i vida escolar, en un llenguatge del segle XXI,

dadera memòria escolar, no tindria la compensació

en un projecte realment interactiu.

comunicativa que tots desitjàvem. D’altres mestres i estudiants es van manifestar clarament a favor del nou format. De fet, trobaríem arguments a favor i en contra de la digitalització. Evidentment que el format digital no té la qualitat d’acabat, la riquesa topogràfica (relativa, ja que el cost no permetia el color en el format en paper), ni la relació afectiva amb l’objecte, que es pot tocar, Tura Badosa i Moret • Directora Torna al SUMARI

4


AMIPA • CURS 2011-2012 AMIPA

AMIPA COR DE MARIA MARIA REINA

• Col·laboració IME (Institut Municipal d’Educació): Anualment. Abans eren les xerrades, ara és pel programa de Ràdio Olot. • Beneficis per a les famílies:

Un any escolar ens deixa ja per sempre i comencen

Gestió centralitzada de la compra de xandalls. Sub-

les vacances. És una festa per als nostres fills, per a

venció per a associats.

professors i també per a nosaltres com a pares.

Subvenció als associats per la compra de llibres.

En aquests dies ens podem permetre recordar tot el

Subvenció als associats en les excussions (enguany

que hem fet a la nostra escola i en les fites i objectius

s’ha passat dels 12 € x alumne/a associat, als 18 €

que ens vàrem plantejar al començament del curs.

per alumne/a).

És temps de visualitzar què s’ha aconseguit, valorar

• Participació en actes culturals escolars:

i apreciar l’aprenentatge rebut pels nostres fills per

Participació com a membres de Jurat en l’elecció

formar-los com a persones i el que queda encara per fer.

dels millors treballs de cada curs. Obsequi als pre-

A la junta de l’ AMIPA, aquest curs ens emportem

miats amb contes (alumnes Maria Reina) i entrades

moltes anècdotes però sobretot l’experiència d’haver

de cinema per als premiats del Cor de Maria.

conviscut junts, conèixer-nos més, adaptar-nos a les

Participació com a representats d’ AMPAS, a l’elecció

necessitats canviants i compartir l’ensenyament dels

dels 10 joves brillants de 4t ESO a les escoles de la

nostres fills.

Garrotxa .

Des de l’associació, volem agrair a tot l’equip de pro-

• Contribució al manteniment de l’escola:

fessors la seva dedicació per oferir als alumnes la

Pati del Maria Reina.

seva experiència docent i coneixements, a l’equip di-

1.Millora en prevenció de riscos en els jocs infantils

rectiu per l’organització acadèmica i a tots els pares,

més petits.

especialment als membres de l ‘AMIPA, pel suport i

2.Pintat amb colors la tanca del sorral. L’escola hi ha

confiança en la nostra associació.

posat la feina i l’ AMIPA la pintura.

En moltes ocasions ens falta la imaginació per veure

3.Millora de l’equip de so ( compatible amb el Cor de

què estem fent i hem fet alguna cosa veritablement

Maria).

excepcional. Per aquest motiu, ens és gratificant re-

Cor de Maria: renovació de les últimes cinc aules

cordar algunes de les actuacions i recolzaments fets

(taules i cadires) que quedaven de totes dues escoles.

des de l’ AMIPA tant per als seus associats com per

AMIPA

al conjunt de tota l’Escola. • Activitats de Nadal: Cor de Maria: reis a les aules. Berenar dia Cantada al Teatre Principal. Mª Reina: reis a les aules. Pessebre Vivent. Xocolata amb melindros. • Festes i activitats lúdiques: Suport a la Rua, organitzada pels pares del Cor de Maria- Mª Reina al Carnaval d’Olot. Actuacions musicals, berenar als festivals fi de curs al Cor de Maria i Mª Reina. Torna al SUMARI

5



LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 EDUCACIÓ INFANTIL P3 • P4 • P5

ACTIVITATS EDUCACIÓ INFANTIL • SANT LLUC. Tot el cicle vam anar a visitar la Fira Ramadera i vam gaudir molt amb el gran nombre d’animals que hi vam poder observar. • ENS AGRADA LA TARDOR! Vam celebrar l’arribada de la tardor fent una sortida a la plaça de Tuïr, convertint-nos en pastissers amb el taller de panellets i rebent la visita de la Tana, la Castanyera. • VISITA A LA FARÀNDULA OLOTINA. L’alumnat de P3 va anar a visitar la faràndula olotina, on va gaudir observant i tocant gegants, cavallets i cabeçuts. • HORTICULTURA ECOLÒGICA. Aquest taller ens va ajudar a ser conscients que, menant un hort, se’ns desperta la curiositat i la responsabilitat de vetllar pel medi ambient. • ARRIBADA DEL TIÓ. Amb l’arribada de les activitats nadalenques, vam rebre una visita molt important per als més menuts, el Tió! a qui vam cuidar i alimentar fins que, finalment, ens va “cagar” un petit obsequi a cada un. • PESSEBRE VIVENT. Tot el cicle vam representar diferents escenes nadalenques en aquesta activitat tan tradicional a la nostra escola. • ANEM A VEURE ELS PASTORETS DEL COR DE MARIA! L’alumnat de 4t d’ESO ens va representar els Pastorets. Un any més, en vam gaudir molt! • VISITA DELS PATGES REIALS. Els Patges Reials van arribar a Maria Reina transmetent tota la màgia que només ells poden despertar en els més menuts. • DIADA DE LA PAU. L’alumnat elaborà una petita activitat plàstica representativa de tots els valors treballats durant la diada. • DIJOUS LLARDER. Sortida al Planeta Màgic de Banyoles i viatge amb el Tren Pinxo fins al Parc de la Draga. • CARNESTOLTES. Taller d’elaboració de disfresses: mitjançant unes caixes, l’alumnat va realitzar uns capgrossos molt bonics! A P3 van fer porquets, a P4 galls i a P5 conills. • VISITA DE LA REINA DEL CARNAVAL. La Sílvia Reixach, reina del Carnaval d’aquest any, ens va venir a visitar i li vam oferir una rebuda amb molta música i ritme. • VISITEM LA BIBLIOTECA DEL COR DE MARIA. L’alumnat de P5 va poder observar els diferents tipus de material que podem trobar a la biblioteca, així com la seva disposició i classificació mitjançant colors.

• SETMANA DEL CIRC • DIADA DE SANT JORDI. Visita a la fira de les roses i els llibres i representació de la llegenda per part de les mestres. • VISITA ALS BOMBERS. Visita al Parc dels Bombers, on vam conèixer quines són les tasques que s’hi duen a terme i el material que utilitzen. • EXCURSIÓ A LA VALL DE NÚRIA. Viatge amb Cremallera fins a la Vall de Núria, on ens ho vam passar d’allò més bé fent de petits exploradors i baixant pels tobogans. • VISITA AL MERCAT D’OLOT. L’alumnat de P5 va visitar el mercat per tal de descobrir les múltiples fruites i verdures, així com la necessitat del diner per poder-les adquirir. • FESTIVAL FI DE CURS. Sota el títol “Un bosc de fantasia”, ens vam disfressar i vam ballar al ritme de les cançons. Torna al SUMARI

7


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 EDUCACIÓ INFANTIL P3 • P4 • P5

SETMANA DEL CIRC A l’hora de planificar quin seria el projecte interdisci-

es convertien en malabaristes, confeccionaven una

plinari que treballaríem a la nostra etapa, teníem molt

disfressa o un barret, elaboraven boles d’arròs per

clar què és el que volíem que fessin els més menuts

fer malabars i, fins i tot, es creaven les seves pròpies

de l’escola. Volíem que juguessin, experimentessin,

xanques! Tot l’alumnat va poder gaudir de tots els ta-

descobrissin... en definitiva, que aprenguessin d’una

llers, aprofundint, d’aquesta manera, en el gran nom-

manera divertida i motivadora. Al cap i a la fi, aquest

bre de possibilitats que ens ofereix el món del circ.

és el nostre objectiu en tot moment, és la tasca d’un

El punt i final a la Setmana del Circ es va realitzar

educador aconseguir-ho! Així i tot, volíem que aques-

d’una manera molt especial. A través d’una petita

ta fos una setmana especial, que no l’oblidessin fà-

coreografia que els nens i nenes havien après en

cilment... És per aquest motiu que vam voler que co-

aquest taller, es va realitzar una petita desfilada ober-

neguessin de més a prop el meravellós i màgic món

ta als pares i familiars que ho van venir a veure. Però

del circ. Durant una setmana, tot Maria Reina es va

no es va fer d’una manera qualsevol... sinó equipats

convertir en una gran carpa de Circ, on els nostres

amb el vestit i barret de pallasso que ells mateixos

nens i nenes en van ser els protagonistes.

havien elaborat. Després de la desfilada, tots ells van marxar molt contents i orgullosos amb les xanques

El primer dia, només d’arribar, es van trobar amb una

i boles malabars que havien realitzat al llarg de la

sorpresa que no s’esperaven. Què havia passat? To-

setmana.

tes les mestres s’havien convertit en pallassos! Des-

Una vegada acabat el projecte i havent transcorregut

prés de les presentacions, van gaudir d’allò més amb

un temps des de la seva finalització, podem estar or-

l’espectacle: una s’entrebancava amb les xanques,

gulloses de dir que el nostre objectiu es va complir.

d’altres no sabien seure, hi havia un pallasso que no-

No només s’ho van passar bé i van gaudir al màxim

més feia que amagar-se... Va ser divertidíssim! A la

de cada instant de la setmana, sinó que van apren-

tarda, tots els nens i nenes van col·laborar amb la

dre un munt de coses. Prova d’això n’és el fet que

decoració: mitjançant uns bonics adornaments per

encara ara surtin en les seves converses frases com

l’entrada realitzats amb material de rebuig i uns mu-

“Això ho fan els malabaristes, no?” o “Mira! Sóc un

rals per a les voltes, vam aconseguir que l’escola es

equilibrista!”.

transformés en una autèntica carpa de circ!

A continuació podeu veure un recull de fotos de la

Els tres dies següents es van destinar a la realització

setmana.

de tallers. Mentre uns feien d’equilibristes, d’altres Torna al SUMARI

Mireu! Mireu que bé ens ho vam passar! 8


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 EDUCACIÓ INFANTIL P3 • P4 • P5

Torna al SUMARI

9


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE INICIAL 1r • 2n EPRI

ACTIVITATS DEL CICLE INICIAL • Sortida al Parc Nou: taller “Els colors de la tardor”. Per un dia ens vam convertir en artistes i vam fer una obra d’art ben bonica per dur a casa. • Pastorets de 4t ESO, amb la participació de l’alumnat de 1r d’ EPRI. Pastors i àngels de 1r vam aportar el nostre gra de sorra als PASTORETS de 4t d’ESO. • Dijous llarder: jocs cooperatius al Rourell. Tot fent jocs molt divertits, hem après que és més bonic cooperar que competir. • Sortida al teatre a veure l’obra infantil “La princesa i el pèsol”. Unes titelles molt originals ens van representar el conte de “La princesa i el pèsol”. Ho van fer molt bé. • Projecte interdisciplinari : L’aigua. Moltes � activitats relacionades amb l’aigua, però potser la més divertida va ser l’anada al Museu Marítim de Barcelona. • Visita a la biblioteca Marià Vayreda d’Olot per aprendre que és una biblioteca i escoltar un conte explicat per la Dolors Arqué. • “La Cadena”: activitat a l’aula en contra la violència. A partir d’unes explicacions i un conte, els de primer vam aprendre que utilitzant el diàleg podem evitar molts conflictes. • Projecte Convivència: “El riu Fluvià” (1r EPRI); “La sequera” (2n EPRI). Dins el projecte convivència l’alumnat de primer vam conèixer el riu Fluvià i els de segon la importància de la pluja. • Curset de natació ( 2n EPRI). Els de segon vam anar a la piscina cada dijous durant dos trimestres. Una bona manera de fer esport i aprendre a nedar. Vam acabar el curset amb una divertida matinal.

• Sortida a MARINELAND

Torna al SUMARI

10


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE INICIAL 1r • 2n EPRI

MARINELAND Dofins, lleons marins, foques, guacamais, pingüins, flamencs, pelicans, cigonyes, paons reials, falcons ... Tots aquests animals els vam veure a la sortida de Marineland! El dia 18 de maig ens vam llevar ben d’hora per no fer tard a l’autobús que ens havia de portar a Marineland. Només d’arribar, esmorzar i cap a veure les aus. Que divertit! Fins i tot un guacamai sabia multiplicar! D’aus a mamífers marins. L’espectacle dels dofins i els lleons marins ens va deixar bocabadats. I vam dinar de restaurant, que bo! Amb la panxa plena vam anar a fer l’activitat de l’exploració del món animal, amb quatre monitors (un per grup-classe) que ens van explicar moltes curiositats dels animals que anàvem veient. Finalment, vàrem passejar amb el trenet, tot menjant un gelat boníssim. Per recordar tot el que vam veure i aprendre, ens vam endur un petit dossier per treballar a casa.

Torna al SUMARI

11


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE INICIAL 1r • 2n EPRI

Torna al SUMARI

12


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE MITJÀ 3r • 4t EPRI

ACTIVITATS DEL CICLE MITJÀ • Sortida de la tardor : Passejada per la Vall d’en Bas per tal de reconèixer la gran diversitat de formes, colors i olors de la tardor i algunes de les característiques del paisatge de la Garrotxa. • Visita a la ciutat grecoromana d’Empúries. Observar les restes arqueològiques de la ciutat romana “Emporiae” i com vivien els seus habitants. • Treball Interdisciplinari : La Sal. Conèixer aquest mineral tan preuat. • Visita a la Muntanya de Sal de Cardona. Observació directa d’una mina de sal. • Sortida a l’Aquàrium de Barcelona. Visita guiada per descobrir com viuen diferents animals marins.

ACTIVITATS DUTES A TERME PELS ALUMNES DE TERCER • Xerrada dels agents forestals. Prendre consciència de la importància i la cura dels nostres boscos. • Visita al Museu Comarcal. Retornar al nostre passat olotí a través de la pintura i l’escultura. • Activitat biblioteca: la història del llibre. • Visita al Parc dels Bombers. Viure des de ben a prop la tasca dels bombers. •Participació al Rodajoc. Una matinal de jocs amb nens i nenes de tercer curs, de diferents escoles de la comarca.

� � • Activitat biblioteca: Saber diferenciar entre un diccionari i una enciclopèdia. • Curset de sardanes: aprendre a ballar la típica dansa catalana.

• Projecte de convivència : El Foc. ACTIVITATS DUTES A TERME PELS ALUMNES DE QUART • Visita al Museu Comarcal. Descobrir els oficis antics i tradicionals de la nostra comarca. • Visita al setmanari de “La Comarca”: Conèixer les instal·lacions de la redacció i el procés d’elaboració d’un setmanari. • Activitat de biblioteca: Saber diferenciar els llibres de coneixement dels llibres d’imaginació. • Visita a l’exposició Mart – Terra. Estudi comparatiu per veure les semblances i les diferències entre aquests dos planetes. • Visita a l’Estació meteorològica del Parc Nou. Conèixer el seu funcionament i la utilitat de la informació que genera. • Participació a la “Fira de Mates”. Activitat matinal lúdica i didàctica de les matemàtiques. • Curset d’escacs. Aprendre aquest joc d’estratègia i raonament. • Visita a l’Open de tennis “Santi Silvas”. Donar suport als esportistes amb discapacitats que participen en aquest torneig.

• Projecte de convivència: Les tres erres

Torna al SUMARI

13


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE MITJÀ 3r • 4t EPRI

PROJECTE DE CONVIVÈNCIA:

LES TRES ERRES

PROJECTE DE CONVIVÈNCIA:

EL FOC

Hola! Sóc en Tic, l’esquirolet del bosc.

Us vull explicar com l’alumnat de tercer amb molt

els pingüins i les granotes volem col·laborar com el

d’entusiasme van treballar aquest projecte. El tema

nostre company, l’esquirolet, explicant les activitats

escollit va ser el foc.

de l’alumnat de quart. Vam participar ajudant a crear

Ja en el primer trimestre van venir els Agents Fores-

una societat més sostenible: reduint, reciclant i reuti-

tals que els van explicar com cuidaven els nostres

litzant.

boscos i com tenien cura de les espècies autòctones

Ens van construir a partir de material utilitzat: safa-

de la nostra zona.

tes, porexpan, trossos de paper, cotó... Els nens

La visita als bombers ,en el segon trimestre , els va

i nenes d’aquest curs van saber reutilitzar molt bé.

ajudar a valorar la seva tasca. Els van ensenyar com

Que bonics vàrem quedar! Amb tot això varen reduir

vestien, els materials que utilitzaven, el camió i com

el consum de productes i objectes i, per tant, varen

actuaven davant d’una emergència.

contribuir a disminuir la contaminació.

En el tercer trimestre, van utilitzar la recerca

Amb l’ajuda d’un Power Point que van passar a la

d’informació i el treball personal per veure la impor-

classe van adonar-se que ens els últims anys s’ha

tància del descobriment del foc i la manera que va fer

experimentat un fort augment de residus tant pel que

canviar la vida dels humans.

fa a la quantitat com per la seva composició.

Jo, l’esquirolet, sóc el protagonista d’un conte que

Durant tot el curs han reciclat molt, llençant a cada

decora la seva classe amb molts dibuixos de plantes

contenidor la brossa corresponent per després fer-la

i animals.

servir en la fabricació de nous objectes.

Finalment, van confeccionar un imant per recordar que amb el foc no s’hi pot jugar.

Nosaltres, les gallines,els ànecs,

Per concloure aquest treball, van confeccionar un petit dossier que els va ajudar a entendre que per solucionar aquest problema cal una educació ambiental i una recollida selectiva dels residus. Col·laborem-hi tots: Un món millor és possible!

Torna al SUMARI

14


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE MITJÀ 3r • 4t EPRI

Torna al SUMARI

15


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE SUPERIOR 5è EPRI

ACTIVITATS DE 5è D’EPRI • Taller “Nois i noies, un somni impossible?” Activitat sobre les diferències i els rols de gènere. • Audicions a primària: la Cobla. Audició de diverses peces musicals interpretades per una cobla i presentació dels instruments que en formen part. • Cantada de Nadales: “Nadales de cinema”. Tradicional cantada de nadales al Teatre Municipal d’Olot. • Taller “Plantes remeieres”. Taller sobre els usos de les plantes medicinals, al Parc Nou. • Cantània. Concert de música i veu realitzat al pavelló d’esports olotí. • Xerrada “Reporter doc”. Presentació de la revista Reporter doc i dels seus continguts. • Presentació de papiroflèxia. Exhibició de diverses figures realitzades amb papiroflèxia. • Concurs literari de la biblioteca Marià Vayreda. Concurs literari anual que enguany tenia com a tema Ot el bruixot. • Concurs literari de l’Òmnium Cultural. Concurs literari anual organitzat per l’Òmnium Cultural de la Garrotxa. • Patinem sobre gel a la plaça Major. El desembre vam anar a patinar sobre la pista de gel col·locada a la plaça Major.

• Projecte: Un gra de sorra pel planeta Projecte elaborat dins del projecte educatiu del centre i que tenia com a tema central l’impacte de les energies no renovables en l’entorn. • Excursió a Girona:”Les llegendes de Girona”. Passejada pel centre històric de la ciutat, tot escoltant les llegendes associades als diversos punts del barri vell. • Excursió a Garriguella:”Descobrim l’or líquid”. Sortida al Maset Plana, un molí d’oli, emmarcada dins del projecte interdisciplinari de cicle superior, dedicat a l’oli d’oliva. • Excursió al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. Excursió de final de curs, en la qual l’alumnat participà en una activitat al museu per conèixer alguns secrets de la història del nostre país. • Excursió a peu a Sant Miquel del Corb. Sortida a peu a Sant Miquel del Corb, per practicar una mica d’esport i passar una jornada de convivència tots plegats. Torna al SUMARI

16


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE SUPERIOR 5è EPRI

A CINQUÈ HEM APORTAT EL NOSTRE GRA DE SORRA PER CUIDAR EL PLANETA Sota el títol d’Un gra de sorra pel planeta, els/les alumnes de 5è de primària hem dut a terme un treball emmarcat dins del projecte educatiu de l’escola. El treball buscava despertar en els nois i noies una actitud d’anàlisi, de crítica i de reflexió sobre un problema molt actual: la contaminació del nostre planeta ocasionat per la utilització excessiva de les fonts d’energia no renovables.

La � primera part del treball ha consistit en la presentació de la problemàtica. Hem començat parlant del cas hipotètic i realista d’una nena, la Laia, que té problemes d’asma. Aquest ha estat el fil del qual hem anat estirant per fer sortir les diverses temàtiques que s’han tractat. Així, partint de la contaminació de l’aire, hem analitzat les causes que provoquen aquesta contaminació. També hem reflexionat per què avui dia es consumeix tanta energia, i cada nen/a ha pensat accions quotidianes que requereixen un consum d’energia (anar amb cotxe, mirar la tele, fer servir el raspall de dents elèctric, etc.).

han hagut de cercar informació i imatges sobre una de les quatre fonts d’energia seleccionades: petroli, gas natural, carbó mineral i energia nuclear. El resultat del seu treball s’ha plasmat en un mural que hem penjat a classe.

Per últim, la tercera part s’ha basat en la reflexió i la cerca de solucions reals i possibles a la problemàtica presentada. Cada noi/a ha pensat algunes accions que es comprometien a dur a terme d’ara endavant per reduir el consum d’energia. Han escrit les accions en cartolines en forma de fulla i les han penjat en l’arbre dels petits gestos, construït amb materials reciclats. També, per parelles, els/les alumnes han fet un escrit breu reflexionant sobre dos punts:

• Per què avui dia consumim tanta energia? • Per què és necessari reduir el consum d’energia?

El resultat de tot aquest treball s’ha exposat a la classe durant la jornada de portes obertes que l’escola organitza cada any per Sant Jordi. També podeu veure tot el projecte al bloc que hem creat: http//:ungradesorrapelplaneta.blogspot.com

Bona feina nois i noies!

La segona part del treball ha constat de l’estudi de les diferents fonts d’energia no renovables que més s’utilitzen avui dia. En grups de 6, els/les alumnes

Torna al SUMARI

17


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE SUPERIOR 5è EPRI

Torna al SUMARI

18


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE SUPERIOR 6è EPRI

ACTIVITATS DE 6è d’EPRI • “Juul, què t’ha passat?” Taller sobre resolució de conflictes. • Castanyada. • Anem a veure els Pastorets de 4t d’ESO. • Nadales de cinema. • English Day, diada d’activitats en llengua anglesa. • Sortida a Garriguella, l’oli com a centre d’interès. • Visita al Museu del Volcans, descoberta de la realitat volcànica de la Garrotxa. • Treball Interdisciplinari: L’or líquid. L’oli, un tresor amagat dins d’una oliva. • SCHOOL SONG CONTEST: GREASE, projecte telemàtic en llengua anglesa. Com fer una adaptació en llengua anglesa d’una cançó i crear una coreografia conjunta. • Visita al Museu d’Història de Catalunya. Una activitat interactiva per conèixer millor el nostre petit gran país.

• PROJECTE: LES RENOVABLES Com podem ajudar el nostre planeta? El repte:fabricar les nostres pròpies fons d’energia renovable. • Jornada esportiva del dia mundial de l’activitat física. El volcà Montsacopa ens amagava alguns enigmes que ens van fer suar de valent. • Excursió a peu. Una diada de germanor enmig de la natura. • Busca l’intrús. Coneixem una mica millor la biblioteca. • Young Volcandpark: treballem el gres per deixar el nostre testimoni al primer congrés europeu d’estudiants en espais volcànics protegits. (Mural commemoratiu al Parc Nou)

Torna al SUMARI

19


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE SUPERIOR 6è EPRI

LES RENOVABLES: COM PODEM AJUDAR EL NOSTRE PLANETA? Un món millor és possible. L’alumnat de sisè van escoltar, planificar i treballar de valent per demostrar que amb una petita dinamo, un ventilador i molt d’enginy es pot crear energia sense contaminar el nostre estimat planeta. Les energies renovables són l’alternativa però els alumnes s’adonaren que, al mateix temps, reduir les necessitats energètiques individuals ajudaria que les renovables fossin més presents a tots els territoris. Un espai on van arribar les energies renovables va ser l’aula de sisè durant la jornada de portes obertes. Diversos molins eòlics, avions propulsats per plaques fotovoltaiques, ous que la calor feia moure i un munt de propostes d’energies renovables van omplir de gom a gom l’aula de curiosos i curioses. Els alumnes explicaven amb orgull la seva creació i pares amb uns ulls brillants que denotaven admiració per aquells petits enginyers. Va quedar clar que les energies renovables són o han de ser l’aposta de futur. Com deia un nen de sisè:” Aquestes són netes”, o com li responia la seva companya: “ Sí, a més a més, també es recarreguen gratis”. Eòlica, geotèrmica, solar, biomassa, hidroelèctrica... totes elles energies que ens han de permetre viure al planeta i deixar-lo respirar. Per tant, sembla clar que un món millor és possible, com a mínim a nivell energètic.

Torna al SUMARI

20


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 CICLE SUPERIOR 6è EPRI

Torna al SUMARI

21


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 1r d’ESO

ACTIVITATS DE 1r D’ESO • FIRA DEL DIBUIX: 18 d’octubre. Intercanvi de dibuixos al pati de l’escola. • SORTIDA A LA NATURA: 21 d’octubre. Tot just iniciat el curs vàrem anar a peu a Batet. • ELS OFICIS TRADICIONALS: 8 de novembre. Xerrada sobre els llenyataires.

• CUINA DE TEMPORADA I PROXIMITAT 9 de novembre. Curset pràctic de com preparar amanides verdes . • VISITA A SANT JOAN LES FONTS: 24 de novembre. Visita guiada de l’Estada Juvinyà i del Monestir . • PESSEBRE DE L’ESCOLA: 12 de desembre. Elaboració i muntatge d’un pessebre fet amb paper reciclat. • DIADA DE LA PAU: 30 de gener. Frases personals escrites dins un cor desitjant la pau. • CONCURS BÍBLIC: 26 de gener. Participació al concurs de dibuix i comentari de l’evangeli. • SANT TOMÀS D’AQUINO: 27 de gener. Esports i festa dels estudiants.

• ESQUIADA A LA MASELLA: 21 de febrer. • L’ART ES DESCOBREIX: 15 de març. Visita al Museu Comarcal. • PREPARACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU: 19 de març. Visita al mercat d’Olot per fer fotografies dels productes de proximitat. • TREBALL DE SÍNTESI: 29 de març. Visita al Museu i ruïnes d’Empúries. • MUSEU DELS SANTS: 18 d’abril. Visita guiada. • ORIENTAOLOT: 25 d’abril. Cursa d’orientació per a tots l’alumnat de 1r d’ESO d’Olot. • JORNADA DE PORTES OBERTES: 26 d’abril. Exposició sobre Comerç Just i de proximitat. • MARATÓ PER LA POBRESA: 9 de maig. Esmorzar a l’escola. • TALLERS I VIATGE A PEÑÍSCOLA: del 16 al 18 de maig. Diades d’esport, convivència i lleure. • LA VEGETACIÓ DE LA GARROTXA: 24 de maig. Estudi de la fauna i flora de la comarca al museu dels volcans. • FESTA DE FINAL DE CURS: 15 de juny. • SORTIDA DE FI DE CURS: 22 de juny. Parc aquàtic de Roses.

BON ESTIU I BONES VACANCES A TOTS! Torna al SUMARI

22


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 1r d’ESO

TALLER DE CUINA DE TEMPORADA L’alumnat de primer d’ESO va treballar, amb l’ajuda d’en Francesc Asperó, les millors receptes d’amanides variades de la temporada de tardor. Teníem com a objectius: • Inculcar el valor dels aliments i la necessitat de portar una dieta sana i equilibrada. • Promoure la cooperació mitjançant el treball en equip.

L’activitat pretenia que l’alumne es familiaritzés amb els productes de proximitat i de temporada. Per aquest motiu l’alumnat va preparar, amb l’ajuda d’en Francesc, moltes i variades amanides, agafant com a ingredients els fruits i verdures de tardor: nous, avellanes, panses, pipes, cogombre, poma, kiwi, taronja, mandarina, enciam, tomata, ceba ... Els va ensenyar a fer una vinagreta per amanir les diferents classes d’amanides. Amb l’organització d’aquesta activitat, es volia oferir a l’alumnat la possibilitat de descobrir plats d’amanides per poder millorar la dieta diària i gaudir d’una bona salut. Els nois i noies van fer un bon treball i esperem que portin a la pràctica aquesta interessant activitat.

Torna al SUMARI

23


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 1r d’ESO

Torna al SUMARI

24


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 2n d’ESO

ACTIVITATS DE 2n d’ESO • Taller amb Pep Nogué. Xerrada i col·loqui amb el cuiner Pep Noguer per parlar dels productes autòctons de la Garrotxa. • Xerrada sobre alcohol, tabac i drogues. Infermera ABS d’Olot. • Sortida a la natura. Prats de Nogué. Batet de la Serra. • Visita al museu comarcal. “El color del paisatge”. Currículum de visual i plàstica. • Patinatge sobre gel a la Plaça Major. Pràctica del patinatge amb tots els companys de la classe. • Participació en la cavalcada dels patges a Maria Reina. Acompanyament de Ses Majestats els Patges d’Orient a l’escola Maria Reina. Torxes ,fanalets i coreografia van guiar el camí dels patges. • Club de lectura de 2n d’ESO. Visita de l’escriptora Laila Kourouch. Lectura feta a classe a l’hora de comprensió lectora: “De Nador a Vic”. • Participació en l’agenda escolar de la Garrotxa. Aprofitar la visita de Pep Nogué per tal de reproduir una entrevista a l’agenda. • Activitat a la biblioteca de l’escola. “Els enigmes”. Activitat per descobrir i conèixer més coses de la � biblioteca escolar. • Esquiada a la Masella. Activitat de tota la secundària: un dia de neu amb tots els amics i amigues. • Crèdit de síntesi: “L’aigua i l’energia”. Treball interdisciplinari on es treuen uns continguts bàsics d’aquests dos temes de ciències. • Visita a la depuradora de la Garrotxa. Xerrada “Com rentem l’aigua a la Garrotxa”. Visita a la Creu Roja: activitats de l’IME. • Visita a l’exposició “Mart vs. Terra” al Museu Comarcal.

• Activitat del projecte educatiu de centre “Un món millor és possible”. Despeses mensuals d’una família de 3 o 4 persones. • Participació en el concurs “Schools songs contest” amb la cançó “Thriller”. Elaboració d’un video clip. Lletra en anglès i coreografia. • Voluntaris en el congrés de vulcanologia “Volcand Park”. Participació en diferents tasques. • Sortida a Tarragona, Peñíscola i Castelló. Viatge de fi de curs: lúdic i cultural. • Tallers de convivència i lleure. Esports, sortides, manualitats, cinema, etc. • Espectadors del torneig de tennis “Memorial Santi Silva”. • Sortida al Parc aquàtic. Últim dia de curs: acomiadament. Torna al SUMARI

25


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 2n d’ESO

“LES DESPESES MENSUALS D’UNA FAMÍLIA D’UNS 3 ó 4 MEMBRES”

L’alumnat de 2n d’ESO ha participat en el projecte educatiu de centre d’enguany, igual que la resta de cursos de l’escola. Aquest curs el tema era “Un món millor és possible” i vam pensar des de la tutoria que seria bo fer alguna activitat que portés a la reflexió en aquests moments de crisi econòmica. Així doncs, vam creure oportú que el nostre treball consistís en fer un estudi sobre les despeses que ha de suportar una família, cada mes, per tal de poder sobreviure en la societat actual. Cada vegada a les famílies catalanes els costa més arribar a final de mes. Les despeses s’acumulen i sembla que cada dia el valor dels diners disminueix. A més a més, si aquí hi afegim el problema de la crisi econòmica, podem comprovar que moltes famílies passen serioses dificultats per tirar endavant. Són moltes les famílies que s’han vist afectades pel tema de la falta de treball. Quan en una família un dels aportadors econòmics deixa de tenir feina, comencen un seguit de problemes econòmics que poden portar al desequilibri total de la situació familiar. En una casa hi ha moltes despeses, n’hi ha de més bàsiques que d’altres, però hem de tenir clar que vivim en una societat consumista i tenim uns hàbits que ens comporten moltes despeses. Actualment, com a norma general, les famílies estan compostes de 3 ó 4 membres. En una família hi conviuen adults i infants, i cada un dels seus components comporta les seves despeses. Tot i així, cal dir que de despeses n’hi ha de col·lectives i individuals. Per fer-vos més entenedor l’estudi, hem dividit les despeses mensuals d’una família d’uns 3 ó 4 membres en 6 apartats: casa, compres, cotxe, adults, joves i extres. Ja sabem que hi ha despeses diàries, setmanals, mensuals o anuals, però per fer més entenedores les xifres hem repartit les despeses en mesos. • DESPESES RELACIONADES AMB LA CASA En una casa hi ha moltes despeses. Si no hagués estat per aquest treball, ben segur que no n’hauríem sigut conscients. Cal pagar la llum, l’aigua, el gas o el gasoil, l’assegurança, la contribució, el lloguer o la hipoteca,el gual permanent, la comunitat de veïns, el manteniment de la casa, com per exemple el tema pintura, electrodomèstics, mobles..., els telèfons tant Torna al SUMARI

fixes com mòbils, jardineria, escombraries i moltes coses més. De totes aquestes despeses, les que tenen un preu més alt serien el lloguer o la hipoteca en cas d’haverne de pagar. Si parlem de lloguer hauríem de pensar en una xifra al voltant dels 400 Euros mensuals i si parlem d’hipoteca aquesta pot tenir una mitjana de 700 Euros mensuals. Després hi hauria el gasoil o el gas, amb us 140 Euros mensuals. En tercer lloc tindríem les despeses provinents dels telèfons. Actualment a quasi bé totes les cases hi ha ADSL, o sigui que es paga una quantitat força gran de telèfon entre els fixes i els mòbils, uns 150 Euros al mes. També les cases han de preveure unes despeses importants al llarg de l’any relacionades amb temes de manteniment. Serien uns 100 Euros mensuals. Després, com a despesa important, hi tindríem la llum amb uns 75 Euros de mitja mensual. A continuació hi tindríem la contribució de la casa, en cas de ser-ne els propietaris, uns 50 Euros de mitjana mensual. Les cases tenen l’obligació d’estar assegurades i aquesta despesa puja uns 30 Euros mensuals. L’aigua també cal pagar-la i parlaríem d’uns 20 Euros mensuals. Finalment vindrien despeses més petites, però existents, com per exemple el gual, la comunitat de veïns, la jardineria i les taxes d’escombraries. • DESPESES RELACIONADES AMB LES COMPRES Una família ha d’invertir molts diners del seu sou en el tema de les compres de la casa. Aquestes comencen pels productes frescos, com la carn, el peix, la fruita, la verdura, els ous, els iogurts, etc. Continuen amb una gran partida pels productes de neteja: lleixiu, sabó, detergent, suavitzant... Després tindríem el grup dels cosmètics: xampú, gel, colònia, desodorant, maquillatge... No podem oblidar el pa i tot el relacionat com les coques, la brioixeria... També tenim els cafès, la llet, les xocolates... Les begudes: una gran majoria de les persones beu aigua embotellada, vins, coles... Després tenim els productes d’higiene personal: paper de WC, compreses, bosses d’escombraries,... També hem de pensar en les medicines: xarops, paracetamol, antibiòtics... I per acabar tot el tema relacionat amb les piles i les bombetes. Així doncs, després del nostre estudi comparatiu, podem dir que la partida més important de compres ve donada quant als productes frescos. De mitja, una família es gasta uns 400 Euros mensuals en aquestes despeses. En segon lloc, hi hauria tot el relacionat amb el pa, cafès, llets i xocolates i les begudes. En aquest tema es gastarien uns 70 Euros mensuals. En tercer lloc hi hauria les despeses amb productes

26


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 2n d’ESO de neteja, amb uns 40 Euros de mitjana. En quart lloc hi hauria els elements d’higiene personal, 25 Euros i, per acabar, en una part molt inferior hi tindríem les medicines, les piles i bombetes, amb uns 8 Euros de mitja mensual. • DESPESES RELACIONADES AMB EL COTXE Tenir un o més cotxes en una família, a part de la despesa inicial en el moment de la seva adquisició, n’hi ha tot un seguit que ara explicarem. Cal disposar d’una assegurança, fer-li revisions periòdiques, passar inspeccions, omplir-lo de combustible, pagar-ne un manteniment, possibles reparacions que pugui tenir, netejar-lo, aparcar-lo, pagar alguna possible multa i finalment l’import de circulació que imposa l’ajuntament. A partir de les nostres enquestes podem afirmar que la despesa més important en un cotxe és el combustible, ja sigui gasolina o gasoil. També el preu variarà depenent de la quantitat de quilòmetres que es puguin fer. Hem calculat que com a mínim es gasta una mitjana de 60 Euros mensuals. Després vindrien les despeses relacionades amb el manteniment del cotxe, uns 30 Euros mensuals; l’assegurança, uns 35 Euros, i l’impost de circulació, uns 15 Euros. Recordeu que sempre estem parlant de xifres mensuals. I finalment trobaríem el relacionat amb la neteja, multes i aparcaments que pot variar moltíssim, però que hem vist una despesa d’uns 25 Euros al mes. • DESPESES RELACIONADES AMB ELS FILLS/ES En primer lloc, considerar que la majoria de les famílies tenen una mitjana de 2 fills i que això comporta una gran quantitat de despeses en diferents temes: l’escola, les activitats extraescolars, els llibres de text, el material escolar, la roba i el calçat, el metge( revisions, dentista, oculista...) perruqueria, transport públic, diversions ( cine, cromos, revistes, llaminadures...), etc. La major part de les despeses dels fills vénen donades per les activitats extraescolars que puguin fer, la roba i el calçat. Hem comprovat que es gasten una mitjana de 150 Euros mensuals, entre dos fills. Després vindria l’escola amb uns 80 Euros mensuals. Els llibres de text i el material escolar estarien amb una quantitat mitjana de 50 Euros al mes. A continuació, les diversions amb 70 Euros mensuals. També cal tenir en compte les despeses relacionades amb la perruqueria, uns 35 Euros mensuals i el transport públic, uns 17.

que les seves despeses van des de la roba i el calçat, passant per les possibles revisions mèdiques (dentista, oculista, mútues...), perruqueria, estètica, impostos de gestions, hobbies,etc... Igual que en el cas dels fills, els adults gasten força en roba i sabates. Hem calculat uns 100 Euros mensuals. Després vindrien les despeses relacionades amb les gestions burocràtiques (rendes, carnets, matrícules...) amb uns 60 Euros al mes. A continuació, caldria tenir en compte les despeses de perruqueria, uns 50 Euros mensuals; els d’estètica, uns 25 Euros mensuals i despeses relacionades amb els hobbies que els considerarem en l’apartat d’extres. •DESPESES RELACIONADES AMB ELS EXTRES En una família hi ha moltes despeses que no són ni vitals, ni necessàries, ni obligatòries, però ajuden a viure millor i a tenir petits al·licients que fan la convivència amb les persones més agradable. Quant a aquests extres cal destacar els regals: aniversaris, sants, reis, tions, sorpreses, etc. També cal incloure en aquest apartat les vacances, els restaurants i bars, el cinema, les aficions, el tabac, els diaris i revistes, la fotografia, la informàtica, els jocs d’atzar, la decoració de la casa, les donacions, els sindicats, clubs, etc. Com a resum del nostre apartat, volem fer notar que la despesa més important que té una família quant a extres és en el tema de les vacances. Les famílies es gasten una mitjana de 200 Euros mensuals en aquest tema. Després les segueixen els regals amb una mitjana de 100 Euros al mes. A continuació tindríem els bars i restaurants amb una despesa d’uns 80 Euros mensuals. Els jocs d’atzar, amb uns 60 Euros. Amb diaris i revistes es gastarien uns 40 Euros i amb aficions, tabac, cinema, fotografia, informàtica, decoració i donacions tindríem una mitjana de 20 Euros en cada apartat. Per acabar el reportatge dir que amb aquest treball creiem que hem aconseguit els objectius que ens havíem proposat en un principi: • SENSIBILITZAR-NOS DEL MÓN CONSUMISTA EN EL QUAL VIVIM. • INTENTAR MILLORAR LA NOSTRA ACTITUD DAVANT UN MOMENT DE CRISI COM EL QUE S’ESTÀ VIVINT . • SER CAPAÇOS DE VALORAR MÉS TOT EL QUE TENIM I L’ESFORÇ QUE FAN ELS NOSTRES PARES PERQUÈ NO ENS FALTI RES.

• DESPESES RELACIONADES AMB ELS ADULTS Considerem, que hi ha dos adults a cada família i Torna al SUMARI

27


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 2n d’ESO

Torna al SUMARI

28


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 3r d’ESO

ACTIVITATS DE 3r d’ESO • Sortida a la natura (21 d’octubre) – dia de convivència entre l’alumnat de 3r i 4t d’ESO. Vam pujar caminant al volcà Montolivet i vam gaudir d’un pícnic de convivència. • La castanyada (2 de novembre) – diada típica catalana en què l’alumnat va menjar castanyes torrades pels alumnes de 4t d’ESO. • Xerrada “Internet segura” (10 de novembre) – els Mossos d’Esquadra van donar orientacions per a l’ús responsable dels recursos de la xarxa. • Pessebre vivent de Maria Reina (16 de desembre) – col·laboració en el muntatge al pati de l’escola. • Patinatge sobre gel (19 de desembre) – visita a la pista de gel de la plaça Major d’Olot. • Ajuda als Patges de Maria Reina (22 de desembre) – l’alumnat va ajudar als Patges d’Orient a portar els regals als petits de l’escola. • Xerrada sobre sexualitat, tarda jove (19 de gener) – a càrrec de les pediatres de l’hospital Sant Jaume d’Olot. • Diada de Sant Tomàs (27 de gener) – participació en els actes organitzats a l’escola. • Diada � de la pau (30 de gener) – acte simbòlic i conjunt de tota l’escola. • Esquiada a la Masella (21 de febrer) – dia de convivència de tot l’alumnat d’ESO practicant un esport a la natura. • Inici del projecte “Sigues emprenedor” (28 de febrer). • Participació al concurs Pica Lletres a TV del Ripollès (1 de març). • Crèdit de Síntesi: Convivència i Civisme (del 28 al 30 de març) – dies dedicats a treballar, des de diferents àrees, la convivència i el civisme. • Xerrada “Què anuncia la publicitat?” (3 de maig). • Marató per la pobresa (9 de maig) – l’alumnat va poder comprar coca feta pels professors, els diners es van destinar al la Marató de TV3.

• Jornades de convivència: viatge a Madrid (del 16 al 18 de maig) – tres dies descobrint la ciutat de Madrid, seguint unes activitats i rutes organitzades. • Jornades de tallers a l’escola (del 16 al 18 de maig) – tres dies de convivència a l’escola gaudint de diferents activitats lúdiques, esportives i culturals. • Teatre en anglès: “Bitter Taste” (30 de maig) – participació a la mostra de teatre en anglès juntament amb altres escoles i instituts de la Garrotxa. • Col·laboració com a voluntaris al festival del Cor de Maria (15 de juny). • Sortida final de curs: parc aquàtic (22 de juny) – una manera lúdica de posar el punt i final al curs 2011-2012. Torna al SUMARI

29


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 3r d’ESO

VIATGE A MADRID

ta activitat s’anomena “Fotografía Madrid”. Consistia

Durant els dies 16, 17 i 18 de maig, l’alumnat de 3r

en fotografiar diferents llocs emblemàtics de la ciutat

d’ESO va poder gaudir d’una sortida cultural on van

(Puerta del Sol, Estadi Santiago Bernabéu, Puerta

descobrir i conèixer la ciutat de Madrid. Van apren-

de Alcalá, “Parque del buen Retiro”...) i l’últim dia

dre a orientar-se per una gran ciutat i a moure’s en

presentar les fotografies a l’oficina de turisme. Cada

espais públics.

participant va obtenir un petit obsequi.

Van estar tres dies molt intensos, amb visites cultu-

Van estar tres dies intensos valorats molt positiva-

rals:

ment tant per l’alumnat com pel professorat.

• “Museo del Prado”: visita dinamitzada del programa l’art es descobreix “El espacio en la pintura”.

• Convent de “Las Descalzas Reales”: un convent que encara és de clausura amb un permís especial per a visites guiades. És una autèntica obra d’art.

• El Palau Reial: visita amb audioguia de l’espai que encara actualment és seu de reunions i recepcions per part de la família reial espanyola.

• El Senat: visita guiada per descobrir les instal·lacions

Van assistir a la representació teatral “EL APAGÓN” al teatre “Alcazar” de la “calle Alcalà” i van gaudir d’una xocolata amb xurros en una de les xocolateries amb més història de la ciutat, San Ginés, prop de la “Plaza Mayor”.

A més, durant els tres dies van fer dues rutes a peu proposades per l’oficina de turisme de Madrid. Aques-

Torna al SUMARI

30


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 3r d’ESO

Torna al SUMARI

31


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 4t d’ESO

ACTIVITATS DE 4t d’ESO • Pastorets – representació de l’obra “Els Pastorets” per a tota l’escola, en la versió catalana del Dr. Danés. • Sortida a la natura – realització d’un pícnic als Tossols , el dia 21 d’octubre. • Visita l’Estació Experimental Agrícola “Mas Badia” i al Museu Agrícola de Malgrat – per tal d’obtenir informació per a la realització del treball de recerca: “Som sostenibles? Aproximació a la producció, comercialització i consum dels productes propis de la Garrotxa”. • Visita a la Cooperativa de la Vall d’en Bas – recerca d’informació per al treball de recerca. • Organització de la Castanyada. • Festa de Sant Tomàs d’Aquino – organització de les activitats de centre. • Diverses xerrades i activitats: Violència de gènere (Mossos d’Esquadra), “No m’enquadris” (Ètica), “Un tast de cinema”, “taller cuina de temporada i proximitat”. Xerrades “Salut a l’Escola”, Conferència de Josep Guix (L’agricultura a la Garrotxa). Conferència de Pep Nogué (Alimentació i productes propis).

• Visita al Saló de l’Ensenyament ( Barcelona)- Jornada d’orientació. • Venda de roses per Sant Jordi • Sortida Comenius a País de Gal·les i Eslovàquia i acollida dels estudiants europeus a Olot. • Presentació i exposició dels treballs de recerca a la jornada de portes obertes. • Sortida de final d’etapa a Londres.

Torna al SUMARI

32


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 4t d’ESO

VIATGE FI D’ETAPA A LONDRES Com a activitat estrella, l’alumnat de 4t ESO vam realitzar el nostre viatge a Londres; no cal dir que tots l’havíem esperat durant tot el curs amb molta il·lusió i moltes ganes. Arribat el dia, concretament un 14 de maig, mig adormits, eren ni les tres de la matinada, vam agafar l’avió amb els típics nervis del viatge. En arribar, l’alberg es va merèixer opinions de tot tipus i amb el mínim temps per fer una paradeta i descarregar l’equipatge (no gaire més que una amuntegada maleta de deu quilets), vam començar a visitar la ciutat. La primera parada fou Westminster Abbey. Allà vam poder observar les tombes d’alguns dels més celebres científics, filòsofs, historiadors i escriptors del món; al Science Museum ens va espantar un esquelet d’un dinosaure increïble, que va fer posar-nos dins la pel·lícula de “Noche en el Museo”. L’endemà, vam pujar a la famosa sínia de Londres, l’emblemàtic London Eye, l’ull de Londres. Des del punt més alt vam poder observar la gegant ciutat londinenca com també tenir una visió fantàstica del Big Ben. Tot i que alguns de nosaltres no desitjàvem res més que s’acabés el trajecte, vam fer unes fotos genials que es convertiren llavors en un record fantàstic del viatge. Al Madame Tussaud’s Museum vam tenir el gran privilegi de fer-nos nombroses fotos amb tots els famosos que us podeu arribar a imaginar. Tot i que no eren de carn i ossos, semblava que ens miraven amb cares curioses i pensaven “és ben bé que aquests catalans s’ho creuen tot, no s’adonen que soms de cera?” però nosaltres no els sentíem i no vam deixar ni una foto per fer: posant el dit a l’ull a en Mourinho, cantant amb The Beatles, fent de secretaris de l’il·lustríssim Barack Obama... Aquell mateix dia vam tenir temps per veure el Picadilly Circus que ens va regalar una pedregada per recordar-nos del típic temps londinenc, i també Oxford Street i la riquesa acumulada de Harrods. Ja portàvem dos dies de viatge intensos, els nostres peus es començaven a queixar i sabíem que les nits eren per dormir, tot i que no les aprofitàvem prou bé potser, però això no ho pot saber ningú, eh? El dimecres ens vam aturar a contemplar el Buckingham Palace. Tot i les grans i típiques aglomeracions de gent, vam veure el canvi de guàrdia i alguns van arribar a imaginar-se la reina a la finestra del palau. Vam voler, aquell dia també, contemplar els verds, nombrosos i gegantins parcs que té Londres, entrant al Hyde Park, amb el seu llac i alguns esquirols. No hi havia temps per descansar, havíem de veure encara moltes més coses. Els més atrevits vam pujar fins dairebé al cim de l’impressionant Saint Paul’s Cathedral. Cal dir que vam arribar a dalt esbufegant ja que vam pujar més de 500 escales. Vam agafar aire entrant al Shakespeare theatre i tenint també el Torna al SUMARI

privilegi de veure la representació d’una obra que tot i no entendre l’idioma ens va deixar encantats a tots. Havia estat un dia molt cansat, i després del bon sopar de cada dia ,vam deixar-nos caure als nostres llits, sense gaires hores per dormir ja que l’endemà ens quedaven moltes més coses per fer, i sobretot... l’esperat sopar de gala. El penúltim dia ens vam llevar per anar a visitar el British Museum. Vam veure la millor col·lecció de mòmies del món, la pedra roseta i moltes coses més! També vam tenir temps per fer una ruta per tota la ciutat de Londres amb el bus turístic i anar amb un vaixell pel riu Thames i així poder contemplar el Tower Bridge, fent així les últimes fotos del viatge. Però encara quedava el que per molts era la part més emocionant i bonica de tot el viatge: era la nit de gala,o més ben dit , la Farewell diner party, així que ,cap a les vuit, tots ens vam tancar a les nostres habitacions per posar-nos ben guapos (professors inclosos). En sortir, tots ben vestits, vam fer algunes fotos, unes fotos que de ben segur feien d’aquest moment inoblidable i és que s’ho mereixia. Algunes duien uns vestits maquíssims, anàvem totes molt ben maquillades i els nois ens van sorprendre amb uns models molt discrets (sense corbates, no és “lo seu”), però molt mudats, i els professors també ens van sorprendre amb la seva inesperada elegància! Vam sopar i em van fer una sorpresa enorme: l’endemà era el meu aniversari i em van sorprendre amb un pastisset molt bufó amb setze espelmes i el cant de la reconeguda cançó “d’anys i anys”, així que aquest petit detall va fer d’aquest viatge un record molt gran que de ben segur que cap de nosaltres oblidarem, i va fer-me adonar que setze anys no es fan cada dia. A més, aquest any havia passat un aniversari molt especial, al costat de les meves amigues i de tota la meva classe! L’endemà, ja era dia de tornada, l’ambient estava especialment trist, suposo que tothom notava que això ja s’acabava i ja sentien altre cop els exàmens ben a prop. Abans de marxar però, ens vam aturar a Trafalgar Square, per visitar la National Gallery. Allà vam acabar de gastar les últimes piles que ens quedaven, contemplant el famós quadre de Van Gogh dels Girasols i molt més. També vam aturar-nos a observar el marcador de les Olimpíades, que aquest any es celebren allà i vam voler tenir-ne un record. Ffinalment ens vam dirigir cap a l’estació d’autobusos per marxar cap a la nostra estimada ciutat d’Olot. Volia resumir-vos més el viatge, ho he intentat, però no he pogut, perquè foren uns dies que a tots ens van passar volant, no vam parar, ho vam visitar tot i altre cop JUNTS, tota la classe, i potser per últim cop, tant de bo que no! De ben segur que tots vam tenir cinc dies seguits d’adrenalina dins les nostres venes, esperant cada moment els llocs per visitar, així que tots junts vam viure una experiència inoblidable, un viatge que quedarà marcat dins el cor de tots nosaltres i que sempre serà el NOSTRE VIATGE A LONDRES! Carla Martín i Bosch 33


LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012 4t d’ESO

Torna al SUMARI

34


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS rant tot el dia. La teva veu: quants es queden a dinar avui? Era de les primeres veus que sentien el nostre alumnat cada matí, durant anys. I tot plegat amb el teu estil i amb una gran discreció, explicant les teves coses, quan et semblava oportú, però mai explicant les coses dels altres...

DOLORS PRAT DURAN

EN EL RECORD: PER A TU, DOLORS! L’escola és com un petit món on es viuen mil situacions i mil emocions. Tu, Dolors, has format part del nostre petit món, de les nostres situacions i emocions i la de centenars de nens i nenes, nois i noies, durant 25 anys. Has estat la benvinguda de l’escola, la nostra primera imatge, la nostra primera veu. I com t’agradava donar bona imatge! Com en sabies de combinar els colors i de donar cada dia un toc nou i modern a la teva vestimenta: que si un cinturó, que si un mocador...qualsevol detall per tal de traslladarnos a tots una sensació moderna i optimista. Hem compartit molt i amb molta intensitat amb tu i tu amb nosaltres: quants missatges, quants encàrrecs! Que si aquell nen està malalt... Que si aquell pare demana entrevista... Que si aquell mestre... Que si en Miquel cuiner... Que si el comercial... Que si l’editorial... I passadís amunt i passadís avall, mil vegades duTorna al SUMARI

Les teves notes en el paper aprofitat de les paperetes de les eleccions, ens anunciaven, depenent de com era la lletra, com seria el dia: dia creuat, lletra inintel·ligible, dia bordat, lletra alegre i ben forjada. Ens has ajudat molt i durant molt de temps: Quan ens salvaves d’un rebedor inacabable, per atendre, deies tu, una trucada urgent. Quan t’oferies per fer aquesta o aquella altra cosa. Quan explicaves, amb els teus ulls blaus, ben oberts, tres vegades, un missatge complicat perquè no hi hagués lloc pel dubte. Quan curaves els nens...el millor que podies. I no faltaves mai, perquè t’agradava venir a treballar a l’escola. Quantes vegades has vingut i no estaves del tot bé! Moltíssimes! I quan havies d’anar al metge o a algun altre lloc imprescindible, planificaves una setmana abans com ho faríem perquè la porteria quedés atesa, a qui ho diríem i quan ho diríem. “ Diga’ls – hi tu , a les madres”- deies . I al cap d’una estona: “ Ja els hi has dit? Perquè paties per les teves responsabilitats...i estudiaves l’hora que tornaries, una i una altra vegada, t’afanyaves a tornar per no fer anar malament a ningú. 35


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS Perquè eres una persona responsable i tenies ben

parar una activitat a nivell de centre i inscriure-la a

clares quines eren les teves funcions i el teu paper

http://www.pafes.cat/

a l’escola.

L’activitat consistia en una petita cursa d’orientació.

Hem compartit moments bons i no tan bons: tenies

Els nens varen pujar per cicles al volcà Montsacopa,

l’ingènua alegria d’una nena i en contrapartida, o

acompanyats pels professors. Un cop allà, es varen

potser per això, vivies les dificultats, també les per-

agrupar en cinc grups. A cada grup se’ls donava una

sonals, amb una obstinada valentia i amb un gran

endevinalla que, una vegada resolta, els orientava

optimisme. Nosaltres et coneixíem bé i t’apreciàvem

al lloc on hi havia la fita (un color diferent per cada

tal com eres.

endevinalla), fita que havien de trobar i amb la qual

En el cel siguis, Dolors, i sàpigues que no t’oblidarem:

havien de marcar el paper. Una vegada la fita resolta,

ja formes part per sempre, de la nostra petita i de la

si estava tot correcte, se’ls en donava una altra i, així

nostra gran història.

successivament, fins que s’acabava l’activitat.

La teva lluita, la teva valentia, les teves ganes

L’objectiu principal era que gaudissin d’una activitat

d’afrontar les dificultats, de viure i, sobretot, el teu

diferent, a l’aire lliure i en grup, que si no hagués es-

optimisme davant aquestes dificultats ens ha colpit i

tat pel mal temps de la tarda, hauria estat un èxit.

ens ha ensenyat.

DIA MUNDIAL DE L’ACTIVITAT FÍSICA El dia 6 d’abril es celebrà, any rere any, el dia mundial de l’activitat física. Cada any, als professionals de l’esport, se’ns anima a muntar alguna activitat relacionada amb l’activitat física saludable per tal d’engrescar com més gent millor a una pràctica saludable, però no ha estat fins aquest any que s’ha proposat fer-ho extensible a les escoles. Com que el dia 6 d’abril va caure en setmana santa, des de la Secretaria General de l’Esport es va proposar el dia 19 d’abril per celebrar el DMAF a les escoles. Ens van oferir participar en una caminada i pícnic saludable a Girona, però davant el dubte de quin grup hi havia de participar, vàrem decidir preTorna al SUMARI

36


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

CLUB DE LA LECTURA A 2n d’ESO VISITA A L’ESCOLA DE LA LAYLA kARROUCH, AUTORA DEL LLIBRE “DE NADOR A VIC” El dimarts 17 de gener de 2012, l’autora del llibre “De Nador a Vic” va realitzar una xerrada i un col·loqui amb l’alumnat de 2n d’ESO. L’alumnat de 2n havien llegit el llibre a l’hora de comprensió lectora i van estar molt il·lusionats de poder parlar amb l’autora del llibre.

plicacions de l’autora i després es va iniciar un torn de preguntes que molt amablement Layla Karrouch va anar responent. Pensem que va estar una experiència enriquidora i positiva. Felicitem l’autora per l’èxit del llibre i l’alumnat per la seva motivació i ganes de participació en aquest acte literari.

ENGLISH DAY Un anys més, l’alumnat de 6è de primària ha format Layla Karrouch, d’una manera molt entenedora i pla-

part de l’English Day.

nera, va explicar a l’alumnat de 2n d’ESO els mo-

La diada de l’English Day fomenta l’aprenentatge de

tius personals que la van portar a escriure el llibre, la

la llengua anglesa a través d’activitats dinàmiques

repercussió en el món femení marroquí dels temes

basades en la interacció entre alumnat de diferents

tractats, els beneficis d’escriure unes vivències tan

escoles de la Garrotxa. L’alumnat s’agrupa en grups

personals i certes, etc. En el llibre l’autora explica les dificultats que tenen les nenes marroquines per integrar-se en la societat europea. Segons Karrouch, és difícil per a una noia accedir a uns estudis universitaris i encara avui en dia la discriminació per sexes és molt evident en la cultura del Marroc. El grup d’estudiants va escoltar amb atenció les exTorna al SUMARI

37


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS Nou, tot l’alumnat és espectador de l’obra de teatre English people in England, protagonitzada per alguns dels nens i nenes que van ser seleccionats per interpretar els personatges de l’obra. Acabada l’obra s’acomiada la jornada cantant It’s time to say goodbye com a cloenda.

FIRA DE MATEMÀTIQUES representats amb el nom de llocs emblemàtics de

Un any més l’alumnat de 4t de primària ha participat

Londres (Big Ben, Hyde Park ...).

a la fira de matemàtiques que es fa al pavelló firal,

A l’inici del curs escolar, els nens i nenes participen

en la qual hi han participat nens i nenes d’ altres es-

en el concurs de les mascotes que protagonitzaran

coles de la comarca de la Garrotxa.

la Tale on line (còmic virtual on cada escola escriu

Ens vam reunir per aprendre matemàtiques de forma

part d’una història inventada i il·lustrada amb una

lúdica, tot gaudint d’ unes activitats on la participació

vinyeta). Es tracta de dibuixar una mascota que tin-

era per equips formats, cada un d´ells, per alumnes

gui algun aspecte relacionat amb la cultura anglesa.

de les diferents escoles.

Aquest any l’alumna de 6èA Júlia Barros va ser una

Les 10 activitats que es van preparar aquest curs són

de les guanyadores del concurs i, per tant, una de les

le següents: multipeix, esquitxos, el linx, les mos-

protagonistes del Tale on line.

ques, prem el cercle, cinc en ratlla, enigmes, trio,

La jornada de l’English day s’inicia amb l’himne de

logicdent i geomètric.

la diada (adaptació de la cançó Viva la Vida de Cold

V a ser una matinal lúdica i, alhora, didáctica de les

Play) i seguidament participen en diferents activitats

matemàtiques, però també un espai de relació, d’

rotatòries en anglès.

intercanvi i col.labració que va deixar a tothom ben

Després de dinar i una bona estona d’esbarjo al Parc

satisfet.

Torna al SUMARI

38


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

SCHOOL SONG CONTEST El projecte Schools Song Contest té per objectiu

L’alumnat de 1r de secundària com a grup Forever

treballar de forma interactiva activitats relacionades

Together, va interpretar i cantar la cançó “Telling the

amb música, educació física, visual i plàstica, tecno-

world” basada en la cançó que rep el mateix nom del

logia i llengua anglesa.

cantant Taio Cruz.

Els grups que han participat en el projecte ha estat

Finalment, l’alumnat de 2n de secundària amb el

l’alumnat de 6è de primària i 1r i 2n de secundària.

nom Michael Jackson’s Fans va cantar i interpretar

Consisteix en la realització en grup d’un videoclip a

la cançó Halloween basada en la cançó Thriller del

partir d’una composició musical amb lletra en anglès.

cantant Michael Jackson.

La cançó escollida podia ser de parla no anglesa o

La nostra enhorabona a tots i en especial a l’alumnat de 6è de primària que van quedar en primer lloc i a l’alumnat de 2n d’ESO que van quedar en tercer lloc.

anglesa. En el cas de ser de parla no anglesa, calia traduir la lletra, mantenint o no el significat de la cançó original. Si la cançó escollida ja era en llengua anglesa, calia versionar o modificar el significat. Una vegada cada grup va personalitzar la seva cançó, es va filmar un videoclip i es va penjar al blog del projecte. Posteriorment l’alumnat va presentar la composició en un concurs presencial a Barcelona amb els altres grups. L’alumnat de 6è de primària amb el nom The show must go on, va interpretar i cantar la cançó “Summer Moments” basada en la cançó Summer Nights del musical Grease. Torna al SUMARI

39


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

CURS DE MATES INFANTIL El dimarts 17 de gener de 2012, l’autora del llibre “De En un món de canvi constant, una formació continuada creiem que és imprescindible per adquirir noves estratègies i coneixements que es puguin aplicar en el dia a dia de les aules. Cada vegada se’ns ofereixen noves possibilitats que permeten que la nostra tasca educativa sigui més motivadora per al nostre alumnat. Amb aquesta finalitat, les mestres d’educació infantil, juntament amb les de cicle inicial de Primària, hem realitzat el curs de formació referent a les “Metodologies didàctiques específiques de matemàtiques”. Al llarg de les sessions de formació s’han adquirit nous coneixements, s’han pogut intercanviar opinions i s’han après noves metodologies didàctiques que, de ben segur, ens seran molt útils a l’ hora de millorar el nostre sistema de treball.

BALDIRI REIXACH ALBERT PUJOL Pedres que ens parlen: patrimoni europeu, patrimoni català, de l’Albert Pujol, premi Baldiri Reixac 2012 El treball de l’alumne Albert Pujol quan realitzava 4t d’ESO: “Pedres que ens parlen: patrimoni europeu, patrimoni català”, dirigit per la professora Tura Badosa, ha obtingut un premi Baldiri Reixac consistent en 700 € i certificat acreditatiu. El premi va ser recollit el diumenge , dia 3 de juny, a l’Espluga de Francolí per l’alumne premiat, la seva família i la tutora del treball. L’acte, que representa una gran festa de l’escola catalana, va ser presidit pel Conseller de Cultura Sr, Ferran Mascarell. L’objectiu del treball pretenia la comparació de dues ciutats europees:

Londres i Barcelona, tot cer-

cant semblances i diferències. El mitjà per aconseguir aquest objectiu va ser l’estudi del patrimoni, fonamentalment arquitectònic, i un element motivador molt important va consistir en la visita a les dues

Torna al SUMARI

40


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS ciutats, amb la incorporació d’elements d’observació sobre el terreny, que es van incorporar al treball i que li van donar un caire pràctic i engrescador. El plantejament del treball es basava en fer la recerca, tria i sistematització d’informació del patrimoni arquitectònic de les dues ciutats, realitzar un estudi de camp, ser capaços de treure conclusions a partir de les semblances i les diferències de les dues ciutats europees en diversos àmbits, fonamentalment l’artístic i històric general i en realitzar un estudi estadístic, a partir d’una petita mostra, per mesurar el grau de coneixement del patrimoni arquitectònic de les dues ciutats per part d’anglesos i catalans.

DENIP, Dia Escolar de la No Violència i la Pau El dia escolar de la no violència i la pau se celebra cada 30 de gener, en commemoració de l’aniversari

de secundària va escriure les seves reflexions a la pregunta “Què puc fer jo perquè hi hagi pau al meu voltant?” en un gran cor. Cada classe va exposar el seu cor en el pati de l’escola, on seguidament es va llegar el Manifest de la Pau. A Maria Reina els nens i nenes també van celebrar la Diada de la Pau col·locant el seu missatge dins un cor de guix. Després, tots plegats al pati, van fer volar un colom, perquè portés la pau a tot arreu.

de la mort de Mahatma Gandhi. Commemorar aquest dia suposa reflexionar no només en els conflictes que hi ha al món, sinó també a prop nostre, veure les causes i de quina manera cadascun de nosaltres pot actuar i fer alguna cosa per resoldre aquests conflictes. Durant aquesta jornada l’alumnat de primària i

Torna al SUMARI

41


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

JORNADA DE CICLE INICIAL A BARCELONA

NADAL A L’ESCOLA Com cada any durant el mes de desembre, l’escola

El dissabte 10 de març de 2012, l’Olga, la Mireia i la

va realitzar un seguit d’activitats nadalenques que va

Montse de Cicle Inicial vam assistir a la “1a TROBA-

comptar amb la participació de tota la comunitat edu-

DA COMENÇAR A LLEGIR I ESCRIURE: Contextos

cativa.

d’alfabetització a l’Educació Infantil i Cicle Inicial” que va tenir lloc a Barcelona, promuguda per la UAB. Es va obrir la jornada amb la conferència “L’inici de la lectura a l’escola: reflexions i nous interrogants”, a càrrec de Montserrat Fons, mestra i professora de Didàctica de la llengua a la UB i Rosa Gil, mestra, psicopedagoga i professora de Didàctica de la llen-

CELEBRACIÓ DE NADAL

gua a la UAB.

Poc abans de començar les vacances de Nadal, el

La segona part va consistir en la participació en di-

dia 14 de desembre, va tenir lloc a l’escola la cele-

ferents tallers (espais d’intercanvi i conversa a partir

bració intercultural de Nadal, amb la participació de

d’experiències d’aula).

tot l’alumnat de primària i secundària. La celebració,

Tant la conferència com els tallers van ser molt inte-

a l’entorn de les figures del primer Nadal, va donar

ressants, ben estructurats i amens i vam tornar satis-

pautes per viure els valors autèntics d’aquesta festa.

fetes d’haver-hi pogut participar i engrescades amb

A partir de la descoberta de cada figura del pessebre

noves idees i nous reptes.

tradicional, la reflexió sobre els valors i el sentit de cada un dels personatges, com el respecte de Josep, l’acolliment de Maria, la senzillesa del nen Jesús, l’escalf generós dels animals del pessebre, la humili-

Torna al SUMARI

42


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS tat dels pastors o la interculturalitat i generositat dels

Les cares de sorpresa, il·lusió i emoció dels més me-

Reis Mags i les actituds positives que ens dóna cara

nuts foren un clar reflex de la màgia del moment.

a viure el Nadal, els alumnes construïren entre tots un pessebre participat i viscut. La celebració va anar acompanyada de Nadales interpretades per un grup de joves músics de 3r i 4t d’ESO i va acabar amb una emotiva interpretació de la cançó “M’agrada el Nadal” per part dels nens i nenes de primària. PATGES

VINTINOVÈ PESSEBRE VIVENT DE MARIA REINA Un any més, se celebrà el tradicional Pessebre Vivent de Maria Reina. Els nostres petits actors van omplir el pati de l’escola, vivint el seu personatge amb una gran il·lusió i representant, d’aquesta manera, les diferents escenes del Pessebre: l’anunciació, el Un dels moments més esperat per tots els nens i ne-

naixement, l’anada a Betlem, els àngels, els dimonis,

nes durant l’època de Nadal és l’arribada dels Reis

els pastors, els reis, els patges, el mercat, la masia

Mags, juntament amb els patges que sempre els

catalana, la cova...

acompanyen. És en el moment d’entregar la carta

Aquest és un esdeveniment que any rere any agru-

als patges quan els més menuts veuen que els seus

pa un gran nombre de familiars i amics que vénen a

desitjos es poden fer realitat.

veure els més menuts, molt ben caracteritzats per a

Aquest any, els nens i nenes de Maria Reina van rebre la visita dels Patges reials d’una manera molt especial. Acompanyats pels alumnes de 3r d’ESO que els guiaren en el camí, van realitzar una desfilada fins al pati de l’escola. Entre entorxes, làmpares i espelmes, es van anar obrint camí fins als trons reials, on van rebre tots els nens i nenes que els van voler entregar les seves cartes i exposar els seus desitjos. Torna al SUMARI

43


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS l’ocasió. L’AMIPA de l’escola ofereix als assistents una xocolatada amb melindros, mentre unes estratègiques fogueres alleugen el fred i proporcionen un ambient càlid al diàleg i a la trobada familiar.

MOSTRA DE TEATRE EN LLENGUA ANGLESA El dia 30 de maig va tenir lloc, al Teatre Principal d’Olot, la Mostra de teatre en llengua anglesa per a secundària, activitat organitzada des del Servei Educatiu de la Garrotxa, i en la qual va participar el nostre alumnat de 3r d’ESO amb l’obra “Bitter Tas

PASTORETS Els actes van finalitzar el dia 22 de desembre amb la tradicional representació de “Els Pastorets d’Olot”. Pares, amics i familiars van voler gaudir d’aquesta vetllada al Cor de Maria i van aplaudir la representació dels nois i noies de 4t d’ESO.

te” (Sabor Amarg). En aquesta mostra es va poder veure el resultat del treball al llarg de tot el curs: en primer lloc els nois i noies de 3r d’ESO van decidir l’argument de l’obra i els personatges. Seguidament, va començar el procés d’escriure el guió de l’obra en anglès. Quan el guió va ser definitiu van assajar la posada en escena, sota la direcció de Joan Fluvià, del CRP. Les obres presentades pels diversos centres presentaven uns elements comuns: personatges

Torna al SUMARI

44


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

obligatoris (granger, escriptor, pallasso), tres refranys

cia i el compromís amb la ciutat. La iniciativa de

i un embarbussament, tot en llengua anglesa. La no-

presentar-se al premi ha estat del propi jove i el ju-

vetat d’aquest any va ser el Flashmob interpretat per

rat ha tingut en compte, a l’hora d’atorgar el premi,

tots els alumnes de les sis escoles davant el teatre.

l’expedient acadèmic, l’informe del centre educatiu

Aquesta activitat facilita una metodologia motivadora

de secundària, l’escrit personal en el qual el parti-

i diferent de l’habitual a l’aula i proporciona l’alumnat

cipant explicava què considera important de la seva

les eines necessàries per desenvolupar no només

personalitat: aficions, inquietuds...com ara la curio-

les competències comunicatives (oral i escrita) en la

sitat, la creativitat, la implicació, l’interès, la voluntat

llengua estrangera, sinó també el treball en equip,

d’aprendre contínuament, la perseverança...i també

l’autonomia i l’autoconfiança.

la seva relació i participació en la ciutat. Els dos joves premiats de la nostra escola han estat en Dani Chen i la Carla Martín. El premi, a part del reconeixement que va tenir lloc el dissabte, dia 9 de juny, al Saló de sessions de l’Ajuntament per part de l’alcalde de la ciutat, Sr Josep Mª Corominas i de la regidora d’Ensenyament, Núria Fité, consistirà en una estada de cinc dies, del

PREMIS JOVES BRILLANTS 2012 L’Ajuntament d’Olot va convocar el premi JOVES BRILLANTS

per a un màxim de 10 joves de 4t

d’ESO de la ciutat d’Olot amb l’objectiu d’ afavorir i reconèixer l’esforç personal de l’alumnat en l’àmbit escolar , valorar l’esperit emprenedor i la coherènTorna al SUMARI

45


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS 20 al 25 d’agost, a l’equipament d’educació ambiental i científica , Món Natura Pirineus a les Planes de Son. Des de l’escola compartim la il·lusió dels joves premiats davant aquest reconeixement i els encoratgem a ells i a la resta d’alumnat de 4t d’ESO a seguir el seu camí amb esforç i ànim positiu per poder complir els objectius que es proposin.

i nenes de 3 a 12 anys i durant l’esmorzar. Ha estat un èxit, l’alumnat ha menjat les diferents fruites i algunes verdures (pastanagues i tomàquets cherry) que ens han portat. Val a dir que han tingut molta acceptació i de molt bona qualitat . Esperem que el proper curs puguem repetir aquesta experiència!

A LA NOSTRA ESCOLA MENGEM + FRUITA

TALLERS DE L’ALUMNAT DE 1r i 2n D’ESO

Com anys anteriors la nostra escola ha seguit parti-

L’alumnat de primer i segon d’ESO, durant les

cipant en el programa “A la nostra escola mengem +

jornades d’esport convivència i lleure, han fet tot un

fruita”.

seguit d’activitats de treball

Hem continuat prioritzant la salut del nostre alumnat

omplert d’experiències i els han permès adquirir un

i treballant els objectius proposats realitzant dife-

seguit de coneixements i ampliar la seva cultura.

rents activitats, xerrades sobre l’esmorzar sa i acti-

Totes aquestes sortides, activitats i visites els han

vitats complementàries per afavorir el coneixement

portat a créixer com a persones i millorar els valors

i lúdiquesque els han

dels beneficis de l’increment del consum de fruites i verdures. Des del mes de gener fins al juny, tres dies de cada mes, s’ha distribuit fruita seleccionada en funció de l’estació de l’any, la proximitat de la producció i la qualitat. L’hem repartit a educació infantil i a primària, a nens Torna al SUMARI

46


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

TALLERS A 3r I 4t d’ESO JORNADES D’ESPORT, CONVIVÈNCIA I LLEURE Del 16 al 18 de maig, alumnes de 3r i 4t d’ESO van participar en unes jornades de tallers organitzades

de companyerisme, amistat, solidaritat i compromís vers la societat. Voldríem recordar-ne algunes: Taller d’elaboració d’un marc de fotografies amb materials de reciclatge. Esports i sortides a la natura. Taller de cuina. Taller de confecció d’un punt de llibre amb flors naturals. Esperem que aquests dies s’ho hagin passat molt bé i en guardin un bon record.

exclusivament per a ells, dins el marc de les jornades d’esport, convivència i lleure. Els tallers van consistir en diverses activitats lúdiques i d’aprenentatge que van permetre millorar la convivència en grup. L’alumnat va construir un “Mirall trencat”, al·legoria del llibre de Mercè Rodoreda, que es penjarà al Hall de l’escola. També van poder treballar diverses pràctiques guiades al laboratori. Van participar en diverses activitats esportives com partits de bàsquet, futbol, bàdminton, tennis taula,

Torna al SUMARI

47


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

Finalment van poder prendre consciència de la situa-

VIATGE A TARRAGONA, PEÑÍSCOLA I POBLET 16, 17 i 18 de maig.

ció econòmica actual amb el joc de taula “Finances

Un grup d’alumnes de 1r i 2n d’ESO van anar a fer un

ètiques”.

petit viatge de 3 dies a Tarragona, Peñíscola i Poblet.

Tothom va participar i gaudir d’aquestes jornades

A Tarragona van visitar el Pont del Diable, les mura-

que han estat valorades positivament per l’alumnat

lles amb les seves torres i l’amfiteatre. A Peñíscola

i el professorat.

van poder entrar al castell del Papa Luna i saber

unes “miniolimpiades” i una cursa d’orientació al volcà Montsacopa.

tota la història d’aquest enigmàtic Papa, Benet XIII, i el seu poder durant l’edat mitjana. També van poder gaudir del balneari de Marina d’Or, tot passant una bona estona de relax amb tot el grup. Finalment, van visitar el Monestir de Poblet i el poble medieval de Montblanc. Van estar tres dies de convivència, compaginant moments culturals amb d’altres de més lúdics. Una experiència positiva i un viatge que esperem recordin durant molt de temps.

Torna al SUMARI

48


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

ESQUIADA ALUMNAT D’ESO A LA MASELLA El dimarts 21 de febrer, l’alumnat d’ESO va participar a l’esquiada d’enguany . Després de recollir el material necessari, l’alumnat es va repartir en grups segons el seu nivell. Cada grup va tenir el seu monitor durant tota la jornada. Un dia assolellat i una neu més que adequada per

MARATÓ PER LA POBRESA (EL COR SOLIDARI) El claustre de la nostra escola va apostar novament per la solidaritat! El dia 9 de maig el nostre alumnat tenia l’encàrrec dels seus docents de no portar esmorzar. Resulta que per un dia, bé, potser dos, els eterns repetidors (els i les mestres) es van posar el davantal per realitzar dues coques cadascun.

les circumstàncies climatològiques d’aquests hivern, van propiciar un dia magnífic d’esport i convivència.

El motiu bé que s’ho valia! Les coques dels improvisats pastissers es vengueren el dia 9 de maig al preu simbòlic d’un euro. La col·laboració de tothom (alumnes, pares, avis, professors i més) va superar de llarg totes les previsions inicials com també l’excel·lència de les coques presentades.

Torna al SUMARI

49


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS Estem convençuts que actes com EL COR SOLI-

4 a 6 persones al llarg de 12 sessions, que han fina-

DARI deixen petja dins dels nostres cors, més enllà

litzat amb una presentació formal davant la regidora

de l’aportació econòmica que com a centre s’hagi

d’educació de l’ajuntament d’Olot, la Sra. Núria Fité,

aconseguit per la marató per la pobresa de TV3. En

l’alumnat de 2n i 4t d’ESO i el professorat.

definitiva, una diada molt dolça i solidària.

El programa ha pretès fomentar l’esperit emprenedor, la creativitat i l’autoestima en el marc d’un treball d’equip a fi de desenvolupar les capacitats de gestió, lideratge i comunicació. Ha estat guiat pel Sr. Àlex Forasté.

PROJECTE D’EMPRENEDORIA A 3r d’ESO Des del mes de febrer i fins al juny, l’alumnat de 3r d’ESO ha participat en el projecte d’emprenedoria “Be an entrepreneur”, un programa que ha tingut com a fil conductor crear, dissenyar i desenvolupar completament un projecte, tant sigui una nova companyia, un nou producte o un projecte d’emprenedoria social. El projecte s’ha desenvolupat en grups de treball de Torna al SUMARI

50


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

FIRA DEL DIBUIX El 20 d’octubre l’escola es va convertir per un dia en una fira de l’intercanvi. Els objectes de mercadeig foren els dibuixos que l’alumnat, mestres i professors van realitzar per a aquest esdeveniment. Dites obres es van exposar sota els porxos de l’entrada del pati formant una cascada de colors i imaginació. Cada nen, nena, mestre i professor va endur-se cap a casa un dibuix ben original i bonic. Per tant, es pot assegurar que la primera Fira del dibuix del Cor de Maria va ser tot un èxit. Ara només cal preparar la imaginació, la creativitat, els colors... per a la pròxima vegada.

i dedicació, compatibilitzar la vida familiar i laboral. Mestra vocacional, d’una gran paciència i amb inquietuds per fer les classes amenes i amb continguts sempre actualitzats, és recordada amb estima pels seus alumnes. L’Assumpció també ha estat directora de Primària de l’escola. Aquest fet representa un plus de dedicació, compromís i responsabilitat, un servei a l’escola i als companys, que demana un agraïment especial, que volem que sigui ben explícit i sentit en aquest moment de la seva jubilació. Persona recordada entre els companys com a capaç de “donar la volta” als esdeveniments complicats i afrontar amb temprança el dia a dia de l’escola. Des de la revista JUNTS, li desitgem que aquest nou període de la seva vida, que ja ha començat després d’una llarga dedicació laboral, el pugui gaudir al costat de la seva família amb salut i optimisme.

JUBILACIÓ DE LA MESTRA ASSUMPCIÓ MASÓ Aquest curs s’ha jubilat la mestra Assumpció Masó. L’Assumpció forma part d’aquell grup de mestres de la nostra escola que van iniciar la incorporació del mestratge seglar al Cor de Maria, persones dedicades a l’escola, que van fer de la seva professió una opció de vida, tot demostrant, en circumstàncies molt diferents a les actuals, que és possible, amb esforç

Torna al SUMARI

51


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

COMIAT DE 4t d’ESO Pares, mares, tutors, tutores, alumnes, En primer lloc, crec que el que he de fer és donar les gràcies i em permeto l’honor de fer-ho en nom de tota la classe. Així que volem donar les gràcies per tot el que ens ha aportat aquesta petita escola durant aquests llargs anys. Deixant a part tots els coneixements que hem adquirit, sobretot agrair-vos a tots vosaltres, l’educació que ens heu ensenyat tant pares com tutors, però també el sentit del sacrifici, la lluita que cal fer per aconseguir el que ens proposem, i com no, la diversió i els bons moments i somriures que heu aconseguit fer-nos sortir. És clar que hem patit, ens han renyat, a uns més que els altres potser, però el que hem après aquí no té preu, i això no ho hem d’oblidar, tot té la seva recompensa i ens han ensenyat a treure sempre la part positiva de les coses. Volem doncs, fer-vos sentir orgullosos a tots, sí, a tots i cada un de vosaltres per haver-nos fet créixer com a persones.

La nostra història va començar quan tot just érem unes puces, quan vèiem el món gegant sobre els nostres caps. Tot va començar en una escola molt petita: el Maria Reina. Allà, pensàvem que mai ens faríem grans, però en realitat, mica en mica anàvem creixent. Alguns creixien menjant-se pedres o bolets verinosos, altres buscant tresors al sorral i decidint ja que quan serien grans voldrien fer de busca tresors; altres s’estiraven els cabells per aconseguir baixar primer al tobogan. Sí, aquell tobogan, símbol de la nostra infantesa on havíem passat tantes hores, tants somriures i potser algunes llàgrimes que ens farien forts, també aquelles classes, dels cargols a les granotes i de les granotes als esquirols, i aquelles bates que s’havien tacat tant en aquell menjador amb les taules rodones i els gots de colors. I de sobte, i sense adonar-nos, ja havien passat uns anys de la nostra vida, anys feliços, sense dificultats, i que molts donarien el que fos per repetir-los! I amb la nostra innocència agafada de la mà vam arribar a una escola molt més gran, que per a nosaltres era immensa. La bata de ratlles era la mateixa, l’únic que conservàvem, tot i que potser una mica més gran, i els amics. Aquests van ser de gran ajuda per un canvi que també va portar nous amics a la classe. Vam fer primària, vam aprendre a sumar, a restar, els primers exàmens, a llegir i escriure, vam aprendre a jugar net

Després de donar les gràcies, que crec que és el més important, i una cosa que tothom hauria de saber fer, vull parlar-vos una mica de la nostra classe, del nostre curs en concret. Torna al SUMARI

al pati de l’escola, a nedar, i de seguida vam passar a cicle mitjà on ja multiplicàvem i dividíem, on vam fer les primeres colònies, fotos que ens farien recordar per sempre petits moments inoblidables. I ja estàvem 52


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS al cicle superior, els dos últims anys de primària. Aquí

gades amb l’ajuda dels amics, on ens havíem adonat

vam conèixer moltes coses noves, començàvem a

que durant molts anys havien format part important

saber que hi havia alguna cosa que es deia amor,

de la nostra vida, i potser també amb l’ajuda d’una

ens adonàvem que alguns nois ens atreien més que

persona especial. Però sobretot l’ajuda dels nostres

els altres, i els nois igual. Les nenes començàvem a

pares, que tot i que la majoria pensàvem que mai ens

mirar-nos nois més grans.

entendrien prou bé, en realitat no ens adonàvem que eren les persones que més ens estimarien al llarg de tota la vida i que farien sempre el millor per a nosaltres. I un viatge a Londres, amb moments molt especials, un viatge divertit i emocionant, tot i saber que era l’últim i això ens entristia molt a tots nosaltres. Però ara vull que us mireu tots a la cara, amics i amigues, mireu-vos entre vosaltres, doneu-vos un minut

Per als més atrevits ja apareixien potser alguns pe-

per observar qui us ha envoltat durant aquest temps,

tons, però això ja són altres temes. També apareixien

i pares, mares, tutors i tutores, mireu-los també a

les primeres diferències entre les amigues, proble-

ells, perquè avui són els protagonistes d’aquesta vet-

mes minúsculs davant la vida però que per a nosal-

llada. I llavors tanqueu els ulls, visualitzeu moments

tres eren en aquells moments la nostra principal pre-

que heu viscut amb cada una d’aquestes persones,

ocupació. I amb aquest nou món ja estàvem a les

visualitzeu qui eren i qui són, com han canviat, com

portes de l’ESO, ja deixàvem la bata i teníem unes

s’han fet persones. I així tots ben mudats, com han

ganes immenses de menjar-nos el món. Per a alguns

crescut en pocs anys, com ha passat ràpid el temps,

ja començava la pubertat i amb ella més dificultats,

recordeu, només recordeu durant una bona estona,

les primeres històries d’amor, una esquiada, un viat-

tot de moments. Recordareu somriures de ben segur,

ge a Carcassona, i a poc a poc, els moments amb els

molts moments divertits, moltes ximpleries, i també

nostres companys anaven fent-se grans i la nostra personalitat creixia sense adonar-nos-en. I un viatge a Madrid, amb molts somriures acompanyats de xocolata amb xurros, i finalment, aquest any. L’últim any, un any que tots ens l’agafàvem amb una mica de pànic potser. Cada vegada apareixien nous problemes que anàvem superant, algunes o moltes veTorna al SUMARI

53


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS llàgrimes que heu estat capaços de fer caure al cos-

els pares d’aquells nens que un dia estaran aquí,

tat de persones que us han donat prou confiança, i

plorant d’emoció i tirant la vida cap a nous camins. I

potser un bri de patiment en estudiar algun examen

potser fins i tot algú de vosaltres trobarà l’amor en al-

però patiment merescut per després aconseguir el

guna persona que mai s’havia pensat, i es retrobarà

teu propòsit. Recordeu també quan heu tingut dife-

amb algú altre de vosaltres. Llavors tots dos junts

rents idees i heu lluitat per tenir la raó, però també re-

recordareu la vostra infància i voldreu passar també

cordeu quan heu hagut de cedir, i n’heu sabut, quan

la resta de la vida units, i fins i tot potser amb alguns

heu après sobretot a demanar perdó, una cosa que

alumnes més grans de l’escola. Però això ja són al-

és molt important i que ens fa ser persones. I ara

tres temes, temes que ara per ara, haurem de deixar

podeu obrir els ulls, i sentir-vos satisfets de vosaltres

en mans del destí. MOLTES GRÀCIES

mateixos, amics i amigues, vosaltres satisfets per ser qui sou i per ser on sou, però pares i mares, tutors i

vull donar-li més importància de la que es mereix,

EL NOSTRE PROFESSORAT ASSISTEIX AL CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE L’IMPULS DE LA LECTURA.

perquè només ens separem. Serà difícil però no serà

Dins el marc de les actuacions que es duen a terme a

per sempre. L’any que bé haurem d’aprendre a cami-

la nostra escola dins de l’anomenat Pla d’Impuls a la

nar sols, i alguns continuarem veient-nos però potser

Lectura, els diversos mestres i professors de llengua

no tots. Tot i així, és bonic pensar en un futur, pensar

de la nostra escola van assistir a un cicle de con-

que d’aquí uns anys veurem passar a una persona

ferències ofert pel Departament d’Ensenyament. Les

pel carrer, i sereu un de vosaltres, ens pararem a par-

xerrades, dirigides tant a mestres de primària com a

lar, i ens explicarem quina és la nostra vida, una vida

professors de secundària, tenien com a eix vertebra-

que de ben segur haurà canviat molt a tots. I d’aquí

dor un valor intangible i bàsic de l’aprenentatge de

molts més anys, i potser per art de màgia, tindrem

la lectura, com és la motivació del gust per la lectura

la sort de poder veure a una de vosaltres vestida de

entre els nostres alumnes.

núvia, o a un de vosaltres amb una noia ben guapa i

No cal remarcar la importància que té la lectura i tots

amb dos fills que l’arrossegaran carrer avall. Aquesta

els mecanismes implicats en el procés lector (des-

imatge serà símbol de maduresa, serà quan canvia-

codificació del codi escrit, comprensió, etc.) en els

rem els papers i llavors serem nosaltres els pares,

processos d’ensenyament-aprenentatge de qualse-

tutores per haver aconseguit crear noves persones. I us animo a fer aquest gest de recordar tants cops com faci falta, perquè recordar és bonic. I ara toca dir-nos adéu, però seré breu, perquè no

Torna al SUMARI

54


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS vol matèria i a qualsevol escola. Les conferències ofertes i a les que el nostre professorat ha assistit han estat les següents: - Llegir en parella (Conferenciant: Grup de recerca

EDUCACIÓ INFANTIL FESTIVAL FI DE CURS “UN BOSC DE FANTASIA”

sobre Aprenentatge entre iguals). - La lectura en veu alta (Conferenciant: Berta Giraut, actriu). - L’entrada al gust per llegir (Conferenciant: Nathalie Pons, mestra i escriptora). - El desenvolupament de l’àmbit lector (Conferenciant: Jaume Centelles). - Com fer els fills lectors (Conferenciant: Joan Portell). Totes les xerrades estaven pensades per tenir un sentit pràctic, amb el qual els docents en poguessin extreure idees, consells o estratègies per treballar la lectura a les seves aules. Els ponents van defugir de fer xerrades teòriques i allunyades de la realitat, donat que la majoria d’ells han tingut o tenen un contacte directe amb el dia a dia de les aules. Per acabar, citem les paraules d’un dels conferenciants, en Jaume Centelles, que resumeixen molt bé allò més essencial que s’ha transmès al cicle de xerrades:

Un any més, tots hem gaudit amb l’espectacle que els més petits de l’escola ens han ofert amb el seu festival. Enmig d’un pati caracteritzat especialment per a l’ocasió, els nens i nenes s’han vestit de gats, bruixes, follets, dracs, cucs, papallones, caçapapallones, flors, unicorns, fades... Ells han estat els protagonistes d’aquest festival que, sota el títol “Un bosc de fantasia”, han meravellat el seu públic amb un espectacle de molt ritme i color que han estat assajant durant les últimes setmanes especialment per als pares i familiars que els han vingut a veure.

“Els nens i joves han de passar de ser llegidors a ser lectors ”

Com ja és tradició, el festival ha continuat amb la graduació de lalumnat de P5, que deixen Maria Reina per iniciar una nova etapa a l’”escola dels nens Torna al SUMARI

55


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS grans”, que és com en diuen ells del Cor de Maria. Per tant... molta sort en aquest nou camí que inicieu, continueu amb la mateixa empenta i dedicació que us ha portat fins aquí!

FESTIVAL DE L’ESCOLA COR DE MARIA El divendres 15 de juny es va celebrar el tradicional festival de fi de curs a l’escola Cor de Maria. Enguany el festival va estar relacionat amb musicals de pel·lícules. Els diferents cursos dirigits pels seus mestres i professors van preparar un seguit de coreografies.

Finalment, tots junts hem pogut gaudir d’un berenar que ens ha proporcionat l’AMIPA de l’escola, seguit de l’actuació musical d’en Pep Puigdemont qui, amb les seves cançons tan conegudes i estimades pels nostres nens, ha posat el punt i final a la vetllada.

En primer lloc, va actuar l’alumnat de primer de primària. El ball que van preparar s’inspirava en una pel·lícula de Disney protagonitzada per un petit lleó. Els Simbes i les Nales de primer van presentar la seva coreografia sobre el Rei Lleó.

A continuació, seguint amb la música d’una pel·lícula, ben segur coneguda per a tots, els nens i nenes de segon es van vestir d’escura-xemeneis i de Mary Poppins per oferir un divertit ball.

L’alumnat de tercer ballaren una coreografia inspirada en la pel·lícula “Gnomeo i Julieta”. Una bonica història d’amor entre dos gnoms. La música era d’Elton John i Nelly Furtado.

Torna al SUMARI

56


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS Tot seguit, vam gaudir del ball dels nens i nens de

de la pel·lícula Moulin Rouge.

quart de primària. Amb la música de la pel·lícula Ma-

En acabar les coreografies, es van lliurar els premis

mma Mia de fons, ens van oferir un ball molt vistós

del concurs d’expressió escrita organitzat des de

tant pel que fa a la coreografia com per la seva ves-

l’AMIPA de l’escola i els premis als alumnes i profes-

timenta.

sors més bons lectors de l’escola.

Va arribar el torn als alumnes de cinquè i, vestits com

El ball d’en Xiqués i la Maria i tots els ninots de la

jugadors i animadores de basquetbol, ens van oferir

faràndula de l’escola van posar el punt i final a la

un ball sobre la coneguda pel·lícula entre els joves,

festa abans de començar el sopar familiar al pati de

High School Musical.

l’escola. Una vegada acabat el sopar, l’exalumne Albert Pujol

L’últim curs de primària, els nois i noies de sisè, ens

va acabar la festa amb un repertori musical que va

va oferir el ball amb el qual van guanyar el concurs

animar la trobada i va aconseguir que petits i grans

telemàtic d’anglès, Schools Song contest. La música

passessin una estona ben agradable.

i els vestits ens van portar a la memòria la famosa

Va ser una vetllada molt familiar, on tothom s’ho

pel·lícula musical Grease.

va passar d’allò més bé. Esperem repetir-ho durant molts més cursos.

Va arribar el torn a l’alumnat d’ESO i els primers en actuar van ser els de primer. Van representar el ball “Telling the World” de Taio Cruz. Aquesta cançó forma part de la Banda Sonora de la comèdia musical d’animació Río.

L’alumnat de segon d’ESO va voler retre un homenatge al desaparegut Michael Jackson ballant una de les seves cançons més conegudes. Per un moment, convertits en Zombis, van representar el tema Thriller.

Finalment, quant als balls, els nois i noies de 4t d’ESO es van sumar a la festa tot oferint un ball de saló en parella. Van escollir un tango amb la cançó Roxanne Torna al SUMARI

57


NOTÍCIES • CURS 2011-2012 NOTÍCIES GENERALS

SORTIDA A LA NATURA I PÍCNIC GASTRONÒMIC A 3r i 4t d’ESO OBJECTIUS - Compartir un dia a la natura professorat i alumnat. - Realitzar una caminada per la natura durant l’època de tardor. -Conèixer i valorar indrets naturals propers a l’escola. - Saber conèixer la vegetació típica de la Garrotxa. - Saber organitzar- se , per grups, per tal de realitzar un menú creatiu i adequat a una sortida a la natura, tot donant importància a l’alimentació saludable i al ritual del parament. - Conèixer alguns elements gastronòmics de les diverses cultures dels companys i companyes. El dia 21 d’octubre, alumnat i professorat de 2n cicle d’ESO vam passar un dia tots plegats a la natura. Vam començar la nostra sortida de bon matí des de l’escola. En primer lloc, vam anar a esmorzar a Montolivet i seguint la ruta assenyalada vam dinar als Tossols, on vam esmerçar una bona estona en realitzar, per grups, un parament creatiu. Una vegada realitzat el parament, vam realitzar una ruta per les diverses taules parades, tot admirant els cuinats i el parament dels nostres companys i companyes, per acabar gaudint d’un bon dinar. El dia ha ser molt agradable quant a les temperatures i vam poder compartir una jornada esplèndida , tot gaudint del nostre entorn natural. Torna al SUMARI

58


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA EL PROFESSORAT DE PRIMÀRIA ASSISTEIX A UN CURS SOBRE PISSARRA DIGITAL Al llarg del primer trimestre, el professorat de primària de l’escola van participar en el curs Pissarra digital interactiva. El curs ha estat eminentment pràctic, i els/ les mestres han pogut practicar tot allò que s’anava

amb qualsevol material que s’hi projecti), i finalment

impartint a les classes teòriques. El curs tractava des

com a creadora de continguts (per crear material di-

d’aspectes tècnics i de software sobre les pissarres

dàctic propi).

digitals fins a com crear materials didàctics, passant

A continuació, es van anar desenvolupant cadascun

per molts altres aspectes de l’ús d’aquestes pissarres

dels tres punts abans citats per aprofundir-hi, tot par-

(models didàctics, recursos pedagògics, programari,

lant de l’ús i el programari necessari segons la utilitat

etc.).

que se li vol donar a la pissarra. Enguany, les classes de primària han comptat amb la incorporació de pissarres digitals, fet pel qual aquest curs de formació ha estat molt útil i aprofitat per part dels/les mestres, que han pogut incorporar al seu dia a dia de l’aula tot allò que anaven aprenent. Els diversos cicles han anat incorporant gradualment l’ús de les pissarres digitals interactives de les aules,

Així, el formador va dedicar les primeres sessions a explicar què és i per a què serveix una pissarra

sempre lligant-ho amb les programacions de les diverses matèries i amb la finalitat última de potenciar

digital interactiva. Va comentar els diferents models de pissarra que hi ha al mercat, que són molts, i les tres funcionalitats bàsiques que té qualsevol pissarra interactiva: es pot fer servir com a pissarra blanca (en lloc de la pissarra de guix), com a monitor (per projectar-hi presentacions, vídeos, etc., i amb l’afegit que la interactivitat de la pissarra permet interactuar Torna al SUMARI

59


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS gonitzar. Durant tres mesos, els nens i nenes de 5è de primària de la nostra escola treballaren amb constància per preparar les cançons que formaven la cantata, d’una hora de durada. Sota la supervisió de la mestra de música, la Natàlia Peña, els cantaires

l’assoliment de les competències bàsiques. És innegable l’interès que té per als nens l’ús d’aquestes pissarres, en tant que els presenta els continguts de manera més atractiva i els permet interaccionar-hi de manera activa. La pissarra digital ajuda a mantenir la seva atenció i millora l’aprenentatge

assajaren cançó a cançó, nota per nota, per oferir un

de determinats continguts gràcies al reforç de la

vertader espectacle musical.

imatge, que és un dels principals mecanismes pels

Enguany, el títol del concert era 50 milions de se-

quals aprenen els nens d’avui dia. BENJAMÍ MARTOS I PEP PAGÈS

CANTÀNIA, UN GRAN ESPECTACLE MUSICAL “Emocionant”, aquest va ser el qualificatiu més utilitzat pel públic a la sortida del concert de Cantània, que més de 500 nens i nenes acabaven de protagons, en referència al temps que qualsevol nen o nena es passa a l’escola al llarg de la seva vida escolar. Amb aquest tema com a eix central, amb cada cançó es van anar desgranant els diversos moments que qualsevol alumne viu en la seva etapa a l’escola. Moments entranyables o divertits, com a la cançó Mortadel·la del meu cor, però també moments difícils, com a la cançó Parla. Torna al SUMARI

60


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS

Perfectament dirigits pel director musical i acompanyats per una orquestra de músics de l’Auditori de Barcelona, els més de 500 cantaires van anar entrellaçant les seves veus per oferir un autèntic concert de música i veu. Les lletres de les cançons van connectar ràpidament amb el públic donat que, a part de reflectir moments de la vida diària de l’escola, també els ha fet recordar la seva pròpia experiència com a escolars. Cantània, un bon exemple que quan les coses es fan amb esforç i dedicació sempre s’obtenen bons resultats. NATALIA PEÑA I BENJAMÍ MARTOS

Torna al SUMARI

61


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS la Universitats de San Diego, l’any 1995.

WEBQUEST Una proposta metodològica de l’equip docent d’ESO. Tura Badosa Segons la definició consensuada a les segones jornades de Webquest (2006), una webquest és una

A partir d’un curs de formació que el professorat de l’escola hem realitzat durant el curs 2011- 2012, dirigit pel formador Jordi Arderiu, us presentem les diverses webquest que hem realitzant pensant específicament amb el nostre alumnat i matèria.

proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats. http://sites.google.com/site/webquestcathome/ Es tracta d’una proposta metodològica que proposa a l’alumnat una història motivadora per tal que aconsegueixi una sèrie d’informacions a partir d’unes pàgines d’internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula, utilitzant un aprenentatge de descobriment guiat.

Nom de la webquest:“Els Instruments de vent” Autor/a: Jordi Estartús Curs al que s’adreça/matèria: 1r d’ESO/ Música Ubicació de la webquest: https://sites.google.com/site/elsinstrumentsdevent/ home Sintesi: Aquesta webquest servirà perquè l’alumnat pugui conèixer els diferents instruments de vent i pugui classificar-los per subfamílies, tant visualment com auditivament.

Una webquest s’estructura en els apartats següents: pàgina principal, introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió, crèdits i guia didàctica per al professorat. Les webquests es basen en el constructivisme, és a dir, en el fet que l’alumnat construeixi el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs. Van ser ideades per Bernie Dodge i Tom March, de Torna al SUMARI

62


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Síntesi:Amb aquesta webquest hem pogut reconèixer els principals oceans i continents de la terra, les principals unitats del relleu del món, estudiar el medi físic dels continents, obtenir informació geogràfica a partir de diferents documents escrits i visuals i, finalment, valorar i utilitzar els mapes com a fonts d’informació.

Nom de la webquest:“Els impactes ambientals: prenem consciència per trobar solucions” Autor/a: Anna Jordà Curs al que s’adreça/matèria: 3r d’ESO / Ciències de la naturalesa

Nom de la webquest: “Religions del món”

Ubicació de la webquest:

Autor/a: Isabel Nierga

https://sites.google.com/site/mevawq/home

Curs al que s’adreça/ matèria: 3r d’ESO/Religió

Síntesi: Les finalitats d’aquesta webquest són cons-

Ubicació de la webquest:

cienciar-nos de la necessitat de preservar el medi

https://sites.google.com/site/religionsdelmon/

ambient, conèixer els principals impactes ambientals

Síntesi:La diversitat religiosa en el món, i més

per poder visualitzar solucions i despertar l’interès

concretament de la nostra societat, és una reali-

per la cura del medi ambient.

tat que hem d’acceptar i respectar. Per fer-ho, s’ha d’aprofundir en el coneixement de les diferents religions existents. Aquesta webquest servirà per estudiar i analitzar diversos aspectes d’algunes de les grans religions del món.

Nom de la webquest : “Els continents” Autor/a: Carme Juárez Curs al que s’adreça/matèria: 1r d’ESO/ Ciències Socials Ubicació de la webquest: https://sites.google.com/site/elscontinents2/home Torna al SUMARI

63


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA EL PROFESSORAT DE PRIMÀRIA ASSISTEIX A UN CURS SOBRE PISSARRA DIGITAL Al llarg del primer trimestre, el professorat de primària de l’escola van participar en el curs Pissarra digital inNom de laElwebquest:“Pa negre” teractiva. curs ha estat eminentment pràctic, i els/ Autor/a:Gemma Espuña les mestres han pogut practicar tot allò que s’anava Curs al que impartint a less’adreça/matèria: classes teòriques. El curs tractava des 4t d’ESO/Llengua d’aspectes tècnicsCatalana i de software sobre les pissarres Ubicació dea la webquest: digitals fins com crear materials didàctics, passant https://sites.google.com/site/panegreolot/home per molts altres aspectes de l’ús d’aquestes pissarres Síntesi:Després la lectura i el treballprogramari, de desco(models didàctics,de recursos pedagògics, berta etc.). de Pa negre d’Emili Teixidor i el seu entorn, ens hem fer unava idea de la barbàrie de lessessions guerres Així, pogut el formador dedicar les primeres iade la postguerra Catalunya rural. una pissarra explicar què ésai la per a què serveix digital interactiva. Va comentar els diferents models de pissarra que hi ha al mercat, que són molts, i les tres funcionalitats bàsiques que té qualsevol pissarra interactiva: es pot fer servir com a pissarra blanca (en lloc de la pissarra de guix), com a monitor (per projectar-hi presentacions, vídeos, etc., i amb l’afegit que la interactivitat de la pissarra permet interactuar amb qualsevol material que s’hi projecti), i finalment Nom la webquest “Llegim (per la pintura clau hiscom ade creadora de continguts crear en material ditòrica: els quadres ens parlen” dàctic propi). Autor/a: Tura Badosa A continuació, es van anar desenvolupant cadascun Curs al que s’adreça/matèria: dels tres punts abans citats per aprofundir-hi, tot par4t Socialsnecessari segons la utilitat lantd’ESO/ de l’úsCiències i el programari Ubicació dedonar la webquest: que se li vol a la pissarra. https://sites.google.com/a/xtec.cat/tura/ Enguany, les classes de primària han comptat amb la Torna al SUMARI www.cordemariaolot.cat

incorporació de pissarres digitals, fet pel qual aquest Síntesi: L’objectiuhade la recerca contestar la curs de formació estat molt útil era i aprofitat per a part pregunta: “ Què ens dirpogut l’autorincorporar a través de la seva dels/les mestres, quevol han al seu dia obra”? tots aprenent. els aspectes a a dia deHem l’aulaintentat tot allò treballar que anaven Els dil’entorn de l’obra seu autor gradualment i de l’època que versos cicles hand’art, anatdel incorporant l’ús va bàsic és quede l’alumnat sàde ser lesrealitzada. pissarres L’objectiu digitals interactives les aules, piga interpretar unaamb obrales artística tenint en compte el sempre lligant-ho programacions de les dicontext polític, social i econòmic l’època la qual verses matèries i amb la finalitatde última de en potenciar va ser realitzada i les característiques de l’autor. l’assoliment de les competències bàsiques. És innegable l’interès que té per als nens l’ús d’aquestes pissarres, en tant que els presenta els continguts de manera més atractiva i els permet interaccionar-hi de manera activa. La pissarra digital ajuda a mantenir la seva atenció i millora l’aprenentatge de determinats continguts gràcies al reforç de la Nom deque la webquest: segura “ imatge, és un dels“Internet principals mecanismes pels Autor/a: Pilar Campos quals aprenen els nens d’avui dia. Curs al que s’adreça/matèria: 1r d’ESO/ Informàtica BENJAMÍ MARTOS Ubicació de la webquest:

PEP PAGÈS

https://sites.google.com/site/wqinternetsegura/ Síntesi: Quan hagueu acabat aquesta WebQuest quedaran clars els principals conceptes de seguretat informàtica, les principals amenaces de la web, els mecanismes que podem utilitzar en cas d’un atac o virus... Sereu capaços d’aplicar tots els coneixements adquirits. Hem descobert què és un virus, ens hem adonat dels possibles problemes que poden aparèixer als xats, al correu electrònic i hem vist que hi ha pàgines web amb continguts inadequats... Si bé és veritat que hi podem trobar alguns perills, també hem après a combatre’ls. 64


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Síntesi: A través de les diferents activitats, l’alumne/a s’endinsa en el món del comerç internacional, el paper de les multinacionals, el consum i el consum responsable, l’alternativa que representa el comerç just i diferents iniciatives que desenNom de la webquest:“Interpretem climogrames?”

volupen algunes ONG. A nivell de procediments

Autor/a: Núria Duarri

es treballa l’ obtenció, procés, anàlisi i expres-

Curs al que s’adreça/matèria:

sió de la informació (oral i escrita). També el dis-

3r/4t d’ESO/Ciències de la naturalesa

seny de cartells per promocionar el comerç just.

Ubicació de la webquest: https://sites.google.com/site/interpretemclimogrames Síntesi: L’objectiu bàsic de la webquest és d’informarnos sobre els diferents climes que hi ha al nostre planeta, aprendre què és un climograma i com interpretar-lo, així com poder crear el nostre propi climograma.

Nom de la webquest:“ De Nador a Vic” Autor/a: Fina Barris Curs al que s’adreça/matèria: 1r/2n d’ESO/ Llengua Catalana – Ètica Ubicació de la webquest: https://sites.google.com/site/denadoravic/home Síntesi: Els objectius de la webquest, tot treballant col·laborativament, són saber més sobre l’autora, la

Nom de la webquest:“Comerç just i solidari”

Laila Karrouch, aprendre a crear itineraris, conèixer i

Autor/a: Mercè Brugada

respectar diferents cultures, construir murals i saber

Curs al que s’adreça/matèria:

explicar tot el que hem fet en un petit document , així

1r d’ESO/ Socials - Religió

com saber-ho transmetre als nostres companys.

Ubicació de la webquest: https://sites.google.com/site/comercjustisolidari/ Torna al SUMARI

65


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Nom de la webquest:

“Sightseeing London!”

Autor/a: Alícia Bolíbar Curs al que s’adreça/matèria: 4t d’ESO/ Llengua anglesa Ubicació de la webquest: https://sites.google.com/site/eng4eso/home Síntesi: Nom de la webquest:“Els contes populars cala-

You have practised the language and learnt vocabu-

tans”

lary.

Autor/a: Montse Jutglar

You have learned to search and analyze information,

Curs al que s’adreça/matèria:

process it and create a final product.

2n d’ESO/Llengua catalana

You have learned about some monuments and inter-

Ubicació de la webquest:

esting places to visit in the city.

https://sites.google.com/site/elscontespopularscata-

You have learned how to use a map and how to move

lans/

around the city.

Síntesi: A través de la webquest aprendrem els tipus

You have learned about British culture.

de personatges dels contes, qui els ha escrit, quin és el seu origen, per quin motiu s’expliquen, quins són els contes més coneguts, quins valors es desprenen dels contes, quines són les parts d’un conte: plantejament, nus i desenllaç i els temes més freqüents en els contes.

Nom de la webquest:“Religions monoteistes” Autor/a: Assumpta Domènech Curs al que s’adreça/matèria: 2n ESO/Religió Ubicació de la webquest: Plantilla pròpia Síntesi: Què en sabem de la nostra religió? I de les altres? De quins liders religiosos hem sentit a parlar? Torna al SUMARI

66


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Amb aquesta webquest volem aprofundir en el coneixement de les tres religions monoteistes més practicades al món, i així entendrem millor els costums dels nostres conciutadans nouvinguts.

Nom de la webquest:

La cèl·lula i els orgà-

nuls cel·lulars Autor/a: Manel Descals Curs al que s’adreça/ matèria: Nom de la webquest:“De què va aquest mural?”

4t d’ESO/ Biologia

Autor/a: Servand Solanilla

Ubicació de la webquest: Plantilla pròpia

Curs al que s’adreça/matèria:

Síntesi: Amb la realització d’aquest projecte heu

3r d’ESO /Visual i Plàstica - Ciutadania

pogut comprovar la importància de les cèl·lules i els

Ubicació de la webquest:

seus orgànuls. Heu pogut conèixer la composició i

https://sites.google.com/site/dequevaaquestmural2/

la funció de les unitats bàsiques de tots els éssers

Síntesi: A partir de l’anàlisi i la reflexió de diversos

vius d’una manera amena, treballant a casa, buscant

temes que ens preocupen, com el respecte al medi

informació i treballant-la en grup.

ambient, la pau o els drets de les dones i de la nostra

des de la cooperació ciutadana, l’associacionisme,

LA BIBLIOTECA DEL COR DE MARIA

el voluntariat... o des de pràctiques com les que ens

La biblioteca escolar és avui dia un lloc de trobada ,

permeten els diferents vehicles artístics: els visuals

de comunicació i d’ intercanvi d’ experiències inter-

i plàstics, els escenogràfics, els documents video-

disciplinàries i de continguts transversals al currícu-

gràfics... i ,d’altra banda, tenint en compte la història i

lum escolar. És també un espai que afavoreix l’ au-

les característiques del muralisme modern i contem-

tonomia, la formació i la responsabilitat de l’ alumnat

porani, crearem ,de manera col·lectiva ,un mural que

en el seu aprenentatge, ofereix les fonts d’ informació

relacioni els continguts dels documents videogràfics i

i estudi i és alhora un espai dedicat al foment de la

els aspectes formals i compositius del mural.

lectura com a mitjà i com a entreteniment, atès per

capacitat de donar resposta a aquestes situacions,

Torna al SUMARI

67


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS una persona responsable del servei que és també

Biblioteca històrica:

la que custodia,conserva i cataloga tot el fons do-

Ordenació, catalogació, conservació i control del fons

cumental i gràfic de l’ escola alhora que fomenta la

documental (libres/arxiu d ’ imatges/documents)

investigació.

Foment de la investigació. Objectius: Ser un espai educatiu i un centre de recursos documental i multimèdia. Fomentar mètodes actius en l’ ensenyament i en l’ aprenentatge. Afavorir el compliment de tots els objectius educatius: Acadèmics.

Característiques de la biblioteca escolar Cor de

Transversalitat.

Maria:

Igualtat d’ oportunitats.

Biblioteca curricular :

El foment de la lectura/ investigació/ crítica.

Material imprès documental/ cartogràfic/digital/Accés

Didàctica interdisciplinar.

a la documentació digital/ Servei de Préstec.

Departament de recursos pedagògics per a profes-

Zona d’ estudi i de lectura.

sors i alumnes.

Departament de recursos pedagògics: suport/ informació/elaboració de material pedagògic /assessorament professorat /alumnes/ coordinació activitats pròpies de la biblioteca /exposicions/fons documental.

Proporcionar a l’alumnat /professorat accés a tots els recursos, locals, regionals, nacionals i internacionals que els permet

posar-se en contacte amb idees,

experiències i opinions diverses.

Torna al SUMARI

68


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Oferir oportunitats de crear, utilitzar la informació per adquirir coneixements, capacitat de comprensió, desenvolupar la imaginació, entreteniment i desenvolupar capacitats crítiques a través de la recerca,

PLA EXPERIMENTAL DE LLENGÜES ESTRANGERES (PELE)

selecció i tractament de la informació en qualsevol

Per segon any consecutiu, a l’escola Cor de Maria

suport o format.

complementem l’aprenentatge de la llengua anglesa

Utilitzar la biblioteca escolar com un centre autò-

a través del Pla Experimental de Llengües Estrange-

nom d’ estudi.

CARME GRAU

res (PELE) durant els tres cicles de primària. Els objectius i els continguts del projecte estan adreçats a la millora de la competència comunicativa general de l’alumnat, amb especial incidència en les competències de producció, recepció i interacció oral en la llengua anglesa en un ambient relaxat i distès. El principal objectiu del projecte és que l’alumnat assoleixi un nivell d’autonomia en l’ús de la llengua anglesa que el permeti interaccionar amb correcció i fluïdesa davant les situacions reals diverses. Així doncs, l’alumnat aprendrà progressivament aquelles estructures bàsiques i vocabulari necessari per prendre contacte amb la llengua i la seva cultura, millorar la seva competència lingüística i així assolir un nivell de comunicació bàsic.

Torna al SUMARI

69


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Les sessions PELE es treballen una hora setmanal

ballar una millor expressió oral de la llengua.

amb la meitat del grup classe, a banda de les dues

El primer curs de cicle inicial ha mostrat l’aprenentatge

hores restants que es treballa la llengua anglesa amb

de diverses fruites, les quals han après pintant-les i

tot el grup classe a l’aula ordinària. Per tant, tots els

les han memoritzat mitjançant el joc al taller, “The

alumnes dediquen tres hores setmanals a la llengua

Fruits”. El segon curs ha dedicat una part del taller

anglesa, una de les quals és destinada al projecte

a recordar i dibuixar les paraules apreses durant el

PELE.

primer curs de primària, “Learning Vocabulary”. El primer curs de cicle mitjà ha fet un treball sobre què podem fer i què no podem fer (aprenentatge de “can/can’t”), “What can you do?”. El segon curs ha realitzat l’aprenentatge de les hores en llengua anglesa mitjançant l’elaboració d’un horari diari, “What time do you ...?”.

Les sessions PELE es treballen de manera seqüenciada i progressiva al llarg dels tres cicles de primària, potenciant i/o reforçant continguts que s’han anat treballant a l’aula, però des de la vessant comunicativa. La metodologia emprada és sempre a través d’activitats dinàmiques com el joc o la cançó per tal de motivar l’alumnat i així assolir un nivell més alt d’aprenentatge. Els recursos utilitzats són CD, ví-

El primer curs de cicle superior ha après la narrativa

deos, Flash cards, Presentacions PowerPoint o altre

descriptiva a través de la creació i descripció d’un

material divers que permet un vincle entre el llen-

monstre, “My favourite monster”. El segon curs ha

guatge visual i el llenguatge oral.

après la mateixa temàtica utilitzant-la per descriure

Alguns dels treballs realitzats durant les sessions

un personatge famós, “My favourite famous person”.

PELE han estat exposats a la granja de l’escola durant la jornada de portes obertes. Tot i ser treballs

Cal destacar la representació teatral que es duu a

escrits, han estat una base i una guia per poder tre-

terme a segon de primària, en la qual l’alumnat in-

Torna al SUMARI

70


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS terpreta un dels contes que apareixen en el llibre de text de l’aula ordinària. Aquesta obra, repetida pels quatre grups del curs, es podrà visualitzar al bloc del cicle inicial de l’escola al final de curs.

Per altra banda, aprofitant el projecte Comenius que s’ha dut a terme a l’etapa de secundària, l’alumnat de cinquè ha pogut interaccionar online amb alum-

L’ESCOLA REP EL BALDIRI REIXAC COM A CENTRE EDUCATIU Durant aquest curs la nostra escola ha rebut el premi Baldiri Reixac en la modalitat de centre, al costat de 13 escoles més de Catalunya, Catalunya Nord i les Illes.

nat d’una escola de Bulgària. A través de correus electrònics, l’alumnat d’ambdós centres ha iniciat un primer contacte, escrivint una breu presentació d’ells mateixos i alhora intercanviant interessos i vivències, expressant-se en anglès.

Els mestres que participem en aquest projecte som: Cicle Inicial: Teresa Mañé. Cicle Mitjà: Alfred Sánchez. Cicle Superior: Marta Puntí.

El premi Baldiri Reixac té un gran prestigi a nivell de Catalunya des que a l’any 1973, és a dir, en els inicis de la democràcia, el Sr. Lluís Carulla el va instituir per reconèixer l’afany de les escoles catalanes cap a la catalanitat i la qualitat educativa. Des d’aleshores, tal com va dir la consellera Irene Rigau en l’acta d’entrega, s’ha anat consolidant una xarxa d’escoles que fan de l’arrelament al país i de l’ús de la llengua pròpia, a dins i a fora de l’escola, un dels seus objectius de qualitat educativa. És per nosaltres un orgull formar part d’aquesta xarxa d’escoles reconegudes amb el Baldiri Reixac, ja que la nostra Institució està plenament arrelada a la societat catalana que l’ha vist néixer i expandir-se,

Torna al SUMARI

71


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS des d’Olot a d’altres indrets de Catalunya, l’Estat es-

la catalanitat i de l’ús de la llengua un instrument de

panyol i el món.

coneixement, de relació, de sentiment i de cohesió social i treballen per a projectar la nostra identitat integradora en un món globalitzat i multicultural. A l’època de la seva fundació i en els primers anys, la tasca de la Fundació (abans amb el nom de Jaume I, ara Lluís Carulla ) va representar un baluard decisiu per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, quan les institucions d’autogovern renaixien, després d’una llarga dictadura, i el poble de Catalunya es mobilitzava pel reco-

El Sr Lluís Carulla (Espluga de Francolí 1904- Bar-

neixement de la seva identitat.

celona 1990), Creu de Sant Jordi 1982, home de lletres, escriptor i empresari d’empenta, va ser un dels fundadors d’Òmnium Cultural, l’any 1961, junt amb altres prohoms catalans, així com de l’editorial Barcino i el Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí, el seu poble natal.

Avui, en un país que voldríem més normalitzat i amb unes institucions que anhelem més fortes i consolidades, les activitats i els reconeixements de la Fundació Lluís Carulla (premi d’Honor Lluís Carulla, premi d’Actuació cívica, premi Francesc Candel o premi d’Educació en el Lleure) representen un estímul a la En aquest moment el sistema educatiu català comp-

tasca de persones concretes i institucions que tenen

ta amb un bon entramat d’escoles i de professionals

la voluntat d’enfortir el sentit de pertinença, la qualitat

que no podrien ser ni actuar d’altra manera de com

de la seva tasca i la cohesió social.

son i de com actuen, escoles catalanes que fan de

Quant al reconeixement a la nostra escola el veredic-

Torna al SUMARI

72


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS te diu: “ Pel fet de ser una escola concertada, situada

geres (PELE), Pla d’Impuls a la lectura (PIL), Pro-

al centre històric de la ciutat, amb una forta presència

jecte d’Emprenedoria, Integratic, Pati Obert, Escola

d’alumnes de llengua familiar no catalana a totes les

Verda, Educat 1x1, dinamització de la

seves aules, que duu a terme un projecte d’escola

escolar, Mostra de teatre, Fira de les matemàtiques,

compromès amb el país i que fa de la llengua el mitjà

School Song Contest….i tantes altres activitats que

més important per a la integració de l’alumnat i la

completen i dinamitzen el currículum , afavoreixen la

cohesió social. Així mateix, és una escola oberta al

convivència i intenten fer de la nostra escola un ins-

barri i que participa en múltiples projectes per fomen-

trument de coneixement, d’identitat , d’arrelament a

tar l’ús de la llengua més enllà del propi centre”.

l’entorn i de cohesió en un món divers i canviant. I,

biblioteca

sobretot, un instrument per orientar persones que siguin capaces d’interpretar críticament el món en el qual viuen i puguin contribuir a millorar-lo.

Efectivament, des de l’escola estem treballant per materialitzar cada curs el nostre Projecte educatiu amb objectius concrets en el marc del Pla anual, que abastin tota la comunitat educativa. Aquest curs, per

Volia acabar aquest escrit fent referència al nom del

exemple, sota el títol: “Un món millor és possible”

premi. Mossèn Baldiri Reixac (Bell-lloc d’Aro, 1703 –

cada grup ha desenvolupat una activitat, des de P3

Sant Martí d’Ollers, 1781 ) era un sacerdot de la pa-

fins a 4t d’ESO, en la qual s’ha treballat i s’ha inten-

rròquia de Sant Martí d’Ollers, on al segle XVIII es va

tat viure, conjuntament amb la comunitat educativa,

dedicar a l’ensenyament dels nens i nenes. La seva

valors com la solidaritat,el respecte, l’austeritat, la

principal obra és “ Instruccions per l’ensenyança

multiculturalitat, la pau, la sostenibilitat..

de minyons” que configura un excel·lent tractat

L’escola participa o bé ha participat recentment amb

d’educació amb llengua catalana i una de les prime-

múltiples projectes i programes com ara el Projecte

res enciclopèdies escolars, on el principal objectiu

Comenius, el Pla experimental de llengües estran-

és la formació de la personalitat de l’alumnat que ,

Torna al SUMARI

73


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS segons ens explica, s’ha de basar en la persuasió i no en la por. També parla de les qualitats que ha de tenir un bon mestre , del paper dels pares i diversos aspectes de didàctica i de psicologia molt avançats per la seva època, en considerar que l’educació és un bé. Algunes de les afirmacions de Baldiri Reixac són ben vigents a l’actualitat, per exemple quan ens diu “ El mestre cal que sigui bon coneixedor de tots els

EXPOSICIÓ- MOSTRA DE LLIBRES ANTICS DE LA BIBLIOTECA HISTÒRICA DE L’ ESCOLA COR DE MARIA “ L’ evolució de l’ ensenyament de les ciències naturals , des de la descripció i la teoria fins a l’ ecologia”

alumnes quant a la seva personalitat “;“ Cal ensenyar a llegir els minyons en la llengua materna, però cal saber també que les llengües estrangeres ens ajuden a entendre els nostres germans fills d’un sol Déu.”; “ Cal preparar la noia igual que el noi per a la vida, donat que elles també poden assolir el govern de la família o de la societat” o bé “ Cal ensenyar l’alumne a ser crític, eloqüent, amant de la veritat i coneixedor de la història, per tal d’estimar les arrels humanes “. Cal, doncs, sentir-nos orgullosos i felicitar-nos per la distinció rebuda i desitjar que representi un estímul pel treball que realitzem, tots plegats, dia a dia. TURA BADOSA

Enguany l’ Escola cor de Maria d’ Olot ha fet una nova exposició de llibres antics de la seva biblioteca històrica que vol mostrar l’ evolució de l’ensenyament de les ciències naturals / història natural des de la segona meitat del s. XIX fins a les darreries del s. XX. Pretén ser un exemple de l’ evolució de l’ ensenyament de les ciències naturals/història natural amb llibres de coneixements, text i esbarjo que ens permeti conèixer més a fons les diverses pedagogies, les innovacions, les marxes enrere i els avenços en l’ aprenentatge de les ciències naturals, les quals i durant molt temps van ser teòriques i encaminades a ser simplement memoritzades. A la vegada també vol mostrar els intents de diversos mestres, científics i pedagogs per evolucionar cap a un camp d’ apre-

Torna al SUMARI

74


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS nentatge més experimental que havia de conduir a la

plicar l’origen del món.

descoberta i coneixement del medi per acabar amb la introducció a finals dels anys 80-90 dels segle passat de l’ ecologia.

La renovació de l’ ensenyament de les ciències naturals al nostre país i a l’ Estat espanyol, va venir de les escoles privades que amb molts més mitjans podien L’ exposició s’ inicia amb llibres que mostren l’ en-

aplicar la pràctica i l’ experiència a la teoria. Entre

frontament entre

ciència i religió, creacionisme

elles cal destacar L’ Escola de Lliure Ensenyança o

versus evolucionisme, llibres que es conserven a

l’ Escola del Bosc de Rosa Sensat a Catalunya . Les

l’ escola d’ entre 1850 i 1940, i defensats per reli-

innovacions en la pedagogia i en l’ ensenyament

giosos i científics. Durant tota la segona meitat del s.

de les ciències naturals i la seva evolució cap a la

XIX, els llibres de Darwin i d’ altres que parlessin de

conservació de la natura i les tesis ecologistes, van

l’ evolució constaven a l’ Índice de libros prohibidos,

arribar als anys 20 i sobretot durant la 2ª República,

controlat per l’ església. Això va privar als científics

i es va consolidar un sentit conservacionista en els

espanyols avançar en coneixements científics i eco-

estudis científics i en les orientacions pedagògiques

logistes, perquè a més de científic, Darwin és con-

basades en el coneixement del medi i en l’ experi-

siderat , avui dia, el primer ecologista de la història.

mentació.

Tampoc hi ha llibres de text de ciències naturals/història natural, al s. XIX, motivat pel fet que les noies no estudiaven ciències , i aquestes eren substituïdes per “Labores del Hogar “ ,” Economia Domèstica “o “Religió”. El creacionisme es va mantenir en els llibres de text durant les dues primeres dècades del s. XX, i més tard el règim franquista adoptà de nou el creacionisme com a teoria única i oficial per exTorna al SUMARI

75


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Amb la Guerra civil i el posterior règim del General

fossin els que posessin els pilars de l’ ensenyament

Franco, tota renovació pedagògica és frenada. Al-

modern de les ciències i l’ ecologia a partir dels anys

guns dels pedagogs, científics i mestres han de fugir

80 i 90 del s. XX a les nostres escoles . L’ aportació

a l’ estranger ,o van ser depurats, o durament repri-

d’ aquests innovadors mestres es complementa amb

mits. En els primers anys del règim franquista es va

treballs pràctics fets per alumnes d’ aquella època i

passar a donar preeminència a ensenyaments com

una petita col·lecció de llibres de lectura i de difusió

la història, les matemàtiques o la religió i es va in-

que, pel seu contingut i disseny, van ser una peça

troduir en l’ ensenyament la “Formación del Espíritu

clau en el coneixement de les ciències naturals i so-

Nacional” a més d’ anul·lar la coeducació i retornar

bretot del medi al llarg de tot el s. XX.

a la separació de sexes en l’ ensenyament , amb uns

També es pot veure un dels primers llibres que va

continguts completament diferenciats entre els nois i

escriure Ramon Margalef, el primer ecògraf espanyol

les noies.

als anys 40, i la seva participació en alguna enciclopèdia, conjuntament amb altres científics ambientalistes al costat de les típiques enciclopèdies descriptives i amb continguts pensats per estudiar de memòria. Aquesta exposició es complementa amb quatre estudis que expliquen des de les teories creacionistes i evolucionistes fins a la història de l’ ensenyament de les ciències naturals, l’ evolució dels llibres de text i de lectura i l’ arribada de l’ ecologia a l’ Estat

No serà fins a mitjans dels anys 50 i 60 quan mestres ,professors i pedagogs

comencen a recupe-

rar l’ esperit de les ciències naturals allunyades de

espanyol . Carme Grau. Responsable de la biblioteca de l’ escola Cor de Maria d’ Olot

la descripció i la memorística i comencen a introduir de nou l’ experimentació i el coneixement del medi . Es dedica, per tant, una vitrina als nous mestres que van marcar un inici en la renovació pedagògica de les ciències naturals com Carles Vidal Boix i Celso Arévalo i els seus seguidors, que van fer que, ja als anys 60, es comencés a retornar a la pedagogia experimental de les ciències de la 2ª República i que Torna al SUMARI

76


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS

VOLCANDPARK Del 21 al 25 de maig s’ha celebrat a Olot el VOLCANDPARK, el primer congrés sobre la gestió, la divulgació i el geoturisme en zones volcàniques protegides. Aquest ha pretès ser un fòrum de debat i pensament que lligui el coneixement de la vulcanologia amb la gestió del territori i la seva divulgació entre persones que treballen en aquests espais volcànics. Hi han participat un centenar d’especialistes d’arreu del món i tindrà continuïtat. El proper punt de trobada del VOLCANDPARK serà Hawaii. Paral·lelament, uns tres-cents estudiants garrotxins han participat al YOUNG VOLCANDPARK, un programa d’activitats paral·leles per a centres escolars. La nostra escola hi ha participat a diferents nivells: • L’alumnat de 6è de primària ha elaborat algunes de les peces de fang del mosaic commemoratiu que s’ha inaugurat al Parc Nou.

• Voluntaris de 3r i 4t d’ESO han participat en l’esmalt de les peces del mosaic. • Part de l’alumnat de 2n i 4t d’ESO ha fet de voluntari al congrés dels adults. • L’alumnat de 4t d’ESO ha participat activament a tots els actes del YOUNG VOLCANDPARK. El YOUNG VOLCANDPARK s’ha desenvolupat seguint aquest programa: Dilluns 21 de maig 9:00 h – Cerimònia d’obertura del congrés a la sala Torín (adults i estudiants) i ponència inaugural: “Volcanoparks / geoparks: How to enjoy volcanoes” a càrrec del sr. Ari Gudmundsson (Iceland). 11:00 h – Pausa per esmorzar. 11:30 h – Ponència inaugural del Young Volcandpark al Casal Marià: “L’educació ambiental en àrees protegides”, a càrrec del sr. Fernando Ramos (especialista en educació ambiental i interpretació del patrimoni). 15:30 h – Tallers de construcció de forns volcànics, estampació amb fang i graffitis, al Pavelló Firal, amb la coordinació i la direcció de l’Escola Municipal d’Expressió.

Torna al SUMARI

77


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS la Garrotxa.” Tots els estudiants han presentat els seus treballs i al seu torn han escotat els treballs dels altres.

Dimarts 22 de maig 9:30 h – Ponències de les escoles participants “Viure entre volcans”, al Casal Marià. Els alumnes de 4t d’ESO Pere Ayats, David Calvo, Jordi Fernández i

15:30 h – Tallers de construcció de forns volcànics,

Carla Matín han presentat el treball de recerca: “Som

estampació amb fang i graffitis, al Pavelló Firal, amb

sostenibles?. Aproximació a la producció, el consum

la coordinació i la direcció de l’Escola Municipal

i la gastronomia dels productes alimentaris propis de

d’Expressió.

Torna al SUMARI

78


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS 19:00 h – Esclat dels forns volcànics. Dimecres 23 de maig 9:00 h – L’alumnat de 4t d’ESO ha participat a la

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

sortida guiada per alumnes de l’Institut Montsacopa

En aquest curs 2011-2012, i en el marc del Pro-

d’Olot: paratges de la Moixina – Can Jordà – parat-

jecte educatiu de centre, hem treballat a nivell

ges de la Moixina – Parc Nou.

d’escola, des de P3 fins a 4t d’ESO, diferents

13:00 h – Dinar de germanor al Parc Nou d’Olot.

objectius que s’inclouen en els lemes: “Un món

El congrés ha estat una oportunitat per l’alumnat per

millor és possible” i “Creixem i ens fem perso-

descobrir una realitat diferent, un congrés, que ha

nes”.

permès que alumnat de diferents edats i el professo-

L’alumnat i el professorat de l’escola hem tre-

rat compartís una experiència única: la participació a

ballat amb il·lusió tots aquests temes perquè

un congrés internacional celebrat a Olot.

pensem que són importants per a la construcció

ANNA JORDÀ

d’una societat més justa. Creiem que és molt important el procés de treball: plantejament d’allò que volem treballar, cerca d’informació, reflexió de les caues i les conseqüències i finalment l’actuació. A més a més, el fet de treballar el projecte en tots els cursos és quelcom molt interessant perquè s’adonen que allò que han treballat i reflexionat és una actuació important i interessa a tota la comunitat educativa.

Educació infantil En aquesta etapa s’ha treballat en l’àmbit personal i relacional. Aquest àmbit és molt adequat per a l’etapa d’educació infantil perquè es centra en la persona i la seva relació més immediata amb els altres. S’han introduït i desenvolupat valors humans com l’autoestima, l’amistat, la cooperació, el diàleg, Torna al SUMARI

79


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS la confiança, la responsabilitat... adequats als ni- Educació primària vells dels nens i nenes d’aquesta etapa.

En aquesta etapa s’ha treballat en l’àmbit natural.

Així doncs, sota el títol “EMOCIONS A CABASSOS” Vivim en un planeta vulnerable. La raça humana s’ha fet un treball relacionat amb l’autoestima, creix infinitament, mentre que la natura esdevé l’autonomia i l’autoconeixement. Mitjançant un fil dèbil i amenaçada. A més a més, els recursos conductor, l’ocell Titus, s’han treballat un seguit naturals s’estan esgotant. És per aquest motiu de contes on les emocions esmentades hi són que hem cregut molt interessant treballar aquest sempre presents. Les mestres han explicat els àmbit en aquesta etapa. Volem que l’alumnat es contes, s’han comentat i s’han fet activitats rela- conscienciï del deure moral de protegir el Planeta Terra. cionades per treure’n conclusions.

S’han treballat temes molt adequats com la

A l’activitat de portes obertes es va poder veure destrucció del medi, la contaminació, l’estalvi un resum dels treballs. Amb dibuixos ben bo- d’energia, el consum responsable, la reutilitzanics o frases ben adequades, els nens i nenes ció, el canvi climàtic... d’infantil van poder mostrar les seves activitats.

Tots aquests treballs es van poder ensenyar a les famílies el dia de l’activitat de portes obertes.

1r de primària: Treball: “VOLEM EL NOSTRE RIU NET”. S’ha presentat un conflicte pintant un dibuix del riu Fluvià. S’han mostrat imatges de la brutícia del riu i de la mala actuació d’algunes persones llançant coses al riu tot afectant la vida dels animals i les plantes.

Torna al SUMARI

80


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS 2n de primària:

4t de primària:

Treball:”L’AIGUA ÉS VIDA”.

Treball: “CREAR UNA SOCIETAT MÉS SOSTE-

S’ha presentat un problema als nens mitjançant NIBLE”. un conte. S’han donat dades sobre la importàn- Cada vegada les persones generem més volum cia de l’aigua. Han pogut veure problemes re- de deixalles en la societat i és per aquest motiu lacionats amb el malbaratament de l’aigua i les que s’han estudiat i treballat els següents temes: seves conseqüències. I finalment, s’han donat vies de reutilització de les deixalles, el reciclatge, normes i pautes per l’ús correcte de l’aigua.

utilització dels diferents contenidors i cicle de les deixalles. S’ha reflexionat sobre el fet que cada vegada hi ha més embolcalls i envasos i que es consumeix innecessàriament la primera matèria. Esperem que el treball influeixi en el comportament dels nostres alumnes: reduir deixalles, reciclar residus i reutilitzar envasos i embolcalls.

3r de primària: Treball: “EL FOC”. S’ha fet un estudi molt interessant sobre el foc: beneficis, perills, origen, evolució, riscos i prevencions. Partint d’exemples visuals, xerrades, visites i treballs han raonat sobre el tema tractat. Els bons consells pràctics donats han ajudat a prendre consciència sobre quina actitud s’ha de tenir davant del forc.

5è de primària: Treball: “LES FONTS D’ENERGIA NO RENOVABLES” Partint del cas fictici d’un nen asmàtic, s’ha treballat el tema de les energies no renovables, les quals produeixen una gran quantitat de CO2 i esgoten els recursos naturals del Planeta. S’ha obtingut informació del llibre de Medi, d’Internet i

Torna al SUMARI

81


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS sobre notícies del diari. S’ha fet una reflexió oral i escrita del tema i s’ha arribat a unes conclusions que esperem que puguin aplicar al màxim: anar més a peu, tancar les aixetes, seleccionar les deixalles, viure de manera més sana, etc. Com a actuació final han elaborat uns murals i han fet un seguit d’escrits en el blog de classe.

Educació secundària 1r d’ESO: Treball: “EL COMERÇ JUST” El comerç just és un tipus de comerç alternatiu al comerç internacional tradicional, que basa la seva producció, distribució i comercialització no només en criteris de màxim benefici econòmic i competitivitat, sinó també en determinats criteris 6è de primària:

ètics i aspectes mediambientals per contribuir al

Treball: “LES FONTS D’ENERGIA RENOVA- desenvolupament sostenible de les economies BLES”

més desfavorides dels països més pobres del

A causa de la contaminació de les energies no planeta. renovables, s’ha fet conscienciar l’alumnat do- Amb aquest treball s’ha volgut que l’alumnat conant a conèixer altres fonts d’energia que no negués els productes alimentaris (cafè, sucre, contaminen i que hem d’aconseguir que siguin cacau, melmelada, mel, cereals, llegums, arròs, més accessibles. S’ha situat el problema utilit- te, galetes, pastes...), tèxtils (peces de vestir, pazant notícies dels diaris i revistes, s’han visua- rament de la llar...) i altres (joguines, productes litzat vídeos i s’ha buscat informació a Internet. d’artesania, llibres, articles de regal...) que es Per reflexionar sobre el tema s’ha fet un mural on poden comprar portant la identificació de comerç just. s’han posat les conclusions obtingudes. També S’ha intentat conscienciar-los a l’hora de comdins el treball del projecte, l’alumnat ha construït prar i sabran de l’existència de productes que uns maquetes per demostrar de manera pràctica tinguin l’etiqueta de comerç just. l’aprofitament de les energies renovables. Torna al SUMARI

Finalment, el dia de l’activitat de portes obertes 82


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS es va fer una exposició sobre productes frescos 3r d’ESO de proximitat i productes de comerç just.

Treball: “ BE AN ENTREPRENEUR” El treball ha estat un resum del programa en anglès i en català que estan portant a terme l’alumnat de 3r d’ESO. Té com a objectius fomentar l’esperit emprenedor entre els joves, ensenyar-los a pensar de forma creativa i innovador, millorar la vida dels altres, fomentar l’autoestima, treballar en equip, ús actiu de l’anglès o el català

2n d’ESO

(depèn del grup) en el programa, desenvolupar

Treball: “DESPESES MENSUALS D’UNA FA- capacitats de gestió i lideratge d’un projecte... MÍLIA D’UNES 3 ó 4 PERSONES” S’ha fet un estudi sobre les despeses mensuals d’una família repartint-les en 6 apartats: casa, compres, cotxe, adults, fills i extres. En aquests moments de crisi econòmica s’ha cregut molt oportú treballar aquest tema. S’han buscat dades sobre el preu de les coses, s’ha hagut de demanar l’ajuda als pares i contrastar les informacions obtingudes. Finalment s’han fet dues activitats per plasmar tota la informació captada: d’una banda un gran mural a la classe amb totes les despeses classificades per tipus i preus i d’altra banda, un vídeo explicant totes les conclusions obtingudes del treball.

4t d’ESO Treball:”SOM SOSTENIBLES?” S’ha fet una aproximació al conreu, elaboració i consum dels productes alimentaris de la Garrotxa. S’ha estudiat la sostenibilitat dels productes conreats i elaborats en la nostra comarca en el medi. També s’ha esbrinat si la manera de produir-los i elaborar-los genera autonomia, benestar i equilibri social. Una enquesta a la població olotina ha ajudat a detectar el coneixement que tenim dels productes autòctons de la comarca. Finalment, el treball ha donat pautes de consum i vida saludable.

Torna al SUMARI

83


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Reliable European Students . Objectius Des del principi, es va plantejar un projecte que ajudés l’alumnat a convertir-se en ciutadans europeus actius i responsables i, per tant, a explorar els valors universals i posar-los en pràctica en relació a ells mateixos, als altres, al seu país Esperem que tots aquests treballs inclosos dins i a Europa; promoure les competències comuniel projecte educatiu de centre hagin aconseguit catives bàsiques, orals i escrites, en la llengua els objectius proposats i, en definitiva, hagin con- materna i en la llengua estrangera; educar en la tribuït a formar millors persones.Equip directiu. col·laboració i el treball en equip, el pensament crític i la resolució de problemes i finalment, utiPer acabar, dir que aquest treball ha servit una litzar les tecnologies de la comunicació com a eines vegada més per fer que el nostre alumnat tingui efectives per aconseguir un millor coneixement. coneixement sobre el món en què vivim, disposi Temes de les eines per comprendre’l i finalment pugui Per tal d’aconseguir aquests objectius, l’alumnat habitar-lo i millorar-lo.

participant ha treballat diferents temes i ha participat en diverses activitats: comunicació inter-

Projecte Comenius OUR TREASURES

cultural efectiva; problemes que podem trobar a les nostres ciutats i competències cíviques; els tresors dins nostre: talents, capacitats, creativitat, imaginació; educació contra exclusió; els tresors locals a través dels ulls de l’alumnat; valors universals; la nostra escola com a centre de coneixement europeu, el Dia Europeu de les

El curs passat l’escola va iniciar la seva participa- Llengües, tradicions...)i que han presentat en les ció en un nou projecte Comenius. El nostre pro- diferents trobades. jecte, que ha finalitzat aquest curs, s’anomena Centres participants “OUR TREASURES”, derivat de les inicials de Han participat en el projecte una totalitat de nou les paraules Our Talented and Responsible, En- centres europeus, de diferent tipologia: privats, gaged and Active, Self-confident, Unique and públics, catòlics, d’educació primària i secunTorna al SUMARI

84


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS dària i d’educació professional, que han aportat Trobades presencials: varietat i riquesa a l’intercanvi d’experiències:

Al llarg dels dos anys de projecte, s’han realitzat

• Sveti Sedmochislenitsi Secondary School de sis trobades, tres durant cada curs escolar: Targovishte, Bulgària (Coordinador).

Curs 2010-2011

• Private Economics High School INOVA de 1ª trobada Zagreb, Croàcia.

Targovishte, Bulgària, octubre 2010

• Geniko Lykeio Lagkada de Lagkadas, Grècia.

La trobada inicial del projecte va tenir lloc a

• Rīgas 28. Vidusskola de Riga, Letònia.

l’escola coordinadora, Sveti Sedmochislenitse

• Kuziai Secondary School de Kuziai, Lituània.

Secondary School, amb la participació del pro-

• EPFA, Centro de Estudos e Formação Aquiles fessorat coordinador de cada centre europeu, per Estaço, Lda de Vidigueira, Portugal.

tal d’organitzar les tasques d’alumnat i professo-

• Gymnázium Svätej Rodiny de Bratislava, Eslo- rat i acordar les dates de la resta de trobades vàquia.

del projecte, així com de l’entrega de treballs. El

• Fundació Privada Cor de Maria d’Olot, Espan- professorat participant va poder visitar l’escola ya.

i conèixer de prop el sistema educatiu d’aquest

• Bishop Vaughan Catholic School de Swansea, país. També hi va haver temps per visitar la regió Gal·les .

(Arbanasi i Veliko Tarnovo) i conèixer de primera mà les tradicions, tan arrelades, d’aquest país.

2ª trobada Vidigueira, Portugal, febrer de 2011 El mes de febrer del curs passat, les delegacions de les escoles europees participants es van trobar a l’escola de disseny Escola Profissional Fialho de Almeida EPFA, a Portugal. Allà Torna al SUMARI

85


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS el nostre alumnat van presentar els primers treballs del projecte i el professorat va distribuir les tasques per a la següent trobada. L’escola portuguesa va organitzar una visita a la ciutat de Vasco de Gama i la regió d’Alentejo. Finalment, vam visitar Lisboa, des d’on vam agafar l’avió cap a Barcelona.

Curs 2011-2012 1ª trobada Swansea, Gal.les, octubre 2011 La 1ª trobada d’aquest any va tenir lloc a l’escola gal·lesa Bishop Vaughan, una escola catòlica, per a alumnes de secundària. A l’escola amfiZagreb

triona els nostres alumnes, que es van allotjar en

3ª trobada

cases particulars dels seus companys gal·lesos,

Zagreb, Croàcia, maig 2011

van realitzar diversos tallers sobre ciutadania,

INOVA, una petita escola professional, situada van participar en jocs amb la resta d’alumnes al centre de Zagreb, va ser l’amfitriona de la 3ª europeus i van exposar les seves opinions sotrobada. La nostra escola va participar amb una bre el tema treballat. L’alumnat i el professorat delegació de dos professors i dos alumnes, els participant vam conèixer la regió de la Badia de quals van presentar els temes proposats per a Swansea i vam visitar la península de Gower i aquesta reunió. El primer any del projecte va Mumbles, on feia un temps típicament britànic. ser valorat positivament pel professorat, ja que Vam visitar també una mina de carbó, Big Pit, i fis’havien aconseguit els objectius proposats. El nalment, la capital del país, Cardiff. L’experiència darrer dia de la trobada es va destinar a visitar va ser molt enriquidora, tant pel fet de conèixer l’àrea de Gorski Kotar i Kvarner Bay, fins arribar de prop una escola britànica, com per conviure a la pintoresca ciutat de Rovinj.

durant una setmana amb alumnat i professorat de diverses nacionalitats d’Europa.

Torna al SUMARI

86


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS

A Trip to Wales Five of us met at the station ready to start our trip to Wales. We already knew our host families, however, we were a little frightened and shy, and with our nerves on edge. The bus left us in front of a group of parents and students who were looking at us curious, but also enthusiastically, and we didn’t know what to do. Aquí ens vam haver de començar a separar tots i amb les ganes de conèixer la nostra nova família i amb el cansament que portàvem, no ens vam recordar de dir-nos adéu. Aquella nit tots ja ens havíem instal·lat a la nova casa. En realitat, en aquell país tot era diferent: sopàvem aviat, feia fred, era una ciutat gran i estàvem tots molt lluny uns dels altres, però l’estimació i l’amabilitat que ens oferien era el que feia que et sentissis com a casa, protegit i segur. Els matins eren vida diferents, uns anaven a peu, altres amb cotxe i fins i tot amb autobús, no com aquí que està tot a prop. Una de les coses que ens va fer més gràcia, va ser en entrar a la seva escola on totes les persones ens miraven i ens volien conèixer.

Torna al SUMARI

87


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Potser amb un sol matí vam conèixer a quasi tota l’escola! A part dels alumnes d’aquella escola, també ens vam fer molt amics de tots els alumnes dels altres països d’Europa com Grècia, Portugal, etc. Una de les coses més impressionants del paisatge de Gal·les van ser les platges i els seus penya-segats de roca negra que feien molta impressió de veure. Ens va agradar molt viatjar a Cardiff, la capital. El dimecres a la nit ens van organitzar un sopar amb un ball que ens va aconseguir fer riure molt i ens ho vam passar molt bé. Aquella setmana va passar volant i no volíem tornar a casa, de tan bé que ens ho havíem passat. No ens en vam adonar i ja érem divendres on havíem d’agafar l’avió un altre cop. Aquell viatge ens va formar com a persones i va ser una experiència molt enriquidora. A part d’això, ens va agradar tant que estem convençudes que cap de nosaltres l’oblidarà. To sum up, we liked this trip a lot because we had the opportunity to meet the people around the countries of Europe, and we could see Wales 2ª trobada and lived with a lovely Welsh family. Travelling to Olot, febrer 2012 Wales we could learn to stay without our parents La nostra escola va acollir la 2ª trobada dels seand we could improve our English too. We’ll gon any de projecte, durant l’última setmana del always remember this trip! It was great!

mes de febrer de 2012. La trobada va aplegar una cinquantena de professors i d’alumnes, els

Júlia Vila i Judit Abellan quals es van allotjar a les cases dels alumnes 4t d’ESO de l’escola de 3r i 4t d’ESO. Els visitants van tenir un programa molt intens, ja que a part de conèixer la nostra escola, la ciutat i la comarTorna al SUMARI

88


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS ca, també van viatjar fins a Figueres per visitar el Museu Dalí, i fins a Barcelona, on van visitar la Sagrada Família, el centre històric i el museu del FCB. L’alumnat va participar en tallers i en una intensa jornada de treball, compartint tot allò treballat en el projecte a través de les seves presentacions en powerpoints, videos i glosters. La comissió Comenius va ser rebuda per l’Alcalde de la nostra ciutat, Sr. Josep Mª Corominas, i la regidora d’Ensenyament, Sra. Núria Fité, en una recepció a l’Ajuntament. Finalment, es va celebrar un sopar de comiat en un restaurant de la nostra ciutat, i amb l’assistència de tots els participants en el projecte: alumnat i professorat europeu, alumnat acollidor d’ESO i professorat de la nostra escola.

Our experience (la nostra experiència) Què pensaries si et diguessin que vindrà un estranger que no coneixes de res, que té una cultura diferent i s’ha de quedar a casa teva? A alguns de vosaltres potser no us agradaria gaire la idea, però aquest no és el nostre cas. Des de fa un any enrere sentíem parlar d’aquesta idea de poder acollir algú a casa. En sentir això ens va fer molta il·lusió, no pel sol fet de practicar Torna al SUMARI

89


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS una llengua que no tenim l’ oportunitat de par- Comenius, Olot, 2012. lar cada dia, sinó pel fet de poder conèixer gent

Paula i Iris, 4t d’ESO

nova i de diferents cultures d’arreu d’Europa. Quan ens en vàrem adonar, ja era el dia 27 de febrer i estàvem tots a l’estació d’autobús esperant l’arribada “d’aquells estrangers”. Només se sentia a dir: “ Hello, nice to meet you! I was looking forward to meeting you, I’ve expected it for a long time” (Hola, encantat/da de conèixer-te!, Tenia moltes ganes de conèixer-te, ho he esperat durant molt temps). Un cop presentats, cadascú va anar a casa seva a conèixer la família i poder-se instal·lar. Recordem el primer sopar, un menjar tan diferent al seu, una llengua tan estranya... però al cap i a la fi, els agradava aquell ambient que hi havia a casa. Van ser uns dies de rialles, afecte i diversió on compartíem cultures, costums... sense sortir de casa. Sense adonar-nos-en ja era hora d’acomiadarnos. També recordem, però no amb tanta alegria, aquells petons i aquelles abraçades de comiat tot dient: “I wish we could stay together again” (Espero que ens tornem a veure un altre cop). Podem parlar en nom de tota la classe, ja que nosaltres hem tingut l’oportunitat de poder-los conèixer i compartir aquesta experiència tots junts, que encara que visquem a molts quilòmetres de distància sempre podrem recordar aquesta experiència que vam viure TOTS PLEGATS!. We’ll never forget you! Mai us oblidarem! Torna al SUMARI

90


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS 3ª trobada Bratislava, Eslovàquia, maig 2012 L’escola catòlica Gymnázium Svätej Rodiny, situada a la capital d’Eslovàquia, va acollir la 3ª i última trobada del projecte, durant una calorosa setmana de principis de maig. L’alumnat de les diferents escoles van presentar l’últim tema del projecte: valors universals. L’escola amfitriona va organitzar diverses activitats i visites per al professorat i alumnat participant, entre les quals cal destacar la recepció a l’ajuntament de la capital, la visita al castell-museu de Devin i les coves de Driny i el recorregut en vaixell pel riu Danubi. La sisena i última trobada del projecte va finalitzar amb una valoració molt positiva de Slovakia: good things should happen twice! la col·laboració entre els nou centres educatius Our stay in Bratislava, Slovakia, was an exciting durant els dos anys de projecte, i amb expectati- experience. We were nervous for the flight and ves de noves col·laboracions en un futur.

the stay with the families, but it was all as we had expected. It was great! No només vam visitar Bratislava sinó també vam arribar fins a Viena, la ciutat de la música, ja que les dues capitals europees estan situades molt a prop. Vam visitar la catedral, la casa de Mozart, l’òpera, el palau de l’emperadriu Sisí... A l’escola eslovaca ens van donar la benvinguda amb balls i cançons tradicionals, interpretats per alumnes de l’escola. Vam visitar diferents llocs de la ciutat: castells, a un d’ells vam arribar-hi amb tren turístic, a l’altre amb vaixell pel riu Danubi, un riu espectacular, molt gran, el més llarg i ample d’Europa, i a l’últim amb autobús. També vam

Torna al SUMARI

91


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS visitar les coves Driny, a 40 m de profunditat i amb una longitud de 680 m. Ens van portar a restaurants emblemàtics, el que ens va cridar més l’atenció va ser “Kamzík”, a la torre de TV més alta d’Eslovàquia. Vam dinar a dalt de tot, on el terra girava perquè veiéssim tota la ciutat. Els vespres quedàvem tots junts per prendre alguna cosa i poder parlar de les nostres cultures i coses diferents. At the Slovakian school the different European schools had to present the last theme, Universal Living Values: respect, responsibility, love, cooperation, peace, happiness, freedom, tolerance and honesty. Each school presented one value in a different way. It was very interesting! Arriba el final de la trobada. El celebrem amb un sopar, diplomes i música. L’endemà hem de marxar. Ens acomiadem a l’aeroport. We were sad, we won’t probably see them again, but our memories will be there. Good things should happen twice! Ariadna Marguí i Sandra Lobato 4t d’ESO

Els projectes Comenius formen part del Programa d’Aprenentatge Permanent de la Comissió Europea, tenen una durada de dos anys i el seu principal objectiu és facilitar la col·laboració entre centres educatius de diferents països de la Unió Europea, per capacitar l’alumnat i promoure la seva participació en el procés social com a ciutadans europeus actius. La valoració que en donem en finalitzar el projecte és molt positiva ja que ha estat una oportunitat perquè alumnat i professorat puguin visitar altres escoles, inter-

Torna al SUMARI

92


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS canviar experiències i metodologies, apropar-se a la seva cultura, posar en pràctica la llengua estrangera i ser més conscients de la seva identitat com a ciutadans europeus. Pàgina web del projecte: http://our-treasures.weebly.com/

JORNADA DEL PLA D’IMPULS A LECTURA (PIL) A BARCELONA APRENDRE A LLEGIR, LLEGIR PER APRENDRE -1 de març de 2012L’Escola Cristiana de Catalunya va organitzar una jornada dirigida als equips directius de centre dins el Pla d’Impuls a la Lectura. Vam poder assistir a tres xerrades que van ser molt interessants. Tot seguit us en fem un breu resum de cada una d’elles. Confiem que aquestes reflexions sobre aquest aspecte de l’ensenyament siguin del vostre interès. 1.-LA LECTURA COM A PROJECTE D’ESCOLA. Ponent: Isabel Solé ·El lector del s.XX utilitza la lectura amb autonomia per gaudir, aprendre i resoldre situacions. ·Per formar la competència lectora cal aprendre a llegir, gaudir de la lectura i llegir per aprendre. ·La lectura no és una tècnica que s’aprengui en un cicle determinat, sinó una capacitat que es va desenvolupant. Cal donar estratègies a l’alumnat per tal que la lectura sigui millor i més productiva. Abans, planificació; durant, idees claus, rellegir i resumir, i després, recapitular i escriure. Principis generals per formar lectors: 1.La responsabilitat de formar lectors és del centre. 2.Cal fer del centre un context lletrat, una comunitat de lectors i escriptors.

Torna al SUMARI

93


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS Atendre la dimensió emocional i afectiva de la lectura:

·Llegir és un procés.

·Ensenyar a estimar la lectura: seduir, convidar, en-

·Com llegim?

grescar...

-Desxifrem o descodifiquem lletres?

·Lectura i autoestima.

-Anticipem?

·La lectura feta per altres.

-Fem inferències?

·Text i lector: activitat privada i autoregulada.

-Text i lector?

·Condicions contextuals

-Comprenem?

Combatre la rutina:

Com cal treballar?

Diversitat de textos, propòsits, projectes, formats,

·Treballar textos i situacions de tot tipus.

suports, organitzacions socials, tipus de lectura, tas-

·Treballar en forma de procés.

ques, contextos...

·Llegint s’aprèn a escriure i escrivint s’aprèn a llegir.

Actuar de manera preventiva i normalitzada.

·Hem de llegir, parlar i escriure.

Cal fomentar una actitud bel·ligerant a favor de tot

·Fer lectures en veu alta.

l’alumnat que puguin aprendre a llegir i a gaudir de

·Fer preguntes.

la lectura.

·Escriure molt.

No hem d’acceptar passivament el fracàs de

·Hem de donar motius per escriure.

l’alumnat.

·Propostes de treball: pluja d’idees.

Activar tots els recursos per aprofitar al màxim les

·Analitzar els textos.

seves possibilitats.

.Hem de convertir la lectura en un hàbit.

2.-LA COMPRENSIÓ LECTORA, QÜESTIÓ DE LA 3.-DEL PAPER A LA PANTALLA. CLASSE DE LLENGUA?

Ponent: Daniel Cassany

Ponent: Ana Díaz Plaja

Llegir a Internet és més difícil que llegir un llibre, per

Què fem a l’escola?

tant costarà més de comprendre i interpretar.

·Tots som professors de llengua.

Segons l’edat de la persona parlem de:

·A la classe de llengua llegim, i a les altres classes?

A-NADIUS DIGITALS (alumnat).

·Utilitzem només el llibre de text?

B-IMMIGRANTS DIGITALS (mestres).

·Promovem les habilitats orals i escrites?

Els nadius digitals estan acostumats a veure vídeos,

Tant a primària com a ESO:

imatges i a fer “multitasques”.

Hauríem de fer més llengua a les classes i menys

Els immigrants digitals han après de la xarxa.

classes de llengua.

L’escola ha de ser resident digital i no visitant.

Què és llegir?

.Cal un canvi metodològic.

Torna al SUMARI

94


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS ·Seria un gran error treure els portàtils, no hi ha en-

·Prendre decisions.

lloc on no hi hagi ordinadors.

·Ser rigorosos.

·L’ordinador et permet créixer molt.

·Persuadir-los.

FUTUR DE LES PERSONES:

HEM DE CONNECTAR L’ESCOLA AMB EL MÓN

·DIGITALS: connectats, informats, formats, alfabetit-

EXTERIOR Montse Jutglar

zats, lletrats, cultes, preparats, ocupats, acomodats, inserits, actualitzats, ben situats, rics... ·NO DIGITALS: desconnectats, desinformats, ignorants, desarrelats, sense formació, sense feina, pobres...

CANTADA DE NADAL

QUÈ CANVIA? ·L’alumnat aprè moltes coses a fora de l’escola: mò-

El dissabte 3 de desembre l’escola va donar la ben-

bils, xats, SMS, twenty, facebook, blogs...

vinguda a les festes nadalenques amb la cantada

·Cultura globalitzada/fragmentària. Fanàtics: vide-

de Nadal ,com cada any, però aquesta vegada el

ojocs, motos, Manga, NBA...

concert canviava d’ubicació, fent la cantada al Teatre

·Comunicació intercultural.

Principal d’Olot.

·Adéu al monopoli de la lletra: més imatges. ·Es llegeix més “porqueria” (Internet pot ser terrible). Hem de buscar quina és la intenció del text. ·Lectura crítica.

La temàtica de la cantada va ser “Nadales de cinema”, on els alumnes de primària van interpretar diferents cançons nadalenques relacionades amb el Cal estirar la joventut cap al currículum. Els hem

món del cinema. Alguns alumnes de secundària van

d’ajudar, però com?

iniciar l’actuació fent un petit concert tocant cançons

·Pensar críticament.

nadalenques, com també van presentar l’inici del se-

·Presentar-los les coses lògicament.

gon acte.

·Comunicar.

Durant tot el concert, es va poder gaudir d’una projec-

Torna al SUMARI

95


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS ció de vídeos relacionats amb la cançó que l’alumnat

El grup de 3r B de primària ens oferia la cançó “El di-

cantava en cada moment.

moni escuat” on les imatges de referència pertanyien

El grup de 1r A de primària interpretava la cançó Feliç

a la pel·lícula d’animació de Disney “The Nightmare

Nadal on la pel·lícula de referència era “Looney Tu-

before Christmas”, Malson abans de Nadal, dirigida

nes”, conte de Nadal, dirigida l’any 2006 per Charles

l’any 1993 per Henry Selik i versionada novament

Visser.

l’any 2008 en 3D.

El grup de 1r B de primària cantava Santa Nit. La

El grup de 4t A de primària presentava la nadala

pel·lícula que va ambientar aquesta cançó va ser “El

“Deck the hall” ambientada per la projecció de la

millor Nadal” de Walt Disney, de l’any 2004.

pel·lícula “Quin Santaclaus”, filmada l’any 994 pel di-

El grup de 2n A de primària interpretava la cançó

rector John Pasquin.

El noi de la mare ambientada per la filmació de la pel·lícula “Cançó de Nadal”, A Christmas Carol de

El grup de 4t B de primària interpretava la cançó “Jin-

l’any 2009 i dirigida per Robert Zemmeckis.

gle Bells” . Les imatges que van ambientar la nadala

El grup de 2n B de primària va cantar la nadala

corresponien a la pel·lícula de l’any 1989 “Without

“Fum, fum, fum” . La cançó va ser ambientada per la

White Christmas”, Sense un Nadal blanc, en la ver-

pel·lícula “The Gremlis”, dirigida l’any 1984 per Joe

sió dels populars personatges anomenats “Els Simp-

Dante.

son”.

El grup de 3r A de primària va presentar la cançó “Les

El grup de 5è de primària va cantar la nadala : “Santa

bèsties del naixement” corresponent a la pel·lícula

Claus is coming to town”, Santa Claus ve a la ciutat.

“The Muppet Christmas Carol”, dirigida l’any 1992

La cançó va ser acompanyada per imatges referents

per Brian Henson.

a la pel·lícula “The Polar Express”, dirigida per Robert Zemeckis l’any 2004.

Torna al SUMARI

96


REPORTATGES • CURS 2011-2012 REPORTATGES GENERALS El grup de 6è A de primària va presentar la cançó “ThetTwelve days of Christmas”, Els dotze dies de Nadal, on la projecció cinematogràfica va ser “Sherketefeliz Navidad”, dirigida l’any 2008 per Gary Trousdale.

El grup de 6è B de primària ens oferia la nadala “Let it snow”, Deixa que nevi. De fons es projectaven escenes de la pel·lícula “Home Alone”, dirigida per Chris Columbus l’any 1990.

El professorat del Cor de Maria i Maria Reina també en va voler prendre part activa i ens oferia la nadala “Quan somrius” de Josep Thió. En aquest cas, les imatges de referència eren una producció de la professora Laura Vegas, que recollia diverses imatges del Nadal així com d’activitats nadalenques realitzades a la nostra escola.

Finalment, tots l’alumnat de primària van cantar la nadala “M’agrada el Nadal” de la compositora i cantant Dàmaris Gelabert. Les imatges que es projectaven van ser una idea i creació original de Natalia Peña, Mercè Costa i Gustau Casal.

Les cortines del teatre principal es tancaven, i l’escola acomiadava l’espectacle i donava la benvinguda al Nadal.

NATALIA PEÑA, CONCEPCIÓ SOMS, MERCÈ COSTA I MARTA PUNTÍ Torna al SUMARI

97


OPINIÓ • CURS 2011-2012 OPINIÓ 4t d’ESO PARTICIPA A L’OLOT.DOC

fix. Aquest, com a conclusió, ens deia que per aconseguir un somni s’ha de lluitar per ell.

Des de la matèria d’Ètica, l’alumnat de 4t d’ESO vam veure, el dia 16 de març, tres documentals de curta durada en el marc de la 6a edició de la Mostra Internacional de Documentals Olot.doc. Vam anar als Cines Olot juntament amb altres escoles i IES de la ciutat.

JÚLIA VILA 4t d’ESO

Els documentals proposats van ser 18 anys, una producció francesa i belga del director Frederique Pollet, I’m just Anneke, una producció d’Estats Units i Cana-

“NO M’ENQUADRIS” DINÀMICA SOBRE DIVERSITAT I PREJUDICIS

dà del director Jonathan Skurnik i Boat dreams, una producció de Gran Bretanya de la directora Sasha

Des de la matèria d’Ètica i durant tres sessions rea-

Andrews.

litzades en el tram final del segon trimestre, l’alumnat

Aquests documentals tractaven de diferents situa-

de 4t d’ESO hem participat en les dinàmiques sobre

cions i de diferents persones. Un d’ells reflexiona-

la diversitat i els prejudicis organitzades per l’Àrea de

va sobre la vida d’una noia, filla de pares separats,

Ciutadania i Immigració del Consorci d’Acció Social

que complia divuit anys i que vivia amb el pare. La

de la Garrotxa. La persona que ha dirigit les sessions

seva mare, que tenia problemes amb l’alcohol, els

ha estat la treballadora social Queralt Bancells.

havia abandonat des que era petita. Aquest primer

A les seves classes vam tractar el racisme, la dis-

documental representava que la noia, després de

persió dels rumors, els estereotips i els prejudicis i

molt d’esforç per poder veure la seva mare, deci-

vam experimentar tot tipus d’emocions. Foren unes

dia passar pàgina i encarar el seu futur sense haver

classes molt didàctiques.

trobat la resposta i la comprensió que esperava per

Ens va sorprendre com n’és de difícil interpretar, fent

part de la seva mare. El segon tractava d’una nena

mímica, algunes figures com la d’un jove, una jove,

de dotze anys que tenia un aspecte físic de xicotot.

un executiu o una parella homosexual: va fer ado-

Aquest segon documental ens aporta que no per ser

nar-nos que imitàvem estereotips perquè els nostres

diferent has de deixar de ser feliç. El tercer i últim

companys poguessin encertar-ho. També ens va

documental tractava d’un cementiri de vaixells, on la

impactar molt un vídeo que ens va posar sobre el

gent es dedicava a arreglar-los esperant, algun dia,

racisme i que també estava dirigit pels estereotips.

complir els seus desitjos i poder navegar sense rumb

Ens va fer adonar que moltes vegades no vèiem les

Torna al SUMARI

98


OPINIÓ • CURS 2011-2012 OPINIÓ A L’ESCOLA RECICLEM PAPER coses més enllà d’aquests estereotips. A més a més,

Aquest curs escolar, gràcies a uns contenidors blaus

en algunes ocasions es van causar situacions de de-

proporcionats per l’Ajuntament d’Olot a totes les es-

bat interessants on ens adonàvem que no sempre

coles, ens hem pres seriosament la tasca de reciclar

tots els companys estàvem d’acord en la manera de

el paper que usem a l’escola. Tota la comunitat es-

com actuar davant certes situacions. Vam realitzar

colar hem pres consciència de la importància que té

un joc on simulàvem que tots estàvem dins d’un au-

aquest reciclatge, a causa de la gran quantitat de pa-

tocar i érem de dos comunitats diferents. Cada co-

per que es genera i es llença en una escola. L’escola

munitat estava senyalitzada amb gomets de diferent

és un centre amb l’objectiu principal d’ensenyar els

color. Llavors pujava una altra persona a l’autocar i

nens i nenes a treballar amb el paper: usem folis per

només podia seure a un lloc que pertanyia a la comu-

aprendre a escriure i expressar-nos, fem ús de carto-

nitat oposada. Els companys havíem de decidir si la

lines per dibuixar i pintar, treballem amb llibretes per

deixàvem seure o no i ella si ho acceptava o no. Així

fer la feina de classe, tenim llibres per a guiar-nos en

que en acabar les xerrades ens va deixar a tots amb

l’aprenentatge, portem cartró de les caixes de llapis,

un regust a la boca, amb moltes preguntes rondant

els retoladors, etc.

per la nostra ment i realment va fer-nos adonar de

El reciclatge del paper no és una cosa nova. Els

moltes coses que mai ens havíem fixat, i que potser

egipcis ja feien servir el paper vell en la construcció

gràcies a aquelles sessions milloraríem una petita

de caixes per a les mòmies. Antigament, s’obtenia

part de nosaltres i canviaríem la manera de realitzar

paper de plantes (cànem), ara la major part del paper

algunes de les nostres accions, que no acabaven de

es fabrica a partir dels arbres.

ser del tot correctes. Per damunt de tot, però, ens va

Reciclar el paper és molt beneficiós per a la conser-

ensenyar a no jutjar la gent pel color de pell ni pel

vació del medi ambient:

seu aspecte.

•En reciclar paper i cartró evitem la tala d’un munt d’arbres, si reciclem una tona de paper salvem aproximadament 17 arbres. Mundialment, la indústria consumeix al voltant de 4.000 milions d’arbres cada any, principalment pi i eucaliptus. •També estalviem molta aigua en el procés de fabriCARLA MARTÍN 4t d’ESO

cació del nou paper. Per fabricar 1.000 kg de paper convencional és necessari un estany de 100.000 litres d’aigua, en canvi, per fer el paper reciclat s’utilitza

Torna al SUMARI www.cordemariaolot.cat

99


OPINIÓ • CURS 2011-2012 OPINIÓ aproximadament la meitat de càrrega d’aigua.

hi heu participat, perquè coneixeu algú que ho ha fet,

•Evitem o reduïm la contaminació dels rius propers a

perquè heu fet aportacions i us han informat sobre el

les fàbriques papereres perquè al paper reciclat no

tema, perquè us interessen els actes solidaris... Per

se li afegeixen blanquejadors.

als que no, aquí teniu una breu explicació:

•Es redueix la proliferació de terres ermes a causa de

Des d’ Intermón Oxfam defineixen la trailwalker com

la tala desmesurada als boscos tropicals.

el major repte esportiu per lluitar contra la pobresa i

Si ens parem a pensar un moment, veiem que també

la injustícia en el món. Es tracta d’un repte solidari, la

és molt beneficiós per a la “nostra conservació”, ja

primera edició del qual va ser l’any 1986. Aquest any,

que l’espècie humana necessita el recurs de l’aigua

l’objectiu ha estat el de poder construir pous d’aigua

per hidratar-se i els arbres per rebre oxigen i poder

a Etiòpia.

respirar; són dos elements imprescindibles per a la

Una vegada decideixes participar, cal formar un

nostra supervivència.

equip de sis persones, pensar un nom, inscriure’l i

Així doncs, a l’escola reciclem el paper amb molta

començar a recaptar diners. Una quantitat mínima de

devoció i orgull i esperem poder transmetre aquests

1500€. Sense aquesta aportació, no es pot participar

valors tan bonics a totes les famílies de nens i nenes

en la cursa. Aquest repte el vam assolir més fàcil-

de l’escola.

ment del que pensàvem, gràcies a les aportacions de familiars, amics i companys (també de l’escola Cor de Maria), entre d’altres. Una vegada vam tenir els diners, calia centrar esforços en la cursa. Cap de nosaltres havia participat en cap cursa d’aquestes característiques, així que no sabíem massa bé amb què ens trobaríem. Necessitàvem preparació física, mental i material. I entre petit repte i petit repte, s’anava acostant el gran dia. I amb ell, els nervis. El dia abans, vam anar a recollir dorsals. Allà ens van posar un xip (que ens TERESA MAÑÉ SANTALIESTRA

4 PERSONES, 100KM, 32 HORES, UNA CAUSA. TRAILWALKER 2012.

semblava enorme) al canell, que no podíem retirar fins finalitzada la cursa. Va aparèixer el primer maldecap, que l’endemà, al kilòmetre sis, ja havíem oblidat. El dissabte dia 5 era el gran dia.

N’hi ha que ja sabeu de què es tracta ja sigui perquè Torna al SUMARI

100


OPINIÓ • CURS 2011-2012 OPINIÓ equip que s’ajuda, que es comprèn, que relativitza els mals moments... Un equip que és solidari entre ell i amb els altres. Un gran equip! Ajudats també per altres equips de coneguts d’Olot, companys, que ens varen ajudar abans i durant la cursa, ja sigui amb suport material, o amb trucades durant la caminada que et feien agafar forces per continuar. En definitiva, un repte totalment solidari. Solidari des Tothom estava nerviós i eufòric. Estàvem a punt de

del moment que decideixes participar fins que pas-

participar en un gran acte! I ja havíem fet una feina

ses la línia de meta. I estic segura que, fins i tot,

molt important! S’havien recaptat més de 640.000€.

més enllà de tot això. Però això , el temps serà qui

I, a més, el nostre equip havia guanyat el premi al

ho dirà.

nom més solidari.

Tal i com ens va dir un company del “Club terra de vol-

A les onze en punt, va començar el repte més dur de

cans”: “El dolor marxarà, però la satisfacció d’haver

tots: 100km en menys de 32 hores!

assolit el REPTE proposat, perdurarà per sempre”.

En 100km passen moltes coses!!Per sort, el clima ens

Gràcies. DORSAL 246. 2+4=6; Peus X Pous.

va respectar. Però això no treu que hi ha estones de la cursa molt dures. De totes maneres, i tal i com em va dir un voluntari de Girona: “Quan acabis, només et quedaràs amb els bons moments”. Quan m’ho estava dient, jo pensava que havia perdut el nord! Que no hi havia bons moments? Però realment, només travessar la meta a Sant Feliu de Guíxols, vaig sentir que havia fet quelcom meravellós. Tot i que vaig estar a punt d’abandonar a Girona, tot i que ens varen aixafar la furgoneta, tot i que no vàrem poder dormir, tot i

BEA ROLDÁN

les “pàjares”, tot i les butllofes, tot i el dolor muscular i articular... només puc recordar els bons moments. Els moments en què t’adones que estàs compartint una experiència meravellosa amb moltes persones, però sobretot, t’adones que tens un gran equip. Un Torna al SUMARI

TECNOLOGIA AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ.

Vivim immersos el que els experts anomenen la societat de la informació. Paral·lelament, estem vivint 101


OPINIÓ • CURS 2011-2012 OPINIÓ la revolució tecnològica més important després de la Revolució Industrial. La vida dels humans occidentals està cada cop més amarada de tota mena d’aparells electrònics que ens volen fer la vida més fàcil. La icona de tota aquesta revolució és, sens dubte, Internet i, alhora, el desenvolupament de la informàtica i les xarxes de telecomunicació. Les escoles també formen part de la societat, en són un pilar fonamental i, per tant, també es veuen afectades per aquesta tecnificació . Recordo que el primer ordinador que vaig tocar va ser a l’aula d’informàtica de l’institut de secundària, quan feia 1r de BUP o, el que avui seria 3r d’ESO, a principis de la dècada dels noranta. Durant els meus estudis secundaris l’ús de l’ordinador es limitava a l’aula d’informàtica i tots els meus treballs i redaccions, com la gran majoria de la resta de companys de classe, els presentava escrits amb màquina d’escriure, aquella andròmina que no permetia reescriure i calia pitjar-ne les tecles amb notable força ( la majoria de vegades no es permetien les correccions amb tipex!). La universitat va ser un punt i a part, allà és on realment vaig començar a conèixer el món de les noves tecnologies i d’Internet. Amb tot, només era una eina de consulta i per elaborar els treballs. On més hores vaig estar va ser a la biblioteca, clavant els colzes davant de llibres i més llibres. Els nostres nens i joves neixen amb un ordinador o un i-pad sota el braç. La meva nena té dos anys, i ja sap fer servir determinades funcions de l’ordinador o del telèfon mòbil que els meus pares, amb més de Torna al SUMARI

60 anys d’edat, desconeixen. A les aules, doncs, no es pot donar l’esquena a l’evolució i al canvi trepidant que viu la nostra societat, impulsat per la revolució tecnològica ja esmentada. Ara bé, cal percebre l’ús de les noves tecnologies com un recurs més, com una eina facilitadora, i no com el leit motiv de la tasca educadora. No tot passa per Internet i/o pels ordinadors. El treball amb els llibres de text o els llibres de consulta és absolutament imprescindible. Crec que es basen en la cultura de l’esforç i la feina ben feta que jo vaig aprendre de petit i que vull que els meus alumnes també aprenguin. La immediatesa del món telemàtic, basat en la cultura del mínim esforç que es potencia a la nostra societat, no pot suplir el treball amb el llapis i el paper. A més, crec que el contacte i el treball amb material en suport paper permet la potenciació de determinades competències bàsiques que, d’altra manera, és més difícil treballar com la capacitat d’anàlisi de textos, de cerca de la informació que es necessita, de síntesi, i un llarg etcètera. Amb això no dic que les noves tecnologies no siguin útils ni utilitzables en l’entorn educatiu. Ni molt menys! (enguany hem iniciat el treball amb pantalla digital a la meva aula, i en tinc molt bona opinió). Però sí crec que no haurien de poder substituir el paper com el principal material de suport. Paper i pantalla poden i han de conviure a l’aula, no vulguem tecnificar en excés i sense criteri la pràctica educativa com la clau de volta per sustentar el sistema educatiu, perquè no ho és.

102


OPINIÓ • CURS 2011-2012 OPINIÓ - Avui és l’aniversari del pare! I el felicitem. - Ahir sopant em va caure la dent que feia tants dies que bellugava i els angelets m’han portat un conte! I tots a veure el petit foradet que ha deixat la dent. - La mare està malalta! I preguntem què li passa desitjant que es posi bona ben aviat. - És l’aniversari

de la Rosa! I tots a cantar-li la

cançó. BENJAMÍ MARTOS

ELS MESTRES I LA IL·LUSIÓ Cada dia que passa estic més convençuda de què un dels elements més importants per tirar endavant en tots els àmbits de la vida és la il·lusió. Sense il·lusió es fan feixugues fins i tot les tasques

Quan comencem a treballar ja sabem més o menys qui està content i qui té algun motiu per estar una mica preocupat o distret. Després, al llarg de la jornada, seran moltes les ocasions que tindrem per copsar la il·lusió en els seus ulls i fer- nos-la també nostra.

més senzilles. Però nosaltres, els mestres, trobo que som privilegiats en aquest aspecto. Vivim i compartim tantes il·lusions amb els nostres alumnes que no és gens difícil trobar cada matí un munt de motius per afrontar el nou dia. Sabem que quan arribarem a l’escola trobarem aquelles carones que ens miraran amb afecte i ens diran”bon dia” i a partir d’aquell moment tots els problemes o angúnies que tenim passaran a segon terme, i no els retrobarem fins que serem de retorn cap a casa. Aquest “bon dia” va seguit d’un munt de vivències que fan de cada dia un dia especial , diferent. - Saps? A l’àvia ja no li fa mal la cama! I ens n’alegrem. Torna al SUMARI

Montse Planagumà 103


OPINIÓ • CURS 2011-2012 OPINIÓ LLEGIM? Moltes vegades ens hem preguntat pe què serveix la lectura o per què llegir. Doncs bé, hi ha moltes respostes, com la que ens diu que és una porta oberta al desenvolupament humà a través de la paraula i la paraula ens porta a la utilització i millora del llenguatge, a aprendre vocabulari, redacciar, parlar més i millor...... entre molts altres avantatges, però també podem afirmar que és la que ens porta la passió per les coses, a viatjar en el temps, a tenir noves experiències, a la reflexió i a la crítica, a saber gaudir del temps , a divertir-se i a aprendre alhora, és a dir, a viure millor. Si millorem l’ esperit, també millorem la nostra salut i el nostre estat d’ ànim. Com diu Joan Fluvià “.......llegir és estar més a prop de la vida que de la gramàtica...... “. Per tot això, ens cal molta tasca a les escoles, però també una gran complicitat per part de les famílies. L’ escola no ho és tot i és necessari el compromís de pares i mares en activitats com el foment de la lectura als fills/es des de ben petits, i el seu acompanyament al llarg de tot la seva formació. La lectura forma, instrueix, fa créixer i fa viure més bé i ens ajuda a ser millors. Per això cal que les famílies s’ impliquin de valent i esdevinguin un complement molt útil per a les activitats curriculars escolars. Cal remarcar una vegada més que és molt bo fer-ho des de ben petits. Però sempre es pot començar, a qualsevol edat... Com a suggeriment de cara a iniciar el foment de la lectura als nostres fills,podem començar pels contes, Torna al SUMARI

explicats per pares o avis (aquests darrers són un element molt important en la formació del nen i en el foment d’un futur lector), explicar la nostra experiència amb els llibres, des de ben petits, quan nosaltres llegíem contes, o com ens els explicaven l’avi o els pares... quantes vegades anàvem a la biblioteca , a llegir o a estudiar. També és bo començar a fer una petita biblioteca al nen/a, amb llibres de contes, i anar seguint per llibres de continguts, novel·les, a mesura que va creixent. És bo ensenyar-lo i acompanyar-lo a la biblioteca escolar o pública, on se li obre tot un univers de coneixements i fantasia i estar amb ell en les activitats que les biblioteques realitzen. Compartir amb ell deures, treballs o llibres que pot haver tret en préstec de la biblioteca escolar/pública , ajudar-lo a llegir, a comentar i per què no, gaudir-lo junts. És positiu que el nen aprengui que les biblioteques són llocs d’ esbarjo, d’ aprenentatge i d’estudi i en això la responsabilitat dels pares és molta, alhora que es complementa amb els ensenyaments de l’ escola. Per això cal anar pas a pas, gaudir de l’ experiència, poc a poc, primer amb la veu, quan són molt petits, després amb les paraules, amb les imatges, l’ alfabet, i després els llibres quan el nen comença a aprendre i a llegir tot sol, i comença a descobrir tot un món de paraules que de mica en mica l’ ajudaran a fer-se gran. Si volem que els nostres fills llegeixin i aprenguin, no oblidem que el primer agent lector és sempre la famí-

104


OPINIÓ • CURS 2011-2012 OPINIÓ lia. L’ escola ja fa la seva feina, però la potenciació,

Sport el passat 31d’abril de 2011.

estímul i foment de lectura i estudi ve de la família , i

“El futur del club (del país) es cou a foc lent al forn

com diu també Joan Fluvià”...cal anar més enllà del

de La Masia (les aules de les escoles). L’aposta no

llibre de text.....també es tracta d’ anar més enllà del

és senzilla ni barata. És necessari temps, paciència,

Google” .

mestres savis, un full de ruta clar, voluntat ferma i

L’ escriptora Mercè Micaló diu: “...la nostra relació

16 milions d’euros cada any. Condicions exigents i

amb la família no és una relació imposada, sinó que

inaudites per aquests temps que corren, on la pres-

és fruit de l’ amor, la convivència, la il·lusió i la fan-

sa i el resultat immediat són les úniques vares de

tasia....”

mesura. Apostar per la sembra lenta i el creixement pausat és una decisió quasi contracultural. El Barça (el Departament d’ensenyament) ho fa, però el que és realment rellevant és que s’està sabent combinar amb el mestissatge d’altres procedències futbolístiques (culturals).” Substituint les paraules clau per les paraules entre parèntesi, ens adonem que els ingredients per cuinar una bona educació els tenim a l’abast, només falta voler-ho fer, invertir, un full de ruta clar i paciència. Tenir una educació de champions, com aquest meravellós equip, no s’aconsegueix d’un dia per l’altre, Carme Grau

tots els culers ho sabem. Ara només falta creure-hi.

EDUCACIÓ DE CHAMPIONS Ara que està tant de moda omplir-nos la boca parlant del Barça i del seu excel·lent model de La Masia, podríem fer una ràpida comparació amb l’educació del nostre país i aprendre’n alguna cosa. D’entrada pot semblar una ximpleria, però anem a analitzar les paraules d’un gran periodista entès en el tema, Martí Perarnau, del seu article d’opinió publicat al diari Torna al SUMARI

MIQUEL PÉREZ 105


RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012 RACÓ LITERARI

POESIES DIA DE LA MARE LA MARE Sempre està al meu costat, encara que el món s’hagi acabat. És la millor amiga que es pugui tenir, i no és només un dir!

LA MEVA MARE Quan estic trist i sol, sempre tinc el seu consol.

Mare estimada,

És una persona molt amable,

la que la vida m’has donat,

i també molt agradable.

et dic que t’estimo com ningú mai t’ha estimat.

És molt i molt treballadora, i una magnífica senyora.

El cor em batega

Un gos i un gat

ben il·luminat

i aquest petit poema s’ha acabat.

per l’amor tan gran que m’has demostrat.

MOLTES FELICITATS MARE!! Pol Puigdemont Plana .

El matí em desperto, et veig al meu costat necessito abraçar-te perquè no sigui un somni, sinó una realitat. T’ESTIMO MARE! Júlia Aragonès Xarles

Torna al SUMARI

106


RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012 RACÓ LITERARI

PREMIS ÒMNIUM UN PETÓ I UNA ABRAÇADA EN AQUESTA DIADA

ESTRÈS A LA CUINA A la cuina hi ha molt enrenou,

Mare un petó, per haver-me fet néixer. Mare un petó, per ensenyar-me a créixer. Mare un petó, per cada dia al matí. Mare un petó, per ensenyar-me a no patir.

s’acaba de trencar un plat nou! Què és aquest soroll? - diu la forquilla endormiscadasegur que és la senyora cullera que és una pesada!

Mare una abraçada, quan m’acompanyes a estudiar. Mare una abraçada, quan em vens a buscar. Mare una abraçada, quan estic malaltona. Mare una abraçada, quan ja estic bona.

Ja tornem a tenir sarau! I, com sempre, és el ganivet qui posa pau. Deixeu de discutir, que les cassoles no poden dormir! Demà els espera un gran dinar

Mare un petó, per una petita flor.

i tot el matí hauran de cuinar.

Mare un petó, per aquells dies de por. Mare un petó, per les vegades que m’he barallat. Mare un petó, per les vegades que m’has perdonat.

Mare una abraçada, quan em fas el sopar. Mare una abraçada, quan l’acabo de tastar. Mare una abraçada, quan em dones llibres per llegir. Mare una abraçada, quan me’n vaig a dormir.

De nou a la cuina hi ha quietud... si no fos per la cafetera que acaba de fer un esternut.

MERITXELL QUER 6è d’EPRI A Primer premi poesia infantil Òmnium cultural

MARE, UNA FORTA ABRAÇADA I UN GRAN PETÓ!!!!

Tura Danés Serrat

Torna al SUMARI

107


RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012 RACÓ LITERARI

PETJADES DE GUERRA

tir a la dolça olor del menjar que convidava a fer venir

Ja s’acostava el capvespre i el sol encara no s’havia

gana al qui menys en tenia. Jo, esgotat del dia, vaig

post. La suor em regalimava suaument per la silue-

engolir-ho tot en poc temps i vaig anar a l’habitació.

ta de la cara. Tenia els braços cansats de tant fer

Deixant anar el meu pes sobre el llit fent-lo trontollar

anar l’aixada. Aixecar-la, clavar-la a terra i remoure

sobre les seves potes, vaig decidir aclucar els ulls.

la terra fèrtil del camp. Avui ha estat un dia tranquil,

Anita no trigà a venir, es va estirar suaument al meu

durant tota la jornada no s’han sentit tocs de queda

costat i em murmurà a cau d’orella: ‘’bona nit, esti-

pels bombarders alemanys que atacaven la ciutat. La

mat’’.

fresca brisa del crepuscle m’acariciava la pell. La llu-

na, ansiosa per deixar-se veure, indicava com el pas

son. No els vaig fer cas pensant que pararien però el

de les hores avançava i que tocava tornar a casa.

soroll no va cessar. De mala gana vaig anar a obrir

La vida dels carrers de Cornellà s’havia reduït

la porta. Un parell d’homes vestits amb pantalons i

a tan sols els dies de mercat, i jo ara dirigint-me al

caçadores en condicions pèssimes i dos fusells pen-

carrer de la Llet on la meva dona i dos fills m’estarien

jats a l’esquena, van anunciar-me que m’obligaven

esperant dins de casa. Cada pas que feia anava in-

a anar a lluitar contra les tropes franquistes per de-

crementant el ritme fins arribar-hi. Era una petita vi-

fensar la pàtria catalana. M’hi vaig negar rotunda-

venda d’una planta i amb un jardí darrere amb un

ment. Els crits de la discussió van despertar Anita,

corral xic per als ànecs. En obrir la porta una lleu

que va venir a tota pressa. Els seus ulls estaven ten-

fragància de sopa de brou va omplir-me els pulmons

yits d’una por i preocupació infinita. A contracor, vaig

i se’m va fer la boca aigua. Deixant-me portar per

deixar la meva llar enrere, no volia posar en perill la

l’oloreta vaig arribar a la cuina on hi havia Anita, la

meva família. Aquell parell d’homes van dur-me a un

meva dona. Portava un vestit verd poma i un davan-

campament prop de l’Ebre. Abans de donar-me un

tal blanc que impedia que es taqués d’oli. La canalla

lloc a l’exèrcit republicà, volien fer-me proves mèdi-

jugava a bales al terra de la cuina, hi estaven tan

ques per si estava en condicions de batallar. Em van

capficats que ni van adonar-se que havia arribat. En

fer esperar dins d’una tenda de la Creu Roja. Rere

canvi Anita va voltejar sobre ella mateixa deixant de

del vel de l’entrada va aparèixer Dr. Freixes, un amic

banda l’olla a punt de bullir i vingué a besar-me ten-

de la família. Ell en veure’m va sorprendre’s. Gràcies

drament. Quan el sopar estigué a punt, Anita el serví

a ell vaig poder mig escapolir-me d’anar al front de

i els nens, encara enjogassats, no volien menjar però

la batalla però tant sí com no aniria a la guerra, però

sí seguir en la seva empresa. Al final no es van resis-

això sí, com a ajudant del metge. Pel campament es

Torna al SUMARI

Un parell de cops sords van interrompre’m el

108


RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012 RACÓ LITERARI sentien rumors d’atacar per sorpresa al bàndol ene-

continuàvem exercint la nostra tasca. Un dia, mentre

mic per la nit, era una idea temerària, però tal dit, tal

estàvem enmig d’una guerrilla, vaig sentir un tret com

fet, aquella mateixa nit, van atacar a les tropes fran-

molts d’altres que ja havia sentit, però aquesta vega-

quistes. El soroll eixordador de les metralladores, els

da no vaig ser afortunat, va impactar de dret al meu

bombarders i fusells va trencar el silenci de la nit en

coll. Vaig deixar anar un fort crit. El dolor era intens,

qüestió de segons. El camp de batalla pudia a mort i

la vista se m’anava ennuvolant, el pols de la sang

nosaltres érem els dos àngels enmig d’aquell infern

cada vegada sortia més ràpid i en qüestió de segons

intentant salvar el major nombre de vides possibles.

vaig perdre la consciència. Abans de desmaiar-me

Novells i veterans queien. Tots nosaltres anàvem re-

vaig sentir el Dr. Freixes cridant el meu nom.

duint les files. El cel gris pel fum sentenciava la nos-

tra derrota i retirada, l’única salvació era travessar el

ja no era al camp de batalla sinó en una habitació

riu. Les barques eren un blanc fàcil però per salvar

amb les parets d’un blanc gastat pel temps, una taula

la vida hom s’hi arriscava. El Dr. Freixes i jo vam có-

de metall i un armariet amb portes amb vitrines on

rrer com llebres fins a la més propera que hi hagués.

darrere s’hi podia distingir alguns pots de medicines.

Quan vam arribar-hi ja estava quasi plena només va

La llum tènue del sol matiner entrava per la finestra.

poder embarcar el doctor. Ell em va mirar i em di-

De cop i volta una dona d’uns quaranta i escaig anys

gué: ‘’No et deixaré aquí. Agafa’t a la barca i neda

va entrar a l’habitació. Anava vestida amb hàbits ne-

per salvar la vida, tu i jo no hem de morir ací, encara

gres fins als peus i una còfia que li amagava la ca-

ens queda un llarg camí per seguir.’’ L’aigua estava

bellera. Va mirar-me amb uns ulls savis color mel, va

glaçada però vaig lluitar amb totes les meves forces

acostar-se cap a mi i amb un ungüent em va fer un

per continuar-hi agafat. La por que ens disparessin

delicat massatge al coll. Llavors vaig notar com la

se’m menjava per dins. Només va desaparèixer en

pell em cremava i vaig fer un petit gemec de dolor.

veure que faltaven menys de cinc metres per arribar

Ella va posar-se un dit sobre els llavis indicant que

a la riba. En posar els peus a terra jo només desitjava

no cridés. Llavors vaig tenir la gosadia de parlar.

una cosa: tornar a casa, amb l’Anita i els nens.

- Perdona, em podries dir on sóc?

La fugida cada vegada anava dirigint-se més cap a

- Ets a l’hospital, el teu company va dir que aniria a

l’interior de Catalunya. Les nostres forces estaven al

França amb la resta, però que et deixava decidir so-

límit i era molt trist veure com la gent es desmoralit-

bre el camí que volies seguir.-va dir suaument amb

zava per cada lluita perduda. La retirada ens havia

una veu dolça mirant-me fixament.

portat fins prop de la ciutat d’Olot. Jo i el Dr. Freixes

Una oportunitat per tornar a Cornellà? Gràcies vell

Torna al SUMARI

Vaig obrir els ulls i vaig quedar desconcertat,

109


RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012 RACÓ LITERARI Però la mort de la seva mare li causava una tristesa

amic meu, no la desaprofitaré. - A quin poble estem? –vaig preguntar. - A Olot, senyor, la ciutat dels volcans -va contestar. - Olot.. me’n recordaré...Si me’n surto d’aquesta tornaré a venir al poble que m’ha donat una segona oportunitat. Em vaig quedar mirant fixament el sol que es veia per la finestra i esperava amb ganes poder tornar a la casa del carrer de la Llet de Cornellà, amb la gent que més estimava.

immensa i tenia moltes ganes de plorar. Volia que, com a tothom, li brollessin les transparents i salades gotes d’aigua dels seus ulls. Així que va anar a parlar amb un amic metge i li va explicar que tenia el llagrimer tapat, que això li passava a molta gent i que amb una petita operació estaria resolt. Ben passat un mes, Grindy ja podia plorar i al cap de mig any ja havia provat tots els tipus de llàgrimes, havia plorat de tristesa amb el cor encongit, però també havia plorat de felicitat, de ràbia i de nostàlgia. I les va

JÚLIA BAIXAS tastar totes, les seves noves llàgrimes eren diferents 3r d’ESO A 1r premi prosa de les altres. Quan plorava per circumstàncies agraÒmnium cultural

LES LLÀGRIMES DE GRINDY.

dables eren dolces com la mel, però quan era per tristesa eren salades com el mar, eren amargues si la ràbia l’envaïa i àcides amb la culpabilitat. Va anar,

Grindy era una noia que vivia molt a prop de les co-

altre cop, a buscar ajuda al seu amic, qui aquesta ve-

negudes meravelles del Matxupitxu, un lloc on hi

gada no va poder ajudar-la. Grindy no va saber mai

predomina la tranquil·litat i on les persones són molt

per què li passava això, alguns van pensar que no hi

sociables. Era una persona com totes les altres però

tocava del tot, altres que tant sols eren al·lucinacions

havia perdut una cosa. De fet, no ho havia perdut,

seves, altres que era tot psicològic i altres, i els més

sinó que mai ho havia trobat, i no era ni una mare

savis, se la van arribar a creure. Però Grindy va voler

ni un pare, ni l’amor ni la felicitat, ni el somriure ni la

passar una vida al costat de les llàgrimes, va pensar

tristesa, ni un braç ni una orella…eren les llàgrimes.

que aquest era el seu destí, ja que havia nascut amb

Ella no se’n va adonar fins que va ser gran. Quan va

el llagrimer tapat, no es podia quedar aquí.

tenir setze anys va perdre la mare i és quan va saber

Als vint-i-un anys va dedicar-se a esbrinar el color de

que no podia plorar, és clar que abans havia tingut al-

les seves llàgrimes, es va adonar que eren vermelles

tres disgustos, o alegries que l’havien fet plorar, però

amb l’amor, negres amb la seva tristesa, grises amb

plorava sense llàgrimes, ella creia que no tenia senti-

la por i verdes amb l’esperança. Altre cop hi havia

ments, que no sabia plorar i no deia res a la gent.

moltes opinions diferents però ella continuava inves-

Torna al SUMARI

110


RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012 RACÓ LITERARI tigant. Recollia les seves llàgrimes però mai acon-

Una nit, Grindy s’havia estirat damunt la seva ha-

seguia conservar-les molt de temps, s’escapolien de

maca. En aquell indret en tenien una a cada casa:

les seves mans, s’evaporaven de dins els recipients.

algunes eren de fil, altres de llana, algunes tenien

I és que Grindy va aprendre que moltes de les nos-

forats i altres no, n’hi havia de tots colors i de totes

tres llàgrimes no arriben a tocar al terra, algunes es

les mides. Panxa amunt, es va posar a observar el

queden i s’evaporen regalimant per les nostres gal-

cel. Fou en aquell moment quan Grindy va començar

tes, altres acaben en les nostres mans i les més des-

a reflexionar. Havia trobat una felicitat diferent a la

afortunades són arrssegades per un mocador que

dels altres, només necessitava una cosa en la seva

acabarà a la paperera. Però la majoria d’aquestes es

vida, havia trobat un company, un sol fet que la sa-

queden dintre nostre, perquè tothom intenta guardar-

tisfeia per sobre de tot i eren les seves llàgrimes i els

se-les dins, ens fa vergonya plorar-les, tot i que en el

seus secrets. S’havien convertit, sense adonar-se’n,

fons, tard o d’hora guanyaran elles la lluita i acabaran

en les seves millors i úniques amigues. Ara era una

sortint a l’exterior.

persona solitària però per res del món ella creia que

Grindy va anar creixent, i les circumstàncies de la

havia perdut coses bones, ella sabia que mai havia

vida no li impedien continuar en el seu estrany pas-

tastat l’amor ni les bestieses que es fan per ell, sabia

satemps, tot i que deixava algunes coses per fer a

que havia tingut una vida monòtona i que hi havia

la vida, i les substituïa per plorar i saber més coses

poca gent com ella, també sabia que gairebé ja no

sobre elles. Amb això, va concloure que les llàgri-

formava part de la societat però, en canvi, ningú en

mes, aquestes simples petites gotes que brollen

el món havia tastat les seves llàgrimes, multicolors,

dels nostres ulls, van més enllà de ser un conjunt

multigustos i tan especials. De sobte, va començar

de molècules d’aigua salada que provenen de din-

a sentir una solitud enorme i per primer cop des de

tre de les nostres cèl·lules, molt més enllà. Són purs

feia molt de temps va plorar de debò. Fou en aquell

sentiments que necessitem treure. Però llavors els

moment quan va veure baixar un estel fugaç, però no

animals no ploren, es va preguntar ella, i no es de-

tant sols un, sinó que un darrere l’altre. Es va quedar

manava només si els cocodrils ploraven, ni parlava

meravellada veient aquella pluja d’estrelles, eren les

de les llàgrimes humanes de cocodril… Després de

llàgrimes de Sant Llorenç. I de molt endins del seu

buscar diverses cites, passant hores i hores per les

cor es va despertar la poca fe que tenia, va voler

biblioteques va saber que sí que ploraven els ani-

creure que el cel estava amb ella, que li feia cos-

mals, a l’igual que els homes i les dones, però que

tat en les seves petites descobertes i observacions,

nomes nosaltres rèiem.

i va ser això que la va fer continuar investigant sobre

Torna al SUMARI

111


RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012 RACÓ LITERARI les seves llàgrimes. Però també va tenir temps per

CLUB DE LA LECTURA A investigar sobre un altre fet i fou el per què de les 2n d’ESO

llàgrimes de Sant Llorenç, com podien caure tantes VISITA A L’ESCOLA DE LA LAYLA kARROUCH, estrelles en una sola nit, i precisament en aquella nit AUTORA DEL LLIBRE “DE NADOR A VIC” d’agost, però això ja és una altra història. Una hisEl dimarts 17 de gener de 2012, l’autora del llibre “De tòria que potser no tardareu molt a sentir i que allà Nador a Vic” va realitzar una xerrada i un col·loqui on ella viu, tothom la sap, dels més menuts als més amb l’alumnat de 2n d’ESO. grans, perquè són d’aquelles històries que passen L’alumnat de 2n havien llegit el llibre a l’hora de comde pares a fills i que tenen petites transformacions prensió lectora i van estar molt il·lusionats de poder però que sempre, sempre, es recordaran. parlar amb l’autora del llibre. CARLA MARTÍN I BOSCH Layla Karrouch, d’una manera molt entenedora i pla4t d’ESO B 1r premi prosa nera, va explicar a l’alumnat de 2n d’ESO els moÒmnium cultural tius personals que la van portar a escriure el llibre, la

CONCURS LITERARI ORGANITZAT PER LA tractats, els beneficis d’escriure unes vivències tan BIBLIOTECA MARIÀ personals i certes, etc. VAYREDA D’OLOT

Utilitzant el seu enginy i buscant el sentit còmic de les paraules, interpretaren verbalment allò que veien explicat amb imatges. Un bon treball de creativitat, expressió escrita i interpretació d’imatges. Enhorabona a tots els guanyadors i finalistes!

repercussió en el món femení marroquí dels temes

En el llibre l’autora explica les dificultats que tenen L’alumne Marc Pont, de 5è de primària del Cor de les nenes marroquines per integrar-se en la societat Maria, va obtenir el primer premi del concurs literari europea. Segons Karrouch, és difícil per a una noia de la biblioteca Marià Vayreda. Clara Aulinas i Anna accedir a uns estudis universitaris i encara avui en Garnatxe, també de 5è, en foren finalistes. dia la discriminació per sexes és molt evident en la La biblioteca olotina organitza cada any un concurs cultura del Marroc. literari dirigit als alumnes de 5è de les escoles de El grup d’estudiants va escoltar amb atenció les exla ciutat. Cada any els organitzadors proposen una plicacions de l’autora i després es va iniciar un torn temàtica i un format que els nens i nenes participants de preguntes que molt amablement Layla Karrouch han de seguir per crear el seu text. Enguany, el tema va anar responent. girava entorn d’Ot el Bruixot, personatge de còmic Pensem que va estar una experiència enriquidora i creat pel dibuixant Picanyol. positiva. Els alumnes de 5è de la nostra escola, aprofitant el Felicitem l’autora per l’èxit del llibre i l’alumnat per la taller d’expressió escrita, van haver de posar text seva motivació i ganes de participació en aquest acte a una de les tires còmiques mudes d’Ot el Bruixot. literari. Torna al SUMARI www.cordemariaolot.cat

PREMIS ALS MILLORS LECTORS Durant el curs, l’alumnat té la possibilitat d’anar a la biblioteca i demanar en préstec qualsevol llibre, conte….per tal de fomentar l’hàbit de lectura. Molts han estat els alumnes que han aprofitat aquest servei de préstec, sobretot a primària, i esperem que continuï així durant molt de temps. Els alumnes premiats són els següents: Martina Arau, Illian Basart, Joan Casanova, Loredana Cracan, Paula Cortada, Fàtima Coulibaly, Zaccarias El Idrissi, Maria Rovirola, Karan Jeet Sing, Tatiana Urbina i Irina Kovalyk. Enhorabona a tots!

112


RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012 RACÓ LITERARI

CONCURS QUIDZENAL DE LLENGUA ha organitzat enguany un concurs telemàtic dirigit

CONCURS D’EXPRESSIÓ ESCRITA ORGANITZAT PER L’AMIPA DE L’ESCOLA

a l’alumnat de cicle superior de tota la comarca. El

Aquest curs, per tal d’afavorir l’expressió escrita,

CRP ha anat proposant un seguit de proves sobre

l’alumnat de l’escola ha treballat els lemes “Un món

llengua (enigmes, endevinalles, poemes...) que els

millor és possible”, “Creixem i ens fem persones” en

alumnes podien contestar online. Els guanyadors de

el marc del Projecte de convivència de centre. Cada

cada prova han estat obsequiats amb una pel·lícula

etapa ha realitzat un treball diferent.

El Centre de Recursos Pedagògics de la Garrotxa

en DVD per al centre escolar. Els alumnes de cicle superior de la nostra escola

A educació infantil, sota el títol “Emocions a cabas-

també hi han participat, i han resultat guanyadors en

sos”, a partir de l’explicació d’un conte, s’han realitzat

dues ocasions. En concret, els alumnes premiats han

unes il.lustracions acompanyades de petites frases.

estat en Joan Casanova de 5è i en Franc Navarro de

A primària, cada curs, també a partit d’un conte expli-

6è. Felicitats a tots dos!

cat a classe, ha inventat un original final per al conte i a secundària, han escrit un article d’opinió.

El jurat del concurs d’expressió escrita organitzat per l’AMIPA ha valorat la creativitat de les il.lustracions d’educació infantil i els treballs de primària i secundària.

Els alumnes premiats han estat els següents:

Torna al SUMARI

113


RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012 RACÓ LITERARI

2n CM 1r premi: Sandra Moreno Masdevall Educació Infantil

2n premi: Alba Torra Terricabras

P3

3r premi: Mireia Bassols Suñer

1r premi: Mònica Torras

1r CS

2n premi: Martí Rigau

1r premi: Pol Casadevall Fernández

3r premi: Mireia Grau

2n premi: Jordi Nogué Costa

P4

3r premi: Carles Puche Domènech

1r premi: Coralí Jou

2n CS

2n premi: Nora Pagès

1r premi: Ricky Chen

3r premi: Adrià Pagès

2n premi: Adrià Guix Suñer

P5

3r premi: Elena Rubió Pujol

1r premi: Gwen Tomas 2n premi: Tura Vila

Ensenyaments Secundaris

3r premi: Núria Vila

1r ESO 1r premi: Maria Nogareda Vilà

Educació Primària

2n premi: Laura Nogareda Vilà

1r CI

3r premi: Núria Solà Masmitjà

1r premi: Biel Tomàs Marcé

2n ESO

2n premi: Júlia Martínez López

1r premi: Laura Cruañas José

3r premi: Fatumata Trawally Dansira

2n premi: Ferran Pagès Jutglar

2n CI

3r premi: Marta Payola Padrosa

1r premi: Kilian Pedro Saló

3r ESO

2n premi: Pol Pastor Fajula

1r premi: Joan Bandrés Ferrés

3r premi: Noricca Laureta Tomàs

2n premi: Júlia Baixas Viaplana

1r CM

3r premi: Jordi Aiguabella Cordón

1r premi: Paula Lobato Cano

4t ESO

2n premi: Estel Wan Juanola Peracaula

1r premi: Júlia Vila Carbonell

3r premi: Jordi Capdevila Fajula

2n premi: Noni Pinto Morcillo 3r premi: Carla Martín Bosch

Torna al SUMARI

114


RACÓ ARTÍSTIC • CURS 2011-2012 RACÓ ARTÍSTIC

NADALA A L’ESCOLA

GUANYADORS DEL XXXIV CONCURS DE NADALES ORGANITZAT PEL PATRONAT DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE BELLES ARTS DE SANT JOAN LES FONTS

CATEGORIA A (fins a 3 anys) Martí Rigau Ramon, 1r premi. Héctor Àvila Kountouriotis, 2n premi. Mònica Torres Maniabaeva, 3r premi. CATEGORIA B (4 , 5 anys) Tura Vila Serrat, 2n premi. CATEGORIA C ( 6 , 7 anys)

CONCURS DE PESSEBRES

Heribert Jurado Coderch, 2n premi.

ORGANITZAT PER

CATEGORIA D ( 8 , 9 anys)

L’ASSOCIACIÓ DE

Oriol Dalmau Espuña, 2n premi.

PESSEBRISTES DE LA CIUTAT

CATEGORIA E (10, 11 , 12 anys)

D’OLOT

Irina Sadurní Prunés, accèssit.

Escola Maria Reina, 2n premi.

Marta López Mercader, accèssit.

Enhorabona a tots els nens i nenes de Maria Reina

Felicitem tots els guanyadors i guanyadores de la

i a les seves mestres per haver fet un pessebre tan

nostra escola i els encoratgem a continuar partici-

bonic i original!

Torna al SUMARI

pant en aquest concurs de dibuix.

115


ENTREVISTA • CURS 2011-2012 ENTREVISTA MÒNICA BACH I ALABAU

ENTREVISTA A L’EXALUMNA

MÒNICA BOSCH I ALABAU

• Per què vas escollir la carrera universitària de farmàcia? Perquè m’agradaven molt les ciències, la part que és biologia i química, però fer biologia, tot biologia, vaig pensar que seria massa repetitiu, en canvi farmàcia faria de tot una mica i és el que a mi em va agradar. • Per què en acabar els estudis universitaris vas decidir tornar a Olot? Perquè a mi Olot m’agrada molt, i Barcelona és una ciutat molt gran. Anar amb metro, agafar el bus... és

La Mònica Bosch va néixer a Olot. Té 42 anys i actualment treballa i resideix a la nostra ciutat. Va estu-

molt cansat . A més, aquí a Olot hi tinc els amics i la família.

diar la carrera universitària de Farmàcia a Girona (2

• Quins consells donaries a tots els estudiants

anys) i després a Barcelona (3 anys). Fa 19 anys que

sobre els estudis?

exerceix de farmacèutica. Li agrada escoltar música,

Que estudiïn allò que els agradi més i que lluitin per

anar a passejar per la muntanya i viatjar. Té bons re-

aconseguir-ho.

cords de la seva infantesa, d’haver passat uns anys molt feliços a la nostra escola, tant amb els professors com amb els companys de classe amb els quals hi tenia molt bona amistat.

• Que et va fer decidir de portar els teus fills a l’escola que tu vas anar de petita? Com que en tinc molt bona experiència, em va semblar que portar-los a la mateixa escola seria el millor per a ells, començant per Maria Reina que és “una passada”.

Torna al SUMARI

• Quines eren les teves principals pors en acabar l’etapa escolar i emprendre un nou camí en un institut? En un institut em trobaria amb gent nova, desconeguda, un nou edifici, nous professors...però com que era aquí a Olot mateix, molta gent ja la coneixia i això em va donar confiança.Vaig tenir més por quan vaig entrar a la facultat. Va ser un gran canvi. Allà havia d’ estudiar de valent i espavilar-me jo sola. Vivia fora de casa i no hi estava acostumada.

116


ENTREVISTA • CURS 2011-2012 ENTREVISTA MÒNICA BACH I ALABAU • Comparteix amb nosaltres algunes anècdotes

Una ciutat: la primera Olot, i després Girona.

divertides.

Una afició: escoltar música.

Les anècdotes al treball són diàries: el nom dels me-

Un esport: aeròbic.

dicaments són molt estranys i a vegades els canvien,

Un animal: el gos.

la gent no els sap pronunciar, i d’un ibuprofè et poden

Un color: el vermell

demanar un “feno” i, és clar, has de saber interpretar

Una cançó: “Paraules d’Amor”, de Joan Manel Serrat.

per tu mateixa. Per exemple, l’altre dia em va venir una parella d’edat avançada a comprar un raspall

Moltes gràcies, Mònica, per compartir

de dents, i m’ho van demanar com si fos un fregall.

una estona del teu temps amb nosaltres.

Imagineu-vos la situació. •Encara tens amistat amb els companys de l’etapa escolar? La veritat és que no massa, però tot i així encara veig algun company per aquí a Olot, perquè s’hi han quedat a viure. Quan els veus et fa gràcia i t’estàs una estona parlant amb ells, recordant vells temps. • Què n’opines de la introducció dels ordinadors a l’escola? Ho trobo molt interessant. Nosaltres no n’utilitzaven d’ordinadors a l’escola i els de la meva generació ens hem hagut d’espavilar de grans per saber-los utilitzar, en canvi, vosaltres, tots els joves, ja en sabeu, i us ajudarà molt per aconseguir una feina de cares al futur.

• Finalment... Un llibre: La catedral del mar. Una pel·lícula: Intocable.

Torna al SUMARI

117


ESPORTS • CURS 2011-2012 ESPORTS

BÀSQUET EXTRAESCOLARS Durant aquest curs, han participat diferents grups al

Juanola (12), Aina Vila (13), Paula Lobato (15) i Mar-

bàsquet extraescolar.

tina Arau (16). D’altra banda i com a equip ja experimentat, tenim

Els més petits han estat els nens de l’escoleta. S’han

els Pre-mini Mixta de quart d’EPRI, entrenats per Je-

introduït per primera vegada en el món del bàsquet,

sús Danés Gifre. També han participat en la lliga de

sota les ordres de Júlia Vila. Han jugat algun que al-

bàsquet comarcal la qual han guanyat.

tre partit amb nens i nenes de la seva edat del Petit Plançó i del Club Bàsquet Olot.

L’equip està format per: Mireia Bassols (4), Alba Torra (5), Jihan Lamrini (6), Lluc Sánchez (8), Tura Danés

L’equip esta forma per: Aina C., Marina B., Amat S.,

(9), Salma Stitou (10), Nil Pujol (11), Ángel Rodríguez

Marc J., Aniol C., Núria T., Maria, Bernat G. i Ro-

(13), Pol Puigdemont (14) i Pol Ferrarons (15).

land. Per últim, i com a equip veterà de l’escola, trobem l’equip Mini, format per alumnes de cicle superior d’EPRI. Aquest equip ha patit canvi d’entrenador durant el curs. Primer va estar dirigit per Xevi Pons i més tard per Eudald Capdevila, com a entrenador principal, i Dani Chen. També han participat en la lliga comarcal.L’equip està format per: David Pujol (4), Pol Casadevall (5), Clàudia Senties (7), Albert Martínez (8), Clara Aulines (9), Carles Puche (11), Marina També s’han estrenat l’equip Pre-mini Femení de ter-

Castey (13) i Raúl Merchan (14).

cer d’EPRI, encapçalat per l’Eva Fernández. L’equip ha millorat molt des de principi de curs, gràcies a la il·lusió i l’esforç de totes les components ( jugadores i entrenadora). Han participat en la lliga de bàsquet comarcal.

L’equip està format per: Cheimi (4), Judi Orri (5), Laura Llorens (6), Ruth Orri (8), Alba Anglada (11), Estel Torna al SUMARI

118


ESPORTS • CURS 2011-2012 ESPORTS

FUTBOL Escoleta de futbol: IAN ALBERTO LIMONTA, PAU LLONGARRIU, MARK BASART , ADRIÀ PAGÈS, JOAN JOSEP FONT, PAU FONT,

JAN ARNAU,

SANTIAGO TAVERA, PAU BONET, LLUC ALCÓN, DARIO PALACIOS, GRAU PLANAGUMÀ, LAUTARO ROMANIN, LLUC SÁNCHEZ, BIEL FERNÁNDEZ i

Futbol prebenjamí 2004: PAU BASSOLS, GENÍS CARRÉ, POL PASTOR, POL PUIG, BERNAT PUIGVERT, PAU PUJOL, MARC PUJOL, NISSAR STITOU, BILAL LAMRINI i l’entrenador MIKI SOLER.

els monitors MIQUEL PAGÈS I ISAAC LÓPEZ

Futbol prebenjamí 2005:

ALEIX ALCON, ÀLEX

QUESADA, BERNAT GIRGAS, BIEL TOMÀS, CESC PLANAGUMÀ, GERARD VILA, GUILLEM SADURNÍ, HERIBERT JURADO, MARIUS BORTA, PAU PUIGDEMONT, ROGER GUIX, VICTÒRIA COMAS

Futbol benjamí 2003: MIQUEL ALONGINA, JOEL SÁNCHEZ, AMADEU PALACIOS, PAU PRESTA, MARTÍ TRISANT, ÈRIC SÁNCHEZ, JOAN PORTAS, ÀLEX VIDAL, TOMÀS VILA i l’entrenador ORIOL POYO.

i l’entrenador GERARD JUVANTENY.

Torna al SUMARI

119


ESPORTS • CURS 2011-2012 ESPORTS

EL RODAJOC El divendres dia 13 d’abril, l’alumnat de 3r de primària de l’escola van gaudir de la novena edició del Rodajoc. El Rodajoc és una trobada de totes les escoles de la comarca on es juga a jocs tradicionals treballats durant les hores d’educació física. És una experiència que proposar el joc com a font d’intercanvi cultural i com a eina per jugar pel plaer de jugar. Gràcies a aquesta matinal, l’alumnat coneix un ventall de jocs tradicionals d’arreu del món,

i es fomenten les relacions personals entre els nens i nenes de diferents centres i cultures. La iniciativa està coordinada pel Patronat Municipal d’Esports, l’Institut Municipal d’Educació i el Consell Esportiu de la Garrotxa, a més de tots els mestres d’educació física de primària dels centres educatius d’Olot i de la comarca. Aquest any s’ha de destacar la creació, per part de l’Escola Municipal de Música, d’un himne del Rodajoc que van poder ballar i cantar els 544 alumnes que es van aplegar al recinte de l’antiga Estació. Torna al SUMARI

120


ESPORTS • CURS 2011-2012 ESPORTS

ORIENTOLOT 2012 25 d’abril del 2012, l’alumnat de primer d’ESO de l’escola, juntament amb altres escoles de la comarca, van participar en l’Orientolot. Es tracta d’una cursa d’orientació el recorregut de la qual passa pel centre d’Olot. Aquesta ha estat la segona edició de la mateixa i ha estat un èxit. La cursa l’organitza l’escola Pia d’Olot (cicles formatius d’activitats físiques i esportives), amb el recolzament de l’IME i l’orientació del Club Esportiu de Curses d’orientació “Aligots de Girona”. Amb temps d’antelació, se’ns va demanar quants alumnes participarien a l’activitat a les diferents escoles interessades, per poder formar els grups i mun-

cansar una miqueta. Una vegada finalitzada l’activitat, tornaven a tenir la possibilitat de jugar mentre esperaven a la resta, peròno obligatòriament. L’alumnat de primer d’ESO valoren molt positivament l’activitat. Tot i que es van cansar molt, va ser quelcom diferent i es van relacionar amb companys i companyes d’altres escoles. Si us fa gràcia, podeu visitar el següent blog, on trobareu fotos i un petit escrit relacionat amb l’activitat: http://ccffepiaolot.blogspot.com.es/search?q=orientolot

TORNEIG DE NADAL ORGANITZAT PER LA UNIÓ ESPORTIVA OLOT

tar l’activitat.

Un equip format per alumnes de cinquè de primària

En l’edició d’aquest any, han participat uns 60 equips

de la nostra escola va guanyar el Torneig de Nadal

d’entre sis i vuit alumnes de les diferents escoles ins-

organitzat per la Unió Esportiva Olot. Els joves espor-

crites. Cada equip disposava d’un monitor/a que va

tistes van gaudir de tres matinals intenses de futbol

acompanyar els alumnes durant tota l’activitat.

i convivència amb altres joves de la comarca. Sens

L’inici era al camp de futbol del Morrot. Allà ens

dubte, aquest torneig , any rere any, s’està conso-

anàvem trobant els diferents participants, que ja ve-

lidant com un referent de les dates de Nadal. Des

nien numerats de l’escola. Allà havien de buscar la

d’aquí encoratjar Els promotors i felicitar-los per la

zona delimitada per al seu grup, anar-hi i esperar

feina ben feta. A la foto podem veure els integrants

l’ordre de sortida. Hi havia sis plànols diferents. En

de l’equip que va representar la nostra escola.

tots hi havia el mateix recorregut, però en diferent ordre. Els equips sortien amb una diferència de temps. Mentre esperaven que els toqués el seu torn, podien gaudir de diferents activitats muntades al camp de futbol per tal amenitzar l’espera. A mig camí, aproximadament, es va oferir fruita i aigua als participants. També els va anar bé per desTorna al SUMARI

121



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.