Exposició Ongd de les comarques gironines. Unitats didàctiques. by Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines

Guia d’Activitats de l’exposició ONGD de les comarques gironines

ONGD DE LES COMARQUES GIRONINES

Característiques de l’exposició

A quins països treballen les ONGD de les comarques gironines? En quins sectors? Què vol dir educació pel desenvolupament? Les ONGD gironines són les protagonistes d'aquesta mostra organitzada per la Diputació de Girona i la Coordinadora d'ONG Solidàries i que té com a objectiu fer les entitats més visibles i properes a la ciutadania. L'exposició està dividida en els 8 eixos de treball de les entitats gironines: cooperació al desenvolupament, educació pel desenvolupament, drets humans i governança democràtica, dret a l'aigua i a la salut, apoderament de la dona, cultura de pau, sostenibilitat ambiental, capacitats productives i drets laborals.

• • • • • • •

Títol: ONGD (Organitzacions no governamentals de desenvolupament) de les Comarques Gironines Format: 9 plafons roll-up i un display en cartró ploma Tema: ONGD i solidaritat Preu: Gratuïta. Amb fiança de 50 euros. Idioma: Català Edat: a partir de 12 anys Autoria: Coordinadora d'ONG Solidàries i Diputació de Girona.

Visualització des del web de la Coordinadora d’ONG Solidàries: http://www.solidaries.org/index.php?page=ongd-de-les-comarques-gironines

ONGD de les comarques gironines

Detall dels plafons:

PLAFÓ TEMÀTICA

CAMPANYA I /O ENTITAT

ONGD

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

CULTURA DE PAU

JUSTICIA I PAU. FOTOGRAFS PER LA PAU. FUNDACIÓ PER LA PAU. GEES

COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

FOTOGRAFS PER LA PAU. GARAWOL. NAGUALS. GRAMISS.

DRET A L’AIGUA I A LA SALUT

LLAGOSTERA SOLIDARIA. BESALÚ SOLIDARI. ADECRS.

CAPACITATS PRODUCTIVES I DRETS LABORALS

GERD. ESPAIS HUMANS. GEES AMB KAWRAL FULADU

DRETS HUMANS I GOVERNANÇA DEMOCRÀTICA

CAMPANYA DRET A VOT. MANIFESTACIÓ DRETS HUMANS. REFERENDUM SAHARA (ACAPS)

APODERAMENT DE LA DONA

COL·LECTIU PER LA IGUALTAT. GRUP DE GÈNERE I INTERCULTURALITAT. ÀFRICA VIVA

SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

ENGINYERIA SENSE FRONTERES. TEIXIDORS DE XARXES. CAMPANYA CONSUM RESPONSABLE CÀTEDRA UNESCO UdG I COORDINADORA D’ONG SOLIDARIES.

2. Guia per a l’alumnat i per al professorat Aquesta guia pretén completar el treball i la visita que es fa de cada un dels plafons de l’exposició ONGD de les Comarques gironines. A partir de la teoria donada, hi ha també un treball de reflexió i anàlisi sobre la repercussió que tenen els nostres actes i campanyes en el món global i sobre el treball que es fa des de les entiats del nostre territori. Aquest treball us l’oferim en format de petites activitats per fer dins l’aula. Cada una de les activitats està pensada per a alumnat a partir dels 12 anys. Al costat del títol de l’activitat hi trobareu la matèria escolar que creiem que hi està més relacionada, s’hi ha posat a títol indicatiu per facilitar la posada en pràctica de la mateixa, però no exclou altres matèries o moments en què es pugi realitzar l’activitat.

Qualsevol proposta de millora o de treball que vulgueu fer-nos arribar, les podeu enviar per correu electrònic a: recursos@solidaritat.org Adreces de les entitats i campanyes de l’exposició per ordre de publicació als plafons: http://www.justiciaipau.org

http://www.gerdd.com

http://fotografsperlapau.blogspot.com.es

www.espaishumans.com

http://www.fundacioperlapau.org

http://www.acaps.cat

www.solidaries.org

http://www.africaviva.org

http://gramissbohio.wordpress.com

http://catalunya.isf.es

http://llagosterasolidaria.blogspot.com.es

http://teixidors.wordpress.com

A part de les activitats que us ofereix aquesta guia, podeu trobar activitats dinamitzades, carpetes pedagògiques i altres recursos per aprofundir-hi a: www.solidaries.org/recursos

Objectius de treball • • •

•

Donar a conèixer el treball de les entitats de la demarcació de Girona. Presentar els àmbits de treball de les ong de desenvolupament. Reflexionar sobre la cultura de pau, l’apoderament de la dona, la sostenibilitat ambiental, els drets humans, l’accés a l’aigua i a la salut, la cooperació internacional, l’educació pel desenvolupament i les capacitats productives. Oferir informació sobre les entitats de la demarcació obertes al voluntariat i col·laboracions.

ONGD de les comarques gironines

3. Activitats Activitat 1: Lengua.Desmilitarizemos la enseñanza.

La cultura de pau és un conjunt de valors, actituds i estils de vida basats en la promoció i la pràctica de la no violència, el respecte i la promoció dels drets humans i les llibertats. La construcció d’una cultura de pau requereix potenciar el coneixement i diàleg entre cultures i religions, i actuar sobre les arrels dels conflictes i no només sobre les seves manifestacions. La cultura de pau entén que el conflicte és una condició inherent a les relacions humanes però el veu com una oportunitat d’aprendre, ja que la diversitat i la diferència són un valor positiu i d’enriquiment mutu. D’altra banda, per millorar la societat cal entrar en clonflicte amb les estructures injustes o les persones que les mantenen. 1. Lee con atención la notícia publicada en distintos medios de comunicación y responde: ¿Cuál és la intención la campaña? ¿Qué papel tiene el ejército español en el mundo? ¿Cuáles son los motivos del ejército para participar en el Saló de l’Ensenyament de Barcelona? ¿Por qué crees que tantas entidades distintas piden que no tengan stand ni participación alguna en el Salón? ¿Cómo se legitima la Paz y la Cultura de Paz si utilizas armas que matan y que están diseñadas para la guerra? 2. Dividid la clase en dos grupos y organizad el debate: El papel del ejercito español en las misiones de paz: ¿Se puede defender y/o imponer la paz desde las fuerzas armadas?. (Sería bueno que en cada grupo estuvieran alumnos que argumenten la razón en la que ellos no estan de acuerdo). Las ONG catalanas piden la retirada del ejército del Saló de l'Ensenyament de Barcelona Barcelona, 19 de marzo de 2012.- Este año, el ejército ha sido invitado nuevamente a participar en el Salón de la Enseñanza de Barcelona que tendrá lugar del 21 al 25 de marzo. Desde la convicción de que el objetivo de las instituciones y agentes educativos es el fomento de la educación por la paz, la ciencia, el respeto, la convivencia y el diálogo, la campaña Desmilitaricemos la Educación y la Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament creen que el ejército es incompatible con estos principios y que, además, dado el crítico estado de los presupuestos públicos y los recortes sociales y en personal realizadas, consideran inadmisible que se destinen fondos a la promoción y publicidad de las Fuerzas Armadas para aumentar el reclutamiento. La campaña Desmilitaricemos la Educación y la Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament consideran que la imagen proyectada del ejército como una organización de ayuda humanitaria y no como lo que es, un instrumento para el ejercicio de la violencia organizada, es engañosa y oculta su auténtico rol de defensa de intereses más espurios. También creen que la seguridad humana no tiene que ser garantizada con medios violentos, sino con inversiones en educación, sanidad, defensa de los derechos humanos, acceso al trabajo y la vivienda, y la protección del medio ambiente. La participación de las Fuerzas Armadas en el Saló de l'Ensenyament, según argumentan, es un paso más en la normalización del ejército y su inserción a los espacios educativos, para fomentar así la

ONGD de les comarques gironines

llamada cultura de defensa y el espíritu militar, y mejorar su imagen para animar al reclutamiento militar. El miércoles 21 por la mañana tendrá lugar una acción directa y no violenta para visibilizar nuestro rechazo a los valores de la cultura de la guerra. La acción, este año, también tendrá el apoyo del Saló Alternatiu de l'Ensenyament (SAE). La Campaña Desmilitarizamos la Educación está conformada por diferentes agentes de la sociedad civil, como entidades de primero y segundo nivel, escuelas, sindicatos, redes ciudadanas y otras coordinadoras que crearon esta iniciativa en el 2008 con el lema "Las armas no educan, las armas matan". Las entidades miembro son: A.C La Verema, de Cerdanyola; ACASC, Associació Ciutadana Antisida de Catalunya; Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT); Algas Atlánticas Algamar; Alternativa Jove – Joves d’EUiA; AMPA CEIP Jaume Balmes – Sant Feliu de Codines; AMPA CEIP SANT MARTÍ, de Torrelles de Llobregat; AMPA Escola Patronat Domènech; AMPA Montserrat Solà; Antena de Madrid de AEFJN (Red ÁfricaEuropa-Fe Justicia); Asamblea Antimilitarista de Madrid; Assamblea Mundet; Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua; Associació Cultural XanKiKiPugui; Ateneu Art i Cultura (l’Escala); Brigades Internacionals de Pau de Catalunya; CEIP L’Alzinar; Centre UNESCO de Catalunya; Centre Virtual de Cultura de Pau de Catalunya; Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat; Col·lectiu d’Estudiants del Maresme (CEM); Consell de la Joventut de Barcelona; Coordinadora d’ONG Solidàries (Comarques Gironines i Alt Maresme); Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau; Coordinadora Un altre Món és Possible (Sabadell); CUP Barcelona; Dones x dones; Edualter; Entrepobles; Eradicar la Pobresa; Escola d’adults/es CFA Trinitat Vella; Escola d’adults Timó; Escola Guinardó SCCL; Estudiants en Acció; Estudiants en Lluita; Faramantina, animació i creativitat; Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans; Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament; Federació Catalana d’ONG per la Pau; Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC); Fundació Akwaba; Fundació Barcelona Sida 2002; Fundació K-MON; Fundació Món-3; Fundació per la Pau; Germanor Obrera d’Acció Catòlica; Grup Cívic Cultural EMPREMTES; Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat; Joventut Comunista de les Illes Balears; Joves d’Esquerra Verda; Justícia i Pau; Minyons Escoltes i Guies de Catalunya; Moviment per la Pau; Plataforma Aturem la Guerra; Plataforma per la Pau, Lloret; Proda Catalunya; Secció sindical de CGT a l’escola ITES; SED, Solidaritat Educació i Desenvolupament; Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; SIOF (Objecció Fiscal a la Despesa Militar); Societat Catalana d’Educació Ambiental; Units pel Voluntariat i la Llengua; Universitat Internacional de la Pau; USTEC·STES (IAC); Vallirana per la pau; Saló Alternatiu de l'Ensenyament (SAE).

Més informació: http://desmilitaritzem.blog.pangea.org i http://www.juspax-es.org/index.php/actividades/ver/id_actividad/169

ONGD de les comarques gironines

Activitat 2: Tutoria.La sopa de pedra. Cooperació al desenvolupament. Una cosa és la caritat i l’altra és la cooperació al desenvolupament. Les entitats de cooperació al desenvolupament treballen per a la transformació del Sud i la reducció de les desigualtats entre els països més rics i els empobrits. La cooperació, doncs, ha de ser transformadora i ha de sumar esforços Nord-Sud per promoure el desenvolupament humà sostenible i eradicar qualsevol tipus de desigualtat. El Senegal, Gàmbia, Nicaragua, el Sàhara Occidental i Mali són els principals països amb què treballen les entitats de les comarques gironines. En el cas d’aquells projectes impulsats des d’aquí per persones immigrades als seus països d’origen, parlem de projectes de codesenvolupament. La capacitació de les persones als països empobrits és una de les eines essencials de la cooperació al desenvolupament, ja que permet aconseguir una millora integral que inclogui la perspectiva política, social, econòmica, cultural i ambiental. A partir d’un conte popular analitzem el concepte de cooperació: En la cooperació no hi ha una part que dóna i una que rep. Sinó dues parts o més que intercanvien i comparteixen. Aquesta posició d’igualtat és totalment contraposada a la “caritat” de la que ens parla el plafó. 1. Llegim el conte en veu alta. 2. Busquem “sopes de pedra” al centre escolar. Quins projectes (la revista del centre, el servei de mediació,etc.), quines responsabilitats com a centre educatiu i com a alumnes que en formem part podem prendre per fomentar la cooperació? Quines facilitats i quins entrebancs existeixen? 3. Coneixem algun exemple de “sopa de pedra” al barri o a la població on vivim? Quines són? Qui les ha liderat? Com s’estàn duent a terme? La sopa de pedra En un poble petit, una dona va tenir una gran sorpresa quan un estrany va trucar la porta de casa seva: toc, toc!. Correctament i elegantment vestit, li demanà: - No tindríeu pas alguna cosa per menjar?. - Ho sento, -va dir ella- però ara no tinc res a casa. - No es preocupi, -va dir amablement l’estrany- tinc una pedra de sopa dins el sac, si vostè em deixés una olla amb aigua bullint, podria cuinar la millor sopa de pedra que mai haurà provat. Això sí, cal que sigui una olla ben gran. La dona, plena de curiositat, va decidir ajudar-lo i li va entregar l’olla. El seu fill, que de seguida va voler acompanyar aquell personatge estrany que deia poder fer la sopa més bona del món es va oferir a fer un gran foc. Van sortir a la plaça del davant, i allà mateix van encendre un gran foc i van posar-hi l’olla gegant. Ben aviat, l’home ben vestit i el soroll de l’aigua que bullia van atraure un allau de famílies que s’anaven acostant a la plaça. L’estrany va deixar caure una pedra dins l’aigua, xoof! Llavors, amb una cullera que havia dut el flequer de la plaça va remoure una mica l’aigua i va dir: - MMMMmmmmmmm, deliciosa! Però... encara hi faltarien una mica de patates. - Jo tinc patates a casa -va exclamar una jove, i de seguida va dur a la plaça un grapat de patates acabades de collir de l’hort i ben pelades. L’estrany va tornar a provar la sopa que feia estona que bullia amb les patates i la pedra dins i va dir:

ONGD de les comarques gironines

- Boníssima! Si tinguéssim alguna altra verdura seria absolutament perfecta! I una de les veïnes va córrer cap a casa tornant amb un manat de pastanagues, un jove va dur fulles d’api, i una altra dona va arribar amb un grapat de cebes grans i rodones. Tot, va anar a parar dins la gran olla. Després d’una estona de remenar, l’estrany va tornar a provar la sopa i va dir: - Ara sí que sí que ja està, una mica de sal i la sopa estarà llesta! - Sal? Aquí la té -va dir la dona que havia deixat l’olla. - Doncs ara sí que només calen plats i culleres i la sopa estarà llesta per a tothom qui en vulgui. La gent va córrer cap a casa seva i va tornar amb plats, culleres gots... I algú també amb un porró de vi, una coca de pa i fruites. Com que feia un bon dia, van asseure’s a la mateixa plaça del poble menjant i gaudint del que realment va ser la millor sopa de pedra que mai havien provat i el millor àpat i festa que mai aquell poble havia viscut. Aquell meravellós dia de tardor havia estat la primera vegada que tot el poble compartia el seu menjar. Mentre reien, ballaven i se sentien estranyament feliços, l’home elegantment vestit, sense dir res a ningú, va agafar la seva motxilla i va marxar del poble, deixant dins el cossi gegant, una sopa que ja no hi era i una pedra rodona i calenta que encara serveix als vilatans i vilatanes del poble per fer de tant en tant la sopa més deliciosa del món.”

Activitat 3: Anglès.Topics about the role of NGO’s. Què són les ong? Les ONG són entitats sense ànim de lucre, que tenen com a finalitat l’execució d’activitats de cooperació al desenvolupament i/o de sensibilització de la ciutadania al Nord. El seu objectiu és doble: treballar per aconseguir que determinats països i pobles construeixin les condicions i les capacitats necessàries per al seu desenvolupament humà, i sensibilitzar envers les causes de les desigualtats Nord-Sud. Com neixen? De la interacció de persones que, amb una visió crítica davant del món, es plantegen de quina manera poden aportar coneixements, temps i/o diners per generar, finalment, actuacions a través de projectes. La implicació en aquests projectes no és només de persones que viuen al Nord, sinó que quasi sempre és compartida i acordada entre actors del Sud i del Nord a través de la comunicació, de vincles de coneixença i d’intercanvi d’experiències. Quins són els seus àmbits d’acció? Les ONGD persegueixen la trasnformació social per eradicar les desigualtats entre els pobles del Nord i del Sud. I ho poden fer en diferents àmbits: el sanitari, l’agrícola, el de la intercurlturalitat i la immigració, els drets humans, l’educació... En definitiva, un treball que persegueix la justícia social en la dimensió econòmica (equitat en la distribució dels recursos i els béns), la social (igualtat), la cultural (pel que fa al coneixement i la identitat), l’ecològica i la política (referint-se a la participació en la vida pública) Treball en Xarxa. El terball de les ONGD es regeix per la transparència, la sostenibilitat i l’eficàcia. A les comarques gironines, moltes ONGD s’agrupen a la Coordinadora d’ONG Solidàries per dur a terme un treball en xarxa que millori l’impacte de les seves accions, d’acord a un ideari comú, d’obligat compliment, que és el Codi Ètic.

Activity 1 (Advanced): Read the text, look up the terms that are confusing and discuss: Does foregin aid really work?

ONGD de les comarques gironines

The Role of NGOs “Non-governmental organisations originally appeared in the mid nineteenth century. After the Second World War, and with the creation of the United Nations, the need and place for a consultative role for organisations that were neither governments nor member states was recognised. The acceptance of these bodies led to the term ‘Non-governmental organisations’. The Economic and Social Council of the United Nations (ECOSOC) originally defined these bodies as ‘any international body that is not founded by an international treaty’, however the United Nations now describe a Non-Governmental Organisation as a “not-for-profit, voluntary citizen’s group, which is organised on a local, national, or international level to address issues in support of the public good. Task oriented and made up of people with common interests, NGOs perform a variety of services and humanitarian functions, bring citizens concerns to governments, monitor policy and programme implementation, and encourage participation of Civil Society stakeholders at the community level.” They provide analysis and expertise, serve as early warning mechanisms, and help monitor and implement international agreements. NGOs have, since the end of the Second World War, become increasingly more important to global development. They often hold an interesting role in a nation’s political, economic or social activities, as well as assessing and addressing problems in both national and international issues, such as human, political and women’s rights, economic development, democratisation, inoculation and immunisation, health care, or the environment. (...) However, in the developing world, the role of NGOs is often critical. In years of drought or famine, the non-governmental organisations have been pivotal in providing food to those most marginalised. NGOs often provide essential services in the developing world that in developed countries governmental agencies or institutions would provide. Normally, NGOs provide services that are in line with current incumbent governmental policy, acting as a contributor to economic development, essential services, employment and the budget. In a wider approach, NGOs are also the source and centre of social justice to the marginalised members of society in developing countries or failed states. NGOs are often left as the only ones that defend or promote the economic needs and requirements for developing states, often bringing cases to the International Monetary Fund, World Trade Organisation and World Bank. Developing nations and NGOs often find allies in one another when opposing legislation, economic terms or agreements from global institutions. The United Nations has recognised the special role that CSOs and NGOs hold. The Millennium Development Goals, as well as the United Nations Development Programme have recognised the work put in by NGOs in developing countries. This fact has also been recognised by the African, Caribbean and Pacific (ACP) - European Union Cotonou Convention. Many countries have benefited from the development assistance channel opened by non-governmental organisations, as many countries’ overseas development aid goes through NGOs and CSOs. If the Millennium Development Goals (1) are to be achieved in many of the developing, the role of NGOs will have to be recognised by the international community. Their efforts are often more effective than much bilateral aid. However, the role of NGOs has also been criticised, as many international experts estimate that much of the work done by NGOs is not harmonised or tailormade to the countries preferences and peculiarities, causing the quality of aid to suffer.” Text extret de la University of Dublin, Trinity College. Development Studies. (1) UN Millennium Development Goals

ONGD de les comarques gironines

“We will spare no effort to free our fellow men, women and children from the abject and dehumanising conditions of extreme poverty, to which more than a billion of them are currently subjected. We are committed to making the right to development a reality for everyone and to freeing the entire human race from want” - The United Nations Millennium Declaration, 2000. The United Nations Millennium Declaration marked a commitment by world leaders to place development at the centre of the global agenda in the new millennium. As a measure of this commitment, developed and developing nations alike agreed to a series of Millennium Development Goals, which if achieved, will seriously reduce poverty and promote development. The target completion date for these goals was set as 2015. This section examines the issues that the Millennium Development Goals aim to tackle. The eight goals require the international community to join forces in the fight against poverty, hunger, disease, illiteracy, environmental degradation, and discrimination. The eight goals and their targets are as follows: 1. Eradicate Extreme Poverty & Hunger Target: Reduce by half the proportion of people living on less than $1 a day Target: Reduce by half the proportion of people who suffer from hunger 2. Achieve universal primary education Target: Ensure that all boys and girls complete a full course of primary education. 3. Promote gender equality and empower women Target: Eliminate gender disparity in primary and secondary education preferably by 2005 and in all levels of education no later than 2015. 4. Reduce child mortality Target: Reduce by two thirds, between 1990 and 2015, the mortality rate among children under five. 5. Improve maternal health Target: Reduce by three quarters, between 1990 and 2015, the maternal mortality rate. 6. Combat HIV/AIDS, malaria and other diseases Target: Have halted by 2015 and begun to reverse the spread of HIV/AIDS. Target: Have halted by 2015 and begun to reverse the incidence of malaria and other major diseases. 7. Ensure environmental sustainability Target: Integrate the principles of sustainable development into countries policies and programmes; reverse the loss of environmental resources. Target: Reduce by half the proportion of people without sustainable access to drinking water Target: Achieve significant improvement in lives of at least 100 million slum dwellers, by 2020. 8. Develop a global partnership for development

ONGD de les comarques gironines

Target: Develop further an open, rule based, predictable, nondiscriminatory trading and financial system (includes a commitment to good governance, development, and poverty reduction—both nationally and internationally). Target: Address the special needs of the least developed countries (includes tariff- and quota free access for exports, enhanced program of debt relief for and cancellation of official bilateral debt, and more generous official development assistance for countries committed to poverty reduction). Target: Address the special needs of landlocked countries and small island developing states. Target: Deal comprehensively with the debt problems of developing countries through national and international measures in order to make debt sustainable in the long term Target: In cooperation with developing countries, develop and implement strategies for decent and productive work for youth. Target: In cooperation with pharmaceutical companies, provide access to affordable essential drugs in developing countries. Target: In cooperation with the private sector, make available the benefits of new technologies, especially information and communications technologies.

Activity 2 (intermediate): GironaNGOS development GironaNGOS is one of Catalonia’s largest International development organisations, working with people in 35 countries in Africa, Asia, Latin America and the Caribbean. GironaNOGS works for a world without poverty in which every person can live in dignity. GironaNGOS is working on: HIV/ AIDS, Peace Building, Food security and trade rules, Education and Emergencies. GironaNGOS works in the following countries: Bangladesh, Bolivia, Brazil, Burundi, Burkina Faso, Cambodia, China, Dominican Republic, Ecuador,Ethiopia, The Gambia, Ghana, Guatemala, Guinea,Guinea Bissau, Haiti, India, Kenya, Laos, Liberia,Malawi, Mozambique, Myanmar, Nepal, Nicaragua,Nigeria, Pakistan, Peru, Rwanda, Senegal, Sierra Leone, Somaliland, Tanzania, Thailand, Vietnam,Zambia, Zimbabwe. Locate these countries on a map of the world. Read this text about GironaNGOS below. Discuss - which aspects of GironaNOGS work does each case study fit into? Which goals does it achieve? Some case studies may fit into several categories. Sierra Leone In Sierra Leone, GironaNGOS works closely with a youth peace group whose members include exsoldiers as young as 12. They work on the Never again campaign to ensure that the atrocities of the last civil war are never repeated. The Organisation for Peace, Reconciliation and Development (OPARD) uses two video equipped vehicles provided by GironaNGOS to spread messages of peace across the country. GironaNGOS responded immediately after the Gujarat earthquake to provide food, shelter, counselling, community centres and day care for orphaned children. GironaNGOS targeted vulnerable survivors and closely involved them in decisions on re-building their shattered communities. Brazil In Brazil, GironaNGOS works to empower peasant farmers by helping them access adequate food and water supplies. GironaNGOS works with partner organisation, AS-PTA, in the dry areas of Paraiba to set up drought prevention schemes and establish banks of drought resistant seeds. GironaNGOS is also involved in lobbying the Brazilian government on behalf of the poor, and raising farmers’ awareness of their rights. Uganda

ONGD de les comarques gironines

In Uganda, GironaNGOS is supporting a radio station and theatre group which discuss the obstacles girls face in getting a decent educationincluding rape, early marriage and pregnancy. These programmes have raised community awareness of girls’ rights to education and sexual health. The spread of HIV/ AIDS, particularly in Africa, often reflects the reality of life in societies where women have little say over their sexual lives. Much of GironaNGOS’s HIV work focuses on supporting infected women, who may be driven from their homes and denied their basic rights. Prisca Mhlolo is a member of the Network of Zimbabwean Positive Women, who spread the message about HIV/ AIDS in their local communities.

Activitat 4: Coneixement del Medi natural, social i cultural/Ciències naturals/Ciències de la terra i del medi ambient.. Dret a l’aigua i la Salut. Una persona necessita diàriament entre 20 i 50 litres d’aigua potable per cobrir les seves necessitats més bàsiques de consum i higiene, segons estimen les Nacions Unides. Malauradament, però, uns 900 milions de persones no disposen d’accés a l’aigua potable i 2.600 milions viuen sense els serveis mínims de sanejament. Un problema que repercuteix en la salut ja que el 80% de les malalties més comunes a les regions en desenvolupament (diarrees, febres, dengue, malària, etc.) estan relacionades amb la qualitat de l’aigua. El consum d’aigua no potable, la falta d’un sistema de sanejament i les males pràctiques d’higiene es cobren cada any la vida de més de tres milions de persones, la meitat d’elles infants, a causa de les diarrees. Un dels drets fonamentals de qualsevol ésser humà és gaudir del grau màxim de salut que es pugui assolir. El dret a la salut inclou l’accés a l’aigua potable i als seveis de salut, una nutrició adequada, condicions de treball saludables i segures, i un habitatge adequat. Un 44% dels projectes de les entitats que treballen en el codesenvolupament a les comarques gironines són sanitaris o estan relacionats amb l’aigua.

Activitat per a primària: A partir del conte de la Noaga i l’aigua: http://www.youtube.com/watch?v=ZjpuYsrcPDU (visionat directament des de youtube), respondre les següents preguntes i exercicis que presenten al web de kaidara: http://www.kaidara.org/upload/112/adjuntos/Agua_guia_1cp_CAT.pdf Activitat per a més grans: Ecoauditoria energètica al centre escolar. Llegiu atentament els passos a seguir per tal de fer una ecoauditaria energètica al vostre centre educatiu. Què és una ecoauditoria energètica? Una ecoauditoria energètica és un procés d’avaluació de la gestió ambiental del centre en relació amb l’energia, a fi de detectar-ne els punts febles i plantejar propostes de millora. Quins són els objectius? L’objectiu general d’una ecoauditoria energètica és la millora del coneixement sobre les característiques de l’energia i la presa de consciència sobre la necessitat de fer un consum responsable d’aquest recurs.

ONGD de les comarques gironines

Amb qui i com treballa l’ecoauditoria energètica? Es pot treballar tant a primària com a secundària i batxillerat, amb diferents nivells d’aprofundiment. Per assolir els objectius, és recomanable d’implicar tota la comunitat educativa: direcció, personal docent, personal d’administració, personal de manteniment, alumnat de totes les edats i pares i mares. L’elaboració d’una ecoauditoria energètica es pot vincular a un projecte de centre com a activitat que tracti de manera transversal el consum energètic i la sostenibilitat. També es pot realitzar en el marc de la Setmana de l’Energia o la Setmana del Medi Ambient, tot treballant de manera transversal les diferents matèries del currículum escolar. Quins són els passos que hem de seguir per elaborar l’ecoauditoria energètica? La metodologia que s’exposa comprèn els passos bàsics per elaborar una ecoauditoria energètica al centre. S’aconsella que cada centre l’adapti segons les seves característiques, possibilitats i capacitats. 1. Presentació del projecte a la comunitat educativa (direcció, cap d’estudis, coordinadors, etc.) a fi d’aconseguir el seu compromís amb el projecte. 2. Organització del treball: s’aconsella crear un equip (la Comissió de l’Ecoauditoria) que farà la planificació, la coordinació i el seguiment del treball. 3. Elaboració d’un inventari i diagnòstic energètic: recull de dades sobre el consum d’energia en il·luminació, aparells elèctrics, calefacció, aigua calenta sanitària, finestres, etc. dels diferents espais del centre educatiu. A partir de les dades recollides i del treball realitzat, es fa la diagnosi energètica que reflecteix els punts forts i els punts febles del consum energètic al centre. 4. Difusió dels resultats obtinguts en la diagnosi. 5. Redacció del Pla de propostes de millora (tant pel que fa a la instal·lació com als comportaments) i el Pla de seguiment a fi d’avaluar el grau d’execució de les propostes i els seus efectes sobre el consum energètic. 6. Presentació pública i difusió a l’escola del Pla de propostes de millora i implantació progressiva de les diferents propostes.

Fonts on trobar més informació sobre les ecoauditories: Font: escoles verdes •

L’ecoauditoria energètica a l’escola. Associació CEPA. Adreçat a l’alumnat de primària. Des del seu web es pot descarregar la Guia per a l’ecoauditoria energètica a l’escola i diversos materials per treballar la informació recollida. http://cepa.cat/ecoauditories/index.html

•

El diagnòstic energètic al centre escolar. Fem un bon ús de l’energia. ICAEN. Adreçat a l’alumnat de primària. http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/es coles_verdes/documents_climatic/auditoria_escola_icaen.pdf

•

L’auditoria energètica del centre. Solarízate. http://www.solarizate.org/catalan/auditoria/auditoria.htm

•

Ecoauditories al centre educatiu. Associació de Naturalistes de Girona. Adreçat a secundària. El programa tracta 4 vectors ambientals: aigua, energia, residus i mobilitat. Amb la informació obtinguda es calcula l’empremta ecològica del centre. Des del seu web es pot descarregar tot el material didàctic necessari per elaborar l’ecoauditoria. http://ecoauditories.ecologistes.net/educacio

ONGD de les comarques gironines

Activitat 5: Llengua.. Capacitats productives i Drets laborals. Els projectes de suport als petits productors, com ara la millora d’infraestructures, la mecanització o la capacitació tècnica permeten millorar les condicions de vida d’una població. La cooperació internacional ha de tenir en compte objectius com ara promoure i enfortir les capacitats productives i comercials orientades al desenvolupament humà sostenible, ampliar les oportunitats d’ocupació dels sectors més desfavorits i promoure el respecte dels drets laborals. El comerç internacional podria ajudar milions d’agricultors i treballadors dels països del Sud a combatre la pobresa. Però en realitat són els països industrialitzats els qui, augmentant les desigualtats i la injustícia social, marquen les regles i en treuen benefici. Cal exigir a governs i multinacionals que vetllin per un comerç internacional just i per la protecció dels drets dels treballadors arreu. 1-Feu una llista amb totes les aportacions que es facin en una pissarra o un lloc on les vegi tot el grup a partir de respondre a les preguntes: • • •

Quins drets laborals coneixeu? Els drets laborals són universals? Les dones i els homes tenen els mateixos drets. Però, segons el que coneixem, tenen realment els mateixos drets en la pràctica?

Visualtizació d’un fragment (durada aprox. 6 minuts) del reportatge China Blue de Micha X. Peled Versió completa (87 min.), descarregable des del web o en préstec gratuït al CeDRe. http://www.youtube.com/watch?v=H4yN0dz7b5M Un cop vist el reportatge, responeu les següents preguntes: • Quins drets laborals es vulneraven? • A quins grups socials creieu que els afecten més aquesta mena de problemes? • Els drets laborals són idèntics a tots els països? • Quina responsabilitat tenim nosaltres en aquestes vulneracions? Visualització d’aquest altre vídeo (6 min.) on ens parla d’una resposta que podem tenir davant l’explotació laboral: El comerç just. http://www.youtube.com/watch?v=U2JlIrrspnA 2-Anoteu els sis principis bàsics del comerç just a un lloc ben visible i analitzeu a partir d’ara i fins a finals de setmana, la roba, les joguines i el menjar que consumiu per tal de saber si responen o no a aquest mercat just internacional. Aprofiteu, també, per buscar als prestatges del supermercat productes de comerç just, i al barri o població botigues de comerç just. Elaboreu una petita guia per tal de saber on i què comprar de comerç just prop de casa vostra. Recorda que a la guia hi ha de sortir: nom de l’establiment, l’adreça (si viviu en una localitat o barri gran) i el nom dels productes de comerç just que hi podem trobar. Més informació i activitats a: Rebelión en las aules. Material educativo para jovenes. De la Coordinadora Estatal de Comercio Justo: www.larebeliondelosproductos.org

ONGD de les comarques gironines

Activitat 6: Coneixement del Medi natural, social i cultural/Ciències Socials/Ciències per al món contemporani.Pel dret a vot. Drets Humans i governança democràtica. “Drets Humans, tots, per a tothom i a tot arreu”. Aquesta frase resumeix l’esperit de les entitats de la Coordinadora que defensen el caràcter universal i indivisible dels drets humans. I és que els drets humans son inherents a la condició humana i no depenen ni de fronteres ni d’estatus ni d’ètnies ni de situacions legals. Malauradament, la realitat ens indica que no sempre es compleixen. El treball de les ONGD de les comarques gironines respecte dels drets humans té un doble vessant: fomentar el coneixement entre la ciutadania dels 30 articles inclosos a la Declaració universal dels drets humans, i exigir als polítics que vetllin pel seu compliment, aquí i arreu. En els països en vies de desenvolupament, també és important desenvolupar un treball que reforci la capacitat de la societat civil a l’hora d’influir en els processos polítics i desenvolupar les institucions democràtiques. Precisament, un dels eixos de treball de les ONGD és fomentar el vincle entre drets i democràcia en l’àmbit nacional i donar suport a aquelles iniciatives que serveixin per posar en pràctica o desenvolupar normes regionals i internacionals en matèria de drets humans. Un exemple és la campanya pel dret a vot de les persones immigrades. Informeu-vos sobre les diverses campanyes que hi ha a Catalunya per reclamar el dret a votar de tota la ciutadania i no només d’una part d’ella. Extraieu-ne les raons que defensen per demanar el dret a vot. Anoteu punt per punt les recomanacions i exigències que demanen a les forces polítiques. Amb tota la informació, prepareu una campanya per informar i reclamar el dret a vot a alumnes, professorat i famílies del vostre centre educatiu. Webs a consultar: Campanya pel dret a vot de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme: http://www.solidaries.org/index.php?mact=News,cntnt01,detail,0&cntnt01articleid=229 &cntnt01detailtemplate=monografics&cntnt01returnid=75 Campanya de SOS Racisme pel dret a vot: http://www.sosracisme.org/accions/campanya.php?doc=3 Campanya pel Dret a vot “Amicdretalvot”: http://amicdretalvot.wordpress.com

Activitat 7: Noves tecnologies/Educació visual i plàstica.Acció! Apoderament de la dona. La perspectiva de gènere no és “cosa de dones”, sinó que implica la participació dels homes en tant que és una qüestió de ciutadania, d’assumpció dels valors d’igualtat i llibertat de tots els éssers humans. La divisió sexual del treball, l’accés i el control dels recursos i els beneficis, l’autonomia econòmica i la participació en el poder i en la presa de decisions són diversos aspectes que cal tenir en compte a l’hora d’aplicar la perspectiva de gènere als projectes de les ONGD i altres entitats solidàries. Assumir aquesta perspectiva suposa incorporar una nova manera de mirar la realitat, tant a casa nostra com als llocs on van dirigits els projectes de les entitats. Això vol dir planificar i programar accions per incidir en el sistema amb canvis positius que millorin la posició de les dones, i substituir la cultura del domini masculí per una cultura del “compartir”, tant en l’àmbit públic com en el privat.

ONGD de les comarques gironines

Entra al web “theoneminutesjr.org”, hi ha vídeos d’un minut de durada realitzats per joves d’entre 12 i 20 anys. Mireu aquest vídeo realitzat a la Índia i prepareu-ne un de semblant en grups de quatre persones. Només us cal imaginació i un telèfon mòbil. La temàtica, l’apoderament de la dona a Catalunya (qualsevol dona, des de qualsevol àmbit i família). Si us han quedat bé, animeu-vos a participar en el concurs d’enguany d’aquest mateix web. http://www.theoneminutesjr.org/index.php?thissection_id=10&movie_id=201100244&series_id =84

Activitat 8: Matemàtiques. La meva petjada ecològica. Sostenibilitat ambiental. Vivim en un món amb recursos naturals finits. Si el Sud tingués els mateixos nivells de consum que el Nord, necessitaríem almenys tres planetes per poder viure. La petjada ecològica és un indicador que s’ha creat per calcular l’impacte que té sobre la terra el nostre consum i l’absorció dels residus que genera aquest consum. En aquest moments, la petjada ecològica de la humanitat excedeix la capacitat regenerativa del planeta en un 30%. Les entitats que treballen la sostenibilitat ambiental en el marc del desenvolupament humà sostenible reclamen canvis en la gestió de l’aigua, els mars, els boscos, l’agricultura i en la lluita contra l’extinció de les espècies. Pel bé del planeta, cal minimitzar els impactes que tenen activitats com l’agricultura industrial, la pesca insostenible, la degradació i contaminació dels cursos d’aigua, la tala de boscos tropicals, els incendis forestals o els impactes derivats del transport, la construcció d’infraestructures i la urbanització del territori. És necessari que compatibilitzem l’activitat humana amb la protecció de l’entorn i reclamem una economia més respectuosa amb la biodiversitat. Vés a la següent pàgina web: http://80.33.141.76/agenda21/petjada/index.html i calcula la teva petjada ecològica. Amb el resultat que has obtingut i les dades que es mostren a continuació respon: 1- Si tots el habitants de Catalunya tinguessin la mateixa petjada ecològica que tens tu, quina seria la superfície que hauria de tenir Catalunya per suportar aquesta demanda? 2-Tenint en compte que la disponibilitat de superfície per persona a la Terra (capacitat de càrrega) s'ha calculat en 1,5 ha/any, quin és el teu dèficit ecològic? Dades: - Població de Catalunya a l'any 2008: 7.364.078 habitants - Superfície: 3.200.000 hectàrees

Dèficit ecològic: Cada persona o comunitat té unes determinades necessitats, però no tots els llocs o països produeixen la mateixa quantitat de recursos o tenen capacitat d’assimilar o d’absorbir tots els residus que generen. De quina capacitat de recursos disposem? La capacitat de càrrega d’una regió és un concepte utilitzat per descriure la quantitat de terreny productiu disponible en aquesta zona i s’expresa en hectàrees per habitant i any.

ONGD de les comarques gironines

La petjada ecològica d’una localitat, regió o país és una mesura de la quantitat de terra productiva que utilitza. Però quan alguns països utilitzen més terra de la que hi ha al seu territori, es diu que tenen dèficit ecològic. Per conèixer si una regió és sostenible per si mateixa, és a dir, si pot mantenir-se per ella mateixa sense necessitat d’apropiar-se de recursos que no els pertanyen, només hem de comparar la petjada ecològica i la capacitat de càrrega de la regió que ens interessa. Si la petjada ecològica és major que la capacitat de càrrega significa que hi ha un dèficit ecològic (la regió no és autosuficient perquè consumeix més recursos dels que disposa) o per el contrari, si no la sobrepassa mostra una regió sostenible i/o autosuficient. Si la Petjada ecològica < Capacitat de Càrrega = la regió és autosuficient Si la Petjada ecològica > Capacitat de Carga = la regió presenta dèficit ecològic El dèficit ens indica que la comunitat o zona s’està apropiant de superfícies fora del seu territori o bé que s’està hipotecant o fent ús de superfícies de futures generacions.

Activitat 9:Educació plàstica/ Educació visual i plàstica. Artistes i comisàries de la Passadís-exposició . Busca un quadre que parli de la temàtica que s’ha treballat a cada plafó. Hi ha moltes èpoques, molts i moltes artistes i infinitat de moviments artístics que et poden inspirar. Copia’l posant-hi les variacions que creguis necessàries i dóna-hi un títol que s’adigui amb el missatge del plafó que has volgut pintar. Un cop acabats, penjeu-los al passadís del centre educatiu, tindreu una exposició sobre els Drets Humans i una bona mostra del que les entitats de cooperació de les comarques gironines i l’Alt Maresme fan per aconseguir un món millor per a tothom. Si us falta inspiració, us recomanem un viatge pel món a través d’artistes com Fernanda Piamonti, Marc Chagal, Aya Takano, Petrona Viera, Pawla Kuczynskiego, Sonja Wimmer, Larionov Mikhail, Nii Hylton, Appiah Ntiaw, Frida Kahlo, Chen Cheng Qi, Young Fu Lin, Kush Vladimir i Quim Bou. Temàtiques dels plafons: 1. ONG de les comarques gironines 2. Cooperació al desenvolupament 3. Cultura de pau 4. Dret a l’aigua i a la salut 5. Capacitats productives i laborals 6. Drets Humans i Governança democràtica 7. Apoderament de la dona 8. Sostenibilitat ambiental

ONGD de les comarques gironines

4. Índex glossari Glossari per entendre alguns dels conceptes relacionats amb els plafons de l’exposició (font: web de l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament i La rebelión en las Aulas de la Coordinadora estatal de Comerç Just).

Agricultura sostenible: Tipus d'agricultura ecològica, econòmicament viable i socialment justa, que preserva la biodiversitat, fa servir tecnologies de baix cost i recursos renovables, i dóna oportunitats de feina a la població. S'associa al model d'agricultura tradicional que durant segles han practicat els camperols i a altres conceptes com sobirania alimentària i seguretat alimentària. Aigua i sanejament: L'accés a l'aigua potable i el sanejament són els recursos més importants de la salut pública per prevenir malalties infeccioses i protegir la salut de les persones, a més de ser essencials per al desenvolupament. L'aigua dolça és imprescindible per a la salut de les persones, el desenvolupament econòmic i la seguretat alimentària, però l'accés es veu amenaçat per l'esgotament dels recursos hídrics i les sequeres, entre d'altres. El concepte de sanejament es refereix a les mesures per mantenir una comunitat de manera higiènica, promovent l'ús de latrines i l'eliminació d'escombraries. Les malalties diarrèiques, el còlera, el tifus, la febre groga i el dengue s'associen a la qualitat de l'aigua i el sanejament. Apoderament: Prové del terme anglès empowerment i fa referència al procés pel qual una persona o grup reforça les seves capacitats i lluita per tenir més influència i participació en la presa de decisions i en el desenvolupament de processos de què forma part. Construcció de pau: Processos, actuacions, instruments i recursos per convertir els conflictes violents i/o amb risc de generar violència en situacions de pau estable, justa i duradora. La construcció de pau es dóna en àmbits d'intervenció com la prevenció de conductes violentes en els conflictes, la gestió d'emergències i de conflictes violents explícits en l'acció humanitària, la rehabilitació i reconstrucció postconflicte armat, i la transformació del conflicte. Cooperació bilateral i multilateral: La cooperació bilateral és aquella en la qual els governs donants canalitzen els seus fons de cooperació al desenvolupament directament cap als receptors, siguin aquests els governs dels països receptors o altres organitzacions. En la cooperació multilateral, els governs remeten fons a organitzacions multilaterals, com per exemple l'ONU, perquè aquestes els utilitzin en el finançament de les seves pròpies activitats, de manera que la gestió queda en mans de les institucions públiques internacionals i no dels governs donants. Cooperació descentralitzada: És la cooperació engegada des de les administracions subestatals, com els governs autonòmics, les diputacions i els ajuntaments. En un sentit més ampli, es tracta d'un nou enfocament de la

ONGD de les comarques gironines

cooperació que es caracteritza per la descentralització d'iniciatives i de relació amb el sud, per la incorporació de nous actors de la societat civil i per una participació més gran dels actors del sud en el seu model de desenvolupament. Va sorgir com a reacció a l'enfocament excessivament centralista, vertical i rígid de l'AOD fins als anys noranta. Cooperació financera: La cooperació financera és qualsevol transferència per al desenvolupament canalitzada com a recursos financers (crèdits, donacions, subvencions) o com a continguts reals (donació de mercaderies i serveis). La cooperació tècnica se centra en l'intercanvi de coneixements tècnics i de gestió per augmentar les capacitats d'institucions i persones i promoure el seu propi desenvolupament (assessoria, beques, capacitació, etc). Cooperació tècnica: Cooperació centrada en l'intercanvi de coneixements tècnics i de gestió, amb la finalitat d'augmentar les capacitats d'institucions i persones per promoure el seu desenvolupament. Abraça un ampli ventall d'activitats, com assessoria, programes de beques, suport i acompanyament al disseny de polítiques, capacitació, formació, etc. Els principals objectius de la cooperació tècnica són dos. Per una banda, contribuir a crear les bases per a un desenvolupament sostingut i endogen. Per l'altra, augmentar l'eficàcia de l'ajuda exterior, que depèn en gran mesura de la capacitat d'absorció d'aquest ajut que tingui el país receptor, això és, de la seva capacitat institucional i de gestió. Declaració Universal dels Drets Humans: És el primer instrument jurídic internacional general de drets humans proclamat per una organització internacional de caràcter universal, les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948. Inclou els drets i les llibertats d'ordre personal, els drets de l'individu en relació amb els grups dels quals forma part, drets polítics i drets econòmics, socials i culturals. Desenvolupament humà: Procés multidimensional orientat a l'ampliació de les opcions i capacitats de les persones, que es concreta en una millora de l'esperança de vida, la salut, l'educació i l'accés als recursos necessaris per a un nivell de vida digne. Té en compte aspectes com la participació, la seguretat, la sostenibilitat i les garanties dels drets humans; en comptes de preguntar-se quant produeix un país es pregunta com hi viu la gent. Persegueix polítiques socials justes i eficaces que s'adrecin a enfortir la cohesió social i lluita contra les desigualtats per eradicar la pobresa. Desenvolupament sostenible: Desenvolupament que aposta per satisfer les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures. Pel que fa als recursos, ser sostenible significa no utilitzar més recursos renovables dels que es generen i minimitzar l'ús dels no renovables. Drets econòmics, socials i culturals (DESC): Són els drets econòmics, socials i culturals, vinculats a qüestions com l'educació, la salut, l'habitatge, l'alimentació, el treball o els ingressos. La Conferència Mundial de Nacions Unides sobre Drets Humans de Viena (1993) va reafirmar el caràcter indivisible i interdependent dels drets humans i establia que els DESC han de ser considerats al mateix nivell que els drets civils i polítics. Una perspectiva basada en DESC no involucra la caritat o simplement el desenvolupament econòmic, sinó un procés per incentivar i apoderar qui no gaudeix d'aquests drets perquè puguin exigir-los.

ONGD de les comarques gironines

Dret internacional humanitari: Conjunt de normes, d'origen convencional o consuetudinari, aplicable en conflictes armats, internacionals o no. Té per objecte alleugerir el sofriment de les víctimes i la protecció d'aquestes i dels béns essencials per a la seva supervivència, limitant la llibertat dels actors en conflicte a l'hora de triar els seus mètodes i mitjans de guerra. Les normes que constitueixen el Dret internacional humanitari es recullen en instruments com les convencions de l'Haia i de Ginebra. Drets laborals: Conjunt de normes i principis teòrics que regulen les relacions jurídiques entre ocupadors i empleats, i d’aquests dos agents amb l’Estat. L’origen d’aquests drets és en la prestació voluntària i retribuïda d’una activitat humana per a la producció de béns i serveis. Drets sexuals i reproductius: Drets de les dones i els homes a tenir control respecte de la seva sexualitat, a decidir lliurement i responsable sense ser discriminats ni víctimes de violència; el dret de totes les parelles i persones a decidir de manera lliure i responsable el nombre i l'espaiament dels seus fills i a disposar de la informació, l'educació i els mitjans que ho permetin, a més d'assolir el nivell més elevat de salut sexual i reproductiva. Educació per al desenvolupament: Enfocament que considera l'educació com un procés dinàmic, interactiu i participatiu, orientat a la formació integral de les persones, a la seva conscienciació i comprensió de les causes locals i globals dels problemes del desenvolupament i les desigualtats nord-sud, i al seu compromís per a l'acció participativa i transformadora Gènere, Igualtat de: És la capacitat legal, social i política de dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries. Aquest concepte és refereix sobretot al fet que homes i dones gaudeixin d'oportunitats i recursos semblants des d'un principi, i no tant a la igualtat de resultats, a l'assoliment d'objectius iguals per a ambdós sexes. Aquest darrer concepte es definiria com a equitat de gènere. Índex de desenvolupament humà (IDH): Instrument impulsat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que planteja calcular el nivell de pobresa d'un país sense seguir indicadors exclusivament econòmics com el PIB d'un país o l'ingrés per càpita, sinó tenint també en compte indicadors com l'esperança de vida i l'accés a l'educació i a un nivell de vida digne. L'IDH no és per se una mesura del benestar de les persones d'un país, però sí que és indicatiu del grau d'apoderament i oportunitats de què disposen. Matèries primeres: Materials extrets de la natura, o s’hi obtenen, que es transformen per tal d’elaborar béns de consum. Medicaments essencials: Es tracta de substàncies terapèutiques que serveixen per satisfer les necessitats d'atenció de salut de la majoria de la població. Són medicaments genèrics amb una comprovada eficàcia i seguretat i un cost econòmic assequible. Cada país disposa d'una llista de medicaments essencials que han d'estar disponibles en tot moment als establiments de salut del sector públic.

ONGD de les comarques gironines

Menys Avançats, Països (PMA): Són els 49 països més empobrits del món. L'any 1971, Nacions Unides va elaborar el primer llistat amb els països catalogats com a PMA (amb posterioritat es va ampliar el nombre fins a 49). El llistat s'actualitza cada tres anys després d'estudiar el comportament de diferents variables econòmiques, socials i de desenvolupament humà, com la mortalitat infantil, l'esperança de vida al néixer, l'analfabetisme, la taxa d’escolarització o el PIB per càpita. Majoritàriament es tracta de països de l'Àfrica subsahariana. Microcrèdits: Són petits préstecs a persones amb pocs recursos i dificultats per accedir a la banca comercial que generalment s'utilitzen per engegar projectes d'autocupació que permetin l'autonomia econòmica d'aquestes persones i les seves famílies. Els microcrèdits van néixer a l'Àsia i s'han estès per tot el món per pal·liar els problemes de la gent empobrida, especialment les dones, per accedir als bancs comercials. Moltes ONG i organismes internacionals fan ús dels microcrèdits com a eina per al desenvolupament. Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni: Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni conformen un pla acordat per totes les nacions del món i les institucions més importants per reduir els nivells d'extrema pobresa a la meitat abans de l'any 2015. El pla, acordat l'any 2000, detalla vuit objectius: eradicar la pobresa extrema i la fam, l'educació universal i la igualtat entre els gèneres, reduir la mortalitat dels infants, millorar la salut materna, combatre el VIH/sida, millorar la sostenibilitat del medi ambient i fomentar una associació mundial. Salut i desenvolupament: L'estat de salut de la població és un factor que condiciona el desenvolupament. Una salut precària disminueix la capacitat laboral i la productivitat de les persones, i una mala salut afecta el desenvolupament físic dels infants, l'escolarització i l'aprenentatge. El desenvolupament possibilita més recursos per millorar la salut mediambiental, fer campanyes de salut pública i establir un sistema sanitari que cobreixi els sectors més vulnerables. El desenvolupament pot trencar el cercle de retroalimentació entre pobresa i mala salut. Seguretat alimentària: Es dóna quan tothom pot accedir en tot moment i sense risc als aliments necessaris per a una vida activa i saludable. És un concepte que inclou factors de salut i de control dels recursos i que darrerament també preveu altres aspectes com el valor cultural de l'aliment o el dret a l'alimentació de què parlen les Nacions Unides i que implicaria obligacions als estats i a la comunitat internacional per respectar, protegir i promoure la seguretat alimentària entre la població. Sobirania alimentària: Drets dels pobles a decidir quins aliments produeixen, respectant els seus cultius i recursos naturals, la seva cultura i el seu model econòmic local, així com a definir la seva política agrària i alimentària. També inclou el dret dels consumidors a decidir què consumeixen i aposta per un comerç internacional just. Sistemes de producció: Conjunt d’activitats o processos que tenen com a fi elaborar un producte concret.

ONGD de les comarques gironines

Pàgines web recomanades per a ampliar informació sobre el glossari: • • • • • •

Diccionario de Acción Humanitaria y Cooperación al Desarrollo de HEGOA: http://dicc.hegoa.efaber.net Finances ètiques i solidàries: www.fets.org Acompanyament, assessoria i ONG: www.solidaries.org Informe sobre Salut i Desenvolupament: http://www.medicusmundi.es/famme/publicaciones/informes/inform e_salud_2011__1