Revista .COOP - n4

Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu

2014 www.cooperativestreball.coop

Cooperatives més vives

La participació impulsa l’empresa del segle XXI

Balanç positiu del primer any de Municipi Cooperatiu —— Primer pas cap a la fusió entre federacions de cooperatives

La cooperació és la resposta: Mondragon i Fagor Electrodomésticos

Col·laboracions de Philippe Frémeaux Fernando Pindado Koldo Saratxaga Michel Dreyfus

Seira, suport financer a les cooperatives

Ets cooperativa o vols ser cooperativa?

Necessites finançament?

Seira t’ajuda formació orientació financera noves eines financeres accés al finançament impuls al sector financer cooperatiu

coop

interns coop

SUMARI

EDITORIAL

La participació de les persones, tret diferencial del cooperativisme

4

ACTIVITAT

Les principals notícies de la Federació

6

L’EQUIP DE L’ANY

Inoxgrup

9

CRÒNICA

Balanç positiu del primer any del programa Municipi Cooperatiu Guillem Perdrix Primer pas de les cooperatives de treball en el procés de fusió entre federacions Jaume Oller Les cooperatives per sector d'activitat

COOPERACIÓ ESTADÍSTICA CASOS D’ÈXIT

10 14 16

Xarxa Coop. Junts per arribar on sols no es pot 18 Grup Clade. L’interès mutu com a motor de participació Col·lectiu Ronda. Quan la intercooperació es porta a la sang Paula Mateu

móncooperatiu coop

MEMÒRIA HISTÒRICA

Carrer de Premià, 15, l’empar del cooperativisme català

27

VALORS

Cooperatives: la democràcia és una lluita! Philippe Frémeaux La participació: sentiment i dret Fernando Pindado Un nou estil de relacions (‘ner’) en l’organització de les empreses Koldo Saratxaga

30

ENTREVISTA

Javier Creus: estem davant la gran revolució de la confiança Sílvia Cobo La cooperació és la resposta: Mondragon Corporación i Fagor Electrodomésticos Javier Goienetxea El gegant busca un model més àgil Alberto Uriona Cooperatives a França: passat i present Michel Dreyfus

38

Dels departaments estancs a la xarxa, de la jerarquia a les persones Jordi Garriga Quin impacte tenen les xarxes socials en la participació?

50

Al·legacions a l’avantprojecte de llei de cooperatives

58

GESTIÓ EMPRESARIAL

Decidir més i millor, entre tots Oriol Lladó

59

DIRECTORI

Marketplace de les cooperatives de la Federació

62

ECONOMIA

INTERNACIONAL EN PROFUNDITAT SOCIETAT

Ivan Miró

Ismael Peña-López MARC LEGAL

Perfecto Alonso

directori coop

•coop

Número 3 2014 Revista anual

Composició del Consell Editorial Perfecto Alonso Gemma Garcia Núria Ballesteros Miquel Canet Guillem Perdrix Miquel Miró David Vargas Manel Cendón Olga Ruiz

Contacte i publicitat Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya Tel. 93 318 81 62 federacio@cooperativestreball.coop L'edició d'aquest número s’ha tancat el 28 de febrer de 2014

Conceptualització i realització editorial Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes ­ SÀPIENS PUBLICACIONS (Sàpiens, s.c.c.l.) www.sapienspublicacions.cat Impressió Gramagraf, s.c.c.l.

Director Àrea Gerard Birbe gbirbe@sapienspublicacions.cat Tel. 936 347 612 Coordinació David Heredia Disseny gràfic Xavier Alamany Dipòsit legal B. 31107-2012

Llicència Creative Commons Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador Compartir Igual — Si altereu o transfor-

42

45

56

meu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. http://creativecommons.org/licenses/ by-sa/3.0/deed.ca

coop 2014

4

EDITORIAL

La participació de les persones, tret diferencial del cooperativisme PERFECTO ALONSO President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Redefinir el concepte participatiu, adaptar-lo, donar-li sentit actualment, és un fet enriquidor per a les nostres cooperatives.

coop 2014

A

l número de .coop que teniu a les mans hem volgut parlar d’un dels elements més significatius i més definitoris de les nostres empreses cooperatives, que sense cap mena de dubte ens diferencia de la resta del món empresarial: la participació de les persones.

Hem volgut dedicar el tercer número de la nostra revista anual a aquest tret diferencial reflectint-lo a les diverses seccions, des de la selecció dels casos d’èxit fins a les reflexions de les signatures col·laboradores que, des de dins i des de fora del cooperativisme, aporten la seva opinió amb la finalitat d’aprofundir, renovar i projectar la participació, un valor essencial del cooperativisme.

Els valors poden ser viscuts com una font que ens ajudi a projectar-nos o bé com a lligams que ens impedeixen evolucionar. La diferència es troba en com decidim relacionar-nos amb aquests valors, com en definim l’actualització en els moments que estem vivint, així com la posició personal en l’abordatge del debat.

Les nostres empreses són organitzacions vives que es fonamenten en les persones. I, com les persones, les cooperatives de treball també evolucionen. De la mateixa manera, també l’entorn en el qual s’inscriuen les cooperatives evoluciona, es modifica i canvia impulsant que les nostres empreses s’hi adaptin en tots els sentits per poder créixer.

5

plicació de les persones sòcies en l’execució del pla de treball i la seva importància en la legitimació dels projectes respecte a la responsabilitat dels socis en la seva execució.

Actualment, és important poder definir el marc de la participació des dels diferents models i dimensions del cooperativisme. És evident que no hi ha cap similitud entre definir la participació en una cooperativa amb 10 persones sòcies que fer-ho en una que en té 500. La participació es gestiona de forma molt diferent quan l’empresa només té una seu que quan la seva activitat està dispersa entre diferents centres d’activitat. Tractar sobre la participació ens reclama trobar una graella de màxims-mínims per poder definir-la, sentir-la i fer-la nostra.

Redefinir el concepte participatiu, adaptar-lo, donar-li sentit actualment, en funció de la realitat i les necessitats culturals de les nostres cooperatives, és un fet enriquidor per a les persones sòcies, les empreses i els territoris on es desenvolupen.

La honestedat i la sinceritat del debat definiran la riquesa de les conclusions i repercutiran en el benefici, tant individual de la persona sòcia com col· lectiva per a les cooperatives i el seu entorn.

Marc Torrent

La millor eina perquè l’adaptació al canvi sigui més àgil i eficaç és replantejar-nos, redefinir els valors que ens defineixen actualment per tal que el cooperativisme pugui seguir aportant solucions a les noves situacions generades.

L’anàlisi i la reflexió per mitjà de publicacions com aquesta, com també a través d’altres espais de comunicació, ens ha de permetre adaptar a la realitat del món cooperatiu les noves circumstàncies de l’entorn, començant per les que afecten els nostres valors.

Vetllem per tal d’evitar que els valors es converteixin en vestits fets a mida de les nostres necessitats, perquè no desitgem que a ningú li acabi quedant petit i abandonat a l’armari. Per això, la voluntat d’aquest número de la revista .coop és aturar-nos un moment, reflexionar, compartir i continuar evolucionant i creixent.

De tots els valors que ens defineixen, el més identitari i diferenciador és la participació. En aquest sentit, justament, la participació de les persones a l’empresa és un dels temes que articula el debat en el moviment cooperatiu de forma àmplia. Aquest any 2014, el congrés de COCETA (la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado) estarà centrat en el mateix tema. I, com a element definidor dels valors del cooperativisme, és així responent a una doble finalitat: pel que implica la participació en si mateixa i pels elements que intervenen en la seva definició (la solidaritat, la igualtat, la transparència...).

La participació és, també, una eina de gestió empresarial que té la seva aplicació en la presa de decisions a les cooperatives, el seu paper en la im-

coop 2014

6 interns coop

ACTIVITAT

X. Alamany

LEX

DEBAT SOBRE LA PROPOSTA DE LLEI DE COOPERATIVES La seu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va acollir, l’abril de 2013, representants d’empreses, cooperatives i grups cooperatius, que van participar a la sessió de treball sobre la proposta de nova Llei de cooperatives. Conjuntament, es van estudiar les al·legacions a la Llei rebudes per part de les empreses federades. Les diverses propostes van ser utilitzades com a base perquè el Consell Rector elabori un document que recollirà el posicionament de la Federació davant la proposta de Llei.

Jordi Play

04/13

05/13

LA SECTORIAL D’INICIATIVA SOCIAL CELEBRA L’ASSEMBLEA La trobada anual de les cooperatives d’iniciativa social, celebrada el 17 de maig de 2013, va presentar la Memòria 2012 i el Pla d’acció 2013. La sectorial juga un paper estratègic dins la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ja que representa un sector que dóna feina a 7.000 persones i factura uns 150 milions d’euros. El president de la Federació, Perfecto Alonso, va destacar el reconeixement que les cooperatives d’iniciativa social estan obtenint per part del Tercer Sector i el conjunt de l’economia social a Catalunya.

06/13 BIZ Barcelona

UN ANY MÉS, AL BIZBARCELONA La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha tornat a estar present al BizBarcelona, la trobada de les persones emprenedores que se celebra anualment a la ciutat de Barcelona, per donar a conèixer la fórmula cooperativa des del seu estand, amb xerrades diverses i, de forma personalitzada, a l’espai Assessorament Empresarial.

07/13

ESTRENEM WEB El nou disseny de www.cooperativestreball.coop aporta millores en l’arquitectura de la informació, la visibilitat del cooperativisme i la interacció amb les cooperatives federades.

Elaborat amb Drupal 7, un gestor de continguts Open Source, el web ofereix una navegació simplificada a partir d’un menú que reflecteix l’acció de la Federació.

Algunes oportunitats d’interacció per a les cooperatives són l’opció de penjar actes a l’agenda, la proposta de descomptes en productes i serveis per a altres cooperatives o la modificació de la fitxa de cada cooperativa.

coop 2014

X. Alamany

7

09/13

SUBVENCIONS COBRADES Més de 50 cooperatives federades van cobrar les subvencions pendents de 2010 i 2011 gràcies, entre d’altres, a les gestions efectuades per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb els màxims responsables dels departaments d’Empresa i Ocupació, i d’Economia i Finances, de la Generalitat de Catalunya. Conjuntament, l’import del deute pendent superava el 1.500.000 euros per a les cooperatives integrants de la Federació. En el marc de la seva tasca de suport i acompanyament a les cooperatives membres, la Federació és una interlocutora reconeguda pel Govern i l’Administració, i seguirà fent gestions perquè les cooperatives puguin cobrar el deute pendent de 2012.

10/13

NOVES INICIATIVES I INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT ALTERNATIU A FINANCOOP 2013 Els principals agents de l’àmbit de les finances cooperatives es van trobar l’octubre passat a la 2a edició de la Jornada Internacional de Finances Cooperatives, Financoop, amb la mirada posada en les possibilitats de creació d’ocupació que poden generar les formes de finançament alternatiu. L’acte, que va tenir lloc a l’idEC de la Universitat Pompeu Fabra, va servir per compartir coneixements i experiències, però també per posar de manifest la consolidació del sector de la banca cooperativa, que creix alhora en quota de mercat i en diversificació de productes, i per donar a conèixer altres iniciatives i instruments de finançament col·lectiu poc coneguts encara.

Jordi Play

NOVA DIRECCIÓ A SEIRA Joana Gómez és la nova directora de la Fundació Seira, l’entitat creada l’any 2008 amb l’objectiu de promoure eines de finançament i millorar la cultura financera de les cooperatives de treball. Gómez és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona i fa més de 15 anys que treballa en el sector financer. Fins a la seva incorporació a Seira, la seva tasca professional l’ha mantingut vinculada a PIMEC i a l’entitat bancària Unnim.

Actualment, la Fundació Seira dedica tots els esforços a la creació i l’impuls d’instruments que facilitin l’accés de les cooperatives de treball a capital i serveis financers adaptats a les seves necessitats, associades a les diferents fases de creació, creixement i consolidació per les quals passa qualsevol empresa cooperativa.

Jordi Play

11/13

11/13

TRET DE SORTIDA A LA FUSIÓ DE FEDERACIONS Una sessió de treball va donar el tret de sortida al procés de fusió entre federacions de cooperatives, prevista per a aquest any en curs. Representants de cooperatives de treball federades van tenir ocasió, el 27 de novembre de 2013, d’opinar i debatre sobre el procés de fusió, impulsat en el marc de la Confederació de Cooperatives de Catalunya als darrers mesos. La sessió forma part del procés participatiu engegat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer les etapes de la fusió i recollir les opinions de les empreses federades. Les aportacions fetes per part de les cooperatives de treball es van agrupar en un document, que s’ha fet arribar a totes les empreses associades a la Federació, com també a la resta de federacions implicades en la constitució de la futura organització unitària.

coop 2014

8 interns coop

ACTIVITAT

Una de les noves federades al 2013 és Musicop, cooperativa de Mataró dedicada a la gestió de projectes educatius, socials i culturals en l’àmbit de la música.

RELLEU A LA PRESIDÈNCIA DE LA CONFEDERACIÓ Els canvis al Consell Rector de la Confederació de Cooperatives de Catalunya fan recaure la presidència en Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, qui ja havia ocupat prèviament el càrrec.

El relleu va ser acordat al Consell Rector de la Confederació de desembre de 2013. La decisió s’emmarca en el procés d’integració de les federacions de cooperatives i la Confederació en una única organització representativa del moviment cooperatiu, fusió prevista per al 2014.

12/13

Jordi Play

12/13

01/14

LA SECTORIAL ARRENCA L’ANY AMB 114 MEMBRES Un total de 114 empreses conformen la sectorial de cooperatives d’iniciativa social de la Federació. Amb un creixement regular, la sectorial executa una tasca de representació i interlocució amb entitats i organismes públics i privats que busca enfortir la posició de les seves empreses en el mercat, alhora que difondre els valors cooperatius a la societat. La seva transversalitat es reflecteix en una àmplia presència a tots els àmbits de l’atenció a les persones: a Catalunya, gairebé el 25 % dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç són gestionats per cooperatives, existeixen una vintena de centres especials de treball amb fórmula cooperativa i més de 60 escoles bressol són gestionades per cooperatives.

01/14

BONA ACOLLIDA DELS CAFÈS DE LA FEDERACIÓ Durant més d’un any el Cafè de la Federació ha permès convocar, l’últim dijous de cada mes, representants de cooperatives amb una persona experta en gestió empresarial, en un espai que afavoreix l’intercanvi i la relació entre els participants. Al Cafè s’hi han presentat el mètode Canvas, l’Elevator Pitch, el treball col·laboratiu, tècniques per fer noticiable la cooperativa o les eines financeres al servei de la cooperativa, entre d’altres. A més, des de fa uns mesos hi ha la possibilitat de tenir un moment d’intercanvi personalitzat amb el ponent a l’anomenat Face to Face.

02/14

BENVINGUDA A LES NOVES COOPERATIVES FEDERADES AL 2013 La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha acollit 48 noves empreses durant l’any 2013.

Les cooperatives pertanyen a sectors tan diversos com la consultoria empresarial, els serveis informàtics, la producció d’articles ecològics, els serveis a les persones, la rehabilitació d’edificis, la comunicació i un llarg etcètera. Com ja és habitual, les noves incorporacions s’ubiquen, en un alt percentatge, a la província de Barcelona, seguida de Girona, Tarragona i Lleida.

A totes elles, i a totes les persones que en són sòcies, benvingudes!

NEIX EL DIARI DEL COOPERATIVISME Nova iniciativa de difusió impulsada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, en aquest cas, a les pàgines del diari digital Eldiario.es, que cada setmana publicarà una informació d’actualitat sobre el món cooperatiu. L’acord de col·laboració amb la Fundació Catalunya Plural s’ha previst inicialment per a tres mesos.

En les primeres publicacions, el Diari del Cooperativisme ha donat a conèixer les experiències de les cooperatives Drac Màgic, Primitive Films, L’Olivera i una entrevista a Perfecto Alonso, president de la Federació.

coop 2014

9

L’EQUIP DE L’ANY

Jordi Play

Jordi Play

interns coop

INOXGRUP

Una nova cooperativa amb 70 anys d’història

La notícia ens alegrava doblement la recta final de l’any 2013: d’una banda, els nostàlgics recuperàvem Inoxcrom, una marca de plomes estilogràfiques i bolígrafs amb 70 anys d’història, i de l’altra, el cooperativisme guanyava una nova empresa de treball associat, Inoxgrup, «perquè creiem que [la cooperativa] és el format de societat que millor pot ajudar a complir els objectius que perseguim», en paraules a aquesta revista dels socis fundadors.

Inoxcrom ressuscita de la mà d’exempleats amb l’objectiu d’ocupar en el mercat el nínxol que va deixar la marca catalana i recuperar la fabricació al nostre país. La cooperativa els ha permès potenciar la polivalència, si bé s’han establert unes funcions bàsiques, tenint en compte l’experiència i les aptituds de cadascun dels socis: Antoni Sánchez, gerència, producció, control de qualitat; Queralt Puchal i Juan Gala, comercial; Agustín Adan, administració, desenvolupament de productes i disseny; Enric Lecina, muntura, magatzem, logística i expedicions, i Jordi Villanueva, coordinació general i representació.

Com els han rebut?: «Valorem molt positivament tant l’empatia mostrada envers el nostre projecte com l’acollida del nou catàleg». http://inoxcrom.cat

coop 2014

10 interns coop

CRÒNICA

Emmarcat en els àmbits estratègics de la Promoció i foment de la cultura d’empresa cooperativa i la Creació, creixement i consolidació de cooperatives, definits en el nostre pla de treball, des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya hem impulsat, al llarg de l’any 2013, el programa Municipi Cooperatiu a diverses poblacions catalanes.

Set municipis adherits, més de 30 actuacions i un total de participants que supera les 600 persones

Balanç positiu del primer any del programa Municipi Cooperatiu GUILLEM PERDRIX

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment,

M

unicipi cooperatiu és un programa de difusió i sensibilització sobre el cooperativisme de treball a partir d’accions concretes de formació i orientació que promou la implicació de les administracions locals, entitats i agents econòmics i socials en la sensibilització de l’economia cooperativa al territori.

Entre els principals objectius del programa Municipi Cooperatiu podem destacar el de promoure i fomentar la cultura d’empresa cooperativa a través d’exposicions sobre cooperativisme, tallers i xerrades de sensibilització cooperativa, així com jornades adreçades a potencials prescriptors de cooperativisme per tal que ajudin a visualitzar el model d’empresa cooperativa.

Un segon objectiu que persegueix el programa és el d’activar el creixement i la consolidació de les cooperatives de treball existents al municipi. En aquest sentit, podem destacar la impartició de sessions formatives en matèria d’estratègia, de finances, de màrqueting i d’habilitats directives. L’accés al programa d’orientació financera de la Federació, la creació d’espais de trobada entre i amb les cooperatives de treball del municipi, que permetin generar oportunitats per aprendre, connectar-se i compartir, l’ús preferent d’espais públics per a les cooperatives, la incorporació de clàusules favorables a la contractació de cooperatives en les licitacions públiques per part del municipi, així com treballar per tal que els ajuntaments cooperatius ofereixin condicions especials per a cooperatives en les taxes i serveis públics, entre d’altres.

El programa també persegueix l’objectiu de generar ocupació estable i activitat econòmica de base cooperativa al municipi. En aquest sentit, destaquen les accions d’informació, formació i orientació adreçades a persones emprenedores per tal d’impulsar la creació de noves cooperatives de treball, així com

coop 2014

és director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i professor associat del Departament d’Economia de l’Empresa de la UAB.

Al 2014 ens proposem ampliar el nombre de municipis cooperatius amb l'objectiu d'arribar al màxim territori català possible.

la transformació, per part d’altres formes jurídiques, cap al model cooperatiu.

Els principals beneficiaris del programa Municipi Cooperatiu són les cooperatives de treball del municipi, així com les persones emprenedores amb una idea de negoci, els diferents organismes i entitats de promoció econòmica locals, les empreses, entitats o associacions amb voluntat de transformar-se en cooperativa i els estudiants universitaris i de cicles formatius residents al municipi. Cal destacar que els participants al programa es beneficiaran de sinergies amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i tindran accés a la seva xarxa de contactes, eines, recursos, activitats, etc.

La valoració d’aquest primer any de programa Municipi Cooperatiu ha estat molt positiva i des de la Federació felicitem els set municipis que, amb la seva adhesió, aposten pel cooperativisme com a motor de generació d’ocupació i alternatives econòmiques amb valor. Durant el 2013, Granollers, Sant Cugat del Vallès, Girona, Vilafranca del Penedès, Sant Boi de Llobregat, Sabadell i Sitges s’han sumat al programa, fet que representa més de 220 cooperatives de treball associat i que faciliten la realització de més d’una trentena d’actuacions directes als municipis, amb un total de més de 600 participants.

Aquests resultats ens permeten ser molt optimistes i seguir treballant per tal que aquest any 2014 permeti consolidar el programa. Concretament, des de la Federació ens proposem ampliar el nombre de municipis cooperatius amb l’objectiu d’arribar al màxim territori català possible, incrementar-hi el nombre d’actuacions, visualitzar les empreses cooperatives en el seu entorn municipal, posicionar la marca cooperativa com un referent al municipi i situar el cooperativisme i els seus principis entre els principals valors de l’imaginari col·lectiu de la població dels municipis adherits al programa.

11

ENTREVISTA A MARTA MADRENA Tinenta d’alcalde i regidora de l’Àrea de Promoció i Ocupació de l’Ajuntament de Girona novembre de 2013 adreçada als professionals i assessors d’empresa, que va tenir un gran èxit de participació: més d’un centenar de gestories, advocats, economistes. És destacable, també, l’increment del nombre de sol·licituds per rebre assessorament sobre com crear una cooperativa que arriben a Girona Emprèn des que s’ha posat en funcionament el programa.

Quina ha estat la motivació de l’Ajuntament de Girona per incorporar-se al programa Municipi Cooperatiu impulsat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya?

Coincidint amb l’Any Internacional de les Cooperatives, al 2012, l’Ajuntament de Girona ja va impulsar activitats de difusió de la figura cooperativa. Arran d’aquesta primera col·laboració amb la Federació vàrem sumarnos-hi com a Municipi Cooperatiu. L’octubre passat, vàrem fer-ne la presentació oficial a la Fira de Mostres 2013.

‘Girona, Municipi Cooperatiu’ preveu jornades tècniques adreçades a professionals del món de l’empresa; sessions específiques per a cooperatives existents, com ara instruments de finançament o màrqueting digital; xerrades de difusió de la fórmula cooperativa als IES de la ciutat de Girona i a estudiants de diferents facultats de la Universitat de Girona; sessions informatives a persones emprenedores; sessions per a sectors estratègics o emergents i, fins i tot, un servei personalitzat d’assessorament individual.

De quina manera la participació al programa Municipi Cooperatiu ha permès millorar el coneixement del cooperativisme a Girona?

Sens dubte, el programa ‘Girona, Municipi Cooperatiu’ està ajudant a donar a conèixer la fórmula cooperativa. Un exemple n’és la jornada del

En quins sectors detecteu potencial de creixement per a les persones emprenedores amb una idea de negoci basat en la cooperativa?

Encara és aviat per extreure conclusions. Sí que podem avançar que majoritàriament parlem del sector serveis; això sí, amb idees i oportunitats de negoci molt diverses. No és gens estrany en una ciutat eminentment de serveis com és Girona.

Quins són els passos següents que preveu l'Ajuntament?

Les activitats programades ens permeten recollir suggeriments i necessitats que ens han de permetre dissenyar, si escau, noves actuacions. En relació a les cooperatives existents, el programa preveu identificar necessitats concretes de les cooperatives participants.

Com qualificaries el moment del cooperativisme a la ciutat de Girona?

El servei Girona Emprèn, des d’on s’executa el programa ‘Girona, Municipi Cooperatiu’, es va posar en funcionament el 2009, i durant aquests primers 5 anys d’existència la fórmula cooperativa ha estat minoritària. Els motius són diversos, el principal és que la majoria d’empreses creades des dels serveis s’han impulsat amb un únic promotor i en aquells casos que eren més d’un s’optava per fórmules com la societat civil. Programes com aquest ajuden a difondre i conèixer millor el cooperativisme, les seves característiques, idiosincràsia i avantatges. coop 2014

12 interns coop

CRÒNICA

ENTREVISTA A NINO RAMÍREZ Gerent de la cooperativa Doble Via i jurat al primer concurs d'Emprenedoria Social i Cooperativa 2013, organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en el marc del programa Municipi Cooperatiu de Comerç de Terrassa, ESADE Creápolis i altres entitats i empreses locals, estem plantejant una plataforma per visibilitzar el teixit cooperatiu local, promoure el suport a noves iniciatives i afavorir la intercooperació i el treball en xarxa.

Què destacaries dels tres projectes guanyadors del primer concurs d'Emprenedoria Social i Cooperativa?

M'ha resultat gratificant descobrir com, dins d'un col·lectiu divers en edats, professions i itineraris biogràfics, la proposta de model empresarial amb valors i principis plens de responsabilitat que representa el cooperativisme ha despertat un grau tan elevat d'interès.

La diversitat de les propostes ―agricultura ecològica (L'Ortiga), xarxa d'intercanvi de béns i serveis (Sinergia 360) o alimentació responsable (Sabor Afegit)― mostren que el cooperativisme és un model per a qualsevol iniciativa i sector.

De quina manera les cooperatives amb seu a Sant Cugat del Vallès us heu pogut implicar en el programa Municipi Cooperatiu?

Com que la majoria d'activitats han girat al voltant de la difusió i la sensibilització a persones emprenedores, és aviat per fer una valoració de la nostra implicació, però la voluntat és que les properes accions s’obrin a la trentena de cooperatives que treballem a la zona.

D'altra banda, des del Grup de Treball d'Emprenedoria Social de Sant Cugat, en el qual participa Doble Via juntament amb l’Ajuntament, la Fundació Sant Cugat Actiu, Sant Cugat Comerç, Sant Cugat Empresarial, la Cambra

Com qualificaries la implicació de l’Ajuntament en el programa?

Hem iniciat amb aquest Ajuntament una relació molt satisfactòria. Des del primer moment, l’alcaldessa, Mercè Conesa, i el tinent d'alcalde d'Economia, Empresa i Ocupació, Carles Burgaroles, han mostrat interès per impulsar l'economia cooperativa localment, posant en valor el potencial empresarial, tant pel que fa a la promoció d'ocupació de qualitat, com a la seva contrastada capacitat d’adaptar-se per créixer i innovar davant d'escenaris de futur més incerts i canviants.

Creus que ha millorat el coneixement del cooperativisme a Sant Cugat?

Estem en la bona línia.

Aquest és un programa que encara té recorregut a Sant Cugat i a partir del qual poden sorgir noves iniciatives de cooperació entre les plataformes de promoció del cooperativisme i els agents públics i privats del municipi, i per què no de municipis propers, per tal de facilitar l’emergència d'una consciència col·lectiva que afavoreixi la promoció d'un mercat més social i d'una economia més responsable.

De quina manera seguirà endavant el projecte Municipi Cooperatiu al 2014?

Ja tenim previstes algunes accions formatives: un curs de gestió empresarial cooperativa i sessions per donar a conèixer els instruments financers per al cooperativisme de la Fundació Seira.

Tinc la impressió que aquest pot ser un viatge de llarg recorregut, donada la voluntat estratègica d'aquest Ajuntament i d'aquest territori per esdevenir un referent en emprenedoria social.

Imatge de la jornada celebrada el 20 de novembre de 2013 al Palau de Congresos de Girona, dins el programa ‘Girona, Municipi Cooperatiu’, adreçada als professionals i assessors d’empresa.

L’activitat va tenir un gran èxit de participació, amb més d’un centenar de gestories, advocats, economistes...

coop 2014

Sí a les cooperatives catalanes!

Si la vostra cooperativa o societat laboral és catalana, les millors solucions de finançament són a prop, molt a prop.

Són a Catalunya. som la 1a Societat de Garantia Recíproca de Catalunya Participada per la Generalitat de Catalunya i la gran majoria d'entitats financeres, associacions empresarials i cambres de comerç.

us avalem fins a 1.500.000 €* Per client o grup econòmic.

us oferim més solucions de finançament us assegurem condicions especials si la vostra és una Cooperativa Federada Truqueu ara al 902 302 032 o entreu a www.avalis.cat i informeu-vos-en! *Per imports superiors a 1.500.000 € les operacions es faran a través del conveni signat amb l’ICF i amb les diferents entitats financeres.

14 interns coop

COOPERACIÓ

Primer pas de les cooperatives de treball en el procés de fusió entre federacions La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va engegar, el passat novembre, un procés participatiu entre les organitzacions federades amb vistes a la unificació de les organitzacions integrants de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

JAUME OLLER

Soci cofundador de Tandem Social, s.c.c.l., cooperativa de treball d’iniciativa social dedicada a la consultoria per a emprenedors socials i empreses de l’economia social.

L

’economia social i, especialment, l’economia cooperativa tenen en la participació i en la presa de decisions col·lectives dos dels seus principals elements característics. Ambdós formen part de l’ADN cooperatiu i han de ser presents en tots aquells processos de rellevància per a aquesta tipologia d’organitzacions. La participació genera millora en la presa de decisions a diferents nivells: En el resultat final de la decisió: parlant és com generem aprenentatge i innovació.

S’assoleixen resultats col·lectius molt superiors a la suma dels resultats individuals.

En la seva implementació: la incorporació i la participació de tots els actors implicats en una decisió des d’un inici permeten assumir la implementació com a pròpia. S’incrementen proporcionalment les probabilitats d’èxit.

Sota aquests principis, i en el marc de la possible unificació de les organitzacions integrants de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va engegar, el passat mes de novembre, un procés participatiu entre les organitzacions federades. Des de Tandem Social hem tingut el privilegi d’acompanyar aquest procés, que en les següents línies tractarem d’explicar breument.

El punt de partida va consistir en la facilitació, a totes les organitzacions federades, de la informació inicialment treballada en el marc del Consell Rector de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Aquest primer pas de traspàs d’informació clara i completa, clau per tal de garantir un procés de participació efectiu, es va realitzar mitjançant dues eines: Una reflexió sobre la fusió en curs que va escriure el president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, al blog Ara Cooperatives

coop 2014

i que permetia emmarcar els passos realitzats fins al moment.

Un document de conclusions que incorporava una proposta de model d’organització unitari de les cooperatives de Catalunya, que s’havia estat treballant durant els darrers mesos amb totes les organitzacions integrants de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Aquest document inicial va ser la base sobre la qual les cooperatives de treball van poder treballar per contribuir-hi.

Un cop facilitada la informació, el 27 de novembre de 2013 es va dur a terme una trobada oberta a totes les cooperatives federades. La trobada es va realitzar evitant limitar la participació a aportacions individuals de cadascuna de les cooperatives, fet que no hagués permès completar el procés correctament, ja que un procés de participació es basa en un diàleg. Hi van participar 21 persones, representants de diverses cooperatives associades, amb les quals es van treballar diversos aspectes vinculats al possible model d’organització unitària. La metodologia de treball utilitzada per fomentar la participació de tots els assistents va consistir en una reflexió individual d’aportació d’opinions i idees sobre els diferents temes tractats, acompanyat d’un debat conjunt entorn a les aportacions individuals. Els aspectes que es van treballar van ser: La detecció dels punts forts i els punts febles d’un possible model d’organització unitària i les propostes per mitigar els se-

gons. Entre les fortaleses, es va destacar de forma positiva la generació de sinergies entre les diferents branques cooperatives, el major pes institucional davant l’Administració pública, l’augment de la capacitat d’incidència del moviment cooperativista davant la societat i l’optimització de recursos i la millora de l’eficiència. Pel que fa als punts que requereixen una millora, es van esmentar diversos aspectes, com ara la possible generació de dificultats organitzatives a causa de l’augment de la dimensió, la necessitat d’atenció diferencial per branques, la possible reducció dels recursos econòmics per part de les administracions públiques, la necessitat de garantir la proximitat i la participació de totes les cooperatives (especialment les de mida reduïda).

La revisió de la missió, la visió i els valors. En aquest aspecte, els assistents van proposar la incorporació de conceptes molt intrínsecs al moviment cooperatiu, com ara la democràcia i la voluntat de transformació social, que tot i donar-se per sobreentesos, calia fer explícits.

Objectius i línies d’actuació principals.

En aquest àmbit es va plasmar un consens entorn als quatre objectius principals del possible model de representació unitària: 1 Representació de les cooperatives catalanes 2 Desenvolupament de la intercooperació 3 Potenciació de les cooperatives 4 Promoció de noves cooperatives Addicionalment, es va proposar la incorporació d’un altre objectiu vinculat a

Les cooperatives participants en la primera trobada van treballar aspectes vinculats al model d’organització unitària.

15

l’apropament del cooperativisme i l’economia solidària a la societat.

El model d’organització unitària. El model proposat va ser debatut pels assistents, els quals van aportar opinions diverses entorn a la ponderació dels vots en l’Assemblea general i a la presidència executiva.

Un cop finalitzada la trobada, el procés encara no es va donar per conclòs. Quedava pendent un element clau en la participació: la incorporació de les aportacions en l’informe inicial i el seu retorn a tots els assistents. Aquest procés es va dur a terme i, un

cop validat el retorn de la sessió per part dels assistents, es va posar a disposició de totes les cooperatives federades.

Aquest només ha estat el primer pas de les cooperatives de treball federades en el procés de fusió entre federacions.

Un primer pas que ja ha permès identificar i proposar elements de millora sobre la proposta inicial. Un exemple més del fet que la participació col·lectiva, un dels eixos bàsics del cooperativisme, genera valor i ofereix, a tots els membres del cooperativisme, un aspecte diferencial enfront a altres models organitzatius.

La trobada es va desenvolupar a la seu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Aquest primer pas exemplifica com la participació genera valor a tots els membres del cooperativisme.

estalvi ètic, finançament cooperatiu Construïm una economia al servei de les persones, treballem per la transformació social  Autogestió, confiança, proximitat, arrelament territorial, transparència i democràcia.  575 entitats i prop de 3.000 persones per construïr col·lectivament una eina financera.  Des del 2008, 950 préstecs concedits per valor de 35 milions d’euros.  Creixement en xarxa: Aragó, Andalusia, Astúries, Catalunya, Euskal Herria, Galicia, Madrid i País Valencià.

Coop57 Cinquanta-Set

@coop57_cat

www.coop57.coop

Coop57 SCCL · Carrer Premià, 15 baixos · 08014 Barcelona · Tel. 93 268 29 49 coop 2014

16 interns coop

ESTADÍSTICA

455

Una Federació àmplia i diversa

DADES FINS AL

31/12/2013

Es multiplica per 3,5 l’afiliació de cooperatives des del 2007

345

L

a participació de les persones a les seves cooperatives és un dels eixos centrals que defineixen el moviment cooperatiu, com també ho és la cooperació entre empreses. Fer créixer la xifra de cooperatives federades permet augmentar la participació i multiplicar les oportunitats per cooperar entre les empreses membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, una organització empresarial caracteritzada, com es percep en aquesta infografia, per una enorme diversitat de sectors d’activitat econòmica.

El potencial que representa, en termes de relació i oportunitats de negoci, la diversitat de les societats que conformen la Federació és enorme. Algunes estan federades des de fa 20 o 30 anys, existeix una gran quantitat de cooperatives en els sectors dels serveis a les empreses, l’atenció a les persones, la indústria i l’educació i la formació, però també n’hi ha a l’agricultura, els esports, la comunicació o la salut.

La dimensió de les cooperatives correspon a la petita empresa i es manté el perfil de societat que es constitueix i opera a Catalunya. Més de la meitat de cooperatives federades tenen menys de 5 persones sòcies. Així mateix, la tercera part de les cooperatives federades s’ubica a la província de Barcelona.

COOPERATIVES

76 %

110

COOPERATIVES D’INICIATIVA SOCIAL

24 %

LL

BA

291

129

coop 2014

so ci s M és

de

50

so ci s a 26 De

De

I

A

PS

42

13 Lleida

369 Barcelona

31 De les més de 200 noves cooperatives federades des de l’any 2007, entre un 15 % i un 20 % provenen de transformacions empresarials.

17

50

so ci s 25 6

3 De

Cada cop més serveis La xifra de noves cooperatives que s’han acostat a la Federació s’ha multiplicat per 3,5 en els darrers 7 anys. Des del 2007, les cooperatives que s’han federat han arribat molt especialment des de les àrees de les consultories a les empreses, un terme que inclou, a l’ensems, assessories i gestories. Hem registrat una enorme presència de noves cooperatives d’atenció a les persones, així com d’empreses del sector de la comunicació, l’educació i el lleure, les energies renovables, la informàtica o l’alimentació.

Destaca també que de les més de 200 noves cooperatives federades des de l’any 2007, un elevat percentatge de les mateixes, entre un 15 % i un 20 %, correspon a empreses que han sorgit de transformacions empresarials, bé per causa del tancament total o parcial de les antigues societats, bé per la jubilació dels antics propietaris o bé perquè l’empresa cerca una forma d’organització més afí al seu estil de gestió.

En tots els casos, ser membre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya és una forma d’obtenir suport per créixer, una veu col·lectiva, un impuls a la connexió i el coneixement, i la possibilitat de formar part d’un moviment ampli i divers, centrat en els valors i els principis democràtics.

a

a

5

so ci s

18

Tarragona

Girona

17

COOPERATIVES FEDERADES: LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

COOPERATIVES FEDERADES: LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

SUBMINISTRAMENTS

SERVEIS IMMOBILIARIS

9

REFORMES SERVEIS

IMMOBILIARIS 11 14 REFORMES 3 9 11 14

SUBMINISTRAMENTS

18 TRANSPORT MISSATGERIA TRANSPORT MERCADERIES 1 18 TRANSPORT MISSATGERIA TRANSPORT PERSONES 1 5 TRANSPORT PERSONES 5

ALIMENTACIÓ

7

7

ALIMENTACIÓ

GENERAL

15

GENERAL

5

JUST - ECOLÒGIC

JUST - ECOLÒGIC

6 LLIBRERIES - MÚSICA 6

15

5

33 33

LLIBRERIES - MÚSICA

AR - RESTAURANT

12

BAR - RESTAURANT

3

CASA DE COLÒNIES CASA DE COLÒNIES

12

ALIMENTÀRIA ARTS GRÀFIQUES ALIMENTÀRIA

3 10 ARTSELÈCTRICA - ELECTRÒNICA 10 7 GRÀFIQUES - ELECTRÒNICA ELÈCTRICA MANIPULATS I RETRÀCTILS 7 10 MANIPULATS I RETRÀCTILS METALL 10 19 3434 METALL 19 MOBLES - FUSTA 9 MOBLES - FUSTA 2424 9 - FARMACÈUTICA 63 1 QUÍMICA CONSTRUCCIÓ QUÍMICA - FARMACÈUTICA 63 1 CONSTRUCCIÓ DISTRIBUCIÓ 44 TÈXTIL DISTRIBUCIÓ TÈXTIL I TRANSPORTS I TRANSPORTS INDÚSTRIA

TRANSPORT MERCADERIES

COMERÇ

ENERGIES ENERGIES RENOVABLES

15 15

3

1111

5

INTEGRACIÓ INTEGRACIÓ LABORAL LABORAL

17

ATENCIÓ A LA

5

ATENCIÓ A LA GENT GRAN GENT GRAN

50 50

ESPORTS ESPORTS

SERVEIS A SERVEIS A LES PERSONES LES PERSONES

5

23 SICOPEDAGÒGICA 23 ATENCIÓ ATENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

1

SERVEIS FINANCERS

SERVEIS FINANCERS

77

COMUNICACIÓ COMUNICACIÓ

17

8

1

SERVEIS DE JARDINERIA

SERVEIS DE JARDINERIA

8

BENESTAR PERSONAL

1

107107

1 INFORMÀTICA 15 INFORMÀTICA 15 ASSESORIES - GESTORIES 32 ASSESORIES - GESTORIESASSEGURANCES 32 1 ASSEGURANCES CONSULTORIES1TÈCNIQUES 35 35SEGURETAT 1 CONSULTORIES TÈCNIQUES SERVEIS DE 3 10 SERVEIS DE SEGURETAT 1 PETITES REPARACIONS 3 PETITES 10SERVEIS DE NETEJA, REPARACIONS

BENESTAR PERSONAL

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ I FORMACIÓ I FORMACIÓ

SERVEIS A

A SERVEIS LES EMPRESES LES EMPRESES I PARTICULARS I PARTICULARS

SERVEIS CÀTERING I CUINA

DE NETEJA, CÀTERING I CUINA

SALUT SALUT SERVEIS SERVEIS CULTURALS

CULTURALS

1717

SERVEIS DE DE SERVEIS COMUNICACIÓ COMUNICACIÓ

22

15 15

11

46 46 6

1111

9

11

1

TALLERS TALLERS MECÀNICS MECÀNICS

EDICIÓ EDICIÓ II 19 19 DISSENY DISSENY

26 26

5

MAQUINÀRIA

77

MECÀNICA MECÀNICA I AUTOMOCIÓ I AUTOMOCIÓ

AGRICULTURA AGRICULTURA I RAMADERIA I RAMADERIA

REPARACIÓ REPARACIÓ VENDA VENDA MAQUINÀRIA

44

RENOVABLES

HOSTELERIA HOSTELERIA

8 8 LLEURE LLEURE

88

INDÚSTRIA

COMERÇ

9

6

11

LLARS LLARS ’INFANTS DD’INFANTS

ESCOLES I

ESCOLES INSTITUTSI INSTITUTS

FORMACIÓ 22 FORMACIÓ EMPRESARIAL EMPRESARIAL FORMACIÓ ARTÍSTICA

FORMACIÓ ARTÍSTICA

EDUCACIÓ AMBIENTAL

EDUCACIÓ AMBIENTAL

CENTRES DE FORMACIÓ

CENTRES DE FORMACIÓ

ACTIVITATS EDUCATIVES - LLEURE

ACTIVITATS EDUCATIVES - LLEURE AUTOESCOLES 1 11 AUTOESCOLES

2 SERVEIS TÈCNICS 2 SERVEIS CULTURALS TÈCNICS 4 1 1 ESPAIS COMPANYIES ESPAIS CULTURALS 4 10 ACTIVITATS ARTÍSTIQUES 10

CULTURALS COMPANYIES

ACTIVITATS CULTURALS

ARTÍSTIQUES

*Font: Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya Infografia JULIANA ESLAVA

*Font: Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

coop 2014

18 interns coop

CASOS D’ÈXIT

Xarxa Coop. Xarxa Gedi s’ha teixit al voltant d’una cooperativa que ha entès que algunes fites no les podia assolir sola, però sí sumant esforços amb d’altres. Ara, Xarxa Coop li pren el relleu amb l’objectiu de reforçar la intercooperació entre els nodes que en formen part.

Autor PAULA MATEU Fotos JORDI PLAY

Junts per arribar on sols no es pot

NOM

LA FITA

Xarxa Coop

Desenvolupar, a partir d’una matriu, una xarxa de cooperatives autònomes i independents, però que, a la vegada, creen aliances per arribar on soles no ho poden fer.

TREBALLADORS

367 SOCIS

1.139 FACTURACIÓ 2013

13 milions d’euros WEB

www.xarxagedi.coop

coop 2014

CRAE El Petit Pont, Centre Residencial d’Acció Educativa gestionat per la Xarxa Gedi.

Atén 25 infants i joves des dels 3 anys fins als 18, tutelats per la Generalitat.

19

G

edi és una cooperativa de treball d’iniciativa social que, des de 1990, gestiona projectes públics d’atenció a les persones amb criteris de qualitat, rendibilitat social, transparència, democràcia, treball en xarxa i sostenibilitat. Amb una cartera que prové essencialment de l’Administració pública –amb clients com la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya o els ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Manresa, Granollers i Mataró, entre altres–, Gedi ofereix serveis escolars, acolliment residencial, atenció psicoterapèutica, inserció laboral, mediació comunitària i dinamització de joves i comunitats.

Però la cooperativa ha superat els límits del seu àmbit d’actuació i, del seu interior i a iniciativa d’algun dels seus 82 socis, han sorgit diverses petites cooperatives que, amb els anys, han anat constituint una xarxa. Un exemple és Frescoop, nascuda l’any 2008. És una societat mixta de treball i de consum que promou el consum de productes frescos de proximitat, sostenibles i ecològics. Gestionen menjadors escolars i col·lectivitats i dinamitzen el consum local en format cooperatiu. La relació entre Gedi i Frescoop no es limita al fet que comparteixin impulsors, sinó que també han treballat en projectes conjunts. Frescoop és qui proporciona els aliments als centres educatius i residencials que Gedi gestiona i que disposen de cuina. Una col·laboració amb la qual, segons els seus responsables, guanyen tots dos. Per una banda, Gedi disposa d’una cooperativa de confiança a l’hora de distribuir als seus usuaris aliments de qualitat i pot tenir formació i assessorament en matèria de manipulació d’aliments. Al seu torn, Frescoop ha pogut assolir solvència tècnica i també econòmica.

Frescoop no ha estat l’única a afegir-se a la xarxa sorgida al voltant de Gedi. I tampoc totes han nascut en el si de la cooperativa mare. Segons explica la portaveu de Gedi, Idoia Oca, en altres casos han

estat cooperatives que ja existien i funcionaven les que han decidit entrar a formar part de la xarxa. Això ha permès ampliar la cartera de serveis i els àmbits de treball i, el que és més important, segons l’opinió d’Oca: obrir un ventall de potencials col·laboracions i projectes compartits a través de la intercooperació entre les diferents societats. Una mostra d’això és l’acord entre Gedi i Actua, cooperativa de l’àmbit socioeducatiu que desenvolupa projectes d’atenció a infants i adolescents tutelats, d’acompanyament a la incorporació social i laboral de joves. Totes dues van iniciar una col·laboració al 2010 amb l’objectiu d’enfortir la situació de la segona i traspassar solvència de forma bidireccional. Ara, els seus responsables defineixen la relació com de «transferència radical». Han crescut repartint-se projectes, persones i territoris, i s’han fet costat quan les coses han vingut mal dades, passant-se tasques, deixant-se diners per poder pagar o compartint recursos humans per reduir l’estructura. De les col·laboracions entre els integrants de la xarxa, fins i tot ha sorgit un restaurant, inaugurat a finals de 2013 a la Tossa de Montbui, un cim del municipi de Santa Margarida de

Un exemple: Frescoop proporciona els aliments als centres educatius i residencials que Gedi gestiona.

Frescoop aposta pels productes i els productors locals.

coop 2014

20 interns coop

«Xarxa Coop ens permet funcionar independentment i alhora intercooperar per arribar allà on, sols, no podem.»

Montbui (Anoia), on l’oferta de restauració es complementa amb la gestió del patrimoni i de l’entorn a través d’activitats culturals, educatives, esportives i lúdiques, així com amb una botiga de productes de la zona.

Els impulsors de la xarxa Gedi no es volien quedar aquí i s’han proposat fer un nou pas. Ho fan amb la constitució de Xarxa Coop, que és, segons Oca, «la nova cara de Xarxa Gedi». Hi ha una continuïtat amb l’experiència anterior. No obstant això, Oca comenta que també s’ha decidit fer alguns canvis organitzatius. Segons explica, algunes de les cooperatives que formaven part de Xarxa Gedi no s’han sumat a la nova entitat i, en canvi, s’hi han afegit altres de noves, com ara Arada i +Més.

L’altra gran diferència amb Xarxa Gedi, segons Oca, és el fet que Xarxa Coop no serà formalment una cooperativa de segon grau, sinó una associació formada per cooperatives. Es justifica la decisió per la voluntat de facilitar procediments i perquè aquesta forma jurídica lliga amb el fet que la nova entitat

EL SALT AL MARROC

Les cooperatives que formen part de Xarxa Coop ―totes caracteritzades pel seu arrelament al territori― realitzen pràcticament tota la seva activitat a Catalunya i tenen com a client principal ―ja ho explicàvem al text central― l’Administració, tant local com autonòmica. Però hi ha hagut qui ha superat fronteres

coop 2014

i, fins i tot, ha saltat estrets.

L’any 2006 es va constituir Gedi Marroc, la delegació al país magribí de la cooperativa catalana. Fer-ho va ser, segons Idoia Oca, un desafiament.

Segons explica la portaveu de Gedi, al Marroc no hi havia experiència de cooperatives de treball d’iniciativa social i, abans de posar en marxa la societat, es va haver de fer una

vol reforçar el seu caràcter de xarxa amb nodes. És a dir, l’objectiu és reforçar un espai d’intercanvi i de relació entre les diferents cooperatives que en formen part. «Una cooperativa de segon grau podria gestionar un únic servei per a totes les cooperatives, però la idea no és aquesta. No es preveu que Xarxa Coop acabi gestionant un únic servei per a les diferents integrants», especifica la portaveu. Segons Oca, allò que es vol potenciar més són els acords individuals entre les cooperatives. «El que agrada de Xarxa Coop és que permet a les cooperatives continuar funcionant de forma independent i treballar a la seva manera, però alhora creem aliances i intercooperem per fer-nos més grans i poder arribar allà on una cooperativa, de manera individual, no pot arribar», assegura.

En resum, el principi que justifica la reconversió de Xarxa Gedi en la nova Xarxa Coop, i el que en determina la seva ànima, és que seran moltes més les ocasions en què junts es podran superar barreres i arribar més lluny.

tasca de formació in situ amb els socis marroquins potencials, en la qual va col·laborar personal de la xarxa i també de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Paral·lelament, Gedi es va registrar com a ONG ―va ser la primera cooperativa d’iniciativa social catalana en fer-ho―, un fet que li ha permès operar en diferents projectes de cooperació al país nord-africà.

Els socis de Gedi Marroc, treballant conjuntament amb les diferents cooperatives que integren la xarxa, han anat engegant diverses iniciatives connectades al cooperativisme marroquí i català. En primer lloc, destaca Servicoop, una

cooperativa marroquina d’iniciativa social que treballa en el sector de la neteja d’hotels i domicilis, així com del servei d’àpats. Per la seva banda, l’Association d’Initiatives de Développement és una associació marroquina de treballadors del sector social que es dedica a donar suport, acompanyar i consolidar iniciatives que contribueixen al desenvolupament humà. Per últim, l’empresa d’inserció Gedi Tassyir Tasmin és una estructura empresarial marroquina constituïda per a la dinamització d’iniciatives empresarials socialment responsables que fomentin la inclusió de col·lectius en risc d’exclusió.

21 CASOS D’ÈXIT

Grup Clade. La intercooperació és un principi del cooperativisme.

Però una cosa és parlar-ne en abstracte i l’altra, posar-lo en pràctica.

Aquest pas l’han fet els impulsors del Grup Clade i els treballadors de les cooperatives que el conformen.

L’interès mutu com a motor de participació

NOM

LA FITA

Grup Clade

Treballar cada cop de manera més conjunta fent de la intercooperació una eina i un potenciador de l’activitat i el creixement de tots els components del grup.

TREBALLADORS

3.841 SOCIS

1.784 FACTURACIÓ 2012 (2013 no disponible)

271,46 milions d’euros WEB

www.grupclade.com

Autor PAULA MATEU Fotos JORDI PLAY

Q

uan el passat mes de setembre el Govern va iniciar la tramitació de la reforma de la Llei de cooperatives, cadascuna de les nou societats que formen part del Grup Clade va nomenar un representant per analitzar, de forma conjunta, la proposta de l’executiu català.

Aquestes persones van constituir allò que el mateix grup anomena Grup d’Interès Mutu (GIM). S’hi apleguen directius, tècnics o treballadors de les diferents cooperatives del grup i que són expertes en un tema per discutir-lo, intercanviar informació, establir una estratègia o, si cal, una posició comuna.

En aquest cas, va ser creat ad hoc per analitzar l’impacte que podia tenir la nova normativa en el món cooperatiu i en el mateix grup, però n’hi ha d’altres que són permanents, es reuneixen de manera periòdica i tracten assumptes del funcionament ordinari

coop 2014

22 interns coop

Clade organitza el que el mateix grup anomena Grup d’Interès Mutu (GIM).

Imatges d’Abacus, Plana de Vic i Suara, tres cooperatives que il·lustren la gran diversitat del Grup Clade.

de les cooperatives, com ara el de finances o el de gestió del personal.

Els GIM són un dels òrgans de participació i intercooperació previstos en els estatuts del Grup Clade. Segons el seu president, David Cos, els aspectes col·laboratius i de participació han tingut un paper determinant en el funcionament del grup des de la seva fundació, l’any 2004. Aquell any, quatre cooperatives (Abacus Cooperativa, Grup Qualitat, Ecotècnia i La Fageda) i dues societats anònimes laborals (Telecsal i Lavola) van decidir unir-se per prioritzar aspectes comuns, com ara la gestió professionalitzada, el creixement i la voluntat d’incidir conjuntament. «Era qüestió no només de parlar d’intercooperació, un dels principis cooperatius, sinó de posar-la en pràctica de manera tangible», comenta Cos. La participació i la col·laboració han estat presents des del primer moment. I, segons Cos, des del principi es va entendre que això no es podia quedar en els àmbits directius, sinó que havia de traslladar-se a tots els nivells i portar a la pràctica a diferents escales. De fet, assegura que les societats integrants de Clade treballen cada cop de manera més conjunta. I els grups d’interès mutu han estat fonamentals en aquesta tendència. «Ens vam adonar que això calia estructurar-ho d’alguna manera, i va arribar un moment en què vam decidir crear aquests òrgans», explica el president de Clade.

«Som una cooperativa de segon grau. Si no hi ha una col·laboració entre les persones de les diferents societats, no anirem enlloc», afegeix.

Probablement, l’àrea en la qual la intercooperació ha arribat més lluny és en la gestió de personal. A diverses empreses del Grup Clade ja s’han implantat polítiques de gestió de persones per competències.

«Vam dissenyar competències professionals que qualsevol treballador de qualsevol empresa del grup hauria de tenir i ens van sortir 25 competències en sis nivells», comenta Cos, que explica que, un cop es va tenir això fet, el grup va comprar un programari conjunt per gestionar aquesta política. «Cadascuna de les cooperatives no ho hagués pogut adquirir per separat», sentencia. Aquesta intercooperació en recursos humans ha permès millorar els plans de formació dels socis treballadors, aplicar polítiques de contractació semblants i elaborar plans de carrera que segueixen els mateixos criteris. L’objectiu final, el que hi ha a l’horitzó, és crear una borsa de treball conjunta i que sovintegin els moviments de treballadors d’unes cooperatives del grup a unes altres. De moment, però, només s’ha donat algun traspàs de manera puntual.

Amb tot, Cos reconeix que hi ha un factor clau que limita la capacitat d’intercooperar: el caràcter multisectorial del Grup Clade. De fet, entre els seus integrants hi ha cooperatives de sectors tan diferents com l’atenció a les persones, l’agroalimentari,

Els GIM apleguen experts de les diferents cooperatives del grup per discutir, intercanviar informació o establir una posició comuna.

coop 2014

23 CASOS D’ÈXIT

la formació o la promoció d’habitatges i equipaments. Aquesta diversitat fa difícil, per exemple, que es puguin fer compres comunes. Sí que se’n fan, però només en determinats serveis. La multisectorialitat fa, però, que les cooperatives tinguin proveïdors diferents que, molt sovint, no es poden compartir ni, per tant, fer compres comunes. El màxim representant del grup admet aquestes dificultats, però, no obstant això, també considera la diversitat com «la riquesa» de Clade. «Volem ser un grup representatiu del cooperativisme català, pràcticament tots els sectors estan representats a dintre del grup», assenyala Cos, i afegeix que, precisament el fet que hagin de treballar junts directius i tècnics d’empreses de sectors tan diferents genera un aprenentatge important per a tots ells, que acaba tenint una repercussió sobre l’activitat i el dia a dia del grup.

Els exemples de cooperació del Grup Clade no es limiten a projectes compartits entre les cooperatives que en formen part, sinó que també es donen casos de participació d’empreses alienes. Per exemple, alguns dels GIM solen convidar experts en l’aspecte que es tracta a la reunió. «Som un grup obert, i tenim molt clar que, només mirant de portes endins, no faríem res de bo, i que, de portes enfora, hi ha molt de coneixement que podem adquirir», assegura Cos. «I nosaltres, a la vegada, també podem ajudar amb el nostre coneixement i les nostres experiències», conclou.

SICOOP, UN INSTRUMENT FINANCER PIONER A L’ESTAT

Tres anys després de la fundació del Grup Clade, va arribar el que, en paraules de David Cos, és un dels seus «plats forts». Parla així quan descriu l’experiència de SICOOP, un instrument de capital de risc, impulsat pel grup als seus inicis en col·laboració amb

l’Institut Català de Finances, Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Sabadell, a més de Crédit Cooperatif i Esfin/IDES, dos instruments de finançament cooperatiu francesos. A finals de 2008, SICOOP va obtenir l’aprovació de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i va poder iniciar la seva activitat com a entitat proveïdora de crèdit per a projectes cooperatius i d’economia social. Es convertia, així, en una experiència pionera no només a Catalunya sinó també a l’Estat espanyol, on no hi havia fins aleshores una societat de capital de risc amb l’objectiu bàsic de

finançar projectes i societats cooperatives.

SICOOP no atorga crèdits participatius per sufragar l’activitat ordinària d’una cooperativa, sinó que finança projectes concrets. Un exemple seria una cooperativa que vol engegar un procés d’internacionalització que la porti a obrir-se un espai a l’estranger i exportar-hi els seus productes o serveis. En aquest cas, es presentaria un projecte, que seria avaluat des de SICOOP. Cos explica que són diverses les societats que han presentat els seus projectes i que, gràcies al fet que se’ls ha concedit un crèdit de SICOOP, han

pogut portar a terme el seu projecte. El president de Clade aclareix que les cooperatives no han de ser necessàriament integrants del grup, sinó que s’han donat casos de finançament de projectes de tercers que, ni abans ni durant ni després de sol·licitar el crèdit, no n’han format part. «És un dels temes que ens fa sentir més satisfacció», admet Cos. «En el conjunt de l’economia catalana som petits i la nostra capacitat per aportar capital és limitada.

Però, com a mínim, hem estat capaços de liderar un instrument del qual n’han gaudit uns tercers», diu orgullós.

coop 2014

24 interns coop

CASOS D’ÈXIT

Col·lectiu Ronda. La forma cooperativa no és habitual entre els despatxos d’advocats, però dóna bons resultats. Els treballadors del Col·lectiu Ronda participen activament en totes les decisions.

I això genera la responsabilitat de saber-se part d’un projecte comú.

Autor PAULA MATEU Fotos JORDI PLAY

Quan la intercooperació es porta a la sang

NOM

LA FITA

Col·lectiu Ronda

Convertir la participació del personal i el treball cooperatiu en favor diferencial i motor de l’activitat per acabar esdevenint referent entre els despatxos d’advocats.

TREBALLADORS

85 (entre socis i en proces de ser-ho) SOCIS

62 FACTURACIÓ 2013

6,5 milions d’euros WEB

www.cronda.com

coop 2014

Sis grups de treball professionals organitzen la intercooperació del dia a dia al Col·lectiu Ronda.

25 CASOS D’ÈXIT

S

er una cooperativa no significa només tenir una determinada forma jurídica. Va més enllà, té a veure amb uns valors compartits i una manera singular de realitzar l’activitat.

Vol dir treballar de forma col·laborativa, intercooperar i fer partícips de les decisions, l’estratègia i l’activitat de la societat els treballadors. I alguns cops la realitat s’imposa a la forma jurídica. És el que va passar al Col·lectiu Ronda, que va néixer com un despatx d’advocats al 1972, però no es va constituir com a cooperativa fins a la dècada següent. I ho va fer perquè, des de l’inici, havia basat la seva activitat en els principis del cooperativisme. «El funcionament fins aleshores ja havia estat cooperatiu: advocats, advocades i personal de secretaria funcionaven de manera assembleària. Per això se li va donar aquesta forma, perquè corresponia a la realitat del funcionament que hi havia», explica Carme Herranz, lletrada del despatx i membre del Consell Rector.

A més, el Col·lectiu Ronda sempre ha viscut de molt a prop experiències cooperatives. Als anys 70, el despatx es dedicava a l’assessorament laboral i de seguretat social de treballadors, i a l’assessorament antirepressiu durant la dictadura. Convertit en punt de referència per a les classes populars per la seva activitat al llarg d’aquells anys convulsos, va anar ampliant les seves línies d’actuació i va incorporar serveis d’assessoria jurídica sobre els drets de les persones i dels col·lectius en qualsevol aspecte antirepressiu, des de la defensa dels insubmisos fins a l’atenció als immigrants, passant per qüestions relacionades amb el dret penal, mediambiental, administratiu o fiscal. Seguint aquesta estratègia d’ampliar les línies d’actuació, aviat es va iniciar en l’assessorament en el camp del cooperativisme. La proximitat al món cooperatiu probablement va acabar de decantar la decisió de prendre aquesta forma.

Amb tot, el Col·lectiu Ronda és una excepció en l’àmbit dels despatxos d’advocats. Segons Herranz, hi ha algun despatx que s’ha constituït com a cooperativa, però cap d’ells –ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol– tenen l’envergadura del Col·lectiu Ronda, que compta ja amb uns 80 treballadors i que, a part de les seus inicials de Barcelona i Mataró, ha obert despatxos a Mollet, Cerdanyola, Rubí i Granollers.

Malgrat el creixement de la societat, aquesta ha aconseguit mantenir una forma de desenvolupar l’activitat de manera col·laborativa i la intercooperació entre els treballadors és constant. Les assembles, en les quals participen tots els treballadors, se celebren cinc o sis cops cada any. Herranz assegura que no són concebudes com un mer tràmit formal, sinó que es produeix una discussió i un debat sobre l’activitat i l’estratègia de la cooperativa. L’Assemblea escull els membres del Consell Rector, que es reuneixen cada setmana per decidir qüestions que, segons Herranz, «marquen el camí» de la societat.

Més enllà de les discussions periòdiques a l’Assemblea i les decisions directives del Consell Rector, l’activitat diària també es fa de manera col·laborativa. Per organitzar la intercooperació del dia a dia, existeixen grups de treball professionals segons les diferents especialitzacions. Així, hi ha el grup de dret laboral, el d’economia social, el de salut i treball, el jurídic social, el de serveis generals i el grup de Mataró. Per tant, l’agrupació es fa en tots els casos per l’especialitat, excepte en el del darrer grup, que respon a un marc geogràfic.

coop 2014

26 interns coop

Al Consell de Persones Gestores hi ha un representant que cadascun dels grups escull de manera democràtica.

CASOS D’ÈXIT

L’advocada del Col·lectiu Ronda afirma que l’agenda d’aquests grups és «molt viva» i que s’hi treballa de manera constant al llarg de la setmana. «Es parla de qüestions com ara com ens organitzem, quins sous tenim, com treballem, com entomem un cas o quin programa informàtic fem servir», explica Herranz, que afegeix un altre òrgan de participació, el Consell de Persones Gestores, on hi ha un representant que cadascun dels grups escull de manera democràtica. Aquest equip gestiona el dia a dia de qüestions que afecten tots els grups de treball per tal que l’activitat tingui una lògica comuna.

Però, aquesta manera de funcionar té un reflex en els resultats socials, econòmics i professionals del despatx? Herranz no en té cap dubte: «Tots ens ho sentim molt nostre i molt comú. És el teu projecte de vida i, a la vegada, un projecte comú. Estem

PARTICIPACIÓ PORTES ENDINS I PARTICIPACIÓ PORTES OBERTES

A les instal·lacions del Col· lectiu Ronda transpira la participació. A més dels grups en els quals s’estructura l’activitat diària, les assemblees, el Consell de persones rectores i el Consell Rector acullen una altra forma molt concreta de

coop 2014

participació: és la Jornada de reflexió, que té lloc un cop cada any i en la qual es debaten qüestions internes, que afecten l’organització cooperativa. Es creen grups que, durant dos dies, discuteixen sobre les temàtiques que es plantegen.

I, finalment, s’elaboren unes conclusions que arriben a lloc, assegura Carme Herranz, ja

molt entrellaçats perquè tots anem en la mateixa direcció. Això és com una comunitat de vida». Per tal de reforçar la imbricació dels treballadors en la cooperativa, el Col·lectiu Ronda va decidir, fa uns anys, que tots havien de ser-ne socis. Quan un treballador fa un any que treballa al despatx, pot començar a participar a les assemblees i, després de dos anys prenent-hi part, pot demanar-ne ser soci. La lletrada deixa clar que la implicació dels professionals en l’activitat diària i en l’estratègia de la cooperativa és total. «Aquí tothom treballa amb molta entrega», comenta Herranz, que argumenta que el grau d’absentisme al despatx és molt baix. «El sentit de la responsabilitat del que portes entre mans professionalment i en relació amb els teus companys és molt important, però no es viu en negatiu, sinó amb l’alegria de pertànyer a una comunitat on tot és compartit», sentencia.

que el que es discuteix i decideix en aquesta jornada fins i tot pot motivar un canvi en els estatuts de la cooperativa.

Però la participació que té lloc a les seus del Col·lectiu Ronda va més enllà del despatx. El Col·lectiu té voluntat de cooperar amb entitats, organitzacions i persones que, al seu parer, treballin per aconseguir una societat cada vegada més lliure i justa. Participa en moviments que pretenen un canvi global de la societat sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació, i dóna suport a iniciatives que promouen la participació directa i activa de la ciutadania en la presa de decisions i l’exercici de la democràcia. La intercooperació del Col·lectiu Ronda amb aquests moviments i iniciatives pren forma, moltes

vegades, de cessió d’instal· lacions perquè hi realitzin actes propis, sempre que aquests coincideixin amb l’ideari i la filosofia del despatx.

Això passa a la seu de Barcelona i també a Can Fulló, una masia del segle XVIII enmig de la natura al Maresme, entre les localitats d’Òrrius i Argentona, comprada al 1986 i restaurada per la cooperativa. Segons els seus responsables, Can Fulló ha esdevingut la casa pairal del Col·lectiu, però, sobretot, un instrument fonamental en la tasca social i formativa que desenvolupa en profit dels moviments socials i el cooperativisme. Per això, molt sovint està ocupada per entitats i organitzacions afins que aprofiten l’espai per durhi a terme reunions i estades de convivència o treball.

27

MEMÒRIA HISTÒRICA

interns coop

Carrer de Premià, 15, l’empar del cooperativisme català Al carrer de Premià del barri barceloní de Sants, un edifici gairebé centenari sintetitza gran part de la història del cooperativisme català.

Aixecat l’any 1924 com a seu de L’Empar de l’Obrer, avui és un centre de referència del moviment cooperativista del país.

IVAN MIRÓ Sociòleg i docent d’Història del Cooperativisme en el Postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB. Amb La Ciutat Invisible ha publicat Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939) i hi

A

l barri de Sants, a inicis del segle xx, ja existien un bon grapat de cooperatives de consum i alguna de producció. La primera que hi reeixí fou la Formiga Obrera, inaugurada al 1887 al carrer de Galileu. Després, l’eclosió de les entitats de consum en un barri popular, industrial i obrer com Sants fou constant: La Lleialtat Santsenca (1891), La Nova Obrera (1897) i El Model del Segle xx (1901) apuntalaren una geografia cooperativa de primer ordre, un dels bastions –amb Poblenou i el Clot– del moviment. La rajolera La Redemptora (1897) o les hostafranquines Economia Social (1904) i la Balança Econòmica (1906) acabaven de trenar una densa àrea d’autoorganització obrera, crescuda a l’entorn de les xemeneies de tèxtils com el Vapor Vell, de la família Güell, i l’Espanya Industrial o Vapor Nou, dels Muntadas.

Les grans indústries foren, precisament, la causa de la urbanització moderna de Sants, al promoure l’acarrerament dels seus entorns i la construcció d’edificis on albergar la massa proletaritzada que arribava d’arreu. I, a la vegada, també expliquen perquè, en uns carrers plens d’ebullició obrera i necessitat econòmica, floriren les entitats que havien de millorar la vida d’aquells grups socials que, com deien a l’època, «ho produïen tot i no tenien res». Així, tocant l’Espanya Industrial, en aquells carrers aixecats a l’ombra de la fàbrica, nou obrers encapçalats per Antoni Zaragoza fundaren una nova cooperativa de consum: L’Empar de l’Obrer.

Una pesseta setmanal La Sociedad Cooperativa Colectiva El Amparo del Obrero fou una entitat original en la seva època, pel seu caràcter plenament col·lectivista. Fundada al 1905, els membres inicials pagaren una pesseta setmanal fins que aconseguiren, essent setze socis, llogar una botiga al carrer de l’Autonomia.

Com escriviren, «l’un hi portà una cadira, altre una taula, i aixís, amb quatre o cinc cadires i una taula, obriren la Cooperativa». Al local hi anaven a prendre cafè, i no va ser fins que recolliren més diners que «compraren un bocoi de vi, començan aixís les operacions de compra i venta». Necessitats de més espai, es traslladaren al carrer del Masnou, i allà la

desenvolupa les Rutes Cooperatives. Ha realitzat, amb la promoció de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, l’exposició «Memòria cooperativa. El somni viscut de la cooperació social» i és coautor de Cooperatives / BCN: 1842-1939, del Museu d’Història de Barcelona.

cooperativa patí fortes tensions entre les tendències individuals i les col·lectivistes, que portaren l’entitat prop del trencament. Aquell debat, reproduït a totes les cooperatives catalanes, significava decidir si els beneficis derivats del consum –l’excés de percepció– s’havien de repartir a finals de l’exercici completament entre els socis (visió individualista) o bé havien de generar capitals col·lectius.

Esperonades per Joan Salas Anton i les organitzacions federatives del moviment, que entenien la cooperativa com un mitjà de transformació social, la majoria de cooperatives catalanes abandonaren els

Al 1905 neix la Sociedad Cooperativa Colectiva El Amparo del Obrero.

Socis de L’Empar de l’Obrer al 1913 al carrer de Premià, en una de les primeres seus de la cooperativa.

Font: Arxiu Històric de Sants

coop 2014

28 interns coop inicis individualistes i adoptaren mesures com els fons de reserva o els fons d’educació, iniciant polítiques socials autogestionades entorn a la vellesa o la malaltia. Si bé habitualment les entitats tingueren una orientació mixta, a l’Empar de l’Obrer la política col·lectivista –a l’època denominada ‘a la moderna’–―fou implementada completament.

La cooperativa s’instal·là al carrer de Premià, en un edifici avui ja enderrocat, i al 1908 comprà el número 13 del mateix carrer per 10.000 pessetes.

Al 1910 eren 38 socis presidits per Manel Loren, i repartien els excedents al fons col·lectiu (50 %), al d’instrucció (20 %) i al de resistència (30 %).

A finals de 1914, iniciaren la mutualitat: en cas de malaltia, el soci cobrava 3,50 pessetes diàries; en cas de vaga o atur forçós, 2,50. Al llarg de 1915 estrenyeren relacions amb la Cambra de Cooperatives Catalano-balear, i al 1916 Eladi Gardó hi presentava la Cooperativa de l’Habitació Barata.

Al 1917, acabaren de pagar l’edifici i s’incorporaven al Forn Col·lectiu de Sants. Al 1919, amb 120 famílies, cobrien l’educació a 25 infants i obrien una sucursal a Gràcia. Aquell any, la cooperativa afrontà amb èxit la vaga de la Canadenca i el posterior locaut patronal, pel caràcter solidari que permeté «desafiar les circumstàncies fins a esgotar tots els recursos».

Després de la victòria obrera a la Canadenca, però, esclataren els anys del pistolerisme. S’il·legalitzà la CNT, i sindicalistes com Salvador Seguí o advocats com Francesc Layret eren assassinats. Les cooperatives no foren ilegal·litzades, però no s’escaparen de la repressió. El 8 de gener de 1921, la policia assaltà L’Empar de l’Obrer, sota l’argument que s’hi «cotizaba para los sindicatos de varios ramos y se reunían significados sindicalistas», i hi detingué obrers com Ácrato Vidal, del Sindicat d’Arts Gràfiques.

Passada la tempesta, la cooperativa prosseguí l’expansió. Compraren el local annex i, després d’anys de reformes, al 1924, inauguraren la flamant seu de Premià, 15 [al requadre, vegeu com la premsa cooperativista de l’època el descrivia].

En el nou edifici, hi albergaren escola per a 120 alumnes, i hi foren molt actius el Grup de Cultura dinamitzat per l’anarquista Francesc Paradell (a les seves excursions naturistes hi assistien centenars de persones!) o el Grup Femení presidit per Neus Martí. La cooperativa buscà la fusió amb les cooperatives santsenques, una realitat que només arribà amb la guerra, quan L’Empar de l’Obrer s’integrà a la Unió de Cooperadors de Barcelona com la sucursal número 28. Aleshores, tenia 260 famílies associades que, com explicà l’antiga sòcia Angelina Canyelles, pogueren alimentar-se perquè la cooperativa obrí durant tot el conflicte. Amb l’entrada de les tropes franquistes, l’activitat socioeconòmica decaigué i molts socis, com Francesc Paradell, foren empresonats.

Al 1947, passà a denominar-se la Popular Santsenca. Ramon Batlle, el seu president al 1954, intentava mantenir l’entitat amb activitats com el ball dels diumenges. No obstant això, la consigna del règim era clara: «no mataremos las cooperativas, pero las dejaremos morir». I la Popular anà esmorteint-se amb el risc de perdre’s, com en molts d’altres casos, aquell patrimoni cooperatiu.

Per sort, al 2004, la Popular Santsenca arribà a un acord amb les Federacions de Cooperatives de Treball i Consum, que compraren l’edifici pel valor dels passius… i aquí ja comença un altre relat.

coop 2014

P2 Confederació de Cooperatives de Catalunya

2008

Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya 2006

P1 Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya

2005

2012

«El local puede calificarse de soberbio. Consta de tres pisos y grandes sótanos.

En la planta baja está instalado el despacho de artículos de consumo, constituido por una espaciosa sala, en el centro de la cual se ha construido un mostrador circular de mosaico (…).

Otras secciones, bien especializadas, entre las que vimos el calzado, mercería, loza, vinos, horno de pan, elaboración de tocino, etc.; todo ello en superiores condiciones de higiene y perfección. La fachada del edificio es majestuosa al lado de la de las casas del resto de la calle, siéndolo en particular la entrada en la tienda. En el primer piso se halla el salón café, con sus dependencias, Salón de Juntas y Biblioteca. El ornato de estas salas es elegante y sencillo, estando alumbrado a profusión por una espléndida instalación eléctrica».

Font: Acción Cooperatista, 5 de juny de 1924, núm. 87.

Des del 2005, l’edifici del carrer de Premià ha anat acollint entitats i empreses del món cooperativista.

Coop 57

2011

PB

Per aprofundir-hi: Dalmau, M.; Miró, I. Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939).

La Ciutat Invisible edicions.

29 MEMÒRIA HISTÒRICA

Sàpiens Publicacions

Federació d’Habitatges

2013

2012

Federació de Serveis i Transportistes de Catalunya

Fundació Seira

Aposta

Gicoop

2008

2005

2012

L’Olivera

Grup Clade

2011

2006

Nova 2003 / Grup Cultura 03

2006

2013

coop 2014

30 interns coop

VALORS

Cooperatives: la democràcia és una lluita!

PHILIPPE FRÉMEAUX Editorialista a la revista cooperativa francesa Alternatives Economiques, autor de La nouvelle alternative? Enquête sur l’économie sociale et solidaire (Les petits matins, 2a edició, 2013).

L

es cooperatives s’enorgulleixen de la seva gestió democràtica. De fet, els socis prenen les decisions a partir del principi «una persona, un vot» i no en funció de la seva aportació al capital. Però aquesta gestió democràtica és força específica i s’allunya, en gran mesura, dels objectius i els procediments de la democràcia tal com funciona a la societat de forma global. La democràcia, als nostres països, només és efectiva quan les visions oposades de l’interès públic s’incorporen lliurement, a partir del pluralisme dels partits i dels moviments socials. Implica un debat públic obert i la possibilitat d’una alternança.

Una democràcia específica A l’inrevés, les cooperatives sorgeixen de la iniciativa de grups de persones que desitgen, des del moment de la seva creació, trobar una solució col·lectiva a un problema al qual es trobaven confrontades: accés al crèdit per a banques i caixes cooperatives; voluntat d’escapar al poder de les comercialitzadores amb l’objectiu de fer un millor ús dels seus productes i reduir els costos de subministrament a les cooperatives agrícoles; fugir de l’autoritat d’un patró i posar en valor el propi «ofici» creant una cooperativa de treball…

Les cooperatives estan, doncs, instituïdes al voltant d’un projecte comú i ben delimitat, en els seus objectius i en la seva forma d’aconseguir-los.

En aquestes condicions, la vida democràtica ha de garantir, en primer lloc, la sostenibilitat del contracte social i una visió comuna de la seva evolució.

La mateixa idea d’alternança, de qüestionament dels objectius que han definit les persones sòcies fundadores, està proscrita. A això s’afegeix el fet que, com totes les organitzacions que produeixen béns i serveis, les cooperatives requereixen una certa unitat per ser eficaces. Per aquesta raó, les eleccions als

coop 2014

consells rectors de les cooperatives es fan, de forma molt majoritària, amb llistes úniques on el nombre de persones candidates és igual a la quantitat de vacants. Hem de deduir-ne que les cooperatives exerceixen una democràcia purament formal? No. Però és clar que, per a una gran part de les persones sòcies, molt especialment dins les grans estructures, a les eleccions no s’hi juga massa res.

Garantir la sostenibilitat del projecte Els equips dirigents es renoven, a la majoria de cooperatives, a partir d’un model de cooptació. La qualitat de la vida democràtica depèn de la tasca prèvia per seleccionar les persones dirigents, a partir d’una pedrera relativament reduïda, segons una alquímia complexa de regles sovint implícites. Com a norma general, el procés té, sobretot com a objectiu, garantir que els futurs consellers compartiran els valors dels seus predecessors, sempre pensant a garantir la sostenibilitat del projecte. Una lògica que sovint juga en contra de les dones.

Quan el procés de selecció dels futurs càrrecs electes és relativament obert, quan reben una formació que els fa aptes per entendre els dossiers rebuts, les assemblees i els consells rectors poden revelar-se com a veritables llocs de debat i constituir l’escenari on es decideix l’estratègia de l’estructura i on s’exerceix un veritable control de la seva execució per part de la direcció assalariada.

A la inversa, quan els membres del consell rector deuen el seu lloc –i els avantatges simbòlics o econòmics que hi estan relacionats– a la sola decisió del president, sovint estan satisfets mostrant una lleialtat indestructible a aquell que els ha fet reis, sobretot si pot decidir tornar-los a casa seva a les eleccions següents.

Amb això n’hi ha prou com per permetre a alguns líders carismàtics beneficiar-se d’un mandat renovat

Quan el pro­ cés d’elecció dels càrrecs és obert, assemblees i consells rec­ tors exercei­ xen un verita­ ble control de la direcció.

31

X. Alamany

ANÀLISI

indefinidament o per facilitar una ossificació dels òrgans de gestió que permeti la captació de poder per part d’una direcció amb agenda pròpia.

Transmissió de valors La transmissió de valors dins d’un grup és un tema clau tenint en compte el control limitat que exerceix la base. Empreses de persones, les cooperatives només es poden mantenir fidels al seu objecte social mentre aquells que l’encarnen hi segueixin creient i no es cansin de repetir un breviari sense relació amb les seves conviccions profundes o les seves pràctiques concretes.

Això no és evident, ja que els successors no sempre tenen el mateix perfil que els fundadors: sovint són més gestors que militants o més seguidors que no pas innovadors, amb la qual cosa es creen les condicions per a la banalització, especialment quan la direcció l’encoratja i ni socis ni membres plantegen cap revolta.

Una gran diversitat de situacions Més enllà d’aquesta observació general, podem veure que els actors del joc democràtic difereixen segons quina sigui la natura de la cooperativa. Així, als bancs o caixes cooperatives, el poder el mantenen teòricament els beneficiaris del servei, ja siguin membres o socis. Als comerços associats a una cooperativa de serveis o a les cooperatives agràries, seran els comerciants o els productors agrícoles els

qui decideixin. Només a les cooperatives de treball –conegudes a França amb el nom de les Scop, amb 42.500 assalariats dels quals 21.000 en són sòcies– aquests últims ostenten estatutàriament el poder. El principi democràtic «una persona un vot» afecta sovint només una part de les persones involucrades a la vida de la cooperativa.

Sobre aquestes bases, seria desitjable anar cap a models de governança més multistakeholder, que associessin més estretament les diferents parts implicades començant pels assalariats de les cooperatives que no són de treball. Associar les persones treballadores o assalariades permet beneficiar l’estructura de la seva experiència, en comptes de recloure’ls a rols d’executors de missions definides per altres. Des d’aquesta perspectiva, l’experiència de les Societats Cooperatives d’Interès Col·lectiu (SCIC), un nou estatus de cooperativa creada a França fa dotze anys és interessant en la mesura que, a partir de projectes que presenten una utilitat

La democràcia a les coopera­ tives és exemplar quan càrrecs electes i dirigents creen les condicions per al debat. coop 2014

32 interns coop social específica i es poden beneficiar de finançaments híbrids, permet implicar en la gestió persones treballadores, voluntàries, usuàries o representants territorials. Actualment, existeixen a França unes 300 SCIC en sectors molt diversos.

Promoure una gestió participativa Associar més estretament les persones treballadores a la gestió és una forma d’obtenir-ne un compromís més fort. De fet, quan les direccions implementen una gestió participativa, respectuosa de les persones, que dóna a tothom un ampli accés a la informació i a la formació, les persones treballadores mostren una forta implicació i una gran lleialtat cap a l’estructura que els dóna feina. Aquesta exigència d’una gestió participativa és vàlida també per a les Scop o cooperatives de treball. El fet que les persones treballadores, principal part implicada en la vida de l’empresa cooperativa, hi ostentin el poder condueix els observadors a considerar una mica ràpidament que podrien ser l’arquetipus de la democràcia social. Ara bé, fins i tot dins les Scop, el respecte als procediments estatutaris no és suficient per associar plenament els treballadors a la vida de l’empresa.

Cal que també existeixi –i el paral·lelisme amb la democràcia a la societat sencera és pertinent– una «societat civil» viva dins la cooperativa, molt especialment a partir de l’existència de canals de representació que dupliquin les instàncies electes. Començant per aquelles que preveu la llei.

Al final, la democràcia dins les cooperatives pot tenir un caràcter exemplar quan càrrecs electes i

coop 2014

dirigents creen les condicions per al debat, accepten la formulació d’opinions dissidents, associen diferents parts implicades al projecte, fan l’esforç de formar seriosament els càrrecs electes i n’amplien la selecció, especialment de dones, i accepten tenir dins les seves instàncies conselleres que no es deuen de cap manera al president.

Ens agradaria que tots els responsables cooperatius tinguessin sempre en ment aquestes exigències. La vida democràtica dins les nostres organitzacions es viu massa sovint com una limitació estatutària, un ritus controlat per un grup reduït. És una llàstima, ja que és una experiència apassionant quan es planteja com un procés en construcció, que estableix una tensió permanent a les nostres organitzacions, una interrogació renovada sobre el sentit del nostre projecte i que els dirigents acceptin que un dia caldrà passar el testimoni a les generacions que segueixen.

Cal que existeixi una «societat civil» viva dins la cooperativa, a partir de canals de repre­ sentació que dupliquin les ins­ tàncies electes.

33 VALORS

La participació: sentiment i dret FERNANDO PINDADO Actualment gerent de l’Ajuntament de Premià de Mar, va ser subdirector general de Participació Ciudadana de la Generalitat de Catalunya del 2004 al 2011.

El podeu llegir a http://fpindado.wordpress.com

La part emocional, el sentiment de pertinença articipar, de pars i capio (prendre part), és la relació d’una part amb un tot. Els éssers humans vivim en grups (conjunt d’individus vinculats per un sentiment de pertinença) i ens hi sentim vinculats quan podem ‘prendre part’.

Família, associacions, grups d’amics, sindicats, cooperatives... són alguns exemples de grups amb cert grau de formalització. N’hi ha d’altres en els quals la relació no es busca específicament, sinó que sorgeix com a conseqüència del ‘contracte social’: veïns i veïnes d’un barri, ciutadans i ciutadanes d’una ciutat, treballadors i treballadores d’una empresa...

El sentiment cohesiona el grup i li confereix identitat.

Com més mitjans tingui la persona per relacionar-se amb el grup, més gran serà el seu grau de cohesió.

Les cooperatives són també un grup, organitzades «amb plena autonomia i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica...».

Aquest article parla de ‘participació política’ o participació en la política, però el marc conceptual aquí plantejat és aplicable a qualsevol organització amb funcionament democràtic.

P

1 Cortina, A. Ciudadanos del mundo. Hacia una teoría de la ciudadanía. Madrid: Alianza, 1997.

2 Lakoff, G. No pienses en un elefante. Madrid: Universidad Complutense, 2007.

Llengua, llenguatges i marcs cognitius Un pregunta a l’altre: «Perquè hem de parlar si ho podem arreglar a hòsties?» És un vell i gens sofisticat acudit que reflecteix una mena de rebuig al fet de conversar, compartir idees, argumentar. La veu, la paraula són atributs humans i marquen la diferència de l’ésser humà respecte dels altres animals, ja que permeten expressar, com diu Adela Cortina1, el que considerem bo o dolent, just o injust. Som capaços de transmetre el que pensem i el que sentim i, fins i tot, parlar de coses que no existeixen materialment, d’abstraccions (què són si no les matemàtiques o les creences religioses?).

Així ha evolucionat l’espècie humana, transmetent coneixements mitjançant el llenguatge (l’escriptura apareix més tard). Així despleguem la nostra humanitat. Però atenció, les paraules serveixen per fer bonics poemes i desgraciats insults, serveixen per declarar l’amor i també la guerra. El llenguatge no és aliè a la ideologia, als sentiments, a les emocions i a la cultura de la persona i a la societat en la qual conviu.

Es pot parlar la mateixa llengua i no utilitzar el mateix llenguatge. Per això cal un esforç de comunicació. Quan dues persones parlen entre elles estableixen un diàleg, paraula nascuda de la fusió d’altres dues en el seu origen grec. El mot δια ‘dia’

(per) i λoγια ‘logia’ (paraules), ‘dialogia’ (per les paraules, a través de les paraules).

Els lingüistes cognitius (Georges Lakoff 2, per exemple) ens diuen que la manera com les persones entenem els missatges passa pel filtre dels nostres ‘marcs cognitius’, el conjunt de valors i interpretacions ‘automàtiques’ de la realitat que, mica en mica, anem construint al llarg de la nostra existència. El cervell humà rep influències i idees de l’entorn i construeix aquests marcs de valors, causants de les respostes davant determinades situacions.

El dret: la trinitat democràtica En el sistema democràtic podem distingir tres dimensions: representativa (actuació mitjançant intermediaris), directa (actuació sense intermediaris) i dialògica (basada en el debat regular entre ciutadania i poders públics). És la trinitat democràtica, utilitzant el símil religiós de la trinitat cristiana: tres persones diferents i només un Déu.

Tres dimensions de la democràcia, però una única democràcia. Tres formes diferents i un únic sistema. Les tres són necessàries i són compatibles i combinables. La millora del sistema democràtic necessita actuacions en les seves tres dimensions, i la participació cal desenvolupar-la i facilitar-la en les tres dimensions.

La dimensió representativa (amb intermediació) Consisteix en l’elecció de persones que actuen en nom d’altres. Es basa en el clàssic contracte de mandat encunyat des del Dret romà, mitjançant el qual una o diverses persones encarreguen a una o més que facin gestions en nom seu (que els representin).

Els humans vivim en grups i ens hi sentim vinculats quan en ‘prenem part’. Les coopera­ tives també són un grup. coop 2014

34 interns coop

Coneixem algunes patologies: Desviació de poder. La seva manifestació més dolorosa i més evident és la corrupció del representant, la utilització del seu càrrec per a benefici propi o dels seus.

Opacitat i manca d’informació. Si l’accés a la informació no és fàcil o si les institucions representatives no són prou transparents, mostrant què, com i per què es fa el que es fa, es disminueixen les possibilitats de participació i seguiment de l’acció pública.

Canals limitats de diàleg. Les opinions polítiques es contrasten principalment entre representants (govern i oposició) o entre representants i mitjans de comunicació. La ciutadania pot intervenir poc en el debat públic fent propostes, iniciatives, crítiques...

Insuficiència i ineficiència dels mecanismes de control. Sovint, la seva composició depèn dels subjectes a controlar.

La dimensió directa (sense intermediació) És la dimensió de la democràcia en què la ciutadania decideix, mitjançant el seu vot, de manera directa, sobre temes de contingut polític que no siguin l’elecció de representants. És a dir, l’última decisió sobre una matèria no la té cap intermediari, sinó la ciutadania en el seu conjunt, expressada lliurement i democràticament. En l’àmbit social o de les cooperatives és, per exemple, el poder últim de l’assemblea.

No pot tenir caràcter consultiu, «...és, en termes, una contradicció, es refereix a una decisió de l’electorat, que no és una decisió, sinó un consell 3».

Aquesta mateixa opinió va mantenir l’any 1978 un dels ponents de la Constitució, Manuel Fraga, qui respecte de la regulació del referèndum (consultiu) va dir: «…pero ese referéndum lo hemos hecho, lo ha hecho la Comisión 4, consultivo. Esto me parece de una extraordinaria gravedad. Es evidente que si el pueblo se ha pronunciado a favor, qué Gobierno después, qué Jefe de Estado después, puede decir: “He oído al pueblo y ahora hago lo contrario”. 5» El referèndum decisori va tenir una primera regulació en el projecte de Constitució del gener de 1978 elaborat pels seus ‘pares’ (no hi havia ‘mares’).

Preveia aquesta modalitat en diferents supòsits, incloent-hi la derogació de lleis vigents 6, va caure en el tràmit parlamentari i va quedar tal com està ara, com un oxímoron, anomenat referèndum consultiu.

No sempre es guanya. A Suïssa, el país del món en què més referèndums es fan, des del 1990, els convocants guanyen menys d’un 20 % 7.

3 Guía de la democracia directa en Suiza y más allá. Bruno Kaufmann, Rolf Büchi, Nadja Braun. Initiative & Referendum Institute Europe. 2007.

4 Es refereix a la Comissió Parlamentària que debatia el text constitucional.

coop 2014

5 Intervenció de Manuel Fraga a la sessió del 13 de juliol de 1978.

Diario de sesiones. Pàgina 4212.

No té relació amb l’adscripció a la dreta o l’esquerra. «La màxima que la gent de l’àmbit polític de l’esquerra o ecologista utilitza principalment la iniciativa popular (el pedal del gas), mentre que els cercles burgesos i de dreta tendeixen a utilitzar el referèndum facultatiu (el fre), no és del tot certa 8». L’experiència suïssa diu que no sempre la dreta és un fre i l’esquerra, un accelerador. El sentit comú ens diu que depèn del tema. En l’elaboració de la Constitució espanyola de 1978 va ser precisament la dreta d’Aliança Popular (Manuel Fraga) qui en va defensar apassionadament l’existència i l’esquerra del Partit Comunista (Jordi Solé Tura) qui s’hi va oposar 9.

Simplicitat de les alternatives. ‘Sí’ o ‘no’, ‘blanc’ o ‘negre’. Sempre hi haurà matisos que es poden escapar.

Pes emocional per sobre del racional. Quan es produeixen fets lamentables que provoquen una gran indignació, per exemple un atemptat o un crim amb molta repercussió.

Temptació plebiscitària. Per obtenir l’adhesió popular a determinats responsables polítics en situacions complexes, com imputacions penals.

L’essència de la democràcia és la inter­ acció de les tres dimen­ sions: elecció d’intermediaris, diàleg amb arguments, i decisions directes de la ciutadania.

Per desplegar aquesta dimensió cal una regulació del referèndum centrada en polítiques (accions) i no en polítics (persones), amb els drets humans com a llindar i condicionant i cercant mitjans de votació senzills i barats: vot electrònic, per correu...

La dimensió dialògica (contrast d’arguments) La podríem anomenar ni-ni. No és representació (no hi ha hagut un procés democràtic d’elecció) ni és decisió directa (no es fa per sufragi universal). És un tertium genus, la democràcia participativa, com l’anomena el Tribunal Constitucional en la sentència 119/1995 10.

En general, aquesta dimensió forma part de l’àmbit de les consultes que els poders públics haurien d’establir de manera ordinària. A França, per exemple, és obligatori convocar processos de debat públic sobre determinades actuacions amb impacte territorial o social. 11 En aquesta dimensió encabim els processos participatius o de debat públic per cercar el contrast d’opinions; els òrgans consultius, que volen mantenir regularment el debat amb la ciutadania; fòrums, reunions, audiències públiques i la iniciativa popular per fer propostes sense poder decisori.

Aquests canals van néixer i es van impulsar des de les institucions, de dalt a baix. Són les polítiques de ‘participació ciutadana’ promogudes per molts ajuntaments i des d’alguna comunitat autònoma

6 Es poden trobar els textos originals i el debat parlamentari a http://fpindado.wordpress. com/2012/10/21/sobrereferendums-i-democraciadirecta/ 7 Op. cit, p. 150.

8 Guidebook to direct democracy in Switzerland and beyond.

Bruno Kaufmann, Rolf Büchi, Nadja Braun. Initiative & Referendum Institute Europe.

2010. Página 172.

9 Més informació a http://fpindado. wordpress.com/2012/10/21/ sobre-referendums-y-democraciadirecta/

35

X. Alamany

VALORS

(Catalunya, entre elles). S’ha intervingut poc o gens en les altres dimensions: la representativa i la directa i, com he insistit, calen les tres per enfortir el sistema democràtic.

Recentment, la Llei foral 11/2012, de transparència i govern obert de Navarra; la Llei 4/2013, de govern obert d’Extremadura, així com els treballs per a l’elaboració de la Llei de participació ciutadana d’Andalusia 12 o el Llibre blanc de la participació i la democràcia del govern basc 13, són algunes propostes per avançar en aquest camí.

Representativitat no és representació. Les persones que ‘participen’ no han estat triades per ningú, responen a un interès personal o una representativitat (o significativitat) del discurs o de l’opinió.

No cal el consens. No sempre és fàcil ni necessari arribar a conclusions; de vegades, no és ni recomanable. Es tracta de provocar arguments i aconseguir aportacions importants, però no cal assolir una conclusió única o principal.

Això és vinculant? Es considera que el ‘premi’ a l’assistència i participació suposa fer cas a les

10 “...no es tanto una manifestación del ejercicio de la soberanía popular, como uno de los cauces de los que en un Estado Social deben disponer los ciudadanos (...) para que su voz pueda ser oída en las decisiones que les afectan. (...) No estamos ante cauces articulados para conocer la voluntad de la generalidad de

los ciudadanos (...) precisamente en lo que tiene de general, sino más bien para oír, en la mayor parte de los casos, la voz de intereses sectoriales de índole económica, profesional, etc. Se trata de manifestaciones que no son propiamente encuadrables ni en las formas de democracia representativa ni en la

aportacions, com si fos possible una única ‘conclusió’ o com si les persones participants tinguessin representació política.

Qui ha de decidir? O el govern elegit democràticament o el poble convocat a referèndum. Des del punt de vista democràtic no es pot admetre la decisió de cap altre actor.

El risc del corporativisme. Provoca veritables processos de negociació o concertació amb pseudorepresentants ciutadans incardinats en determinades associacions que poden desincentivar la participació d’altres persones.

La revolució digital La utilització de les TIC per a l’accés i la difusió de la informació provoca una revolució sense precedents en els mecanismes de participació política.

Tanmateix, cal tenir en compte el marc concret en el qual es despleguen aquests mitjans per tal de no provocar confusions ni banalitzacions.

Sigui quin sigui el mitjà, l’essència de la democràcia és la interacció de les tres dimensions: elecció d’intermediaris, debat i diàleg amb arguments, i decisions directes de la ciutadania quan calgui.

democracia directa, incardinándose más bien en un ‘tertium genus’ que se ha denominado democracia participativa” (STC119/1995.

FJ 6º)

12 Més informació sobre el procés a http://www.juntadeandalucia.es/ administracionlocalyrelaciones institucionales/ocms/ocms/ leyparticipacionciudadana/ contactar.html

13 Més informació a http://www. innobasque.com/home.aspx?t abid=20&idNoticia=1329&mo strar=P

11 Més informació a http://www. debatpublic.fr

coop 2014

36 interns coop

Un nou estil de relacions (‘ner’) en l’organització de les empreses KOLDO SARATXAGA Impulsor de ner group, un model semicooperatiu amb seu a Amorebieta (Bizkaia), al qual s’estan apuntant empreses de sectors diversos per tal de compartir recursos, projectes i solucions.

E

n un parell de dècades hem passat d’utilitzar només el terme ‘treballador’, ‘operari’, ‘obrer’ i, per rematar, el de ‘mà d’obra’, a emprar el de ‘persones’ per part de la majoria dels empresaris i executius. No obstant això, quan es grata una mica, de seguida es percep que darrere no hi ha cap canvi real, en la majoria dels casos, sinó més aviat l’adaptació a les formes i no al fons, una voluntat de ser una mica més actuals amb l’argot empresarial que no pas considerar les persones, en la seva totalitat, com el més valuós de l’univers i, per tant, com a actors principals del present i el futur de les seves organitzacions empresarials.

En el meu sentiment, pensament i afers diaris no concebo l’èxit d’una empresa, ni de cap activitat, sense que les persones, amb les seves actituds i aptituds úniques, facin seu allò en què participen; sense que l’èxit dels pocs que manen –del qual queden al marge aquells qui, per por o cultura, només obeeixen– passi a ser compartit. Així també és més possible que aquest èxit no només tingui un caràcter econòmic i de creixement, sinó també el d’un Desenvolupament Humà Just i Sostenible.

Contràriament, en l’empresa actual, després de repetir moltes vegades que la innovació és el camí per assegurar el futur, encara no han canviat els models de gestió, caducs i inflexibles, per esdevenir projectes compartits per les persones participants, amb la finalitat d’aconseguir els salts qualitatius i quantitatius espectaculars que els permetin ser competitius, tant en l’exportació com en la reducció de les enormes importacions de països de ‘baix cost’, conseqüència de no tenir objectius interns comuns. Puc assegurar, després de dotzenes d’experiències, que la pime mitjana d’aquest país es troba al 60% en el ràtio de producció/persona a causa de la seva organització piramidal, que defineix la seva cadena de comandament i nivells de responsabilitat.

La realitat indica que la propietat i els treballadors transiten per vies paral·leles i en molts casos divergents; on a la propietat, unida als executius, li preocupen els resultats a curt termini; on els clients i l’eficiència no es comparteixen, i on els treballadors estan més preocupats pel seu horari i altres drets, sempre amb reivindicacions i buscant el suport dels sindicats, per tant, seguint un bucle que dura més d’un segle, alhora que entenen que això del futur de l’organització en cap cas és responsabilitat seva, sembla que tampoc de ningú, davant la manca general de lideratge. Bé és cert que com que no hi ha transparència ni llibertat, tampoc no és possible que

coop 2014

Prenent la societat com una realitat que uneix, ‘ner’ crea un projecte basat en les persones i focalitzat en el client i l’eficiència.

hi hagi confiança i responsabilitat. Per això preval la cadena de comandament; els processos i procediments sota control; l’absència de comunicació, de transparència i ètica; la divisió arcaica de propietat, direcció i treballadors; la collita per a la propietat... i el projecte com a gestió únicament de la cúpula.

Hi ha, d’altra banda, una realitat des de fa 21 anys a Euskadi, iniciada a Irizar el 1991 i avui adherida a ner group. És un nou estil de relacions (‘ner’) que, tot prenent la societat com una realitat que uneix, crea un projecte basat en les persones i focalitzat en el client i l’eficiència, amb una clara decisió per un Desenvolupament Humà Just i Sostenible.

Des d’aquests criteris que l’emmarquen, s’aposta per una ètica a tots els nivells i per la transparència i la llibertat com a necessitats per aconseguir la confiança i un compromís sentit, i tot això suporta una dinàmica d’equips autogestionats, capaços d’assumir plegats responsabilitats i decisions, i una visió de futur compartida; això implica no entrar en temes del passat ni descontrols com ara les hores extres indiscriminades; que només suposen focus d’improductivitat i diferenciacions, a més d’una injustícia per a la societat. Aquest estil aposta, a més, per no acomiadar, per la responsabilitat de la bona marxa del projecte i, en conseqüència, el repartiment d’un 30 % dels resultats obtinguts cada any.

Algunes realitats Si entenem que tot això que diem, que s’ha repetit durant anys, només sembla una teoria més sobre gestió empresarial, ha arribat l’hora d’exposar algunes realitats del ‘ner’, les que corresponen a ner group (www.nergroup.org).

De manera natural, ner group neix fa set anys i pren forma jurídica, com a associació, el 2009.

Actualment està formada per 22 organitzacions de diversos sectors, de diferents mides (des de 6 persones fins a 600) i formes jurídiques (11 societats limitades, 9 cooperatives, 1 societat anònima i 1 associació sense ànim de lucre), amb més de 1.500 persones, que facturen aproximadament 325 milions d’euros, exporten a 60 països i tenen cinc implantacions a l’Índia, Mèxic i el Brasil.

Per tal de situar el ner, indicaré algunes dades que puguin aclarir la diferència entre una visió de creixement per creixement i una altra de desenvolupament en el seu sentit ampli, que és la que intentem impulsar. Aspectes rellevants són: a La distància salarial entre el 10 % que més percep i el 10 % que menys percep és de 2,25 vegades, quan a l’Estat espanyol és de 3,46.

37 VALORS

b El salari mitjà brut (dades de 2013) de les dones és de 26.850 € anuals, i sempre la mateixa feina, el mateix salari. c L’equip de pilotatge, que fa les funcions de l’equip directiu en les empreses en ús, el formen el 16 % de la totalitat de les persones, un 30 % són dones (en el conjunt total, són el 15 %) i un 30 % de persones directes (anomenades ‘obrers’ o ‘empleats’ en el sistema imperant). d Aquest equip de pilotatge es reuneix cada mes i decideix sobre el Pla d’Idees i Objectius de l’any, PIO, realitzat per totes les persones en actiu. e Multipliquem per tres el nombre de persones dedicades a relacions directes amb els clients, i per deu la presència real amb aquests, i posem l’accent en nous clients i, sobretot, en nous mercats. f El conjunt de les persones forma part d’algun dels 226 equips autogestionats que formen l’activitat il·lusionant dels projectes en qüestió. g Es reparteix el 30 % dels resultats obtinguts en cada exercici entre totes les persones en actiu. h S’incrementa cada gener el seu salari segons l’IPC corresponent a l’exercici anterior, amb l’objectiu que les persones en període de cotització per a la seva jubilació no vegin minvades les seves retribucions per a la resta de la seva vida. i Pel que fa a la societat, aportem un 2,5 % dels resultats i dediquem un 2 % del temps de treball de les persones a projectes socials.

Això són realitats que tenen a veure amb les persones i la societat.

En l’àmbit econòmic, hem aconseguit que la mitjana de les organitzacions que s’acullen a aquest

canvi organitzatiu, aquest nou estil de relacions, dupliqui la seva productivitat i multipliqui per deu els resultats de la seva activitat en els dos primers anys de canvi. També, en els sis anys de crisi induïda que es pateix, s’ha incrementat el nombre de persones actives i en cap situació límit s’ha acomiadat cap persona. Cal assenyalar que compartim una organització d’estil lateral, que no existeix la figura de director, cap o encarregat, que no hi ha espais tancats per a usos particulars, que totes les persones estan en un o més equips autogestionats i que en resum es tracta d’una organització basada en les persones, focalitzada en el client i l’eficiència, que conviu activament amb la societat, de la manera que he indicat.

Com salvar la indústria Per tal que la indústria d’aquest país no es redueixi a un terç en la propera dècada, calen alguns canvis radicals, com ara: 1 Acabar amb les diferències internes entre patronal i treballadors que no beneficien ningú.

2 Millorar un 40 % la seva competitivitat a través del treball en equip i eliminant jerarquies.

3 Multiplicar per 10 els esforços dedicats a la recerca de nous clients i mercats.

4 Trobar aliances que sumin en coneixement i relacions, tant en l’entorn com en altres països.

5 Veure la globalitat com una oportunitat i no com una única solució, per tal de veure també oportunitats properes.

No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure i espera que d’altres li solucionin la ceguesa.

En l’àmbit econòmic, la mitjana de les organit­ zacions que s’acullen a ‘ner’ multipli­ ca per deu els resultats en els dos primers anys.

L’economia és per tot arreu. Entén-la amb

Subscriu-te! www.alternativaseconomicas.coop coop 2014

38 móncooperatiu coop

ENTREVISTA

Javier Creus. L'economia col·laborativa i basada en sistemes oberts està suposant un gran canvi que desborda els marcs econòmics, socials i polítics establerts. La col·laboració, el valor de la confiança i els recursos compartits desafien el sistema econòmic tradicional i poden portar les empreses i els ciutadans molt més lluny.

Estem davant la gran revolució de la confiança SÍLVIA COBO

Periodista i blocaire especialitzada en informació sobre mitjans i Internet. És autora del llibre Internet para periodistas.

Fotos JORDI PLAY

Ha quedat demostrat que allò que tinc en propietat no ha de ser millor ni més eficient que allò que és compartit.

coop 2014

Kit de supervivencia para la era digital (UOC) i ha ofert formació en habilitats digitals a redaccions de Barcelona, Madrid, Itàlia, Perú i Veneçuela.

E

s parla d'economia 2.0, nova economia, economia en xarxa, economia col· laborativa... Com defineixes aquesta nova tendència?

Defineixo l’economia col·laborativa i oberta com un nou model de producció que està destinat a generar abundància absoluta o abundància relativa, integrant actius infrautilitzats o capacitats distribuïdes.

Ha quedat demostrat que allò que tinc en propietat no ha de ser millor ni més eficient que allò que és compartit. En aquest marc estan sorgint comunitats que comparteixen recursos comuns mentre que les corporacions el que fan és compartir objectius. Les comunitats contribueixen a generar abundància per a tot el sistema, mentre que les corporacions el que busquen és satisfer només les seves necessitats.

Pensem en Wikipedia o en el sistema operatiu obert Linux: els membres de la comunitat comparteixen un recurs comú i contribueixen al sistema generant valor per a tots. Aquestes idees sobre la propietat desafien bona part de l'educació que hem rebut: l'avantatge competitiu es basava en actius propietaris i a intentar crear monopolis de facto.

Com sorgeix la nova economia col· laborativa i oberta?

Estem immersos en un gran canvi productiu que afecta els tres elements d'un sistema de producció: el capital, el treball i els recursos disponibles.

En primer lloc, el capital. D'una banda apareix un capital alternatiu, de manera que la confiança ja no es diposita en l'Estat sinó en les regles; ho veiem per exemple en la nova moneda bitcoin, una moneda virtual i descentralitzada (bitcoin.org/es). De l'altra, ha sorgit un capital distribuït, el crowdfunding, on ja pots aconseguir milions demanant petites quantitats de diners a 2.500 amics. I fins i tot es creen nous capitals intencionals i locals com l'Ecosol (www. mercatecosol.cat). Però, a més a més, el capital necessari per començar moltes activitats productives és realment molt més petit, de vegades només cal un ordinador. Al treball també li passa el mateix: hi ha un nou ciutadà que posa en joc el que sap, el que té, o el que sap fer en un cercle de confiança,

sense demanar permís ni perdó a ningú, i a canvi de no-res, o de diners, o d'un altre tipus de recompensa. I finalment, els recursos. L'economia sempre s'ha basat en la gestió de l'escassetat, però ara tenim una abundància d'infomació en forma de bits. Hi ha escassetat de matèries primeres, però hi ha coses que són realment molt abundants i assequibles.

Què ha propiciat tots aquests canvis?

En aquest canvi productiu hi ha tres pilars importants: noves fonts de valor, noves fonts de confiança i noves capacitats dels ciutadans. En primer lloc, hi ha noves fonts de valor que no s'inclouen dins del PIB. Assecar la roba al sol no compta en el PIB, però si l'assequem a l'assecadora, sí. O el valor de Wikipedia, o de Linux, tampoc es valora dins el PIB... Tots som conscients que aquestes iniciatives generen valor, i no obstant això, els mecanismes que tenim avui per comptabilitzar el valor de les coses no ho reconeixen. Això succeeix perquè parlem de valors que no són apropiables per ningú. En segon lloc, hi ha noves fonts de confiança: en els sistemes oberts la confiança es diposita en les regles. És impressionant que gent que no es coneix cooperi perquè confia en les regles, com és el cas de Wikipedia. La segona font de confiança és la distribuïda: hi ha una confiança peer to peer, entre iguals. A Bla Bla Car (www.blablacar.es), per exemple, la gent comparteix el cotxe amb desconeguts per tal d'abaratir el cost del trajecte. Aquesta confiança entre desconeguts i a l'escala que estem veient és una innovació brutal. És la gran revolució de la confiança.

I què me'n dius de les capacitats del ciutadà col·laboratiu?

Aquest és un altre dels canvis fonamentals: les noves capacitats individuals i col·lectives de les persones. Parlem d'una població educada, connectada; una població que, de forma més o menys espontània, pot organitzar-se sorprenentment en moviments com el 15M o la PAH. Es tracta d'un altre nivell de ciutadania. Ho és en termes socials però també en termes polítics i econòmics. Aquest ésser ‘autònom’ posa en joc el que té o el que sap, col·labora amb

39 PERFIL Javier Creus és fundador d'Ideas for Change, una consultora que dissenya estratègies de creixement accelerat per a empreses, institucions i ciutats, basades en sistemes oberts. Creus està considerat un dels pensadors més destacats sobre l'economia col·laborativa, els models de negoci oberts i P2P, la innovació ciutadana i la societat xarxa. És professor de màrqueting de serveis a ESADE i coautor del llibre No somos hormigas. És secretari de l'Open Knowledge Foundation i conseller global de Ouishare.

Impressiona que gent que no es coneix cooperi perquè confia en les regles dels sistemes oberts.

Aquesta confiança entre desconeguts i a gran escala és una innovació brutal.

coop 2014

40 móncooperatiu coop

ENTREVISTA

desconeguts... Tot això trenca amb el sistema actual.

Hi ha un potencial de democratització econòmica: avui, hi ha la possibilitat real de crear una economia on n'hi hagi prou amb participar, encara que sigui de manera ocasional i no retribuïda, per ser part de la generació de valor.

Els governs, les institucions, les empreses...

Estan preparades per aquests canvis?

Totes aquestes noves fonts de valor i el nou ciutadà col·laboratiu desborden el marc institucional, polític, social i econòmic. No existeix una legislació que reguli totes aquestes noves possibilitats. Pot un particular llogar el seu cotxe un cop l'any? Pot intercanviar casa amb desconeguts? Intercanviar o vendre objectes? Intercanviar temps? Tot això ens porta a un escenari on es remouen els fonaments de la societat: el capital i el treball. Principalment és un problema de mentalitat. Hi ha algunes iniciatives experimentals en el sector públic i en grans empreses, però en general em sembla que falta audàcia.

Per què es donen aquests processos ara i no abans? La tecnologia ha accelerat els canvis?

Això passa perquè hi ha una ciutadania molt educada, que a més té una targeta de crèdit a la butxaca.

Educació, tecnologia, mòbil, targeta... és un conjunt sincronitzat. Internet baixa al carrer gràcies al mòbil.

L'avantatge competitiu ja no es troba en les economies d'escala... On és, doncs?

L'avantatge competitiu ara es troba a l'abast. Les economies d'escala estaven basades en els costos industrials, on el valor unitari disminuïa a mesura que augmentava la producció. Aquest sistema amb el

món digital ja no serveix… L'avantatge el tenen avui aquells que tenen una visió sistèmica. No d'empresa sinó del conjunt del sistema de negoci: proveïdors, clients, associats… Google va alliberar el sistema operatiu Android per competir amb Apple i va crear un sistema al seu voltant. La competència ja no és entre empreses, sinó entre sistemes. L'avantatge avui està en si ets capaç de proveir o de donar les eines perquè tot el teu sistema tingui un futur. Perquè per molt gran o bo que siguis, és molt difícil que tinguis dins teu tots els recursos per competir i totes les idees per innovar.

Si una empresa volgués repensar el seu model basant-se en estratègies obertes, per on hauria de començar?

Hauria d'adoptar el que jo anomeno ‘estratègies de la contribució’. Tenen com a objectiu contribuir al sistema i alhora ser sostenibles. En primer lloc, cal revisar tota la cadena de valor i preguntar-se quins dels meus actius tenen més valor si són compartits.

Què és allò que pot generar un partit de futbol en el qual jo també puc jugar? En segon lloc he d'identificar aquells amb els quals puc cooperar, quin cercle de confiança més estreta puc generar per garantir que innovo per a tot el sistema? Finalment, decidir quina part del valor que genero em reservo per garantir la meva sostenibilitat, perquè la idea és dissenyar empreses i models de negoci que siguin capaços de generar més valor del que necessiten capturar per sobreviure. A la majoria de les nostres organitzacions hi ha molts actius i recursos que produirien més valor si es posessin en comú que no pas sota el perímetre de l'organització. Aquestes reflexions són necessàries per trobar oportunitats d'obrir-se i contribuir al sistema.

A la majoria de les nostres organitzacions hi ha molts actius i recursos que produirien més valor si es posessin en comú.

CAL QUE NEIXIN COOPERATIVES DE L’ERA DEL CONEIXEMENT

Les cooperatives en general han demostrat ser més resilients a la crisi que altres tipus d'empreses. No obstant això, moltes encara estan formulades organitzativament en termes industrials. Comparteixen el risc empresarial, però per dins estan muntades de manera molt tradicional. La participació es limita a una participació política en coop 2014

una assemblea un cop l'any...

En realitat, l'autonomia personal, la capacitat individual d'aportar o d'alterar el curs de decisió de l'organització és força limitada.

La forma cooperativa és una innovació, però l'organització interna no depèn de la forma de propietat. Tu pots ser una gran empresa i estar correctament organitzada o

haver sortit del no-res com el 15M i tenir l'organització més eficient que existeix. Ser una cooperativa no implica necessàriament que en termes de gestió siguin capaços de compartir recursos. En general, les cooperatives segueixen pensant en termes de propietat intel·lectual a l'antiga. Segueixen tenint processos d'innovació basats en els seus propis recursos interns i segueixen tenint models de gestió que no afavoreixen l'intraemprenedor, l'emprenedor dins de la cooperativa. El que veig en les cooperatives és més un problema de gestió comú a altres empreses que un problema de propietat.

Es necessita que neixin noves cooperatives de l'era

del coneixement. Hi ha molta cooperativa de l'era industrial on es donen cooperatives de consum, de distribució, de producció... però em sembla que les cooperatives de l'era del coneixement encara han d'arribar. En aquest sentit, una de les iniciatives més interessants que existeixen és la Compañía las Índias (grupolasindias.coop), que està liderant avui aquest moviment. Es tracta d'un grup dedicat a crear coneixement, xarxes, productes i serveis ‘apoderadors’ per a les persones, les comunitats i les organitzacions, amb eines innovadores que reforcen la sostenibilitat i resiliència dels seus projectes.

Javier Creus

42 móncooperatiu coop

ECONOMIA

A finals de l’any 2013, després de l’entrada en concurs de creditors de Fagor Electrodomésticos –no s’ha de confondre amb les altres set cooperatives que tenen el nom de Fagor i diversos cognoms, que operen amb èxit en els seus respectius sectors– s’han sentit veus que qüestionen la validesa del model cooperatiu que representa Mondragon Corporación. Tal com sempre ha estat durant més de 50 anys, la resposta del grup tornarà a ser la solidaritat i la intercooperació.

JAVIER GOIENETXEA

KONFEKOOP

President de Konfekoop.

La Confederació de Cooperatives d’Euskadi engloba, des de 1996, les federacions sectorials basques.

Actualment, representa 868 cooperatives que donen feina a més de 56.000 treballadors a Euskadi, dels quals 38.088 són socis de treball.

Lagun-Aro ha decidit augmentar el fons d’ajut als socis de Fagor Electrodomésticos, afectats pel concurs.

coop 2014

© Grupo Mondragon

La cooperació és la resposta: Mondragon Corporación i Fagor Electrodomésticos

43

E

n els prop de 60 anys d’existència de l’experiència cooperativa de Mondragon, Fagor Electrodomésticos és la primera empresa del grup que recorre al procediment concursal.

Això en si mateix constata i reafirma la validesa d’un model que ha sabut superar les diverses crisis econòmiques que hi ha hagut durant aquest període. No és el primer cas d’una cooperativa que té serioses dificultats, n’hi ha hagut d’altres que s’han hagut de fusionar, reajustar i fins i tot han hagut de plegar. Però en tots els casos, la Corporación, a través dels seus mecanismes i instruments d’intercooperació i solidaritat, ha sabut resoldre les situacions a través, principalment, de reubicacions en altres cooperatives. En la història de Mondragon Corporación cap soci de treball s’ha quedat a casa sense feina o una solució alternativa, malgrat que hagi desaparegut la seva empresa, la seva cooperativa.

En el cas de Fagor Electrodomésticos la solidaritat de la resta de cooperatives del Grupo Fagor i de Mondragon s’ha anat plasmant i fixant en diverses matèries que es concreten tot seguit.

En primer lloc, cal assenyalar que les diverses divisions en les quals es configura organitzativament la Corporación, i que engloben cadascuna diverses cooperatives, operen amb allò que s’anomena ‘reconversió de resultats’. És a dir, es crea una borsa comuna amb una part dels resultats de cada cooperativa, i els que aporten excedents veuen reduïts els seus resultats per un flux d’aquests a les cooperatives amb pèrdues, la qual cosa en permet la viabilitat i la continuïtat. En el cas de Fagor Electrodomésticos, els darrers anys ha estat perceptor de resultats solidaris provinents d’altres cooperatives.

També ha existit una solidaritat des dels socis de les cooperatives del Grupo Fagor envers els de Fagor Electrodomésticos.

Després de successives disminucions del nivell de bestretes dels socis d’aquesta última, s’havien situat al nivell del 80 % de referència de Lagun Aro (referència interna de la nostra Mútua de Previsió Voluntària a la qual estan adherits els socis de treball de la Corporación); i això per la solidaritat dels socis del Grupo Fagor (Fagor Ederlan, Fagor Arrasate, Fagor Industrial, Copreci, Fagor Automation, Fagor Electrónica, Fagor Minidomésticos), que tot i que es podien situar al nivell 100 de la referència esmentada, o fins i tot per sobre d’aquesta, s’havien situat al 89% d’aquest nivell per permetre als socis d’Electrodomésticos estar al 80 % (quan

per la seva situació econòmica s’haurien d’haver situat al 69 % aproximadament).

Una altra via de suport ha estat la dels préstecs intercooperatius, amb aportacions tant de cooperatives del Grupo Fagor com de la Corporación. El juliol de 2013, a instàncies de Fagor Electrodomésticos, es va aprovar una ajuda de la Corporación a la cooperativa per un import de 70 milions d’euros. L’ajuda fou aprovada, per unanimitat, en un Congrés Corporatiu celebrat amb aquest motiu. Part d’aquesta ajuda, aproximadament la meitat, suposa que tots els socis de les cooperatives de la Corporación aportaran l’equivalent a l’1 % de les seves bestretes (salarials) durant 5 anys. En total, i sense tenir en compte la solidaritat de bestretes esmentada anteriorment, Fagor Electrodomésticos ha rebut del conjunt de Mondragon Corporación 300 milions d’euros, que lamentablement no han estat suficients per pal·liar la caiguda del mercat i dels marges per mantenir quota en el sector.

I a partir d’ara, què?

De la mateixa manera que fins ara, solidaritat i intercooperació.

D’una banda s’ha creat una Oficina d’Ocupació Corporativa, amb la missió de salvar el màxim d’ocupació possible. S’espera que l’any 2014 se solucionin més de 1.200 socis de treball (dels aproximadament 1.800 que es poden quedar sense feina). En el primer mes des de l’anunci del preconcurs de creditors (el 16 d’octubre de 2013), més de 200 socis ja es van reubicar en altres cooperatives.

Lagun Aro, d’altra banda, va convocar el mes de desembre passat una Assemblea General Extraordinària que va aprovar una proposta de complements per als socis que vulguin adherir-se a un pla de prejubilacions que permeti oferir una solució a unes 600 persones de Fagor Electrodomésticos (més de 200 prejubilats actuals i més de 300 prejubilables de la plantilla actual). Els increments de quota que comporta l’aprovació d’aquest complement repercutiran, de nou, en les quotes que les cooperatives abonen per als seus socis a Lagun Aro, la qual cosa suposarà un cost salarial superior per a tots, una despesa afegida per a uns comptes d’explotació, en molts casos, molt ajustats.

I no es descarta que en un proper Congrés Corporatiu s’aprovin noves mesures que possibilitin solucions afegides a aquelles que estan previstes en les normes congressuals actuals.

El gegant busca un model més àgil ALBERTO URIONA

Periodista del digital El Diario Norte. Va ser fundador d’El Mundo, a Madrid, i d’El Mundo del País Vasco, a Bilbao. El 1997 va recalar

a El País, en la delegació del País Basc. Ha estat també director de comunicació de les societats públiques del Departament d’Indústria del Govern Basc.

La fallida de Fagor Electrodomésticos ha causat un xoc en el setè grup empresarial de l’Estat espanyol si bé la majoria de les seves 110 cooperatives ha sortejat satisfactòriament la crisi.

P

er al Grupo Mondragon el final del 2013 ha estat un dels pitjors moments del seu més de mig segle d’història d’èxits. La fallida de Fagor Electrodomésticos (l’embrió de tot el grup, perquè va ser la primera cooperativa fundada el 1959 per cinc exestudiants de l’escola professional de Mondragon) ha sacsejat de ple el setè grup empresarial de l’Estat espanyol i el primer d’Euskadi, amb prop de 80.000 treballadors i una facturació de gairebé 13.000 milions anuals.

L’entrada en concurs de creditors, el mes de novembre passat, de Fagor Electrodomésticos, amb 1.800 treballadors afectats a Euskadi, ha arribat fins i tot a qüestionar en alguns sectors el model del cooperativisme, la font de riquesa més important al País Basc. Però ha estat més a causa del xoc del moment, perquè la realitat és que la majoria de les 110 cooperatives del conglomerat

coop 2014

44 móncooperatiu coop empresarial està en una bona situació. El grup, de fet, va tenir uns beneficis el 2012 (les últimes dades oficials que s’han difós) de 1.289 milions d’euros, el 10 % de la xifra de vendes.

Es va realitzar una inversió de 331 milions d’euros, de la qual es van dedicar 160 milions a R+D+I. L’evolució de Mondragon es reflecteix en els llocs de treball que ha generat: el 2002 ascendien a 66.558 i el 2012 havien augmentat fins a 80.321.

I què va passar a Fagor Electrodomésticos? Ben pocs dubten que la clau va ser el retard en adoptar decisions dràstiques. El 2007 van començar a baixar les vendes i això va desembocar en una caiguda ininterrompuda fins a l’esclat de l’any passat: entre 2007 i 2012 la facturació va disminuir un 33 %, de 1.743 milions a 1.166. La solidaritat del grup amb la seva primera cooperativa, que s’ha traduït en l’aportació de 300 milions d’euros segons les dades de la companyia, no ha solucionat el problema en aquesta ocasió. La crisi i la competència han estat implacables. La cooperativa va arribar a tenir 9.402 empleats el 2007 i, tot i que fins al 2013 la va reduir a prop de 5.000 treballadors (tant a Espanya com a l’estranger), tampoc no va ser suficient.

La cooperativa va voler aplicar un dràstic pla de viabilitat que a finals de 2012 preveia tancar 8 de les 12 plantes que posseïa, traslladar tota la producció a Polònia, associar-se amb la xinesa Haier i reduir la plantilla gairebé a la meitat (de 5.600 que tenia el 2012 a 3.000). Però la virulència de la crisi va capgirar els plans, tot i les discutides ajudes públiques del Govern Basc (40 milions que es van dedicar a tapar deutes i mai no es van aplicar en el pla de viabilitat) i en l’última injecció del Grupo Mondragon de 70 milions el maig de 2013. A mitjan 2013 aquest pla es va canviar en alguns aspectes, entre els quals hi havia més ajustament de personal, però ja no convencia els directius de més pes en el grup.

El 29 d’octubre passat, després de diversos dies de reunions maratonianes i en una decisió històrica, el Consell Rector del Grupo Mondragon va acordar que no dedicaria més diners a salvar-lo i descartava aplicar un pla de viabilitat. Aleshores ja destacava que la crisi de Fagor Electrodomésticos «no afecta la resta de cooperatives de la Corporación, atès que ja no es tracta d’un hòlding empresarial, sinó d’una associació d’entitats independents i autònomes».

La realitat és que la majoria de les divisions del grup ha superat sobradament la crisi. «Automoció, màquina eina, components d’electrodomèstics o elevació són sectors que estan gestionant la crisi d’una forma molt positiva», asseguren fonts oficials del Grupo Mondragon. Aquí es troben els exemples de Laboral Kutxa, que en el primer semestre d’aquest any ha tingut 56 milions d’euros de beneficis; la pròspera Orona (dedicada als ascensors), amb un benefici net de 83 milions el 2012 i més de 4.000 treballadors; Danobat, de màquina eina, amb gairebé un miler de treballadors, que acaba de tancar tres contractes per 103 milions per a la indústria ferroviària d’Austràlia i l’Índia i que va acabar el 2013 amb una cartera rècord de comandes per 300 milions; Fagor Ederlan

ECONOMIA

(components d’automoció), amb gairebé 700 milions de facturació i més de 3.600 treballadors, o Fagor Arrasate (màquina eina), amb set plantes a Espanya i la Xina, 840 empleats i quasi 300 milions de xifra de negoci.

Amb aquest panorama, les perspectives són més blanques que negres, tot i que, a més de Fagor Electrodomésticos, s’està pendent de resoldre el deute de 2.500 milions del seu grup de distribució Eroski, que agrupa més de 38.000 treballadors.

Adaptar-se a la nova realitat Ningú no qüestiona el model cooperativista en el grup però sí que s’ha obert un debat estratègic amb la finalitat que el model sigui menys rígid per seguir creixent. Un debat que, en realitat, es remunta més de dos anys enrere, quan José María Aldekoa era el president. La recent sortida del seu substitut, Txema Gisasola, com a primer executiu, pot accelerar les decisions, tot i que no és la clau per propiciar el canvi, segons fonts properes a la corporació.

El cooperativisme s’ha d’adaptar a la nova realitat: és una cosa que tenen clara els directius de Mondragon si bé, en un sistema on les decisions es prenen de baix a dalt i amb diversos filtres, és un assumpte complicat. El Grupo Mondragon ha vist com operacions en expansió a l’estranger s’han frustrat pel seu sistema cooperativista, que dificulta sobre manera aliances amb altres empreses.

La fortalesa del grup rau en la balança positiva, amb la majoria dels seus negocis amb resultats positius fruit de la diversificació i la internacionalització.

«Per als propers anys hem establert un pla estratègic el repte principal del qual és transformar el nostre teixit empresarial per ser presents en activitats de més valor afegit, i amb unes línies d’actuació principals que són la internacionalització, la innovació, el dimensionament, la intercooperació i les senyes d’identitat cooperatives», asseguren fonts oficials.

Directius de Mondragon admeten errors però els circumscriuen a l’absència d’instruments de més agilitat que permetin adoptar decisions ràpides, justament el que no s’ha fet en la crisi de Fagor Electrodomésticos. Koldo Saratxaga, el primer executiu de Ner Group i que va estar 21 anys al grup, ha assenyalat que el model cooperativista «no està en crisi» però sí que ho està «la manera de gestionar les empreses». D’altra banda, Antonio Cancelo, que fou president del Grupo Mondragon entre 1995 i 2001, ha assegurat que sense la caiguda de Fagor Electrodomésticos «no hagués estat possible posar en marxa aquesta renovació, de manera que s’ha d’aprofitar per realitzar les reformes que siguin oportunes».

Les tasques per als propers mesos s’acumulen. Primer s’ha d’elegir el nou president, la qual cosa no és fàcil. I, al mateix temps, s’ha d’escollir la comissió per dissenyar el nou model del grup. Es preveu realitzar el procés en la primera part de l’any 2014, abans de l’assemblea anual del Grupo Mondragon, que probablement se celebrarà el mes de maig i que serà una de les més importants en el més de mig segle de la seva història.

Antonio Cancelo, expresident del grup: «la caiguda de Fagor Electrodomésticos s’ha d’aprofitar per fer les reformes oportunes».

© Grupo Mondragon

coop 2014

Fagor Ederlan és una de les set cooperatives amb nom Fagor que opera amb èxit al seu sector (components d’automoció).

45 móncooperatiu coop

INTERNACIONAL

Cooperatives a França: passat i present MICHEL DREYFUS

Historiador francès ­especialitzat en el movi­ment obrer, sobretot el sindica­ lisme i el cooperativisme. És director de recerca al CNRS del Centre d’His­

L

tòria Social del Segle xx de la Universitat París I. El seu últim llibre es titula Financer les utopies. Une histoire du crédit coopératif (1893-2013). Arles: Actes Sud, 2013.

es cooperatives tenen una llarga tradició a França. La història comença a la dècada de 1840, quan es creen les primeres cooperatives com a reacció als excessos dels inicis de la revolució industrial, a partir de les idees desenvolupades pel britànic Robert Owen. Les cooperatives evolucionen primer lentament, però, al tombant del segle xx, el moviment cooperatiu guanya impuls i s’estén de manera massiva. En aquest punt, cal fer una distinció entre els dos tipus de cooperativisme que conviuen des dels seus orígens: les cooperatives de consum i les de producció. El seu pes dins del moviment és molt desigual. Mentre que l’any 1914 les cooperatives de consum agrupen al voltant de 3,5 milions de persones, el cooperativisme de producció només en reuneix 20.000. Les cooperatives de producció s’implanten, sobretot, a la indústria de la construcció, però també entre els pintors, els tipògrafs i els fusters. En global, el moviment cooperatiu s’inspira en concepcions intel·lectuals molt diverses: primer, en el socialisme utòpic; després, en el cristianisme i el liberalisme; i, en darrer lloc, cal esmentar el solidarisme proposat a la fi del segle xix per Léon Bourgeois, que ràpidament influeix el Partit Radical francès, una formació que donarà suport polític a les cooperatives de producció.

El 1884, el moviment cooperatiu de producció es forneix d’una estructura nacional, la Chambre Ouvrière des Associations de Pro-

ACOME Mortain, Basse-Normandie Producció de fils, cables i tubs de síntesi.

duction, que l’any 1937 es transforma en la Confédération Générale des SCOP (CGSCOP). Abans, al 1893, el cooperativisme de producció funda un banc que és l’antecessor del Crédit Coopératif actual. Durant el període convuls de la Segona Guerra Mundial, el moviment cooperatiu aconsegueix sobreviure a empentes i rodolons. Després de l’alliberament de França, les dues divisions del moviment viuen una època de contracció relativa, en contrast amb les grans reformes que tenen lloc al país, en particular les nacionalitzacions i la seguretat social.

Malgrat les dificultats, el cooperativisme aviat torna a guanyar força. Les cooperatives de producció mantenen una presència notable a la construcció, com també a les arts gràfiques. A poc a poc eixamplen el seu radi d’acció a sectors com la pesca, l’habitatge, els artesans i el comerç. Aquesta evolució, juntament amb la renovació del pensament cooperativista a partir de la dècada de 1960 de la mà d’Henri Desroches, Claude Vienney i Albert Meister, altera el paper predominant que les cooperatives de consum sempre havien tingut a França. Així, el pes específic de cadascuna de les dues variants de cooperativisme canvia a partir dels anys setanta fins que la relació de forces s’inverteix. Avui dia, les cooperatives de producció constitueixen la facció més dinàmica del moviment cooperatiu.

coop 2014

46 móncooperatiu coop Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, els membres del cooperativisme de producció i el seu pes econòmic gairebé s’han duplicat. El nombre de cooperatives no deixa d’augmentar des de fa una trentena d’anys: de 1.300 l’any 1985 a 2.000 en l’actualitat. El nombre de membres de les cooperatives, en canvi, s’ha reduït: la xifra ha passat d’una mitjana de 45 persones a 20. Les cooperatives de producció (conegudes com ‘SCOP’) donen feina a 40.000 persones a França dins dels sectors següents: el 28 %, a la construcció; el 23,5 %, a la indústria; el 10 %, al comerç, els transports, l’hostaleria i la restauració; el 37 % restant correspon al sector de serveis. Les SCOP també es modernitzen. La creació de cooperatives compta amb el suport de l’organització nacional, la CGSCOP, que facilita sistemes de finançament adaptats que permeten consolidar la situació financera de nombroses societats cooperatives. L’any 1974, la CGSCOP constitueix una xarxa de delegats regionals i, onze anys més tard, situa aquests delegats sota la direcció d’unes unions regionals. A partir d’aquest moment, les cooperatives se sotmeten a inspeccions periòdiques. Els delegats s’encarreguen de comprovar que la cooperativa compleix les seves obligacions legals quant al repartiment dels excedents, l’organització interna, la informació de la situació econòmica als socis, etc. A més a més, el poder de la CGSCOP es veu reforçat a partir de 1998 en l’àmbit regional, cosa que permet millorar l’eficàcia d’aquest seguiment.

Des de fa uns trenta anys, els diferents governs francesos, sobretot els d’esquerra, han demanat ajuda en algun moment a les cooperatives de producció per tal de reduir l’atur. Amb aquest objectiu, van rebre subvencions en un primer moment, tot i que va resultar un suport insuficient. Per aquest motiu, les cooperatives de producció es consideren com una mena de crossa per a l’economia, entitats capaces de salvar empreses en dificultats, tal com ja ho havien fet a la dècada de 1930. Les societats cooperatives van reaccionar i millorar la seva situació econòmica, i, alhora, van projectar una imatge més d’acord amb els ideals del moviment cooperatiu.

Neixen les societats participatives cooperatives El 2001 s’aprova una llei que defineix un nou tipus d’estructura: la societat cooperativa d’interès col·lectiu (SCIC). Nou anys més tard, les SCOP es converteixen en societats cooperatives participatives (SCP), una denominació que descriu millor la seva diversitat. A les SCP, els treballadors continuen sent els socis majoritaris: posseeixen com a mínim el 51 % del capital social i el 65 % dels drets de vot. Els beneficis se segueixen repartint de manera equitativa, però sempre prioritzant el manteniment dels llocs de treball i de la societat cooperativa. I obtenen resultats més positius que les empreses de la competència, a més de resistir millor la crisi econòmica que des de 2008 afecta tant França com altres països. Els membres de les cooperatives creixen un 11 % entre 1997 i 2007, mentre que empreses dels mateixos sectors perden un 10 % dels efectius durant el mateix període. A més, el seu volum de negoci augmenta un 68 %, és a dir, 11 punts més que la mitjana nacional francesa.

Una altra dada important és que el seu índex de supervivència empresarial puja fins al 57 %, mentre que l’índex mitjà de França no supera el 52 %. Aquests resultats s’expliquen pel gran compromís dels treballadors i per una gestió prudent. De fet, les cooperatives dediquen entre un 40 i un 45 % dels beneficis a consolidar els fons propis, unes reserves que es consideren indivisibles i irrevocables. El 1990, el conjunt de les cooperatives representava prop de la meitat de les activitats del seu banc principal, el Crédit Coopératif. Dues dècades més tard, del 53 % dels crèdits que Crédit Coopératif concedeix a les empreses, el 45 % es destina a cooperatives, sobretot petites i mitjanes empreses.

La xarxa de SCP i SCIC, juntament amb les cooperatives d’activitat i ocupació, està coordinada per la CGSCOP, a la qual les SCOP s’afilien lliurement. La CGSCOP aplega, avui dia, tretze unions regionals, tres federacions gremials, a banda de diverses estructures de suport tècnic, sobretot financer. La CGSCOP és membre del Groupement National de la Coopération (GNC), constituït l’any 1968, i de la federació europea de cooperatives de producció.

Així mateix, la CGSCOP està associada a diverses entitats de l’eco-

Comp promís Arrc Iris ASSEGURANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES PER A PARTICULARS Valors i preus cooperatius www.arccoop.cat

ASSEGURANCES PER A EMPRESES I ENTITATS DE L’ECONOMIA SOLIDÀRIA Valors i preus cooperatius www.arccoop.coop Avv. Diagonal 442 bis,, 2n i 4t planta 08037 Barrcelona Tel 93 208 8 07 32 Fax 93 59 08 8 41

47

nomia social, com ara l’Institut de Développement de l’Économie Sociale (IEDES) –per al finançament a través de títols participatius– i el Conseil Économique, Social et Environnemental.

La victòria de l’esquerra a les eleccions generals de 2012 ha propiciat la creació d’una secretaria d’estat per a l’economia social, encapçalada per Benoît Hamon. En aquest sentit, el govern de François Hollande va encara més lluny d’allò que ja havia aconseguit l’esquerra a França a partir de 1981 amb l’arribada al poder de François Mitterrand, qui llavors va crear una delegació interministerial per a l’economia social (DIES) que va ajudar els integrants de l’economia social, i sobretot les cooperatives, a millorar la seva estructura. Ja fa anys que les cooperatives, les mútues i també les associacions –aquestes últimes creixien molt ràpidament– han pres consciència d’allò que les uneix. Això representa un pas endavant inaudit. Així va ser com, a partir de mitjan dècada de 1970, es va començar a parlar d’economia social. No obstant això, el concepte d’economia social i solidària no agafaria força fins a quinze anys més tard, en un context polític i social molt diferent, tant a França com a escala internacional.

Una nova llei per al desenvolupament cooperatiu En l’actualitat, el govern de François Hollande s’implica més en aquest àmbit que els seus predecessors, en concret, a través d’una llei d’economia social i solidària (ESS) que es promulgarà aviat. En primer lloc, aquest instrument jurídic pretén definir què és exactament l’economia social i solidària. L’objectiu és acotar l’àmbit d’aplicació de l’ESS per evitar que aquesta quedi diluïda. Com era d’esperar, la definició que estableix la llei ha generat controvèrsia.

Aquesta recull tres principis. Primer, les empreses de l’economia social han de respondre a un objectiu d’utilitat social. Segon, l’administració de l’empresa cal que sigui democràtica i participativa. En tercer lloc, l’ànim lucratiu ha de ser específic i limitat. La llei té un altra vessant, en el sentit que preveu facilitar a les empreses de l’ESS, i en primer lloc a les cooperatives, recursos addicionals per al seu funcionament a través de la Banque Publique d’Investissement (BPI). El govern d’Hollande va crear aquest banc al

LE TEMPS DES CERISES Paris, Île-de-France Restauració.

començament de 2013 per tal d’afavorir el desenvolupament de les pimes, com també per ajudar les regions a fomentar el desenvolupament econòmic. La BPI dedicarà un fons de 20 milions d’euros a promoure i finançar la innovació social i un altre de 500 milions d’euros a sufragar les estructures de l’ESS. Encara és massa aviat per avaluar els efectes d’aquesta llei per al desenvolupament de les cooperatives, però tot fa pensar que seran positius. D’altra banda, les cooperatives comencen a organitzar-se, no sense dificultats, a escala europea i, fins i tot, internacional.

Hi ha, però, una qüestió de fons que afecta tant les cooperatives com d’altres entitats de l’economia social i solidària: pretenen fer-se càrrec de les necessitats socials que l’Estat cada vegada més rebutja assumir, com a conseqüència del retrocés del concepte d’Estat protector. L’ESS ha d’omplir ella sola les llacunes de l’Estat? No corre el risc de decantar-se massa per la tasca social en un moment en què a França hi ha vuit milions de persones per sota del llindar de la pobresa? Aquesta orientació portaria l’Estat a desempallegar-se, encara més, de tot allò que ja no vol fer i deixaria que l’ESS s’encarregués de les persones més maltractades pel sistema econòmic. A partir d’aquest moment, els sectors «rendibles» es regirien únicament pel liberalisme i l’ESS esdevindria el suport d’una societat a dues velocitats: per als rics, el liberalisme; per als pobres, l’economia social. A la inversa, també es pot considerar que l’economia social obre les portes a un projecte de societat que s’inspira en les idees autogestionàries que sorgeixen als anys setanta i que qüestionen la ideologia productivista. En aquest projecte de societat, hi són presents també la defensa del desenvolupament sostenible, la gestió democràtica i l’aposta per la dimensió local del territori. El projecte pretén transformar la societat esquivant l’Estat i, en aquest sentit, s’inscriu en les teories del socialista utòpic P. J. Proudhon, que s’oposava als marxistes en la qüestió del poder. Les idees de Proudhon van ressorgir amb

coop 2014

48

LES «SCOP» SENSIBILITZEN ELS EMPRESARIS QUE ES VULGUIN JUBILAR PERQUÈ TRANSFEREIXIN L’EMPRESA ALS EMPLEATS El congrés nacional de les cooperatives de producció franceses (Scop), que va tenir lloc al recinte de Futuroscope de Poitiers l’any 2008, va votar una resolució sobre comunicació per tal de modernitzar la imatge de les Scop i augmentar-ne la visibilitat.

La primera campanya de comunicació de 2011 va seguir una estratègia de marca que s’havia iniciat amb la refundació de la identitat d’aquesta federació de cooperatives al 2010 amb tot un seguit de novetats: nom (societats cooperatives i participatives), logotip, nom abreujat («Scop») i lema («La démocratie nous réussit», «La demo-

cràcia ens fa avançar») i que va continuar amb una segona campanya publicitària i la publicació, l’any 2012, del llibre il·lustrat Ceux qui aiment les lundis (M’agraden els dilluns), que mostra la gran diversitat i modernitat de les Scop.

Com a part del pla de desenvolupament de les Scop, al 2013 es va llançar una nova acció sobre la transmissió de petites i mitjanes empreses als treballadors amb l’eslògan «Et si le meilleur des repreneurs était déjà dans votre entreprise?» («I si la solució fos dins mateix de l’empresa?»). La jubilació d’un empresari és la causa del traspàs de l’empresa en un de cada dos casos. Per aquest

els projectes autogestionaris i potser tornin a estar d’actualitat en l’àmbit de l’economia social i solidària. Sigui com sigui, la disminució del rol de l’Estat i els estralls socials provocats pel liberalisme expliquen el desenvolupament de l’ESS. Al començament del segle xx, Charles Gide va concebre l’economia social en una època en què l’Estat s’implicava cada cop més en la seva tasca social.

Avui, l’ESS és una reacció a la retirada de l’Estat. Aquesta qüestió fonamental es planteja no només a França, sinó també a molts altres països d’Europa i més enllà.

motiu, les Scop es van mobilitzar per afavorir que l’activitat i els llocs de treball es mantinguin en les empreses solvents.

La nova campanya es va adreçar directament als propietaris de pimes i descrivia, amb un toc d’humor, el llarg camí que suposa escollir un comprador, la incertesa sobre la fiabilitat dels candidats i la proximitat d’una solució «evident»: els mateixos treballadors.

L’acció es va desplegar en dues fases (juny i octubre) en diversos mitjans: premsa eco-

nòmica i especialitzada (Les Echos, Le Moniteur du BTP, L’Usine nouvelle); Internet, amb el llançament d’un lloc web, i, per primer cop, televisió (a la cadena BFM TV), amb un anunci de trenta segons titulat «Les repreneurs» («Els compradors»).

La campanya de comunicació per la transmissió de les pimes entre els empleats s’ha reprès al 2014, des de febrer, ampliant l’espectre de mitjans escrits i TV.

www.jetransmetsamessalaries.fr

Fotografies de JEAN-ROBERT DANTOU / CG SCOP

Les dues fotografies de l’article central formen part del llibre il·lustrat Ceux qui aiment les lundis (M’agraden els dilluns), editat a l’any 2012 dins d’una campanya de comunicació de les SCOP, el qual mostra la gran diversitat i modernitat de les cooperatives franceses. www.ceux-qui-aiment-les-lundis.coop

50 móncooperatiu coop

EN PROFUNDITAT

De sobte, tot canvia. Fins aleshores tot havia anat bé. Però a poc a poc la cotització a la borsa de la seva empresa emprenia un tímid però constant declivi. I ell, un home agosarat i amb la capacitat per veure la realitat d’una manera diferent, decideix que cal fer alguna cosa. Cal buscar un camí nou. Vet aquí una història exemplar.

Les noves formes d’organització del treball

Dels departaments estancs a la xarxa, de la jerarquia a les persones JORDI GARRIGA

Periodista especialitzat en comunicació corporativa. És soci fundador de l’empresa Freixes-Garriga, on desenvolupa tasques d’edició i creació de continguts. Col·labora en diferents organitzacions i col·legis professionals com a redactor.

Fotografies GOLDCORP IMAGE

ell és Rob McEwen, CEO de l’empresa minera canadenca Gold Corp. El seu era un bon negoci. L’extracció d’or, plata, coure, plom i zinc donava molt bons rendiments a la seva empresa. Amb propietats minerals al Canadà, els Estats Units, Mèxic i l’Amèrica Central i del Sud, res feia preveure els seus accionistes que les coses poguessin anar mal dades. Però la realitat va ser que, a pesar de la feina dels seus immillorables geòlegs, van deixar de trobar-se nous filons. Les extraccions, a poc a poc, anaven davallant, i amb això el valor de les accions de la companyia. Era un moment difícil i calia actuar. Però… què hi podia fer?

Rob McEwen havia de trobar un revulsiu. Calia innovar. Innovar, la paraula màgica. Però, com? En quina direcció? Amb quin objectiu? McEwen ho va trobar, i ho va trobar en la forma d’entendre on eren els límits de la seva empresa. De fet, va entendre que l’empresa, gràcies a Internet, no havia de tenir límits. I va efectuar un cop de timó que va deixar astorat més d’un.

Va decidir publicar a la xarxa tota la informació geològica de les explotacions mineres de la corporació (225.000 km2), fins aleshores la informació secreta més preuada de la companyia, i va obrir un concurs públic per sol·licitar ajuda a tots els geòlegs del món per trobar nous jaciments. D’un dia per l’altre, Gold Corp havia deixat de ser la Gold Corp de tota la vida. Ara, tothom en coneixeria les seves intimitats, cosa sempre perillosa i arriscada, però en contrapartida, McEwen preveia la possibilitat de sumar una quantitat infinita de col·laboradors recercaires que compartirien el seu mateix objectiu: trobar or.

I va passar el que Rob McEwen havia previst: en poques setmanes, més de 1.000 buscadors virtuals d’or de 50 països

coop 2014

Il·lustrem el reportatge amb imatges de la minera canadenca Goldcorp, que va publicar a la xarxa la informació geològica de les seves explotacions (225.000 km2).

51

participaven en la cerca. Eren geòlegs, estudiants, aficionats, curiosos… La recepció i l’anàlisi de noves dades geològiques no parava de créixer!

La cosa no deuria satisfer gaire els geòlegs de la companyia.

Però la realitat va ser que posar a l’abast de tothom la informació geològica de l’empresa va permetre elevar d’una forma exponencial la seva capacitat analítica. I amb les noves i multitudinàries aportacions, la companyia va aconseguir fer aflorar nous filons i, amb això, la seva valoració a la borsa es va disparar.

Por al canvi Avui, quan ja han passat uns anys de la decisió de Rob McEwen, continua essent un exemple d’innovació. Però, què entenem per innovació en organització empresarial? Per respondre aquesta pregunta essencial, ens fixarem en el que s’escriu al Management Innovation Lab de la London Business School: «La innovació en el management és la capacitat de les empreses d’efectuar canvis fonamentals en el seu model de gestió, estructura organitzativa o processos interns de treball. Suposa l’aplicació d’una nova pràctica, procés de negoci o estructura operativa que modifiqui, de manera substanciosa, la forma en què es realitza la labor de gestió.»

Però, tal com escriuen els especialistes en innovació Miquel Barceló i Sergi Guillot en el seu llibre Gestión de proyectos complejos, tot i que durant els últims 20 anys l’economia s’ha transformat de forma radical, la realitat és que la forma de gestionar les organitzacions i la seva estructura no ha variat substanciosament.

Al llibre The Future of Management, Gary Hamel argumenta que, a causa dels canvis que s’estan produint, el management ha quedat convertit en una tecnologia madura i, per tant, incapaç de resoldre els nous reptes als quals hauran d’enfrontar-se les organitzacions en el nou mil·lenni. Hamel ens recorda que la majoria de les eines i les tècniques del management modern procedeixen de la primera meitat del segle xx, i van ser inventades per pioners que, en realitat, havien nascut al segle xix. I la pregunta que formula a continuació és lògica: per què ens costa tant innovar en l’àrea de l’organització i la gestió?

Potser, tal com indica José Cabrera, consultor expert en management i innovació i exdirector de Sun Microsystems Ibérica, la resposta es trobi en la paradoxa del lideratge: «Com a directius, hem de canviar els nostres models mentals per fer front als canvis que vénen; però això se’ns fa difícil, perquè és precisament en els nostres models mentals on resideix la nostra experiència personal,

coop 2014

52 móncooperatiu coop

el nucli de les nostres competències com a líders operatius i, en definitiva, la nostra confiança i autoestima. En altres paraules, si volem ser els líders del futur, hem de renunciar al que fins ara ens ha servit per convertir-nos en líders.»

Això és, en definitiva, el que psicòlegs i coachs anomenen la por al canvi, és a dir, la por a sortir de la nostra zona de confort.

Fugir d’allò que és estable i conegut. Però, sigui com sigui, les organitzacions han de fugir de la seva zona de confort, ja que d’una forma o altra s’han o s’hauran d’adaptar a les noves formes de creació de valor. Com deia Haynes: «Si sempre fas el que sempre has fet, sempre aconseguiràs el que sempre has aconseguit.»

I el perill per als gestors és que el que sempre s’ha aconseguit esdevingui obsolet.

L’hora de la veritat Per arribar a noves formes d’organització i de treball, el primer pas és la innovació en la gestió. I això comporta tant la invenció de nous models com la seva execució efectiva, de forma que generin realment resultats positius i avantatges competitius sostenibles per a l’organització innovadora. La innovació en la gestió suposa canvis significatius en l’organització que els adopta, de manera que la seva execució comporta un important grau d’experimentació i risc.

Com a procés, la innovació en la gestió i l’organització té alguns elements comuns amb altres tipus d’innovació. Per a José Cabrera, alguns eixos clau són: Fomentar la cultura de la innovació en general (això vol dir fomentar el qüestionament de l’statu quo).

Desenvolupar les capacitats pròpies individuals dels gestors com a innovadors en la gestió.

Buscar analogies i millors pràctiques en entorns diferents.

Experimentar amb la realitat.

Cultivar la simplicitat com a valor.

coop 2014

Recordar que ‘menys és més’.

Crear organitzacions flexibles.

Mantenir el termini i el pressupost; és a dir, ajustar fins on volem arribar.

Cenyir-se en el que és realment essencial.

Construir equips petits i àgils.

Evitar la temptació del creixement perquè sí.

Escurçar el temps; esbocinar els problemes fins que es puguin digerir.

Testejar les idees en condicions reals. Escoltar i millorar.

Recordar que el difícil no és tenir noves idees, sinó deslliurar-se de les velles.

Avui, podem afirmar que bona part de les noves formes d’organització vénen determinades per les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i el web 2.0 com a eina col· laborativa de primer ordre. El ja assumit paradigma de la societat de la informació, doncs, està configurant els nous models de relació i d’organització, no només socials, sinó també empresarials.

Definitivament, els experts consideren que, com més ens aferrem a les jerarquies tradicionals, més ens allunyem de les enormes possibilitats que ens ofereix la nova era de la col·laboració per crear organitzacions obertes, àgils i flexibles.

La paradoxa del nou lideratge Explicava Jeroen Boschma, autor de Generación Einstein i fundador de l’empresa Keesie, parlant dels adolescents nascuts a partir de finals dels anys 1980, que «per als adolescents d’ara, l’ordinador no és una màquina tecnològica, sinó una màquina social». Boschma ja va saber captar que per a aquesta joventut, avui anomenats natius digitals, la manera d’entendre el lideratge i la jerarquia és ben diferent. Això responia en una entrevista publicada al 2007, quan se li preguntava com creia que seria

53 EN PROFUNDITAT

el futur quan aquests joves fossin els directors d’empresa o els dirigents polítics del moment: «M’adono que tenen una manera d’entendre el lideratge i l’autoritat totalment diferent a la nostra.

Per a ells, la jerarquia imposada no és indicativa de gaire cosa (...).

Ells valoren els seus caps en funció que els demostrin que tenen valors per ser els seus caps. Això fa que, per exemple, no tinguin cap problema per enviar-me correus a mi directament comentant que tal o tal altra decisió els sembla desencertada, saltant-se els seus caps intermedis… Els joves de la Generació Einstein sí que tenen clara la comunicació horitzontal en les empreses! I ho tenen assumit com a totalment natural! Els més grans d’aquests joves ara tenen uns 19 anys, i d’aquí a un temps aquest tipus de coses configuraran un canvi gran en la societat. Són totalment interactius i proclius a compartir les idees i el coneixement.» Efectivament, aquest moment ja és aquí.

La innovació col·lectiva, el treball de tots El sorgiment de nous conceptes d’organització del treball (que forçosament hauran d’anar de la mà d’un nou concepte de lideratge), estan molt més afectats per l’horitzontalitat i la col·laboració que no pas per la jerarquia, i van de la mà de les noves formes de creació de valor, com la xarxa, l’anomenada web 2.0, i la tasca col·laborativa (el que tan bé va saber intuir Rob McEwen) es converteix en protagonista. Perquè el que definirà els nous temps és la creació de valor basada en la col·laboració oberta entre comunitats globals. Finalment, es tracta que la innovació en el model d’organització sigui generadora de nous models de negoci.

En el seu llibre Wikonomics, Don Tapscott i Anthony D. Williams es refereixen a la col·laboració massiva com una economia on milions de persones cooperen a través de blogs, wikis i xats en un nou espai de flux de comunicació, coneixements i idees que anomenen blogosfera. Sorgeixen així nous entorns de treball en els quals els treballadors poden col·laborar i innovar més enllà de

Amb el secret més preuat al descobert, Goldcorp va obrir un concurs públic a la participació dels geòlegs del món per trobar nous jaciments. les fronteres de les seves organitzacions. Els consumidors es converteixen en prosumidors (productors i consumidors a la vegada) i participen activament en la creació de béns i serveis. I les cadenes de valor i els models de negoci es tornen globals, amb socis que col·laboren en xarxa com a iguals des de qualsevol part del món.

Per altra banda, Chris Anderson, a L’economia Long Tail, ens mostra com Internet ha fet possible, no només nous entorns col· laboratius, sinó també nous conceptes de negoci. Per exemple, en el sector de consum de llibres, pel·lícules i música basant-se en el model Long Tail (cua llarga). L’essència d’aquest model és la següent: la combinació de milions de vendes modestes de títols minoritaris és capaç de generar més ingressos que les vendes dels grans èxits, fent-nos passar de mercat de masses a mercat de nínxols. És Internet, amb les possibilitats que obre quant a amplitud de catàleg, disminució de costos de distribució, noves formes organitzatives, etc., el que permet que la cua llarga sigui rendible.

La cooperativa, un model innovador?

L’empresari i filòsof Salvador Pàniker és el pare del terme retroprogressisme, el qual es refereix a la necessitat de ser capaços de fer una ullada al passat (a allò que és retro) per tal de poder progressar. Ho veiem, per exemple, en l’arquitectura, que avui es fixa en

coop 2014

54 móncooperatiu coop

EN PROFUNDITAT

models antics per aconseguir espais més equilibrats i ambientalment sostenibles.

Seguint aquest model, el cooperativisme és un bon exemple de sistema amb un important potencial innovador. I no només per la seva forma jurídica, sinó per la pròpia natura de la seva cultura organitzativa, l’estil de lideratge, el caràcter emprenedor compartit i les organitzacions flexibles en xarxa. Explica Miquel Barceló [vegeu l’entrevista] que el món cooperatiu estaria ben preparat per fer front als nous requeriments econòmics i socials i tindria un grau de

flexibilitat organitzativa molt interessant. El fre al canvi, considera Barceló, podria venir dels mecanismes de presa de decisions i dels sistemes d’incentius distribuïts al conjunt de l’organització real.

Sigui com sigui, el fet és que els reptes als quals s’enfronten les organitzacions avui són extraordinàriament complexos, i és obvi que no es poden resoldre actuant des de la cúspide de la piràmide. La resposta ja no està en una sola persona, per molt brillant que sigui, sinó en la intel·ligència col·lectiva, en les interaccions sorgides en col·laborar i compartir el nostre coneixement.

La resposta als reptes organitzatius en el treball ja no està en una sola persona, sinó en la intel·ligència col·lectiva.

Miquel Barceló, president de B-Tec, president executiu d’Innoproconsulting i especialista en innovació

«LES ORGANITZACIONS PIRAMIDALS I JERÀRQUIQUES HAN DE PASSAR A LA HISTÒRIA»

Què entén per innovació en la gestió?

Innovar en gestió vol dir adequar els models i les tècniques de gestió als nous requeriments de la competència internacional. Si la innovació és el factor essencial per a la competitivitat, la manera com gestionem les organitzacions i els projectes ha de ser també innovadora i canviar contínuament. Alguns autors diuen que, avui, gestionar una empresa és gestionar la innovació.

Com està afectant el web 2.0 i altres formes de comunicació en l’organització de les empreses?

Totalment. Les organitzacions piramidals i jeràrquiques han de passar a la història

coop 2014

perquè són pròpies d’un model productiu industrial tradicional basat en una majoria de personal poc qualificat i uns pocs dirigents que tenen la informació i prenen decisions que traslladen al conjunt de l’organització. En un moment històric en què el talent i el coneixement són el factor clau de competitivitat, les organitzacions tradicionals són ineficients i el canvi passa per organigrames plans, compartir informació, prendre decisions ràpides properes al mercat i organitzacions en xarxa. Això ja ho va dir fa molts anys el gran Peter Drucker.

En el llibre Gestión de proyectos complejos (Ediciones Pirámide, 2013),

escrit amb en Sergi Guillot, aporteu solucions i consells als problemes actuals del management. Quina és la proposta general que feu al llibre?

Proposem un nou model de gestió de projectes, entesos com a organitzacions, que incorpora elements nous en el seu plantejament en conjunt i altres de detall. Alguns serien: la necessitat de disposar d’un model conceptual sòlid i un relat atractiu i coherent; la necessitat de gestionar el temps, però també el tempo i el ritme; la gestió dels stakeholders i de la comunicació; aspectes relacionats amb la innovació en la gestió i la gestió de les crisis, etc.

Són factors que et trobes en la pràctica de la gestió d’una organització, però que sovint no tractes ja que no estan relacionats amb cap dels departaments tradicionals de l’empresa.

Així, com podem gestionar tots aquests aspectes?

Aplicant metodologies innovadores com les que proposem en el llibre. Però, sobretot, basant-nos en la cultura del projecte i no en la del Power-Point. Quan

algú presenta una idea en forma de Power-Point molta gent pensa que ja podem passar a executar-la, però allò no és un projecte, és tot just una idea més o menys ordenada. Si no desenvolupem el projecte amb ordre i rigor, quantificant recursos, objectius, mercats, etc., no serem capaços de portar a la pràctica aquella idea que podria ser bona.

Com estem a casa nostra, en termes d’innovació organitzativa?

Francament, no estem gaire bé. Les grans organitzacions estan dominades per criteris exclusivament financers i no afavoreixen el canvi cultural, la innovació i la participació en les decisions. I les petites i mitjanes empreses es dediquen a sobreviure, que avui ja és molt. En general, treballem a curt termini i la innovació requereix visions a mig i llarg termini. Per altra banda, les administracions, des de fa molts anys, no han prioritzat la innovació ni en les seves organitzacions (avui les agències públiques són extraordinàriament ineficients) ni en les seves polítiques.

EL MILLOR INTERÈS ÉS L’INTERÈS COMÚ

FEM BANCA ÈTICA

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la 516 cooperatives i entitats i 4.256 persones ja són sòcies de Fiare Podeu fer-vos socis a: www. projectefiare.cat La greu situació d’atur que estem vivint fa que la nostra Fundació es converteixi en necessària nostra Fundació es converteixi en necessària

m és d

e 30 m anys

és d e La greu situació d’atur que estem vivint fa que la La greu situació d’atur que estem vivint fa que la 30 nostra Fundació es converteixi en necessària ó d’atur que estem vivint fa que la nostra Fundació es converteixi en necessària ació es converteixi en necessària que estem vivint fa que la Ara més que mai necessitem la Ara més que mai necessitem la col∙laboració de tots onverteixi en necessària col∙laboració de tots

m és d

m és d

e 30

anys

m és d

anys

e 30 més de www.acciosolidaria.cat anys 30 a www.acciosolidaria.cat nys Suport econòmic a l'ocupació,

Ara més que mai necessitem la empreses d’inserció i Cooperatives Suport econòmic a l'ocupació, Ara més que mai necessitem la col∙laboració de tots més que mai necessitem la col∙laboració de tots empreses d’inserció i Cooperatives col∙laboració de tots

e 30

anys

www.acciosolidaria.cat www.acciosolidaria.cat www.acciosolidaria.cat Préstecs per a mai necessitem la Suport econòmic a l'ocupació, Suport econòmic a l'ocupació, eines de treball. ració de tots Suport econòmic a l'ocupació,empreses d’inserció i Cooperatives Ajuts puntuals a Préstecs a empreses d’inserció iperCooperatives empreses d’inserció i Cooperatives situacions límits eines de treball.

ww.acciosolidaria.cat

Ajuts puntuals a

56 móncooperatiu coop

SOCIETAT

e-Participació, ciberactivisme, política 2.0, voluntariat virtual, hacktivisme, proveïment participatiu, tecnopolítica... Durant els darrers anys hem anat arreplegant una bona colla de paraules que, en essència, expliquen conceptes associats a un concepte compartit: l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’acció col·lectiva. De tots aquests conceptes, se n’han promès des de miracles fins a les pitjors plagues, passant per la irrellevància o la total inutilitat. Però...

Quin impacte tenen les xarxes socials en la participació?

ISMAEL PEÑA-LÓPEZ Professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya i director d’Innovació Oberta de

C

omencem dient que la jerarquia té molt de sentit en un món analògic. Des de la revolució industrial, els homes hem estat bastint institucions caracteritzades per la concentració de capital, la concentració de funcions, la coincidència en l’espai i en el temps de tots els agents implicats en la consecució d’uns objectius, la planificació de les tasques i l’execució del pla sota el fort lideratge o comandament d’un coordinador, director o cap.

El sentit d’aquesta arquitectura de l’organització no és altra que l’eficàcia i l’eficiència: en un món amb escassetat de recursos (físics) i uns alts costos d’organització i de transacció, té sentit estructurar l’acció i la participació (política, de producció, d’aprenentatge) en el llarg termini, centrada en el col·lectiu com a ens necessari per engegar una gran inversió (de recursos materials, de capital, de temps) i dirigida i planificada per un coordinador o un intermediari. Així neixen o es (re)inventen pràcticament totes les institucions de la democràcia, de l’economia, de la cultura o del lleure que tenim en funcionament avui en dia.

Amb la digitalització de les comunicacions, tot allò relacionat amb el coneixement pateix un punt d’inflexió sense precedents: l’abundància de recursos (la informació es pot replicar i distribuir sense pràcticament cost) i la dràstica caiguda dels costos de comunicar-se i organitzar-se fan que ja no siguin necessàries per participar o per crear ni grans inversions, ni grans concentracions de recursos, ni coincidir en el temps o en l’espai.

coop 2014

la Fundació Jaume Bofill. S’ha especialitzat en l’impacte de les TIC en la societat, especialment en els àmbits de la democràcia, l’educació i el desenvolupament.

Les persones que ja participen veuen en les xarxes unes eines i uns espais per participar més i millor.

Eliminades aquestes barreres, la participació pot ésser puntual i canviar d’objectiu de forma extremadament flexible, abandonant la filiació a llarg termini amb programes i institucions. La participació pot també iniciar-se de forma individual, esperant que el col·lectiu s’hi afegeixi després, però no necessàriament abans d’engegar una acció. Per últim, la menor necessitat de gestionar grans infraestructures i conjunts de persones minimitza la importància del coordinador i es fa més fàcil la proactivitat. En aquest entorn, la participació en xarxa pren una importància cabdal.

Participació i xarxa Aquesta digressió inicial ha d’ajudar-nos a respondre, nosaltres mateixos, si les xarxes fomenten la participació. I la resposta és un rotund... depèn.

Sí: sabem, per exemple, que les persones que ja participen, dins o fora d’una organització, veuen en les xarxes socials unes eines i uns espais per participar més i millor. En els termes que ho hem exposat abans, les xarxes socials en general milloren l’eficiència i l’eficàcia de l’acció cívica i política: aconseguir més objectius, a menor cost (temps, recursos materials, diners), de forma més sostenible i compromesa, són qualificatius que sistemàticament apareixen a enquestes a voluntaris, simpatitzants i membres de partits polítics, sindicats i ONG des que Internet és d’accés públic i, molt especialment, a partir de l’anomenada web 2.0 (pels volts de 2003: blogs, xarxes socials i eines i plataformes similars).

57

Sabem, també, que no només es participa més i millor, sinó que també canvia notablement l’actitud de la participació: d’una participació més dirigida i partisana a una participació amb més espai per a la iniciativa i l’esperit crític. En aquest sentit, tot i que encara succeeix a petita escala, hi ha un creixent efecte de la participació en xarxes socials que expulsa els individus de les organitzacions poc democràtiques i els impulsa a formar part de xarxes extrainstitucionals. És a dir: es participa més, millor i, si l’esperit crític no té cabuda dins l’organització, s’obren espais de participació fora dels espais tradicionals. Això explica, en part, la crisi de filiació a partits, sindicats i ONG, així com la proliferació d’accions cíviques i creatives al marge d’aquestes institucions.

I a l’inrevés? És a dir, qui ja participava, participa més; però qui no participava, el fa participar més la xarxa? El que ens diuen els estudis més recents és que és molt aviat per trobar canvis significatius, però sí que sembla cada cop més evident que les xarxes socials –sovint basades en una comunicació bocaorella entre familiars i amics– sí que faciliten una major exposició a informació de tipus polític o cívic, cosa que costa més que succeeixi en institucions i mitjans tradicionals. Facilitada una major exposició a més (i més diversa) informació, pot deduir-se que, almenys en termes de probabilitat, és també versemblant que hi hagi més propensió a participar (encara que sigui a la reactiva: p. ex. una manifestació) o que allà on es participava (p. ex. unes eleccions) es faci de forma més informada i crítica. La multiplicació d’espais i modalitats per participar en línia també fa que cada cop siguin més habituals petites participacions que, d’altra manera, no es donarien.

Així, les xarxes socials fomenten la participació?

Depèn. La pregunta segurament hauria de formular-se a l’inrevés: el que és segur és que la participa-

ció fomenta l’ús de les xarxes socials, que es veuen com una eina poderosíssima per aplegar persones al voltant d’interessos compartits. La inversa també és prou certa: el no ús de les xarxes socials és una barrera cada cop més important a la participació. Si la gent participa tendirà a recolzar-se en les xarxes socials, i si la gent no utilitza les xarxes socials tendirà a participar menys i pitjor.

Hi ha, almenys, quatre barreres a tenir en compte a l’hora de promoure la participació a partir de l’ús de les xarxes socials. La primera, i més evident, és la divisòria digital, tot i que no tan la divisòria d’accés sinó (i segona barrera) aquella relacionada amb la competència digital: saber moure’s còmodament a la xarxa, saber utilitzar-la, comprendre-la, trobar-li una utilitat. La tercera és l’anomenada hipòtesi del salt cognitiu: traurem rendiment de les xarxes socials (i dels diaris, i de les biblioteques i...) en funció d’allò que hi aboquem. En d’altres paraules: Internet no suma, multiplica. I si hom multiplica un número negatiu, el que té és un nombre més gran però igualment negatiu. Per últim, i tot i que es van desmentint a poc a poc, encara hi ha alguns riscos que poden materialitzar-se, com ara la balcanització del debat, escoltar o llegir només allò que ens agrada, o triar tan acuradament allà on participem que siguem immunes a qualsevol opinió dissonant.

Diferents maneres d’anomenar la política de trinxera i la radicalització de l’opinió.

En el fons, doncs, el que possibilita o no la participació no són les xarxes socials o l’accés al coneixement, sinó qüestions tan elementals com conegudes: l’estatus socioeconòmic i tenir un cert marge per poder participar objectivament; el nivell educatiu i uns valors d’emancipació que permetin una participació subjectiva, i un entorn legal propici (democràtic) que permeti i fomenti una participació efectiva. La resta és accessori, com accessoris són els diaris, les ONG, els partits o els parlaments.

El que és segur és que la participació fomenta l'ús de les xarxes entre els qui comparteixen interessos.

SI LES XARXES SOCIALS SÓN TRANSFORMADORES I LES MALES PRÀCTIQUES DISMINUEIXEN, PER QUÈ NO VEIEM UN CANVI SOCIAL? Un primer motiu és que no estiguem canviant la participació, sinó només millorant-la. És a dir, estem evolucionant però no revolucionant: fem el mateix de sempre, més i millor, però el mateix. Sense canvi de paradigma en la participació no podem aspirar a un canvi social en profunditat. Si bé la transformació requereix d’una millora prèvia, no de tota millora en deriva un canvi social.

Un segon motiu és similar a l’anomenada paradoxa de Solow, quan aquest economista mesurava l’impacte de les tec-

nologies de la informació i la comunicació a la productivitat: com que ‘tothom’ utilitza les xarxes socials, no hi ha usos diferencials i, per tant, l’equilibri inicial es manté inalterat. Dit d’altra manera, la relació de poders no s’ha

alterat perquè totes bandes han adoptat les noves eines.

Els dos motius restants són, en la meva opinió, els més importants.

El tercer és que els canvis demanen temps, molt de temps, especialment per superar inèrcies del passat així com els entrebancs que en el present hi posen aquells que no desitgen cap canvi. Institucions poc democràtiques o tancades a la participació, un marc legal i regulatori obsolet, els interessos econòmics i les relacions de poder desequilibrades són qüestions que demanen una adaptació

que sol ser extremadament lenta. Fins i tot amb bona disposició per les parts.

El quart motiu és que, potser, no estem mesurant bé. Atès que molta (nova) participació succeeix fora de les institucions (assemblees, ateneus, diverses plataformes en línia, una combinació de tot plegat), no apareix en el radar que fem servir per mesurar la participació (les urnes, l’afiliació a partits i sindicats, i poca cosa més). És, en canvi, en aquests nous espais on s’està esdevenint la transformació: afinem les orelles.

coop 2014

58 móncooperatiu coop

MARC LEGAL

Al·legacions a l’avantprojecte de llei de cooperatives PERFECTO ALONSO President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

L

En fase parlamentària, esperem que es pugui obrir un procés que acosti la llei a les necessitats plantejades en les nostres al·legacions.

coop 2014

’any 2013, la Direcció General d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya va fer arribar al moviment cooperatiu un avantprojecte de llei de cooperatives a través de les diferents estructures que el representen. Un cop vam tenir la proposta d’avantprojecte a les mans, el Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va iniciar un procés amb l’objectiu de recollir al·legacions per part de les empreses federades. Per tal de canalitzar-les, al mes d’abril vam organitzar una sessió de treball sobre la llei de cooperatives.

Nombroses cooperatives van assistir a la sessió d’anàlisi i aportacions, de la qual va sortir un document d’al·legacions a l’avantprojecte de llei que es va fer arribar a la Direcció General per al seu estudi.

Les al·legacions presentades es van formular en dos sentits. Unes de caràcter general i d’altres de caràcter singular.

Les al·legacions de caràcter general feien referència al calendari escollit. Més específicament a la inconveniència d’haver presentat la proposta de modificació de la Llei en un moment en què, en el marc de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, s’està treballant una proposta de fusió d’entitats representatives del cooperativisme, i tenint constància de les tensions que la proposta de llei anterior va produir en el sector. També es va manifestar la conveniència d’ajornar la Llei, ja que estàvem convençuts que el que s'havia demanat era una nova llei i no una modificació. En un moment de canvi i d’innovació com el que vivim, no es pot pensar que una llei amb retocs servirà per solucionar la problemàtica del sector i dels mercats que s’ha produït.

La segona línia d’al·legacions, les dites singulars, es van plantejar d’acord amb el redactat proposat a l’avantprojecte de llei: flexibilitat, organització i finançament.

La flexibilitat de les cooperatives no radica només en l’existència de 2 o 3 socis, sinó en la simplificació burocràtica que haurien de tenir les cooperatives en el moment de la seva constitució, així com en l’agilitat en la gestió i tramitació davant el Registre de Cooperatives. En aquest sentit, es van proposar al·legacions que anaven en aquesta direcció.

En relació amb els òrgans de gestió, les al· legacions presentades recollien la idea que la figura de l’administrador no aporta res que faciliti la consolidació de les cooperatives, ni en la seva projecció ni en la seva constitució. Així mateix, el fet que la figura del gerent no tingui responsabilitat es valora com una pèrdua d’oportunitat per tal de donar solucions a les experiències com les de la cooperativa de l’Aldea, on el gerent no va tenir responsabilitat i va haver de ser assumida pel consell rector.

Respecte del finançament, durant la sessió de treball i posteriorment, les al·legacions presentades detectaven una certa contradicció i una manca de regulació de les noves situacions en el text de l’avantprojecte. La contradicció anava en el sentit que la modificació pretén facilitar la capitalització de les cooperatives i, a la vegada, possibilita la descapitalització del fons.

Igualment, la regulació respecte de la situació dels socis a qui no es retorna el capital en el moment de la seva baixa no està prou clarificada. Si bé és veritat que el soci de baixa passa a ser soci col· laborador, no queden clares les condicions sobre el tipus de soci col·laborador, ja que la capacitat de negociar roman en el consell rector i, donada una situació de conflicte, és clar que la situació del soci pot quedar debilitada.

També es va valorar com a preocupant el fet que el destí del fons en el moment de la transformació o liquidació pugui ser decidit per l’assemblea. Si es vol facilitar la sortida de capital del model cooperatiu, no és la manera més adient per poder afavorir que el moviment es pugui consolidar o projectar.

Actualment, l’avantprojecte de llei es troba en fase de tramitació i des de la Federació no creiem que es doni l’oportunitat de poder fer aportacions abans de la fase parlamentària. Esperem que, aleshores, quan algunes de les circumstàncies ja hauran canviat, es pugui obrir un procés que acosti la llei de les cooperatives catalanes a les necessitats plantejades en les nostres al·legacions.

Nota: les al·legacions presentades a la proposta d’avantprojecte de llei de cooperatives es poden demanar a la Federació.

59 móncooperatiu coop

GESTIÓ EMPRESARIAL

Podem conjugar participació amb innovació i facturació, i també amb motivació. La participació és un capital, si la sabem convertir en un motor de canvi i millora a les nostres empreses i organitzacions.

Les cooperatives tenen un avantatge de partida per assegurar una cultura de treball més participada? Creiem que sí.

Decidir més i millor, entre tots ORIOL LLADÓ Periodista i assessor en comunicació ambiental i 2.0 per a institucions i empreses. Col·laborador habitual de Media.cat, observatori crític de mitjans, i actiu filtrador i comentador d’actualitats a @oriolllado i blog.oriolllado.cat.

E Les cooperatives tenen un avantatge competitiu: s'esforcen a fomentar les iniciatives dels treballadors.

l concepte participació pot tenir diferents definicions en funció de l’objectiu que busquem: no és el mateix participar en la presa de decisions que fer-ho en el redisseny d’un producte o servei. En tot cas, que qualsevol organització integri el fet participatiu en la pròpia cultura comporta conseqüències positives, de reforç del propi projecte, tant en un vessant estrictament pràctic com també des de la perspectiva de l’adhesió de les persones al projecte col·lectiu.

Això darrer és particularment rellevant per a una cooperativa.» És la mirada de Jaume Albaigès (@ jaume_albaiges), enginyer de telecomunicacions i consultor d’estratègia tecnològica per a organitzacions no lucratives. En aquest sentit, «una decisió presa de forma col·lectiva, consensuada o tenint en compte les aportacions rebudes, sempre serà més ben implantada que quan ho és de forma unilateral, encara que la jerarquia, d’entrada, legitimi el procés i la decisió sigui encertada en termes generals», remarca Albaigès, que manté un blog de referència: tecnolONGia.org La participació és un requisit «Fent un símil amb la participació a Internet, web 2.0 i xarxes socials, podem dir que participar per si sol no representa una millora, sinó més aviat un requisit.» Ho explica Jordi Jubany (@JordiJubany), mestre i antropòleg social i cultural. «Aportar en positiu –explica–, compartir i construir coneixement són un valor afegit que en el moment actual no podem desaprofitar, i tenim a l’abast moltes eines que ens hi poden ajudar. Coneixent i apropiant-nos d’aquestes eines col·laboratives, aprendrem a compartir i crearem nous marcs conceptuals on poder desenvolupar i expandir la tasca de l’empresa, institució o entitat a la qual pertanyem. O sigui, canviant la manera d’actuar canviem la manera de pensar, i a la inversa, es retroalimenten.»

Xavi Pastó, de l’agència de disseny i comunicació Can Antaviana (@canantaviana), lamenta les

estructures massa jeràrquiques presents en molts entorns de vella (i també de nova) creació: «són un fre per a la motivació i generen un ambient de treball que no deixa aflorar el pensament positiu i la nostra capacitat innata de tenir iniciativa». En el seu entendre, «les cooperatives, o bé les empreses que tenen una estructura jeràrquica molt laxa o bé inexistent i que incentiven la participació, tenen un avantatge competitiu perquè s’esforcen a fomentar i canalitzar positivament les iniciatives de tots els que hi treballen».

Buscant els millors ‘recorreguts’ «Hi ha moltes empreses i institucions on la informació i les decisions que es prenen segueixen uns recorreguts molt jerarquitzats que fa que aquests processos esdevinguin lents i, sovint, poc eficaços.

Per exemple, quan una idea inicial molt bona acaba esdevenint un projecte encarcarat o obsolet», apunta Jubany, que també és assessor TIC i autor del llibre Connecta’t per aprendre. Ell recomana l’adopció de tècniques cooperatives en l’aprenentatge que ajuden a que cada individu aporti i que el col·lectiu gestioni aquest coneixement i en faci un retorn. «Així, una bona idea creix i es perfecciona. Pràctiques més informals són utilitzades per l’associacionisme de base. Moltes xarxes formatives funcionen de forma bastant horitzontal, i esdevenen comunitats d’aprenentatge. En l’àmbit de les empreses, és conegut el cas de Google: com alguns dels seus productes o serveis exitosos són idees de treballadors (en molts casos, aquests productes o serveis no tenien res a veure amb la seva feina), que dediquen una part del temps a desenvolupar idees pròpies que aporten a l’empresa. I l’empresa n’aprèn.» Jubany cita dues imatges «on tothom suma des de la diversitat cap a objectius comuns: els castellers, on cadascú té un rol definit i indispensable, i el nou paradigma del futbol associatiu».

«La nostra empresa —reconeix Pastó– sempre ha tingut una jerarquia molt laxa, gairebé inexistent,

coop 2014

60 móncooperatiu coop

i ens hem esforçat per incentivar la participació de tothom. Tenir aquest valor al teu ADN (creure-te’l de debò) acaba generant molts aspectes positius. En el nostre cas, per exemple, la major part de millores que introduïm a la nostra manera de treballar neixen, sovint, de la iniciativa individual d’algú de la casa o bé d’una conversa de cafè entre dos o més membres de l’empresa.»

La participació no acaba, és un procés Núria Escalona (@nuriaescalona), publicitària especialitzada en comunicació digital i autora del llibre #Digitalk, del màrqueting directe a la comunicació 2.0, incideix en un aspecte clau: «Les bones pràctiques en participació són aquelles que permeten participar però que, un cop s’ha dut a terme el procés de participació, tenen un resultat que és comunicat i revisat.» La participació no acaba, és un procés que ha de definir l’organització, no es posa i es treu.

Recuperar el sentit comú «A vegades, es vol ser més que modern i no es té en compte la necessitat de fer més robustos els fonaments participatius bàsics, com ara les assemblees i similars», assenyala amb un punt d’ironia Albaigès.

Les noves tecnologies són una eina (votacions en línia, retransmissió en streaming de reunions i assemblees, documentació al núvol...), que cal reforçar, quan convingui, amb canvis estatutaris perquè la participació estigui en el cor mateix del projecte.

«Cal aprofundir en els camins més formals de les tècniques cooperatives: reflexionar i registrar.

Tothom pot participar activament, per exemple, en el disseny dels espais de treball, a detectar necessitats de formació, a suggerir alternatives de gestió del temps, d’optimització de tasques, a repensar els processos... Però difícilment donaran fruits si no hi ha una identificació i compromís amb els objectius de l’organització o si la persona no se sent reconeguda, recompensada o valorada», reivindica Jubany, que emfasitza que l’aposta per la participació serveix per estar alerta davant les amenaces i atents a les oportunitats que se’ns presentin en el dia a dia.

«Fer-ho només per complir objectius no és un bon objectiu», rebla.

De quan a vegades... no ens en sortim «La causa més habitual del fracàs d’una política de participació té a veure amb la manca de convicció respecte del seu valor d’aportació real a l’organització», afirma Albaigès. En aquest sentit, cal anar més

coop 2014

Si les iniciatives, a més d'escoltades, són implantades, el bon clima laboral en fa sorgir de noves.

enllà del ‘queda bé’, de l’‘està de moda’ o de l’‘ens ho han dit en un curs’ i assegurar-nos que després executem la política en els contextos apropiats, on es valoren adequadament les aportacions rebudes i se segueixen els procediments fins al final, etc. «En organitzacions que tenen un perfil marcadament social, com és el cas de les cooperatives (o les ONG), en què se suposa que el valor de la participació és nuclear filosòficament parlant, una mala implantació de polítiques de participació pot ser encara més contraproduent que en empreses ordinàries», adverteix.

Núria Escalona ho té clar: «Sigui de forma convencional o digital, abans de proclamar a tort i a dret que s’és una empresa que té en compte l’opinió dels que la formen, cal ser conscient del marge de maniobra i la capacitat que es tindrà. Fer-ho així evitarà perjudicis.» ... i el cercle torna a començar «Es tracta d’un fet ben humà i ple de sentit comú –explica Pastó–: si aquell que proposa una millora o té una iniciativa no només és escoltat i respectat sinó que allò que proposa s’acaba implantant, se sentirà valorat, tingut en compte i motivat, la qual cosa alhora contribuirà a millorar l’ambient de treball, un clima laboral positiu que fomenta el debat i l’aparició de noves iniciatives. I el cercle torna a començar...»

61 GESTIÓ EMPRESARIAL

X. Alamany

Il·lustració inspirada en el paradigma del futbol associatiu.

O com la col·laboració entre treballadors ‘associats’ pot afavorir l’assoliment d’objectius comuns.

IDEES CLAU

1

El procés de participació té una doble perspectiva: per una banda, serveix per ‘descobrir’ una nova idea o per desenvolupar millor un projecte; per l’altra, serveix per incidir en la governança de l’organització; és a dir, en la presa de decisions. La participació que enforteix de veritat les organitzacions és aquesta darrera.

2

La participació no té tan a veure amb la idea com amb el procés.

Les idees no poden acabar en un calaix: o bé es converteixen en projectes o bé cal tenir cura de ser processades adequadament per poder ser

utilitzades de nou en el cercle continu de la innovació.

3

La participació és un acte espontani que, amb tot, cal conduir i governar amb un mètode conegut i compartit per tots els membres de la cooperativa. Les organitzacions han de valorar la conveniència de fer un reglament o un protocol per canalitzar amb més eficiència idees i aportacions. Un cop definit, discutit i validat, han de preservar un marge suficient de flexibilitat.

4

És interessant crear espais per facilitar l’intercanvi i la detecció d’idees i és útil fer-ho des

d’una perspectiva doble, virtual (mur d’anuncis, votacions i enquestes, blog de debat...) i presencial (sala de reunions/descans/jocs; activitats extralaborals). Un i altre entorn són importants... i insubstituïbles.

5

La transparència és un valor. Cal afavorir la socialització del coneixement, però cal dotar-nos de bones eines de priorització i filtratge. Objectiu, evitar la sobreinformació.

6 7

Passi el que passi... passa comptes.

Valora bé quan inicies un procés participatiu: la pressa i la superficialitat poden condemnar la iniciativa i fer més difícil o ja impossible la següent.

La participació es basa en el reconeixement i la confiança en què allò que es fa va de veres.

coop 2014

62 directori coop

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Punt de trobada de cooperatives de tots els sectors d’activitat que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb l’objectiu de comprar i vendre productes o serveis entre empreses que compartim una mateixa forma d’entendre el treball, l’economia i la societat.

Si vols comprar, accedeix a més proveïdors, productes i serveis disminuint els temps de recerca d’informació.

Si vols vendre, incrementa els clients poten­cials i les oportunitats de negoci disminuint els costos de gestió comercial.

ÍNDEX DE SECTORS

Agricultura-ramaderia Agricultura 62 Comerç Just-ecològic 63 Llibreries-música 63 Moda 63 Comunicació Edició i disseny 63 Serveis de comunicació 65 Construcció Reformes 66 Subministraments 66 Distribució i transports Transport mercaderies 66 Transport missatgeria 66 Transport persones 67 Educació i formació Educació ambiental 67 Formació artística 67 Formació empresarial 67 Llars d’infants 68

SECTOR

Agricultura-ramaderia: agricultura

Energies renovables 68 Hosteleria Bar-restaurant 69 Casa colònies-altres 69 Indústria Alimentària 69 Elèctrica-electrònica 69 Manipulats i retràctil 70 Metall 70 Mobles-fusta 71 Química-farmacèutica 71 Tèxtil 71 Vidre 71 Mecànica i automoció Reparació-venda de maquinària 71 Salut 71 Serveis a empreses i particulars Assegurances 72 Assessories-gestories 72 Consultories tècniques 74 Informàtica 76

Agritècnia, s.c.c.l.

Blat, ordi, panís, cereal en gra, alfals, civada, festuca, raigràs. Prestació de serveis agrícoles amb tot tipus de maquinària.

el segon bolet més consumit arreu del món a causa de la gran varietat de plats que s’hi poden cuinar i de les seves propietats beneficioses per a la salut.

Maitake: és un bolet molt utilitzat en l’alta cuina, ja que dóna als plats un toc elegant i sofisticat. És molt preuat a l’Àsia i també a molts indrets de Catalunya, on es coneix com a gírgola de castanyer.

PERSONA DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

www.agritecnia.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Explotació de finques rústiques per produir cereals i farratges.

PRODUCTES O SERVEIS

Vicenç Pascual i Reñé E-MAIL I TEL. DE CONTACTE:

vpascual@agritecnia.cat 655 923 501 ADREÇA

Bellvís, 10 25670 Térmens

Bolet Ben Fet – TEB Verd, s.c.c.l. www.boletbenfet.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Conreu ecològic de bolets de qualitat. Especialitzats en xiitake i maitake.

PRODUCTES O SERVEIS

Xiitake: originari de l’Àsia, és

coop 2014

Carles Díaz

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

carles.diaz@teb.org info@boletbenfet.com 93 871 34 43 ADREÇA

Serveis de jardineria 77 Serveis de neteja, càtering i cuina 77 Serveis a les persones Atenció a la gent gran 78 Atenció psicopedagògica 78 Integració laboral 79 Lleure 80 Serveis culturals Activitats culturals 81 Companyies artístiques 81 Serveis tècnics 82

amb tracció animal (equins), serveis forestals.

La Garbiana, s.c.c.l.

PRODUCTES O SERVEIS

ACTIVITAT PRINCIPAL

Estades, activitats de natura i lleure, tallers i cursos relacionats amb la natura i l’etnologia de muntanya, oficis, autosuficiència energètica i alimentària. Producció i venda de mel, hort i plantes aromàtiques i transformació d’aquests productes.

Treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals, de transport i treball agrícola.

Producció i venda de llenya, carbó i fustes de qualitat de boscos del Montseny.

PERSONA DE CONTACTE

Marisa Pelàez

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

FEM Ecologia de

ADREÇA

Muntanya al Polell, s.c.c.l. polell.blogspot.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Alberg de joventut, producció i venda de productes agrícoles i forestals, treballs

polell.sccl@gmail.com 600 884 332

El Polell, veïnat de Santa Susanna 08458 Sant Pere de Vilamajor

www.lagarbiana.cat

Farines ecològiques mòltes en molí de pedra de cereals de cultiu propi i de varietats antigues.

PRODUCTES O SERVEIS

Farines integrals i semi integrals de blat, blat del cor, espelta, sègol i trio de blats en diferents formats: per a forners, restauració i al detall.

Hort ecològic. Recuperació de varietats antigues de cereals i hort. Botiga de productes ecològics.

PERSONA DE CONTACTE

Núria, Ignasi, Ramón i Jordi E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

lagarbiana@gmail.com 973 520 042 ADREÇA

Pl. de la Gual, 1 25211 Tarroja de Segarra

63

Alternativa 3, s.c.c.l. www.alternativa3.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Femmefleur, s.c.c.l. www.femmefleur.net www.lacopamenstrual.com

Kviures Aliments

Món Verd, s.c.c.l.

www.kviures.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Comerç en línia de productes d’ús quotidià i llarga durada destinats a les dones.

Servei de venda i distribució de productes ecològics i de proximitat per a hotels, restaurants i col·lectivitats.

ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

PRODUCTES O SERVEIS

PRODUCTES O SERVEIS

hola@femmefleur.net 693 760 903

Fruita, verdures, làctics, carns, ous, pa i embotits exclusivament d’origen català i amb certificat ecològic. Servei de repartiment per a menjadors escolars ecològics, càterings, servei d’àpats i col·lectivitats. Venda a botiga i grups de compra.

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@kviures.com 93 667 04 49

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Antonio Baile

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

ADREÇA

social, l’economia cooperativa i els moviments populars urbans.

La Gralla, s.c.c.l.

PRODUCTES O SERVEIS

Llibreria i papereria

Comerç just i productes biològics, distribució i venda de productes d’alimentació per al desenvolupament cooperatiu a l’anomenat Tercer Món.

PRODUCTES O SERVEIS

Cafè mòlt, cafè en gra, liofilitzat, en càpsules, monodosi, cacau soluble, cacau pur, xocolata, sucre de canya, pasta de quinoa com espagueti, macarrons, te, galetes, tèxtils i artesania, productes d’agricultura orgànica i de comerç just, de cooperatives d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.

Higiene personal, higiene íntima, portapetits, bolquers de roba, envasos, etc.

PERSONA DE CONTACTE

Eva Polío

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Vallirana, 49, 1r 08006 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

rsc@alternativa3.com 93 786 93 79

Albert Ferrero

Pujalt, 1, local 1 08033 Barcelona

SECTOR

Comerç: just-ecològic

www.monverd.net

Distribució a botigues i associacions de consum de productes ecològics d’alimentació i neteja.

Productes variats com cereals, farines, cremes, muslis, flocs, arrossos, pasta italiana, sucs, salses de tomàquet, xocolates i galetes, cafè i sucre del comerç just, vins, caves, most, infusions, espècies... en formats petits i per a la venda a granel.

Martí Majoral

monverd@monverd.net 93 713 11 40

Carretera de Sentmenat, 31 08213 Polinyà (Barcelona)

ADREÇA

Carretera Castellar, 526 08227 Terrassa

Acció Cultural de Barcelona, s.c.c.l. www.acciocultural.org www.aldarull.org ACTIVITAT PRINCIPAL

Llibreria i difusió de la cultura llibertària.

PRODUCTES O SERVEIS

Creació, disseny, realització editorial i producció de llibres, revistes, memòries, fascicles, catàlegs, guies, fullets i tot tipus de publicacions impreses i digitals. Llibreria i distribució de tota mena de productes culturals.

La Caníbal, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Llibreria especialitzada en humanitats i pensament crític.

PRODUCTES O SERVEIS

Llibres i comerç just.

PERSONES DE CONTACTE

Amanda, Jesús i Julia

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@lacanibal.net 93 008 76 05

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Nàpols, 314 08025 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Miquel

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

llibreria@acciocultural.org 93 500 84 65 ADREÇA

La Ciutat Invisible, s.c.c.l.

www.laciutatinvisible.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Torrent de l’Olla, 72, baixos 08012 Barcelona

Creació i difusió de continguts i imaginaris crítics vinculats a la transformació

Moltacte, s.c.c.l.

PRODUCTES O SERVEIS

www.moltacte.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Botigues outlet de primeres marques de roba i complements de dona, home, adolescents i infantil. Inserció laboral de persones amb trastorn mental sever.

Addenda, s.c.c.l. www.addenda.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Traduccions a tots els idiomes, correccions, disseny, maquetació, digitalització d'imatges, impressió, edició llibres personals, commemoratius, etc.

PRODUCTES O SERVEIS

Redacció i correcció de textos, traduccions a tots els idiomes, edició, disseny gràfic i editorial. Maquetació de llibres, revistes, catàlegs,

Llibreria crítica, catàleg propi de roba urbana, disseny web-cartelleria-tèxtil, serveis editorials, investigació social, formació i organització de seminaris, intervenció comunitària.

Outlet Social Shopping Center a Manresa: 1. Stradivarius Ambtacte (únic outlet a Catalunya) 2. Multimarca dona i home: Yerse, Jocavi, Naulover, Diktons, Ian Mosh, Messcalino, Anna Mora, Zero, Bonclar, Marcelinus, Co&Co, Peyton, Pierre Cardin, Demiim, etc., digitals (e-books) i impresos. Llibres a particulars, institucions, empreses.

Impressió digital i òfset.

Ivan Miró

Llibreria: cooperativa@ laciutatinvisible.coop 93 298 99 47 Administració: 93 551 86 54 Twitter: @ciutatinvisible ADREÇA

Riego, 35-37, baixos 08014 Barcelona

Slang, Donatzelli.

3. Multimarca infantil: Cóndor, Levis, Chipie, Catimini, Lili Gaufrette, Kenzo, Jean Bourget, 3 Pommes, Absorba, Beckaro.

PERSONA DE CONTACTE

Mayka Cruz

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

lagralla@lagralla.com 93 879 49 70

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

www.arallibres.cat

Maite Ciruela Acosta

ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Realització i creació de continguts per a productes editorials que puguin necessitar institucions públiques i privades.

Comerç: moda

ADREÇA

Ara Llibres, s.c.c.l.

Ana Artazcoz, responsable comercial

SECTOR

artazcoz@moltacte.com 670 77 52 27

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

Pau Claris, 92, pral.

08010 Barcelona

Venda de llibres i e-books; material escolar: motxilles, fundes d’ordinadors, carpetes i llibretes de tot tipus, estoigs, etc.; material d’oficina (i mobiliari si ho sol·licita el client); objectes de regal: bosses, joiers, plomes, carteres-moneders, etc.; joguines didàctiques: trencaclosques, peluixos per a nadons, etc.

Stradivarius Ambtacte Dante, 13 (Av. de les Bases) 08242 Manresa

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

Pl. dels Cabrits, 5 08401 Granollers

addenda@addenda.es 93 412 30 17

Lluís Morte i Piferrer

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

Edició de llibres amb els segells propis Ara Llibres, Amsterdam, Alisis i Now Books.

Realització i creació de continguts per a tercers.

PERSONA DE CONTACTE

SECTOR

Comerç: llibreries-música

www.llibrerialagralla.com

SECTOR

Comunicació: edició i disseny

mciruela@arallibres.cat 93 634 63 35 ADREÇA

Pau Claris, 96, 3r 1a 08010 Barcelona

Barnaciber, s.c.c.l. www.barnaciber.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Registre i hostalatge de dominis, creació de webs i webs amb comerç electrònic.

coop 2014

64 directori coop

PRODUCTES O SERVEIS

Assessorament i serveis telemàtics (registre de dominis, hostalatge en servidor, creació de llocs web i comerç electrònic) amb l’objectiu de donar suport a les empreses en la seva incorporació a les noves tecnologies.

PERSONA DE CONTACTE

Enrique Valenciano Horta E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mail@barnaciber.com 93 295 54 41 ADREÇA

Casp, 43, baixos 1a 08010 Barcelona

Claraboia Audiovisual, s.c.c.l. www.claraboia.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Producció i realització audiovisual i multimèdia per a la difusió multiplataforma: televisió, web, xarxes socials 2.0, web TV, DVD, Blu-Ray, etc.

PRODUCTES O SERVEIS

Creació, realització d'esdeveniments, publicitat, vídeo institucional, vídeo corporatiu, televisió, vídeo viral, web TV, videocurrículum, laboratori de vídeo, lloguer de material audiovisual, audiovisuals de suport a la formació, formació tècnica, vídeo per a instal·lacions museístiques o qualsevol format requerit pels nostres clients basat en el vídeo com a eina comunicativa.

PERSONA DE CONTACTE

Kiko Montoro

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@claraboia.coop 93 188 40 16 ADREÇA

Escultor Damià Campeny, 22 08301 Mataró

DeBarris, s.c.c.l. www.debarris.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Edició de publicacions periòdiques, edició de llibres, producció d’arts gràfiques, impressió digital, gestió publicitària, maquetació de llibres i revistes.

PRODUCTES O SERVEIS

L’Independent de Gràcia, La Veu de Montcada, El Butlletí de Ripollet, L’informatiu de Santa Perpètua, L’Alba de Sant Fost, L’Informatiu de Badia. Edició: col·lecció Los libros de abrir, col·lecció Llibres d’altres, Agenda de la Dona, etc.

PERSONA DE CONTACTE

Joan Lou

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

joan@debarris.com 93 217 44 10 ADREÇA

Perla, 31, baixos 08012 Barcelona

coop 2014

Eivissa Associats, s.c.c.l. www.eivissa.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis i solucions en disseny i comunicació material i virtual.

PRODUCTES O SERVEIS

Donem forma a les teves idees dissenyant i projectant la teva imatge.

Fem impressions a mida, en òfset o en digital, depenent de les necessitats de cada feina. Qualitat en els acabats, posem a la teva disposició multitud de possibilitats de finalitzar i presentar la teva feina.

Desenvolupem creativitat, continguts i manteniment per a la comunicació i el màrqueting dinàmic, per a suports de cartelleria digital.

PERSONA DE CONTACTE

Francisco Yáñez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

siscu@eivissa.coop 93 474 05 42 ADREÇA

textos, la traducció i la correcció de llengües, el disseny gràfic, els webs i les xarxes socials i la formació en economia social i solidària.

càrrec d'institucions, entitats, empreses o corporacions.

PERSONA DE CONTACTE

gbirbe@sapienspublicacions.cat 93 634 76 12 i 676 960 866

Marta Salinas

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

apostrof@apostrof.coop 93 342 93 66 ADREÇA

Casp, 43, baixos 08010 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Gerard Birbe

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

Premià, 15, 2n 08014 Badalona

La Factoria Nàutica, s.c.c.l.

Tigre de paper Edi­cions (Cultura 21, s.c.c.l.)

ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

www.nauticayyates.com

Edició de la revista de nàutica d'esbarjo Náutica y Yates Magazine.

PRODUCTES O SERVEIS

Comunicació i edició de publicacions en el sector de la nàutica esportiva i d'esbarjo.

PERSONA DE CONTACTE

Germán de Soler

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

www.tigredepaper.cat

Edició de llibres en català de temàtica social.

PRODUCTES O SERVEIS

Realització editorial i producció de llibres.

PERSONA DE CONTACTE

Arnau Carné

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

arnau@tigredepaper.cat 93 742 26 83

Parc Empresarial Colònia Güell Edifici Filatures, 2n 2a 08690 Santa Coloma de Cervelló

gdesoler@nauticayyates.com 93 211 11 46

Exlibris, s.c.c.l.

Lamosca, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

Concebre, crear i dissenyar solucions a les necessitats de comunicació d’empreses i d’institucions.

Edició d’obra gràfica original d’artistes. Art contemporani, edicions bibliogràfiques, carpetes de gravat. Comercialització i distribució.

PRODUCTES O SERVEIS

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

ADREÇA

exlibris.coop

Cooperativa de treball associat que ofereix un servei integral d’edició i creació gràfica des de l’any 1995.

En els darrers temps hem ampliat la nostra feina en la creació de projectes i de continguts i en el món de la comunicació.

PRODUCTES O SERVEIS

Creació de continguts, creació literària, comunicació, comunicació gràfica, coordinació editorial, creació de projectes, disseny, disseny corporatiu, disseny editorial, edició, edició digital, entrevistes i reportatges periodístics, tractament de la imatge, compaginació i impressió.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

exlibris@exlibris.coop

ADREÇA

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022 Barcelona

www.lamosca.com

Identitat corporativa, comunicació gràfica, senyalització, infografia, web, apps, exposicions, publicacions, motiongraphics...

Xavier Morta

xavi@lamosca.com 93 441 01 00

Pl. Universitat 4, 3r 2a 08007 Barcelona

Sàpiens, s.c.c.l.

Casp, 43 08010 Barcelona

Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes de Sàpiens Publicacions www.sapienspublicacions.cat

L’Apòstrof, s.c.c.l

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

www.apostrof.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Som una cooperativa de serveis de comunicació social i creativa formada per periodistes, lingüistes, dissenyadors i docents, així com per una xarxa de col· laboradors habituals.

PRODUCTES O SERVEIS

Som especialistes en la producció de continguts de ficció i no-ficció, l’edició de

Comercialització de revistes corporatives i continguts per encàrrec relacionats amb les marques de Sàpiens Publicacions: història, gastronomia i viatges.

PRODUCTES O SERVEIS

Realització de revistes corporatives i institucionals i continguts en qualsevol format (llibres, revistes, portals web, guies, catàlegs en paper o en línia) per en-

ADREÇA

Pl. Gispert, 4, 1r 08241 Manresa

Tinta Invisible, s.c.c.l. www.gravat.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Els relacionats amb ‘les arts del llibre’: el gravat calcogràfic, l’enquadernació artística, l’estampa digital giclée i el disseny gràfic.

Ricard Ibernon r@gravat.com 93 301 29 42

Lleó, 6, baixos 08001 Barcelona

65 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Cevagraf, s.c.c.l. cat.cevagraf.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Impressió òfset i digital de fullets, desplegables, revistes i catàlegs, llibres, calendaris i agendes.

PRODUCTES O SERVEIS

Produïm catàlegs corporatius i d’imatge, revistes corporatives, revistes d’associacions, llibres, fullets publicitaris (díptics, tríptics, quadríptics, desplegables...), calendaris murals i de sobretaula, agendes. Cobrim tot el procés gràfic (preimpressió, impressió i postimpressió).

PERSONA DE CONTACTE

Albert Alcoverro

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

albert.alcoverro@cevagraf. coop 93 586 04 20 ADREÇA

Praga, 22-24 Pol. Ind. Cova Solera 08191 Rubí

Drac Màgic

Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals www.dracmagic.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Generació de programes de sensibilització i dinamització, i creació de recursos pedagògics a l’entorn dels audiovisuals.

PRODUCTES O SERVEIS

Publicacions, plataformes, cicles i mostres, programes de sensibilització, formació, etc. Tenim programes propis i treballem per desenvolupar programes d’altres institucions i entitats. Programes destacats: — Mostra Internacional de films de dones de Barcelona.

— Construir Mirades. Formació en llenguatges audiovisuals de 3 a 18 anys.

— Observatori de les dones en els mitjans de comunicació: portem a terme el desenvolupament d’aquesta associació d’ajuntaments.

PERSONA DE CONTACTE

Contrapunt, s.c.c.l. www.contrapunt.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Edició de premsa en paper i digital de proximitat (àmbit del Vallès Oriental) i serveis integrals de comunicació.

Montse Pellicer

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

drac.info@dracmagic.cat 93 216 00 04 ADREÇA

Sant Pere Mitjà, 66 08003 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Ramon Torrents

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

rtorrents@contrapunt.cat 93 570 52 59 ADREÇA

Rambla Pompeu Fabra, 32, baixos 08100 Mollet del Vallès

Copisteria El Punt, s.c.c.l. www.el-punt.com

El Foli Verd, s.c.c.l. www.foliverd.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Preimpressió, impressió i postimpressió.

PRODUCTES O SERVEIS

Impressió i acabats de papereria d’empresa (cartes, sobres, targetes, talonaris, etc.), plegats (díptics, tríptics, etc.), carpetes, cartelleria de diverses mides, entrades especialment en paper seguretat, flyers, fullets, revistes, llibres, postals, adhesius, butlletes de loteria, etiquetes, etc. Serveis d’impremta en general.

PERSONA DE CONTACTE

Josep M. Gasén

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

josepmaria@foli.e.telefonica. net / 93 457 15 31 ADREÇA

ACTIVITAT PRINCIPAL

Llibertat, 37, baixos 08012 Barcelona

PRODUCTES O SERVEIS

Idetec Estudio, s.c.c.l.

Comunicadors gràfics, impressió, disseny, retolació.

Impressió digital i òfset, cartelleria, plànols, enquadernacions, acabats, retolació i senyalística, disseny gràfic, marxandatge i estampacions tèxtils, segells, gravació de CD i DVD, etc.

PERSONA DE CONTACTE

Mercè Solà Pons i Ramon Solà Pons

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@el-punt.com 93 570 99 91 ADREÇA

Rbla. Nova, 16 08100 Mollet del Vallès

PRODUCTES O SERVEIS

contabilidad@idetecestudio. com / 977 66 73 54

Oferim serveis de comunicació integrals, des del disseny estratègic de campanyes de comunicació, a la realització de continguts audiovisuals a mida passant per la gestió dels social-media.

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Julián Núñez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Romaní, 5, local 43700 El Vendrell

Indústria Gràfica i de la Retolació Artfic, s.c.c.l. www.artfic.cat

SECTOR

Comunicació: serveis de comunicació

Aritz Cirbián Casado

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@primitivefilms.es 93 624 19 86 ADREÇA

Gran Via, 529, 6è 2a 08011 Barcelona

ACTIVITAT PRINCIPAL

Estem preparats per resoldre des del disseny i la producció fins als detalls dels acabats en tota mena d’impresos, tant corporatius com comercials.

PRODUCTES O SERVEIS

Disseny i impressió en òfset, digital o plòter de catàlegs, fullets, díptics, tríptics, calendaris, carpetes, talonaris d’entrades, memòries corporatives, revistes de festes, carnets, cartells, invitacions, targetes, portaretrats i participacions, cartes i tovalles per a restauració, sotacopes, displays, capses... i molt més.

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

Premsa de proximitat (Contrapunt Diari de Mollet del Vallès i Baix Vallès, www.contrapunt. cat i www.aravallès.cat). Solucions globals de comunicació: edició de revistes, gestió de webs, producció audiovisual, disseny i impressió de tot tipus de materials (tríptics, banderoles, etc.) i explotació publicitària per a tercers (TDT, publicitat exterior, etc.).

promocionals, publicitat, disseny gràfic, papereria.

Jordi Sala i Anna Salvans E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

artfic@artfic.cat 93 875 00 80 ADREÇA

Tres Roures, 6 08242 Manresa

La Cooperactiva, s.c.c.l. www.lacooperactiva.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Comunicació digital per a pimes, comerços i autònoms.

PRODUCTES O SERVEIS

Desenvolupament web personalitzat, màrqueting en línia, community management, disseny gràfic, e-commerce, assessorament TIC. PERSONA DE CONTACTE

Luis Benito Gall

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

lbg@lacooperactiva.es 600 578 602 ADREÇA

www.idetecestudio.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Subministradors d’elements i solucions gràfiques. La nostra activitat va dirigida a clients particulars, empreses, institucions i organismes públics.

PRODUCTES O SERVEIS

Creació, disseny i posicionament de webs, impressió digital en qualsevol material, rètols electrònics amb tecnologia LED, retolació de vehicles, senyalització interior i exterior, imatge corporativa, marcatge tèxtil, articles

Maresme, 175, 2n 2a 08020 Barcelona

Primitive Films, s.c.c.l. www.primitivefilms.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Nascuts com a productora cinematogràfica, audiovisual i multimèdia, ara som un grup de comunicació social i transmèdia que oferim serveis audiovisuals a través de Compacto; produïm documentals a través del segell Primitive Films, i ficció a través de Niu d'Indi. Hem començat a fer jocs mòbils amb Apptivisme.

coop 2014

66 directori coop

SECTOR

Construcció: reformes

Cuin Factory Group, s.c.c.l. www.cfgroup.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació de cuines i banys.

PRODUCTES O SERVEIS

Cuines, banys, armaris a mida, portes d’interior, reformes integrals de la llar.

PERSONA DE CONTACTE

Anabel Plans Ros

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

rusticllar@hotmail.com 93 818 10 05 ADREÇA

SECTOR

Construcció: subministraments

Envans de guix laminats, falsos sostres.

Climatización Les Punxes, s.c.c.l.

Electricistes Terrassencs, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

Realització de projectes d’instal·lació de climatització i ventilació per a habitatges, locals comercials i garatges.

Muntatge, manteniment i reparació d’instal·lacions de climatització i ventilació.

PERSONA DE CONTACTE

Emiliano Siles Ibáñez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

compres@climapunxes.com 93 518 50 07 ADREÇA

Distribució i transports: transport mercaderies

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

PRODUCTES O SERVEIS

Falsos sostres: modulars, lineals, continus, acústics i fonoabsorbents; tabics:

Instal·lacions, manteniment i projectes elèctrics.

PRODUCTES O SERVEIS

Manteniment i instal·lacions elèctriques en comunitats de propietaris, habitatges, locals, oficines, naus i zones industrials, zones esportives, equipaments públics, enllumenats públics, treballs en xarxes aèries i soterrades de línies de baixa tensió, projectes i legalitzacions.

PERSONA DE CONTACTE

José María González

decor@decorsystem.es 93 350 11 82 654 55 22 91 ADREÇA

Av. Escolapi Cancer, 55 08033 Barcelona

ADREÇA

Maresme, 46 08223 Terrassa

Newcemit, s.c.c.l. www.newcemit.com ACTIVITAT PRINCIPAL

www.transportesabadell.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

Joan Llaveria

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@transaugusta.com 977 27 69 29 ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

Agència de transport de mercaderies en general, servei urgent, càrrega completa, càrrega fraccionada, paqueteria, transport ADR, plataformes elevadores, camions grua, emmagatzematge i distribució a Catalunya, resta de la Península i internacional.

PERSONA DE CONTACTE

Germán Barba

Camí de Valls, 81-87 43204 Reus

Missatgers Trèvol, s.c.c.l. www.trevol.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Missatgeria, neteja i distribució de productes de mercat social.

PRODUCTES O SERVEIS

Missatgeria ecològica.

Missatgeria nacional i internacional. Neteja ecològica. Venda i distribució de productes ecològics i de comerç just.

PERSONA DE CONTACTE

Eduard Sabadell

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

comercial@trevol.com 93 498 80 70 ADREÇA

Antonio Ricardos, 14, bxs.

08027 Barcelona

PRODUCTES O SERVEIS

Tot tipus de treballs amb fusta com ara mobles a mida, portes, armaris, cuines.

Col·locació de tarimes i parquets. Fabricació i muntatge d'estands.

PERSONA DE CONTACTE

Antonio Gallego

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jalfusters@hotmail.com 625 52 36 62 ADREÇA

Girona, 6 08290 Ripollet

en mà’, fabricació d’equips relacionats amb la producció d’energia, instal·lació i manteniment d’equips: de captació d’energia solar, equips de cogeneració, aigua calenta sanitària, fotovoltaica, climatització...

newcemit@newcemit.com 93 784 23 22

Instal·lacions, manteniment i reparacions d’aigua, gas, calefacció, aire condicionat, lampisteria, recuperació d’aigües grises i pluvials, fabricació d’equips per al tractament d’aigües, electricitat d’alta i baixa tensió, automatismes, desenvolupament de projectes ‘clau

german@transportesabadell .com / 93 728 46 46

Transport, emmagatzematge i distribució.

Fusteria, ebenisteria i decoració.

PRODUCTES O SERVEIS

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

www.transaugusta.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

Transportes de Sabadell, s.c.c.l.

jm.gonzalez@electra.onored. com / 93 784 17 14

Jal Fusters, s.c.c.l.

Instal·lacions i manteniment d’aigua, gas, electricitat industrial i domèstica.

Trans Augusta, s.c.c.l.

Transport de tot tipus de mercaderies amb camions i tràilers, tant en l'àmbit nacional com a qualsevol país de la Unió Europea.

coop 2014

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

Distribució i transports: transport missatgeria

Juan Antonio Quero Torres

Sant Antoni, 17, baixos 08923 Santa Coloma de Gramenet

Transport nacional i internacional de mercaderies per carretera.

SECTOR

sistemes de guix laminat amb estructura d’acer i aïllaments tèrmics i acústics; protecció passiva al foc; insonorització: segons normativa del Codi Tècnic de l’Edificació; revestiments antiradiació per a sales de rajos X i sales de ressonància magnètica.

PERSONA DE CONTACTE

Decor System, s.c.c.l.

• Avda. Garraf, 21, P. I. Sant Pere Molanta. Olèrdola Tel. 93 818 08 58 • Camí Ral, 2, nau 14,

Climatització i ventilació.

SECTOR

P. I. Masia Frederic.

Vilanova i la Geltrú Tel. 93 816 54 33 • Roselló, 32, nau 11, P. I. Les Salines. Cubelles Tel. 93 895 75 18 • Englantina, local 9-10, N-340, Coma-ruga Tel. 977 68 57 34

Polígon Industrial Can Roqueta Mas Carbó, 1 08202 Sabadell

Transportes El Prat, s.c.c.l. www.transportesprat.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Transport, emmagatzematge i distribució.

PRODUCTES O SERVEIS

Mercaderies en general, ADR residus industrials, camions grua, plataformes elevadores, emmagatzematge, dipòsit i distribució.

Àngel Requena Muñoz E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

Albert Einstein, 21, nau B 08223 Terrassa

PERSONA DE CONTACTE

Rafael Villena

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@transportesprat.com 93 658 21 33 678 43 62 00 ADREÇA

Andorra, 63-65 08840 Viladecans

67 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Ambulàncies Catalunya, s.c.c.l.

ambulanciescatalunya.com ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cooperativa@ambulanciescatalunya.com 93 422 88 88

Cooperativa amb més de 30 anys d’experiència en el sector del transport i l’assistència sanitària.

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

La Pau, s.c.c.l.

Transport sanitari no urgent: • Trasllat col·lectiu de pacients per a visites i tractaments • Trasllats interhospitalaris • Ingressos i altes hospitalàries Serveis preventius per a qualsevol tipus d'esdeveniment privat o públic.

Trasllats sanitaris nacionals i internacionals: al servei de particulars i companyies d'assistència de viatges.

PERSONA DE CONTACTE

David López Romero

Nusos, activitats científiques i culturals, s.c.c.l. www.nusos.net ACTIVITAT PRINCIPAL

Acció educativa en el camp de la didàctica de les ciències i l’educació per a la sostenibilitat.

PRODUCTES O SERVEIS

Creació, disseny i realització de projectes educatius per

El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica www.eltimbal.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Acció formativa professional i artística en el camp de les arts escèniques (teatre i dansa).

PRODUCTES O SERVEIS

Formació artística personal per a nens, joves i adults; estudis professionals per a actrius i actors; monogràfics i intensius de cap de setmana; assessorament pedagògic a

Aposta, s.c.c.l.

Escola Empresarial Cooperativa www.aposta.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Contribuir al desenvolupament de persones i empreses amb l’adquisició i retenció de les capacitats i habilitats necessàries per tal de millorar la seva carrera professional i la seva posició al mercat, impulsant i garantint els principis del cooperativisme, i prenent com a eix la persona.

Begur, 36-38 08028 Barcelona

(Grup La Pau) www.lapau.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Transport sanitari urgent i no urgent (ambulàncies) i transport adaptat amb vehicles de grans dimensions (autocars) a la província de Barcelona.

PRODUCTES O SERVEIS

Trasllat de malalts i persones amb mobilitat reduïda, persones discapacitades (físiques o psíquiques), gent

gran, escolars, etc. Completa cobertura sanitària per a esdeveniments amb una gran afluència d’espectadors (curses populars, partits de futbol, de bàsquet, de rugbi, de futbol americà, concerts, curses de motociclisme, ral· lis, fires, jornades de portes obertes, festes privades) i per a mútues.

TUS, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Jordi Alonso

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jalonso@gruplapau.net 93 395 51 61

centres educatius; difusió de les arts escèniques.

Musicop, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

ACTIVITAT PRINCIPAL

mireia.font@eltimbal.org 93 302 73 47 i 620 107 582 ADREÇA

Portaferrissa, 13, pral.

08002 Barcelona

Formació contínua per a empreses i persones amb un enfocament pràctic i vivencial en gestió empresarial, desenvolupament societari i habilitats personals i directives. Consultoria de formació (elaboració de plans de formació, gestió de la formació bonificada, elaboració de plans d’incorporació de socis i desenvolupament societari).

Difusió i foment del model d’empresa cooperativa a emprenedors, escolars, universitats.

PRODUCTES O SERVEIS

Línia regular de passatgers.

PERSONA DE CONTACTE

Francesc López 93 710 79 51 ADREÇA

Passeig Comerç, 64 08203 Sabadell

SECTOR

Eli Miralles

Educació i formació: educació ambiental

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

nusos@nusos.net 93 410 37 77 695 872 653 ADREÇA

Casp, 43 08010 Barcelona

www.musicop.cat

Disseny, desenvolupament i gestió de projectes d’educació musical, tant des de la gestió pública com privada.

Creiem en la música com a bé comú i com a eina de transformació i millora de la nostra societat.

PRODUCTES O SERVEIS

Gestió d'escoles municipals de música. Projectes artístics, educatius i culturals en l'àmbit de la música. Pro-

PRODUCTES O SERVEIS

Concessionària del servei de transport urbà de Sabadell i Sant Quirze del Vallès.

Camí de la Pelleria, 11-21 08916 Badalona

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ACTIVITAT PRINCIPAL

SECTOR

Distribució i transports: transport persones

ADREÇA

potenciar la creació d’un autèntic esperit crític, basat en el coneixement i obert a la realitat social i cultural que ens envolta. Treballem amb museus, centres de recerca, escoles, etc. Oferim tallers participatius, conferències, materials didàctics, programes educatius, assessorament didàctic, continguts expositius, etc.

Mireia Font

www.tus.es

PERSONA DE CONTACTE

Jordi Daumal

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jectes de desenvolupament cultural comunitari. Activitats de consultoria, formació i desenvolupament de projectes en l'àmbit de l'educació musical.

SECTOR

Educació i formació: formació artística

PERSONA DE CONTACTE

Ignasi Gómez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@musicop.cat 665 32 81 00 ADREÇA

CLAP Serra i Moret, 6 (Pol. Pla d'en Boet) 08302 Mataró

SECTOR

Educació i formació: formació empresarial

jordi@aposta.coop 93 318 81 62 Twitter: @aposta ADREÇA

Premià, 15, 1a planta 08014 Barcelona

coop 2014

68 directori coop

SECTOR

Educació i formació: llars d’infants

Col·legi Verns

www.escolaverns.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Centre d’educació infantil i primària.

PRODUCTES O SERVEIS

Ensenyament dels 3 als 12 anys.

a8008796@xtec.cat 93 313 50 51 ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

Marta Romeu

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Cantàbria, 31 08020 Barcelona

Escola Bressol del Bosc, s.c.c.l. www.ebmlesorenetes.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

La nostra escola acull infants de quatre mesos als tres anys i esdevé un veritable context de desenvolupament per als infants, ja que proporciona les condicions de: - Desenvolupar harmònicament les capacitats dels infants.

- Oferir la primera experiència de socialització fora de la família, tot proporcionant un

Energies renovables

Aiguasol

(Sistemes Avançats d’Energia Solar Tèrmica, s.c.c.l.) www.aiguasol.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis d’enginyeria, consultoria i recerca. Promoció de solucions innovadores que permetin reduir l’impacte associat al consum d’energia.

PRODUCTES O SERVEIS

Estudis, projectes i tasques de recerca i desenvolupament, amb un alt nivell d’especialització i expertesa en urbanisme, edificació, processos industrials i generació d’energia, amb un enfocament que preveu la planificació energètica, les mesures d’estalvi i eficiència, la integració de processos i la implementació d’energies renovables.

Aiguasol és un referent estatal en simulació dinàmica de sistemes tèrmics, essent, alhora, distribuïdor exclusiu de programes com TRNSYS o TRNFLOW i desenvolupador de TRANSOL, programes de referència en l’àmbit mundial i estatal.

PERSONA DE CONTACTE

Àngel Carrera

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

angel.carrera@aiguasol.coop 93 342 47 55 ADREÇA

Roger de Llúria, 29, 3r 2a 08009 Barcelona

coop 2014

PRODUCTES O SERVEIS

Servei de menjador: cuina pròpia amb pruductes de proximitat.

Servei d'acollida.

Servei a la petita infància: espai familiar i espai nadó.

PERSONA DE CONTACTE

SECTOR

marc de relacions personals de qualitat.

- Compartir amb la família l'educació dels infants en el marc d'una relació d'intercanvi de criteris, opinions i experiències.

Rosa Roselló Clascà

PERSONA DE CONTACTE

Neus Codina

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

quitxallamollet@terra.es 93 593 42 12 ADREÇA

Balmes, 23 08100 Mollet del Vallès

Escola Guinardó, s.c.c.l.

www.escolaguinardo.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Ensenyament d’Educació Infantil, Primària i ESO.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

a8065949@xtec.cat 93 842 40 65 ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

Eduard Vilaseca Baró

Escola Sant Gervasi, s.c.c.l. www.santgervasi.org ACTIVITAT PRINCIPAL

Un projecte educatiu fonamentat en les persones, amb un marcat caràcter cooperatiu, innovador, internacional i científic. Escola Sant Gervasi manté i construeix estrets vincles entre el món de la pedagogia, el del coneixement i el de l’empresa per a la millora constant del seu projecte.

PRODUCTES O SERVEIS

Educació infantil, primària, secundària i batxillerats, formació contínua i ocupacional, activitats d’oci i salut, esportives i culturals.

Carrer del Bosc, 32 08430 La Roca del Vallès

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

edu@escolaguinardo.cat 93 435 39 40 i 696 110 624

PERSONA DE CONTACTE

Escola d’Infants Quitxalla, s.c.c.l.

ADREÇA

santgervasi@santgervasi.org 93 579 54 30

www.quitxallamollet.com

Doctor Valls, 22-26 08041 Barcelona

David Cos

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

Sabadell, 41 08100 Mollet del Vallès

ACTIVITAT PRINCIPAL

Educació Infantil. Escola bressol.

PRODUCTES O SERVEIS

Atenció, cura i educació d’infants de 0 a 3 anys. Servei d’acollida als matins. Horari escolar i servei de menjador.

Arkenova, s.c.c.l. www.arkenova.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Enginyeria, formació, distribució dins el camp de les energies renovables i l’eficiència energètica.

PRODUCTES O SERVEIS

Desenvolupament de projectes d’energia solar tèrmica, fotovoltaica, eòlica, cogeneració, climatització, il·luminació i eficiència energètica. Formació en energia solar tèrmica, fotovoltaica, sistemes d’absorció, il·luminació. Distribució de productes per a energia solar tèrmica, fotovoltaica i il·luminació LED. PERSONA DE CONTACTE

Angelo Zinni

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

angelo.zinni@arkenova.net 690 983 205 ADREÇA

Carrer de l’Oblit, 62, local 08041 Barcelona

Instal·lacions FV autònomes i híbrides amb eòliques i hidroelèctriques de petita potència.

Redacció i direcció facultativa de projectes d’energia solar tèrmica.

Auditories energètiques i assessorament per a la planificació energètica.

Formació i capacitació de tècnics i instal·ladors d’energies renovables.

Projectes de cooperació internacional.

PERSONA DE CONTACTE

Mireia Gil

www.azimut360.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Enginyeria especialitzada en l’execució de projectes d’energies renovables d’autoconsum, connectats a xarxa o sistemes autònoms, d’àmbit nacional i de cooperació internacional.

PRODUCTES O SERVEIS

Estudis de viabilitat d’implantació d’energies renovables.

Instal·lacions FV d’autoconsum i connexió a la xarxa.

PERSONA DE CONTACTE

Jaume Castellà Carlos E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@cresol.coop 678 438 995 ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

AP 175 43550 Ulldecona

ADREÇA

Som Energia, s.c.c.l.

info@azimut360.coop 93 217 19 63

Santa Àgata, 7, local 2 08012 Barcelona

Cresol, Solucions

Energètiques Locals, s.c.c.l. cresol.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Azimut 360, s.c.c.l.

d’explotació d’instal·lacions de règim especial. Sistemes de gestió ISO. Formació: Cursos, conferències i tallers.

Instal·lacions: Execució i manteniment d’instal·lacions d’energies renovables, electrificació aïllada i connectada a xarxa.

Enginyeria i consultoria ecoenergètica amb la visió de contribuir al canvi de model energètic amb estalvi, eficiència energètica i energies renovables.

PRODUCTES O SERVEIS

Enginyeria: Projectes.

Llicències ambientals.

Informes pericials. Direccions d’obra. Certificacions energètiques. Estudis de biohabitabilitat.

Assessoria: Consultoria tècnica i energètica. Auditories i estudis energètics. Gestió

www.somenergia.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Comercialització d’electricitat certificada verda i producció d’energia a partir de fonts renovables.

PRODUCTES O SERVEIS

Facturació i gestió del consum elèctric per a consumidors/es de fins a 15 kW de potència. Producte d’inversió en projectes renovables.

PERSONA DE CONTACTE

Marc Roselló Casas

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@somenergia.coop 972 18 33 86 ADREÇA

Parc Científic i Tecnològic de la UDG Edifici Casademont Pic de Peguera, 15, porta A, planta 1, despatx 16 17001 Girona

69 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

E.I. Sambucus, s.c.c.l.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

www.sambucus.cat

mireia@sambucus.cat 622 03 04 58

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

Empresa d'inserció, a través de les activitats següents: - Gestió de restaurants.

- Gestió de cuines per a col· lectivitats.

- Producció d'horta ecològica.

- Producció d'infusions i herbes ecològiques per cuinar.

PRODUCTES O SERVEIS

Restaurant del mercat municipal de Manlleu. Càterings.

Horta ecològica. Infusions i herbes ecològiques per cuinar.

PERSONA DE CONTACTE

Mireia Franch i Gallés

Els Caus de Mura alberg, s.c.c.l.

www.elscausdemura.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Turisme amb valors! Responsabilitat social i ambiental, cuina saludable, pedagogia activa, proximitat.

PRODUCTES O SERVEIS

Allotjament de 33 places (1 adaptada) al nucli urbà del

Cal Nanot, s.c.c.l.

calnanotcooperativa.com ACTIVITAT PRINCIPAL

A l'obrador elaborem productes carnis ecològics (porc, vedella, xai i pollastre) que ens ajuden a donar sortida a la nostra producció i a les produccions ramaderes de la comarca, que són 100% ecològiques i de proximitat.

Control Intel·ligent de l’Energia, s.c.c.l.

(CINERGIA) www.cinergia.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Producció d’equips d’electrònica de potència a mida per a aplicacions industrials i centres de recerca. Serveis d’enginyeria i d’industrialització d’equips d’electrònica de potència. R+D+I en enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les TIC industrials.

PRODUCTES O SERVEIS

Disseny propi de productes ba­sats en electrònica de po­ tència. Serveis per a la industrialització d’equips per a tercers. Serveis d’enginyeria en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica. Acompanyament personalitzat per a la millora de l’eficiència energètica de processos industrials.

PERSONA DE CONTACTE

Josep Rafecas

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jrafecas@cinergia.coop 93 486 43 58 ADREÇA

Llull, 51-55, 1r 2a 08005 Barcelona

Pintor Guardia, 6 08560 Manlleu

Koitton Club, s.c.c.l.

koittonclub.blogspot.com.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Bar amb actuacions en directe, exposicions, conferències i d’altres formes de difusió cultural.

PRODUCTES O SERVEIS

etc., amb la possibilitat de gaudir tot plegat degustant una bona cervesa o un tastet de croqueta.

carta cada tres mesos. Cuina casolana. Cervesa artesana de producció pròpia.

PERSONA DE CONTACTE

Anna Mestres Nualart

Bernat Serrat

PERSONA DE CONTACTE E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

koittonclub@gmail.com

annamestres2000@gmail. com

ADREÇA

ADEÇA

Rossend Arús, 9 08014 Barcelona

Riembau, s.c.c.l.

SECTOR

Hosteleria: bar-restaurant

La Barricona Ctra. de Sant Joan de les Abadesses, km 3,6 17500 Ripoll

www.labarricona.cat

Concerts, sessions de DJ, espectacles infantils, monòlegs, poesia, projeccions audiovisuals, xerrades, conferències, exposicions,

ACTIVITAT PRINCIPAL

poble medieval de Mura. Piscina, teteria i sala polivalent apta per a cinema, ludoteca, tallers, reunions, presentacions, espectacles, teràpies, etc. Activitats i excursionisme al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Restaurant.

PRODUCTES O SERVEIS

Menú diari. Cuina de temporada amb canvi de SECTOR

info@elscausdemura.coop 93 831 63 15 i 697 26 84 68

Hosteleria: casa colònies-altres

ADREÇA

Sol, 1 08278 Mura

PERSONA DE CONTACTE

Ferran Martínez

PRODUCTES O SERVEIS

Carn ecològica de porc, vedella, xai i pollastre.

Productes làctics i formatges ecològics. Embotits de pagès d'elaboració pròpia.

Ous ecològics. Transport a domicili, servei a cooperatives de consum i botigues.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

SECTOR

obrador@calnanotcooperativa.com 628 64 10 98

Indústria: alimentària

ADREÇA

Masos Baga Amunt, s/n 17860 Sant Joan de les Abadesses

PERSONA DE CONTACTE

Eduard del Valle

Elektro3, s.c.c.l. www.elektro3.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Importació i distribució de productes de ferreteria.

PRODUCTES O SERVEIS

reparacions i manteniments relacionats amb la distribució, el confort i l’eficiència energètica.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Passatge dels Rosers, s/n 08940 Cornellà de Llobregat

Emilio García Hernández

mgonzalez@lescop.com 93 376 31 00 ADREÇA

Distribució al major de productes d’il·luminació, electricitat i ferreteria en general.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Menta, 13 Urb. El Castell 43761 La Pobla de Montornès

ACTIVITAT PRINCIPAL

Laboratorio Electrotécnico, s.c.c.l.

PRODUCTES O SERVEIS

Josep Maria Vidiella Folch E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

elektro3@elektro3.com 977 79 29 45 ADREÇA

Polígon Industrial Alba Barenys, 21 43480 Vila-seca

Handytec, s.c.c.l. www.handytec.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Instal·lacions elèctriques, fontaneria i climatització.

Homologats pel Departament d’Indústria en totes les activitats que fem, hem treballat pràcticament a tot el territori de Catalunya en l’àmbit terciari, el comerç i domicilis.

PRODUCTES O SERVEIS

Instal·lacions d’habitatges de nova construcció,

info@handytec.es 690 693 740 ADREÇA

www.lescop.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació de transformadors de mesura i protecció de servei interior i exterior fins a 5252 kv. Aparellatge de mitjana i alta tensió. Armaris metàl·lics.

PRODUCTES O SERVEIS

Transformadors d’intensitat i tensió baixa, mitjana i alta, toroïdals, aïlladors en general, productes aïllats amb resina exposy, transformadors d’exterior aïllats amb porcellana, interruptors de mitjana i alta tensió, armaris metàl·lics.

SECTOR

Indústria: elèctrica-electrònica

Uni.Co, s.c.c.l. www.unico.cat

TIC, col·laboració, traçabilitat, BPM, Facility Services, eficiència energètica i energies renovables.

Realització de propostes de valor tecnològic per al client en l’àmbit de les noves tecnologies, la traçabilitat, l’autoconsum o l’eficiència energètica, que aportin valor al seu negoci, ja sigui mitjançant una reducció de costos o temps o a través d’un increment de la xifra de negoci.

PERSONA DE CONTACTE

Blai Garcia i Serra

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@unico.cat 93 433 51 64 ADREÇA

Oblit, 62, local 08041 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Montserrat González

coop 2014

70 directori coop

SECTOR

Indústria: manipulats i retràctil

CIPO, s.c.c.l. www.cipo.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Manipulacions de tot tipus: encapsats, embossats, muntatges, etiquetatges, termoenvasats...

PRODUCTES O SERVEIS

Manipulacions: encapsats, embossats, etiquetatges, muntatges diversos...

Termoenvasats: blísters, skins, retràctils...

Soldadura per ultrasons.

PERSONA DE CONTACTE

Raquel Alarcón

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cipocomercial@cipo.cat 93 723 44 37 ADREÇA

Himàlaia, 41-59 08207 Sabadell

Grupdem, s.c.c.l. www.grupdem.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Atenció, promoció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social.

PRODUCTES O SERVEIS

Manipulats industrials i promocionals, retràctil, envasats en flow-pack, servei de magatzem i servei de neteja.

PERSONA DE CONTACTE

Montse Puig

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

grupdem@grupdem.com 93 352 80 04 SECTOR

Indústria: metall

CIR, s.c.c.l.

www.circarrocerias.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Ptge. del Criadero, 14 P. I. Sota el Molí 08160 Montmeló

Pretallers Sant Josep, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Manipulació i retractilat de colors i altres materials escolars.

PRODUCTES O SERVEIS

Teràpia ocupacional a persones amb discapacitat.

PERSONA DE CONTACTE

Pere Bernal

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

psjosep@terra.es 93 330 12 46 ADREÇA

Tenor Massini, 67, baixos 08028 Barcelona

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l. www.taccat.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Empresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.

PRODUCTES O SERVEIS

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

egrado@taccat.cat 627 926 271 ADREÇA

Pere Bosch i Soldevila, 18 08700 Igualada

Taller Jeroni de Moragas, s.c.c.l. www.jmoragas.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Atenció a les persones en risc d’exclusió social per trastorn del desenvolupament intel·lectual i/o malaltia mental.

PRODUCTES O SERVEIS

Centre ocupacional, llarresidència i centre especial de treball que ofereix els serveis següents: taller de manipulats industrials, neteja viària i brigades de serveis de neteja, bugaderia industrial, lloguer de vaixella i artesania.

PERSONA DE CONTACTE

Lluís Vallès

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

presidencia@jmoragas.org 93 674 50 48

Lazvi Mecanitzats, s.c.c.l.

MEC-2010, s.c.c.l.

www.lazvi.com

PRODUCTES O SERVEIS

Anton Rodríguez

Mecanitzats en qualsevol tipus de material, quantitats úniques i reduïdes. Treball artesanal tot i que també disposem d'un centre de mecanitzat. Partim d'un plànol, una mostra o una idea. Peces fetes a mida.

Tractaments i rectificats subcontractats. Assessorament sobre els materials.

Servei ràpid de reparació.

Professionals amb més de 20 anys d'experiència.

E-MAIL I TEL. DE CONTACE

PERSONES DE CONTACTE

Manteniment industrial. Mecanitzats. Fresadora i torn.

Recanvis per a maquinària.

PRODUCTES O SERVEIS

cir@circarrocerias.es 977 75 67 52

Dora Delgado, Rafael Pérez i Lorenzo Corona

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Ctra. Constantí, km. 3,5 Ptda. La Grassa, 1 P. I. Nirsa 43206 Reus

Esperança Grado

ADREÇA

ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Muntatges electromecànics; fabricació d’etiquetes; blíster, encel·lofanat, retràctil, embossat, espiralat; envasat de productes alimentaris; fabricació i envasat de productes cosmètics.

Fabricació de carrosseries per al transport de productes alimentaris. Servei postvenda de reparació de tot tipus de carrosseries.

Carrosseries isotèrmiques i frigorífiques, isotermització de furgonetes homologades.

Reparació de carrosseries.

Xapa, pintura i electricitat per a tot tipus de vehicles, retolacions i canvis d’imatge.

Especialitat en treballs de polièster, reparació de dipòsits, sitges, recobriments de piscines i basses.

coop 2014

ADREÇA

lazvi@lazvi.com 93 588 57 85 ADREÇA

Mestre Alonso, 5 CiT 1B Can Jardí 08191 Rubí

TEB, s.c.c.l. www.teb.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

20.000 m2 especialitzats en serveis industrials, orientats a la qualitat, el servei i la reducció de costos per als nostres clients. Treballem per a grans empreses dels sectors de l’alimentació, la cosmètica, l’editorial i la gran indústria.

PRODUCTES O SERVEIS

Copacker (blíster, alta freqüència, flow-pack, sleever, retràctil…); manipulat i serveis logístics; muntatges; fabricació per a tercers; externalització de processos industrials; folrat de caixes; enclavaments in site.

PERSONA DE CONTACTE

Manuel Morales

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

manuel.morales@teb.org 93 360 03 87 ADREÇA

– Seu Barcelona: Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona – Seu al Vallès: Solsonès, 38-40 P. I. de la Bruguera 08211 Castellar del Vallès

Av. Villadelprat, 79.

08197 Sant Cugat del Vallès

www.mec2010.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Mecanització especialitzada.

PRODUCTES O SERVEIS

Creació, a partir de la mecanització a les nostres màquines convencionals i de control numèric, de peces per a la fabricació de maquinària per als sectors del packaging, cartonatge, automoció, químiques, robòtica, etc. També realitzem l’acoblament dels grups de peces.

PERSONA DE CONTACTE

Francisco Delgado Milan E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gerencia@mec2010.es 608 777 439 ADREÇA

Raimon Casellas, 108 08204 Sabadell (Barcelona)

Seriman Instruments, s.c.c.l.

www.serimaninstruments.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Manteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura.

PRODUCTES O SERVEIS

Manteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura (manòmetres, termòmetres, transmissors...); reparació, recuperació i subministrament d’equips de medició de pressió i temperatura; acoblaments de separadors de diafragma a instruments de medició de pressió i temperatura.

PERSONA DE CONTACTE

Antoni Ayala Ferrero

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

seriman@serimaninstruments .com 93 473 57 16 ADREÇA

Av. de Cornellà, 132, 6è 2a Edifici PERCO 08950 Esplugues de Llobregat

71 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Cusó Tapissers

Cooperativa d’artesans www.cusotapissers.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació i restauració de mobles entapissats artesans a mida i complements per a la decoració d'interiors molt personalitzats. Fabricació i serveis d'alta qualitat.

PRODUCTES O SERVEIS

tipus de complements.

Cortines, estors, screens i els seus suports i complements.

Tot tipus de teixits i textures, pell, Polipiel, ignífugs, hidròfugs, tècnics. Assessoria en l'elecció de teixits.

PERSONA DE CONTACTE

Miriam Arroyal i Emilio Cusó E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Els Nois, s.c.c.l. www.elsnois.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Armaris a mida, escales i baranes, portes i bastiments, pèrgoles, cuines, mobles per a bany i tot tipus de rehabilitacions.

Tcolors – TEB, s.c.c.l.

vernissos, acríl·liques setinada i metal·litzada, tèmperes, pintura al tremp metal·litzada i anacarada, fluorescent, escolar i Glitter; gel Glitter.

Todors és un producte altament efectiu per trencar les mol·lècules que produeixen les males olors. Es tracta d’una solució per a cada mala olor que primer elimina l’olor desagradable i després

hi afegeix un perfum suau.

La fórmula està basada en la reproducció del procés natural que tenen les flors per neutralitzar les aromes d’altres flors que competeixen entre elles. Producte a base a d’aigua, respectuós amb el medi.

pròpia o seguint els dissenys dels nostres clients. Venda al major i minorista.

Peces de gènere de punt en totes les diversitats i models, manufacturades segons les ordres de fabricació dels clients. Totalment acabades

i llestes per a la venda o distribució (jerseis, jaquetes, vestits, complements, etc.) o en qualsevol fase de fabricació: teixit en màquines cotton (galgues 9, 18, 21, 24), electròniques (galgues 5 i 12) i integral (galga 10); confecció, rentat i planxa.

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

www.tcolors.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fàbrica de pintures per a ús escolar i manualitats. Fàbrica i distribució de netejadors d’olors.

PRODUCTES O SERVEIS

Tcolors: Fly&Flot, pintura que s’infla i flota; pintures de dits i imantada; Window Colors;

Cooperativa Industrial de Gèneres de Punt

John-Fil, s.c.c.l. www.john-fil.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació i disseny de tot tipus de gèneres de punt, especialment de peces de vestir. Amb disseny i marca

M5 Idees & Mercats, s.c.c.l. www.m5idees.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Fabricació i distribució d’articles de vidre bufat, semiautomàtic i automàtic.

Estem especialitzats en projectes a mida.

Frestorn, s.c.c.l. www.frestorn.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Construcció i reparació de maquinària.

PRODUCTES O SERVEIS

PRODUCTES O SERVEIS

Articles en vidre bufat, semiautomàtic i automàtic per als sectors de l’hostaleria, decoració, jardineria, bany, il·luminació, etc.

També treballem per a agències de comunicació, cellers, etc.

www.adartia.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Proporcionar serveis per al benestar de les persones d’acord amb la naturalesa i donar formació a les persones interessades en el seu manteniment òptim de salut.

PRODUCTES O SERVEIS

Naturopatia, homeopatia, MTC-acupuntura, osteopatia, quiromassatge, reflexologia, drenatge limfàtic, reiki, kinessiologia, medicina ayurveda, ioga, tai-txi, coaching, gestaltisme, etc.

Pere Font i Pratdesaba E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

93 887 02 96

Rambla de Santa Mònica, 10, 2n 08002 Barcelona

COS Cooperació i Salut, s.c.c.l. www.coos.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Treballem des d’una visió integrativa i cooperativa de les diferents medicines

Andana de l’Estació, 56 08030 Barcelona

SECTOR

PERSONA DE CONTACTE

Montse Balcells

Indústria: tèxtil

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

john-fil@john-fil.com 973 15 60 17 i 973 15 62 20 ADREÇA

Pg. Mn. Joan Llort, s/n 25410 L’Espluga Calba

SECTOR

Indústria: vidre

arantxa@m5idees.com 93 384 76 79 ADREÇA

Tortosa, 87 08918 Badalona

per millorar la salut de les persones, des del respecte i l’acompanyament en les diferents etapes de la vida.

ADREÇA

ADREÇA

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE:

PERSONA DE CONTACTE

info@adartia.coop 93 327 14 98

Indústria: química-farmacèutica

Arantxa Rufián

Polígon Mas Beuló Olot, 22 08500 Vic

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

SECTOR

xavier.t@teb.org 93 311 72 12

Xavier Tendero

PERSONA DE CONTACTE

Esther Pardo

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Mecanització de peces

Adartia Teràpies Naturals, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

mitjanes-grans. Disposem de torns i fresadores CNC per fer qualsevol tipus de mecanització sobre plànols.

Miquel López

Indústria: mobles-fusta

PRODUCTES O SERVEIS

miriam@cusotapiceros.com emilio@cusotapiceros.com 93 490 34 50 i 93 491 05 36 Crom, 32 08907 L'Hospitalet de Llobregat

SECTOR

Serraller, 6 08551 Tona

Mobiliari per a la llar, comerç i indústria, instal·lacions de parquet, tancaments mixtos interiors-exteriors, cuines i tot tipus de mobles a mida.

Fabricació de tot tipus de moble entapissat a mida i personalitzat.

Reentapissat, reparació i renovació de mobles entapissats antics, clàssics, de disseny i contemporanis.

Entapissats de parets i tot

ADREÇA

ADREÇA

SECTOR

mlopez@frestorn.com 93 886 14 21

Mecànica i automoció: reparació-venda de maquinària

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

Medicina general, naturista, tradicional xinesa, homeopatia, osteopatia, reflexologia, tècnica Alexander, fisioteràpia, fisioteràpia del sòl pelvià, psicologia, teràpia familiar sistèmica, drenatge limfàtic, massatge terapèutic, seguiment de salut i anàlisis clíniques.

Preparació per a l'embaràs, part i criança, formació en salut infantil.

Serveis per a empreses: revisions mèdiques laborals completes, visites in situ, cursos a mida, servei de ‘La carmanyola saludable’ (de la mà de Barrinar), accions (de la mà de Concept).

SECTOR

Salut

PERSONA DE CONTACTE

Laura Roda

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

correu@cos.coop 93 165 07 70 ADREÇA

Mozart, 2 08012 Barcelona

coop 2014

72 directori coop

Thau Ecosalut, s.c.c.l.

www.thauecosalut.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Teràpies alternatives i formació.

PRODUCTES O SERVEIS

Mireia Monllau

ADREÇA

Arquebisbe Alemany, 33, baixos, local 1 08500 Vic

Arç, Consum

Responsable, s.c.c.l. www.arccoop.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Som una cooperativa mixta de treball i consum que promou el consum responsable i el mercat social. Formem part del projecte Arç.

PRODUCTES O SERVEIS

Oferim serveis propis: serveis d’assegurances, estalvi ètic, cotxe compartit i energia renovable. També oferim una botiga virtual de consum responsable, una borsa de professionals i un catàleg de serveis de mercat social.

Serveis a empreses i particulars: assessories-gestories

ALC Assessors, s.c.c.l.

www.alc-assessors.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament en creació d’empreses i consultoria empresarial.

PRODUCTES O SERVEIS

Assessorament laboral, fiscal i comptable. Creació d’empreses. Tramitacions administratives. Assessorament en prevenció de riscos laborals i medi ambient.

Implantació de sistemes integrats de qualitat, medi ambient i PRL. PERSONA DE CONTACTE

Xavier Altadill Ferrando E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

xavi@alc-assessors.com 977 44 85 84 ADREÇA

Plaça Alfons XII, 9, entresòl 1 43500 Tortosa Assessoria i Gestió

Varon Associats, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament integral d’empreses en matèria fiscal, comptable i laboral.

coop 2014

ACTIVITAT PRINCIPAL

Assistència al part a casa, cur­sos de preparació a la maternitat-paternitat i terà­ pies naturals.

PERSONA DE CONTACTE

rosa@thauecosalut.com 93 889 19 29

SECTOR

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Serveis a empreses i particulars: assegurances

Vademames, s.c.c.l.

www.titania-tasco.com

Homeopatia. Naturopatia – Nutrició i dietètica. Osteopatia. Renaixement. Regressions terapèutiques. Teràpia Gestalt i constel·lacions.

Servei de Doula - Preparació al part, criança, escola de pares. Acupuntura japonesa - Teràpia tradicional xinesa.

Psicoterapeuta. Addiccions, trastorns personalitat, etc.

Rosa M. Carrasco Salamó

SECTOR

Titània-Tascó, s.c.c.l.

Seguiment de l’embaràs i assistència al part a casa, ginecologia natural, dietètica i nutrició, psicologia, reflexologia podal, acupuntura, osteopatia, flors de Bach, homeopatia, fisioteràpia del sòl pèlvic, grups de criança i massatge infantil.

PERSONA DE CONTACTE E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@titania-tasco.com 93 426 65 59 ADREÇA

Llibertat, 47, baixos 2 08012 Barcelona

www.vademames.org

Acompanyament, orientació i suport a les famílies.

Promoció d’estils de vida saludables, partint de l’alletament matern, i difusió d’estils parentals respectuosos.

Creació i enfortiment de xarxes comunitàries de suport entre famílies, agents socials i serveis a la comunitat.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

vademames@gmail.com 93 116 69 86 ADREÇA

Pl. Josep Espona, s/n 08550 Els Hostalets de Balenyà

PRODUCTES O SERVEIS

Xerrades, conferències i tallers sobre salut, criança i maternitat/paternitat.

Acompanyament, orientació i suport en l’embaràs, postpart, lactància i criança.

Activitats socioeducatives per a famílies. Grups de criança i lactància. Tallers de joc compartit, moixaines, etc.

Formació per a professionals.

PERSONA DE CONTACTE

Marta Iraizoz Irurita

Tots els serveis i productes formen part de l’economia social i solidària i estan gestionats a través de la compra col·lectiva.

Arç, Serveis Integrals

d’Assegurances, s.c.c.l. www.arccoop.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

ipalma@arccoop.coop 93 425 06 88

Som una cooperativa corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables.

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

Iolanda Palma

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Casp, 43, entresòl 1a 08010 Barcelona

PRODUCTES O SERVEIS

Constitució de societats cooperatives, societats mercantils. Comptabilitat, impostos.

Laboral, contactes de treball, nòmines i seguretat social.

Capitalitzacions. Autònoms.

PERSONA DE CONTACTE

Rafael Varón

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ase.varon@asevaron.com 93 727 02 52 ADREÇA

Costa i Llobera, 6 08206 Sabadell

Buch-Padrós consultors, s.c.c.l. www.bpcons.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Servei integral en matèria fiscal, laboral i comptable a l’empresa.

PRODUCTES O SERVEIS

Constitució de cooperatives de treball, societats mercantils, autònoms. Capitalitzacions i plans d’empresa.

Assessorament laboral i la seva gestió. Assessorament fiscal i confecció de declaracions per a la presentació a Hisenda. Realització integral i supervisió de la comptabilitat i assessorament comptable.

estudi, recerca, diagnosi i optimització de productes específics d’assegurances i gestionem la compra amb criteris col·lectius. Som el primer mediador d’assegurances d’Europa registrat per gestionar l’Assegurança Ètica i Solidària.

PERSONA DE CONTACTE

Mariló Chamorro

Fem serveis integrals d’assegurances; ens ocupem dels programes dels nostres clients, oferint-los serveis especialitzats per cobrir les seves necessitats asseguradores. Fem assessorament,

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Confecció de llibres oficials.

Realització de dipòsits de comptes. Auditories financeres.

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

Ceprocoop, s.c.c.l.

Josep Buch Martínez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jbuch@bpcons.net 93 736 15 45 ADREÇA

Soler i Palet, 22, 2n 1a 08222 Terrassa

Cegecop, s.c.c.l. www.cegecop.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió i assessorament empresarial, fiscal, laboral, comptable, societari i en l’administració de finques.

Gestió i assessorament immobiliaris: operacions de compravenda, lloguer, permuta, etc.

PRODUCTES O SERVEIS

Especialistes en societats cooperatives (treball associat, consumidors i usuaris, etc.)

PERSONA DE CONTACTE

Mario Andrés López

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

administracio@cegecop.com 93 814 14 17

mchamorro@arccoop.coop 93 423 46 02 ADREÇA

Casp, 43, entresòl 1a 08010 Barcelona

Ca l’Escoda, 12, bxs., local 3 08800 Vilanova i la Geltrú

ceprocoop.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis integrals de consultoria, assessorament i gestió per a cooperatives i els seus socis.

PRODUCTES O SERVEIS

Àrees d'actuació: jurídica (mercantil, administrativa, penal, laboral, civil, família).

Fiscal i tributària. Comptable.

Laboral i Seguretat Social.

Econòmica i financera. Protecció de dades.

PERSONA DE CONTACTE

Mª Rosa Peiró

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@ceprocoop.com 93 323 34 22 ADREÇA

Mallorca, 236, 1r 2a 08008 Barcelona

73 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

Col·lectiu Ronda, s.c.c.l. www.cronda.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

ons per danys i perjudicis, TRADE, drets fonamentals, conciliació de la vida familiar i laboral, etc.

Cooperativa de serveis jurídics i assessorament a entitats d’economia social.

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

aforcadell@embatlegal.com 93 208 09 40

Actuem en l'àmbit del dret laboral, administratiu, penal, civil i de família, entre d'altres: accidents de circulació i treball, danys i perjudicis, reclamacions per abusos bancaris, pensions i malalties professionals. També som especialistes en la constitució i l'assessorament de cooperatives i altres entitats d'economia social.

Albert Forcadell

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

Roger de Llúria, 118, 3r 1a 08037 Barcelona

Escribà Assessors, s.c.c.l. www.embatlegal.com ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

Núria Ballesteros

Assessorament a particulars i empreses en els àmbits laboral, fiscal, mercantil, comptable i jurídic.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

nballesteros@cronda.coop 93 268 21 99

coopdema.cat

Constitució i gestió de societats, protecció de dades, vehicles, assegurances en general, serveis laborals de nòmines i assegurances socials per a pimes i societats, plans de prevenció de riscos laborals, pensions, herències, testaments, renda/patrimoni i tots els serveis relacionats.

ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

Trafalgar, 50 08010 Barcelona Consultoria

CoopdeMà, s.c.c.l.

Consultoria que treballa en l’àmbit jurídic i econòmic per ajudar a estructurar, des del punt de vista organitzatiu i de gestió, entitats i empreses de l’economia social.

PRODUCTES O SERVEIS

Constitució d’entitats sense ànim de lucre i de societats, molt especialment d’empreses cooperatives, i elaboració d’estudis de viabilitat econòmica; assessorament i gestió laboral, fiscal i comptable als òrgans de govern i/o a la gerència a través d’accions de control econòmic i dinamització jurídica organitzativa, generant una correspondència d’aquestes accions amb els seus acords i normes d’autoregulació.

PERSONA DE CONTACTE

Josep Pedrosa i Domènech E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

coopdema@coopdema.cat 93 264 03 56 ADREÇA

Rambla Marina, 178, entl. 1a 08907 L’Hospitalet de Llobregat

Embat Legal, s.c.c.l.p.

loslaboralistas.wordpress.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament i defensa jurídica.

PRODUCTES O SERVEIS

Advocats especialistes en l’àmbit del dret laboral, mercantil i reclamacions d’autònoms. S’ofereix assessorament o defensa jurídica en casos d’acomiadaments individuals i col·lectius, reclamacions en matèria de salaris, liquidació i quitança, procediments monitoris, reclamació d’indemnitzaci-

PERSONA DE CONTACTE

Jordi Díaz-Benito

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gabinetediaz@gabinetediaz.es 93 430 90 00 ADREÇA

Aviació, 7-9 08029 Barcelona

Nova 2003, s.c.c.l. www.nova2003.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Empresa de serveis de gestió especialitzada en el món cooperatiu.

PRODUCTES O SERVEIS

societats@gestcoop.cat 93 177 99 15

Assessorament comptable, pla de comptes, CCAA, Llibres oficials, negociacions bancàries, previsions, gestió laboral i de Seguretat Social, preparació, estudi i presentació de les declaracions periòdiques de tot tipus (IVA, IRPF, Impost de Societats…), compareixença en actuacions de comprovació i inspecció de l'Agència Tributària, facturació, tresoreria, subvencions, documentació...

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

Gestcoop, s.c.c.l. www.gestcoop.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Centre de formació i gestió de cooperatives i societats laborals.

PERSONA DE CONTACTE

Carlos Lorenzo Conze E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Torrent, 146 08225 Terrassa

Gestión Integral, s.c.c.l.

WEB DE L’EMPRESA

www.affectio.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Sònia Garcia

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

sgarcia@nova2003.cat 93 634 64 05 ADREÇA

Premià, 15 08014 Barcelona

Pelayo Consultors, s.c.c.l.

Sandra Lerín

Assessoria i consultoria empresarial integral experta en cooperatives.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

ACTIVITAT PRINCIPAL

www.gabinetediaz.es

Programa d’acompanyament integral a cooperatives compost de 8 mòduls o serveis que cada cooperativa personalitza: servei social (acompanyament al Consell Rector), servei fiscal, servei comptable, servei laboral, servei jurídic mercantil, servei econòmic financer i servei de millora comercial.

ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

info@escriba1971.com 93 725 35 74 ADREÇA

Av. Onze de Setembre, 83 08208 Sabadell

Gabinete Díaz, s.c.c.l.

Assessorament a particulars i empreses en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i financer, i consultoria administrativa i organitzativa.

PRODUCTES O SERVEIS

– Fiscal: particulars (declaracions periòdiques de l’IRPF, impost de successions i donacions); empreses (IS, IVA, intrastat, pagament fraccionat de l’IRPF).

– Comptable: des de la implantació del sistema fins a l’entrada dels assentaments; confecció de diaris, balanços i comptes de resultats mensuals.

– Laboral: jubilacions, assessorament i contractació de treballadores de la llar, contractació i prestacions; assessorament de pimes en l’obertura de centres de treball, contractació de treballadors i confecció de documents de la SS. – Mercantil: constitució, fusió, dissolució i liquidació d’empreses; preparació i presentació dels comptes anuals al registre.

– Finances: planificació financera a curt i llarg termini.

– Consultoria: implantació de processos, organització i sistemes, RH.

Cristina Nicola

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cnicola@grupintegral.es 93 208 07 32 ADREÇA

Av. Diagonal, 442 bis, 2n 2a 08037 Barcelona

pelayoconsultors.com

Assessoria integral per a l’empresa en totes les àrees (comptable, fiscal, laboral, mercantil, jurídica, etc.).

Especialistes en cooperatives.

PRODUCTES O SERVEIS

Confecció de la comptabilitat, impostos, nòmines i Seguretat Social; orientació i assessorament en totes les matèries.

PERSONA DE CONTACTE

Pere Moreno

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

p.moreno@pelayoconsultors. com / 93 265 31 05 ADREÇA

València, 497, entresòl 4a 08013 Barcelona

GPA Assessors (GPA, s.c.c.l.)

ACTIVITAT PRINCIPAL

Bufet professional especialitzat en l'assessorament de persones físiques i persones jurídiques. Tenim un equip humà especialitzat en laboral, fiscal, comptable, jurídic, assegurances i administració de finques. Comptem amb 10 anys d’experiència.

PRODUCTES O SERVEIS

Fiscal i comptable. Laboral.

Jurídic. Assegurances. Administració de finques.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gpa@gpa-assessors.com 93 872 26 54 ADREÇA

Muralla Sant Domènec, 9-11, 1r 4a 08241 Manresa

SET-C, s.c.c.l. www.set-c.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Assessorament jurídic empresarial. Especialitzat en cooperatives.

PRODUCTES O SERVEIS

— Jurídic: • Procediments judicials: civil, mercantil, laboral, administratiu...

• Societari: constitucions de societats, fusions, absorcions, excisions, liquidacions, transformacions.

• Mercantil: contractes, transports.

• Successions: testaments, herències.

• Procediments concursals.

• Due diligence.

— Econòmic i comptable: • Assessorament en línies de finançament, ampliacions i/o consolidació de línies de negoci.

• Anàlisi de situacions finan-

coop 2014

74 directori coop

SECTOR

Serveis a empreses i particulars: consultories tècniques

ceres, cerca de finançament i subvencions, suport en l’elaboració de pressupostos, projeccions i simulacions.

• Confecció de comptabilitats, impostos i comptes anuals.

— Fiscal: • Assessorament i gestió tributària.

• Assistència en inspeccions.

• Recursos i planificacions fiscals.

— Laboral: • Assessorament i gestió laboral: contractes, nòmines, afiliació i cotització SS, accidents de treball, retencions IRPF).

• Negociacions col·lectives.

• Expedients de regulació d’ocupació.

• Prevenció de riscos laborals.

• Pensions, invalideses, viduïtat i orfandat.

Alvent, s.c.c.l.

Calidoscoop, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

www.alventsccl.com Realització de projectes i serveis d’enginyeria dins l’àmbit de la construcció i la gestió del territori.

PRODUCTES O SERVEIS

Projectes d’enginyeria, serveis topogràfics (aixecaments, replantejos, delimitacions de finques, càlculs de moviments de terres, etc.), realització de sistemes d’informació geogràfica i servidors de mapes, restitucions virtuals d’edificacions, management i control d’obres, informes pericials, etc.

PERSONA DE CONTACTE

Alex González Royuela E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@alventsccl.com 93 590 64 85 ADREÇA

Carrer de la Font, 29, 2a Les Planes 08196 Sant Cugat del Vallès

Ateneu Informàtic, s.c.c.l.

www.ateneuinformatic.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Consultoria professional de privacitat de dades personals.

PRODUCTES O SERVEIS

Consultoria: assessorament, gestió i manteniment tècnic i legal per a l’adaptació i actualització d’empreses a lleis i normatives de privacitat LOPD, LSSICE i GDPR. Gestor LOPD: software online dissenyat com a consultor/auditor virtual, que avalua les mesures de seguretat per al compliment de les normatives de privacitat i garanteix la idoneïtat del tractament de dades personals.

PERSONA DE CONTACTE

Francesc Canalda

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

fmcanalda@ateneuinformatic.com 977 44 62 99 ADREÇA

Teodor Gonzàlez, 31, baixos 43500 Tortosa

coop 2014

Vidal Piqué i Asso­ciats, s.c.c.l.

www.finquesmontane.cat/ empreses-vidal-pique.php ACTIVITAT PRINCIPAL

Juan Francisco López Raya

Assessorament i gestió integral per a empreses en diversos camps: fiscal, laboral, comptable i mercantil.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

set-c@set-c.com 93 318 40 31 ADREÇA

Ronda Sant Pere, 19-21, 5è 5a 08010 Barcelona

www.calidoscoop.coop

Agència per a la dinamització territorial de l’economia social, l’emprenedoria i el cooperativisme.

PRODUCTES O SERVEIS

Programes de: • PROMOCIÓ: dinamització territorial, dinamització sectorial i clústers, generació i difusió de coneixement, dinamització de xarxes.

• SENSIBILITZACIÓ: cultura emprenedora i finances ètiques.

• CREACIÓ: itineraris de creació, gestió d’espais d’incubació, Impuls Cooperativa Activitats Emprenedores, i transformació d’empreses i serveis públics en models d’economia social.

PERSONA DE CONTACTE

Laura Hernàndez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@calidoscoop.coop 699 395 048 ADREÇA

Casp, 43, bxs.

08010 Barcelona

Celobert Cooperativa www.celobert.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis tècnics en arquitectura, enginyeria, habitatge i urbanisme.

PRODUCTES O SERVEIS

Rehabilitació d'edificis i reformes d'interior d'habitatge i oficines. Peritatges tècnics.

Assessories en millora energètica d'edificis i habitatges.

Certificats energètics.

Projectes d'equipaments i comerços.

Projectes d’instal·lacions (llicències d'activitat, electricitat, fotovoltaica, solar i tèrmica, biomassa).

Planejaments urbanístics.

Assistència tècnica a propietaris públics i privats per a l'activació de patrimoni en desús.

PERSONA DE CONTACTE

Diego Carrillo Messa

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@celobert.coop 93 302 68 82

Constitució i dissolució de societats; tramitacions davant el Registre Mercantil, AEAT, ajuntaments i altres organismes; altes, baixes i modificacions d'activitats; impostos de societats i renda; pagaments a compte

ADREÇA

Casp 43, baixos 1a 08010 Barcelona

Clade

Grup Empresarial Cooperatiu www.grupclade.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Acompanyar les empreses del Grup Clade cap a un model de gestió excel·lent basat en tres factors centrals i diferenciadors de l’activitat: les persones, la innovació i la sostenibilitat.

PERSONA DE CONTACTE

Muntsa Turon Balcells

trimestrals; IVA; successions i transmissions; impostos municipals; assessorament fiscal; nòmines; Seguretat Social; jubilacions, pensions i incapacitats; tràmits d'estrangeria; assessorament laboral; tenidoria de llibres; assessorament comptable.

PERSONA DE CONTACTE

Carla Anna Montané Marmottan

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

carla@vidalassociats.cat 93 811 52 11 ADREÇA

Plaça. de la Vila, 3 08800 Vilanova i la Geltrú

PRODUCTES O SERVEIS

Atenció i assessorament en autoocupació i emprenedoria, formació en competències bàsiques de les persones, així com gestió integral de projectes, serveis de management i coaching a entitats del tercer sector, serveis d’investigació social i participació ciutadana.

PERSONA DE CONTACTE

Nuria Isanda Capell

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

isanda@creant.org 93 302 06 26 ADREÇA

Joaquim Costa, 62, ent 1a 08001 Barcelona

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mturon@grupclade.com 93 332 07 93 ADREÇA

Premià, 15, 2n 08014 Barcelona

COOP57, s.c.c.l. www.coop57.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Permetre l’estalvi ètic per part de persones i entitats i oferir serveis financers a entitats de l’economia social i solidària.

PRODUCTES O SERVEIS

Oferim la possibilitat d’estal­ viar de forma responsable i que aquests fons es transfor­ min en eines financeres per a entitats vinculades a l’econo­ mia social, ja sigui per fer inversions com per avançar subvencions o establir pro­ces­ sos d’intercooperació. Una de les nostres prioritats és donar suport a noves inicia­tives d’emprenedors socials.

PERSONA DE CONTACTE

Raimon Gassiot Ballbè E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

coop57@coop57.coop 93 268 29 49 ADREÇA

Premià, 15, baixos 08014 Barcelona

Creant, s.c.c.l.

e-S Health

www.eshealth.eu ACTIVITAT PRINCIPAL

Consultoria tècnica i formació per a empreses del sector de la salut, nutrició i cosmètica. Avalats per l’evidència científica, elaborem documentació, assessorem, i fem recerca i desenvolupament en l’àmbit farmacològic, dietètic, cosmètic i de la suplementació natural.

PRODUCTES O SERVEIS

I+D. Assessorament personalitzat als laboratoris de fàrmacs de síntesi química, fàrmacs a partir de plantes medicinals, suplements alimentaris, cosmètica, etc. Proposta de millora, formulació, disseny d’estudis i estratègies sanitàries i de mercat basades en l’anàlisi de l’evidència científica i presentació de productes.

Educació sanitària i social.

Formació tècnica presencial per a professionals sanitaris, programes de prevenció i promoció de la salut, de sensibilització alimentària, mediambiental i d'RSE. Esdeveniments de divulgació científica i formació online.

PERSONA DE CONTACTE

Mònica Martínez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

www.creant.org

monica.martinez@eshealth.eu 93 702 32 32

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

Consultoria social, formació i acompanyament a l’emprenedoria.

Parc científic TecnoCampus Mataró – Maresme Av. d’Ernest Lluch, 32

75 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

TCM2, 4a planta, oficina 14 08302 Mataró

El Risell, s.c.c.l. www.elrisell.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Consultoria multidisciplinària: arquitectura, rehabilitació, comunicació, sociologia, medi ambient, paisatge.

PRODUCTES O SERVEIS

Serveis de comunicació digital per a empreses, projectes de rehabilitació, arquitectura, redacció de plans estratègics, paisatgisme, medi ambient, plans d’inclusió, participació i recerca, entre d’altres.

ció de programes i projectes socials, estudis de necessitats, assistència tècnica en la presentació de projectes a la Unió Europea.

PERSONA DE CONTACTE

Xavier Vallvé

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

xavier@gabinet.com 93 487 38 16 ADREÇA

Aragó, 281, 2n 2a 08009 Barcelona

GestCívic, s.c.c.l. www.gestcivic.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

Andreu Camprubí

Serveis tècnics integrals relacionats amb l’arquitectura, l’energia i el territori.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

info@elrisell.cat 633 392 612 ADREÇA

Vall de Boí, 50 25199 Lleida

ETCS, s.c.c.l.

www.etcs.coop www.grupecos.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Facilitem i promovem dinàmiques col·laboratives per atendre necessitats compartides.

Promovem l’autonomia i coresponsabilitat de persones i organitzacions amb eines i mecanismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu.

Rehabilitació i reconversió d’edificis i ITE. Bioconstrucció. Auditories ambientals i certificacions energètiques. Mediació comunitària. Programes de millora integral de barris Planejament urbanístic.

Gestió de cooperatives d’habitatges - Model de Cessió d’Ús (MCU).

Núria Colomé, presidenta E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@gestcivic.coop 93 302 68 82 ADREÇA

Casp 43, baixos, 1a 08010 Barcelona

Assessorament, acompanyament, formació i dinamització de persones, administracions, entitats, empreses i xarxes, utilitzant formats creatius i diferents llenguatges transmèdia (TIC, vídeo, imatge...).

Gestió i canvi en les organitzacions, promoció del mercat social, emprenedoria social cooperativa, desenvolupament comunitari, participació ciutadana i transparència, intervenció social.

Projectes propis: escola cooperativa de criança compartida, empresa híbrida, espai públic i habitatge, formació i coneixement compartit, TIC i transmèdia.

Hobest, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@etcs.coop 93 353 70 13 ADREÇA

Casp, 43, baixos 08010 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Carme Dolz

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cdolz@lacopa.cc 872 08 02 58 ADREÇA

www.hobest.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Millorar les dinàmiques organitzatives apostant per una gestió que promou l’aprenentatge i l'autonomia de persones i equips.

PRODUCTES O SERVEIS

Reflexió estratègica, transformació i activació organitzativa, acompanyament a direcció i consells rectors, processos d’incorporació de noves persones sòcies, impuls de la participació i l’actitud innovadora, dinamització de processos de cooperació i intercoperació.

Ester Vidal

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

evidal@hobest.cat 636 206 452 ADREÇA

Casp, 43, baixos 08010 Barcelona

www.gabinet.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Recerca i avaluació en temes com ara pobresa i exclusió, discriminació, racisme, immigració i minories ètniques, drets humans, mercat de treball, gent gran i persones amb discapacitat.

PRODUCTES O SERVEIS

Informes de recerca i avalua-

La Copa, s.c.c.l. www.lacopa.cc

ACTIVITAT PRINCIPAL

Dues línies de treball: una tècnica de consultoria ambiental, i l’altra de campanyes de comunicació, formació, educació i activitats de coneixement del medi natural.

PRODUCTES O SERVEIS

­ Àrea tècnica de consul— toria: processos d’avaluació ambiental de programes i

www.qmpintegral.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Fomentar la millora i innovació de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de la qualitat total dintre de si mateixes i en tots els àmbits de la societat, amb la fi última de contribuir al desenvolupament, competitivitat i benestar de les empreses. Qualitat Integral, en la seva actuació, s’ajustarà als principis de la qualitat total.

PRODUCTES O SERVEIS

Servei de qualitat: ISO 9001, EFQM; medi ambient: ISO 14001, EMAS, ISO 50000; alimentació: ISO 22000, IFS/BRC, HACCP; turisme: “Q” de qualitat turística, Quality Apartment Standard; petit comerç: UNE 175001; altres serveis: Operador Econòmic Autoritzat (OEA); Lean manufacturing (millora contínua); Formació en empreses.

PERSONA DE CONTACTE

Japic Llop Causi

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

OIKOSVIA, s.c.c.l.

ADREÇA

www.oikosvia.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Equip de professionals d’arquitectura, urbanisme, disseny, enginyeria i eficiència energètica. Especial atenció als treballs per a entitats de serveis socials, habitatge assequible i edificació sostenible.

PRODUCTES O SERVEIS

Projecte, direcció, urbanisme, interiorisme, rehabilitació.

Estructures, eficiència energètica, instal·lacions, legalitzacions, activitats, incendis, climatització, energia solar, fotovoltaica, geotèrmia.

Informes, patologies, expropiacions, urbanisme, llicències, medi ambient, valoracions immobles, obres, tributs.

Anàlisi de viabilitat.

PERSONA DE CONTACTE

Eduard Suñén Pons

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

e.sunyen@oikosvia.com 93 423 18 17 ADREÇA

Rocafort, 45, baixos esquerra 08015 Barcelona

Projekt Results, s.c.c.l. www.projekt.cat

Gabinet d’Estudis Socials, s.c.c.l.

QMP Integral, s.c.c.l.

Josep M. de Sagarra, 5, altell 17190 Salt

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

Guillermo Rojo

projectes, estudis d’impacte ambiental, estudis d’impacte i integració paisatgística, plans de mobilitat urbana, redacció i execució de projectes de restauració dels sistemes naturals, dictàmens pericials, informes de planificació ambiental, estudis de paisatge, disseny, producció i publicació de cartografia, projectes de desenvolupament rural, sistemes d’informació geogràfica, catàlegs de masies i de béns protegits, inventaris de camins, etc.

— Àrea de comunicació i educació ambiental: campanyes de comunicació i participació ciutadana, formació, activitats d’educació ambiental a l’aula i a l’exterior, visites guiades al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, casals, camps de treball i campaments, etc.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Facilitar a les organitzacions experiències planificades d’aprenentatge per a la millora.

PERSONA DE CONTACTE

Francesc Teixidó

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

francesc@projekt.cat 668 58 38 38 ADREÇA

Pare Coll, 4 08500 Vic

japic@qmpintegral.coop 93 219 19 13 i 679 38 63 96 Ronda Guinardó, 24, esc. D, àtic 1a 08024 Barcelona

Sepra, s.c.c.l. www.sepra.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Servei de prevenció de riscos laborals amb especialitats tècniques i medicina del treball, acreditat per la Generalitat de Catalunya amb número de registre SP-063-B. PRODUCTES O SERVEIS

Cobertura com a Servei de Prevenció Aliè de Riscos Laborals, dins de concert vinculant o com a assessorament extern.

Sistemes integrats de la prevenció i promoció de la salut.

Plans d'Autoprotecció PAU d'àmbit local i d'àmbit autonòmic segons Decret 82/2010.

Plans de desamiantat.

Plans de seguretat i salut per a obres de construcció.

Implantació OHSAS 18.001.

Estudis ergonòmics.

Intervencions de caràcter psicosocial.

Mesures higièniques a les empreses.

Formació de PRL a particulars i empreses.

Formació de Fundación Laboral de la Construcción.

PERSONA DE CONTACTE

Guillem Llorens Gragera E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

sepra@sepra.cat 93 457 41 45 ADREÇA

Trinxant, 100, baixos 08026 Barcelona

coop 2014

76 directori coop

Tandem Social, s.c.c.l.

www.tandemsocial.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Cooperativa de consultoria per a projectes i empreses socials d'àmbit nacional i internacional que vol contribuir a fer realitat projectes amb un alt impacte social.

PRODUCTES O SERVEIS

– Suport a l’emprenedoria i l’empresa social: creació i gestió de programes o projectes de suport a l’empresa social; finançament: anàlisi i seguiment d’inversions, gestió de cartera, etc.; estratègia, pla de negoci i acompanyament gerencial; start-up: pla de negoci, pla de viabilitat, SECTOR

Serveis a empreses i particulars: informàtica

Alter Sport, s.c.c.l. www.altersport.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Disseny de software especialitzat en l'àmbit esportiu així com serveis esportius en general per a empreses i particulars.

PRODUCTES O SERVEIS

Disseny de software a mida per a ajuntaments, centres esportius, clubs i entitats.

Aplicacions web per a mòbils (plataformes Android i Apple) i d'escriptori. Turisme actiu, cronometratge de curses, entrenament esportiu, gestió de centres. Serveis esportius i planificacions esportives i nutricionals a particulars.

Assessorament i formació a centres esportius, clubs i ajuntaments. Organització d'esdeveniments.

PERSONA DE CONTACTE

Albert Navarrete Ruiz

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@altersport.cat 93 822 34 60, 667 675 264 ADREÇA

Aurora Bertrana 9, baixos 08600 Berga

Btactic, s.c.c.l. www.btactic.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Integració i desenvolupament d’eines informàtiques basades en programari lliure i codi obert per a empreses.

Gestió de sistemes al núvol.

Consultoria de sistemes empresarials.

PRODUCTES O SERVEIS

BMAIL, solució de gestió de correu col·laborativa.

BLIST, sistema de gestió de llistes de distribució i mail marketing.

BLEARNING, solucions de formació online amb Moodle i Sakay.

BWEB: disseny, allotjament, programació php/html, gestió de dominis, base de dades, CMS (Wordpress, Joomla, Drupal), posicionament SEO/SEM i tot allò relacionat amb el web 2.0.

BCRM, solucions de gestió de clients, base de dades relacional, gestió d’incidències, etc.

coop 2014

creació d’empreses socials, acompanyament a l’emprenedoria; comercialització.

– Suport a projectes socials: disseny, posada en funcionament, avaluació i gestió de programes/projectes; estratègia; avaluació d’impacte i acompliment social; definició de cartera de serveis; relació estratègica entitat/empresa.

– Acció social empresarial: estratègia i execució d’una política de compra social; estratègia i execució de projectes per a l’acompliment de la Llei d’inserció social del minusvàlid (LISMI); relació estratègica empresa/entitat.

PERSONA DE CONTACTE

Jaume Oller Rosell

BCLOUD, serveis de virtualització i gestió en servidors al núvol.

BPROJECT, sistema de gestió de projectes per a web.

Experts en sistemes LINUX en general, formació en plataformes ERP i consultoria empresarial de solucions de gestió, com ara recursos humans o facturació en línia.

PERSONA DE CONTACTE

Òscar Ortega

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

oscar.ortega@btactic.com 973 270 382 i 663 318 350 ADREÇA

Complex La Caparrella, CEEI 3.9 25192 Lleida

Efficens Way

www.efficensway.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Consultoria i desenvolupament de software. Ajudem les empreses a millorar la seva administració i el seu control de gestió.

PRODUCTES O SERVEIS

Serveis de consultoria, comercialtizació de programes informàtics propis i de tercers, i venda i instal·lació de maquinària. El producte principal és el nostre propi programa de gestió (ERP) Efficens-ERP. E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@efficensway.es 93 250 73 02 ADREÇA

Rbla. Catalunya, 43, 1r 1a 08007 Barcelona

Jamgo Productes

i Serveis Informàtics Innovadors, s.c.c.l. www.jamgo.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Projectes i productes tecnològics i d’innovació. Desenvolupament de plataformes i execució de projectes informàtics amb enfocament de solucions de valor per donar resposta a la demanda empresarial i assolir els seus reptes de negoci.

PRODUCTES O SERVEIS

– Projectes 360º: assesso-

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jaumeoller@tandemsocial.com 655 03 49 86 ADREÇA

Trafalgar, 25, 2n 2a 08010 Barcelona

V&H Enginyers Consultors, s.c.c.l.

[Grup V&H) www.vhec.net

ACTIVITAT PRINCIPAL

Consultora en sistemes de gestió (normes ISO) i estratègies de negoci; serveis TIC; centre de formació.

PRODUCTES O SERVEIS

Consultoria en sistemes de gestió, especialment en sistemes integrats de qualitat,

medi ambient, seguretat, salut, innovació i responsabilitat social RSE, amb normatives sectorials, de producte; estratègies de negoci, especialment excel·lència EFQM i sostenibilitat; suport informàtic TIC; formació associada.

PERSONA DE CONTACTE

Joan Ramon Dalmau

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

jr@vhec.net 93 757 48 24 ADREÇA

– Passatge El Miró, 7 08304 Mataró – General Pardiñas, 42 28001 Madrid Tel. 902 090 574

rament des de la conceptualització tècnica amb experts, tot passant per l’obtenció de requeriments o recerca de solucions de mercat; gestió del projecte, arquitectura de la solució; anàlisi, disseny i desenvolupament de solucions de programari i desplegament.

– Serveis especialitzats en diferents àmbits de l’activitat informàtica: arquitectura i desenvolupament d’aplicacions web o mòbils, consultoria o assessorament tecnològic i formació.

– Construcció de solucions: mòbils: plataformes de geoposicionament o localització (GeoSharing) i aplicacions empresarials de mobilitat; empresa: gestió del contingut empresarial (ECM), e-commerce, software programari Social Media.

Media. Programació d’espais i portals web, Cloud Services per BackUp, intercanvi d’arxius i aplicacions per videoconferència i formació, solució e-commerce integral, publicació i gestió de continguts, desenvolupament d'aplicacions.

– Projectes corporatius: automatització i optimització de processos de treball, solucions de mobilitat i teletreball, creació d’intranets i entorns col·laboratius, digitalització i gestió documental, consultoria tecnològica orientada a negoci, solucions corporatives o departamentals com ara gestió de talent, finances, fluxos comercials, logística, control de flotes, educació, atenció a les persones, etc.

PERSONA DE CONTACTE

Ricard Garcia Mirayo

david@madsystems.cat 93 433 51 60

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

ricard.garcia.mirayo@jamgo.es info@jamgo.es 691 243 186 ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

David Vargas

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Oblit, 62, local 08041 Barcelona

Badajoz, 22, 2n 08005 Barcelona

Quatre Arroba, s.c.c.l.

MAD Systems

ACTIVITAT PRINCIPAL

www.madsystems.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Proveïdor de serveis TIC: tecnologia, experiència i coneixement per assessorar, subministrar, implantar i mantenir la infraestructura tecnològica necessària, a la mida de cada client.

PRODUCTES O SERVEIS

– Integració de sistemes: contractes de suport tècnic prioritari i manteniment d'infraestructures, solucions de seguretat perimetral i dades, emmagatzematge massiu i solucions BigData, sistemes wireless, muntatge integral de centres de dades i sales de servidors, sistemes de publicitat dinàmica i vídeomosaic, subministrament de material informàtic.

– Internet 2.0: consultoria estratègica de comunicació, registre i custòdia de dominis, gestors de correu, Social

www.quatrearroba.cat Serveis informàtics per a empreses i particulars.

Sistemes, venda, desenvolupament i disseny.

PRODUCTES O SERVEIS

Informàtica per a empreses, implantació de programari (som distribuïdors de QuerrySoft, software del Sol i KaisEVO), sistemes (som partners de Lenovo), subcontractació, desenvolupament a mida, disseny d’imatge corporativa i web. Particulars, venda de material, reparació.

PERSONA DE CONTACTE

Èric Zapater

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@quatrearroba.cat 972 860 398 ADREÇA

Sorrall, 5 17401 Arbúcies

77 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

CIPO, s.c.c.l. www.cipo.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Construcció i manteniment de jardins i zones verdes privades i públiques. Desbrossada de parcel·les.

PRODUCTES O SERVEIS

Tractament de la plaga del morrut de les palmeres.

Manteniment de jardins particulars i d'empresa. Poda d'arbres. Desbrossada de parcel·les. Instal·lació de sistemes de rec i de cobertes vegetals. Ajudes puntuals i assessorament.

Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda – Oficines: Escultor Llimona, 50 08031 Barcelona

Jardinet, s.c.c.l. www.jardinetsccl.es ACTIVITAT PRINCIPAL

cipocomercial@cipo.cat 93 723 44 37

Inserció sociolaboral de col·lectius en situació d’especial dificultat tenint com a activitat econòmica principal la creació i el manteniment d’espais verds. Realització de projectes formatius per a col·lectius de joves en situació de risc social, amb seguiment i tutoria dels treballs de pràctiques realitzats en la mateixa empresa.

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

Raquel Alarcón

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Himàlaia, 41-59 08207 Sabadell

GSIS-Verd

de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l. www.gsisverd.org ACTIVITAT PRINCIPAL

Disseny, instal·lació i mante­ niment d’espais verds per a particulars, empreses, entitats i organismes públics.

PRODUCTES O SERVEIS

Col·locació de rec automàtic, plantes d’interior i d’exterior; producció i venda de planta Ophiopogon jaburan. Planta de compostatge vegetal.

– Disseny, realització i manteniment d’espais verds públics i privats.

– Poda d’arbrat.

– Assessorament tècnic a empreses i particulars.

– Disseny i realització de projectes d’hort ecològic a escoles, altres col·lectivitats i particulars.

PERSONA DE CONTACTE

Àngels Blánquez Caballero E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ablanquez@jardinetsccl.es 93 580 00 29 ADREÇA

Ctra. de Santiga, 96 Recinte Viver-Casa Natura 08291 Ripollet

PERSONA DE CONTACTE

Jordi Bautista

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gsisverd@gsiscat.org – Magatzem i vivers: 93 560 01 13 93 574 35 90 – Oficines: 93 429 96 76

La Mata Jardiners, s.c.c.l. www.lamatajardiners.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

poda de grans exemplars, recs automàtics; enginyeria: valoracions i peritatges, projectes d’enjardinament, diagnosi i tractament de plagues; floristeria: subministrament de flor i planta natural, floristeria nupcial.

PERSONA DE CONTACTE

Gràcia Busqué i Bonamusa E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

lamata@lamatajardiners.cat 93 757 97 06 ADREÇA

Carrer del Carme, 6 08302 Mataró

Nou Verd, s.c.c.l. www.nouverd.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Inserció laboral de persones amb discapacitat, principalment salut mental, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles.

PRODUCTES O SERVEIS

Serveis de jardineria integrals (disseny, manteniment i neteja de zones verdes, podes, tractaments fitosanitaris, regs, etc.). Gestió i comercialització de biomassa per a calefacció (estella de la vinya, pellet). Recollida i tractament d’olis vegetals per fer biodièsel. Manipulats bàsics.

PRODUCTES O SERVEIS

Jardineria, mobiliari urbà, entarimats, manteniment i instal·lacions hidràuliques.

PERSONA DE CONTACTE

Mercè Vera

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mvera@taccat.cat 677 977 397 ADREÇA

Pere Bosch i Soldevila, 18 08700 Igualada

TEB Verd, s.c.c.l. www.teb.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Disseny i manteniment d’espais naturals i enjardinats.

Neteja i desbrossament de boscos.

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Camí d’en Morató, 4 Polígon Domenys I 08720 Vilafranca del Penedès

Joan Berruezo

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

joan.berruezo@teb.org 93 360 03 87 ADREÇA

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

PRODUCTES O SERVEIS

– Magatzem i vivers: Camí de Can Gomis, s/n

Jardineria: enjardinament d’obra nova i manteniment,

CIPO, s.c.c.l.

Cuina Argentona, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

www.cipo.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

Empresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.

ADREÇA

Juli Silvestre

Serveis de jardineria, enginyeria i floristeria.

Gestió de menjador escolar.

ACTIVITAT PRINCIPAL

jsilvestre@nouverd.com 93 890 47 32

PERSONA DE CONTACTE

Elena Farré

efarre@feinesdecasa.com 93 442 37 31

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Garbet Cooperativa d’Inserció

Gustauria, s.c.c.l.

www.garbet.coop

www.gustauria.com

ADREÇA

ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

PERSONA DE CONTACTE

Feines de Casa, s.c.c.l.

Raquel Alarcón

www.feinesdecasa.com

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ACTIVITAT PRINCIPAL

cipocomercial@cipo.cat 93 723 44 37 ADREÇA

Himàlaia, 41-59 08207 Sabadell

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

Núria Rovira

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cuinaargentona@gmail.com 609 72 98 97 Av. Països Catalans, 6 08310 Argentona

Facilitar la integració de persones en risc d’exclusió social mitjançant serveis de neteja.

PRODUCTES O SERVEIS

Serveis de neteja de residències i centres, domicilis particulars, comunitats de propietaris, etc.

Operador integral de serveis auxiliars per a clients públics i privats.

Serveis de neteja, manteniment d’edificis i instal· lacions, serveis d’higiene ambiental, rehabilitació i reforma d’edificis, bugaderia industrial, serveis de jardineria. Qualitat de servei amb un projecte cooperatiu d’inserció laboral de persones.

PERSONA DE CONTACTE

Àngels Cobo

Serveis a empreses i particulars: serveis de neteja, càtering i cuina

ADREÇA

– Rda. Universitat, 22B, 2n 08007 Barcelona – Sant Joan Baptista, 4 17600 Figueres

Neteja d'oficines, pàrquings, naus industrials, escoles, finals d'obra, vidres, etc.

Disposem de maquinaria especialitzada (fregadores, hidronetejadores, aspiradors, braç per a treballs d'alçada...).

Servei de bugaderia per a petites i mitjanes empreses: residències, centres mèdics, laboratoris, vestuari laboral d'empreses, restaurants, etc.

Servir dinars a l’Escola Argentona.

SECTOR

garbet@garbet.coop 93 254 76 90 972 50 59 51

Aurora, 11, local 2 08001 Barcelona

PRODUCTES O SERVEIS

SECTOR

Serveis a empreses i particulars: serveis de jardineria

www.taccat.cat

Manteniment d’espais verds, tant públics com privats; manteniment de piscines; esporga i tala d’arbrat; esbrossat i neteja de solars; aprofitament de recursos i noves tecnologies; desbrossaments d’obertura, de manteniment i selectiu; selecció de tanys; neteja i vigilància forestal; manteniment de vies de servei; serrada i retirada de troncs.

ADREÇA

Serveis de neteja per a petites i mitjanes empreses.

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l.

Solucions integrals de gestió de menjadors per a col·lectivitats: residències, centres de dia, menjadors socials, centres especials de treball, etc.

PRODUCTES O SERVEIS

Menjar transportat refrigerat; cuina de 1.000 m2 on, entre altres tecnologies, es desenvolupa la línia freda amb envasat al buit; servei d’àpats a domicili per a persones dependents; especialitzats en dietes per a la gent gran: basal, triturada, sense sal, hipocalòrica, de protecció

coop 2014

78 directori coop

gàstrica, astringent, vegetariana, diabètica, etc.

PERSONA DE CONTACTE

Jordi Minguito

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

comercial@gustauria.com 680 431 506 ADREÇA

Pere Bosch i Soldevila, 18 08700 Igualada

Nou Set, s.c.c.l. www.nouset.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió laboral, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles.

PRODUCTES O SERVEIS

Serveis de neteja (oficines, naus industrials, instal· lacions esportives, culturals, etc.). Serveis de consergeria per a espais públics i privats.

SECTOR

Serveis a les persones: atenció a la gent gran

Com a Casa Enlloc, s.c.c.l. www.comacasaenlloc.cat ACTIVITAT PRINCIPAL

Oferta de serveis d’atenció integral i directa de persones amb pèrdua de capacitats cognitives i de mobilitat, i amb necessitat de tercers.

PRODUCTES O SERVEIS

Tasques d’atenció personal, ja siguin assistencials (higiene, aliments, deambulació, manteniment de l’ordre, substitució...) com educatives (adquisició d’hàbits, assessorament, pautes, observació, promoció d'activitats...) i tasques domèstiques (neteja, compres, habilitats...).

PERSONA DE CONTACTE

Nuria Roy Blasco

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

comacasaenlloc@gmail.com 93 666 21 88 665 045 681 ADREÇA

Roses, 77-79, 1r 2a 08980 Sant Feliu de Llobregat

SECTOR

Serveis a les persones: atenció psicopedagògica

extern, oficines, gestió i manteniment de complexos poliesportius.

PERSONA DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

ADREÇA

Juli Silvestre

jsilvestre@nouset.com 93 890 47 32 Camí d’en Morató, 4 Polígon Domenys I 08720 Vilafranca del Penedès

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l. www.taccat.cat

Pere Bosch i Soldevila, 18 08700 Igualada

TEB Solucions, s.c.c.l. www.teb.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

PRODUCTES O SERVEIS

Dignitae, s.c.c.l.

• Dignitae Reparacions a Domicili: lampistes, paletes, etc.

• Dignitae Serveis Addicionals: Tràmits i altres.

Neteja d’escoles i equipaments, manteniment

www.dignitae.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Servei d’atenció domiciliària (SAD). Oferim un servei que permet als treballadors i treballadores la conciliació de la vida laboral i familiar, tot prevenint i evitant l’absentisme laboral a través de la confiança en l’atenció de qualitat als seus familiars.

PRODUCTES O SERVEIS

• Dignitae Domèstica: Neteja de la llar. Ordenació de l’habitació. Rentat i ordenació de la roba. Cuina: fer el menjar, etc. Altres tasques per acordar amb la persona contractant.

• Dignitae Assistencial: Ajuda en la neteja personal.

Ajuda i control de l’alimentació. Control de medicació i de l’estat de salut. Acompanyament a compres o altres activitats a l’exterior de la llar.

Altres tasques per acordar amb la persona contractant.

• Dignitae Petits: Ajuda en la neteja personal. Ajuda i control de l’alimentació. Aixecar-se i jeure, lavabo, dutxa i bany. Passejades. Altres tasques per acordar amb la persona contractant.

PERSONA DE CONTACTE

Antoni Martínez Biosca

ACTIVITAT PRINCIPAL

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

CRAE El Petit Pont, agents cívics, projectes d’esplai per a discapacitats, casals d’estiu, servei de patis oberts, projecte Fem ponts cap a l’institut, tallers d’estudi assistit, servei de menjador escolar i activitats.

mvera@taccat.cat 677 977 397

Empresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.

www.aema.cat

PRODUCTES O SERVEIS

Mercè Vera

Neteja professional de cuines industrials, oficines, espais educatius i comunitats de veïns, així com naus industrials i plataformes logístiques.

ACTIVITAT PRINCIPAL

AEMA, s.c.c.l.

Cooperativa d’iniciativa social, sense ànim de lucre, dedicada als serveis d’atenció a les persones en l’àmbit de la infància en protecció, la discapacitat, les escoles, el lleure i la intervenció comunitària.

coop 2014

Recollida i tractament d’olis vegetals per fer biodièsel.

Manipulats bàsics.

toni@aema.cat 93 519 09 34 ADREÇA

Renclusa, 52, 3r 08905 L’Hospitalet de Llobregat

Cedre, s.c.c.l. www.cedre.es

ACTIVITAT PRINCIPAL

Treballem en l’àmbit de la psicopedagogia, psicologia i logopèdia amb nens, adolescents i joves.

teja d’equips i materials del centre, productes adequats per a la desinfecció de cada servei.

– Espais industrials, neteges de xoc i de posada en marxa d'activitats.

– Cuines i filtres industrials: substitució del filtre existent per un de net (només s’atura el servei de cuina durant 30 minuts).

– Interiors de tot tipus de vehicles (autobusos, flotes d’automòbils, taxis...).

PERSONA DE CONTACTE

Mil·li Rodríguez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mil.li@teb.org 93 360 03 87 ADREÇA

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

– Espais públics i serveis educatius: protocols de ne-

PERSONES DE CONTACTE

Mary Luz Puerta Pulido, Stella Maris Palleiro Salvo i Silvia Tolosa López

PERSONA DE CONTACTE

Albert Pérez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@edat3.com 972 26 72 12 ADREÇA

Pl. Pare Manel Marcillo, 3 17800 Olot

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@dignitae.es i dignitae@ gmail.com 93 666 11 41, 606 723 144 ADREÇA

Joan Batllori, 2-4, 4t 2a 08980 Sant Feliu de Llobregat

Edat 3, s.c.c.l. www.edat3.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Ajut a domicili en tota la seva amplitud (gent gran, discapacitats, famílies, etc.).

PRODUCTES O SERVEIS

Sersa

Serveis Socials i ADM, s.c.c.l. www.sersaonline.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Atenció domiciliària. Formació sociosanitària. Certificat de professionalitat.

PRODUCTES O SERVEIS

Formació específica d’atenció a les persones en institucions socials i a domicili (certificats de professionalitat). Realització de serveis d’atenció domiciliària.

Transport d’usuaris, neteges, acompanyaments (hospitalaris, visites mèdiques, gestions diverses, etc.), ajut a domicili (en totes les AVD), fisioteràpia, assessorament (dependència, reformes a la llar, etc.) i tot allò que pugui facilitar el fet de seguir al domicili propi.

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

Centre Equinoteràpia Cadí Moixeró, s.c.c.l.

Diagnòstics, tractaments psicopedagògics, psicològics i logopèdics, assessorament a pares i escoles, orientació professional.

PERSONA DE CONTACTE

Victòria Gamundi

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cedre@copc.cat 93 211 06 05 ADREÇA

Mandri, 38, entl. 1a 08022 Barcelona

Josep Moreno Martin

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@sersaonline.com 972 21 43 43 ADREÇA

Valladolid, 10 17005 Girona

www.cavalls-cadimoixero. com ACTIVITAT PRINCIPAL

Elaboració i execució de projectes d’equitació terapèutica adreçats a persones que tinguin dificultats d’aprenentatge, d’inserció social i/o laboral, així com dificultats físiques, intel·lectuals, mentals i/o emocionals. Aquesta activitat consisteix en un tractament terapèutic, educatiu i recreatiu, que contribueix a millorar significativament les condicions de desenvolupament físic, psíquic i social

79 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ de les persones amb algun tipus de dificultat motora, psíquica i altres amb risc d’exclusió social.

PRODUCTES O SERVEIS

Equinoterapia natural a les nostres instal·lacions; captació, doma (pròpia i d’altres) i venda de cavalls adients per a l’equinoteràpia; rutes guiades a cavall per la zona del Gurb i altres, apadrinament de cavalls.

Programa campus d’equitació terapèutica per a joves amb risc d’exclusió social.

Formació en l’equitació terapèutica per a professionals de la salut, l’educació, la integració social i altres professions afins al món del cavall i l’IAA (Intervenció Assistida amb Animals).

PERSONA DE CONTACTE

Trini Barceló Alas

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cadimoixerosccl@gmail.com 644 514 581 ADREÇA

Masia Cal Gitanet 08695 Gurb

Delta, s.c.c.l. www.delta.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de CDIAP (centres de desenvolupament infantil i atenció precoç), formació i docència. Projectes tècnics de suport a escoles bressol.

PRODUCTES O SERVEIS

Activitats de detecció i prevenció, elaboració de diagnòstics biopsicosocials i d’un Pla d’Atenció Integral

Argos, s.c.c.l ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de projectes d’atenció a la infància i a la joventut.

PRODUCTES O SERVEIS

Des del seu inici (a l'any 1995), gestió del CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) Xaloc. Aquest projecte acull 16 menors d’entre 3 i 18 anys, tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.

PERSONA DE CONTACTE

Carme Omella Pascual E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

administracio@argos.coop 972 406 997 ADREÇA

Sant Medir, 75, local 3 17007 Girona

Cerc@, s.c.c.l.

www.cercasccl.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Atenció de persones dependents a través del servei d’atenció domiciliària i la formació de professionals d’atenció sociosanitària en domicilis.

PRODUCTES O SERVEIS

Serveis d’atenció a la persona: SAD i auxiliars de la neteja, inserció sociolaboral per a persones en risc d’exclusió social, formació professio-

als infants i les seves famílies, disseny de programes d’atenció especialitzada amb alumnes amb necessitats educatives, realització de seminaris, cursos i conferències adreçats a pares i mares, docència per a professionals (educadors EB, EAP, etc.), formació especialitzada en atenció precoç.

PERSONA DE CONTACTE

Gemma Garcia

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

gemma.garcia@delta.coop 626 267 370 ADREÇA

Av. Lluís Moré del Castillo Masia Can Palmer, 18 08840 Viladecans

Institució Balmes, s.c.c.l.

www.instituciobalmes.org

www.eines.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de projectes d'atenció socioeducativa, adreçats principalment a infants, adolescents i famílies, i inserció sociolaboral a diferents col·lectius.

PRODUCTES O SERVEIS

Cursos, tallers i projectes socials a mida per a ajuntaments, escoles, etc.

cooperativa@magroc.cat 93 733 39 70

PRODUCTES O SERVEIS

ADREÇA

Servei educatiu específic (SEETDIC Baix Llobregat) i 3 centres d’educació especial: Balmes I, Balmes II i Unitat medicoeducativa, que atenen alumnes de 3 a 20 anys amb problemàtica neurològica i de salut greu, trastorns del desenvolupament i trastorns de conducta. Concerts amb el Departament d’Ensenyament i contractes amb el Servei Català de la Salut.

Sacramento Sobrino (administració)

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

consellrector@ibalmes.org 93 630 65 97 ADREÇA

Eucaliptus, 33 08830 Sant Boi de Llobregat

www.magroc.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

ADREÇA

PRODUCTES O SERVEIS

Major, 366, 1r 08759 Vallirana

Gestió del CDIAP Magroc Districtes 2-3-4-5-6 de Terrassa

nal ocupacional, atenció a persones amb problemes de drogoaddicció.

www.drecera.org

Familiar (ICIF), tres Serveis d’Acolliment en Família Extensa (SAFE), un Programa d’Acompanyament Educatiu de les Famílies (PAEF), un Servei especialitzat d’Atenció a la Infància, a l’Adolescència i les seves Famílies (SAIAF), un pis d’urgència per a casos de violència de gènere, un servei de formació que ofereix formació privada, contínua i ocupacional, una agència de col·locació i un psicopedagog que fa atencions privades o finançades des de CaixaProinfància.

ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PERSONA DE CONTACTE

Bea Caballé

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cercasccl@cercasccl.com 977 24 51 31 ADREÇA

Baró de les IV Torres, 22 baixos A. 43002 Tarragona

Drecera, s.c.c.l.

Prestació de serveis d’atenció a la persona per a clients de titularitat pública i privada des de les vessants educativa, formativa, social, sanitària i laboral, amb la finalitat de facilitar la promoció social de les persones i/o els col·lectius, especialment els afectats per qualsevol causa d’exclusió social, els que tenen limitats llurs drets socials i els que tenen dificultats d’inserció laboral. I també aquells professionals vinculats a l’acció social.

PRODUCTES O SERVEIS

Disposa de dos Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), una Institució Col·laboradora d’Integració

Major, 40-42, entl. C 08221 Terrassa

TEB d’Habitatge, s.c.c.l. www.teb.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió d’establiments residencials i pisos assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual.

PRODUCTES O SERVEIS

– Llar-residència: habitatges amb el suport d’un monitor o responsable especialitzat les 24 hores; – Servei de suport a la pròpia llar: suport personal perquè les persones amb disminució psíquica puguin viure de la manera més independent possible al seu habitatge.

PERSONA DE CONTACTE

Magroc, s.c.c.l.

info@eines.coop 93 112 38 89

Judith Pardo

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Educació especial.

Assistència social i ajuda a la infància amb dificultats o risc en el desenvolupament, tant en detecció com en prevenció i atenció, així com suport i formació de l’entorn amb tasques d’investigació i docència.

PERSONA DE CONTACTE

Maria Bueno Egea

ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

Eines, serveis socioeducatius, s.c.c.l.

PERSONA DE CONTACTE

Joan Muntané

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Albert Solà

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

albert.sola@teb.org 93 360 03 87 ADREÇA

Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

PRODUCTES O SERVEIS

info@drecera.org 93 663 33 32

PERSONA DE CONTACTE

ADREÇA

adela.cami@eduvic.coop 93 332 00 12

Àngel Guimerà, 11 08780 Pallejà

Eduvic, s.c.c.l.

www.eduvic.coop www.itinere.coop www.reditinere.blogspot.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Teràpia familiar socioeducativa, escoles, tallers i grups de pares i mares, prevenció socioeducativa, centres residencials i d'acolliment, diagnòstic i suport a les famílies.

SECTOR

CRAE KAIRÓS; Residència Maternal Antaviana; Centre Acolliment Talaia; Programa de Seguiment Postinstitucional: Itaca, Plataforma Cruïlla, Serveis de Prevenció, Orientació i Suport Terapèutic i Educatiu a les Famílies; Servei d’Atenció Terapèutica i Educativa a les Famílies, SaTeF; Servei d’Infància; Programa mares i fills/es davant una mateixa realitat: la violència domèstica, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat; FutbolNet; Servei Tècnic Punt de Trobada, l’Hospitalet de Llobregat; Escola ITINERE.

Serveis a les persones: integració laboral

Adela Camí i Dealbert

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

ADREÇA

Castelao, 124, baixos, local 08902 L’Hospitalet de Llobregat

Fil-a-l’agulla, s.c.c.l. www.filalagulla.org

ACTIVITAT PRINCIPAL

Tallers, formacions, grups terapèutics i assessoraments que tenen com a objectiu generar i acompanyar processos de presa de cons-

coop 2014

80 directori coop

ciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions assertives i formes d’organitzar-nos d’acord amb els valors cooperatius.

PRODUCTES O SERVEIS

Facilitació de grups i conflictes, desenvolupament organitzacional i processos de participació.

Educació: projectes per incorporar la perspectiva de gènere i la coeducació en l'acció educativa, gestió positiva dels conflictes i atenció a la diversitat.

Teràpia i creixement personal: visites individuals, parelles, grups, tallers, etc.

Assesories relacionades amb la gestió i treball amb grups, gènere, conflicte.

Formació a professionals i públic en general: teatre de l’oprimit, treball de processos, acompanyament integral de les persones.

PERSONA DE CONTACTE

Helena García, Sara Carro, Neus Andreu, Anna Espadalé i Joana Bou E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@filalagulla.org 654 07 03 58 ADREÇA

Blai, 17, 4t 2a 08004 Barcelona

PRODUCTES O SERVEIS

Cursos, tallers, xerrades, dinàmiques, realització d’estudis, servei d’assessorament a l’emprenedoria, facilitació d’espais per als emprenedors, treball en xarxa per assolir majors esforços, organització d’esdeveniments, servei d’àpats, activitats dinamitzadores per generar convivència, etc.

PERSONA DE CONTACTE

Fina Gràcia i Vanesa Cayuela E-MAIL I TEL DE CONTACTE

impulsem@impulsem.org 93 443 65 83

Isom, s.c.c.l. www.isom.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Creació, desenvolupament i gestió de projectes d’acció social que garanteixin una millora de les capacitats de les persones i l’entorn.

PRODUCTES O SERVEIS

Serveis socials especialitzats, infància, adolescència i joventut. Àrea residencial: Serveis residencials d’acció educativa.

Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) “Minerva”.

Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) “SantsMedir”.

PERSONA DE CONTACTE

Impulsem, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Organització i posada en marxa d’activitats de formació, anàlisi constant del mercat de treball per revisar les necessitats dels sectors, treball en xarxa per potenciar la inserció, desenvolupament i suport a l’emprenedoria, dinamització del barri i el territori, suport i potenciació de la responsabilitat social per afavorir el desenvolupament del territori.

SECTOR

Serveis a les persones: lleure

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

isom@isom.cat 93 408 59 77 i 682 726 245 ADREÇA

Garcilaso, 153, baixos, 2a 08027 Barcelona

www.einacooperativa.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de projectes a diferents àmbits econòmics (serveis socials, educació en el lleure, obres i reformes, serveis domiciliaris) per a la inserció socioeconòmica de les persones en risc d’exclusió.

PRODUCTES O SERVEIS

Activitats educatives en el lleure (activitats extraescolars, activitats de vacances escolars, dinamització esportiva, casals, colònies), activitats de serveis a les persones (gestió de centres oberts, servei d’ajuda a domicili, neteges i manteniments, manteniment i reformes) i serveis de dinamització (dinamització associativa, gestió de centres cívics i socioculturals).

PERSONA DE CONTACTE

Ricardo J. Ramírez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@einacooperativa.coop 93 736 47 22 ADREÇA

Pamplona, 21 08227 Terrassa

PERSONA DE CONTACTE

Albert Serra

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@arriant.org 972 691 123 ADREÇA

Mas Gurt, s/n 17176 Joanetes (la Vall d'en Bas, Garrotxa)

PRODUCTES O SERVEIS

Oferim serveis i tallers educatius a mida, produïm i gestionem activitats vinculades amb el joc i el joc cooperatiu. Assessorem escoles i particulars sobre temes relacionats amb el joc, fem xerrades, venem i lloguem jocs i joguines. Oferim espais de joc per a les famílies i els infants, i oferim casals d’estiu i de vacances escolars.

www.biciclot.net

Fomentar i educar en l’ús de la bicicleta.

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mireia@artijoc.com 93 510 45 48, 635 441 175 ADREÇA

Sant Cristòfor, 5 08302 Mataró

Rda. Universitat, 22 B, 2n 08007 Barcelona

Tallers Blancs, s.c.c.l.

tallersblancs.blogspot.com.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Atenció a persones adultes amb discapacitat intel· lectual.

PRODUCTES O SERVEIS

Centre ocupacional amb l’objectiu de facilitar als usuaris, mitjançant una atenció diürna i un programa individual de rehabilitació, la seva màxima integració social.

PERSONA DE CONTACTE

Xavier Segarra

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

tallersblancs@telefonica.net 93 455 66 31 ADREÇA

Castillejos, 281, baixos 08025 Barcelona

cials, la participació, el lleure i la cultura i també serveis integrals de gestió de menjadors escolars ecològics.

PRODUCTES O SERVEIS

biciclot@biciclot.net 93 307 74 75

Centres cívics, menjadors escolars ecològics, serveis de dinamització i informació juvenil, escoles bressol, programes d’animació sociocultural i dinamització comunitària, centres oberts, punts de trobada, serveis de dinamització per a gent gran, casals infantils, campanyes de lleure infantil i juvenil, casals de gent gran, així com assessoria i processos participatius en aquests àmbits d’actuació.

ADREÇA

PERSONA DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

Lloguer de bicicletes, servei de monitoratge, rutes en bicicleta per a grups tant d’escolars com de particulars. Venda de bicicletes de segona mà. Tallers de mecànica. Espai d’autoreparació de bicicletes.

PERSONA DE CONTACTE

Esther Cantos Rueda

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Carrer de la Verneda, 18 08018 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Mireia Riera Sant

ADREÇA

Escoles bressol, serveis d’ajuda domiciliària, residències i centres de dia per a gent gran, centres oberts i centres residencials per a menors, pisos d’autonomia, atenció a discapacitats, ocupació i formació, persones sense sostre, espais d’acollida i familiars,

ACTIVITAT PRINCIPAL

Organització i realització de cursos homologats de monitor/a i director/a d’activitats en el lleure infantil i juvenil; projectes educatius (colònies, treballs de síntesi, estades de fi de curs...) amb infants i joves (principalment amb centres educatius); projectes i serveis per a l’Administració en l’àmbit de la joventut; companyia jocs de fusta dimensionats.

suara@suara.coop 93 254 76 90

PRODUCTES O SERVEIS

ACTIVITAT PRINCIPAL

PRODUCTES O SERVEIS

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Gestió de serveis d’atenció a les persones per a clients de titularitat pública i privada.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de béns i serveis per a la cultura, el lleure i l'ensenyament. Especialització en el joc, el joc cooperatiu i l’educació per la pau. Botiga de joguines de fusta, didàctiques i jocs de taula.

Àngels Cobo

ACTIVITAT PRINCIPAL

Biciclot, s.c.c.l.

www.artijoc.com

PERSONA DE CONTACTE

(Suara Serveis, s.c.c.l.) www.suara.coop

Artijoc

arriant.org

atenció a persones amb sida i drogodependències, entre d’altres.

Suara Cooperativa

Arriant, s.c.c.l.

Formació en títols homologats de lleure, i realització i gestió de projectes de lleure i activitats educatives amb infants i joves.

coop 2014

Marta Garcia

L’eina, s.c.c.l.

Doble Via, s.c.c.l. www.doblevia.coop ACTIVITAT PRINCIPAL

Gestió de serveis d'atenció a les persones en els àmbits de l’educació, els serveis so-

Nino Ramírez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

doblevia@doblevia.coop 93 544 26 28 ADREÇA

Plaça. d’Aiguallonga, s/n 08198 La Floresta Sant Cugat del Vallès

81 MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

GSIS

Hípica de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l. www.gsishipica.org ACTIVITAT PRINCIPAL

Escola d’equitació: el nostre interès és apropar el món del cavall a totes aquelles persones que ho desitgin, sense que importi l'edat ni la condició.

PRODUCTES O SERVEIS

Classes d’equitació. Capacitació, capacitació eqüestre – PQPI. Activitats, activitats i teràpies assistides amb cavalls. Coaching. Doma, coaching, doma natural.

Aniversaris i casals. Visites, excursions i visites escolars.

les escoles, campaments, dinamització de casals i grups de joves.

Mariona Zamora Juan

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mariona.zj@esberla.cat 689 06 31 51 ADREÇA

Mossèn Joan Rebull, 11-13, Esc. A, 1r 3a 08340 Vilassar de Mar

L’Esqueix, s.c.c.l.

www.facebook.com/lesqueix ACTIVITAT PRINCIPAL

Pau Guillamon

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

PRODUCTES O SERVEIS

gsishipica@suport.org 93 574 35 90 ADREÇA

Camí de Can Gomis, s/n Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda

L’Esberla, s.c.c.l. www.esberla.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Creació, gestió i dinamització d'activitats de lleure i oci alternatiu per a infants i joves del Maresme.

Accions educatives en el marc de sortides escolars d’un dia, activitats a les escoles, colònies, acompanyaments escolars, jocs al carrer, espectacles infantils, que permeten treballar diferents àmbits educatius com l’educació ambiental, l’educació per la ciutadania, la participació, la recuperació de les tradicions i de la memòria històrica.

PERSONA DE CONTACTE

Israel Palacio i Marc Rogero E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

Tallers i formacions crítiques, viatges autogestionats, sortides Km 0 a l'entorn de

lesqueixcooperativa@gmail. com 609 303 155 651 493 812

Encís, s.c.c.l.

PRODUCTES O SERVEIS

PRODUCTES O SERVEIS

www.encis.coop

ACTIVITAT PRINCIPAL

Cooperativa mixta de treball i consum que té com a objectiu generar espais vitals on les persones trobin els elements necessaris per créixer, des de la llibertat que suposa gaudir de totes les possibilitats d’elecció.

Gestió de serveis d’atenció a les persones com ara escoles bressol, centres de dia per a gent gran o casals de joves i centres culturals.

Disseny i construcció d’equipaments tot participant en totes les fases del projecte: consultoria i assessorament, estudis previs de viabilitat, construcció, recerca de finançament i gestió posterior.

Pa Sucat, s.c.c.l.

L’Estaquirot Teatre, s.c.c.l.

ACTIVITAT PRINCIPAL

ACTIVITAT PRINCIPAL

Cia. d’Espectacles www.pasucat.cat

Creació i realització d’espectacles.

PRODUCTES O SERVEIS

Espectacles d’animació i titelles per a públic familiar per ser representats en interior i exterior. Per conèixer el catàleg, visiteu el nostre web.

PERSONA DE CONTACTE

Jordi Cartanyà

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

pasucat@pasucat.cat 977 613 097 ADREÇA

Ctra. de Barcelona, km. 2 43800 Valls

ACTIVITAT PRINCIPAL

PERSONA DE CONTACTE

Rambla Volart, 11 08041 Barcelona

PERSONA DE CONTACTE

Gestió i realització de projectes i activitats educatives i de lleure adreçades a infants i joves. Tot treballant per la democràcia, la participació i la transformació social.

PERSONA DE CONTACTE

www.laferaferotge.cat

missatgeria, cursos de mecànica, reparacions i venda de components, venda de bicicletes elèctriques i kits elèctrics, venda de bicicletes de segona mà, activitats escolars, activitats per a empreses, etc.

ADREÇA

www.estaquirot.com

Creació i representació d’espectacles, principalment destinats a públic familiar i de titelles.

PRODUCTES O SERVEIS

Representació d’espectacles de titelles en programacions familiars i infantils, així com també en campanyes escolars.

Tenim a Vilanova i la Geltrú un petit local per fer representacions escolars i un taller on fem visites per explicar les diferents tècniques de titelles i el procés per a la creació d’un espectacle.

PERSONA DE CONTACTE

Olga Jiménez

La Fera Ferotge, s.c.c.l.

Cooperativa d'iniciativa social sense ànim de lucre dedicada a prestar serveis educatius d’atenció a les persones des d’un plantejament de proximitat i de treball en xarxa.

PRODUCTES O SERVEIS

Disseny i gestió de projectes comunitaris dins dels àmbits d’educació social, animació sociocultural i el temps de lleure, prioritzant una educació en valors.

PERSONA DE CONTACTE

Laia Hernàndez i Jonatan Ivorra E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

cooperativa@laferaferotge.cat 93 885 74 20 ADREÇA

Seu social: El Molí de Baix, s/n 17405 Espinelves

Mbici, s.c.c.l. www.mbici.cat

Víctor Maeso

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

mbici@mbici.cat 93 872 58 28 ADREÇA

Bruc, 59 08241 Manresa

Naïfar, s.c.c.l. www.naifar.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis educatius en l'esport, la cultura i el lleure.

PRODUCTES O SERVEIS

Activitats extraescolars, monitors de menjadors, casals d'estiu, campus esportius, consultors esportius.

PERSONA DE CONTACTE

Ruben Brotons

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

naifarbcn@gmail.com 654 56 66 57 ADREÇA

Massens, 31, 1r 08024 Barcelona

ACTIVITAT PRINCIPAL

Serveis amb bicicleta amb l'objectiu de promoure el seu ús com a vehicle i de donar a conèixer el nostre patrimoni.

PRODUCTES O SERVEIS

Turisme, lloguer, transport i E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

encis@encis.coop 93 875 20 04

SECTOR

Serveis culturals: activitats culturals

ADREÇA

Ateneu les Bases Cintaires, 30-32 08242 Manresa

ADREÇA

Ca l’Escoda, 10 08800 Vilanova i la Geltrú

SECTOR

Serveis culturals: companyies artístiques

Los Corderos, s.c.c.l. www.loscorderos.es ACTIVITAT PRINCIPAL

Creació i representacions d’espectacles, formació específica per a professionals.

PRODUCTES O SERVEIS

Espectacles de teatre, cursos de formació.

PERSONA DE CONTACTE

Pilar López

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

loscorderos.sc@gmail.com 972 16 00 03 ADREÇA

Can Hosta, 113 17404 Riells i Viabrea

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

estaquirot@estaquirot.com 93 893 36 16

coop 2014

82 directori coop

SECTOR

Serveis culturals: serveis tècnics

Nemesis, s.c.c.l.

www.nemesis-arq.com ACTIVITAT PRINCIPAL

Visites i rutes guiades a les comarques de Tarragona, intervencions arqueològiques, activitats de reconstrucció històrica, didàctica per a escolars.

PRODUCTES O SERVEIS

Visites i rutes culturals guiades (web Patronat de Turisme de Tarragona).

Seguiments, delimitacions i excavacions arqueològiques.

Recreacions d’època romana per a jornades, fires, convencions, etc. Tallers i crèdits de síntesi de temàtica històrica per a escolars (INF-PRIESO-BAT-EE). Conferències i xerrades divulgatives sobre el patrimoni històric.

PERSONA DE CONTACTE

M. Reis Fabregat Fibla E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

nemesisarq@hotmail.com 977 24 91 07 ADREÇA

Cuirateries, 17, baixos 43003 Tarragona

TAT – Espais per a la Cultura, s.c.c.l. www.tatlab.com

ACTIVITAT PRINCIPAL

TAT_lab és un estudi creatiu i de comunicació. Investiguem la realitat contemporània i desenvolupem processos creatius al servei de la transferència de coneixement de les organitzacions.

Ens organitzem en tres àrees interrelacionades: - TAT_minds - TAT_espais - TAT_objects PRODUCTES O SERVEIS

Creació de projectes expositius, des de l'elaboració del contingut fins al disseny integral i la producció dels elements necessaris.

Disseny, producció i muntatge d'exposicions.

Creació d'estructures flexibles per a la implementació de projectes culturals responsables.

Atenció i serveis adaptats a la personalitat específica dels nostres clients, ja siguin institucions i organismes públics, entitats, empreses o corporacions, per extreure el màxim potencial de la col· laboració.

PERSONES DE CONTACTE

Tono Framis

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

info@tatlab.coop 630 98 99 43 ADREÇA

Casp, 44, 3r 2a b 08010 Barcelona

coop 2014

Tres Branques, s.c.c.l. tresbranques.cat

ACTIVITAT PRINCIPAL

Manteniment i control tècnic del Teatre Municipal de Berga. Gestió de La General, la sala de festes i concerts de referència a la capital berguedana.

PRODUCTES O SERVEIS

Som programadors, gestors culturals, tècnics de so, llums i productors. Disposem d’equipament tècnic per al desenvolupament de qualsevol tipus de concert, obra de teatre, espectacles diversos i també jornades i conferències.

PERSONA DE CONTACTE

Sebastià Prat

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE

tresbranques@tresbranques. cat / 664 410 427 ADREÇA

Francesc Macià, 12, baixos 08600 Berga

Per una societat inclusiva i promotora de l’autonomia _Atenció domiciliària _Gent gran _Residències i centres de dia _Cases d’acollida _Infància i adolescència _Centres Residencials d’Acció Educativa _Escoles bressol _Espais educatius _Unitats d’escolarització compartida _Formació d’adults _Persones amb discapacitat _Inclusió social _Inserció laboral i promoció de l’ocupació _Serveis a les famílies

www.suara.coop | suara@suara.coop | 93.254.76.90 | blog.suara.coop

10% de descompte

en la contractació dels nostres serveis de neteja i manteniment per a les cooperatives federades i els seus associats

Compromesos amb la inserció sociolaboral www.garbet.coop | garbet@garbet.coop | 93.254.76.90

Fem créixer el moviment cooperatiu i donem veu a les cooperatives de treball Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Presents a les xarxes, segueix-nos a

Premià 15, 1r pis 08014 Barcelona 933 18 81 62

Facebook i Twitter

www.cooperativestreball.coop