Conclusions de la Trobada Municipalista de Girona by CUP Girona

CONCLUSIONS TAULES DE DEBAT TROBADA MUNICIPALISTA 21 i 22 de Setembre 2018

[Escriviu el text]

A continuació recollim les principals aportacions i conclusions de les vuit taules de debat i treball que es van dur a terme en el marc de la Trobada Municipalista #GuanyemGirona2019, en la que van participar més de 150 persones.

Taula 1: Municipalització de serveis públics.................................................. 1

Taula 2: Dret a la ciutadania. Per la igualtat de drets.................................... 3

Taula 3: Feminismes i LGTBI......................................................................... 7

Taula 4: Participació i barris........................................................................... 9

Taula 5: Municipalisme constituent i republicà.............................................. 11

Taula 6: Eradicació de la pobresa................................................................. 13

Taula 7: Cultura............................................................................................. 15

Taula 8: Medi Ambient. ................................................................................. 17

Taula 1: MUNICIPALITZACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS. Moderador/a i relator/a: Reinald Roca i Pino Delàs Ponents: Jordi Colomer, expert en gestió pública Anna Rius, regidora de Terrassa en Comú Xevi Vives, sindicalista de CCOO.

Conclusions: L’experiència de Terrassa diu que la gestió pública és més efectiva i ha evitat casos com el de Sabadell (Mercuri). En el cas dels serveis funeraris, a més a més, produeix beneficis. Per aconseguir un procés de municipalització cal una combinació de: - Pressió ciutadana a través de la Taula de ciutadania de l’aigua. - Capacitat de tenir bons coneixements tècnics dins de la pròpia gestió. - Hegemonia de pensament que cal molt de treball per canviar idees preconcebudes. Pel que fa a Girona, es calcula que podria recuperar uns 10 milions d’euros a través d’un procés de municipalització ja que de mitjana uns serveis privats surten un 30% més car que uns de públics. En aquest sentit podem reduir despeses si gestionem com Ajuntament temes com la neteja, els parcs, l’atenció a la gent gran, etc. Si entrem en el govern, el primer que cal fer és mirar els contractes i els que estiguin a punt d’acabar-se, canviar-ne les condicions. En segon lloc, mirar quants tècnics tenim perquè segurament en falten. Cal que els tècnics no facin la tasca de fiscalitzar, també poden estudiar i preparar la internalització dels serveis. Per tant, cal que l’ajuntament disposi d’un bon planter de personal tècnic. Ens cal un bon coneixement de tots els serveis i analitzar les escletxes per on les empreses privades poden haver sobredimensionat costos. Així mateix, cal ser conscients que internalitzar és un procés complex i que cal anar buscar a gent molt entesa independentment de la seva ideologia. Cal recordar sempre que a l’estat espanyol, es paguen 47.000 milions d’euros des de l’administració local a empreses externes. Són molts diners que podem gestionar directament des dels ajuntaments i que repercutirien en la ciutadania. Un cas concret a Girona és el d’EULEN, empresa privada de la neteja, sobre la qual es coneixen multitud de males praxis però tot i així l’Ajuntament li manté el suport. Un dels elements que ho mostren és que no s’aplica el pla de gènere com pertocaria i no es volen homes netejant despatxos. A més a més, es va contractar una empresa externa per controlar tot i que això es podria fer des del mateix Ajuntament.

A part d’aquests casos també hi ha pràctiques perversives i de grans beneficis de les empreses de l’IBEX 35 en temes com la funerària, la gestió de l’aigua, els residus o la seguretat privada on la iniciativa pública podria tenir una presència més important. S’apunta també que cal que els serveis públics no tinguin IVA ja que no té sentit que qui fa serveis a les persones el paguin, com en el cas de les administracions. Això faria ques es tingués més marge de diners. Es remarca, també, que les entitats del Tercer Sector, per a la realització d’un servei públic han de passar per concurrència amb unes condicions amb les que no poden competir, fet que afavoreix que acabin guanyant els concursos les grans empreses com les de Florentino Pérez, per exemple, perquè si cal munten una empresa amb les condicions concretes del plec. Així mateix, moltes vegades s’han vist casos com el de la jardineria en què no es compleixen les condicions del conveni. Això no vol dir que no s’hagi d’explorar aquesta via, és possible i en alguns casos interessant, però cal conèixer les mancances que presenta. Es conclou que sigui quin sigui el procés és necessari que sigui sempre transparent i amb participació ciutadana per poder explicar les passes que es fan i corresponsabilitzar de tot el que va passant. Són serveis de tots i per a tots i que siguin públics vol dir també que els obrim a la ciutadania.

Taula 2: DRET A LA CIUTADANIA. PER LA IGUALTAT DE DRETS

Moderador/a i relator/a: Miquel Blanch i Saady Suazo Ponents: Lluís Puigdemont, de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de les comarques gironines Adama Boiro, de l’Espai Antiracista de Girona i Salt Ramon Puig, de la Plataforma Girona Acull

Conclusions: Es fa un diagnòstic dels obstacles que hi ha per l’accés a la plena ciutadania, pel que fa al context legal i social, els principals aspectes a tenir en compte, són: - Llei d’estrangeria (gran obstacle) , - Negació del dret de vot,: quan vius, treballes, consumeixes… es vulnera el dret polític i el dret moral de la persona. Girona compta 17000 persones sense dret a vot. - Manca de recursos en la llei d’acollida (risc d’exclusió, no hi ha una bona planificació...) - Padró :dificultats en obtenir la residència, els ajuntaments ho dificulten i les màfies creixen. - Accés a la nacionalitat: s’agreuja als infants i joves nascuts aquí i l’ajuntament no s’implica - Menors no acompanyats: casos que no passen pel programa i joves de 17 anys dormint al carrer i sense atenció. Centre la Sopa sobresaturat i les Sarraïnes a l’estiu tanca. - Els informes d’integració poden esdevenir un obstacle efectiu . No es faciliten els mecanismes per accedir als informes. Cal eliminar taxes i facilitar el màxim l’obtenció d’informes favorables. … Enfront això, es recullen diferents propostes d’acció que des de l’àmbit municipal es puguin abordar. Aquestes es divideixen en generals i específiques. Generals: - Treballar pel bé comú de totes les persones que viuen al municipi, sense cap tipus de discriminació per raó d’edat, sexe, origen, religió, orientació sexual, nivell d’estudis... - Tenir en compte el document “Informe de Girona: 50 propostes sobre immigració” (comissió d’ONGs comarques gironines)que es va presentar el 2004. - No parlar d’immigrants. - Els ajuntaments es pot no formar part de l’estructura del racisme institucional que es dissenya i s’aplica des de l’estat contra les persones immigrades - Actuar per dues vies des de l’àmbit municipal: dotar-se de recursos jurídics i actuar amb la desobediència. Mobilització i desobediència no sols ciutadana (que ja s’està fent amb la diversitat de col·lectius que actuen a la ciutat) sinó sobretot desobediència administrativa des del propi ajuntament.

- Tornar als barris, apoderar-los a participar (trobar estratègies d’intervenció barrial). Donar una mirada comunitària als projectes, accions... que es desenvolupin a nivell de barri/municipi. - Campanya “Pel dret a vot” des dels màxims municipis catalans per la República comptant amb les organitzacions i col·lectius per a les properes municipals - Campanya “Municipis contra el racisme”. De la mateixa manera que hi “municipis per a la independència” també pot haver “municipis contra el racisme” Crec que es una manera de fer front als discursos racistes i xenòfobes. Cal prendre mesures per acabar amb els registres racistes que duen a terme la policia. - ACCEPTAR LA DIVERSITAT: Com una manera de normalitzar la diversitat , els ajuntaments poden potenciar la contractació de persones d’altres orígens. Ex. La diversitat de l’alumnat es fa molt evident a les nostres escoles però això no és el que passa amb el professorat. Entenent que el tema professorat es competència de la Generalitat però qui al final és qui conviu amb les famílies i l’escola al dia a dia. - FORMACIÓ ANTIRACISME ALS PROFESSIONALS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL. - Dissenys plans transversals municipals amb la implicació de totes les àrees, amb una intervenció holística, responent a totes les necessitats. - Assegurar la igualtat d’oportunitats en tots els camps i edats, sobretot per infants i joves, en: Educació, Lleure, Esport, Oci... (Educació 360) i Treball (oferta formativa professionalitzadora tot l’any – Escoles d’oficis). Específiques: a) Respecte al Padró: · FACILITAR L’ACCÈS AL PADRÓ. Ja que es el primer requisit per accedir als diferents serveis sobretot el de l’accés a la primera residencia. Creiem que els ajuntaments han de facilitar que les persones es puguin registrar fins i tot aquells que no tenen un domicili fixe · Establir acords de col·laboració entre Ajuntament i Consolats/Ambaixades per facilitar i reduir el temps de resolució per obtenir el document d’identificació. · Facilitar l’accés a les cèdules d’inscripció (persones les quals els seus països d’origen no els facilitin el document, apàtrides) · Reduir els terminis de resolució (3 mesos actualment) · Incorporar intèrprets i traductors a la plantilla. Al mateix temps, oferir material informatiu i assessorament en múltiples idiomes. · Informar (i pressionar per a la llarga acabar amb aquesta mesura) sobre la renovació cada dos anys del padró per les persones immigrants. · Que el reconeixement del domicili el facin tècnics de l’ajuntament o policies vestits de paisà. Mai vestits d’uniforme policial per evitar crear alarma social. b) al Dret a vot: ·

Campanya informativa d’inscripció als cens electoral per aquelles persones amb les quals hi hagi acords de reciprocitat amb els països d’origen. Campanya de pressió i denúncia per l’impossibilitat de vot d’una bona part de la població.

· ·

Polítiques públiques, socials i participatives associades al padró i no al cens electoral per la seva característica excloent. Cal que els partits polítics incorporin les persones immigrades en la vida política dels municipis ( les entitats i les persones immigrades no només sabem de fer política des de intentar mostrar la nostra cultura d’origen per enfortir-la perquè és el que ens demanen sinó que també en sabem de fer trobades per parlar de totes les dificultats que hi ha per viure aquí. Però curiosament moltes persones que fan política, fan la política del seu país d’origen i al meu parer això és un problema de la societat d’acollida.)

c)als Menors no acompanyats: · Revertir la privatització del sistema d’atenció a la infància i avançar cap una gestió plenament pública i local. · Que l’ASJTET (Àrea de Suport al jove tutelat i extutelat) deixi de valorar subjectivament quins menors s’ajusten al perfil (es comporten correctament, no generen conflictes...) per accedir als recursos i programes de +18. Garantir el dret a tothom ha accedir als serveis. · Escurçar els terminis de resolució dels menors entre que deixen el centre i accedeixen a un nou programa de l’ASJTET, evitant el sensellarisme. Alhora, oferir una alternativa habitacional al carrer. · Pressionar i exigir als centres, que tot menor, quan compleixi els 18 anys, ha de sortir del centre amb la documentació regularitzada (permís de residència), per evitar caure en la irregularitat i evitar caure en el sensellarisme. · Crear un equip d’educadors de carrer que detectin casos de menors no acompanyats i joves sortints dels centres. Que tinguin com a funció fer un seguiment dels casos i vincular-los als centres o serveis pertinents. · Crear programes d’ocupació que facilitin la inclusió al món laboral. Alhora, fomentar programes formatius. · Acabar amb els macrocentres per la impossibilitat de dur a terme una bona intervenció socioeducativa. d) a l’Emergència habitacional: · Crear una xarxa pública d’habitatges destinats a emergències socials per col·lectius en situació de vulnerabilitat. · Expropiació d’habitatges a bancs que en fan un desús. Forçar el lloguer social a aquestes entitats. · Recompte oficial de pisos buits. · Destinar equipaments públics (albergs municipals, centres joves o qualsevol edifici habitable) a cobrir l’emergència habitacional. Altres propostes específiques: · Formació: formar als cossos policials, educadors i tècnics de l’ajuntament en DDHH, processos migratoris i acollida. · Crear un SAIER (Servei d’Atenció a l’immigrant, emigrant i refugiat). Servei que garanteixi la primera acollida, que assessori jurídicament, que doni una atenció social, un suport psicològic i informació en quant habitatges i recursos. Que faciliti el recorregut a seguir per tramitar l’asil,

· · ·

el permís de residència o altres tràmits burocràtics necessaris per la plena ciutadania. En tots els idiomes (http://www.bcn.cat/novaciutadania/arees/ca/saier/saier.html) Posar fi a la persecució policial i la criminalització social que pateix el col·lectiu d’immigrants a Girona. Acabar amb les taxes abusives que representen els informes d’habitatges o d’arrelament per tramitar el permís de residència. Crear eines i instruments de denúncia pública del racisme als ens municipals. Bústies per denunciar el racisme social i institucional.

Taula 3: FEMINISMES I LGTBIQ

Moderador/a i relator/a: Albert Sunyer i Laia Pèlach Ponents: Susanna Bosch, tècnica d’igualtat de Figueres Elena Xifre, membre del Grup LGBTIQ de La Bisbal Pau Gàlvez, membre del moviment LGTBIQ de Girona

Conclusions: - Susanna: Troba que les lleis son barreres, com per exemple la llei de contractació menor. Es troba amb dificultats com: les limitacions econòmiques a l’hora d’aplicar polítiques en defensa del feminisme i lgtbi, limitació de mans i recursos humans, molt poc suport polític per tirar endavant polítiques. Com a experiències ens explica l’aprovació d’un protocol contra agressions sexistes. Es va treballar tant amb el govern com amb l’oposició. Campanya de coresponsabilitat amb tasques de cures, subvenció per barris i van tenir una partida bastant important i han pogut fer moltes tasques. - Elena: Ens explica la seva experiència a l’arribar a La Bisbal després de sortir de Lleida. “Sexexiliats”, gent que ha de marxar del seu poble per poder viure obertament la seva opció sexual (Ens hi trobem a Girona amb el cas de Barcelona). Han estat treballant amb l’ajuntament i han aconseguit treballar amb instituts i realitzar unes jornades explicatives i informatives, i realitzen trobades al grup local LGTBI. Troben dificultats des d’organismes, com per exemple la manca de recursos econòmics. Considera que el primer problema és qui redacta les lleis, ja que aquestes no es comprenen ni preparen les lleis des del col·lectiu. Recalca molt la necessitat d’incorporar la perspectiva LGTBI en la sanitat, l’educació i la cultura. - Pau: considera que les entitats han d’anar de la mà de les administracions. En referència al cas de Girona, el moviment LGTBI a Girona neix per canviar la societat, i no existia cap relació entre l’administració i el col·lectiu. Poc a poc anaven introduint un discurs i s’adonen que han de fer passos per avançar i crear associacions d’ajuda mútua perquè l’administració no feia la seva feina, així que la van haver de fer ells (Punt atenció enfermetats sexuals). Reafirma que avui en dia ja no són invisibles. Gràcies als moviments és com han arribat les polítiques d’igualtat. Quina relació ha de tenir l’administració amb les entitats? Ens explica la història del moviment LGTBI a Girona. Posa de relleu la manca de sensibilitat per part d’alguns polítics i es nota en funció del govern que hi hagi a la ciutat. A Girona es va crear un Consell Municipal LGTB però actualment està “moribund”. Si existís voluntat real es faria un consell que funcioni, per tant cal que l’ajuntament es vulgui implicar realment.

Del debat es treuen les conclusions següents: - existeixen carències formatives i de no incloure la perspectiva de gènere i LGTBI en l’atenció a la salut, i això es materialitza en que als CAPS els protocols no estan adequats a la realitat i les dones hi segueixen discriminades. També succeeix en la justícia, on tot es jutja des del punt de vista hetertopatriarcal; i en educació. - en els Ajuntaments és vital que es creïn protocols municipals contra la violència masclista. Caldria també una formació en es ajuntaments i als polítics. Es nota la falta de flexibilitat en els protocols. No només s’ha de tractar en el moment quan succeeix el problema, sinó que s’ha de fer preventivament, i evitar que la víctima no segueixi essent victima la resta de la seva vida allà on vagi ni se la revictimitzi. Per últim es remarca que cal una adaptació del model actual municipal per evitar invisibilitzar les opcions específiques del gènere. - es qüestiona si les àrees de treball sobre LGTBI i les àrees de feminismes han d’estructurar-se conjuntament en els Ajuntaments. Es considera que sí sempre que sigui una voluntat. Es troben amb molts ajuntaments que ja existeix una regidoria o àrea sobre polítiques d’igualtat però amb el mateix pressupost i el mateix nombre de professionals els fan assumir tots els aspectes de discriminacions. En el cas de Girona en concret, a més s’hi suma que en els últims anys han passat per aquesta àrea 4 tècnics i 3 regidors, fet que impossibilita una continuïtat i seguiment.

Taula 4: PARTICIPACIÓ i BARRIS

Moderador/a i relator/a: Xavier Villarreal Ponents: Àlex Bueno, del Partit Pirata de Catalunya Mònica Tarradelles, presidenta de l’Associació de veïns de Pla de Palau Xavier Reyner, veí de Sant Narcís

Conclusions: -La participació necessita de transparència absoluta. Cal ciutadania ben informada perquè participi de forma òptima. Les noves tecnologies hi ajuden, tal i com demostren experiències a Barcelona, Celrà i altres municipis. -La “participació asíncrona” és una bona eina per millorar la participació. El model d’Assemblea és de participació instantània, doncs la votació i acords es produeixen durant la seva celebració. I tenim eines digitals per posar a disposició de la ciutadania maneres de participació amb majors terminis de temps, que busquin una participació més àmplia. -Una forma de canalitzar la voluntat de participació de la ciutadania son les Associacions de Veïns, les quals actuen de principal enllaç amb l’administració local. Però aquestes mateixes Associacions han patit un cert desprestigi motivat pel clientelisme escampat pels anteriors Governs entre les mateixes Entitats veïnals. I s’haurà de treballar per superar, mica en mica, l’estigma que son poc representatives. -Un exemple de poca voluntat política és que l’Ajuntament de Girona ha deixat de costejar el “hosting” de les pàgines web de les Associacions de Veïns de la ciutat. Una despesa molt petita (uns 30€/any), que demostra una declaració d’intencions de l’equip de Govern Municipal. -A Girona existeixen els Pressupostos Participats desde l’any 2013. I son un model participatiu que no funciona degut a que l’equip de govern els utilitza de forma tendenciosa. Es disposa d’una petita part del Pressupost general, es reparteix entre els barris i es fomenta l’enfrontament entre el veïnatge degut a que tothom vol arreglar el seu tall de vorera i “escombra cap a casa”. A més que molts projectes sotmesos a votació son, per exemple, d’arranjament de voreres i d’altres actuacions que haurien d’anar a càrrec del pressupost ordinari de l’Ajuntament de Girona. Els Pressupostos Participats obren a participar alhora que acoten la participació ciutadana. -Una altra necessitat de participació ciutadana és en la gestió de la construcció de grans infraestructures i projectes urbanístics. Cal decidir bé, i en benefici comú, les grans obres de ciutat com per exemple el TAV o la futura remodelació de l’entrada Sud per la Carretera Barcelona. I caldrà informar bé i preguntar a la ciutadania, per tal que les decisions siguin compartides i les possibles afectacions siguin prèviament conegudes. -Tot i que algunes fòrmules participatives no funcionin, son les que tenim i les hem d’utilitzar. -Més que dir com es participa, s’hauria de demanar a la gent com vol participar.

Torn obert de paraula:

-Sobre Pressupostos Participats, el cost de cada vot emès ha estat de 20€. Hi ha despeses considerables associades a la logística dels Pressupostos Participats. Hi ha projectes iniciats amb els Pressupostos Participats que estan consolidats, i que haurien de passar a Pressupost ordinari. La idea dels Pressupostos Participats va començar, amb la proposta de la MESA D’ENTITATS PER LA PARTICIPACIÓ, amb l’objectiu d’un Pressupost participatiu de ciutat. I hauríem de tornar a aquesta idea original. Les Associacions de Veïns s’haurien de plantar davant aquest model de Pressupostos Participats, i no participar-hi mentre no en millori el seu funcionament. -Sobre finances Municipals, és important fer exercicis públics de liquidació de comptes. Els Pressupost Municipal no deixa de ser una declaració d’’intencions, i és amb la liquidació del mateix pressupost que coneixerem la despesa real i l’actuació governamental. -Sobre barris, Girona té prou entitat com perquè es descentralitzi l’acció governamental en benefici de Consells de barri que dotin aquests barris d’autonomia i d’un pressupost propi per qüestions d’urgència. -El Regidor o Regidora de barri ha de ser una persona que visqui al barri per tal de fer de la proximitat i la quotidianitat la millor manera de conèixer la realitat i necessitats a peu de carrer. De fet, la Regidoria del barri és la gent que viu al mateix barri. -Ja existeixen eines telemàtiques per millorar la participació. Però cal creure-hi i apostar-hi de forma decidida. A Celrà per exemple, fan ús d’una App específica que millora la participació. A més, per tal d’optimitzar les eines digitals de participació s’hauria de comptar amb figures que assessorin sobre noves tecnologies. -Sense una bona comunicació local no funciona la participació ciutadana. I sense una ràdio i televisió pública Municipal, la comunicació és inviable. -A Girona sempre parlem de model de ciutat. Però hi ha models de barris? La diferència de realitats dels diferents barris de la ciutat fan necessari adaptar els models als barris, per tal d’afinar en la diagnosi i optimitzar les actuacions Municipals. -Actualment les estructures de participació están en dubte. Caldria actualitzar les Associacions de Veïns en Consells de barri més representatius amb la participació de més Entitats i més diverses, per tal de tenir més força com a col.lectiu. -Els equipaments públics també fomenten la participació ciutadana. Però en tenim de privatitzats, sense que la ciutadania hagi pogut dir “ni fava” en la decisió del pla d’usos d’equipaments. -El Municipalisme s’entén com una eina per vehicular el poder popular. Però com s’empodera la gent? A part de les estructures convencionals, s’han de poder crear espais més representatius de la diversitat existent al carrer. La millor manera d’arribar a tothom és trepitjar carrer. S’ha de posibilitar la participació de totes les persones empadronades a la ciutat, a través de reglaments locals de participança que faci vinculant l’opinió de tothom qui visqui a la ciutat independentment del seu origen. I així desbordarem les competències locals, per aplicar la igualtat de vot per a tothom en la presa de decisions de govern. -Cal tenir en compte el fenomen de gentrificació i marginació que pateixen alguns barris de la ciutat. -Hi ha hagut experiències de Plans de barri i urbanístics de ciutat. Però aquestes dinàmiques no han estat prou positives, i l’actual Pla Integral de St. Narcís no sembla que ho hagi de millorar (pensat a 20 anys vista) -La Federació d’Associacions de Veïns (FAV) no ha representat, ni representa, els interessos generals de totes les Associacions de Veïns de la ciutat. Cal millorar la coordinació entre col.lectius i Entitats veinals. Manca solidaritat entre barris perquè no hi ha coordinació, coneixement i empatía, entre els mateixos barris. -La participació ciutadana és un dret. I per tant, no hi hauria d’haver límits.

Taula 5: MUNICIPALISME CONSTITUENT I REPUBLICÀ

Moderador/a i relator/a: Ester Costa, Anna Batlle i Carina Maymí Ponents: Natàlia Sànchez, diputada de la CUP- Crida Constituent al Parlament Sergi Font, president d’Òmnium Cultural a Girona Reinald Roca, sindicalista

Conclusions: - Natàlia Sànchez: ara mateix, en l’últim any i en una nova efemèride 1Oct, cal mirar últim any i construir amb lògica municipalista. N’hem extret un aprenentatge: les mobilitzacions han sigut un fet emancipador amb l’accent d’apoderament popular i esmenant la verticalitat. Tot el teixit col·lectiu va desbordar la jerarquia dels partits i estructures. Cal un nou cicle: consolidar l’Assemblea de càrrecs electes. Aquesta institució podria actuar al marge de l’estat, per tal de fer les polítiques viables. Ex: identificar mecanismes per superar els pressupostos EU. - Sergi Font (president d’Òmnium Cultural a Girona): la República del 1931 es va proclamar després d’unes municipals. No és massa clar que això pugui ser i cal veure com fer que el poder real el puguem agafar. Vam demostrar que ni teníem el poder ni sabíem com prendre’l. Les municipals han de ser el camí, però no l’objectiu. Cal demostrar que tenim ajuntament i diputacions. Ara mateix només tenim una gran ciutat, per molt que tinguem les 4 diputacions. Perdre Barcelona seria un contrapoder massa gran. L’Assemblea de càrrecs electes: seria la manera més real d’incidir en la població. Un Fòrum Social seria una tercera pota, com espai d’assessorament ciutadà (sumant-hi o no professionals i tècnics). Cal, però, no duplicar espais, la Generalitat ha de ser l’espai de trencament, però els municipis han de ser la punta de llança. Cal que les eleccions municipals siguin una empenta endavant i que siguin útils per a la consecució de la República. - Reinald Roca (membre del Comú de Girona): S’ha d’anar cap a la República catalana, i tot i que les properes municipals no seran com les de l’any 31 sí que seran un gran impuls. Per fer-ho, cal que les esquerres arribin al poder, hem de sumar ja que és necessari ser una força majoritària. Un cop al govern del municipi, es farien passos de poder real que portin a una ruptura republicana: dotar de contingut social, econòmic, cultural i polític, basant-se en els principis republicans d’igualtat i fraternitat.

La clau és la gestió dels serveis públics. Cal enfrontar-nos a les multinacionals i als monopolis. La base per poder avançar és reforçar la base institucional per tenir base republicana. Si aconseguim arribar al poder municipal, podem generar aquesta ruptura. L’estratègia ha de ser iniciar un nou procés constituent, i els que volem la república d’esquerres ens hi hem de posar davant. Torn obert de paraula L’objectiu és trencar un règim i construir-ne un altre. Aquest projecte de república nacional haurà de ser iniciat des de la Generalitat i el Parlament, cosa que ara no passa, i per això els hi hem d’exigir claredat, ja que si la base apreta però des de dalt no es fan polítiques rupturistes només s’està fent autonomisme. La mobilització popular és imprescindible per fer moure la Generalitat, però també és imprescindible la mobilització des dels ajuntaments. Allò important no és només conquerir les 4 capitals, perquè en el cinturó metropolità hi ha municipis que no aposten per la independència però que també seran necessaris, per això cal teixir aliança i potser s’haurà de fer sense parlar explícitament d’independència. S’arribaria a tothom mitjançant les polítiques socials i amb ajuntaments d’esquerres. També es posa de relleu la necessitat de tenir una banca pública catalana. Ni la mobilització sola, ni la llei sola aconseguiran una transformació real. La mobilització no pot ser un mite, però la iniciativa ha de sortir de baix, i evitar que es tanqui des de dalt. La nova constitució l’ha de fer el poble i de la seva mobilització (horitzontalitat de les decisions)

Taula 6: ERADICACIÓ DE LA POBRESA

Moderador/a i relator/a: Martí Carreras i Xavier Villarreal Ponents: Laia Pèlach, regidora de CUP-Crida per Girona Kira Ramírez, educadora social del Centre d’acollida La Sopa Ruth Tramullas, de la Plataforma Més Barri Menys pisos turístics Josep Babot, de l’Aliança contra la pobresa energètica (APE)

Conclusions: - Parlar de pobresa obliga a una transformació social des d’una mirada àmplia. I cal fer real aquesta transformació. - L’ organització actual de l’Ajuntament redueix aquest tema a un «regidoria social», i potser convindria «àrees amb drets socials» perquè la eradicació toca transversalment tots els àmbits. Cal, doncs, generar oportunitats a cada àrea: educació, ocupació, salut, habitatge... - És important donar acollida a les persones en situació de sensellarisme i cobrir les necessitats bàsiques: sobretot acompanyament . - La «pobresa severa» és una conseqüència d’un procés d’exclusió: on la precarització laboral, habilitats personals, minories culturals, habitatge... són dinamismes estructurals i factors determinants - En aquest context cal entendre que TOTS estem en risc i en som vulnerables. I destacar la importància negativa de l’absència de xarxa de suport en tot aquest procés. - La Plataforma veïnal “Més barri menys pisos turístics neix de la certesa que la venda d’edificis sencers (en algun cas) fa desaparèixer el teixit social. En la primera assemblea es proposa i presenta una moció al ple de l’Ajuntament que demana regularitzar els pisos turístics , una moratòria de llicències, regulació i limitació del nombre de pisos, i el compliment de la llei i pla d’usos del sector... moció que finalment es tomba. Des d’aleshores fan difusió de la problemàtica especialment al Barri Vell ( 56% ) Denuncien que hi ha una relació evident amb el model de turisme de la ciutat. L’Ajuntament comença un procés de mediació que no sembla avançar. Propostes: - El 30% de les grans reformes s’haurien de dedicar a habitatge social, regular els usos dels barris i fer-hi complir la llei. -L’ actual model energètic és criminal perquè el sistema oblit el 10% de la població provocant un greu dany social. Cal doncs, cercar i demanar responsabilitats -Necessitem de l’empoderament individual. Informar de la possibilitat de la « discriminació horaria» que no es coneix prou, i es podria fer obrint oficines d’informació energètica. I lluitar contra la doble victimització de qui no pot pagar i es culpabilitza per no poder fer-ho

-Sobre l’empoderament col.lectiu, el cas de la ocupació d’AGBAR reclamant la condonació del deute és un bon exemple. Cal crear espais de participació dels propis que ho pateixen. Torn Obert de paraula: -Es recomanen els escrits de Maira Mendoza. I es diu que més enllà d’eradicar la pobresa, el que cal és eradicar la riquesa. -La gent que hem patit la pobresa estem organitzats. Però cal un lloc on tenir veu, i poder incidir així en les administracions. Més enllà de les estadístiques i els titulars, encara es pateix el fenomen dels «desnonaments silenciosos»). -Hi ha 1.122 habitatges buits (250 habitables) a la ciutat de Girona. Cal trencar amb l’ús especulatiu de l’habitatge. Per exemple, amb un lloguer d’habitacions per fer negoci a on el tracte personal és pèssim. Aquest lloguer és inviable, però és una de les poques opcions habitacionals per a persones amb mínims recursos econòmics. -La Renda bàsica universal no és una solució màgica, però ajudaria a eradicar la pobresa? -La llei 24/2015 existeix, però no s’aplica. La situació d’exclusió social fa que no s’accedeixi a ajudes per la complexitat de tot plegat. Com pot ser que la vivenda sigui un negoci i la feina un luxe? I que la Constitució no s’apliqui per garantir un habitatge digne? Doncs perquè és una Constitució liberal. -Cal responsabilitat de l’administració i col.laboració mutua. I bona distribució dels recursos. Hi ha exemple Municipal de facilitar el pagament de l’entrada per contractar un lloguer, però això seria traspàs de diner públic a mans privades. A més que no és la solució global a la problemática. Caldria grabar l’IBI a pisos buits subjectes a l’especulació? Expropiar usufructe d’aquests mateixos pisos buits? El mercat de l’habitatge s’ha d’intervenir, S’ha de punxar la bombolla. Les mesures administratives han de penalitzar el sector privat, enlloc de traspassar diner públic a mans privades per a necessitats puntuals. -Hi ha un estudi que diu que el 45% dels ingressos econòmics es dediquen a l’habitatge. Un 60% per a menors de 30 anys. -Cal compartir lluites perquè, en certa manera, hi ha moltes causalitats connectades que deriven en el mateix efecte de pobresa. -Cal una aliança de Municipis per fer front a la urgència social, a partir d’accions i mesures mancomunades.

Taula 7: MEDI AMBIENT

Moderador/a i relator/a: Jordi Navarro i Xevi Vives Ponents: Albert Martos, de la Plataforma Mou-te en bici Dante Maschio, membre d’Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida Laia Valenzuela, tècnica en gestió de residus Eulàlia Ferrer, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Celrà

Conclusions: Els presents conclouen que s’ha parlat poc o gens del canvi climàtic i que el futur govern de la ciutat no pot defugir aquestes qüestions. Si agafa força una alternativa d’esquerres, republicana i popular, aquesta no pot caure en la temptació de marginar les polítiques ambientals. Caldrà definir un full de ruta ecologista que tingui en compte la crisi global climàtica i el col·lapse dels recursos i tota política municipal que es tiri endavant no podrà prescindir d’aquesta premissa inicial. Queda clar que no s’acceptaran polítiques ambientals de façana ni de màrqueting electoral. - Albert Martos: L’aire és una qüestió de salut pública. A Girona superem els límits establerts de partícules contaminants, cal prendre mesures per transformar l’actual model de mobilitat. La seva tasca es basa en 4 eixos: 1. Respecte per la bicicleta. 2. Invertir en més infrastructura i apostar per una estandarització de carrils bici. 3. Impulsar un canvi legislatiu. 4. Revisar carrils bici construïts com el de l’hospital Trueta. Critica el carril bici de sota el viaducte i en qüestiona la utilitat real. També el de Jaume Primer fins la plaça Marquès de Camps. I fa una valoració molt crítica de la política actual de l’Ajuntament de multes. Considera que és necessària una nova cultura de la mobilitat, que reculli que en comptes de multes s’imparteixin cursos per ciclistes incívics. Sol·licita més presència en la Taula de mobilitat, per tal que els usuaris tinguin més pes en la presa de decisions. També reclama que la policia local vagi en bicicleta, millorar el servei de bus urbà, que no hi hagi retallades de línies i que es posi fi als retards. - Eulàlia Ferrer: S’estan duent a terme accions en diferents àmbits a l’Ajuntament de Celrà: eficiència energètica, gestió de la biodiversitat, tractament de residus, calderes de biomassa, instal·lació de plaques en equipaments, bicicletes elèctriques., carril bici Girona-Celrà. Altres actuacions: es treballa per controlar les colònies de gats al municipi, una gestió força difícil.S’impulsen controls de plagues amb mètodes biològics (s’ha prohibit el glifossat, i malgrat que la plantilla municipal volia continuar utilitzant-lo, s’ha aconseguit prescindir-ne) .

L’any 2013 es va fer un nou contracte de neteja que va incloure el servei de recollida selectiva de residus porta a porta ( PaP). Actualment s’ha arribat a un 80% de Recollida Selectiva Neta ( RSN). El model ha demostrat ser un èxit, i ara es treballa per fer una planta propia de matèria orgànica i que pugui ser reaprofitada. Recorda que la UE serà exigent amb la recollida de residus, i s’haurà de pagar fort cànon per anar a incineració i abocador. - Laia Valenzuela: Remarca que Catalunya no té clara la política de residus com a país. Caldria parlar de model ambiental volem per la República, perquè actualment és un debat absent. Considera que cal canviar el concepte de “residus”, perquè son recursos i no és admissible que es malbaratin recursos. Cal individualitzar la recollida i que cada ciutadà es responsabilitzi dels residus. Coincideix amb l’Eulàlia que el millor sistema per assolir aquesta responsabilització és el Porta a porta. Un sistema de recollida porta a porta implica canvis que no sempre són assumits inicialment, però que amb temps i paciència és un bon model que té el suport de la ciutadania. Els grans operadors com FCC no volen el servei de recollida porta a porta perquè es fa necessari més personal. El PaP és més car perquè requereix més personal (però incrementa els llocs de treball), però és més econòmic perquè ens ajuda a reduir la despesa d’abocador. Es descarta completament cap reclamació de grans ecoparcs. Les entitats ecologistes s’hi oposen radicalment, també la CUP. Cal canviar model de residus i fer PaP, no anar a abocador i treballar per superar incineradores. - Dante Maschio: Cal gestió pública i sostenible del recurs-aigua, pública i municipalitzada. La gestió en alta l’hauria de portar la Generalitat a través d’empreses públiques i la gestió en baixa els ajuntaments i amb participació ciutadana. Als anys noranta es va imposar la privatització de l’aigua a tot el món. Aigua és Vida proposa lluitar contra les privatització i que s’introdueixin criteris de sostenibilitat a la gestió de l’aigua. Cabals ecològics, de canvi climàtic i aigua com a amenaça més immediata i important. També explica que hi ha poca cultura democràtica en la gestió de l’aigua per part dels agents privats Denuncia que hi ha connexió entre poder polític i empreses d’aigua. I finalment apel·la a la creació d’observatoris ciutadans.

Taula 8: MODEL CULTURAL

Moderador/a i relator/a: Lluc Salellas, Xavier Montoya i Dolors Maset Ponents: Ramon Macaya, veí de Santa Eugènia Xevi Montoya, activista cultural, membre del Comú de Girona Lluc Salellas, regidor de la CUP-Crida per Girona Marta Sureda, dinamitzadora de la Volta de Sant Narcís

Conclusions:

Diagnosi Des del govern de la ciutat es presenta la Cultura com a objecte, com a producte de consum quan és quelcom innat, no cal transferència, no és oci, ni indicador del PIB, està totalment empeltada a la societat. A Girona existeix un lobby cultural i una mancança de voluntat política per a transformar el model basat en la centralització, l’especulació, l’endeutament, la turistització i el dirigisme. Sempre s’ha considerat que des dels barris no es poden fer espectacles de qualitat i quan es dóna suport a alguna activitat creativa, la subvenció prové molt sovint de serveis socials i no de l’àrea de cultura. Bàsicament es tracta d’una política d’exhibició, fomentant el “totxo” (inversió en equipaments), on no hi ha debat general sobre com s’estructura i no es segueix cap Pla Estràtègic. Així mateix, s’enfoca tot a la promoció econòmica i al turisme en un context de precarització dels creadors i gestors culturals. Ara mateix, hi ha quatre equipaments a la ciutat que no tenen projecte clar,

que

requereixen grans inversions encara (s’han iniciat amb fons de diferent provinença), i que no es sap si seran sostenibles a llarg termini: Modern – fons europeus Casa Pastors – cànon aigua Casa Cultura – Diputació Fàbrica Marfà – pla de barris

Propostes: Cal no considerar la cultura com a quelcom productiu, i deixar clar que no és un “objecte” de consum. Cal revertir la situació descentralitzant, emancipant, aplicant estratègia i equilibri, fomentant l’esperit crític, l’educació i la formació. Cal desmuntar la “ciutat dels festivals”, la que s’emporta 1M€ del pressupost municipal, la que no arriba als barris, la turistitzada i elitista, amb poca participació social. Segurament caldrà prendre mesures “impopulars” , o millor dit, que no agradaran al públic que sol freqüentar l’oferta actual si es vol aconseguir una transformació en el model cultural. S’ha demostrat que quan s’ha portat un espectacle de qualitat als barris s’ha valorat positivament, demostrant que per tractar-se d’un lloc perifèric (partint de la geografia clàssica) no ha de quedar només relegat al serveis socials i al voluntariat. Per això és bàsic parlar de transversalitat i descentralització i impulsar projectes culturals com per ex. La Volta que aplega diferents tipus de creació provinent de realitats diferents i que fomenta la cohesió, tant pel que fa a procedència com a nivell social. Per aconseguir-ho serà bàsica la creació, l’educació i la formació, que permetin integrar la cultura en la quotidianitat, en diferents barris i en diferents sectors de població, per edats i per origen. Principi d’interseccionalitat per arribar a un major retorn social que es traduiria en una implicació més gran, més motivació, convivència, mitjançant la cogestió de centres cívics, la reconstrucció de la memòria històrica, la interconnexió d’espais culturals i l’oferta d’espectacles de qualitat a preus populars.