RELATS DE HALLOWEEN... amb castanyes (2011)
Halloween Era nit de lluna plena al cementiri, el lloc mes tranquil de la ciutat , o al menys ho era fins que vaig sentir un crit esgarrifós. Jo si us he de dir la veritat sóc una mica poruga. Segurament us estareu preguntant com he arribat a parar al cementiri, no ? Dons és una història molt llarga . . . La nit del 31 d’ octubre, Halloween tots els nens i nenes del barri ens preparàvem per anar a buscar caramels. Vam recórrer tot el barri fins que solament ens quedava la casade capellà. Tothom diu que aquell home esta boig, es per això que vaig decidir no entrar a demanar-li caramels, i per tant vaig pensar que el cementiri seria un bon lloc per anar a menjarse els caramels tan bons que havia aconseguit. A més vaig anar a visitar la tomba del iaio Willy que va morir en aquestesdates. Llavors va ser quan vaig sentir aquell crit. No sabia que fer si anar a veure que era el que passavao marxar
camesajudeu-me. Vaig pensar que jo era l’ únic que havia sentit aquell crit i que jo era l’ únic que podria salvar aquella persona , així que sense pensar-ho dues vegadesvaig anar seguint els crits fins que vaig veure el que passava. Hi havia una noia terroritzada per alguna cosa, quan després vaig comprendre per què: un home disfressat de la mort , portava un vestit negre que li cobria el cap amb una caputxa i també portava una màscara blanca per a que no se li veies la cara. I de repent vaig sortir jo i li vaig cridar la atenció. Quan em va veure l’home disfressat va agafar a la noia com si fos un sac de patates i va marxar corrents. La nit següent vaig tornar al mateix lloc de la nit anterior , i llavors es van sentir passesi em vaig amagar . Cadavegada les passesestaven més a prop fins que van arribar al lloc on era jo. Llavors em vaig adonar que era el mateix home de la nit anterior. Estava buscant alguna cosa, llavors va començar a gratar al terra, fins que va fins que va trobar alguna cosa. Que era? Un sac de castanyes ! Jo en aquell mateix moment tenia un embolic al cap . . .
Que volia dir allò ? Qui era aquell home? Per a què volia un sac de castanyes?On era la noia d’ahir? Que i tenia a veure? Esva fer tard jo tenia que marxar a casaaixí que vaig marxar molt silenciosament. Jo ja sabia que a l’ endemà tornaria així que jo també vaig tornar sols que aquell cop anava acompanyat del meu amic Marc , ens vam amagar al lloc de sempre, llavors va venir aquell home però aquest cop no sabíem per a què havia deixat alguna cosa . Que sabia deixat? No ho sabíem , l’únic que jo sabia era que en Marc va fer la pitjor cagada de la seva vida: va fer un crit que segurament es va sentir des del barri del costat. Devia haver vist una aranya o alguna cosa per l’estil, llavors l’home ens va descobrir i va venir cap a nosaltres, i ens vam posar a cridar i a plorar com a bojos de repent va sortir el fantasma de la tomba del iaio Willy i va agafar l’home i el va tirar al terra. Mentes que el Marc trucava a la policia. Més tard va venir la policia. Van arrestar a l’home i li van treure la màscara , era el capellà ! Un cop arrestat ens va explicar què era el que havia passat. El que havia passat era que al sac de
castanyes hi havia el mapa d ’un tresor, i aquella noia era la filla del propietari del tresor i l’ única que sabia on estava el mapa era ella . I tot gracies al iaio Willy que ens ha salvat! FI Emma Segovia
EL CAMÍ DEL BOSC Era Halloween , la fira de la ciutat seguia oberta. En Carles i la Marta anaven d’atracció en atracció com uns bojos , fins arribar als famososcavallets . Els seus cavalls preferits Eren els blancs , com la neu . Mentre els seus pares prenien una xocolata calenta amb xurros , els dos germans no paraven de pujar i tornar-hi a pujar , però en Carles trobà un camí estrany al bosc, així que caminant ven seguir-lo , a veure on anaven a parar. S'estava fent fosc, la Marta ràpidament treié la llanterna que portava al clauer i iluminà el camí. Cada vegada es feia més estret, amb pujades i baixades . Sentien sorolls estranys d'animals i la fresca brisa que passava , els donava calfreds , mentres aterrorits caminaven sobre les fulles velles que havien caigut i cruixien com el pa acabat de fer. Desprésd'una estona caminant, van arribar a una caseta petita , en la que es podia veure llum per la finestra. Els germans van trucar a la porta esperant que els obrissin . De cop , s'obrí la porta i sortí una velleta, sorpresa , els acollí i d'un sac de castanyes en tragué unes quantes per menjar-se-les junt al foc . La velleta els oferir unes mantes i un caldo de verdures ben calent perquè els nois es traguessin el fred . Però la velleta se'n va anar amb el sis-cents de color marró com el cafè , cap el poble ,més proper a comprar llet per el matí.
En Carles va anar cap a la cuina i es trobà un gos negre , devia ser el de la velleta , de cop començà a bordar , perquè en aquella casa.... no estaven sols. Qui era? Doncs no se sap , el que si sabien és que en aquelles situacions el millor era córrer i escapar. Van començar a córrer senseparar , de cop , la Marta es va caure i es va esquinçar el turmell , en Carles s'estripà una màniga de la camiseta i embolicà el turmell de la seva germana , per tal de mantenir-lo protegit i subjecte perquè el poguésrepenjar al terra . Sesentien sorolls, cada vegada més forts,era l'home que els perseguia . Ja no podien fer res més, però de cop es va sentir una dona cridar. - Aixecat Carles que tens que anar a l'escola! Era la mare d'en Carles, era dilluns pel matí i tot havia sigut un somni. Núria Val
LA BRUIXA AMB PODERS Hi havia una vegada una bruixa que es deia Judit i tenia un poder, amés, li encantaven les castanyes i dóna la casualitat que el poder que tenia era transformar el menjar ràpid en sacsi sacsde castanyes. A ella li encantava l’octubre era el seu mes preferit, llavors, començava a transformar el menjar dolent en sacsde castanyes però es veu que les altres bruixes li tenien molta enveja. Llavors la van deixar sensepoders durant tot el mes d’octubre, però com el seu amic en Frankestein es va enterar, va anar a parlar amb les bruixes i els va dir que treure el poder per enveja no esta bé i que dóna igual el poder que tinguis allò important és que t’agradi el poder que tens. Llavors les bruixes van dir que ho sentien molt i que tornarien els poders a la Judit ¡¡¡ MAGIA POTAGIA!!! La Judit va donar les gràcies per tornar-li els poders . Quan va arribar la nit de HALLOWEENho van celebrar amb sacsde castanyes i llaminadures per les bruixes i els monstres i s’ho van passar molt bé!!!
Hallowen amb castanyes Hi havia una vegada, a Hallowen, un grup de nens i nenes que anaven passant per les casesdient “truc o tracte”. A la quarta casa que van anar no els hi van donar caramels, si no castanyes( menjar típic d’aquesta època ). Quan van arribar a casa , les van cuinar, estaven boníssimes,a més a més, al costat del foc, s'estava molt calent i còmode.
Iliane Bernal Turienzo.
LA NIT DE HALLOWEEN
Hi havia una vegada un nen que era de l’Àfrica que es deia Boomba i els seus pares com no tenien treball van decidir anar a viure a Anglaterra. Boomba no volia anarse’n d’ Àfrica perquè tenia molts amics. Quan va arribar a Londres, la capital d’ Anglaterra va anar a un col·legi, i és clar com que era nou no tenia amics. La mestra que tenia Boomba, li va preguntar si sabia que era el Halloween, i ell va respondre que no, llavors la mestre li va dir què era. Quan va arribar a casa, Boomba li va dir a la seva mare el que era el Halloween i també li va dir si es podia disfressar i sortir a demanar caramels a les cases. Va arribar el 31 d’Octubre i Boomba es va disfressar de Dràcula i al sortir de casa es va caure amb un sac de castanyes i uns nens que hi havia per allí el van ajudar a aixecar-se de terra. Els nens que li havien ajudat a aixecar-se van ser molt amics i tots ells van anar per cada casa deien: “Trick or treat” Santiago Cabrerizo García
UN SOMNI DE HALLOWEEN Vinc de la nit de Halloween, o millor dit,vinc d’una festa de Halloween. El més senzill era transformar-se en bruixa,vampir,fantasma,monstre, zombi, així que cadascú va preparar el seu vestit ahir al matí. El més normal hauria estat
anar a una de les centenars de festes organitzades que s’anunciaven per la ciutat, però varem tenir la brillant idea de traslladar-nos a un lloc incomparable. Varem haver de burlar alguns sistemesde seguretat del jardí d’un castell encantat, i avancem pel jardí amb la lluna plena il·luminant els nostres passos.Aviat varem sentir els sorolls de les portes que s’obrien, i els rats penats que ens sobrevolaven. Quan varem aconseguir entrar dins del castell, ens varem a donar que hi havia un gran sac de castanyes. Cadascuna d’elles portava escrita una inicial,també hi havia un sobre al qual ningú s’atrevia a obrir, però el més valent que era jo el vaig obrir i deia: <Si voleu tornar a sortir del castell amb vida haureu de desxifrar el missatge de les lletres de les castanyes>.Tots teníem molta por i volíem sortir d’aquell castell encantat, per tant varem començar a fer frasesamb les lletres de les castanyes, ningú ho va poder des xifrar-ho, només el Martí,el més llest, i l’Èric va dir el missatge que deia: <Sócla bruixa d’aquesta nit i no os deixaré descansar en els vostres somnis>. M’acabo de despertar, i tinc un mal de cap terrible.
ENRICPUJOLMAURIZ
EL NOU HALLOWEEN A l’ any 2500, el 31 d’octubre, un grup de nens volien gaudir de Halloween. S’ho estaven passant molt bé. Van recollir moltíssims caramels i se’n van menjar la meitat. Janomés els quedava una casa, la casadel temible doctor Tomacastanya. Tots en tenien por, i al final li va tocar al més petit entrar-hi. Tremolant de por, va trucar
a la porta i el senyor va treure un sac de castanyes, en comptes de caramels, li va omplir la bossai se’n va anar. A la seva casa, les van provar i els hi van encantar!!!! Ivan Herrero
Una tenebrosa festa de Halloween
En Josepera un home de 75 anys i estava molt enfadat perquè tots els nens només volien celebrar Halloween al 31 d’octubre i no se’n recordaven de la castanyada. Llavors va baixar al carrer un sac de castanyes de casaseva i va fer-les a la foguera, i llavors va convidar als nens a una paperina de castanyes, i els nens es van ficar molt contens perquè van poder celebrar la Castanyada i Halloween alhora.
Martí Farrés
HALLOWEEN Per la nit de Halloween vam anar casi tota la família a la parcel·la dels meus avis. Mentre els meus cosins, el meu germà i jo ficavem l’espelma dins la carabassa, els grans feien el sopar, per cert, molt bo. Desprésde sopar ens vam disfressar i vam anar a donar ensurts i a buscar caramels per les parcel·les del voltant. Però... on posàvem els caramels?Vam agafar un sac de castanyes que hi havia per allí i ens vam posar en marxa. Portàvem unes disfresses...mare meva, millor no parlar, perquè eren esgarrifadors. Varem anar a buscar caramels per parcel·les d’amics i coneguts, ens coneixíem però no sabien qui érem de tan ben que anàvem. Alguns amics quan anàvem a buscar caramels per les sevesparcel·les venien amb nosaltres, així que ja us podeu imaginar que allò va ser molt divertit, millor dit... una FESTA!!!
Quan el sac de castanyes es va omplir ja era bastant tard, així que varem anar cap a la nostra parcel·la on ens esperaven els avis i alguns familiars més que s’havien quedat allí menjant castanyes i repartint caramels als nens i nenes que anaven a demanar-ne. Així que varem guardar els caramels i varem anar a dormir, els meus cosins, el meu germà i jo ens varem quedar a dormir allí per al dia següent poder ajudar a recollir el que havia quedat del dia anterior, i finalment varem anar a fer un partidet de futbol. Laia Marsal
Hi havia una vegada una nena que es deia Irene va quedar-se sola a casa perquè els seus pares havien anat a comprar. Aleshores es van apagar les llums. La Irene espantada va sortir al carrer i es va trobar amb un nen de uns 15
anys, que tenia uns grans ullals i uns ulls vermells com la sang. La Irene espantada seâ&#x20AC;&#x2122;n va anar corrents i va comprar un sac de castanyes. A la nit va descobrir que el noi dâ&#x20AC;&#x2122;abans era un vampir. El vampir es deia Axer, la va mossegar i la Irene es va convertir en vampir. Cosa que els seus pares no es van adonar. La Irene va pensar que ser vampir seria divertit i aixĂ va acabar tot.
Un somni inesperat -Pablo! Va que t’està esperant el Julen per sortir!! -Aquesta es la meva mare el dia de Halloween. Sempre la mateixa frase. Josóc en Pablo i cada Halloween el meu millor amic en Julen i jo sortim a demanar truc o tracto, però un any va ser molt especial perquè... Bé millor començo per el principi: -Pablo!Va t’està esperant el Julen per sortir! -Sí mare!Vaig baixar am el Julen, ja estava tot preparat ,aquell any el meu amic es disfressà de fantasma i jo de zombi. -Deu mare!! -A les 11 a casa eh?? -Si!! Tots junts vam anar a demanar caramels. Totes les casesens donaven xuxes, totes iguals ,d’aquelles del Mercadona de 50 cèntims res interessant. -Pablo ens queda una casa, l’última, però es la casa de la Rosa , tinc por...... -Ets un cagueta ja vaig jo!! Em vaig dirigir a la casa i vaig tocar el timbre de repent vam obrir la porta i..... -Hola!!-va dir una velleta simpàticament. -Hola bona nit senyora! -Que vols xuxes?
Si sisplau. -Llavors tanca els ulls i fica la mà. Joho vaig fer i de repent vaig sentir alguna cosa calenta a les mevesmans. Vaig obrir els ulls i..... -Castanyes?? Perquè m’ha donat vostè castanyes? Però ja no estava la velleta havia desaparegut. -Julen m’ha donat castanyes!! -Castanyes? -Si ,no es genial?¡ -Si...però no es una mica estrany? -Que mes dona!!! -Si es veritat!!Me’n donesuna sisplau? -Esclar toma!! Quan en Julen va provar la castanya mentre anava menjant...s’anava fent petit!!!!fins que era de l’estatura d’un llapis!!! -Julen!! -Pablo!! Corre ves a la casa de la vella!! -Si..!! -Perdoni que li passa a les sevescastanyes?? -Res!! -Llavors? La vella va agafar dues cassolesi va picar tan fort!! que...Riiiiiiiiiiiiing!!!!!! -Pablo anem a comprar la teva disfressa!! Tot havia estat un somni i..... AVUI ÉSHALLOWEEN!!!!!!!! La Chica del Cuento
La Castanyera Hi havia una vegada una castanyera al carrer,que venia castanyes. A la nit li va desaparèixer el sac e castanyes que tenia la castanyera allí,l’endemà va haver d’anar a per un sac de castanyes al supermercat. I al final va estar tot vigilat i no va desaparèixer mai més el sac de castanyes. Ares Guàrdia Antolin