EL S M OSQU I KASH I S Era divendres , el biòleg anglès Richard estava quasi plegant , però li va vindre un imprevist. - Richard estan bojos! - Però de que em parles Sylvia ? Qui s’està tornant boig? - Els mosquits! Han absorbit un gas verinós procedent de Xina! Hi ha tanta contaminació que provoca que els mosquits formin plagues , però no plagues normals , sinó mortals. - Mare meva! Hem d’evitar-ho com sigui! Quina informació tens? - De moment solament sé que s’estan formant varies plagues a Kashi, a l’oest del país asiàtic. Val més que avisem al Sebastian , ell ens ajudarà a comunicar-nos amb la resta del món.
Mentre en Richard i la Sylvia buscaven al Sebastian , s’anaven formant més plagues de mosquits i es formava el primer atac al Nord de l’Índia i al Nepal . - En directe des de la ciutat de Katmandú a Nepal, una plaga de mosquits agressius que han estat enverinats , ataquen als milions d’habitants Nepalesos provocant-los inflamacions a les orelles i desmais. Ara mateix es desconeixen les causes de la plaga , dintre de poc seguirem informant-los - deia una reportera -. Mentrestant els dos biòlegs ja havien trobat al Sebastian , el màxim responsable de la biologia d’Anglaterra. - Sebastian portem bastant estona buscant-te ! La Sylvia a estat informada d’una plaga de mosquits enverinats a causa de la contaminació , a l’oest de Xina a Kashi. S’estan formant moltes plagues i poden arribar a ser mortals! - Ara mateix em comunicaré amb el Xenguan Shan el màxim representant de la biologia xinesa de l’oest.
El Sebastian li va explicar tot el que havia passat al Xenguan, metres el Richard es comunicava amb Espanya, França, Bèlgica, Alemanya i la resta d’Europa, la Syilvia ho feia amb Canadà, Estats Units i quasi tota Sud Amèrica. Però el pitjor estava per vindre...A l’endemà la notícia sortia a tots els diaris , a tots els telenotícies, a tot Internet... La gent tenia tanta por , que els insecticides s’havien acabat als supermercats. Pel carrer solament es veia gent protegida amb mascaretes i moltes capes de roba. Als científics no se’ls va ocorre millor idea que formar un exèrcit d’animals molt, molt rars genèticament. Farien un animal capaç de volar, de menjar-se els insectes, de ser molt ràpid i àgil, sobretot, que tingués un gran estómac. Així que van crear un animal que era àliga, granota, guepard i tauró a la vegada. Es diria aligrataupard. Van fer-ne milions de clons i per últim van enviar-los a lluitar contra les temibles plagues de mosquits, durant
setmanes i setmanes, fins que van acabar amb elles. La gent ja estava salvada i els cientĂfics creadors d’aquell tipus d’animal, el Richard i la Sylvia, van rebre molts premis en reconeixement; i us preguntareu, i que va passar amb els nepalesos i als indis al final? Doncs que es van quedar tota la vida amb les orelles gegants i , els hi van posar un malnom, eren els orellesmosquiteres.
NURIA VAL
Cóm érem abans... -
-
Bon dia. Bon dia Dolent dia. Per què? La meva àvia m’ha explicat com érem abans, i... Com érem? Dons érem persones normals, no robots vestits de persones. Existien els cotxes. Què són els cotxes? Un vehicle de quatre rodes...Bé, segueixo, els carrers eren molt més estrets i no es feien els diners com ara, sinó amb unes màquines molt grans. Ring-ring!!!! Ha sonat el timbre, anem al pati que després us ho explico. D’acord. Bé, vinga, anem... Sofía López Turueño
Hi havia una vegada una ciutat que ho tenia tot, robots ,cotxes voladors ... ,ho tenia tot excepte una cosa. Com ja sabeu ,fa segles la gent menjava fruita, verdura, peix, carn ... però ara la gent només s’ alimentava de gasolina . Estaven en temps difícils i s’estava acabant el petroli. Les persones i els robots estaven molt preocupats per que ningú sabia de què alimentar-se , ja que els tomàquets, les patates, les mandarines .... s’ havien extingit. La gent pensava que es moriria de gana. Llavors l’ exèrcit va enviar tots el robots del planeta a recórrer món en busca de petroli. Desprès de mesos i mesos buscant petroli un jove mariner mort de gana va descobrir una illa deserta que estava plena de coses meravelloses que no havia vist mai, eren
fruits ! Va començar a menjar sense parar fins que va omplir-se del tot. Va carregar tot el que hi havia a l’illa i quan va arribar a port va començar a repartir-ho tot a la gent mes afamada. Van descobrir que si enterraves les llavors sortien un altre cop aquells aliments tan bons, a més, la gent va poder viure més anys ja que feien vida sana .
EMMA SEGOVIA
Hola em dic Enric i tinc 11 anys i visc a l’any 3000 i ahir vaig tenir un examen molt important! El fet era que aquest examen era el més important de la meva vida, si suspenia repetiria sisè i hauria d’esperar un any més per poder anar a C.P.E (Centre de privilegis educatius). A l’C.P.E et donen tots els privilegis del món. Tenen: cadires que et fan massatges, ordinadors de altíssima qualitat i, a més, et donen un gelat al dia! Així què vaig començar a estudiar català. Vaig estar estudiant dos hores! Quan vaig acabar vaig anar a casa del meu millor amic l’Èric i el seu germà Martí i els hi vaig preguntar: - Heu estudiat per l’examen? - Sí i tu? - També.
Ja era el gran dia i el nostre professor ens va preguntar: - Heu estudiat castellà? - I tots menys jo: vain dir - Sí. Vaig repasar el de català! No! En aquell moment em vaig bloquejar però vaig decidir provar sort. Al cap d’una hora ens va donar la nota. Vaig treure un 5 pelat! Sí! Quina sort que vaig tindre. Ningú va suspendre i per fi podia anar a C.P.E. Juju! ENRICPUJOL
Aquesta història, es dirà que va ser escrita fa molt de temps, perquè l’escriptor era a l’any 2011: 989 anys al futur ocorrerà que un noi crearà a NS6, un robot amb sentiments de persona, que viurà moltes, moltíssimes aventures. Però si he de escriure aquesta història hauré de començar pel principi: Era una tarda fosca, estava plovent, però naturalment , en Jay, no notava res perquè la càpsula que havia creat permetia veure el dia com ell volgués. Bé, estem al cas, la cosa és que se n’anava molt content a casa, ja que tenia una altra idea de robot. - Un robot que transformarà el món! NS6!-. deia en Jay. El cas, es que ell ho creia així. Es va passar dies, setmanes, mesos, creant aquell robot! Fins que un dia el va acabar, el robot va dir:
- Bon dia mestre, em podria dir quin es el meu nom? - Sí, es clar que sí – va dir en Jay tot emocionat- el teu nom és NS6. - NS6? M’agrada. Un dia en Jay va morir, i l’NS6 es va quedar sol, molt trist, fins que un dia va dir: - No sé perquè faig això, jo ja sabia que el mestre se n’aniria, així que viuré la meva vida. Així que, des d’aquell dia, l’NS6 va començar les seves aventures. Primer va voler anar a Mart. Es clar que com era l’any 3009, ja havien descobert la vida a Mart. Va anar i va veure moltes ciutats, però una no li va agradar gens, es deia BR. Aquesta ciutat era com una deixataria plena de robots que la gent ja no utilitzava i havien tirat a la brossa.
Del disgust i la tristesa l’NS6 es va morir. Va anar al cibercel i allà es va trobar el seu mestre i es va quedar amb ell.
ANTONIOARANDA
-Sara esperam!! -Sí,peró vinga que si no ens clavaran una bronca!! -Avui et quedes Maria? -Sííí!! -Que hi ha de menjar?¿? -Pollastre!! -Mmmm!!que bo!! Tots els nens van seure als seus llocs llavors van començar a fer classe normal i corrent. Quan va ser l’hora de menjar van anar al menjador,però no hi havia porc. -Avui al menú ficava que hi havia porc. -Sí ,es veritat hauria d’haver-nos arribat ahir però no han arribat... -Ah!!val..
-Maria,no et sembla estrany? -Sí,no hi ha ficat formatge als espaguetis... -Noo, tonta això no!!No ha arribat la carn. I ja fa dies. L’altre dia tocava i em va contestar el mateix. -No li donis importància, segur que no es res. -Si tens raó a més m’agraden molt els espaguetis.=) Els dies van anar passant. Sara intentava no donar-li importància i per desconnectar, Maria i ella van anar al parc d’atraccions. Maria va passar a recollir-la. -Nem?¿ -Síí!!passa em sembla k tinc els cascos virtuals a baix. -Sí!! -Com mola això dels cascos. -Caram!! Quanta pols!! Sara es va dirigir a una maquineta va teclejar uns botons i va dir: -Jessica búscam els cascos virtuals si us plau.
Jessica era el robot connectat a la casa, com un chip que fa totes les feines de la casa. -Sí senyora. -Aquí té. -Anem María. Es van asseure i es van ficar els cascos. Van passar una tarda inoblidable. -Bé ,fins demà!! -Adeu!! Aquella nit van passar per les notícies que la carn no arribava a Sponia (el nou país dintre de 1.000 ) Tampoc arribava a ninguna part del món. - Els científics han dit que si volem menjar alguna cosa semblant al porc hauríem de menjar tofu. Però al fi i al cap l’hem extingit nosaltres. LA CHICADELCUENTO
Un dia, a l’any 3000 d.c, va ser un matí normal. La gent es preparava l’esmorzar i se n’anava cap el treball. A les 3 del migdia la gent ja havia vingut del treball i es preparaven el dinar i se’l menjaven mirant les notícies. Van començar les notícies i el primer que van dir va ser: - Alerta extrema a tot el món! La Lluna se n’ha sortit de la seva òrbita i els astrònoms diuen que impactarà amb la terra! Totes les famílies del món van començar a desesperar-se. Van dir que impactaria al cap de 2 dies. Els de la NASA, van estudiar cap a on aniria i van saber que impactaria contra E.E.U.U. Llavors van pensar un pla: agafar
tots els míssils del món i llençar-los contra la lluna quan estigués a prop de la terra. Tots els míssils van arribar a E.E.U.U. Quan va arribar el dia, tots els míssils es van llençar a la lluna, van impactar quasi tots però no va ser suficient. Als de la NASA se’ls va ocórrer una idea: llençar les naus espacials contra la lluna. I ho van aconseguir, la terra ja esta salvada. SANTIAGOCABRERIZO
MAURIC I EL GRAN BIOLEG
Dintre de 1.000 anys hi haurà un senyor anomenat Maurici ,que canviarà el món. Maurici serà un home vell de 52 anys. Serà alt i musculós , tindrà el cabell blanc, llarg i molt llis , els ulls una mica petits, i el que serà estrany és que tindrà les pupil·les molt dilatades . S’afaitarà la barba i el bigoti tos els matins. Treballarà de científic, estudiarà la biologia i serà el cap d’una campanya de biòlegs. Aquella persona canviarà el món i farà realitat el desig de poder tornar a néixer.
JAVIER DARNA