CONTE 6
Àudio de tot el conte
http://tinyurl.com/l48m7aa En Peter és un nen de 12 anys molt intel∙ligent. Físicament, destaca perquè és molt alt i primet, però sobretot per la seva aparatosa ortodòncia. Les seves ulleres de pasta li donen una aparença molt més intel∙ligent, tot i que els seus companys de classe acostumen a riure’s del seu estil.
http://tinyurl.com/qyy5o8h Li agrada molt la ciència, però sobretot tot allò que tingui a veure amb la química. Ara bé, odia a mort tot el relacionat amb l’esport.
Avui és un dia molt especial, és el seu primer dia a l’institut. Està molt content per començar, però alhora una mica nerviós per totes les novetats que es pugui trobar. Ha començat el dia donant un volt per l’institut acompanyat pel director i els seus companys de classe per conèixer les instal∙lacions del centre.
http://tinyurl.com/p4xejz2 En arribar a l’aula de química, en Peter va al∙lucinar. Estava acostumat a la petita aula de ciències de la seva antiga escola, amb tres o quatre aparells que gairebé ni funcionaven. Estava perplex i se sentia feliç envoltat de tants tubs d’assaig, microscopis... que en sentir al director dient a tothom que havien de continuar la visita per anar al gimnàs, es va negar i va decidir amagarse sota una de les taules del laboratori.
http://tinyurl.com/obagnux Aleshores, en Peter va resistir la temptació de sortir de l’amagatall fins que el silenci va envair el passadís. Va sortir corrents i tancà la porta del laboratori. Una taula i una cadira van evitar que la porta s’obrís fàcilment. Quan la porta va ser tancada, no va resistir les ganes de barrejar substàncies. Volia fer una poció “MÀGICA”.
http://tinyurl.com/nm2vprg Es va posar a barrejar substàncies i altres coses que va trobar a la prestatgeria. Després va amagar el recipient de vidre en un racó del laboratori. Al dia següent, a l’hora del pati, va aprofitar per anar al laboratori. Quan va entrar no va veure la poció. Va buscar, buscar i buscar però no la trobava. Fins que la va veure a d’alt d’una prestatgeria, a la que ell no hi arribava.
http://tinyurl.com/pkwfaft Aleshores va agafar una cadira per atansarse a la poció, però malgrat els esforços tampoc hi arribava. Així doncs, va començar donar copets al pot que contenia la poció per així poderla agafar. De sobte li va caure a sobre i en un obrir i tancar d’ulls va veure que algú entrava al laboratori. Ràpidament va amagarse sota d’una taula. Era el professor de ciències. Quan hi va entrar, en Peter va veure que el professor no s’immutava en veure’l.
http://tinyurl.com/odcfq9f
Quan el professor va marxar de l’aula en Peter va anar a rentarse les mans. Tot sorprès va veure que no es reflectia al mirall com si fos un vampir. Al principi s’ho va prendre com un joc: espantant a la gent, parlantlos, burlantse… La gent pensava que alguna cosa estranya passava a l’institut, com si hi hagués fantasmes, algun monstre, o coses per l’estil. Van anar passant els dies i a l’institut es respirava un ambient de por. Els pares d’en Peter el trobaven molt a faltar i realment estaven molt preocupats. Va anar passant el temps i en Peter també enyorava la seva vida de sempre. Ja no s’ho prenia tant com un joc, estava preocupat... Perquè, i si és quedava tota la vida així? Ell no estava disposat a passar la resta dels seus dies sent invisible. La gent estava tan preocupada i el director tan angoixat que ja no sabien que fer. Ara bé, un dia, revisant les cintes de la càmera de seguretat del laboratori, van descobrir tot el que havia passat. El Peter s’havia tornat invisible!.
http://tinyurl.com/mw9vol7 El primer que van fer va ser trucar als seus pares i demanar ajuda al mestre de ciències, per tal de veure si podia ajudar a en Peter a tornar a ser un noi normal. El mestre de ciències va trobar el pot que havia fet servir el Peter per al seu experiment i, després de molt investigar, va trobar un antídot per a la poció. Ara, només calia trobar al Peter. El director va demanar al bidell que poses una lleugera capa de pintura per tot el terra de l’escola, i va demanar a tothom que sortís al pati. D’aquesta manera, ell i un grup de mestres, van començar a buscar petjades per tot l’institut i van acabar trobant al Peter plorant a la cuina del menjador envoltat de tapes de iogurt i caixes de pizza.
Tot seguit, el mestre de ciències li va llençar per sobre l’antídot però... tot va ser inútil. L’antídot no servia. Aleshores en Peter va aixecar el cap, es va gratar el ulls, i en aquell moment es va tornar visible. Tots estaven al∙lucinats. En Peter, en veure els seus pares, els va abraçar i va tornar a plorar de felicitat. I en tornar a gratarse els ulls per a eixugarse les llàgrimes... es va tornar invisible un altre cop. Tothom, es
va adonar que el Peter es podia fer invisible i visible, només gratantse els ulls. Havia nascut un nou súper heroi.
http://tinyurl.com/ngh9xzv