SÍMILE
Butlletí del COBDCV | Març-Abril 2012
nº.14 ISSN 2171-6293
SÍMILE Butlletí del COBDCV sumari DESTACATS MUSAS València: les biblioteques de museus de la ciutat de València Pons, Amparo i Fons, Yolanda……………………….……..………………………………….p. 4-9 Redes Sociales y Contenidos digitales en la Agencia de Lectura Campament Bailén, Vicente i Doménech, Fátima ………………………………….…………………….p. 10-13
EXPERIÈNCIES Los CUENTACUENTOS una iniciativa para provocar el "FLECHAZO" ENTRE NIÑOS Y LIBROS Alberola Carratalá, Daniel i Miravalles Suero, Juan Carlos ………………………………..p. 14-16 Un bookcrossing col·lectiu per celebrar el Dia Internacional del Llibre Pons Cortell, Amparo ……………….……..…………………………………………..……….p. 18-21 boolino: una red social para fomentar la lectura en “familia” Cabo Pavía , Adelaida ………………………………………………………………………….p. 22-25 LECTURES CORDÓN, José Antonio. La revolución del libro electrónico Giménez Chornet, Vicent……………………………………………………………………….p. 26-27 NOTÍCIES I ACTIVITATS Noticies i Activitats gener - febrer………...……………..……………………………...….p. 28-31 - Petición artículos MEI sobre "Derecho a la información 2.0: transparencia, acceso y participación ciudadana" - 43 Fira del Llibre de València - El Col·legi DENUNCIA la amortización de puestos de trabajo - Gestors d'informació en acció en Córdoba, Argentina Agenda Congressos …………....…………………..………………………...….…….....….p. 32-33
SIGUENOS EN:
EDITORIAL
©SIMILE, Butlletí del COBDCV, Número 14. 2012 ISSN: 2171-6293
Edició: Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica . Universitat Politècnica València (UPV) Camí de Vera s/n València, 46002 Tfo. +34 620707369
Dirigeix i Coordina : Vocalia de Comunicació i Publicacions COBDCV Mercedes Escrig Giménez (Arxiu Central. Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana)
Comité de redacció i maquetació : Mar Buigues García. Documentalista COBDCV Amparo Pons Cortell. Biblioteca-Centre Documentació del Museu Valencià d'Etnologia Mª Dolores Martínez Santiago. Unidad de Coordinación Bibliotecaria CSIC Valencia
Correcció del valencià Maria Luisa Ribes Valiente
http://issuu.com/cobdcv-valencia http://www.cobdcv.es/
3
DESTACATS
MUSAS València: les biblioteques de museus de la ciutat de València Amparo Pons, Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia Yolanda Fons Biblioteca del Museu de Prehistòria de València
Un nou projecte valencià MUSAS València és un grup de biblioteques i bibliotecaris de museus de la ciutat de València que treballen de manera cooperativa per poder dur endavant activitats i projectes per a millorar la seua presència i visibilitat en la ciutat. Formen part d’aquest projecte biblioteques de museus de diferents administracions d’una manera completament informal i sense la signatura de cap conveni, només amb la voluntat de col·laboració i participació. A hores d’ara són huit les biblioteques que hi participen, si bé aquest projecte sempre estarà obert a futures incorporacions. Aquests centres d’informació pertanyen als següents museus: IVAM, Museo Nacional de Cerámica, Museo Taurino de Valencia, Museu de Belles Arts de València, Museu de Prehistòria de València, Museu Valencià d’Etnologia, MUVIM i L’Iber-Museo de los Soldaditos de Plomo. Com es pot observar la majoria són museus públics a excepció d’un privat, quatre d’ells pertanyen a la Diputació de València, dos a la Generalitat Valenciana i un al Ministeri de Cultura. A més tenen especialitats molt diferents, alguns són d’art però altres de disciplines tan dispars com la tauromàquia, l’etnologia, l’arqueologia i fins i tot els soldats de plom.
Qualsevol es pot preguntar què tenen en comú totes aquestes biblioteques per decidir dur a terme un projecte únic. La resposta és que a banda d’estar unides per la mateixa definició genèrica, les característiques dels usuaris, dels serveis o de la classe de documents, el que les associa amb més força és la problemàtica que les envolta, la qual es pot resumir en els següents punts:
SÍMILE nº 14
Els professionals bibliotecaris estan molt aïllats. És més habitual tindre contacte amb centres d’altres ciutats o països amb què l’especialització afavoreix contactes per intercanvi bibliotecari o consultes bibliogràfiques, que amb les biblioteques de museus que hi ha al mateix barri. Aquest ha estat el cas dels bibliotecaris de museus valencians que, fins l’actualitat, havien tingut pocs contactes i fins i tot ni es coneixien.
El lloc que ocupen les biblioteques dins l’organigrama d’un museu la majoria d’ocasions tendeix a ocupar un espai secundari i sense un reconeixement de la seua importància per part de la resta de departaments.
La invisibilitat social, el seu principal mal. Pocs saben que als museus valencians hi ha biblioteques i molt menys que la majoria d’elles són accessibles per als investigadors, estudiants i altres interessats sense cap vinculació amb el museu. Però no sols ho desconeix el ciutadà sinó també la resta de centres i professionals de la informació que hi podrien remetre els seus usuaris amb necessitats informatives més especialitzades.
MUSAS València naix amb l’objectiu de trencar amb aquesta realitat i treballar per:
Aconseguir un fòrum de comunicació entre les biblioteques i els seus professionals bibliotecaris.
Reivindicar la posició de les biblioteques dins dels museus de què depenen com a recurs imprescindible del seu funcionament.
Promoure iniciatives, activitats i recursos per difondre a la societat la seua existència i la importància que tenen com a centres d’informació.
Donar a conéixer el projecte a totes les biblioteques, arxius i centres de documentació de la seua àrea geogràfica.
El punt de partida MUSAS València no és més que l’extensió local de MUSAS, la xarxa informal que agrupa els bibliotecaris de museus de tot Espanya.
MUSAS no es más que una idea que nace de una reflexión: Ante la dificultad de agruparnos institucionalmente, la solución es unirnos y relacionarnos a título personal; como bibliotecarios de museos con similares problemas, similares necesidades y similares perfiles profesionales
1
1 RUIZ, Emilio. Construyendo espacios para la cooperación. Musas, un Nuevos proyecto para las bibliotecas de museus. Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, núm. 101, 2011, Disponible a: http://www.aab.es/aab/index.php?option=com_content&view=article&id=248:boletin-asociacion-
andaluza-bibliotecarios-101&catid=27&Itemid=65 [Consulta: 30/04/2012]
5
DESTACATS
Al SÍMILE núm. 10, amb “Fesabid 2011: una opotunitat per a les biblioteques de museus” es va presentar a tots els professionals valencians el projecte comú de MUSAS. En aquest article ja es plantejava com la problemàtica de la qual s’ha parlat abans no és endèmica de la ciutat de València, sinó que és una realitat que es pateix a tot l’Estat Espanyol. La idea de MUSAS va nàixer a les Jornades “Visibilidad, accesibilidad y usabilidad de las bibliotecas especializadas” celebrades al Museo Etnolóxico de Ribadavia al 2010 i a les Jornades Fesabid 2011 va donar les seues primeres passes. La primera iniciativa va ser crear un punt de comunicació entre els professionals mitjançant una llista de distribució de la Red Iris, i a poc a poc s’han creat més punts de trobada com ara el bloc de MUSAS i la pàgina de facebook fonamentalment. MUSAS va crear una imatge pròpia i es va guanyar un espai a les I Jornades de Biblioteques de Museus que es celebraren en novembre de 2011 al Museo del Traje (Madrid).
En poc més de dos anys un projecte conjunt ha unit un grup de bibliotecaris especialitzats de tots els racons d’Espanya. L’última demostració de força comuna i participació col·lectiva ha estat la celebració del Dia Internacional del Llibre 2012 amb un bookcrossing conjunt que ha suposat la participació de 72 centres de tot Espanya i l’estranger amb més de 5.000 llibres alliberats. Com va sorgir la idea d’aquest projecte valencià? Algunes bibliotecàries de museus de la ciutat de València van poder acudir a les I Jornades de Biblioteques de Museus (Museo del Traje, novembre de 2011), una trobada de professionals de tot Espanya on es va parlar del protagonisme dels nous models bibliotecaris amb les xarxes, la web, les biblioteques virtuals i els nous públics com a principals reptes. En aquest context es va presentar MUSAS i tot el que en un any s’havia aconseguit, i es va demostrar com aquest projecte despertava molta acceptació i entusiasme entre els assistents. Les bibliotecàries valencianes van pensar d’immediat que si un projecte així a nivell estatal podia funcionar, amb més raó hauria de tindre èxit a nivell local en el cas d’una ciutat com València. La proximitat havia de ser un factor essencial per facilitar la comunicació i la possibilitat de programar activitats comunes, a més d’unir els centres en objectius més concrets i propers.
SÍMILE nº 14
La primera dificultat que existia era que ignoraven quins museus de la ciutat tenien biblioteques i bibliotecaris al seu front, fins aquest punt arribava el desconeixement per la situació de les biblioteques de museus de la ciutat. De la mateixa manera, d’aquelles biblioteques de museus que sí que sabien que existien, no coneixien les persones que en elles treballaven. El primer problema de les biblioteques de museus, l’aïllament, era una dolenta realitat. Així es va decidir fer un treball de recerca i convocar tots els bibliotecaris de museus de la ciutat el més prompte possible, abans que s’oblidara la iniciativa i es refredara l’entusiasme.
Les trobades La primera reunió es va celebrar al Museu Valencià d’Etnologia el dia 15 de desembre de 2011. Es va plantejar com a punt de partida de la iniciativa i presa de contacte per poder conéixer els companys i mostrar quina era la disponibilitat de cadascun per dur endavant un projecte comú. El resultat de la reunió va ser molt satisfactori: es va poder posar rostre a cada biblioteca i comprovar la predisposició i l’entusiasme de cada un dels assistents, fins i tot dels que per raons de servei no hi van poder acudir.
Va ser un encontre en part lúdic-festiu
©MUSAS València
perquè moltes bibliotecàries no es coneixien, altres havien coincidit en alguns cursos o jornades... No obstant això, també hi va haver un reconeixement mutu per part de totes les biblioteques de museus de les carències i necessitats que arrosseguen tradicionalment. D’aquella trobada va sorgir una idea: VOLEM TREBALLAR JUNTES I VOLEM QUE SIGA JA. L’esperit MUSAS arribava a València. D’aquella sessió va eixir la necessitat de buscar un nom i una imatge per al nostre projecte comú. No va ser difícil escollir-ne un: MUSAS València, ja que al cap i a la fi anava a ser una extrapolació de MUSAS a una escala local, la ciutat de València. A més, MUSAS servia de referent pel fet de ser una continuació d’aquesta xarxa i també podia estimular altres grups de biblioteques en la nostra mateixa situació. Es van sol·licitar els permisos corresponents per a poder emprar el nom i
7
el logo de MUSAS afegint el topònim València. També es va arribar a la conclusió que per resoldre els problemes de falta de visibilitat i d’interacció amb els usuaris s’havien de crear ferramentes de comunicació com ara un bloc i un compte a la xarxa social Facebook. Per finalitzar es va posar data per a un segon encontre que tindria lloc un mes després, així hi hauria temps suficient per reflexionar i perfilar tot el que s’havia parlat.
Un mes després, va haver una altra trobada on ja es van proposar diferents accions per donar-se a conéixer formalment, per a la qual cosa s’ha escollit la Setmana del Dia Internacional dels Museus (del 14 al 20 de maig). La resta d’encontres s’han centrat en l’organització i preparació de les activitats programades.
Actualment les reunions són un fòrum on els profes©MUSAS València
sionals comparteixen experiències, transmeten novetats, proposen accions col·laboratives... a més de treballar per aconseguir millorar la visibilitat i trencar l’aïllament de les biblioteques de museus. Totes les activitats i els mitjans utilitzats per difondre-les tenen un pressupost zero, únicament es compta amb el treball del grup. Els primers resultats Fa poc més de 4 mesos que s’està treballant i algunes de les tasques realitzades són:
Creació i difusió d’un bloc: http://musasvalencia.blogspot.com.es/ , l’interés del qual radica en les pàgines que el formen, les quals donen accés directe a la informació de cadascuna de les biblioteques i del projecte conjunt, convertint-se en un recurs aglutinador de les dades més importants de les biblioteques
que
formen
MUSAS
València. Alhora, és la finestra a través de la qual es poden
SÍMILE nº 14
conéixer les activitats comunes del projecte i les de cadascun dels centres que no disposen de bloc propi ni d’un espai divulgatiu en les pàgines web dels seus museus.
Elaboració i divulgació de la pàgina de Facebook de MUSAS València. A través d’ella s’intenta donar a conéixer el dia a dia del projecte comú i l’actualitat de les biblioteques que
formen
la
xarxa.
http://www.facebook.com/pages/Musas-Val%C3%A8ncia-
Biblioteques-de-Museus/386813984671309
Disseny i promoció d’una imatge comuna que representa l’existència de biblioteques dins dels museus i el seu projecte de col·laboració. Simbolitza l’accés a la informació i als museus. Amb aquesta il·lustració i sota el lema: llegint els museus / leyendo los museos s’han fet cartells per tal de distribuir-los per diferents biblioteques i centres de tot València i rodalia. Es tracta de la campanya de presentació formal del projecte.
Difusió individualitzada de tots els centres que formen MUSAS València. Cadascuna de les biblioteques ha elaborat un cartell on hi apareix una fotografia de la seua sala d’estudi, a més de les dades principals com ara l’especialització, el museu al qual pertany, l’administració de la qual forma part, l’adreça postal i electrònica, la web de
©Andrés Marín Jarque
la biblioteca i l’accés al catàleg. Aquests cartells s’exhibiran temporalment en cadascuna de les biblioteques. A més, el dia 18 de Maig que és el Dia Internacional dels Museus, els dits cartells es presentaran a L’Iber – Museo de los Soldaditos de Plomo, on estaran exposats en un panell durant tot el cap de setmana.
La darrera activitat que es té prevista coincidint amb la Setmana del Dia Internacional dels Museus és celebrar un bookcrossing col·lectiu a les biblioteques dels museus. Així, cadascuna de les biblioteques de museus pertanyents a MUSAS València alliberarà un llibre a les instal·lacions o sales de lectura de les altres biblioteques.
Les biblioteques de museus estan esforçant-se molt, però encara han de recórrer un llarg camí per fer desaparéixer tots els prejudicis que acumulen. El primer pas ja l’han donat i és que es parle d’elles, ara a poc a poc hauran d’anar consolidant més idees de cooperació i esbossantne d’altres i per aconseguir-ho necessiten l’ajuda i col·laboració de tots els professionals de la informació valencians. 9
DESTACATS
Redes Sociales y Contenidos digitales en la Agencia de Lectura Campament
Vicente Bailén y Fátima Doménech Técnicos Auxiliares de Bibliotecas Ayto. de Paterna El contexto.
La Agencia de Lectura Campament está situada en el barrio del mismo nombre del término municipal de Paterna.
Paterna, debido a su gran extensión geográfica y dispersión demográfica, alrededor de 65.000 habitantes, cuenta con una Red de Bibliotecas Públicas Municipales. Esta se adhirió a la Xarxa de Lectura Pública Valenciana en el año 2.004, y está formada por cinco centros, dos bibliotecas municipales, y tres agencias de lectura.
Estos centros están dispuestos a lo largo de todo el municipio de Paterna. La Biblioteca Pública Cova Gran y la Agencia de Lectura Campament están dentro del núcleo urbano, la Biblioteca Pública de La Canyada se encuentra en dicha zona residencial, la Agencia de Lectura de Terramelar, es un barrio cercano a la Feria de Muestras de Valencia y la Agencia de Lectura de la Coma, en un barrio de acción preferente. En la Red de Bibliotecas Públicas Municipales de Paterna están registrados alrededor de 9.000 socios y, de los cuales 1.200 pertenecen al ALC.
Los inicios digitales.
Los primeros pasos en el mundo digital tuvieron lugar a partir de la creación de la página web de la RBPM de Paterna, a través del Generador de sedes web 2.0 del Ministerio de Cultura. En la web encontramos todos los servicios que se realizan en la RBPM de Paterna: las diferentes secciones de las bibliotecas y agencias de lectura, los boletines de novedades, accesos al catalogo general y a otros catálogos de bibliotecas, agenda cultural, suscripción por email de los boletines, para tener informados a los lectores de las últimas adquisiciones, etc. Desde su creación hasta el año 2.010 el número de visitas ascendió a 61.000.
SÍMILE nº 14
Con la acogida satisfactoria de la web y el incremento de visitantes a las bibliotecas y agencias de lectura y, sobretodo con el aumento considerable del material audiovisual, se decide dar un paso más y entrar en las diferentes plataformas digitales.
Pero antes de abordar este tema, queremos reflejar que el año 2.005 fue un punto de inflexión: del posible cierre de la Agencia de Lectura Campament por la escasa utilización de los servicios bibliotecarios a la transformación del centro, con la entrada en escena de
©cobdcv
nuevos materiales los audiovisuales.
Los materiales audiovisuales Todo son consecuencias positivas. El incremento del número de visitas, de número de socios y del préstamo del fondo audiovisual, ocasionó también el aumento de préstamo de libros, que hasta la fecha era escaso. Además funcionó muy bien el boca a boca entre los vecinos de Paterna. A raíz del éxito de este tipo de materiales, y del incremento de usuarios, socios, préstamo y fondo audiovisual, se decide promocionar más aún la web de bibliotecas, y añadir un punto de valor, y lo conseguimos a través de nuevos canales: Picassa y Facebook.
Nuevos canales. Redes sociales. Objetivos.
Con la introducción en las Redes Sociales de la Red de Bibliotecas y Agencias de Lectura de Paterna se persiguieron los siguientes objetivos: 1.- Comunicarnos con los usuarios más jóvenes y adolescentes porque son los usuarios que más utilizan este tipo de tecnologías y porque queremos fidelizarlos como lectores y presentarles la biblioteca como algo atractivo y que forme parte de su ocio, al igual que Facebook o Twitter. 2.- Mayor promoción web de la página del Ministerio de Cultura. Las Redes Sociales han supuesto un paso más allá en tareas de marketing de nuestros fondos y servicios, pero la mantenemos actualizada y en ella colgamos enlaces a Facebook y Picassa. 11
DESTACATS
3.- Interacción
y contacto con
los
lectores. Queremos saber que intereses e inquietudes tienen respecto a la agencia de lectura, si sugieren una desiderata de
medios electrónicos. No sólo tienen cabida las animaciones a la lectura, o los cuenta-cuentos sino cualquier evento de interés cultural para el municipio.
adquisición de un libro una película. Se plantea asimismo como un foro de dudas con
respecto
al
funcionamiento
del
catálogo, fechas de préstamo y devolucio-
“Las web 2,0 son fundamentalmente personas que se conectan con otras a través de la Red en una afán de compartir,
nes, consultas sobre el fondo, etc.
intercambiar, opinar, oír y ser oídos” 4.- Actualización de contenidos. A través de la página web del MCU y del Facebook ©cobdcv
colgamos las últimas adquisiciones: desde la última entrega de Piratas del Caribe, lo nuevo de David Bisbal o el ejemplar más reciente de Carlos Ruíz Zafón. La intención no es otra que dar a conocer a un público cada vez más amplio (virtual y real) los fondos de la biblioteca.
5.- Marketing viral. Se conoce como el boca a
“Las web 2,0 son fundamentalmente
boca de los medios electrónicos. Se ha
personas que se conectan con otras a
trasladado el concepto tradicional de traspaso
través de la Red en una afán de
de información al mundo digital. De lo que se trata es de transmitir un mensaje, noticia, promoción o evento de unos usuarios a otros bien sea a través de redes sociales, listas de
compartir, intercambiar, opinar, oír y ser oídos” Las nuevas fuentes de información. VVAA. Las nuevas fuentes de
distribución etc.
información. 6.- Dinamización de actividades. Tanto de la
Información y búsqueda documental en
agenda cultural del municipio como de la
el contexto de la web 2.0
biblioteca.
(2010),Pirámide, Madrid.
Las
actividades
de
extensión
cultural se realizan ahora a través de los
SÍMILE nº 14
Nuevos canales. Redes sociales. Facebook.
Utilizamos Facebook para la difusión y promoción de los contenidos y de la propia biblioteca por su fácil manejo, su popularidad (según la web Internetizado.com Facebook tiene más de 600 millones de usuarios, un número que nunca deja de crecer. En España, una de cada cuatro personas está en Facebook).
Dispone de un sinfín de herramientas y aplicaciones como el muro, los foros de discusión, se pueden compartir vídeos y fotos, añadir notas y eventos y se pueden ver estadísticas de interacción de usuarios.
Nuevos canales. Redes sociales. Picassa. Picassa es un programa que pertenece a Google que organiza y clasifica los archivos gráficos de ordenador. Cuenta con multitud de ventajas, es gratuito muy fácil de usar y de instalar.
Dispone de una capacidad de almacenamiento de 1 GB. En el volcamos las informaciones referente a las novedades, boletines y especiales a través de un enlace en Facebook o la web del MCU. El usuario sólo tiene que clicar para ver las portadas de los últimos discos, libros o DVD’s. Esto se realiza de modo mucho más rápido frente a los PDF que realizábamos anteriormente y que tardaban más tiempo en abrirse y descargarse.
Además, contempla diferentes formas de visualización, a mayor o menor tamaño, en mosaico o diapositiva y es cómodo, intuitivo y de sencillo manejo y podemos acceder a él través de Facebook. “El papel de las bibliotecas en las redes sociales del futuro se pronostica bastante brillante ya que las personas comparten sus ideas, aprenden y resuelven sus problemas, se vuelven autosuficientes pero también buscan un respaldo social.” (Álvarez N .”Bibliotecas como Redes Sociales”. Disponible en http://www.nievesglez.com/2009/06/bibliotecas-como-redes-sociales.html, 2009)
I Jornadas Valencianas de documentación Valencia, 20 y 21 de octubre de 2011 13
EXPERIÈNCIES DESTACATS
Los LosCUENTACUENTOS CUENTACUENTOS una una iniciativa iniciativa para para provocar provocar el "FLECHAZO" el "FLECHAZO" ENTRE NIÑOS ENTREYNIÑOS LIBROS Y LIBROS Daniel Alberola Carratalá i Juan Carlos Miravalles Suero, Daniel Alberola Carratalá i bibliotecaris delSuero, Campello Juan Carlos Miravalles bibliotecaris del Campello
Con motivo de las sesiones de cuentacuentos que desde la biblioteca se realizan de forma habitual durante el curso escolar, la biblioteca ha repartido una circular a las madres y padres recordando la finalidad última de dichas sesiones. Desde el servicio municipal se impulsan las sesiones de narración oral o cuentacuentos, con el apoyo de la Concejalía de Normalización Lingüística del Ayuntamiento del Campello. La finalidad que se anhela es conseguir que los más pequeños descubran las apasionantes aventuras e historias que se esconden dentro de cada libro. Como es sabido la biblioteca ha incorporado en los últimos años una gran variedad de cuentos, libros informativos y cómics en la sala infantil, es por ello que se ha de hacer un esfuerzo por parte de toda la población en su conjunto, familias y educadores por presentar los fondos bibliográficos a los más pequeños del municipio. Los bibliotecarios recuerdan que una actuación puntual, como pueda ser una sesión de cuentacuentos, no es la finalidad en sí misma, y que éstas se organizan con el firme propósito de que exista un hábito en la consulta de los libros y el consiguiente préstamo si se considera oportuno. La realización del carnet de socio es el primer paso para poder pertenecer a este club tan especial que conforman los lectores del Campello. La biblioteca pide a los padres que hagan un esfuerzo más y acerquen a los más pequeños a las instalaciones municipales, 1 o 2 veces al mes, no es mucho según ellos, pero puede ser de gran ayuda en el proceso de aprendizaje de los niños y niñas del Campello, al tiempo que se conseguirá que los más pequeños vayan descubriendo lo interesante, atractivo y divertido que puede llegar a ser la lectura de un libro. Los bibliotecarios parten de la premisa que todos los niños/as tienen una o infinitas lecturas que les pueden llegar a apasionar, los mayores debemos intentar que la unión libro-niño se produzca de la forma más placentera para el menor,
SÍMILE nº 14
jamás se ha de llevar a cabo este acercamiento de forma obligatoria por parte de los mayores, contrariamente el niño ha de elegir voluntariamente los libros que le atraigan, pero siempre se ha de contar con la ayuda y complicidad de los "papis" para conseguir que finalmente se produzca el flechazo entre ambos. La última sesión celebrada de cuentacuentos fue la llevada a cabo por la compañía 3 CONTA el pasado día 30 de enero, bajo el título "Minicontes", que tuvo como es habitual muy buena acogida. Otras sesiones que se realizaran a lo largo de la primavera del 2012 serán, el 26 de marzo "Repartidor de contes", por la asociación Contes de Calabassa, y el 28 de mayo, "Repetiu amb mi", por Dani Miquel. Los interesados ya saben que se han de inscribir previamente en la biblioteca, una vez que haya sido anunciado en la programación de la Casa de Cultura, y que es imprescindible estar en posesión del carnet de socio/a de la biblioteca municipal. También se nos recuerda que para la realización del carnet únicamente se han de presentar 2 fotos tamaño carnet. Seguidamente os adjuntamos la circular que se les proporcionó a las madres y padres el pasado día 30: CARTA A LES MARES I PARES QUE ESTIMEU ELS LLIBRES
Escolteu uns instants el passar de les fulles i veureu que tornem al que som, al xiquet que tots tenim dintre de nosaltres. Conteu un conte al vostre fill i adoneu-vos de la seva mirada, comprovareu que no demanen molt per estar bé. Cal dir que el fet de llegir amb els seus pares un conte potser una de les experiències de major creiximent intern, i segur que serà un record inolbidable. Per això, et volem recordar que les sessions de contacontes valen ©bibliotecacampello
per a que apropes al teu fill a la biblio i llegir amb ells. Vos demanem que dintre de les vostres possibilitats
acudiu 1 o 2
vegades al mes, no es molt, per llegir i per endinsar-se en el màgic món dels contes. La biblioteca és un recurs proper, públic i és de tots, fes ús d'ell, i pensa que una vesprada a la biblio potser un molt bon regal per als teus fills i per a tú. Cap xiquet mai oblidarà una vesprada amb la seua mare o pare llegint un conte. Recordeu que com a adults hem d'intentar apropar la lectura als xiquets de forma lúdica, hem d'obrir-los el camí per a que ells s'interesen voluntàriament per la lectura. Doneu-los un ventall de possibilitats i que ells trien, ajudal's, però pensa que sempre siga el xiquet el que ha de triar. I també pensa que per a ells serà important saber que els seus majors estimen els llibres
15
EXPERIÈNCIES
I que a casa hi ha estones dedicades a la lectura. La biblioteca és un lloc de tots i pensat per a tots, on tots tenen cabuda. Els llibres vos estan esperant, vine i gaudeix amb la teua família.
CARTA A LAS MADRES Y PADRES QUE ESTIMÁIS LOS LIBROS
Escuchad unos instantes el pasar de las hojas de los libros y veréis que volvemos a lo que somos, al niño que todos tenemos dentro de nosotros. Contad un cuento a vuestros hijos y fijaros en su mirada, y comprobaréis qué poco nos piden para estar bien. El hecho de compartir una lectura con sus padres puede llegar a ser una experiencia de crecimiento interno sin precedentes, y no exageramos, será seguro un recuerdo inolvidable. Por eso te queremos decir que el esfuerzo que se hace desde la biblioteca en realizar las sesiones de cuentacuentos tiene la finalidad de conseguir que vengáis a lo largo del mes en otras ocasiones a la biblioteca con vuestros hijos. Necesitamos vuestra complicidad, y por eso os pedimos que nos visitéis 1 o 2 veces al mes, no es mucho pedir. Además partimos de la creencia que para vuestros hijos el pasar una tarde con su madre o padre leyendo en la biblioteca puede ser una experiencia para ser recordada. También queremos comentaros que entre todos hemos de intentar acercar la lectura de forma no forzosa a los menores, por el contrario, nosotros los adultos hemos de iniciarles en el hábito lector, ofreciéndoles un abanico de posibilidades, para que ellos elijan las lecturas que les puedan resultar más interesantes y les despierten su curiosidad por los cuentos y libros de lectura. En todo este proceso de iniciación será importante que vean que sus padres están interesados en los libros, que le dedican un tiempo de forma habitual a leer, que hay momentos reservados a la lectura en su casa. Es una práctica muy positiva que seguro todos acabáis agradeciendo. Recordad por último que la biblioteca es un lugar de todos, dónde todos tienen cabida. Los libros os están esperando, ven y disfruta con tu familia.
SÍMILE nº 14
COL·LABORA AMB SÍMILE
La vocalia de Comunicacions i Publicacions del COBDCV ja està preparant la revista SIMÍLE núm. 15, maig-juny de 2012 Des del col·legi ens agradaria convidar a tot@s els col·legiats/des a participar en la revista, tant redactant articles d'interés, contant la vostra experiència professional, aportant notícies sobre esdeveniments interessants, com informant de les activitats i propostes dels vostres centres de treball, perquè SIMILE puga fer-se resó d'elles. Els articles s'han d'enviar en format Word de 1-2 o 3 pàgines i les imatges sempre en un arxiu a banda, a: administracio@cobdcv.es Aprofita aquesta oportunitat, i envia el teu article, el Col·legi te'l publica !!! Podeu visualitzar el butlletins anteriors SIMILE en:
Foto ©cobdcv
http://issuu.com/cobdcv-valencia
17
EXPERIÈNCIES
Un bookcrossing col·lectiu per celebrar el Dia Internacional del Llibre
Amparo Pons Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia
El passat dia 20 d’abril 72 centres de documentació i biblioteques de museus d’Espanya i l’estranger van celebrar de manera anticipada el Dia Internacional del Llibre. Tots els centres es van unir en un bookcrossing col·lectiu al qual s’alliberaren més de 5.000 llibres relacionats amb diferents disciplines. Esta iniciativa de les biblioteques de museus ha estat encapçalada per la Biblioteca d’ARTIUM, el Centre-Museu Basc d’Art Contemporani, amb Elena Roseras, la seua bibliotecària, al front. Des de fa quatre anys esta biblioteca junt a altres centres d’informació de museus d’art contemporani havien participat en este projecte, este any 2012 moltes més biblioteques, no sols d’art contemporani, han decidit apuntar-se i formar part d’esta manera d’homenatjar el llibre i la lectura.
Funcionament del bookcrossing Bookcrossing és una idea original que va sorgir l'any 2001 per fomentar la divulgació dels llibres i la lectura arreu del món. És un projecte que tracta d'alliberar llibres (deixar-los lliures en qualsevol racó o punt d'intercanvi bookcrossing) per què qualsevol persona els puga llegir de manera gratuïta. Però la seua finalitat no és tindre un lector únic sinó que cada vegada que siga llegit per algú, l'allibere i puga continuar el seua viatge i així ser llegit per moltíssimes persones a tots els racons del món.
SÍMILE nº 14
Les biblioteques de museus han alliberat llibres que formaven part del seu fons de duplicats, així com alguns editats pel museu de què depenen. Amb esta acció s’ha volgut omplir els carrers de les ciutats de llibres lliures amb la intenció de què els ciutadans els arrepleguen, els llisquen i els tornen a deixar en llibertat. D’esta manera les biblioteques de museus s’han sumat a l’esforç pel foment de la lectura.
Tots els llibres alliberats tenen les seues etiquetes identificatives amb les instruccions bàsiques per facilitar la participació del lector en la campanya i amb un número únic de registre que permet continuar-li la pista arreu del món. Tots els llibres estan
registrats
a
la
pàgina
web
www.bookcrossing.com la qual funciona com una xarxa social on cada persona o institució que vol participar s’ha de donar d’alta, així com també ha de registrar els llibres que va a alliberar.
Participació de les biblioteques de museus valencianes Esta campanya conjunta s’ha organitzat a través de la llista de distribució MUSAS, per esta via va arribar la proposta de la Biblioteca ARTIUM, així com tots els manuals, explicacions i models d’etiquetes que Elena Roseras i el seu equip van elaborar per què ningú es perdera. També es va fer servir per apuntar-se a la iniciativa, així com resoldre dubtes, i distribuir la nota de premsa i el vídeo promocional que varen fer des d’este centre.
De les biblioteques de museus valencians que existeixen han participat cinc de la ciutat de València: Biblioteca-Centre de Documentació del Museu Valencià d’Etnologia, Biblioteca del Museu de Belles Arts de València, Biblioteca del Museo Nacional de Cerámica, Biblioteca del Museu de Prehistòria de València i Biblioteca del MUVIM; i una de la ciutat d’Alacant: la Biblioteca del MACA, Museo Arte Contemporáneo de Alicante.
©Biblioteca Museu de Belles Arts de València
19
EXPERIÈNCIES
En el cas de les biblioteques de la ciutat de València escolliren cafeteries, els propis museus i els llocs més emblemàtics del cor de la ciutat per alliberar els seus exemplars. Cada centre va difondre l’activitat a través de la seua pàgina web, bloc o correu electrònic i d’una manera conjunta també es va fer a través del bloc i el facebook de MUSAS València encara que no tots els centres que el formen hi participaven. ©Biblioteca Museu Valencià d’Etnologia
Va ser una nova experiència per totes elles i una prova per millorar l’organització, funcionament, i divulgació en futures campanyes bookcrossing com la que s’ha de produir este mes de maig de manera conjunta a totes les biblioteques de museus de València per celebrar el Dia Internacional ©Biblioteca del Museu de Prehistòria de València
dels Museus.
El més important i destacat d’esta experiència es que mai s’havia arribat a una implicació tan nombrosa. Este èxit s’ha obtingut gràcies a la bona comunicació que actualment tenen totes les biblioteques de museus amb MUSAS i la seua llista de distribució. Si no existira este punt de contacte i comunicació hauria estat impossible que 72 centres hi participaren. ©Biblioteca del MUVIM
Este és el llistat complet de tots els centres que hi han participat: Arteleku; ARTIUM, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo; Biblioteca-Centre de Documentació del Museu Valencià d'Etnologia; Bilboko Arte Ederren Museoa - Museo de Bellas Artes de Bilbao; CAAM, Centro Atlántico de Arte Moderno; Casa de José Zorrilla; La Casa Encendida; CENDEAC, Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Contemporáneo;
SÍMILE nº 14
Centre d’Art La Panera; Centre de Documentació i Debat - CCCB; Centre de Documentació i Museu Tèxtil Biblioteca; Centro Cultural Montehermoso Kulturunea; Centro de Arte Caja de Burgos; Centro de Arte La Regenta; Centro de Documentación del Disseny Hub Barcelona (DHUB); Centre de Documentació i Museu Tèxtil Biblioteca; Centro Cultural Montehermoso Kulturunea; Centro de Arte Caja de Burgos; Centro de Arte La Regenta; Centro de Documentación del Disseny Hub Barcelona (DHUB); Centro de Documentación del Vino Dinastía Vivanco; Centro de Estudios y Documentación MACBA; CGAC. Centro Galego de Arte Contemporánea; Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma; Escola Massana. Centre d’Art i Disseny; Fundació Antoni Tàpies; Fundació Joan Miró; Fundación Bilbao Arte Fundazioa; Fundación Botín; Fundación Lázaro Galdiano; Fundación-Museo Eugenio Granell; MACA. Museo Arte Contemporáneo de Alicante; MARCO, Museo de Arte Contemporánea de Vigo; MNAC - Museu Nacional d’Art de Catalunya; MUSAC, Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León; Museo Arqueológico de Asturias; Museo Art Nouveau y Art Déco Casa Lis; Museo Casa Natal de Jovellanos; Museu d'Arqueologia de Catalunya; Museo das Peregrinacións e de Santiago; Museo de América; Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente; Museo de Belas Artes da Coruña; Museu de Belles Arts de València; Museo de Navarra; Museo de Zamora; Museo del Carlismo; Museo del Ferrocarril de Madrid; Museo del Romanticismo; Museo del Traje. CIPE; Museo do Humor de Fene; Museo Etnográfico de Castilla y León; Museo Etnológico de Navarra “Julio Caro Baroja”; Museo Etnolóxico. Ribadavia-Ourense; Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo (MEIAC); Museo Galego da Marioneta; Museo Marítimo del Cantábrico. Biblioteca-Documentación; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; Museo Nacional de Artes Decorativas; Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí; Museo Picasso Málaga; Museos Arqueológicos de Gijón. Biblioteca “Manuel Fernández-Miranda”; Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Museu de Prehistòria de València; Museu Etnològic de Barcelona; Museu Marítim de Barcelona; MuVIM, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat; Real Jardín Botánico (CSIC); Museo San Telmo Museoa; Instituto Cervantes de El Cairo. Biblioteca Adolfo Bioy Casares; Instituto Cervantes de Tel Aviv. Biblioteca Camilo José Cela; Instituto Cervantes de París. Biblioteca Octavio Paz; Jawaharlal Nehru University (JNU) Nueva Delhi; The National Art Library; The Newark Museum; V&A. Victoria and Albert Museum.
Esta activitat és una bona mostra de què tot es pot aconseguir amb bones iniciatives, predisposició i una bona comunicació. El video promocional que es va preparar per esta activitat és una bona mostra: http://youtu.be/EhAp0XyMGL4
21
EXPERIÈNCIES
Boolino: una nueva red social para fomentar la lectura en familia Adelaida Cabo Pavía Bibliotecaria y especializada en Literatura infantil y juvenil y en el fomento de la lectura
En estos tiempos que corren, las iniciativas originales están en el orden del día, pero encontrarte una como la que os
voy a explicar todavía merece más la pena ya que es un objetivo difícil pero no imposible.
Fomentar la lectura es un gran objetivo y si lo dirigimos a las familias puede ser que todavía más. Este es el propósito de boolino, una red social que nace con el objetivo de fomentar la lectura infantil y juvenil en familia, pero una familia muy extensa porque todos nos sentimos con la “obligación” de transmitir esas narraciones orales, esas historias clásicas que algún momento nos movieron el mundo, de esa gran fantasía a la que nos llevan algunos libros. Todos somos mediadores y los más profesionales deben tratar de ayudar a los padres a ofrecerles herramientas para facilitar la lectura en casa.
Voy a empezar por el principio y os explico de donde viene boolino literalmente. Toni Montserrat y Sven Huber, promotores de este proyecto, crearon el nombre como las mejores historias, ya que el nombre nace a partir de la imaginación: boo de libro (book) y lino, un sufijo diminutivo que se parece a niño.
Sven y Toni son firmes defensores de la lectura infantil y juvenil, pero especialmente creen que se debe fomentar a edades tempranas, para que se familiaricen con los libros desde muy pequeños para mejorar la comprensión lectora y la capacidad de aprendizaje, pero sin olvidar la diversión que produce leer una buena historia y compartirla en familia, con los padres, con los abuelos, con los tíos, no importa… la lectura se convierte en un vínculo de unión afectivo dentro de la familia.
boolino pretende potenciar los valores educacionales y emocionales a través de la lectura y nace con el objetivo de fomentar el hábito lector desde pequeños. Desde la web explican que
SÍMILE nº 14
existen dos elementos fundamentales a la hora de iniciar a los niños en la lectura: el ejemplo del entorno familiar (si los niños ven leer a sus padres y a su entorno, es posible que ellos terminen haciéndolo) y el acceso a libros que les encanten y que sean adecuados para su edad y nivel lector. Aquí tropezamos con un punto clave a la hora de recomendar libros porque sabemos que es muy relativo, cada niño es un mundo tanto desde la temática que le pueda gustar como del nivel lector que tenga. Pero de eso se trata, de ayudar a encontrar aquello que le guste, que le motive a terminar el libro y a coger otro, que le divierta y que con ello se inicie su etapa lectora y llena de historias fantásticas y de todo tipo.
boolino es una red social dirigida a padres y a todas aquellas personas que intervienen en la educación de niños y adolescentes. Pretenden ser “una fuente de inspiración para facilitarles la tarea nada fácil de animar a los niños a leer: con consejos, ideas y recomendaciones a través de tres canales diferentes: blog, agenda y base de datos de libros”. En el blog encontraréis un espacio en el que se comparten ideas y opiniones sobre LIJ y la animación lectora, así como entrevistas, recomendaciones de libros por parte de expertos… boolino es un proyecto participativo e interactivo, por ello se invita a participar a todo el mundo con comentarios. Para finalizar, os invito a que conozcáis la web, a que os registráis para poder compartir entre todos lecturas, ideas, actividades, consejos, … con el único y gran objetivo de crear un futuro lector apasionado por lo que lee, de crear una persona con grandes habilidades cognitivas que le ayudaran en su futuro en todos los aspectos.
Boolino no registrado
23
EXPERIÈNCIES
En la agenda encontraréis toda una guía de ocio infantil y familiar con una amplia oferta de actividades culturales que se realizan a nivela nacional. Por este motivo se anima a todas las bibliotecas, librerías, centros culturales, autores, ilustradores, animadores de la lectura, cuentacuentos, narradores, etc. a que se registran en la web (es gratuito, como todas las redes sociales) y compartan sus actividades, sus recomendaciones literarias y todo aquello que sea de interés para el mundo de la animación lectora.
A parte de todo, os ofrecen una gran base de datos que os permite buscar por edad y temática (por preferencias como así lo llaman ellos, ¿qué prefieren leer?).
Se trata de que todos juntos, creemos una sociedad lectora y comprensiva, culturalmente mejor. Y, qué mejor, que hacerlo desde la familia. Compartir un momento de lectura en familia puede llegar a crear un gran vínculo de unión afectivo.
Adelaida Cabo. Bibliotecaria y especializada en Literatura infantil y juvenil y en el fomento de la lectura. http://deqfagustlalluna-ade.blogspot.com.es/ www.boolino.com acabo@boolino.com
SÍMILE nº 14
Boolino registrado
25
LECTURES
Libro: La revolución del libro electrónico Autor: José Antonio Cordón
C
J
Edita: Editorial UOC, 2011 Colección: El profesional de la información ISBN: 978-84-9788-485-3
El llibre electrònic o el llibre digital, segons uns altres autors, entés com el fitxer que es descarrega en format digital per a ser visualitzat en diversos dispositius electrònics, està revolucionant el model de negoci i les formes de lectura. Si bé la producció de llibres digitals no arriba a la producció dels llibres en paper, el ràpid creixement d’aquells augura que prompte els atraparà. De fet, José Antonio Cordón, en un exercici lúdic de futurologia, per les dades que disposa, formula la idea que en els pròxims anys la producció del llibre digital sobrepassarà la del paper i farà desaparéixer, en la cadena de negoci, gran part de les llibreries físiques locals i de les editorials menudes. El llibre atrapa el lector, cosa difícil en la literatura científica, perquè esmicola una trajectòria de fets i de coneixements al voltant del llibre electrònic que fa reflexionar sobre els canvis revolucionaris que se’ns aproximen; en part, perquè l’autor ja ho detecta als Estats Units. L’interés del llibre rau, d’una banda, en l’explicació dels elements que envolten l’ús del llibre electrònic: un poc d’història per tal d’entendre el context, els formats de fitxer del llibre electrònic, un coneixement de les plataformes de les quals poder obtindre els llibres electrònics (tant d’àmbit espanyol com d’estrangeres), els dispositius de lectura (els e-reader i les tablet), les aplicacions que permeten la gestió i lectura d’aquells fitxers que ens descarreguem, o les formes d’autoedició de les quals disposen ara els autors; d’altra banda, també té molt d’interés l’exposició dels canvis que es donen en el model de negoci i en el mercat editorial, que provocaran, o ja provoquen, una revolució en el mateix sentit que la que va suposar l’aparició de la impremta de Gutenberg: nova forma d’editar, noves formes de distribuir, noves formes de guardar el contingut.
SÍMILE nº 14
A les biblioteques ja ha arribat aquest nou model de negoci. Ja hi ha biblioteques a Espanya on els usuaris disposen d’una consulta àmplia de llibres en streaming, ja que aquestes biblioteques fan convenis amb editorials o llibreries multinacionals i, mitjançant una tarifa plana, subministren als lectors una gamma més gran de llibres que no la que pot suportar l’emmagatzemament en depòsit físic. Cordón acaba exposant la relació entre el llibre electrònic i les xarxes socials. La possibilitat que els dispositius de lectura es connecten a Internet, i que les aplicacions de lectura permeten fer anotacions, transformen el llibre també en un mitjà de comunicació amb els altres lectors, mitjançant l’ús de diverses xarxes socials, on poden donar recomanacions, formular opinions o, fins i tot, contactar amb l’autor o proposar continguts.
Vicent GIMÉNEZ CHORNET Universitat Politècnica de Valencia. President COBDCV
Portada del llibre "La revolución del libro electrónico"
27
NOTICIES I ACTIVITATS
Petición artículos MEI sobre "Derecho a la información 2.0: transparencia, acceso y participación ciudadana"
En el COBDCV estamos ya preparando el vol.3, n. 5 (2012) de la revista Métodos de Información (MEI), esta vez dedicado a "Derecho a la información 2.0: transparencia, acceso y participación ciudadana". Los autores que estéis interesados en publicar en este número podéis daros de alta en la plataforma de la revista como autores, y subir vuestra propuesta de artículo, indicando en el envío la sección "Dossier". http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/user/ register
Adicionalmente, se puede enviar el artículo directamente por correo electrónico. En ese caso, el equipo de MEI se pondría en contacto con los autores para ayudarles en el envío del texto. administracio@cobdcv.es
Los criterios de redacción y referencias bibliográficas se encuentran disponibles en la siguiente dirección: http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/about/submissions#authorGuidelines
Los autores que deseéis enviar originales de otras temáticas, debéis indicar en el envío la sección "Miscelánea".
Plazo máximo de entrega de artículos para este número será : 30 de octubre de 2012.
SÍMILE nº 14
Un año más, el Gremi de Llibrers de València prepara la Fira del Llibre en los Jardines de Viveros: del 26 de abril al 6 de mayo de 2012 librerías, instituciones y medios de comunicación expondrán en sus stands las últimas novedades editoriales. Durante los once días que la Fira permanecerá abierta al público, con un horario de 11 a 14 h. y de 17 a 21 h., los escritores firmarán ejemplares de sus libros y se organizarán presentaciones, lecturas poéticas, exposiciones, conferencias y mesas redondas sobre temas diversos relacionados con la literatura. La Fira contará con actividades específicas para niños y jóvenes, como cuentacuentos, talleres y teatro, además de una Biblioteca infantil con más de 350 títulos a disposición de los lectores más jóvenes. En su 43 edición, la Fira del Llibre sigue siendo una cita imprescindible para cualquier persona interesada en la lectura, los libros y en la cultura en general. Programa completo en http://www.firallibre.com El col·legi ha participado este año en la 43 Fira del Llibre de València, con la organización de la MESA REDONDA: Situación de las bibliotecas en la Comuniidad Valenciana: retos y necesidades Dia: 04/05/2012 Hora: 18:00 Lugar: sala museu 2 Participaran: María Díaz Tebar (Biblioteques Escolars), Mª Adelina Navarro Santamaría (Biblioteques Públiques), Mª Jesús Carrillo (Biblioteca Pública de València), Victoria García Esteve (Biblioteca Universitat València), Rosario Tamarit (Biblioteca Valenciana), Mª Carmen Cañada (Biblioteca de Museu Valèncià d’Etnologia), María José Calpe Martín (Biblioteca de la Fundació Max Aub) Presenta: Vicent Giménez Chornet (President COBDCV)
29
NOTICIES I ACTIVITATS
El Col·legi DENUNCIA la amortización de puestos de trabajo El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana denuncia la amortización de diferentes puestos de trabajo que afectan a Bibliotecas, Centros de Documentación y Archivos de la GV. Denunciamos la conversión que se está produciendo de puestos de trabajo de bibliotecarios, documentalistas y archiveros de la administración de la GV, en puestos de
administración general.
El Col·legi tiene la sospecha que, detrás de estas amortizaciones de puestos de la administración
especial,
que
requieren
titulación
específica
en
“Biblioteconomía
y
Documentación” para su provisión, se encuentra la necesidad de recolocar a funcionarios de la administración general que últimamente han ido perdiendo diferentes puestos “de confianza” en nuestra administración.
Entre otros puestos nos parece de especial relevancia por su efecto en los servicios a la Comunidad, el puesto de Bibliotecario/a de la D.G. de la Dona i per la igualtat (Institut de la Dona). Esta biblioteca y centro de documentación ha desempeñado un papel fundamental en los estudios de género en la C.V. y con estas medidas desaparece el único puesto profesional con el que contaba.
Otro ejemplo son dos puestos de bibliotecarios en Cefires (Centros de formación del profesorado) bibliotecas que han suministrado recursos didácticos y de investigación al profesorado de los Centros de enseñanza de nuestra comunidad. Estas bibliotecas y centros de documentación por quién van a ser atendidas?, por abogados, economistas, arquitectos?
Albergamos serias dudas de que estas medidas se puedan adoptar de esta manera, si tenemos en cuenta, además, la actual Ley de Bibliotecas y la Ley de Ordenación y Gestión de la Administración Pública. Esta normativa especifica que los puestos de trabajo no pueden ser amortizados de forma arbitraria y, lo que es más, no se puede atribuir a cuerpos de la administración general competencias que deben ser desempeñadas por cuerpos de la administración especial. Valencia 14 de marzo de 2012 Junta de Govern del COBDCV
SÍMILE nº 14
Gestors d'informació en acció en Córdoba, Argentina El COBDCV continuant amb les activitats de col·laboració internacional per al desenvolupament i Gestors d’Informació en Acció es posa en marxa de nou enguany, oferint una segona col·laboració internacional, aquesta vegada en Córdoba, Argentina. Per aquest motiu el Col·legi una vegada arreplegatdes les sol·licituds, ha seleccionat un col·legiat perquè hi realitze la Col·laboració citada. El viatge s’hi farà al mes d’agost del 2012 i tindrà per objecte col·laborar en el "Archivo General e Histórico de la Universidad Nacional de Córdoba – Argentina
"http://www.archivodelauniversidad.unc.edu.ar/.
Es va celebrar una reunió informativa, prèvia a la selecció final, el 14 de març, a la qual van assistit tots els col·legiats interessats i on el president del col·legi va explicar els detalls del projecte i resolt possibles dubtes. Una vegada celebrada la reunió informativa, anunciem que la Col·legiada seleccionada pel Col·legi
Fotos ©cobdcv
per dur a terme aquest projecte ha sigut Miriam Calvillo Mora.
Enhorabona Miriam !!!
31
AGENDA Jornades i congressos 2012 ABRIL 2012 III Jornadas sobre Acceso a los Documentos Públicos y Oficiales: La Ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno: estado de la cuestión (código: 2012001JOR) Organizado por: Archiveros Españoles en la Función Pública (AEFP) Fecha: 23 y 24 de abril de 2012 Madrid http://www.aefp.org.es/NS/Servicios/Jornadcongres.html V Jornadas Técnicas de Archivos en la Administración Local. “Gobernanza y Gestión Documental Organizado por: Área de Cultura y el Área de Personal, Organización y Calidad, del Ayuntamiento de Málaga. Fecha: 26 y 27 de Abril Málaga http://cmf.malaga.eu/formacion/formacion/portal/seccion_0006 I Jornada de Inteligencia Competitiva: Mercados de oportunidad para tu empresa Organizado por: La Cámara de Castellón Fecha: 18 de abril de 2012 Castellón http://www.camaracastellon.com/otros-servicios/jornadas-y-eventos/evento.asp?id=298
MAIG 2012 VI Congreso de Archivos de Castilla y León: El derecho a saber y el deber de la privacidad: el acceso a los documentos Organizado por: Asociación de Archiveros de Castilla y León (ACAL) Fecha: Del 9 al 11 de mayo Valladolid Más información http://congresoacal.es/vi-congreso-archivos-castilla-y-leon.html
SÍMILE nº 14
II Jornada de Calidad de las revistas de ciencias sociales y humanidades Organizado por: Grupo ThinkEPI Fecha: 10 de mayo Valencia http://www.thinkepi.net/crecs2012
ELAG 2012 Workshops 16-18 May 2012, Palma de Mallorca, Spain http://www.elag.org/guidep.htm 6TH INTL CONF ON RESEARCH CHALLENGES IN INFORMATION SCIENCE Organizado por: IEEE Spain Section Fechas: 16-18 de mayo de 2012 Valencia http://rcis-conf.com/rcis2012 20ª Jornadas de bibliotecas infantiles, juveniles y escolares: Espacios bibliotecarios y educativos en movimiento: la integración de las tecnologías, la web móvil, y la computación en la nube como paradigmas de la lectura social Organizado por: Fundación Germán Sánchez Ruipérez Fecha: 24, 25 y 26 de mayo de 2012 http://www.fundaciongsr.es
JUNY 2012 II Congreso Español de Recuperación de Información (CERI 2012) Organizado por: La Sociedad Española para la Recuperación de la Información Fechas: 18 y 19 de Junio 2012 Valencia, http://www.dsic.upv.es/grupos/nle/ceri/ 9º Congreso HTAi, para profesionales de información médica Fechas: del 23 al 27 de junio. 24 de junio se realizará un taller titulado: Adaptación de los servicios de información a los continúos cambios de la Evaluación de Tecnologías sanitarias. Bilbao https://ercisa.eventszone.net/myCongress5/form.php thisFormCongress=htai2012&thisFormLanguage=en
33
Les opinions exposades en els textos publicats en ‘SÍMILE' són exclusivament dels seus autors. L'opinió oficial del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana l'expressa la Junta com a òrgan de Govern de l´Institució.
S'autoritza la reproducció, indicant la procedència
.Opina
Publicitat
SÍMILE nº 14
35
Foto @ cobdcv
nยบ.14 ISSN 2171-6293