agTècnicsArquitectesd’Aparelladors,Col·legi Tarragonaded’EdificacióEnginyersi 3r quadrimestre 2022 Any XXVIII núm 94 Preu: 3 € Sumant sinergies amb la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona Dades del Gabinet Tècnic: maig-agost 2022 Especial Next Generation: programes i subvencions Projecte MNAT, la professionalitat premiada Edificis singulars: el Celler de Vila-seca
VISAtS
De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h
Horari d’estiu:
De l’1 de juny al 30 de setembre
Horari d’hivern:
De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h
Horari d’hivern:
GErènCIA Pablo
De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org
Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona
De dilluns a dijous:
De dilluns a divendres de 8 a 14 h SErVEIS EXtErnS Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell serveisexterns@apatgn.orgGispert COMUnICACIÓ, PUBLICACIOnS I PUBLICItAt Eva publicacions@apatgn.orgLarraz GABInEt tèCnIC I DInAMItZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell formacio@apatgn.orgGispert Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera InFOrMÀtICA Jaume informatica@apatgn.orgCabré COMPtABILItAt Joan comptabilitat@apatgn.orgSáenz ASSESSOrAMEnt LEGAL I rESPOnSABILItAt CIVIL Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUnDACIÓ COAAtt Lluís tarragonaunida@apatgn.orgRoig
Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org
SECrEtArIA
Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell visats@apatgn.orgGispert
Horari d’estiu:
Tag Edita:COAATTdelServeis Col legi d ’Ap A rellA dors, Arquite Ctes tè Cni Cs i enginyers d ’edifi CACió de tA rrA gonA Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 e-mail: Elswww.apatgn.orginfo@apatgn.orgcriterisexposatsalsarticles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG. Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977.212.799 (ext. 5) Subscripcions revista: ISSNDipòsitpublicacions@apatgn.orglegal:T-800-93(edicióenpaper):1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342 Junta de GovernPresident Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 info@apatgn.org799/ www.apatgn.org
rEVIStA DEL COL·LEGI D’APArELLADOrS, ArQUItECtES
Aquí tenim la primera de les oportunitats, situant-nos en el pla d’acció més directe, aquell que ens permet col·laborar amb les mateixes co munitats oferint la nostra expertesa i professionalitat. només un tècnic de capçalera, un aparellador o arquitecte tècnic, pot fer la diagnosi de cada habitatge o edifici per a determinar quins mals pateix i quins re meis necessita. A través de les inspeccions tècniques dels edificis, però sobretot amb la creació i implantació del Llibre de l’Edifici existent pel qual hem de lluitar de manera especial, hem de convertir-nos en aquell assessor que esdevé cabdal.
Amb tots aquests elements al nostre voltant, també pensant en la uti litat constant que ens brinda el portal www.obresambgarantia.com com a eina de difusió de la nostra feina i que ens permet seguir treba llant amb assiduïtat, és lògic pensar que el futur de la nostra professió és òptim i plausible a nivell social. Un arquitecte tècnic és necessari més que mai, la seva figura és clau en molts més escenaris que fa uns anys i aquest fet ens ha de fer treure pit per a demostrar que estem preparats i volem aprofitar l’ocasió.
Un cop d’ull al patrimoni modernista de Jujol n FUNDACIó COAATT (Pàg. 27-28)
n L’ENTREVISTA (Pàg. 4-6)
El paper de la dona a nivell laboral i empresarial, eix del debat del Leaders Summit a Tarragona n EDIFICIS SINGULARS (Pàg. 18-20)
El Celler de Vila-seca, d’espai del vi a equipament cultural n ASSESSORIA (Pàg. 22)
Accessibilitat, espais públics i el marc legal n ACTUALITAT COAATT (Pàg. 29-31)
Torna el sopar anual del COAATT, després de tres anys, per reunir i reconèixer la professió
Per tant, hem d’aprofitar al màxim les oportunitats des de la confiança en nosaltres mateixos, tenir clar que el moment que vivim ara és aquell que esperàvem fa temps i no hem de deixar passar. Europa ens posa davant la conjuntura ideal i nosaltres, amb la professionali tat que sempre ens ha caracteritzat, ens hi hem de sumar per acabar creant la sinergia perfecta: construir per progressar, progressar per créixer en cadascun dels sentits.
La nova llei de qualitat de l’arquitectura n PROFESSIó (Pàg. 23-24)
Creure, confiar i créixer
A les acaballes d’un estiu pesant i calorós, reiniciem el curs de la normalitat plens d’esperança dipositada en les oportunitats i en la confiança. Són temps ideals per creure en nosaltres perquè tenim al davant una ocasió única per a treballar amb força si la aprofitem. Els fons next Generation de la Unió Europea obren un ventall immens per a la rehabilitació en l’àmbit de l’estalvi energètic, posen a l’abast de les comunitats de veïns aquelles eines necessàries per mantenir i refer els habitatges a través del compliment de les normes i amb la garantia de tenir a canvi una bona injecció econòmica.
Una foguera de Alicante en la estación de Adif n PATRIMONI (Pàg. 25-26)
tèCnICS I EnGInYErS D’EDIFICACIÓ DE tArrAGOnA
Autor: Jean Segovia
Next Generation: la gran oportunitat per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis n COL LEGIATS (Pàg. 14-15)
LA JUntA DEL COAAt
Dades de síntesi. 2n quadrimestre 2022 n ACTUALITAT (Pàg. 11-12)
EditorialTag
Els convenis signats recentment, com el del passat mes d’abril amb la Cambra de la Propietat Urbana de tarragona que és eix de l’entrevista central d’aquesta revista, han d’ajudar-nos a impulsar-nos en l’àmbit competencial que més dominem i que és el nostre àmbit principal de Ptreball.erassolir el repte de ser prescriptors de la veritable cultura del manteniment a la societat en general, hem de fer pedagogia i creure en les nostres capacitats. Cal generar eines per convèncer, amb fermesa i solidesa, a totes les comunitats que encara viuen d’esquena a una realitat que passa per garantir la salut de l’immoble on viuen, per posar petites solucions que si no existeixen deriven en grans problemes. I cal, també, que fem arribar aquest missatge amb la convicció de ser els professionals adequats per gestionar tots i cadascun dels dubtes que es puguin generar i, especialment, per fer palesa la urgència del problema existent quan una comunitat es tanca en banda i obvia la seva situació.
El COAATT i la Cambra de la Propietat Urbana sumen esforços per possibilitar els fons Next Generation n GABINET TèCNIC (Pàg. 7-10)
Projecte MNAT, la professionalitat premiada n ACTIVITAT SOCIAL (Pàg. 16-17)
Foto del Celler de Vila-seca.
La Cambra representa els interessos de més de 6.000 socis com a possibles prescriptors de les feines a les comunitats de propietaris que són les beneficiades amb els fons next Generation. Hi ha molta feina a fer per abastar les seves de mandes relacionades amb les aju-
Quetcuti i Martorell, durant l’entrevista a la seu del COAATT
A.Q: El tema està en la consciencia ció, perquè igual que penses que has de passar la revisió del cotxe o saps que li pot fallar alguna peça, no tens en comp te que el principal valor que tens, que és la casa, també té necessitats de recanvi, de renovació.A.M:Nosaltres tenim un canal de comunicació en aquest sentit a través de les reunions amb les comunitats que veiem que requereixen amb més urgència fer actuacions al seu edifici. De fet, es tracta d’una mena de cul tura que ja hauria d’existir i és quasi inexistent.
De quina forma es tradueix l’acció pedagògica que estem comentant de manera efectiva?
A.M: és del lògic que els edificis ha gin de passar la seva Inspecció Tècni ca per evitar mals majors que són fruit del pas dels anys. Al seu moment es va fallar en la comunicació per fer enten dre a les comunitats que cada obra els compor ta beneficis que es tradueixen en estalvi energètic i econòmic.
Els dos anys de pandèmia no han ajudat gens en el procés i portem un retard important. Hi ha hagut informació però s’ha donat a última hora, perquè els fons Next Generation havien de co mençar l’any 2020. Portem retard i ara se’ns acumula la feina.
Les oportunitats que ofereixen els fons Next Generation de la Unió Europea són moltes i és el moment de sumar sinergies per aconseguir que accedeixin a aquestes ajudes com més comunitats de veïns i particulars millor. L’eficièn cia energètica és el cavall de batalla a Europa i el punt de sortida, a més de l’objectiu final, en el moment de demanar les subvencions que es poden rebre.Amés, els Next Generation són una ocasió única per a la millora i moder nització de les comunitats de propietaris que, històricament, han estat sempre reticents a fer segons quines obres quan es tracta d’inver tir massa diners a través de les famoses derrames. El passat mes d’abril, el COAATT i la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona van signar un conveni amb la finalitat d’impulsar i gestionar aquestes ajudes de la Unió Europea per rehabilitar i millorar l’eficiència energètica dels edificis residencials. Avui, per parla més a fons d’aquest acord però sobretot per analitzar com es veu la situació de l’ha bitatge, parlem amb el president del COAATT, Adolf Quetcuti: i amb el pre sident de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, Antoni Martorell.
El COAAtt i la Cambra de la Propietat Urbana sumen esforços per possibilitar els fons next Generation
L’entrevista Tag 3r quadrimestre 2022 [ 4 ]
Què en pensen sobre l’arribada dels Fons next Generation i de la seva implantació a l’estat espa nyol? I de la seva aplicació a Ca talunya?
es. Quan es va impulsar aquell Decret de la ITE, on no es tractava d’aplicar sancions a ningú però si de recordar que era obligatori al mateix temps que s’informava dels avantatges de tenir feta aquesta Inspecció, no va funcionar i no vam ser capaços de canviar les coses. Allí ja va fallar la pedagogia, no sé si ara ens podria funcionar.
A.M: Nosaltres, des de la Cambra, hem fet publicitat però sense tenir massa resposta i això no és positiu. Tenim la sensació que ho veuen més viable els propietaris dels xalets, perquè veuen que les instal·lacions no són complica des de fer, que no pas les comunitats de veïns on hi ha una mica de por pel cost i sobre la utilitat dels equipaments d’estalvi energètic.
Hi ha gent que pensa que recuperar la inversió costarà molt i serà a llarg ter mini quan no és així. Reitero que hem d’aconseguir que la gent s’animi a pre guntar.A.Q:
des europees? Quines consultes o dubtes són les més habituals?
Adolf Quetcuti: Tot allò que represen ti que arribin diners per a la rehabilitació de l’actual parc immobiliari sempre és bo i en aquest cas, tenint en compte que parlem d’ajudes per a millores de caràc ter energètic, també és molt positiu per què és una assignatura pendent a molts habitatges. A més, el fet que l’Estat hagi obligat als administradors de finques i als dos grups de tècnics principals a po sar-se d’acord, és del tot positiu i suma.
Antonio Mar torell: és molt important que arribin aquests tipus d’ajudes a la població i especialment perquè les ener gies com la solar o l’eòlica seran el futur a nivell mundial, de manera que cal que la societat s’interessi per aquestes línies energètiques, que s’informi sense por per entendre els avantatges.
A.Q: Tenim el problema de la ITE perquè el nombre d’edificis que l’han passada és ridícul i ara, de manera forçosa, es demanarà tenir-la a tothom que vulgui accedir a les ajudes europe
A.Q: Alguna cosa s’ha mogut i millo rat des dels inicis, quan es començava a parlar dels Next Generation, al moment actual. No es contemplaven les segones residències i ara sí que es contemplen. De moment, però, les ajudes arribaran si l’efi ciència energètica que es proposa en cada cas és real, si es produeix per millores a un edifici però especialment si la pròpia eficiència arriba gràcies a la implantació d’energies renovables com l’eòlica i solar. Què li sembla a la Cambra l’Oficina tècnica de rehabilitació de Catalunya (OtrC) com a eina de gestió de les tramitacions? Quina experiència es té fins al moment i quines expectatives hi ha?
Parlant del portal www.obre sambgarantia.com, a través del que el Col·legi rep i distribueix feines de rehabilitació o de gestió de les subvencions, com valoreu des de la Cambra aquesta eina de captació per internet?
A.Q: Posem com a exemple una humitat a l’interior d’una casa. Quan
la veus, possiblement sigui molt més complicat resoldre-la. Si abans has fet la revisió prèvia per mirar com està la tela asfàltica, com toca fer cada certs anys, ja saps què toca fer i quan. Tot això, òbviament, lligat al Llibre de l’Edi fici existent que és el document que et permet saber com estan cadascun dels elements i quan toca fer la revisió per tinent. Nosaltres el tindrem molt més en compte a par tir d’ara.
del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i els seus mecanismes per acon seguir solucions per a cada obra que cal fer a cada comunitat.
La rehabilitació té molta rellevància actualment al sector de la construcció
A.Q: Des del COAATT treballem amb dues eines en aquest sentit i aviat en farem difusió perquè hem d’aconse guir que els representants de les comu
A.M: Principalment tenen relació amb les patologies existents de l’edifici. Un cop se sap que hi ha aquestes aju des europees, la pregunta que ens fan és si aquelles patologies que ens expli quen són o no subvencionables. A partir d’aquí, es busca com entra el tema de l’eficiència energètica en aquella possi ble obra per mirar d’incloure-la en els ajuts. En molts casos, parlem d’obres que no tenen relació en aquest sentit. Aquestes ajudes dels next Generation, de moment només van di rigides en l’àmbit de l’eficiència energètica. Caldria haver obert més el ventall de les ajudes?
A.M: Ara és el moment de generar més eines pedagògiques però, com sem pre, el principal obstacle és la inversió que cal realitzar per part de la comunitat. Quan es parla de fer una derrama les coses ja es compliquen. Segurament que disposant de diners molt abans, en lloc de tenir-los ara tots de cop, haguéssim pogut aconseguir altres resultats. Quines consultes són les més ha bituals que es reben a la Cambra de la Propietat Urbana en aquest àmbit?
A.M: La proactivitat l’aconseguim només quan hi ha una norma imperati va que obliga a fer una intervenció con creta. Cal canviar el xip i treballar en aquest sentit per evitar actuar sempre de manera reactiva. Parlant del Llibre de l’Edifici exis tent, de quina forma cal aplicar la seva posada en funcionament i dotar-lo de la importància que es mereix?
Potser ara, que es disposa dels di ners dels next Generation, és un moment òptim per aconseguir els resultats. Sobretot perquè anteriorment, quan encara no hi havia aquests ajuts europeus, òrgans com el propi COAAtt que demanaven suport a l’administració local no el rebien i la imatge era la de lluita en solitari.
A.M: La figura del tècnic de capça lera és cabdal perquè és qui té els co neixements necessaris per planificar o realitzar d’una forma ordenada i ade quada totes les intervencions per ga rantir unes condicions òptimes del parc immobiliari. No parlo només d’eficièn cia energètica, em refereixo també als temes de manteniment i habitabilitat més habituals. Afrontar aquest repte sense un assessorament tècnic, sense tenir a més una continuïtat de la seva presència, fa que les possibilitats d’impulsar certs pro jectes sigui molt més complicada.
A.Q: Està molt clar que és un docu ment que permetria a les comunitats fer una previsió de despeses en funció de les necessitats més urgents. Ha de tenir aquesta funció i cal resoldre qui avisa a la comunitat quan toqui fer les revisions de cadascuna de les par ts dels edificis.
A.M: Ara que hi ha aquestes línies de finançament obertes, seria el mo ment per potenciar el Llibre de l’Edifici existent i entrar en cer tes dinàmiques positives per fer que aquesta eina fos realment útil i es convertís en necessària.
L’entrevista Tag 3r quadrimestre 2022 [ 5 ]
El tècnic de capçalera no deixa de ser el típic metge de capçalera que teni en totes les famílies. Es tracta de tenir un professional que faci la diagnosi perquè ha vist els mals i després proposi com actuar per guarir el problema.
A.Q: Pensem que el Programa 5, que és aquell que t’obliga a tenir el teu ITE, el teu cer tificat d’eficiència energèti ca i el teu Llibre de l’Edifici existent, era per on calia començar i no implantar-lo ara a aquestes alçades. Aquest pro grama, en resum, et diu que si tens tots aquests elements, pots fer el projecte de reforma en funció de les teves necessi tats i rebràs les ajudes corresponents. és a través d’ell que també es genera una conscienciació.
A.M: Tenim el conveni signat amb el COAATT que és l’eina que utilitzem tèc nicament per canalitzar les peticions o demandes que tenim. Nosaltres no utilit zem la plataforma, fem servir el telèfon
A.M: és un molt bon projecte, molt solvent, que dona una garantia de recer ca d’excel·lència en la qualitat. A hores d’ara es fa necessari tenir-lo per acon seguir que, davant una obra, tinguis el control i la seguretat de saber que la fa ran tècnics qualificats. L’aparellador és el tècnic de capçalera per excel·lència en l’àmbit de la construcció. Quina rellevància té aquesta figura des del prisma dels propietaris, la Cambra i els administradors de finques i quin rol creuen han de jugar, o pot ju gar, en cas consultiu o de resolució de problemes als edificis?
A.Q: Cal buscar tots els mecanismes possibles per aconseguir que canviï la si tuació i es compleixi amb les normatives si volem evolucionar com a societat. En cas contrari ens quedem enrere i, de pas, es tem generant mecanismes que en aquest cas perjudiquen un element tant clar del benestar com és el propi habitatge.
A.M:temes.Hiha un altre factor a tenir en compte. Quan et compres un pis nou, tens deu anys de garantia. Però quan et compres un habitatge de segona mà, no en tens cap de garantia. Per tant, si disposéssim del Llibre de l’Edifici exis tent, aquest t’indicaria l’estat d’aquell immoble i sabries quines revisions té passades o no. Seria una utilitat molt im portant a més d’una garantia.
A.M: Crec que no hi ha una recerca única perquè, al final, l’accés a l’ha bitatge hauria de ser proporcional en termes econòmics, perquè l’economia fluctua i té moviments pendulars, gene
Hi ha estadístiques que indiquen que el mercat immobiliari torna a nivells de creixement d’aquells anys previs a l’explosió de la bombolla i posterior crisi. S’equivoquen aquestes estadístiques o realment estem anant de nou cap aquesta situació repetida? Què cal fer per evitar repetir errors passats?
A.Q: Per un costat, la cultura del llo guer no és dolenta i, de fet, al centre d’Europa està molt més estesa que aquí. Per l’altra, les polítiques d’habitatge han de fomentar que hi hagi variabilitat sufi cient perquè la gent pugui anar accedint a l’habitatge que necessita. Les famílies van canviant perquè primer vas a viure en parella, després amplies la família i més tard et quedes de nou sol quan se’n van els fills. En aquest sentit, si tingués sim habitatges de lloguer seria més fàcil fer els canvis i, per tant, no és pas una mala cultura aquesta del lloguer
El COAATT i la Cambra de la Propietat consideren clau la cultural del manteniment
Aquestes ajudes van bé per arreglar tot allò més vell i també cal te nir en compte la necessitat de treballar amb materials de primera qualitat en la construcció dels nous habitatges. Estem en un món que tendeix a pensar en ca ses de segona mà i rehabilitades com a habitatge habitual, molt més que fa uns anys enrere.
nitats, que sou la Cambra de la Propi etat Urbana, tingueu més poder sobre aquests
A.M: Està clar que si hi ha un règim sancionador, s’hauria d’aplicar. és l’úni ca manera que tenim per avançar com a societat. Hi ha un exemple molt clar i és el taló que s’ha deixat de fer ser vir com a mitjà de pagament perquè l’emissió de talons sense fons, no està sanciona da legalment. Fora d’aquí és un mitjà vàlid arreu però aquí, no.
rant èpoques de crisi o de bonança. Es tracta de treballar en polítiques que per metin que la gent jove, i tota la gent en general, pugui viure en aquells espais on vol viure i amb uns termes econòmics que ho permetin.
L’entrevista
Òscar ramírez Dolcet responsAble del depArtAment de premsA del CoAAtt
El problema ve quan s’endureixen les condicions de finançament i per re quisits de la banca s’afecta la gent jove o a cer ts nuclis de població, cal veure quin és el parc d’habitatge destinat a lloguer per aconseguir que l’oferta de termini el preu. Així, una parella jove que vol optar al mercat de lloguer o de compra, en funció del moment es decan ta per una opció o una altra.
Avui en dia està prohibit vendre aquests terrenys i nosaltres treballem per aconseguir que es donin en concessió, com es dona per exemple un pàrquing, i que una empresa privada —perquè la pública no té diners— construeixi uns habitatges de lloguer. Tens el terreny gratis que el poses a concessió un nom bre d’anys determinat, has d’exemptar a aquesta empresa de pagar els impos tos per ajudar-la i consultar al govern central quants pisos més pots edificar tractant-se d’habitatge social per acon seguir com més habitatges millor. A par tir d’aquí ja es marquen les normes per decidir qui té accés a aquests habitat ges, a quin preu i per quants anys.
L’estalvi energètic, que es xifra al voltant del 30%, és del tot essencial ara mateix i si ens ho demanen per alguna cosa
A.M:és.
Cada cop hi ha més joves que mai podran comprar-se una casa i famílies que no guanyen prou diners per la compra i viuen de lloguer. Com afecta aquesta situació al mercat immobiliari estatal? Com creuen que ha de potenciar-se a través de més ajudes, potenciar la rehabilitació, incentivant?
A.Q: Hi ha casos, com Osca o Llei da, on els ajuntaments han fet aquesta feina de manera subsidiària, en el sen tit que han fet la ITE als immobles que l’havien de passar i han passat factura als propietaris perquè estan obligats a fer-ho ells i no ho fan.
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 6 ]
A.M: La Cambra forma part de la secció d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona i estem estudiant com canviar les coses. Anys enrere, quan s’urbanit zava una zona hi havia una part del terreny que es donava a l’ajuntament per al seu ús públic però normalment, els consistoris s’ho venien i utilitzaven els diners per afrontar altres partides del pressupost municipal.
La situació de l’estat del parc immobiliari espanyol, i també tar ragoní, és preocupant en alguns sentits com per exemple, la manca de rehabilitació en molts dels habitatges o el sistema de retenció de rendes establert que no acaba de rutllar. Què cal canviar i quina de les parts implicades en aquest feixuc mecanisme ha de canviar?
A.Q: Durant tots aquests anys hem avançat molt en la cultura de la rehabili tació i això és un pas important perquè la gent ha entès que podia fer petites obres a pisos que ja tenia en lloc de pensar en un habitatge nou. Pensem que els fons Next Generation van en aquest sentit, el de rehabilitar, reformar i facilitar que els edificis tinguin millors condicions energètiques.
Núm.d’habitatges nous visats 201520162017201820192014201320122011 20202021 2022
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE
La construcció en bloc inici ada ocupa més del 60% dels habitatges. Entre maig i agost de 2022, s’han iniciat 268 habitatges nous dins la tipologia constructiva en bloc, 11 en bloc aïllat i 257 dins la tipologia de bloc entre mitgeres. L’habitatge en bloc gairebé es triplica respecte l’anyPel2021.que fa a l’habitatge unifamiliar iniciat, baixa un 10% , respecte al mateix període de 2021.
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 7 ] Gabinet Tècnic DADES DE SÍntESI. 2n quadrimestre 2022 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà. Habitatge residencial nou (Maig – Agost) 2n quadrimestre 20212n quadrimestre 2022 % Número d’obres de nova planta 126 152 20,63% Número d’habitatges nous 280 443 58,21% Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU PUJA PER SEGON QUADRIMESTRE CONSECUTIU
L’habitatge residencial nou iniciat, segons els registres d’obres del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), entre maig i agost, tant les obres destinades a habitatge, com el nombre d’habitatges, pugen. El nombre d’obres al voltant d’un 20% i el nombre d’habitatges gairebé un 60%.
En bloc 84 268 60,50%
Font: Col·legi d’Aparella dors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE
Total 280 443
Maig - Agost 2021Maig - Agost 2022%
En filera 15 3 -80,00%
Aïllades 101 109 7,92%
Edifici en bloc
Segon quadrimestre 375 170 4439 696 384 548 120 8277 13384 109220 11265 102315 39369 120213 215451 222443
Entre mitgeres 84 257 205,95%
Respecte al nombre d’habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 222 habitatges nous acabats, un 50% menys respecte al mateix període de 2021.
2010
Núm. d’habitatges nous acabats
Segons les dades del COAATT entre maig i agost de 2022 el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial realitzats pels nostres tècnics puja al voltant d’un 60% i arriba als 443 habitatges nous iniciats en aquest 2n quadrimestre d’aquest any.
Entre mitgeres 60 63 5,00%
Unifamiliar 196 175 39,50%
Aparellades 20 0 -100,00%
Aïllat 0 11
Tipologia constructiva
Habitatge unifamiliar
Altres llocs per tèc. COAATT 48 117
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 8 ]
Comarques
Priorat 2 0
LA REHABILITACIó ES RESENTEIX ESPERANT ELS INCENTIUS DELS FONS NEXT GENERATION
2n
Per comarques, el nombre d’obres de rehabi litació creix a la Conca de Barberà i Tarragonès. La resta de comarques conser va valors respecte del 2021.
TOTAL 280 443
Habitatge residencial nou per comarques
d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona
Baix Penedès 36 30
Els projectes i direccions de rehabilitació pugen al voltant d’un 4%, respecte al segon quadrimestre de 2021.
Ribera d'Ebre 15 14
Baix Camp 112 95
Alt Camp 7 8
Obres de rehabilitació (Maig – Agost) quadrimestre 2021 quadrimestre 2022
L’ACTIVITAT PROFESSIONAL PUJA, DESTACANT LA DIRECCIó D’OBRA NOVA
Gabinet Tècnic
Baix Penedès 31 186
Conca de Barberà 56 5
Tarragonès 55 123
%
Font: Col·legi
Globalment, l’activitat el segon quadrimestre d’aquest any creix al voltant d’un 9% respecte del 2021, recolzant-se especialment en les direccions compartides amb arquitecte i les coordinacions de seguretat.
Maig - Agost 2021Maig - Agost 2022
d’Edificació
Obres de rehabilitació per comarques
Tarragonès 100 104
Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de TarragonaiCGATE
Al Camp de Tarragona el total d’obres con serva valors respecte al 2021, és l’increment de treballs a altres zones de Catalunya per par t dels nostres tècnics, el que ha fet pujar de manera im portant la feina de la rehabilitació al segon qua drimestre de 2022.
Conca de Barbera 15 25
Per comarques, on més creix l’obra nova residencial és al Baix Penedès, on gairebé es mul tiplica per 5 el nombre d’habitat ges iniciats. El Tarragonès puja també més d’un 120%. El Baix Camp baixa i passa de 112, al segon quadrimestre de 2021, a 95 al 2022.
Maig - Agost 2021 Maig - Agost 2022
i
Altres llocs per tèc. COAATT 16 25
Ribera d'Ebre 1 1
El sector de la rehabilitació, entre maig i agost de 2022, puja al voltant d’un 20% respecte al mateix període de l’any anterior. S’han l’esperat de les subvencions a la rehabilitació energètica que han de portar els Fons Next Generation.
Comarques
per l’arribada
TOTAL 336 402
Número d’obres de rehabilitació 336 402 19,64%
Alt Camp 18 18
Font: Col·legi Arquitectes Tècnics Enginyers de Tarragona
Les direccions d’obra amb arquitecte, associades a la construcció d’obra nova residencial, creixen més d’un 12% respecte del 2021.
2n
d’Aparelladors,
Baix Camp 83 81
Priorat 21 13
encetat 402 obres de rehabilitació. Creixement inferior a
Continua a l’alça la sol·licitud de cèdules d’habitabilitat, un document imprescindible per donar d’alta els serveis, llogar o vendre un habitatge, i les sol·licituds havien pujat habitualment entre març i maig, impulsades pel lloguer turístic i les segones residencies. L’increment del 10 % aquest segon quadrimestre, confirma les expectatives del sector turístic en una recuperació, si més no, del lloguer turístic de cara a 2023.
Projecte d'activitats 43 45 4,65%
Certificats per a bastides 9 3 -66,67%
Total 3.501 3.8479,88%
Legalització de direcció d'obra. 3 5 66,67%
2n quadrimestre 20212n quadrimestre 2022 %
Legalització de l'execució material 4 2 -50,00%
Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic i coordinador execució (inclou aprov.) 61 77 26,23%
Estudi de programa i direcció de control de qualitat 159 168 5,66%
Direcció de control de qualitat. 29 27 -6,90%
Gabinet Tècnic
Projecte de parcel·lació 12 2 -83,33% Reparcel·lació 2 0 -100,00%
Certificats 130 138 6,15%
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 9 ]
Valoració d'immobles (taxació) 17 19 11,76%
Projecte de legalització d'obra. 5 11 120,00%
Projecte i direcció de parcel·lació 1 5 400,00%
Col·laboracions tècniques 8 9 12,50%
Direcció de l'execució material.(Aparellador i Arquitecte) 242 273 12,81%
Valoració de terrenys i solars (taxació) 5 3 -40,00%
Actuacions pericials / arbitratges 6 7 16,67%
Coordinador en projecte i/o redacció estudi seguretat i salut 7 6 -14,29%
Plans d'emergencia 4 3 -25,00%
Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic seguretat i salut 177 177 0,00%
Documentació tècnica 10 40 300,00%
Memòries valorades 44 55 25,00%
Delimitar i/o replanteig terrenys/solars 0 1
Llibre edifici 0 9
Intervenció professional
Projecte i Direcció 205 213 3,90%
Amidament edificació 0 2
Direcció d'Obra (Aparellador Exclusivament) 126 132 4,76%
Amidament unitats d'obra (plànol/obra) 4 3 -25,00%
Certificats per a espectacles. 1 8 700,00%
Informes, dictàmens i reconneixements 176 184 4,55%
Coordinador durant l'execució de l'obra (Inclou l'aprovació dels plans) 314 325 3,50%
Coordinador en projecte i/o redacció estudi seg. I salut i coordinació a execució (inclou aprov.) 18 18 0,00%
Estudi de programa de control de qualitat. 11 17 54,55%
Certificats d'habitabilitat 1.499 1.643 9,61%
Projecte 38 22 -42,11%
Certificat eficiència 84 155 84,52%
Inpecció tècnica edificis 47 40 -14,89%
OBRES AMB GARANTÍA INCREMENTA LES PETICIONS EN UN 21%. DES D’ABRIL INCLOU LES PETICIONS RELACIONADES AMB EL PROGRAMA D’AJUDES EUROPEES “NEXT GENERATION”
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 10 ]
tenen accés a les peticions de feines més de 100 tècnics de Tarragona, als que se li han ofert poder pressupostar 328 sol·licituds de feina. Els clients de obresambgarantia.com valoren amb un 8,7 als tècnics.
Les intervencions amb un major nombre de petició són els certificats d’habitabilitat, amb o sense certificat d’eficiència: 58 en total.
Entre maig i agost de 2022, el nombre de sol·licituds realitzades al portal web “Obres amb Garantia” (https:// obrascongarantia.com/cat) arriba a les 175, un 21% més que el mateix període de 2021.
Les intervencions relacionades amb la rehabilitació queden en segon lloc, arriben, entre maig i agost de 2022, a les 12 peticions, impulsades per l’interès de les comunitats en l’accés als ajuts a la rehabilitació.
distribuïdor autoritzat EMPRESES PATROCINADORES DEL CONSELL CATALÀ D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ
El preu mig pressupostat a la plataforma Obresambgarantia.com , tant pels Certificats d’Eficiència com pels Certificats d’Habitabilitat, es manté en 212 € pels Certificats d’Eficiència i 135 € pels Certificats d’Habitabilitat.Enl’actualitat
La plataforma afegeix, des de finals d’abril, l’opció de sol·licitar l’estudi de viabilitat dels ajuts a la rehabilitació energètica, Next Generation. és una opció destinada a comunitats, administradors i propietaris, interessats a sollicitar-los. S’han tramitat fins ara 25 peticions, que es troben actualment en procés de resolució.
NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org
Gabinet Tècnic
PrOGrAMA 3
• Reduir un 30% el consum d’energia primària no renovable.
• Disposar del projecte de les actuacions a realitzar o, pels casos que les actuacions no exigeixin projecte, una memò ria tècnica.
• Programa 5, “llibre de l’edifici” cobreix el 100% dels cos tos d’un tècnic per realitzar el Llibre de l’Edifici existent. Amb aquesta subvenció, la comunitat obté de manera gra tuïta el diagnòstic i el pla d’actuacions del seu edifici.
Són actuacions subvencionables de la millora o rehabilita ció d’edificis, les que aconsegueixin:
La incorporació del Llibre de l’Edifici existent a la documen tació de manteniment de l’edifici és un aspecte també molt im portant. Se suma a la Inspecció Tècnica i a la Certificació d’Eficiència de l’edifici que ja existeixen, i que incorpora un conjunt de propostes de millora, un calendari i una previsió de despeses possibles, per tal d’assolir les millores proposades. En aquest cas l’ajut subvenciona gairebé el 100% del cost de la redacció.
Recordem que existeixen tres programes d’ajut per a la millora dels nostres edificis i habitatges:
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 11 ]
Es podran beneficiar d’aquesta injecció econòmica, els professionals de l’arquitectura tècnica més especialitzats en
Per poder accedir a la subvenció és imprescindible:
Ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici.
• Disposar de la IITE i el CEE de l’estat previ de l’edifici.
Els ajuts a la rehabilitació a habitatges dins d’un bloc i ha bitatges unifamiliars, és la que actualment presenta un major nombre de sol·licituds donat que no cal l’acord d’una junta, la qual cosa redueix considerablement el termini de presentació, però també és la que demana unes millores menys exigents per accedir als ajuts.
• Programa 4, “habitatges” cobreix el 40% del cost de l’ac tuació a l’habitatge individual, sempre que aquest sigui igual o superior a 1.000 €, i amb un límit màxim de 3.000 € per habitatge. Aquesta intervenció es limita al canvi de finestres i vidres aïllants d’un habitatge.
Aquesta convocatòria suposa un revulsiu mai vist per reac tivar l’economia. Una oportunitat extraordinària que els arqui tectes tècnics hem d’aprofitar.
La quantia dels ajuts serà:
Els ajuts contemplen tres tipus de programes i afecten a les actuacions iniciades posteriorment a l’1 de febrer de 2020.
En els casos que no es requereixi projecte, la memòria tèc nica, subscrita per tècnic competent, haurà de contenir: des cripció, pressupost desglossat per àmbits d’actuació i plànols, amb la justificació de l’adequació de l’actuació al Codi Tècnic de l’Edificació i altres normatives d’aplicació.
Els aspectes més importants de cadascun dels ajuts serien els següents.
Ja són obertes les diferents convocatòries de subvencions dels Fons Next Generation a la millora de l’eficiència energètica dels edificis. Ajuts a la rehabilitació d’edificis, habitatges i ajuts per a la redacció de projectes i la redacció del Llibre de l’Edifici existent.Desdel mes de juny de 2022, però passats tres mesos en cara és molt aviat per poder avaluar el seu funcionament, es pecialment si tenim en compte que els ajuts a la rehabilitació d’edificis necessiten complir uns tràmits, que per exemple en el cas del Programa d’edificis, és que la junta de propietaris prengui una decisió sobre les actuacions a fer i que doni el vistiplau a les obres i les despeses. és un procediment a llarg termini que molt probablement no començarà a donar resul tats fins a principis de 2023.
Tot plegat, encara s’han de resoldre molts dubtes sobre els tràmits a realitzar, per tant, és molt aviat per poder avaluar el seu funcionament, ja que estem als inicis del programa europeu.
Actualitat
• Programa 3, “edificis” dels Ajuts Next Generation cobreix un 40% del cost total que suposa fer i executar un projecte de rehabilitació energètica que suposi una reducció d’almenys el 30% o més en el consum d’energia de l’edifici. Aquesta subvenció podria ser més alta si s’aconseguís més reducció.
Des del COAATT, treballem activament a favor dels nostres col·legiats i col·legiades, dins la convocatòria de subvencions dels fons Next Generation, així com s’han creat convenis amb Administradors de Finques i Cambres de la Propietat per a re soldre dubtes i ajudar en totes les fases de la tramitació. Igual ment, posem a l’abast del ciutadà un telèfon directe d’atenció 977 250 871 un email subvencions@apatgn.org i un apar tat del nostre portal de construcció i edificació per cercar tècnic especialista obresambgarantia.com
projectes i obres de rehabilitació, en la millora de l’eficiència energètica, en la redacció de ITE’s i en l’elaboració de Certi ficats d’Eficiència Energètica. I a més potenciarà la figura del tècnic de capçalera a totes les comunitats.
Un aspecte impor tant que hem de recordar és que els tres programes permeten la incorporació d’altres despeses sub vencionables que suposin una millora de la seguretat estruc tural, d’habitabilitat o d’accessibilitat. Per exemple, si una co munitat decideix instal·lar un ascensor o eliminar uns esglaons del vestíbul d’accés, pot incorporar aquestes despeses al total de l’impor t pel qual es demana la subvenció. L’única condició és que el conjunt de les millores incloguin una reducció d’un 30% o més en el consum d’energia de l’edifici.
• Reduir un 25% (zona climàtica C) o un 35% (zona climàti ca D i E), la demanda energètica anual global de calefac ció i refrigeració.
• Llibre de l’Edifici existent
renovable)primària,cióambaconseguitenergèticEstalvil’actua(Energiano gePercentatmàxim de la (%)l’actuaciódelsubvenciócostde Habitatge usosocomercialsLocalsaltres màximaInversió plurifamiliarsenpervencionablesubhabitatgeedificis màximaInversió unifamiliarsenvencionablesubedificis Quantia màxima de l’ajut per habitatge (€) Quantia perdemàximal’ajutm 2 (€) vulnerabilitat100%,màximaSubvencióinclosa inclosa100%,màximaSubvencióvul nerabilitat 30% ≤ ΔC < 45% 406.3005615.750 20.250 next Generation: la gran oportunitat per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis
Paral·lelament,d’edificació.inclou ajuts a la retirada de l’amiant: Retirada amiant Habitatge Edifici 1.000 €12.000 €
Dirigit a l’elaboració del Llibre de l’Edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació. Serà subvencionable:
• Reducció del consum d’energia primària no renovable d’almenys un 30%.
Serà necessari un projecte o memòria tècnica justificativa de l’actuació amb la conformitat del destinatari últim. En el cas d’una memòria justificativa de l’actuació proposada, la documentació mínima d’aquesta memòria serà: descripció, pressupost desglossat per àmbits d’actuació i plànols.
% Import de la subvenció Topall de l’ajut
• Redacció del Llibre de l’Edifici existent per a la rehabilita ció.
justificació es farà a través de la descripció de la composició dels tancaments inicials i de projecte i el detall del càlcul se gons tipus de materials, gruixos i conductivitats tèrmiques ʎ (lambda).Laquantia dels ajuts serà:
Cost mínim de l’actuació
• Desenvolupament de projectes tècnics de rehabilitació Perd’edificis.poder accedir a la subvenció els requisits seran:
• Estar finalitzats abans de l’any 2000.
PrOGrAMA 4
La quantia dels ajuts serà:
Actualitat
Dirigit a actuacions o obres de millora de l’eficiència energè tica en habitatges unifamiliars o pertanyents a edificis plurifa miliars.Les
Llibre de l’edifici Quantia QuantiaximamàHabitatges unifamiliars i plurifamiliars fins a 20 habitatges 700 € + 60/€ habitatge Habitatges plurifamiliars 1.100 € + 40 €/ habitatge 3.500 € Projectes de rehabilitació Quantia QuantiaximamàHabitatges unifamiliars i plurifamiliars fins a 20 habitatges 4.000 € + 700 €/ habitatge Habitatges plurifamiliars de més de 20 habitatges 12.000 € + 300 €/ habitatge 30.000 € renovable)primària,cióambaconseguitenergèticEstalvil’actua(Energiano gePercentatmàxim de la (%)l’actuaciódelsubvenciócostde Habitatge usosocomercialsLocalsaltres plurifamiliarsenpersubvencionablemàximaInversióhabitatgeedificis unifamiliarsblesubvencionamàximaInversióenedificis Quantia màxima de l’ajut habitatgeper (€) Quantia màxima de l’ajut per m2 (€) Subvenció màxi ma 100%, vulnerabilitatinclosa inclosamàximaSubvenció100%,vulnera bilitat 45% ≤ ΔC < 60% 6511.600 104 17.846 22.308 ΔC ≥ 60%8018.800 168 23.500 26.750
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 12 ]
• Que almenys el 50% de la super fície tingui ús residencial Enhabitatge.lasol·licitud
PrOGrAMA 5
≥ 1.000 € 40% del cost de la intervenció 3.000 €
• Modifiqui o substitueixi elements constructius de l’envolu pant tèrmica que compleixin amb els valors límits de les taules 3.1.1.a i 3.1.3.a del CTE DB HE-1.
caldrà informar la Identificació (ID) de la IITE.Un cop realitzada la sol·licitud de l’ajut, en l’acusament de rebuda s’indicarà que té 10 dies perquè el tècnic competent assignat pel destinatari últim formalitzi la Declaració respon sable dels requisits tècnics d’aquest programa. Un cop exhau rit aquest temps si no es lliura la Declaració telemàticament a l’AHC, es procedirà a resoldre la sol·licitud per desistiment.
Quan es modifiqui o substitueixi elements constructius de l’envolupant tèrmica que compleixin amb els valors límits de les taules 3.1.1.a i 3.1.3.a del CTE DB HE-1, ha d’incloure la justificació de les solucions constructives adoptades i la seva transmitància tèrmica (U) que han de ser coherents amb el certificat d’eficiència energètica (CEE) inicial i de projecte. La
Un cop realitzada la sol·licitud de l’ajut, en l’acusament de rebuda s’indicarà que té 10 dies perquè el tècnic competent assignat pel destinatari últim formalitzi la Declaració respon sable dels requisits tècnics d’aquest programa. Un cop exhau rit aquest temps si no es lliura la Declaració telemàticament a l’AHC, es procedirà a resoldre la sol·licitud per desistiment.
actuacions que, almenys, compleixin una de les se güents condicions:
• Reducció de la demanda energètica anual global de cale facció i refrigeració d’almenys un 7%.
Prèviament a les sol·licituds d’ajuts del Programa 3 s’ha d’haver realitzat la tramitació prèvia, per part de les Ofici nes Tècniques de Rehabilitació. Són Oficines Tècniques de Rehabilitació els col·legis professionals d’administradors de finques, d’arquitectes i d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers
Col·legiats
Si tirem enrere en el temps, cal re cordar que el Museu Nacional Arque ològic de Tarragona va tancar portes el 2018 perquè era del tot necessari que l’edifici, construït fa tres quarts de segle, se sotmetés a una reforma intensa per posar-lo al dia i donar-li més vida les dè cadesLessegüents.intervencions realitzades per l’equip que ara ha aconseguit el reco neixement per la tasca feta, han dotat a l’emblemàtic edifici de la Plaça del Rei d’una instal·lació de climatització de la qual abans no disposava que, a més, s’ha completat amb un sistema de ventilació controlat que permet reno var l’aire sense pèrdues tèrmiques ex
Comparativa de l’abans i el després de la coberta del MNAT
Foto dels premiats per l’obra realitzada
Aquella màxima que diu que la feina ben feta té la seva recompensa, es com pleix en molts casos com el que expli carem a continuació. La rehabilitació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha rebut el segon premi de l’arquitectura tècnica a la mi llor actuació en una ciutat Patrimoni de la Humanitat.Aquestguardó el concedeix l’Associ ació de Col·legis Oficials en Ciutats Pa trimoni Mundial, en col·laboració amb el Consell General de l’Arquitectura Tèc nica d’Espanya (CGATE) i en aquest cas reconeix la gran feina feta pels arquitec tes tècnics Aleix Sanz, José Ignacio Cac ho i Gemma Blanch com a responsables del projecte. El jurat, que ha atorgat el segon premi per unanimitat, ha valorat la complexa inter venció dels arquitectes tècnics en l’obra mitjançant la direcció d’execució material i la coordinació de seguretat i salut de la rehabilitació.
A més, s’ha renovat la coberta i s’han substituït totes les finestres exteriors per al correcte aïllament de l’edifici. L’immoble s’ha adaptat a la normativa vigent en matèria contra incendis i ac cessibilitat.Inclosaen el mateix projecte, la sala d’actes s’ha reformat integralment, elimi nant la tarima i canviant el pendent del paviment, adaptant-la a la normativa d’accessibilitat. També s’han renovat els revestiments de paraments i sostre amb un enllistonat de fusta per tal d’acon seguir una millor acústica, així com la nova instal·lació d’enllumenat i climatit zació.
Imatge principal del Museu Nacional Arqueològic, ubicat a la Plaça del Rei de Tarragona
Projecte MnAt, la professionalitat premiada
cessives i en les condicions de qualitat que es requereixen. El projecte també ha possibilitat reformar la instal·lació elèctrica i construir un nou centre de transformació a l’interior de l’edifici.
El mateix jurat ha tingut també en compte que l’edifici del MNAT presen tava nombroses deficiències estructu rals i tenia la necessitat d’adaptar-se a la nor mativa d’accessibilitat i pro tecció contra incendis. Igualment, s’ha valorat la qualitat de la presentació del treball per la seva fàcil compressió i abundant documentació.
Val a dir que l’actuació realitzada a l’edifici ha estat una reforma i no una ampliació. Per tant, no s’ha ampliat la superfície però, tot i aquest hàndicap, amb la nova distribució d’espais i la versatilitat que s’ha donat amb les no ves instal·lacions, així com la supressió de les barreres arquitectòniques, s’ha aconseguit una millora significativa do nant més amplitud a les diferents sales d’exposició.L’edificidel
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 14 ]
MNAT és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i a l’interior hi ha la muralla romana, a més de diversos mosaics romans exposats en paviments i parets, que han hagut de conviure a
als col·legiats del COAATT Aleix Sanz, José Ignacio Cacho i Gemma Blanch.
Els resultats de cada categoria, per saber quin projecte guanya en cadascuna, es donaran a conèixer durant la Nit de la Construcció que tindrà lloc el pròxim 27 d’octubre.
Un ALtrE PrOJECtE, FInALIStA
SOBrE EL PrEMI AtOrGAt
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 15 ]
Col·legiats
L’interior del Museu s’ha sotmès a uns canvis estructurals molt notables i necessaris
Una és a la categoria de Rehabilitació Funcional i és per la del Centre Social El Roser de Reus, projecte que també integren els aparelladors Aleix Sanz i Iñaki Cacho, a més de Josep Ferrando, David Recio i Xavier Gallego.
TE), destinats a actuacions a ciutats Pa trimoni de la Humanitat, s’ha observat novament l’important exercici dels Arqui tectes Tècnics en la restauració i la con servació d’edificis de caràcter singular, garantint la bona gestió i rehabilitació de cada projecte que s’ha presentat.
El jurat ha atorgat el primer Premi a Ana Castro Alonso pel treball “Termina ción de restauración de las cubiertas de la cabecera de la Catedral de Santiago” i ha entregat el tercer premi a óscar Ca selles Morte pel treball “Restauración de cubiertas y fachadas de la Ermita de San ta Lucía”. El segon ha arribat fins a la ciu tat de Tarragona amb el reconeixement
Vista del MNAT des del passeig de Sant Antoni, un cop enllestida la reforma
En aquesta segona edició dels Premis que lliura l’Associació de Col·legis Ofi cials en Ciutats Patrimoni Mundial, en col·laboració amb el Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGA
l’edifici mentre s’han realitzat les obres de rehabilitació. Un dels principals rep tes ha estat protegir-los per evitar que la pols i les humitats habituals de les obres no els fessin malbé.
Des del COAATT celebrem sempre que els projectes elaborats pels nostres col·legiats i col legiades siguin ben considerats pels jurats dels diferents premis i convocatòries que tenen lloc al cap de l’any. Així, hem d’informar que entre les 20 candidatures finalistes als XIX Premis Catalunya Construcció n’hi ha dues que ens toquen de la nostra zona.
En aquesta convocatòria s’han rebut actuacions dirigides especialment a la restauració d’edificis històrics on preval el respecte a l’edifici existent i la combi nació de tècniques tradicionals i actuals per a la seva renovació. Així mateix, hi ha hagut actuacions de rehabilitació d’edificis on predominava la necessitat d’adequar les condicions de l’edifici a les demandes de la normativa vigent.
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), és el més antic de Catalunya en la seva especialitat. Va ser construït l’any 1942, i des de la data, únicament s’havien realitzat obres me nors de manteniment, sense variar la configuració ni les instal·lacions inicials; per tant, existien una sèrie de carències i deficiències que amb les intervencions fetes s’han solucionat.
El canvi de cadascun dels racons de l’edifici és evident observant imatges com aquesta
L’altra és a la categoria de Rehabilitació Patrimonial i és la del projecte de Restauració del celler noucentista de Vila-seca que han dut a terme Enric Iturbe, Cristina Carmona, Eduard Pedret, Miquel Espinet, Berta Grau, Amparo Lecha, Xavier Bonell i Manel Boira.
Es importante que nos planteemos qué podemos hacer para que la presencia de la mujer en el mundo de la industria de la construcción vaya aumentando y permanezca. Es esencial que
La luz, esa radiación electromagnética esencial para la vida que se propaga en la atmósfera, se difracta, se refleja, se esparce, genera sombras, volúmenes, llega al ojo y ¡boom!: te llena de información y tu cerebro se encarga de procesar. Lo demás, depende de ti.
De les diverses taules rodones celebrades en el marc del Leaders Summit 2022 BPW Spain, destaquem la que va tenir lloc el divendres 10 de juny sobre sostenibilitat, eficiència energètica i protecció del cel i medi nocturn. Susana Malón, CEO y directora de Lumínica Ambiental, va ser una de les ponents i és també l’autora d’un article que aborda una temàtica força interessant com la llum, l’espai lumínic, l’enllumenat i el marc legal que el regula.
En 2022, la brecha global de género se ha cerrado a una ratio de un 68,1%. Al ritmo actual de progreso, necesitaremos 132 años para alcanzar la paridad plena. No esperemos tanto, empecemos construyendo.
Activitat social
LUMÍnICA AMBIEntAL
La ciutat de Tarragona ha estat enguany el punt de trobada internacio nal de quasi una vintena d’associacions i clubs de dones empresàries i emprenedores, un esdeveniment anomenat Leaders Summit 2022 BPW Spain que va tenir lloc els dies 9,10 i 11 de juny i que va organitzar l’associació ADEE – BPW, associació de dones empresàries de la pro víncia de Tarragona a la que van assistir representants de 17 clubs de l’estat espanyol. Més de 60 empresàries van formar part del programa d’aquesta activitat que va servir per a realitzar jornades de formació i aplicació de bones pràctiques i taules rodones entre altres.
Silvia Vigatà és la presidenta de la Federació Internacional d’Empresàries BPW Spain
El sector de la construcción es una de las actividades con más peso en el PIB español, sin embargo, tiene escasa presencia femenina. Solo el 8,7% de las personas a las que da empleo el ‘ladrillo’ son mujeres. Las mujeres en la construcción se en frentan a muchos desafíos cuando se trata de ascender en su carrera profesional como pasa en otros muchos sectores muy masculinizados. Algunos de estos desafíos incluyen el desequilibrio entre la vida laboral y personal, la desigualdad salarial y la falta de modelos femeninos a seguir
LAS MUJErES PODEMOS COnStrUIr
El paper de la dona a nivell laboral i empresarial, eix del debat del Leaders Summit a tarragona
haya una comunidad donde las mujeres puedan desarrollar cada una de sus habilidades aprendidas y crear un equipo que se esfuerce por impulsarse mutuamente. El asociacionismo en todos los sectores es la unión para impulsar la fuerza. Aunque este campo alguna vez fue predominantemente masculino, las mujeres han reclamado su lugar poniendo sus botas en el suelo y recogiendo martillos, literal y metafóricamente.
El paper de les dones en el món de la construcció, tema que hem abordat ja en anteriors números d’aquesta revista, és també l’eix central d’aquest article que us compartim i del qual n’és autora la presidenta de la Federació Internacional d’Empresàries BPW Spain, Silvia Vigatà.
Foto de les participants i assistents al Leaders Summit, celebrat al Seminari de Tarragona
Susana Malón es CEO y Directora de Lumínica Ambiental
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 16 ]
Según el World Economic Forum en su informe Global Gender Gap publicado el 13 de julio de 2022, las mujeres con estudios de Ingeniería, Industriales y Arquitectura en Es paña es del 26,61% frente a un 73,39% de hombres. Esta situación ha de cambiar. Si queremos romper la brecha y que la presencia de las mujeres en el sector de la construcción supere el 11% actual debemos continuar trabajando para que haya más mujeres que se quieran dedicar al mundo de la construcción. Las niñas necesitan ejemplos a seguir, conocer que ellas pueden ser y son capaces. Visibilicemos a nuestras grandes técnicas, arquitectas, constructoras, contratistas, que han dejado su sello en nuestras calles, las nuevas generacio nes necesitan conocerlas.
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 17 ]
Ejemplos de actuaciones y proyectos de renovaciones de alumbrado exterior con criterios sostenibles, más exigentes que la reglamentación actual y la futura (según está el texto),
En términos medioambientales, por ejemplo, parece que limitará el “color” de las fuentes de luz para prohibir la luz blanca neutra y fría (que es la que más contamina y afecta a nuestra salud y los seres vivos por el alto contenido en azules), en términos técnicos, las fuentes de luz con TCC (Temperatura de Color Correlacionada) de 4000 K. El máximo permitido será de 3000 K, aunque sigue siendo más contaminante que otras fuentes de luz con TCC inferior. Por eso cuanto más cálida sea la luz, menos contaminante.
podemos encontrarlos en numerosos territorios del estado, utilizando fuentes de luz con TCC < 2200 K e incluso PC Ámbar (el más inocuo en términos medioambientales) y lumi narias que no emiten flujo hacia el hemisferio superior.
La suerte, es que este tipo de contaminación puede ser mi tigada en gran medida de forma sencilla, tenemos las herra mientas tecnológicas para ello, pero debemos diseñar el con junto de la instalación (tipos de luminarias, ópticas, fuentes de luz, niveles de iluminación, sistemas de regulación, etc.) bajo criterios lógicos medioambientales y, además, utilizamos siste mas que puedan “capturar” la luz residual que inevitablemente se escapa.Enlaactualidad las instalaciones de alumbrado exterior es tán reguladas principalmente por el “Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07” y que está en proceso de actualización. El nuevo texto (aún sin publicar) va a incluir la tecnología LED que no se incorporó en el anterior, y aunque presenta una serie de mejoras, no considera la contaminación lumínica como un problema global, si no desde un punto de vista energético y local, que es necesario, pero no suficiente.
Iluminación exterior del hotel “The Ibiza Twins”en horario de funcionamiento de servicio de cafeterías y espectáculo (arriba)estrelladovinculadonocturnoalcielodelaislayenhorarionocturno(abajo)
Activitat social
Buen confort visual y gran uniformidad (> 0,4). Valores de iluminación clase alumbrado S3 (< 7,5 lux). Puntos de luz con FHSinst < 1%, LED TCC 2200k, sin deslumbramiento y equipa dos con sistemas de regulación de flujo. Sin luz intrusa gracias a la selección de ópticas y la luz no escapa de la vía que debe ser Noiluminada.sólohablamos de alumbrado exterior en las calles, sino también de alumbrado ornamental y embellecimiento de nuestro rico patrimonio cultural. Ejemplo es el puente ro mánico de Puente la Reina – Gares, una de las piezas más emblemáticas del Camino de Santiago, que es a su vez, camino de las estrellas puesto que es la proyección de la Vía Láctea sobre la tierra. El beneficio que está suponiendo la nueva iluminación no sólo es en términos económicos, ener géticos y medioambientales, sino también sociales, cultura les y turísticos, ya que está vinculada con la recuperación del cielo estrellado y astroturismo de la zona.
Pero todos distinguimos una escena lumínica confortable de otra que no lo es. Esa que te hace sentir orgullosa como diseñadora de alumbrado, fabricante, distribuidor, instalador, responsable de la administración, e incluso político, porque has creado para las personas, una experiencia nocturna que realmente les transmite seguridad (no una falsa sensación de seguridad) y que puede llegar a emocionarles (de hecho, a ti, te emociona).Ytodoello, tan solo (que no es poco) tomando, modelando y arrojando al entorno esa maravillosa radiación electromag nética que se genera artificialmente en el punto de luz y con la que embellecemos nuestros municipios. Pero los fotones que se emiten desde las fuentes de luz, no entienden de fronteras y se propagan decenas e incluso centenas de kilómetros desde los municipios y cualquier instalación de iluminación nocturna. La física describe el proceso y nuestros ojos lo ven. La luz se escapa por el simple hecho de que existe atmósfera, se esparce y, por tanto, la luz artificial contamina la noche.
El exceso de iluminación que es introducida en nuestros municipios repercute directamente en nuestro entorno y tienen graves impactos medioambientales, energéticos, culturales y sobre la salud de las personas, como así lo demuestran los rotundos resultados derivados de numerosas investigaciones científicas.Poreso, limitar ese exceso de iluminación artificial descon trolado y que no es necesario para iluminar nuestras calles ni embellecer nuestro patrimonio, y recuperar la calidad del cielo estrellado en la medida de lo posible, son dos aspectos esenciales que deben formar parte de la nueva cultura de las infraestructuras y municipios inteligentes comprometidos con el cambio climático.
Un ejemplo a nivel de edificación, es el hotel “The Ibiza Twins”, primer hotel certificado como Starlight por su ges tión responsable de la iluminación nocturna, especialmente a par tir del cierre de las instalaciones y espectáculos noc turnos, cuando se apaga toda la iluminación que no es ne cesaria por temas de seguridad, además de la adaptación de las fuentes de luz a criterios medioambientales.
Y por supuesto y parte fundamental de las instalaciones, aplicar criterios luminotécnicos. Si, la luminotecnia, la que se encarga del cuidado del ojo, del confort visual, la que prima una buena uniformidad frente a la sobreiluminación, y la que desgraciadamente se ha visto relegada a un segundo o tercer puesto frente a eso que llaman “eficiencia o eficacia energéti ca” basada en criterios puramente económicos.
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 18 ]
Imatge del contrast, entre la part antiga i la de nova construcció que ara s’observa a l’edifici
es genera, d’una banda, un soterra ni que allotja la part de producció de les instal·lacions, i de l’altra banda un gran cos volat que allotja els vestidors i finalment la caixa escènica, que amb un fons transparent genera una rela ció natural amb el seu entorn, i espe cialment amb el Castell de Vila-seca. A l’interior, s’eleva la cota original del paviment de la nau principal, de forma que es genera una cambra que oculta bàsicament les instal·lacions de més volum, especialment climatització i ventilació. Aquesta elevació fa que a la zona d’accés de la façana princi pal, es generi un “foyer”.
Actualitat Edificis singulars
rEStAUrACIÓ, PEr AL DESEnVOLUPAMEnt CULtUrAL, DEL CELLEr nOUCEntIStA DE VILA SECA
Un espai polivalent amb capacitat per a prop d’un miler de persones, i un museu dedicat a la divulgació històrica sobre el món del vi i la pagesia configuren la nova utilitat d’aquest immoble. La nau principal és ara una sala disse nyada i equipada per adaptar-se a cada espectacle que s’hi faci, amb una capacitat de 517 persones assegudes i 950 si les butaques estan replegades. Pel que fa al Museu del
A nivell constructiu, els objectius han estat:
Façana principal del Celler de Vila-seca, emblemàtic immoble del municipi
Eliminar elements afegits als edifi cis, i restituir geometries i volums, sistemes constructius, materials i acabats, sempre amb fidelitat a les construccions originals.
L’immoble es va construir entre els anys 1919 i 1920 de mans de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill del popular Lluis Domènech i Muntaner. El promotor de l’obra va ser el Sindicat Agrícola de Vila-seca. Explicada aquesta part més històrica, toca endinsar-nos en aquella més tècnica per saber què s’ha fet a aquest edifici, com s’hi ha intervingut i quin és el resultat final.
EL CELLEr DE VILA-SECA, D’ESPAI DEL VI A EQUIPAMEnt CULtUrAL
En el següent article, que signen Berta Grau (arquitecta tècnica), Enric Iturbe (arquitecte tècnic), Manel Boira (arqui tecte tècnic i cap d’obra) i Oriol Llauradó (arquitecte munici pal), ho entendrem tot.
El projecte parteix de la voluntat de re alitzar una intervenció profundament respectuosa amb l’edifici existent, i modificar només aquelles parts neces sàries per fer-lo adequat i funcional per als nous usos. Des d’aquest punt d’inici, es planteja bàsicament gene rar un nou cos (el Pavelló) que que da connectat als dos cossos existents del recinte del Celler (el Celler i l’edi fici Annex), que fa la funció d’espai d’administració, control i també allot ja els serveis; l’altra gran intervenció volumètrica es produeix al fons de la nau principal, a la façana nord, on
En l’àmbit de la rehabilitació pa
trimonial (edifici catalogat BCIL, d’estil noucentista), s’estableix com a requisit respectar i valorit zar les construccions històriques existents, i inter venir-hi puntual ment només per aquelles neces sitats pròpies dels nous usos.
Amb una inversió de 8 milions d’euros, dels quals una quar ta part han arribat procedents dels fons europeus, fa poc que s’ha ober t al públic un dels espais més emblemàtics de Vila-seca, el seu Celler noucentista que ha estat recuperat i rehabilitat per l’Ajuntament per tal d’acollir una extensa i variada programació que inclourà el teatre, la dansa, la música, el circ o els espectacles de petit format.
Generar nous espais necessaris pel funcionament de l’equipa ment segons usos definits pel pro Adaptaciógrama. a les normatives actu
Celler, aquest està centrat en la divulgació dels processos del vi i en la feina i història de la pagesia local.
ActualitatEdificis singulars
als, especialment a nivell d’instal lacions. Implementació de tecno logies punteres, especialment en l’àmbit de museografia i esceno
La preparació del sostre (dalt) i la finalització de l’àrea del foyer (baix), dos moments importants de les obres de reforma
L’obra es va iniciar a començaments de l’any 2020 i es va acabar a final de 2021. A nivell d’execució i considerant la necessitat d’integrar els nous ele ments amb l’edificació patrimonial exis tent, es va iniciar l’obra amb la neteja, enderroc de cossos annexats i restitu ció puntual dels materials i geometries originals. Per fer-ho es van identificar els materials originals (pedra de soldó, paredats, maons i peces ceràmiques, revestiments amb morters de calç, ele ments metàl·lics...). Es van fer una sèrie de proves amb materials, eines i tècni ques actuals per obtenir resultats simi lars als originals i poder-los reproduir; també es va emmagatzemar pedra i maons originals procedents d’elements enderrocats i es van reutilitzar posteri orment.Enla façana nord es produïa el camí crític de l’obra; en aquest àmbit calia enderrocar una façana ceràmica que feia de tàpia, enderrocar els dipòsits exteriors (que no responien a les carac terístiques geomètriques i d’ordre que
atirantats...) per garantir l’estabilitat de l’estructura existent, en especial pilars; a mida que es va anar construint el soterrani amb murs pantalla i la caixa escènica es va eliminar o modificar les provisionalitats. La caixa escènica es va construir amb murs de formigó laterals i front de boca d’escena, amb encofrats trepants a tres cares, sobre un sostre de formigó en voladís.
A l’esquerra, excavació del fossat. A la dreta, enderroc dels antics dipòsits
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 19 ]
La comunicació entre les plantes bai xa i soterrani de la nau annexa en l’edi fici original, es feia mitjançant dues es cales simètriques de cargol amb un pilar central estructural; a l’obra, es va consta tar la gran dificultat que suposava mante nir les escales i modificar-les per complir els requisits especialment de normativa d’incendis; finalment es va realitzar un estintolament, i es va construir una nova escala completament metàl·lica amb pi lar central, en forma cilíndrica en planta, mitjançant xapa plegada i corbada.
estructural generar, d’una banda, els elements ne cessaris per als nous usos, i per l’altra banda definir les actuaci ons de reparació, consolidació i connexió de nous elements sobre els existents.
El cos de recepció del raïm (nau an nexa), que és una edificació de dues plantes annexada a l’edifici principal, es va detectar que estava en molt mal estat, especialment el soterrani que era on es desenvolupava el gruix dels treballs del Celler; es van haver de fer diverses actuacions de consolidació, reforç, reparació, enderrocs d’elements sobreposats, restitució de volums... a la planta superior, es van cosir esquerdes i refer volums, es va reconstruir comple tament la coberta en trobar-se en molt mal estat i la façana principal, generant noves llindes i recuperant geometries i materials originals.
El projecte preveu un nou sostre que forma la platea de la sala, per damunt de la cota dels peus de les tines, que s’han conservat; a l’obra es va construir un sostre de llosa col·laborant amb di versos tipus de suports, estudiat perquè treballi de forma unitària i que genera
Agràfic.nivell
sí que tenen els interiors), i enderrocar parcialment els dipòsits interiors més propers a la façana nord, ja que en aquest àmbit calia construir el soterrani d’instal·lacions, escales i buit per munta càrregues, passos soterrats de conduc tes i finalment nou nucli de formigó per allotjar usos de vestidors i escenari en un nivell superior (caixa escènica). La com plexitat de les actuacions i en especial el descobriment de la no existència de fonamentació en els pilars, va obligar a planificar detalladament i fer actuacions provisionals (fonaments provisionals,
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 20 ]
tallafocs i equipament escenogràfic. Tot i tractar-se d’elements teòricament finalistes, han condicionat l’execució, coordinació i condicionants de terminis
una cambra sanitària en la que bàsicament, s’allotgen les instal·lacions de gran volum.
de l’obra, havent d’establir consultes permanents, provisionalitats, proves i mostres.
l’ús del nou equipament ha estat necessari d’integrar una sèrie d’elements de museografia, graderia retràctil, cortines, plataforma elevadora, teló
Un dels moments del procés constructiu, els recolzaments del pavelló
La reforma realitzada al Celler de Vila-seca ha estat llarga i gens senzilla per adaptar l’immoble als seus nous usos
EdifiActualitatcissingulars
El Pavelló és una construcció totalment nova que fa de punt d’accés al recinte, i s’hi connecta a través d’un túnel cobert; la integració d’aquest element amb l’edificació existent va requerir ser molt curosos a l’hora de triar els materials constructius i en especial, els d’acabat.En l’edifici principal existeixen dues façanes vidriades; l’una a la façana principal i l’altra a la façana nord, a la caixa escènica. Les dues es resolen amb sistema de mur cortina, i en especial la segona es recolza sobre un sostre que està suportat per uns tirants metàl·lics, fet que a nivell d’execució ha estat delicat per haver de controlar les deformacions en base a les toleràncies admissibles de cada element constructiu.Per
teu web de confiança
Amb la confiança de:
reformes
garanties!
El on obres i amb les màximes
pots fer
Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.
Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.
A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!
A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.
SOL·LICITA FINS A 3 PRESSUPOSTOS GRATUÏTS! Tots professionalsels que hi trobaràs són TècnicscasapropersEspecialistesateva! DIrECtOrI D’EMPrESES COL·LABOrADOrES OBrES AMB GArAntIA
D’aquesta forma es reforça el paper de l’arquitectura tècnica, el seu caràcter de professió de col·legiació obligatòria i les reserves d’activitat que té atribuïdes legalment, el que considerem altament positiu pel col·lectiu.
meritXell esCudÉ brÚ Assessoria Jurídica
L’objectiu d’aquesta llei és protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura, entenent com a tal l’art i la tècnica d’idear, dissenyar, projectar, construir, rehabilitar, transformar i conservar edificis públics per al desenvolupament de les activitats humanes, juntament amb la direcció i execució de les obres corresponents. En aquest sentit, es considera l’arquitectura en sentit ampli, des d’un punt de vista multidisciplinari.
Així, a l’article 4 de la llei es fa referència al disseny, planificació, projecció, direcció d’obra, direcció de l’execució de l’obra i construcció, d’entre d’altres, indicant a l’Exposició de Motius que aquesta llei complementa el marc legal estatal relacionat amb la qualitat en l’edificació contingut en la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, que queda consolidat.
blocs: el primer d’ells té per objecte la protecció, foment i difusió de la qualitat de l’arquitectura, així com l’impuls de projectes pilot innovadors que fomentin l’aplicació pràctica de les iniciatives de I+D d’aplicació a la construcció. El segon bloc se centra en matèria de contractació pública, com la promoció de l’adopció de normes o mesures de caràcter general per a la millora de la qualitat de l’arquitectura o la modificació de les existents o exercir labors d’assessorament a òrgans de contractació.Endefinitiva, aquesta assessoria jurídica considera molt positiva aquesta nova llei per a l’arquitectura tècnica, ja que suposa el reconeixement des del punt de vista social, econòmic i cultural no només de l’activitat de l’arquitectura en sentit ampli, sinó de la professió.
El passat 15 de juny de 2022 va entrar en vigor la nova Llei 9/2022, de 14 de juny, de Qualitat de l’Arquitectura. Es tracta d’una de les reformes recollides al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en compliment d’un dels compromisos acordats amb la Comissió Europea per a l’obtenció dels fons NextGenerationEU.
Per altra banda, la Llei de Qualitat de l’Arquitectura crea un marc jurídic per potenciar la qualitat arquitectònica i la sostenibilitat en els procediments de contractació pública, pretenent establir uns alts estàndards de qualitat, posant aquest concepte en relació no només amb valors estètics, sinó també funcionals. En aquest context, es creen dos òrgans: la Casa de l’Arquitectura i el Consell de Qualitat de l’Arquitectura, que es desenvoluparan mitjançant un Reial decret en els pròxims sis mesos.LaCasa de l’Arquitectura està concebuda com un museu de titularitat i gestió estatal i com una plataforma d’intercanvi entre institucions i associacions que té com a vocació convertir-se en un referent nacional i internacional per a la divulgació de l’arquitectura. Està prevista la creació d’un catàleg d’obres arquitectòniques d’interès que serveixi d’orientació a les Administracions Públiques per a l’elaboració dels seus propis catàlegs d’edificis protegits.
Assessoria CMYCYMYCMYMCK 2_anun2_PUJOL.pdf 1 30/3/22 18:57
Per la seva banda, el Consell de Qualitat de l’Arquitectura té diverses funcions que podem agrupar en dos
LA DE
Aquesta llei considera l’arquitectura com un bé d’interès general amb un clar impacte en la cultura, l’economia, el medi ambient, així com en el benestar i la qualitat de vida de la societat.
nOVA LLEI DE QUALItAt
L’ArQUItECtUrA
La escena, compuesta por dos ninots, tenía como lema ‘SOS Edifici malalt’ y en ella se podía obser var la cara tris te de un inmueble animado y lleno de patologías y la im portancia del mantenimiento de los edificios para cuidar las ciudades. “El Colegio instaba a la ciudadanía a apostar por la rehabilitación, la eficiencia energética y la sostenibilidad, a confiar en la figura del aparejador o arquitecto técnico”, relató Carlos.
La hoguera o foguera, estaba en el hall de la estación de Adif de Alicante y era la primera vez que la estación de tren acogía un monumento fogueril. “Se mantuvo desde principios de junio hasta el día 25, pues en Alicante las hogueras se queman la noche del 24 al 25, al finalizar el día de San Juan”, apostilló Casas.
Según comenta el presidente del Colegio, Carlos Casas, la idea de plantar esta pequeña foguera viene inspirada en la acción realizada por el Colegio de Valencia durante las Fallas del mes de marzo. “Al ver la buena acogida que tuvo y ser nuestras fiestas hermanas y parecidas, decidimos desarrollar también la idea y recibir a los miles de viajeros que iban a venir en junio a Alicante mostrando la importante labor que desarrollamos en nuestra profesión”, comentó el presidente.Estemonumento
Pellicer, maestro mayor del Gremio Artesano de Artistas Fa lleros de Valencia y colegiado del Colegio de Valencia.
ADIF
La primera imagen pertenece a la hoguera realizada por el Colegio Oficial de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de Alicante. En la segunda foto aparecen, de izquierda a derecha, Luis Cánovas Llopis, vocal; Ana Martínez Amante, secretaria y Carlos Casas Lucas, presidente del COAATIEA
El Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenie ros de la Edificación de Alicante desarrolló el pasado mes de junio, coincidiendo con las fiestas de Fogueres de la ciudad de Alicante, la iniciativa de instalar un monumento sobre la profesión del aparejador
es una muestra del trabajo que realiza el arquitecto técnico, una forma de acercar la profesión a la so ciedad a la vez que se visibilizaba la fiesta oficial de la ciu dad. La obra fue realizada por un arquitecto técnico, Paco
“Cabe recordar, además, que el aparejador tiene una im portante labor dentro de las fiestas de Hogueras, tanto en la
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 23 ] Informació
UnA DE ALICAntE En LA EStACIÓn DE Professió
FOGUErA
Professió
LA HIStOrIA DE LAS FOGUErES En ALICAntE
A partir de 1932, las Hogueras instauraron la máxima representación de la Fiesta; la Bellesa del Foc (Belleza del Fue go), cargo éste que es elegido anualmente entre las Bellezas representantes de cada Comisión de Foguera.
Con el paso de los años, el número de las Comisiones de Foguera ha ascendido a cerca de noventa, distribuidas por todas las zonas de la ciudad, así como las Comisiones de Barraca, siendo más de diez mil los participantes direc tos en esta Fiesta. En su día declaradas de Interés Turístico Nacional, y posterior mente de Interés Turístico Internacio nal, hoy les Fogueres de Sant Joan son, además, Fiestas Oficiales de la Ciudad de Alicante. En 2014, la Generalitat Valenciana declaró a les Fogueres de Sant Joan, Bien de Interés Cultural Inmaterial (BIC), lo que supone una protec ción al monumento fogueril y a todos los elementos que componen la fiesta.
ejecución de los proyectos para la plantà de racós y barracas tanto como asesor a los artistas”, remarcó el presidente del COAATIEA, Carlos Casas.
Este evento formaba parte de las acciones de responsabi lidad corporativa de Adif, a través de su Programa Estación Abier ta y de las acciones para visibilizar la profesión que se realizan desde el Colegio de Aparejadores, Arquitectos Téc nicos e Ingenieros de la Edificación de Alicante.
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 24 ]
Las autoridades prohibían año tras año las hogueras, pero el pueblo seguía quemándolas como fiel seguidor de sus tradiciones. En 1881, por despiste del Ayuntamiento, no se publicó el correspondiente bando prohibiendo encender hogueras y según un diario de la época «…tras comenzar las fiestas con la verbena de San Juan, permitió que los pací ficos habitantes se despacharan a sus anchas con hogueras y petardos.» Aprovechando la ausencia de prohibición los vecinos se agruparon por calles instituyendo las «festes de carrer» (fiestas de calle), con juegos populares, música de «dulzaina y tabalet» y con la aparición de los antepasados de los actuales «ninots», en forma de figuras grotescas que figuraban alguna persona a la que el vecindario criticaba.
Se puede constatar que la primera noticia documental de es tas hogueras se remonta al año 1822, a través de un bando publicado por el alcalde que ordenaba: «…que no se en ciendan hogueras en las calles, ni menos se disparen tiros ni cohetes en la noche de San Juan y sucesivas, bajo multa de 20 a 100 Reales.»
Fuente de la información:
www.hogueras.es Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat
Las hogueras vecinales continuaron presentes pese a las cons tantesFueprohibiciones.en1928cuando se produce la reorientación definiti va de esta tradición tan perseguida. Se crea una asociación llamada Alicante Atracción, dedicada a fomentar el turismo de la ciudad. El éxito del primer año fue total, y según reseña el periódico El Día (1928): «Les Fogueres han sido un aconte cimiento en la historia de Alicante, más de cien mil personas presenciaron la cremà».
Així doncs, la Ruta Jujoliana que
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 25 ] Actualitat Patrimoni
vam poder gaudir es va configurar amb la visita a la Casa Bofarull dels Pallare sos, l’Església del Sagrat Cor de Vista bella i l’Ermita del Roser a Vallmoll.
In situ a la Casa Bofarull, l’amic Bu queras ens va explicar que les germanes Dolors i Pepita Bofarull van decidir reno var la casa pairal rústega i proporcio nar-li una altra imatge amb unes obres que es van perllongar durant disset anys i que van anar a càrrec de Jujol. La sen sacional barreja d’estils que aquest ar quitecte va incorporar i l’àngel de mida natural que fa de penell distingeixen aquesta casa des de la llunyania dels camps.ésdestacable la façana est de la casa perquè disposa d’un fantàstic mi rador sobre les vinyes mentre que la posterior està dominada per una gale ria neomudèjar, amb rajola vista, ciment armat, ferro estucs i esgrafiats. La font del jardí, de pedra i maó, té uns brolla dors en forma de figura fantàstica que forma part de l’imaginari jujolià. L’esca
Un cop d’ull al patrimoni modernista de Jujol
molt interessant per alguns dels edificis i espais més emblemàtics d’aquest estil arquitectònic al Camp de Tarragona. Més concretament, la visita es va centrar a les obres més reconegudes de l’arqui tecte modernista Josep Maria Jujol.
Donant continuïtat al calendari de visites que, de manera periòdica, organitzem per als nostres col·legiats i col·legiades, el passat 7 de maig i amb la coordinació del nostre company Josep Maria Buque ras, arquitecte tècnic i gran divulgador del modernisme, vam realitzar una ruta
Actualitat Patrimoni
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 26 ]
Ja a Vistabella, a l’Església del Sa grat Cor, Josep Maria Buqueras va co
mentar als assistents que Jujol deia que “fer una església és un treball d’àngels” i va afegir que, de fet, va ser l’única ve gada que l’arquitecte va tenir l’oportu nitat de projectar i veure construir una església del principi a la fi. La nau, la cúpula i el campanar formen una unitat ja que s’elimina la tradicional separació entre presbiteri, naus i capella.
Aquesta església va ser danyada greument fins a tres ocasions durant el segle XX. Primer va patir un incendi l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil, que va cremar tota la fusta i va enne grir les pintures; Posteriorment, el 1945 hi va haver un for t vendaval que va fer caure el campanar. I ja més recentment, al 1970, un llamp va enderrocar part de l’edifici que, amb tot, manté la seva essència modernista i clar estil jujolià.
Dibuixos de plantes, flors, el sol, la lluna, estrelles, el nom del rector, la Tau, el nom de l’arquitecte, paraules, ana grames i frases relatives a la Mare de Déu... reflecteixen el món ple de simbo lismes que Jujol, a igual que Gaudí, apli quen a les seves obres i que, el passat 7 de maig van veure i viure els col·legiats i col·legiades que es van sumar a aques ta visita al patrimoni modernista.
La ruta modernista va tenir el seu final a Vallmoll, a l’Ermita del Roser. Cal dir que l’any 1924 mossèn Ama deu Pujol, amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys del seu ministeri, va avançar 500 pessetes per restaurar l’ermita. El pintor vallmollenc Ramon Ferré va proposar al mossèn que Jujol fes la reforma i l’arquitecte li va assegu rar que la qüestió econòmica no seria un problema.Parlemd’una construcció d’estil gò tic tardà amb elements renaixentistes que es va consagrar l’any 1566. Consta d’una nau amb absis rectangular, cober ta de volta de creueria i teulada a dues aigües.Amb la inter venció de Josep Maria Jujol, la façana va modificar la llinda de la porta. Sobre ella hi ha una imatge de la Mare de Déu i una rosassa en forma de creu envoltada de roses i branques de roser pintades. A l’interior va deixar al descobert la noblesa de la pedra. La qualitat i la facilitat del dibuix i l’ús del color de Jujol queden patents en el dis seny del paviment. Dels paviments passa als bancs d’obra perimetrals de la nau i continua pels murs, els arcs i les voltes, fins a arribar al mobiliari i a les peces litúrgiques de reduïdes dimensions.
la interior amb la prolongació fins a la torre mirador, amb bancs a l’estil dels festejadors, és l’element més important de la transformació constructiva.
Reial Decret Legislatiu 7/2015 que aprovà el Text Refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana.
A. Condicions en les quals s’havia de produir el manteniment dels espais públics urbanitzats.
A. Delimitació dels àmbits d’aplicació de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE) i de l’Ordre.
1. Identificació de l’espai públic urbanitzat:
Pel que fa a la identificació dels espais i zones a les quals devia ser d’aplicació aquella Ordre:
C. Exigències d’il·luminació exigibles.
Fundació COAATT
Enestatal.els5
Determinacions establertes als Itine raris de vianants accessibles:
E. Escanyaments puntuals a les zones urbanes consolidades.
B. Aplicació als espais públics urbanitzats amb caràcter temporal.
D. Regulació de les plataformes úniques.
Reial Decret Legislatiu 1/2013 pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei General dels drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social.
En el seu moment, i després del temps transcorregut, s’ha volgut actualitzar el contingut de l’anterior Ordre i adaptar-lo als canvis normatius que s’han produït als darrers anys. Com són:
C. Situacions excepcionals en les quals es podia justificar la no aplicació de l’Ordre.
B. Platges en les quals s’havia d’aplicar l’Ordre.
DISPOSICIOnS GEnErALS:
Si bé l’Ordre intenta recollir el major nombre de solucions possibles en els casos en el que es té constància de que aquestes ja funcionen i garanteixen unes condicions d’accessibilitat adients, això no priva de que, dins el respecte a un mínim comú denominador, es reconegui la possibilitat de donar solucions alternatives i més particulars. En aquest sentit, sempre podran ser possibles respostes autonòmiques i locals que puguin garantir en major mesura l’accessibilitat universal exigida per la norma tiva
ACCESSIBILItAt, ESPAIS PúBLICS I EL MArC LEGAL
A. Termes “confrontant o adja cent” a la línia de façana per a descriure la seva ubicació.
B. Ressalts i graons admissi bles.
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 27 ]
primers ar ticles es recull el gruix de les novetats de la nova regulació, es contemplen i es resolen aquells aspectes de l’anterior Ordre VIV/501/2010 que produïen una major dificultat en la seva aplicació, que es pot esquematitzar com segueix:
El passat 2 de gener va entrar en vigor l’aplicació de l’Ordre Mi nisterial TMA/851/2021 que substitueix, després d’una dècada durant la qual ha estat vigent, a l’Ordre VIV/501/2010, per la que es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per l’accés i utilització dels es pais públics.
Aquesta nova Ordre recull en el seu Annex, i al llarg d’onze capítols, el document tècnic que desenvolupa les condicions bàsiques d’accessibilitat. Les diferències amb l’anterior, es produeixen principalment per a distingir aquells articles en els quals es recullen condicions generals comuns a un grup d’elements, d’aquells que es refereixen a condicions particulars d’algun tipus específic d’ells, així com per a adaptar alguns termes a la nomenclatura tècnica més apropiada o per fer una referència més exacta al que es regula en cada precepte.
2. La identificació de les zones de l’espai públic urbanitzat en les que s’exigien les con dicions mínimes d’accessibili tat.
CONSTRUCCIÓRENOVACIÓ
A. Situacions en les quals resulta aplicable l’Ordre TMA/851/2021 (ar t. 2.2)
B. Caràcter permanent i no temporal (art.2.2)
Recordar que, si bé l’entrada en vigor d’aquesta nova Ordre Ministerial va ser el passat dia 2 de gener, en la seva Dispo sición Transitoria Única de Règim d’aplicació, s’estableix que aquesta Ordre no serà d’aplicació obligatòria als espais públics urbanitzats els plans i projectes dels quals s’aprovin definitivament al llarg dels deu primers mesos posteriors a la seva entrada en vigor. Durant aquest termini es podrà optar pel compliment d’aquesta ordre o de l’anterior Orden VIV/561/2010, d’1 de febrer.ACatalunya, tot i l’existència d’un esborrany, continua sense estar aprovat el decret de desplegament que ha de determinar els requisits, els paràmetres i els criteris per complir les condicions d’accessibilitat previstes a la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya. Ara, haurà de passar més temps. Després de quasi vuit anys, tot i no haver entrat la Llei en vigor, per la manca del seu reglament, s’haurà de modificar i adaptar-la als requeriments de la TMA/851/2021.
Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, aquest es menciona en els apartats de l’article 2. Per una banda, en el primer apartat d’aquest article es remet a l’article següent, que forma part del capítol II (espais públics urbanitzats i zones d’ús per a vianants).
(1) Consejera Técnica. Subdirección General de Políticas Urbanas. Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (2) Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 28 ]
lluís roig Alonso Fundació COAATT CIUDAD Y tErrItOrIO
C. Excepcionalitats en la aplicació de l’Ordre (ar t. 2.3)
Fundació COAATT
FOnS:
ESPAIS PÚBLICS URBANITZATS
La resta d’aspectes que suposen un canvi substancial en l’àmbit d’aplicació respecte a l’anterior Ordre són:
PROJECTE
Acabada la seva intervenció, el conductor de l’acte, el nostre company Jordi Roig, va començar a citar els noms dels col·legiats i col·legiades que enguany han estat homenatjats pels seus anys de professió. A continuació, teniu la relació de les persones esmentades:
Actualitat
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 29 ]
El sopar del COAATT permet com partir vivències i parlar de temes diver sos durant unes hores en què els apa relladors i arquitectes tècnics canvien el despatx per una estona d’oci amb els seus companys i companyes de profes sió. Un dels moments de la nit és el dis curs que el president del Col·legi, Adolf Quetcuti, adreça als assistents.
De fet, el sopar del COAATT ha estat el primer esdeveniment de ca ràcter no municipal que s’hi ha cele brat i ha servit per homenatjar a 80 dels arquitectes tècnics col·legiats i col·legiades que durant aquest anys de pandèmia, han celebrat els seus 50 o 25 anys de professió.
Enguany l’esdeveniment s’ha batejat com a TROBADA COAATT 2020-2022 i ha tingut lloc en un es pai molt especial, el Celler de Vilaseca que ha ober t portes fa pocs me sos amb la inauguració per part del president de la Generalitat de Catalu nya, Pere Aragonès, i després d’una extensa remodelació que ha conver tit aquest edifici noucentista en un equi pament cultural de primer ordre com podeu llegir a la secció d’Edificis Sin gulars d’aquesta revista dedicada en aquesta ocasió a aquest espai.
Enguany, Quetcuti va obrir la seva intervenció amb un agraïment al sector sanitari per la tasca realit zada en els moments més durs de la pandèmia i de record per als qui ens han deixat en aquest període. Al mateix temps, però, celebrava el fet sempre positiu de veure en un acte com aquest tantes cares noves, dels col·legiats i col·legiades incorporats més recentment, a qui animava a sumar-se al col·lectiu amb força per afrontar una nova època que, en paraules del president del COAATT, porta un canvi de tendència en positiu i de renovació del sector. Quetcuti recordava que el Col·legi seguirà defensant i re presentant els interessos generals de la professió i especialment les seves relacions amb l’administració, impulsant la qualitat de l’edificació, la divulgació de la cultura de rehabilitació i el manteniment dels edificis.
COAATT
Després de tres anys esperant, pels efectes de la pandèmia de la Co vid-19, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edi ficació de Tarragona (COAATT) ha tornat a celebrar un dels seus actes més tradicionals, el sopar anual que aplega als col·legiats i col·legiades i serveix per a reconèixer la feina i l’estat de salut del sector.
tOrnA EL SOPAr AnUAL DEL COAAtt, DESPréS DE trES
AnYS, PEr rEUnIr I rECOnèIXEr LA PrOFESSIÓ
Daniel Milà Zaragoza, Jaume Recasens Juncosa, Marta Porta Banús, Jesús Alonso Figueras, Josep Dalmau Car tañà, Raquel Fernández Lorenzana, Elies Roca Palau, Francisco Javier Llorens Gual i Mar Escuté Gómez.
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 30 ]
50 anys de professió (any 2020)
Actualitat
Josep Maria Vilella Suazo, Josep Maria Buqueras Bach, Joan Prous Masdeu, Ramon Rovira Roca, Francesc Beren gué Recasens, Joan Batet Guasch, Anton Armengol Tua, Josep Maria Llorca Ber tomeu, Manuel Rosado Pallise i Jaume Carles Espinós Olivé.
Juan Magre Cardona, Joan Alegret Vidal, Pere Vidiella Borràs, Àngel Casas Sánchez, Antoni Roca Jordi, Eduardo Hernando Taló i Francisco Tuero González.
25 anys de professió (any 2020)
COAATT
Maria Pau de Francisco Martínez, Jordi Fernández Palau, Josep Maria Armora Casado, Francisco Javier Román Martín, Carlos Muñoz Martínez, Joan Ramon Gázquez Roig, Jordi Castellví Buqueras, Yolanda Fernández Vázquez, Jonatan Sán chez Romero, Miguel A. Balleste Buchaca i Marc Solé Arque.
Jordi Mor Bono, Vicenç Miquel Juan Duran, Albert Àguila Coll, Jordi Capell Vargas (E.P.D.), Joan Milà Rovira, Jaume Sirisi Castellví i Antonio Forcada Fornes.
Carlos J. Bayona Bordas, Santiago Torredemer Tomàs, Jose Carlos Quero López, Joan Manel Vives Papiol, Orlando Ru bio Llaneza, Antonia Lorente Molina, Cristina Gómez López, M. Cristina Casabona Ferré i Miquel Grifoll Vaquero.
50 anys de professió (any 2022)
25 anys de professió (any 2022)
50 anys de professió (any 2021)
25 anys de professió (any 2021)
Actualitat COAATT
A continuació, es va donar inici al tradicional Sopar, en guany acompanyat de l’actuació del grup Mr. Jäck, que va amenitzar tot el sopar amb la seva música en directe i pos teriorment va posar el punt final a la vetllada. La Trobada COAATT 2020-2022 ens deixa moltes imatges i, entre elles, aquestes que us compartim.
Tag 3r quadrimestre 2022 [ 31 ]
Anna Pelegrí Castro, Anna Ordoño Agné, Oriol Moncunill Hurtado, Jaume Silva Bertran, Guillermo Granero Folgado i Erica Torrents Alos.
Benvinguda professional i col·legiació any 2020 Marc Gené Genovès, Javier Lozano Lozano i David Pintaluba Vallvé.
Jesús Cases Mérida, Cristina Maiquez Gómez, Laia Coca Torruella, Anna M. Bricollé López i Josep Maria Solé Portero.
Benvinguda professional i col·legiació any 2022
Seguidament, es va realitzar l’aperitiu que va incloure una actuació musical i la participació d’una florista-actriu, que va amenitzar l’estona als assistents a través d’un joc de preguntes i respostes sobre la història del COAATT.
La Trobada COAATT 2020-2022 va tenir diversos moments especials a més de l’homenatge a les persones que heu llegit. Es va iniciar amb dos torns de visites al Museu del Celler. A la Sala d’Elaboració s’hi va fer una projecció animada de vídeo map ping que narra de forma il·lustrada el procés d’elaboració del vi.
Benvinguda professional i col·legiació any 2021
Podeu veure més fotografies de la Trobada COAATT 2020-2022 al web del COAATT: www.apatgn.org
A l’acte d’homenatge d’enguany, també es va aprofitar per a agrair tots els anys de dedicació i implicació a la treba lladora del COAATT, Carme Vallverdú, que al mes de maig de 2020 (després de gairebé 47 anys prestant els seus ser veis a la seu col·legial), es va jubilar.
En el marc del sopar del COAATT, vam rebre una agradable sorpresa de mans del nos tre company col·legiat, que va ser president de la nostra institució entre 1971 i 1981, Marià Casas. Es tracta d’un regal molt especial, un exemplar del gravat P/A (Prova d’Autor) que l’ajuntament de Vila-seca li va encarregar a ell l’any 2005 amb motiu de la compra del Celler on enguany hem celebrat la nostra Trobada. L’obra, feta amb la tècnica d’aiguafort i una dimensió de 45x45 centímetres, va tenir una tirada de només 50 Aexemplars.lafotopodeu veure l’obra d’art de Casas a qui li donem les gràcies pel seu gest.
Volem que et centris en allò que realment t’importa: el teu negoci
Targeta Business Crèdit amb una línia de crèdit més àmplia, condicions exclusives i sense comissions sempre que facis un consum mínim de 1.000 euros l'any.
Els nostres experts faran un estudi global de tots els teus riscos per donar-te les cobertures adequades segons les teves necessitats específiques i amb el millor servei postvenda.
Sol·licita’ns un Estudi de Previsió Personalitzat per projectar la teva situació en el moment de la jubilació i que et permetrà triar els productes idonis per Tranquil·litatcomplementar-la. total
Previsió per a un bon futur
Transferències nacionals i SEPA sense comissions i gestió de remeses a través de la Banca ONLINE i MOBILE
Per això, et donem les millors eines i tot el recolzament que necessites perquè el teu projecte sigui un èxit rotund
Rènting: Cobreix les necessitats logístiques i de desplaçaments segons el moment.
PROFESSIONALS
caixadenginyers caixaenginyers
Finançament específic
Que ningú no et pari, ni a tu ni al teu negoci
Préstec ECO Professional: fins a 120.000 euros per millorar l'eficiència energètica del teu negoci.
Ingrés de xecs nacionals i de transferències sense Gestiócomissions.gratuïta de la domiciliació del rebut d'autònoms de la Seguretat Social i dels pagaments d'impostos.
El teu dia a dia, més còmode i fàcil
Esbrina-ho a www.caixaenginyers.com